Els que no es presenten a les eleccions... però volen manar

Turi$me a qualsevol preu

Els que es lucren amb el negoci turístic sempre en volen més: més habitacions, més vols, més facilitats. I pressionen les autoritats per adaptar la ciutat a les seves necessitats. És el cas dels creuers: enguany, al Port n’hauran atracat 900, amb més de 3,5 milions de passatgers. La majoria només passaran unes hores a la ciutat, en zones comercials o exclusives. L’economia de la Barcelona dels barris no se’n beneficiarà, la ciutat estarà més contaminada i se seguirà fomentant un model laboral explotador. Malgrat la crida de les entitats mediambientalistes i veïnals per anar cap al decreixement turístic, els polítics, pressionats pels lobbies, no gosen actuar contra un model insostenible.

Esclavistes del segle XXI

L’anomenen economia collaborativa. La seva oferta és temptadora: gastronomia internacional sense sortir de casa, allotjaments barats arreu del món, un cotxe amb xofer a cada cantonada...

Glovo, Airbnb, Uber o Cabify ofereixen solucions a necessitats creades artificialment i amb efectes secundaris perversos: ús intensiu de l’espai públic en benefici d’uns pocs, molèsties a les comunitats de veïns, gentrificació, precarietat laboral... Per a molts, és la nova esclavitud. Els repartidors ho saben molt bé: falsos autònoms, sense autonomia per fixar el seu horari laboral i amb un sou de misèria llevat que treballin sempre que els ho demanen. Joves empreses que actuen com els taurons de sempre.

Els gremis de tota la vida

El comandant Pallarols dirigeix la guerra per l’espai públic. El Gremi de Restauració menteix: diu que els deneguen les llicències de terrasses. Abans de la pandèmia, n’hi havia 4.217. Enguany, 6.502. Falsegen la realitat i critiquen amb mentides les associacions veïnals.

Els bancs ‘fantasma’

A Barcelona hi ha barris que ja no tenen sucursals. Suprimeixen els caixers, limiten l’horari... El salvatge procés de digitalització margina els sectors de més edat i els més vulnerables. Els beneficis de la banca, però, augmenten. Don Dinero guanya.

Agbar, contra la democràcia

L’Ajuntament va aprovar el 2018 la celebració d’una consulta per decidir si es municipalitzava la gestió de l’aigua. Agbar, per defensar els seus beneficis, va posar en marxa la maquinària jurídica per impedir el referèndum. Un jutjat li va donar la raó i la consulta no es va celebrar. El fals consell de participació que va crear el 2019 ha estat només un rentat de cara.