Carrer 069 by Revista Carrer

La Veu del

CARRER

CARTES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Badal, Brasil i Bordeta 93 491 05 49 Baix Guinardó 93 436 81 80 Barceloneta 93 221 72 44 Baró de Viver 93 311 41 93 Bon Pastor 93 346 46 18 Camp d'en Grassot 93 457 01 30 Camp Nou 93 440 21 75 Can Baró 93 285 12 96 Can Caralleu 93 280 07 24 Can Peguera 93 357 13 33 Can Rectoret 93 205 04 87 Carmel 93 357 57 48 Casc Antic 93 319 75 65 Cera 93 329 48 53 Ciutat Meridiana 93 276 30 94 Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10 Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 23 12 Congrés 93 340 70 12 Coor. Casc Antic 93 310 53 33 Diagonal Mar 93 307 91 20 Diagonal-Glòries 93 300 62 88 Dreta Eixample 93 265 87 63 Esquerra Eixample 93 453 28 79 Font d'en Fargues 93 420 40 66 Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06 Font del Mont 93 406 93 27 Fort Pienc 93 231 11 46 Galvany 93 412 76 00 Gòtic 93 315 18 20 Gràcia 93 217 60 88 Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27 Gran Via 93 454 51 97 G. Via-Perú-Espronceda 93 308 77 34

Guineueta 93 428 46 23 Horta 93 420 90 06 Hostafrancs 93 426 91 66 Joan Maragall 93 347 73 10 La França 93 325 08 93 La Palmera 93 305 37 05 La Pau 93 313 28 99 Les Corts 93 330 74 36 Maresme 93 266 18 56 Meridiano-Cero 93 274 02 72 Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53 Montbau 93 428 29 34 Navas 93 340 62 49 Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04 Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16 Nou de la Rambla 93 441 01 83 Paraguai-Perú 93 278 06 93

Edita Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@lafavb.com carrer@lafavb.com web: www.lafavb.com Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu Cap de redacció Carles Valls Consell de redacció Marc Andreu, Ricard Arís, Marta Bach, Anna Bartolomé, Jordi Gol, Alberto Gómez, Joan A. Guerrero, Elia Herranz, Chelo Losada, Francisco J. Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa María Palencia, Marta Pardell, Mª del Mar Roig i Jaime J. Rubio. Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Mariano

Secretària de redacció i Maquetació Judit Font Administració Marga Parramon Publicitat Isabel Mancebo i Carmen Plaza Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés i Andreu Blanchar. Portada América Sánchez Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 - 1995

○ ○ ○ ○ ○ Els PUNTS de distribució de CARRER

setembre-octubre de 2001

Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Ángel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Parc 93 221 04 87 Parc de l'Escorxador 93 325 00 44 Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66 Penitents-Taxonera 93 420 20 97 Poblenou 93 266 44 41 Poble Sec 93 441 36 65 Polvorí 93 432 36 42 Porta 93 359 44 60 Prosperitat 93 276 30 15 Provençals Verneda 93 307 46 95 Racó de les Corts 93 440 48 50 Rambla, Amics de la 93 317 29 40 Rambla de la Bordeta 93 431 25 44 Raval 93 441 77 21 Roquetes 93 359 65 72 Ronda Sant Antoni 93 442 24 12 Ronda Sant Pere 93 317 31 39

Sagrada Família 93 246 53 19 Sagrera 93 408 13 34 Sant Andreu 93 93 345 96 98 Sant Antoni 93 423 93 54 Sant Cristòfol 93 432 34 71 Sant Genís 93 417 03 67 Sant Gervasi 93 417 90 65 Sant Martí Provençals 93 314 17 04 Sant Ramon Nonat 93 440 10 11 Sants 93 331 10 07 Sarrià 93 204 90 58 Sudoest del Besòs 93 278 18 62 Tallers, Gravina, Jovellanos i Pl. Castella 93 317 38 39 Taula del Raval 93 442 46 68 Torre Baró 93 276 09 48 Torre Llobeta 93 429 07 06 Tres Torres 93 205 77 89

Triangle de Sants 93 431 75 45 Trinitat Nova 93 353 88 44 Trinitat Vella 93 274 19 58 Turó de la Peira 93 358 06 95 Unió-M. Barberà-Sta. Margarida-Penedides 93 317 16 11 Vallbona 93 354 89 82 Verdum 93 276 02 30 Verneda Alta 93 314 58 13 Via Trajana 93 313 61 68 Xile 93 440 85 08 Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03 Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Judit Font Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

CARTES DELS LECTORS

Deu anys

EDITORIAL

La Veu del

FAVB

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilia, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. Pl. Concordia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. Pl. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. Pl. Ángel Pestaña, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. Pl. Orfila, s/n CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. Pl. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

En plena eufòria olímpica va néixer la nostra revista. La ciutat obnubilada per ser la seu dels Jocs era incapaç de fer-se interrogants sobre els projectes que es portaven a terme. Temps on les quotes de participació eren encara més baixes que les actuals. Els tècnics aclaparats pels nombrosos encàrrecs de l’Administració no tenien temps per a ser aquelles veus crítiques que en èpoques més dures s’aixecaven contracorrent. Esperem que en l'horitzó del Fòrum de les Cultures al 2004 no es repteixi la situació, i es pugui preparar amb una participació real, ara que encara hi estem a temps. Avui deu anys després, tot i els canvis, pensem que la nostra revista té raó de ser: pel model de ciutat que defensem, per la nostra concepció de la persona, “ser” ciutadans no es limita a votar cada quatre anys, perquè la societat ha d’estar viva i desenvolupar la seva capacitat crítica davant als poders. Són molts anys per a una publicació com la nostra. Sense la col·laboració de moltes persones no haguessin vist la llum els centenars d’articles que han omplert les més de dues mil pàgines publicades. El treball desinteressat, la publicitat, els treballadors de la Favb i el recolzament de les Administracions han fet possible celebrar aquest aniversari, fet que en aquell 1991 era inpensable. A tots els homes i dones que han col·laborat amb Carrer: Gràcies !!

"Pedimos la palabra" Recuperem el titular d’una campanya que les AAVV vam realitzar durant la transició democràtica. I la recuperem perquè amb nocturnitat i traïdoria s’han elaborat unes Normes Regladores del Funcionament dels Districtes sense tenir en compte el teixit associatiu. Només podem opinar en el període d’informació pública. Només faltaria! Quina diferència respecte al procés d’elaboració de les mateixes normes de l’any 1986. Respecte al text aprobat anteriorment hi ha un gran retrocés. Dos exemples: Els Plens del Districte es redueixen a la meitat, de manera que molts dels temes no podran ni informar-se ni debatre’s. El dret a veu en els diferents punts de l’ordre del dia queda a voluntat del Regidor-President. La Favb ha presentat al·legacions i sol·licita la retirada del text. Que es dicuteixin conjuntament amb el futur Reglament de Participació. Que contemplin l’elecció directa dels regidors de Districte, una promesa electoral! Que es garanteixi un procés de participació abans de l’aprobació inicial.

José Luis Martín

En referència a l'article 'Molta policia però poca seguretat' (La Veu del Carrer nº68) Aquest text de Marc Andreu explica la repressió policial soferta per moviments alternatius al voltant de la conferència del Banc Mundial a Barcelona. El segon paràgraf diu: "Al marge d'alguns grupuscles radicals anarquistes i independentistes que obertament (ho demostren les seves pàgines web) havien apostat per l'acció violenta, la unitària Campanya BCN2001 en tot moment s'ha manifestat favorable a les accions pacifíques, la desobediència civil i l'acció directa no violenta que garanteixi els drets de manifestació i de llibertat d'expressió". Si els moviments socials publiquen revistes és precisament per cobrir (i criticar) les mancances de les grans empreses de la informació. La Veu del Carrer crec que té aquest caràcter però en aquest article no ho ha demostrat (...). En primer lloc tracta de "grupuscles radicals anarquistes i independentistes" a tota una sèrie de gent que no coneix perquè no s'ha apropat a cap assemblea. L'adjectiu "radicals" està

fora de lloc perquè l'utilitza com ho fan a El País, La Vanguardia o La Razón per parlar de grups antisistema. (...) Un altre adjectiu es "unitària". Per què li diu unitària? Estaria bé que l'article definís qui són aquests grupuscles i quina és la seva pàgina web (...). La violència s'ha de contex-tualitzar, s'ha d'explicar què és i qui la domina, i també qui la utilitza i com. Aquesta contextualització passa també per explicar que són accions pacifíques i desobediència civil i acció directa no violenta. Jo sóc partidari d'aquesta manera d'actuar i participo d'aquests "grupuscles". Si continuo aquí és perquè no tot és tan simple . La principal característica no és la violència o la no violència, sino el punt de partida: contra què o a favor de què? (...) Per això critiquem la Campanya BCN2001 perquè està integrada per associacions que no qüestionen el sistema sino que volen un capitalisme humanitari, impossible paradoxa. Algunes d'aquestes són ATTAC, CCOO, UGT, IC-V, EUiA i ERC. L'article té més coses a comentar, però ara no em posaré a ferho. José Nuñez

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de desembre.

UN NOU CARRER A INTERNET: www.lafavb.com

LAVEU-PAG2

16/10/2001, 12:53

3 La diàspora dels subsaharians La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

CRÒNICA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

CARLES VALLS

Una batuda contra els subsaharians es va iniciar la primera setmana d’agost. Essent alcadessa accidental Imma Mayol (IC-V), la Guàrdia Urbana va desallotjar la matinada del 6 d’agost més d’un centenar d'immigrants que des del maig pernoctaven i vivien a la plaça de Catalunya. El gerent de la regidoria de Benestar Social, Eduard Espagnolo, va advertir que en cap cas l'Ajuntament permetria nous assentaments multitudinaris a la via pública. D'aquesta manera l’Ajuntament va acabar per la força amb “la Sintel dels pobres sense papers”, com expressava el periodista Carles Navales. La major part dels subsaharians van arribar a Barcelona procedents de Gran Canària i Fuerteventura. N’hi havia molts que tenien una ordre d'expulsió pendent. El sindicat CGT els estava tramitant les sol·licituds de regularització emparant-se en raons humanitàries. Però les administracions havien decidit acabar de forma expeditiva amb aquell campament de la misèria col·locat al cor de la ciutat. Els 200 immigrants no tenien un lloc per dormir i no sabien si serien expulsats. Desorientats, van començar la seva migració a altres zones de la ciutat. L’alcaldessa en funcions, Imma Mayol, va afirmar que l’Ajuntament no tenia “capacitat ni competència per a donar-los allotjament”. Eren nòmades sense papers. Fugint de la guerra, la misèria i el racisme, els africans que es trobaven a Barcelona van veure com la ciutat els

La Delegació del Govern va frustrar la sortida negociada al conflicte girava l’esquena. Els subsaharians no eren “els amics per sempre”. Aquests es veien obligats novament a agafar els seus estris i fardells i cercar un espai on poguessin viure com a persones. No tenien res a perdre. Abandonaren la plaça Catalunya, decidits a lluitar per la seva dignitat. “S’ha d’aguantar, s’ha de resistir”, comentava Mbomba, els plans del qual no incloïen el retorn a Sierra Leona. Però les administracions es passaven la pilota l’una a l’altra. Només alguns sindicats, associacions i la Favb van reaccionar davant d’aquesta situació dramàtica. Una cinquantena de persones es va concentrar a la plaça de Sant Jaume per demanar una solució humanitària al problema. Mentrestant, els polítics catalans es van volen rentar les mans. CiU i el PSC van exigir al govern central que assumís les competències d'immigració per resoldre el futur dels subsaharians. Però, aquests, sense veure solucions, van decidir tres dies després del desallotjament de la plaça Catalunya tornar al carrer i acampar a la plaça Ramon Berenguer. Alguns periodistes es van preguntar on era l’alcalde quan hi va haver el desallotjament. Joan Clos, de vacances, no es va dignar a donar la cara, deixant la patata calenta a les alcaldesses accidentals. Per altra banda, el

LAVEU-PAG3

El passat mes d'agost Barcelona va ser notícia per protagonitzar un nou episodi de resposta policial a les demandes de sostre i regularització dels immigrants africans ●

GUILLEM VALLE

Actuació de la policia a la plaça André Malraux

conseller en cap Artur Mas fa fer una interpretació estricta de la llei d’Estrangeria i va dir a la premsa: “Si és necessari fer expulsions, que es facin!”. Però l’assentament a la plaça Ramon Berenguer tenia els dies comptats. Un nou desallotjament es va produir el 12 d’agost. L'Ajuntament havia intentat fins a l'últim moment convèncer els acampats que acceptessin ser allotjats per la Creu Roja a Tiana (Maresme). Com amenaça, el consistori estava disposat a fer complir l'ordenança municipal que prohibeix les acampades a la via pública. Finalment, el desallotjament va ser efectiu i els subsaharians van haver de continuar el seu periple per la ciutat. Unes 500 persones es van manifestar a la via Laietana en solidaritat. Els africans van explicar els motius

que els van portar a rebutjar l'oferta d'allotjament. Aquests van demanar al consistori que els assegurés per escrit que les seves dades personals no serien revelades a la policia i que se’ls oferís un local alternatiu a Barcelona. John Okoroma, portaveu dels immigrants, va explicar que l'Ajuntament els va proposar allotjar-los a Tiana, però no els va assegurar mitjans per desplaçar-s'hi. Okoroma va afirmar que el col·lectiu acceptaria ser allotjat en una carpa instal·lada en un descampat de Barcelona. Hi havia el temor que, una vegada a Tiana, fossin repatriats. L’alcaldessa accidental, Núria Carrera (independent a les llistes del PSC), va aclarir que l'oferta d'assistència i allotjament era independent de la situació legal de cada un d'ells. Els subsaharians van haver de canviar de

plaça i es van establir a la d'André Malraux, a l'Eixample. La Creu Roja va presentar una proposta alternativa a la de Tiana. Les dues plataformes de suport als immigrants van unir esforços i van intentar forçar un pacte per a evitar l’expulsió dels sense papers. Les administracions van llençar un ultimàtum als subsaharians per a què acceptessin les condicions de l’alberg, però la negociació encara es veia possible. Les porres van acabar amb el diàleg. La tarda del 16 d’agost, la policia nacional va intervenir. En un ràpid operatiu, va envoltar la plaça i va acorralar els gairebé 200 immigrants. Membres de la plataforma van muntar una cadena humana per protegir els sense papers, però els antiavalots van trencar el setge i van començar la cacera. Alguns

PLOU SOBRE MULLAT Andrés Naya La delegada del Govern, Julia García Valdecasas, amb la col·laboració, en ocasions, d’altres administracions, està duent a terme una política policíaca dura, que des de fa molts anys no recordàvem a la nostra ciutat. En les setmanes prèvies a la Campanya BCN 2001 contra el Banc Mundial es van desallotjar 22 cases okupes, algunes de les quals jugaven el paper de centres socials de barri, i pocs dies després es va fer el desallotjament brutal i il·legal de la Casa de la Muntanya. Davant els desallotjaments i les desenes de detencions, la tensió va augmentar fins a desembocar, lamentablement, en destrosses de mobiliari urbà. Després, l'intent de criminalitzar els moviments socials i, especialment,l'acusació als okupes de col·laborar amb ETA, ha enterbolit més la situació. En aquest sentit, és exemplar el comunicat fet públic per l'Assemblea d'Okupes de la Casa de la Muntanya: "Des dels nostres lemes i principis, hem deixat sempre meridianament clar tant interna com externament el nostre rebuig tant a les formes com al discurs d'ETA, així com a la utilització política que des de l'Estat es fa del conflicte basc". Durant la campanya contra el Banc Mundial es va crear un veritable estat policíac en algunes zones de la ciutat, fins al punt que es van infiltrar policies disfressats entre la manifestació antimundialització que van actuar i provocar violentament. Càrregues indiscriminades, prohibició d’actes i desenes de detinguts arbitràriament van portar a unes 70 entitats a firmar una querella criminal contra la delegada del Govern i a múltiples peticions de dimissió. Si a tot això li sumem l’intent d'obligar a modificar els itineraris d'algunes manifestacions, els seguiments a diferents líders socials i la instal·lació de videocàmeres als carrers, tenim com a resultat la imatge, gens fictícia, d’una ciutat massa violenta, amb tot el que això implica. No podem compartir les declaracions dels polítics que indiquen que el comportament dels diferents cossos policials es deu a que les administracions no tenen una política clara davant de fenòmens com la immigració i els nous moviments socials. Plou sobre mullat: la política existeix, i no és cap altra que l'acció policial.

es van poder escapar, però al final un total de 57 van ser detinguts i portats a la comissaria de la Verneda per ser identificats. Els altres van fugir i demanar ajuda a les entitats que els donaven suport. L’actuació policial contundent i sense avisar va tallar les ales a la negociació. Feia onze dies que havien estat expulsats de la plaça Catalunya. La batuda havia estat un èxit policial; la “caça” de l’africà ja estava acabada. La Delegació del Govern havia frustrat qualsevol sortida negociada al conflicte. A les cinc de la tarda, quan la plataforma valorava la proposta d'allotjament, prop de 30 furgonetes de la policia van irrompre a la plaça d'André Malraux i van detenir els sense papers. La força s’havia imposat de nou a la negociació. "Havíem fixat un termini de 48 hores per respondre i s'havia pactat que fins aleshores no hi hauria desallotjaments ni detencions", es va queixar John Okoroma, el portaveu dels immigrants subsaharians. Quan John va tornar a la plaça André Malraux, nomes quedava el paisatge després de la batalla: cartrons, pancartes, maletes. Tots els seus companys havien fugit espantats. El subdelegat del Govern a Barcelona, David Bonet, va declarar que els immigrants que tinguin obert un procés d'expulsió seran repatriats, previ requeriment judicial. Per Bonet, "es tracta de complir la llei i evitar d'aquesta manera que Barcelona s'acabi convertint en un centre d'immigrants il·legals". I va assenyalar que

Joan Clos i Jordi Pujol van donar suport a les detencions de la plaça André Malraux tant l'alcalde, Joan Clos, com el president, Jordi Pujol, havien aprovat el desallotjament. Desafiant el govern, entitats com Agermanament, la Casa de la Solidaritat, l'Espai Obert, l'Ateneu de la Verneda i RAI, els sindicats CGT i CCOO, i IC-V van amagar els immigrants. L’alcalde Clos, que es trobava de vacances, va qualificar l'actuació policial d’“exemplaritzant”. Imma Mayol, que va haver d’empassar-se aquest mal tràngol, va reconèixer el seu error i va arribar a afirmar: “La meva confiança a l’alcalde Clos, s’ha trencat”. Unes 2.000 persones es van manifestar per la llibertat dels immigrants. Els africans no hi van acudir per por a ser detinguts. CGT i la regidora Roser Veciana (ERC-Els Verds) van denunciar maltractaments en el centre d’internament de La Verneda. Sindicats, associacions i alguns partits van amagar africans que van escapar de la captura policial i, finalment, van arribar a un acord amb Ajuntament i Generalitat per allotjar-los. Però una interpretació restrictiva d'aquests acords va deixar fora la majoria dels afectats. A finals d’agost ja havien estat expulsats 19 dels detinguts a la plaça, i a primers de setembre seguien desemparats desenes d'immigrants.

19/10/2001, 15:11

LAVEU-PAG4

La Veu del

CARRER

PUBLICITAT

setembre-octubre de 2001

16/10/2001, 11:42

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

CRÒNICA

Emigrar massa d'hora ELIA HERRANZ

Barcelona s'enfronta a un nou repte derivat del procés de globalització: l'increment de nens i adolescents immigrants que es troben sols a la ciutat. Buscant un lloc al primer món, molts s'han trobat amb la vida al carrer: i el carrer "casca" molt. La llei obliga les autoritats a vetllar pel seu benestar, una responsabilitat que les persones que treballen i conviuen amb ells no troben complida. Els treballadors de l'Ajuntament han detectat a Barcelona els últims dos anys 500 menors estrangers no acompanyats, la gran majoria magribins. 200 vivint al carrer. El 90% no havien conegut al seu país aquesta situació, és a dir, s'han "estrenat" a la nostra ciutat. Una bona part d'ells ja porten més de 8 mesos al carrer, segons un estudi fet pel Casal d'Infants del Raval amb data de desembre de 2000. La degradació d'una persona en situació de carrer és ràpida. La gran majoria ha participat en delictes i molts d'ells consumeixen substàncies tòxiques (dissolvents, gasolina). La llei obliga les autoritats competents - en el cas dels menors, la Direcció General d'Atenció a la Infància (Dgam), depenent de la Generalitat- a declarar "desemparats" als menors sense referents familiars adults que es trobin al territori. I després cal emparar, tutelar i documentar (aquest últim punt requereix la coordinació de la Dgam, la Delegació del Govern de l'Estat i els consolats i ambaixades implicats).

L'estança de menors immigrants als carrers de Barcelona està perpetuant-se, cosa que posa en dubte l'existència d'una veritable voluntat política d'assumir-ne la seva tutela ●

La necessitat d'oportunitats L'informe del Casal d'Infants del Raval conclou que, dels 38 d'aquests menors que han participat al projecte educatiu Marhaba, el 85% responen a l'ajuda educativa a curt o mitjà termini. En general la majoria ha demostrat una bona capacitat de recuperació i un interès per resoldre la seva situació de manca de tutela. Per a Vicenç Galea, de la Plataforma de defensa dels menors, el projecte de vida d'aquests nois és "un desig general de prosperar a la vida, ajudar econòmicament la família i adquirir un paper respectable a dintre la mateixa". Les seves famílies es troben al país d'origen amb greus problemes econòmics. Molts han emigrat de zones rurals a barris urbans desassistits, amb un alt índex d'atur. No animen als menors a emigrar, però, un cop ho han fet, els recolzen.

CASAL D'INFANTS DEL RAVAL

Un grup de menors esmorzant al Casal

La situació a peu de carrer és tensa. La implicació dels menors en delictes afecta la convivència a uns barris tradicionalment castigats pel conflicte social. Els veïns es

consideren perjudicats per la inoperància de l'administració i, en alguns casos, molt preocupats. "És sorprenent l'agressivitat d'aquests nois, la seva chuleria. Estan enva-

lentint-se, no tenen por a la policia, no respecten res, els delictes són cada cop més violents", explica el Josep García, president de l'Associació de Veïns del Raval. Tot i que

El periple d'en...

Descoordinació La Plataforma Ciutadana en Defensa dels Menors Immigrants Desemparats ha denunciat que la xarxa pública actualment existent "no dóna resposta a les necessitats d'aquest col·lectiu" i el dispositiu d'atenció és "dispers" i "descoordinat". De fet, pràcticament cap dels menors que es troben en aquesta situació ha acceptat els recursos que els ofereix la Dgam, encara que la majoria ha cursat demandes d'atenció i protecció. El Grup de Menors de la policia (Grume), que es troba desbordat, corrobora que quan lliura els menors a l'Administració, aquesta "no tutela, no documenta i no ofereix recursos adequats".

"Abdelhak té setze anys. Porta voltant per Barcelona des de fa sis mesos. Però tot va començar al Marroc, a Tànger. Quan Younes tenia 14 anys va deixar l’escola perquè el seu cap, a partir del que veia, li deia que tot i estudiar al Marroc si no ets ningú no ets ningú i per ser algú has de tenir diners. Hi ha caps i caps. Tampoc li anava gaire bé, tot sigui dit. A més estava fart de veure els malsons de final de mes a casa. Pel barri, a Char Ben Diban, molts com ell desitjaven creuar el mar que els separava d’Espanya per motius semblants: millorar. A la televisió veien un món fantàstic el qual els emigrants marroquins cada estiu, quan baixaven, posaven pels núvols, gairebé un Edèn. I és que és molt trist anar-te del teu país i acceptar que no estàs millor. Així doncs, voltava Nabil pel port fixant-se en autocars, remolcs i demés vehicles per mirar d’estudiar el terreny. Fins al quart cop no ho va aconseguir

en Morad, però creia que havia valgut la pena tot i les males passades a la comissaria del port de Tànger. Al parell de mesos estaria treballant i ajudant a la família. Es va ficar en un forat, al costat del maleter d’un autocar, on es va quedar durant set inacabables hores. En fi. Ara, després de voltar per Màlaga, Almeria, Múrcia, València i Tarragona en Ahmed està a Barcelona. Les ha passat magres, dormint al carrer, vivint al carrer, lluitant al carrer... durant més de sis mesos. Ja no es tant il·lús, ara potser és massa madur. Un cop, en Rachid, va veure’s tant apurat que va cometre un delicte. Va robar i el van enxampar. D’això fa tres mesos i ja no ho va provar més. Ara espera en un centre que el documentin per realitzar un curs ocupacional que no l’assegura cap lloc de treball, però després del que ha passat en Fateh, ho pot explicar i està content d' on es troba. És curiós, amb l’odi que tenia als centres. Una història amb final feliç, n’hi ha d’altres".

Cinc reclamacions bàsiques La Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Menors Immigrants Desemparats (http://www.geocities.com/ nenscarrer) insta les administracions públiques que: 1) assumeixin de manera immediata la tutela i facilitin la regularització dels nois 2) l'ajuda educativa sigui més ràpida i àgil 3) es creïn més places residencials sense discriminar els nois autòctons dels immigrats 4) es respecti la confidencialitat de les seves dades i es separi l'acció educativa de la policial i judicial 5) no es facin repatriacions forçades i es tingui en compte l'opinió del menor

LAVEU-PAG5

en Josep es mostra d'acord amb la necessitat d'inserció social i laboral dels nois, té dubtes sobre la capacitat d'aquests d'acceptar ajuda.

La majoria dels menors ha demostrat una bona capacitat de recuperació i un interès per resoldre la seva situació de manca de tutela "Les administracions no tenen la pressió social suficient per moure's", opina l'Enric Canet, del Casal d'Infants del Raval. "Ens dol més que ens robin la bossa que no que els nens estiguin vivint al carrer. No ens els sentim com a "nostres". La societat i les administracions han de decidir si encaren aquesta realitat com un problema de seguretat ciutadana (hem de defendre'ns d'aquests delinqüents en potència) o com una responsabilitat moral envers persones que tenen dret a tenir una oportunitat.

Percentatge d'estrangers que viuen en cada districte sobre el total d'immigrants a la ciutat (gener 2001)

El triple d’estrangers en cinc anys El nombre d’estrangers a Barcelona s’ha multiplicat per tres en cinc anys, amb un lleuger predomini de dones. El percentatge de fills de mare estrangera se situa en un 10%, incrementant-se en un punt respecte l’any 2000. EL PERIODICO, 17/07/2001

16/10/2001, 11:38

La Veu del

CARRER

EL CUARTO FOSC

setembre-octubre de 2001

VALDECASAS & JOAN CLOS & LA WEB DE L’AJUNTAMENT MAYOL COORP. Tal i com recull la crònica que publiquem de les darreres setmanes, Barcelona es prepara pel Fòrum de les Cultures, de la tolerància i de la pau, amb contínues actuacions violentes. Ens referim a l’actuació policíaca contra la manifestació dels “antiglobalització”, als desallotjaments il·legals de cases com “La Muntanya” i ens referim també a l’expulsió del refugi municipal i el posterior desallotjament de la Plaça Catalunya de centenars d’emigrants que demanen una cosa tan senzilla com pa i papers. Així doncs, a la ciutat que pretén ser a l’any 2004 la capital de la tolerància, les autoritats llencen, policíes i urbans, contra els immigrants per a copejar-lo, detenir-los i expulsar-los. Responsable: la violenta doña Júlia García Valdecasas, a qui cal sumar per mèrits propis l’alcalde Joan Clos i la tinent d’alcalde Imma Mayol, alcaldessa accidental en el moment de l’actuació a la Plaça Catalunya. No és suficient que posteriorment declarés que es va sentir enganyada per l’alcalde.

PROMOTORA HINES

INCASOL: RE-VIURE ELS BARRIS

Per anunciar amb bombo i platets que a Diagonal-Mar permetria als veïns i veïnes opinar i decidir com volen el parc. Han repartit 15.000 fulletons per a sol·licitar les opinions entre el veïnat. Diuen que els resultats es coneixeran després de les vacances al setembre. Els veïns poden opinar sobre l’ús d'una parcel·la de 12.000 metres quadrats dels 140.000 metres que composen la totalitat del parc. El que no matisen els fulletons és que opinaran només sobre un 8% de l’espai del parc, i que no es va poder opinar quan es van situar els habitatges en alts blocs, enfront del mar i enmig del parc; una cosa que sens dubte hipoteca l’ús públic del verd i augmenta els beneficis dels especuladors. Van anunciar que els veïns opinaven, van silenciar que ho feien quan allò fonamental ja estava planificat.

La Generalitat ha posat en marxa el seu aparell publicitari. Ha inaugurat una exposició amb el títol de Re-viure als barris. Afirma que s'han construit 9.404 habitatges "les últimes sense acabar a Trinitat Nova". Fals: després de 12 anys encara no ha començat a contruir-se. Es silencia també que el 20% dels habitages amb aluminosis segueixen sense remodelar-se en aquests barris i que fins a l'any 2006 els habitants de nombroses cases continuaran vivint entre puntals. La remodelació d'habitatges no ha sigut una prioritat política. La citada exposició és un exemple d'informació a mitges, de desinformació, d'utilitzar els diners públics per fer, pura i simplement, propaganda.

Coincidint amb l’adjudicació d’un hotel de superluxe en terreny públic de propietat municipal a Montjuïc (el passat mes de juliol), la pàgina web de l’Ajuntament divulgava un estudi de la consultora immobiliària Forca-dell on “revelava” que les 14.000 noves places hoteleres que Barcelona tindrà el 2004 (a sumar a les 31.000 actuals i les 10.000 de les zones pròximes a la ciutat) no seran suficients per a satisfer la demanda. La pàgina web anuncia el dèficit de places que preveu el “rigurosíssim” estudi coincidint amb l'operació especulativa municipal a Miramar. La web no recull altres arguments, igual de privats i lícits, d'altres entitats que s'oposen al citat projecte (curiosament la nostra ciutat tindrà abans un hotel de luxe més i no un alberg per immigrants). Resumint, la parcialitat i bon us que l'Ajuntament fa de la seva pàgina web està en entredit. Curiositats de la vida.

JOAN GASPART President del Barça, que ha utilitzat els mesos d’estiu per a denunciar el tracte discriminatori que donen al club barcelonista les autoritats urbanístiques; “tot al contrari que al Real Madrid” manifestava en to ploraner. Està decidit a “rendibilitzar el patrimoni del Barça” i afirma que el projecte Barça 2000 està inclòs al Pla Director de Les Corts. Tots sabem que per a Gaspar, rendibilitzar rima amb especular. A mitjans d’agost la premsa va informar que s’incrementarà –il·legalment- la edificabilitat en 65.000 metres quadrats, cosa que implicarà uns ingressos de 25.000 milions al club. La Coordinadora li ha contestat manifestant que “les espases segueixen alçades”. Mentre el Barça està informant, els veïns segueixen oblidats.

La Veu del

CARRER Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona ● Tel. 93.412.76.00 ● Fax 93.412.58.88

●

e-mail: favb@emehac.com

Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades: NOM:..................................................................................................................................................... ADREÇA:.............................................................................................................................................. POBLACIÓ:.......................................................................................................................................... CP:.......................................................TELÈFON:.............................................................................. Subscripció: ❑ 6 núms. 1.000 pts. (mínim) ❑ 6 núms. a partir de 2.000 pts. (amic/amiga) Forma de pagament: ❑ Taló adjunt a nom de Favb ❑ Domiciliació bancària Entitat: ❑❑❑❑ Oficina: ❑❑❑❑ Control: ❑❑ Núm. de compte: ❑❑❑❑❑❑❑❑❑❑

ÒPTIQUES TUTUSAUS Escudellers 35-39 Tel. 93 317 33 53 Barcelona

XANCÓ

CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Fundada l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 93 318 09 89 Fax 93 412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 93 211 54 45 BARCELONA

LAVEU-PAG6

Llibres Material escolar i d'oficina Jocs didàctics Av. Diagonal, 322 - 08013 Barcelona Tel. 93 207 38 98 - Fax 93 207 76 58

títol GC 780

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

16/10/2001, 11:47

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

Un altre món és possible

Barcelona 2004

Coincidint amb la greu crisi que ha obert la dimissió del conseller delegat del Fòrum 2004, La Veu del Carrer dedica un número gairebé monogràfic sobre aquest esdeveniment i les transformacions urbanístiques previstes amb aquesta excusa. Una taula rodona amb diferents

representants de moviments socials i artícles de Manuel Vázquez Montalbán, Eugeni Madueño i el president de la Favb analitzen el Fòrum. Una sèrie de reportatges sobre el zoo marí, la sostenibilitat dels diferents projectes, la pluja de gratacels, el Pla d'Equipaments de

Poblenou, l'actuació 22@ i el futur de la Mina. Finalment, els arquitectes Manuel Rivas Piera i Ferran Navarro, els professors Horacio Capel, Mercè Tatjer i Albert Recio, i el periodista David Drudis analitzen l'escenari urbà que es prepara pel 2004.

DOSSIER

ARXIU

El Fòrum després de l'atemptat Eugeni Madueño Quin futur per al Fòrum de les Cultures del 2004? Escric quan només han passat 10 hores de l'increïble atac als Estats Units, i tinc la sensació que les respostes que havia pensat ja no hi valen. Si alguna cosa demostrava la pertinència de fer un Fòrum que facilités la trobada i el diàleg entre les cultures del món, era que només és a través de la trobada i el (re)coneixement dels antagonistes com es poden crear les bases per a la convivència. Desprès de l'atemptat al cor i als símbols del capitalisme mundial el futur del Fòrum és equiparable al futur del món. Si de la masacre de Nova York es dedueix -el que em sembla més probable- que ens hem de tancar i rearmar-nos per protegir-nos dels altres, el Fòrum ja pot plegar veles. I si la conclusió cosa que dissortadament trobo més impro-

LAVEU-PAG7

bable- es dedueix que només la Justícia l'aspiració a la igualtat entre els humans- ens donarà seguretat, perquè no hi ha cap poder -ni poderós- inexpugnable, aleshores aquest innocent invent inventat pels barcelonins tindrà futur i sentit. En realitat la discussió sobre què fer amb el Fòrum està plantejada en aquests termes. Un dia abans que el món canviés, el posicionament de les tres administracions organitzadores del Fòrum -Generalitat, Ajuntament, Govern espanyol- responia al que dic. El Govern de Madrid (PP) rebutja la possibilitat que Barcelona sigui l'escenari de trobada dels antagonistes de la globalització. El Govern de Catalunya (CiU) l'accepta, però sempre i quan sigui reduïda, acadèmica i controlada. Per la seva banda, el Govern municipal (PSC, IC, ERC) es debat entre la seva idea

inicial de reproduir l'èxit econòmic i mediàtic d'un esdeveniment banal com van ser els Jocs Olímpics, i la possibilitat única d'aprofitar els canvis per fer de Barcelona el lloc on poder debatre -i crear les bases- de la segona opció, l'opció improbable, la que aspira a la seguretat que dóna la justícia, i no les armes. Mentre els representants de les institucions implicades debaten què ha de ser el Fòrum i com redreçar-lo desprès de la crisi provocada per Josep Caminal -nomenant una altra figura de "consens" o creant un "triumvirat" que es reparteixi el poder-, les institucions cíviques que havien donat un suport crític al Fòrum s'han mobilitzat per demanar que es faci, i que es faci apostant amb ambició per la segona opció. Oblidant el menyspreu del que van ser

objecte per part dels organitzadors, que no les han convocat per dissenyar el projecte, sinó únicament per sumar-s'hi un cop aquest ja estava en marxa, les entitats cíviques estimulen a la ciutat a fer un Fòrum mundial en el que es puguin abordar els tres eixos programats, que són, per altra banda, els que defineixen els problemes universals actuals: "la transició de la cultura de la violència a la cultura de la pau, la recerca d'un paradigma diferent de relacions amb el medi ambient i el reconeixement de les identitats culturals com a alternativa a la cultura dominant i al pensament únic". Més que de la capacitat de negociació i de pacte de les institucions organitzadores, el futur d'un Fòrum que es vol universal depèn de la magnitud de la ferida social, política i cultural que l'atemptat als Estats Units ha agegantat.

16/10/2001, 11:50

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

Un Fòrum sense continguts ni participació Transcripció: Marc Andreu

A ●

dos anys i mig de la inauguració oficial del Fòrum Universal de les Cultures, prevista pel 23 d’abril del 2004, Barcelona encara no sap en què consistirà aquest esdeveniment. La trobada internacional que l’Ajuntament es va treure de la màniga després dels Jocs Olímpics per esmenar una patinada de l’alcalde Pasqual Maragall (que va proposar organitzar una Exposició Universal quan el termini de presentació de candidatures ja s’havia tancat) només té definits, fins ara, un pressupost de 51.500 milions de pessetes (entre 7.000 i 8.000 destinats a publicitat) i tota l’operació urbanística associada, al final de la Diagonal i la desembocadura del riu Besòs. Els continguts reals del Fòrum, que ha de girar al voltant de l’intercanvi cultural, la sostenibilitat i els valors de la pau i la solidaritat, són encara una incògnita. En els darrers mesos, l’Ajuntament ha intentat que el teixit associatiu i cultural de la ciutat se sumés a la iniciativa a partir de la firma d’uns protocols molt vagues. Però la manca real d’un procés de consulta i participació obert i plural, afegit a la inconcreció del programa del Fòrum, ha despertat recels i el IGNASI R. RENOM temor a que tot plegat sigui només una Els convidats en un moment de la taula rodona operació propagandística buida de contingut i deslligada de la realitat quotidiana, nivell de districtes (tres o quatre trobades a Sodupe, un home amb provada capacitat ge- important les associacions de veïns) i amb l’únic objectiu de legitimar una gran l’any) on les entitats i la gent a títol individu- rencial, per tirar endavant l’operació. Però fa temàticament (i aquí els moviments socials operació urbanística amb connotacions es- al poguessin dir-hi la seva. Tenim tres anys mig any es van adonar que no tenien continguts ja tenen molt de camp treballat). Una eina per debatre i plantejar al món quina és i van començar l’estratègia de màrqueting de interessant a emprar és la construcció de peculatives. Coincidint, aquest setembre, amb la di- l'opinió de Barcelona en els tres eixos del buscar el suport formal del moviment associa- polítiques culturals de la societat civil. CARRER. Com poden els moviments somissió de Josep Caminal com a conseller Fòrum. Un bon punt de referència és la tiu culminada amb la substitució de Sodupe per cials i les entitats ciutadanes treballar dins delegat del Fòrum,després de ser nomenat contraconferència que es va fer al maig en el Caminal. E. TELLO. Més enllà de l’operació urba- del Fòrum i al mateix temps ser-ne crítics? amb el consens de la Generalitat i l'Ajunta- marc de la Campanya contra el Banc Munment en substitució de Jaume Sodupe, CAR- dial; amb pocs recursos es va aconseguir un nística, jo tampoc tinc les idees clares sobre Quins condicionants representen les subRER vol contribuir al debat de fons del 2004. debat molt ric i ampli. I tampoc partim de aquest 2004. La nostra responsabilitat és vencions? M. ANDREU. Justícia i Pau, la Federació I ho fa amb el resum d’un sopar-taula rodona zero, perquè la carta de salvaguarda de les evitar que es converteixi en una cosa galàccelebrat a finals de juliol en el que van ciutats que l’Ajuntament ha signat amb tica i fer que estigui connectat a la vida Catalana del Voluntariat, la Plataforma pel participar Manel Andreu (president de la algunes entitats es pot desenvolupar. És quotidiana. Ens hi posem de ple? Amb un Dret a un Habitatge Digne i la Favb hem bàsic, però, garantir el peu a mitges? Muntem un fòrum alternatiu? elaborat un document amb una proposta Favb), Juanjo Moreno procés de participació, L’experiència dels Jocs molt concreta: “Sense (membre de la Campaperquè, si no, no po- Olímpics ens demostra sostre no hi ha cultunya BCN 2001 i inte"Un bon punt de drem concretar els con- que un consens construra”. Demanem que el grant del projecte d’im"Un clima de tinguts. ït socialment des de dalt 14% del pressupost topuls de la participació referència és la M. PAJARES. El va guanyar per golejada tal dels projectes urbademocràtica Demos), confiança, fresc i Contra-Conferència Fòrum té un planteja- els moviments socials i nístics lligats al Fòrum Arcadi Oliveres (econoobert, és ment inicial de trobada la ciutadania crítica. es destini a habitatge mista i vicepresident de de la Campanya de cultures, però, en Però, també amb operasocial. No ens invenimprescindible per Justícia i Pau), Miguel contra el Banc canvi, no parteix del ció urbanísitica associatem res; només ens baPajares (membre de debatre a fons i en principi que aquesta da, era esport, publicisem en uns informes de CCOO i expert en imMundial" (Manel trobada ja es dóna a la tat i alta competició. Si Cáritas, Serveis d’inllibertat" (Arcadi migració) i Enric Tello Andreu) ciutat de resultes del ara es repeteix aquest tervenció social, Ajun(professor d’història Oliveres) fenomen de la immigra- consens serà molt pitjor. tament de Barcelona, econòmica i membre ció. És essencial plan- Perquè faran servir els Cens d’habitatges, Insd’Ecologistes en Acció i titut d’Estadística de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia). tejar l’encontre de cultures en un nivell nostres valors. Si ens El regidor de Cultura, Ferran Mascarell, i d’igualtat, i això és una cosa que no es fa. Em quedem com a antagonistes d’una gran ope- Catalunya i l’ICASS, per quantificar el que els responsables oficials del Fòrum van refu- preocupa que, amb les posicions que defensa ració publicitària que tindrà com a base els caldria invertir de cara a resoldre la problesar la invitació a participar en el debat. en matèria d’immigració, Jordi Pujol hagi de valors de cultura, pau i sostenibilitat correm màtica de la manca d’habitatge assequible a Andres Naya, Eugeni Madueño, Judit Font ser el màxim ambaixador del Fòrum. La el perill de provocar curtcircuits a molta la ciutat. És una proposta que fem entitats i Marc Andreu, amb el fotògraf Ignasi R. visió central del Fòrum no pot ser la de que gent. Per complicar la cosa, en sostenibilitat que han signat, algunes, el protocol municiRenom, van ser els testimonis periodístics hi ha cultures amenaçants i d’altres amena- no podem deslligar el Fòrum de la discussió pal del Fòrum, i d’altres que no. I és amb çades. Cal fugir d’una trobada folklòrica, de l’Agenda 21 local, que es farà el 2002. Per propostes concretes com aquesta que el mode la trobada. partir de com s’està construint la diversitat tant, hem de jugar a fer polifonia, i sense viment associatiu podem anar jugant a dins i obrir la participació al màxim, també al quedar fora de joc, tampoc podem restar i a fora fins a forçar que els impulsors i presoners d’un muntatge d’entertaintment col·laboradors del Fòrum es vagin definint. M. ANDREU. La Favb no s’ha afegit, de moviment associatiu de la immigració. A. OLIVERES. No tinc les idees gaire a l’americana. A. OLIVERES. Les entitats que hem firmoment, a l’organització del Fòrum 2004. J. MORENO. L’únic element positiu que mat el protocol del Fòrum no ho hem fet pas Això sí, hem dirigit als seus responsables i a clares, i voldria fer un acte de bona voluntat l’Ajuntament una proposta molt concreta de creure que Maragall va plantejar el Fòrum per per ara se li pot treure al Fòrum és que ens condicionades per les subvencions que reil·lusionar la ciutat. Em consta que, en una dóna una oportunitat per solidificar proces- bem de les administracions. Subvencions a com hauria de ser un procés de participació primera etapa, es va plantejar seriosament. Al sos de participació. Fins ara, les actituds les que, d’altra banda, tenim tot el dret. i debat de baix a dalt dels continguts de M. PAJARES. Així és. En la nostra realitat multiculturalitat, sostenibilitat i pau que es centre Unesco de Catalunya se li van demanar socials han estat distants i el procés dirigit pretenen treballar. Però encara no hem re- dues persones que, durant sis mesos, van pels responsables del Fòrum, gairebé una associativa les fonts de finançament influeixen but cap resposta. Proposem que aquesta preparar els continguts del Fòrum. El seu presa de pèl. Per tant, i partint de la base que menys del que sovint es pensa. Davant del mateixa tardor es faci una trobada àmplia treball, que no estava gens malament, ara es la nostra ciutat no està preparada per un Fòrum, el que cal és posicionar-se amb els amb experts i gent coneixedora dels tres deu haver oblidat. I és que quan va arribar procés de participació tan gran, és clau veure mínims prejudicis inicials. En el camp de la eixos que vol treballar el Fòrum, perquè Joan Clos a l’alcaldia el tema va quedar aban- com el teixit associatiu, en col·laboració amb diversitat, per exemple, potser d’aquí al 2004 es siguin explicats de forma pedagògica. Des- donat i es va passar a donar la màxima priori- l’Ajuntament, articula la participació ciuta- produeix el debat cultural que encara no hi ha prés caldria encetar un procés de debat a tat a l’operació immobiliària. Van escollir Jaume dana territorialment (i aquí juguen un paper hagut a la nostra societat. El que seria preocu-

pags. 8-9

16/10/2001, 13:43

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

pant és que ens limitéssim a parlar de diversi- podem arribar. tat cultural sense abordar al mateix temps un E. TELLO. Tenint en compte els diners debat més ampli sobre els drets de ciutadania que es mouran en publicitat, és important de les persones. Perquè darrera de molts con- que les entitats i el moviment associatiu ens flictes culturals el que hi ha són conflictes coordinem per debatre a la nostra manera socials. Així doncs, el repte de l’eix de la diver- els temes que per la via institucional ens sitat del Fòrum serà parlar de ciutadania tot voldran presentar d’una altra forma. I és enllaçant amb la campanya europea que di- important reforçar-nos internacionalment. versos moviments antiracistes preparen pel Per això és important estar al cas de la 2004 amb motiu de la moguda europea antiprevista reforma aquell racista del 2004, d’un any del Tractat de la possible congrés inter"Més enllà de Unió Europea. nacional de sindicats a l'operació urbanística, Barcelona per aquelles M. ANDREU. Exacte. Els temes que han dates i, especialment, jo tampoc tinc les de ser els tres eixos del estudiar si la conferènidees clares sobre Fòrum, o s’entronquen cia regional del Fòrum amb la realitat o, en Social Mundial de Poraquest 2004" (Enric abstracte, tenen poc to Alegre es pot convoTello) sentit. La sostenicar a Barcelona. bilitat, per exemple, ha M. ANDREU. Ens de voler dir coses tan agradi com està planconcretes per treballar als barris com la tejat o no, la realitat és que el Fòrum està en neteja, la recollida selectiva… I no ens po- marxa. I que la batalla mediàtica contra el dem omplir la boca de solidaritat bombardeig de publicitat institucional la multicultural mentre hi ha immigrants dor- tenim perduda. La prova és que el 19 de juny mint a la plaça de Catalunya i problemes tots els mitjans de comunicació es van fer latents d’immigració en molts barris. De ampli ressò del protocol que un miler d’entivegades, la controvèrsia sobre els fets con- tats signaven amb l’alcalde per donar suport crets ajuda més al debat d’idees que qualse- al Fòrum. Cap periodista va qüestionar quin vol conferència. procés de participació s’havia ofert i seguit CARRER. Segur que no hi ha cap analogia amb aquestes entitats ni si, per fer gruix, possible entre el Fòrum 2004 i cimeres com la amb la sola signatura del Consell de la del G-8 a Gènova? L’alcalde Clos vol sortir al Joventut es van sumar totes les desenes mateix temps a la foto de Davos i a la de Porto d’entitats que hi estan adherides. Com els Alegre. Hi ha una posició intermitja entre Maulets, que l’endemà van desmentir (amb estar a favor del Fòrum i tot el que pugui menys ressò, evidentment) que ells haguesrepresentar o estar-hi en contra? sin signat res. Ara bé, el que també està clar E. TELLO. El Fòrum 2004 no és una és que no ens podem quedar al marge. I així reunió del G-8. És obvi que es va concebre com amb els aspectes urbanístics del Fòrum com una operació destinada a acabar la el moviment veïnal i alguns professionals ciutat que no es va poder remodelar sota el crítics venim manifestant ja fa temps desaparaigües del consens social dels Jocs Olím- cords (i acords) sobre com es fan les coses, pics. Però la vitalitat cívica de Barcelona no amb els continguts del Fòrum també ens és la mateixa ara que aleshores. No ens han hem de posicionar amb concrecions i, si cal, deixat en un fora de joc tan clar com al 92, i situar les institucions i els poders davant de podem condicionar a que les coses es formu- les seves pròpies contradiccions en matèria lin d’una determinada manera. Més enllà de diversitat cultural, pau i sostenibilitat. de l’operació immobiliària, amb el Fòrum A. OLIVERES. Més que mirar el Fòrum l’Ajuntament vol guanyar les eleccions i amb maniqueisme, el que hem de veure és si legitimar-se. I ens necessita a nosaltres. Per és avantatjós per nosaltres que les institucitant, hauríem de trobar un espai de partici- ons vulguin vendre i donar uns continguts pació crítica que trenqués el mirall defor- que no tenen, no entenen i/o no acompleixen. mant que ens volen vendre. Dubto, per exemple, que l’ex-cap de prograM. PAJARES. Davant d’un esdeveniment mes de TV3 i avui responsable de programa-

IGNASI R. RENOM

Al llarg del debat van aflorar nombrosos temes d’aquestes característiques cal reflexionar i saber què ens interessa que sigui. Està clar que no serà el gran fòrum que els moviments socials voldríem, però hi tenim un paper a jugar. Des de dins i des de fora. J. MORENO. Durant la contraconferència del Banc Mundial vam trobar el nostre espai sense demanar permís a ningú. Potser l’Ajuntament no hi va oposar gaire de la seva part, però alguna tarima va deixar. I el debat es va fer. De cara al Fòrum, és important que agafem aquest espai. Després ja veurem que ens deixen fer i fins a on

pags. 8-9

ció del Fòrum, Oleguer Sarsanedas, hagi donat contingut als tres eixos del Fòrum. Aprofitant això, hem de posar les institucions al límit del precipici. I si no assumeixen els continguts de fons que la multiculturalitat, la sostenibilitat i la pau exigeixen, aleshores sí que ens podem plantejar retirar qualsevol tipus de col·laboració. Per entendre’ns, cal demanar a l’alcalde que no participi en més desfilades militars si és que vol que la seva sigui una ciutat de pau. CARRER. Quines més propostes concretes es poden plantejar al Fòrum en cada un

IGNASI R. RENOM

Arcadi Oliveres dels tres eixos (diversitat cultural, CARRER. Amb quins mecanismes de sostenibilitat i pau)? participació es tiren endavant aquestes proM. PAJARES. Cal replantejar el debat so- postes? bre diversitat cultural reivindicant els drets de E. TELLO. Una democràcia de més quatotes les persones. I sumar-se a la Xarxa Euro- litat és condició imprescindible per avançar pea Antiracista en l’objectiu de concedir els en qualsevol d’aquests tres eixos. I això vol drets de ciutadania europea (dret de vot a les dir participació ciutadana, a nivell local, de eleccions municipals intota la societat civil. clòs) a tota la població Però, quina societat ciimmigrada amb residènvil? Perquè si es tracta "No serà el gran cia legal, reivindicant al del Cercle del Liceu, no mateix temps altres meanem enlloc. Fòrum que els sures pels que estan en J. MORENO. Per moviments socials situació irregular. I aproposar en marxa els mefitar que conceptes com el canismes de participavoldrien, però hi de ciutadania estan molt ció necessaris no cal estenim un paper a lligats a la idea de ciutat. perar al 2004. La FunE. TELLO. El debat dació Bofill prepara un jugar" (Miguel de la sostenibilitat va preesborrany de reglament Pajares) cisament molt lligat al de de participació ciutadala ciutadania. Perquè la na per a la ciutat de sostenibilitat (ecològica Barcelona que s’ha de però també social i econòmica) comença en presentar al desembre. Treball a fer, doncs, l’àmbit local i en els drets, deures i responsabi- ja en tenim. I ha d’anar molt més enllà del litats concretes de la gent. Si el 2005 Barcelona que algun responsable de participació munis’examinarà del compromís voluntari de reduir cipal ja preveu: un esclat de participació un 20% de les emissions causants de l’efecte teledirigida semblant al dels Jocs Olímpics hivernacle vol dir que abans i durant el 2004 que després quedarà reduït al simbolisme haurà de limitar el que les provoca a terços d’uns Voluntaris 2000. iguals: el tràfic, el consum energètic dels edifiM. PAJARES. El plantejament que el cis i la incineració dels residus. A més, el propi Fòrum del 2004 ja comença al 2001 és una projecte urbanístic del 2004 és una metàfora de bona idea-força pels moviments socials. I la sostenibilitat, ja que el Fòrum es farà en una una bona consigna a exigir és que en el antiga perifèria on la ciutat havia expulsat el moment de la trobada mundial del 2004, que no li agradava (depuradora, incineradora, Barcelona ha de ser exemple de ciutat en tots la Mina) sense necessitat de tornar a expulsar els eixos que es treballin. Cal forçar el repte res, sinó integrant, encade multiculturalitat, ra que sigui a mitges, sostenibilitat i pau que aquests elements preexisens han plantejat des L'únic element tents. de les altures i fer que A. OLIVERES. En es concreti, amenaçant positiu que per ara l’eix de la pau, l’Ajuntaseriosament amb orgase li pot treure al ment ja ha creat un grup nitzar un fòrum alterde treball que per ara natiu si els incompliFòrum és que pot treballa temes margiments i les contradiccidonar una nals (però interessants) ons són massa grans. com incloure al nomenCARRER. Per aconoportunitat per la clàtor de carrers persoseguir aquest objectiu participació" natges del moviment paés necessari que a la ciucifista. Però el Fòrum tat es visqui un clima (Juanjo Moreno) hauria de ser molt més oxigenat i que la prepaambiciós en quatre ració del Fòrum permepunts concrets. 1) Fomentar l’educació per la ti, a banda d’una gran participació, un taranpau a les escoles. 2) Si fa 15 o 20 els joves nà molt obert. ajuntaments democràtics es declaraven M. ANDREU. Efectivament. Perquè si desnucle-aritzats, ara Barcelona podria pre- ara haguéssim de parlar de pau seria molt dicar amb l’exemple i declarar-se solemne- difícil deslligar-ho de l’obsessió de la Delegació ment contrària a la Guerra de les Galàxies del Govern per criminalitzar els moviments dels EEUU, negar-se a rebre al port la 6ª socials. flota o a fer publicitat de l’exèrcit professioA. OLIVERES. Un clima de confiança, nal a les tanques del metro i els carrers. 3) fresc i obert, és imprescindible per debatre a Ser caldo de cultiu dels moviments socials i fons i en llibertat, i això és contradictori amb pacifistes, ajudant-los en sentit financer, certes mesures de control social. Però això ja propagandístic i acadèmic. 4) Promoure ciu- depassa les nostres responsabilitats com a tadans de pau tot donant suport a l’objecció moviments associatius, perquè els eixos de fiscal, l’objecció científica i la desobediència la Julia García Valdecasas són els mateixos civil. I, en funció de com evolucioni la situació, que els del Silvio Berlusconi, mentre que els tampoc estaria fora de lloc convocar a Barcelona nostres eixos són la multiculturalitat, la una conferència de pau sobre Euskadi. sostenibilitat i la pau.

16/10/2001, 13:46

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Manel Andreu Tarragó President de la FAVB

La Favb davant el Fòrum 2004

impuls que va tenir Barcelona aprofitant els Jocs Olímpics de 1992 pot ser que tingui dificultats de repetició amb motiu de la celebració del Fòrum 2004. D’entrada és qüestionable pretendre millorar la ciutat i les condicions de vida dels seus habitants sols amb l’impuls que generen grans celebracions. La contrapartida serà desigual si els interessos que imperen són els de l’economia de mercat i els beneficis de les grans multinacionals. El Fòrum 2004 està servint de paraigües en actuacions urbanístiques, algunes d’elles clarament especulatives. Les mancances que es denuncien des del Fòrum Ribera del Besòs se centren en quatre punts: a) conservació del patrimoni industrial, b) política d’habitatge social, c) pla d’equipaments públics, i d) millorar de l’ensenyament públic. En aquesta línia, el repte que representa l’actuació al barri de la Mina és un dels més importants i complexes, enfront dels interessos especulatius a Diagonal Mar i 22@.

Els ciutadans de Barcelona tenim prou coses a dir respecte la multiculturalitat, la sostenibilitat i la pau En aquest context, ara es comença a parlar de pau, sostenibilitat i diversitat cultural, que són el contingut de fons del Fòrum. La invitació de l’alcalde Joan Clos a la Favb per signar un protocol de col·laboració, ha estat objecte per part nostra d’unes objeccions que fins ara no han tingut resposta. No ens podem quedar solament en uns actes, exposicions i conferències, que vagin del 23 d’abril al 24 de setembre del 2004, sense garantir un procés participatiu, que al nostre entendre hauria d’haver començat ja. Els ciutadans i ciutadanes de Barcelona tenim prou coses a dir i experiència acumulada, per manifestar, en tota la seva riquesa plural, què en pensem. Per això el que hem proposat a l’ajuntament ha estat un calendari de trobades, unes generals a nivell de Barcelona, i unes altres més petites a nivell de districtes, on siguin punt d’intercanvi i reflexió per contrastar els grans temes en el nostre entorn concret. Com vivim la pau quan no tenim treball, o dificultat per accedir a un habitatge digne?, com fomentem la pau quan per la TV no es para d’emetre violència?, què entenem per diversitat cultural quan tenim una llei d’estrangeria que discrimina a les persones?, o quan en els nostres barris hi ha actituds clarament racistes?, som conscients del que representa la sostenibilitat ?, què

passa amb els residus? el nostre consum és solidari i racional?…. Les possibilitats són moltes, però el que cal, és voluntat política per fomentar aquests debats en total llibertat. L’experiència de la recent contraconferència sobre el Banc Mundial ha demostrat que la societat civil s’ha engrescat i ha participat activament. És important que la ciutadania de Barcelona pugui exposr a la comunitat internacional les seves experiències i poder-les compartir. Sols així el Fòrum tindrà realment sentit i podrà servir per canviar actituds, tant a nivell individual, com col·lectiu. Ens preguntem quin pressupost, dels 51.000 milions que costarà la cel·lebració del Fòrum, es dedicarà a fomentar aquesta participació. Seria un error que només ens

Opinió

quedéssim en uns grans actes, i grans personalitats donant conferències, sense tenir en compte, d’una manera real, el que pensa el barceloní o barcelonina. Cal aprofitar aquesta circumstància per millorar la ciutat en benefici de tots però també per anivellar les desigualtats existents. La Favb ens hem posat en contacte amb una trentena d’entitats i moltes d’elles comparteixen aquests plantejaments. De no acceptar les administracions, i en concret l’Ajuntament de Barcelona, aquest procés participatiu, difícilment col·laborarem directament en el Fòrum 2004. L'actuació de l'Ajuntament en el desallotjament dels immigrants i la dimissió de Caminal afegeixen més interrogants al projecte; la participació i els continguts s'han de concretar.

La rauxa

Queremos un Fórum con cultura o sin cultura

El Gran germà municipal

Manuel Vázquez Montalbán Escritor y periodista

La Barcelona post-olímpica es como un bonito teatro a la espera de una representación que hay que programar y así se buscó la posibilidad de que fuera capital de la cultura y como no salió capital de la cultura, fue programada Fórum de la cultura universal y se tuvo que mantener el tipo, aunque nadie sabía ni sabe demasiado en qué puede consistir el invento. Un misterioso equipo de masters ha trabajado durante años en un proyecto que con ambiciones culturales de momento no es otra cosa que un suculento pastel urbanístico que expande la ciudad, precisamente una ciudad que desde la Expo del siglo XIX siempre ha necesitado factores externos para especular y crecer. Ese equipo de masters urdió sus planes, si es que los urdió, de espaldas a los barceloneses o almenos sin recurrir a la opinión ni siquiera de los ciudadanos que habíamos sido convocados como avaladores del proyecto. Sin duda el equipo dirigente anterior trabajó denodadamente en crear la impresión de que trabajaba denodada e imaginativamente. Las cosas claras. Parece que el plan urbanístico especulativo está a salvo y lo del fórum de la cultura tal vez pueda resolverse con un concurso de Sardanas por la Globalización o de Xiquets de Valls cosmonautas. Más que un Caminal que se juegue su crédito como urdidor cultural lo que el Fórum necesita es una alianza entre el centro y la periferia, para que sean los magníficos fabuladores de La Cubana quienes se responsabilicen de todo, absolutamente todo, lo cultural.

LAVEU-PAG10

L’Ajuntament ha decidit instal·lar videocàmeres a la plaça George Orwell i al carrer Escudellers per combatre la deliqüència. Un ull vigilarà i enregistrarà a tots aquells que hi passin. L’escriptor anglès George Orwell, que en la seva novel.la “1984” va criticar un sistema autoritari, sense llibertats, on tots els ciutadans estaven vigilats pel “gran germà”, compartirà el seu nom de la plaça amb les videocàmeres. El gos que pixa a l’acera, el jove amb dues cerveses més del compte, el turista despistat, el veí que treu les escombraries,.. Tots seran enregistrats pel Gran alcalde. En tot cas, li suggeriríem que enregistrés també els porrassos als subsaharians, el desallotjaments als okupes per donar més acció a les imatges.

16/10/2001, 11:53

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

El Poblenou y la ciudad de los prodigios Horacio Capel

N ●

adie puede negar que Barcelona ha mejorado en los últimos 25 años, y que sigue mejorando en la actualidad. Podemos comprobarlo paseando por la ciudad, o escuchando a voceros y propagandistas municipales que nos lo recuerdan continuamente. Pero también es cierto que los ciudadanos empiezan a estar ya un poco hartos de tanta autocomplacencia. La presentación de los nuevos proyectos de la ciudad nos permite descubrir que existe, efectivamente un plan de conjunto, y que los técnicos creen en lo que hacen, y tienen un gran entusiasmo y preparación. Pero no estoy seguro de que sean sensibles a la opinión de los ciudadanos.

Recalificaciones polémicas A veces el tener años y buena memoria puede convertir a las personas en aguafiestas. Es lo que nos ocurre a algunos de mi generación. A comienzos de los años 70, en la etapa final del franquismo y la transición política hacia la democracia la crítica urbana permitió iniciar una serie de profundas transformaciones de Barcelona. Y creó muchas expectativas, una parte de las cuales se han cumplido afortunadamente, aunque otras, en cambio, están todavía muy alejadas en el horizonte; y, lo que es peor, no parecen tener cabida en los proyectos actuales. Muchos pensábamos que la llegada de la democracia permitiría construir más vivienda social, y vivienda protegida, que haría posible la adquisición de una residencia digna a los grupos populares. Desgraciadamente no ha sido así, y bastará

El ciudadano con memoria no deja de pensar que está asistiendo a la realización del Plan de la Ribera un solo dato: en los 30 años de democracia se ha contruido en Barcelona y en Cataluña mucha menos vivienda social que en los años 1960, la etapa del desarrollismo franquista; es cierto que la competencia en construcción de vivienda pública corresponde a otras instancias, pero también que no se ha calificado suelo para ello y que se ha desactivado el Patronato Municipal de la Vivienda. Creíamos que habían acabado las recalificaciones de suelo deportivo para construir viviendas (como se había hecho con los campos de fútbol de Les Corts y del Europa) y hemos tenido que ser testigos de la recalificación del campo de Sarriá, para construir vivienda de lujo. También pensábamos que había sido asumida la crítica a los edificios singulares, tan virulenta en aquellos años, como puede verse releyendo el libro La Barcelona de Porcioles, y tenemos que escuchar hoy encendidas defensas de los mismos (a la vez que curiosamente se rebajan varios pisos al edificio singular del Ayuntamiento). Que si en algún momento la población no crecía al mismo ritmo que antes, ello se aprovecharía para mejorar las dotaciones escolares de la educación pública; y vemos que tampoco ocurre.

PAG 11

DANI CODINA

Las nuevas construcciones en el litoral barcelonés Nuevo Plan de la Ribera Un buen ejemplo de esas expectativas desvanecidas pueden ser la transformación del sector litoral de Poblenou. Cuando se recorren hoy las nuevas construcciones del sector, desde la Vila Olímpica a Diagonal Mar, el ciudadano con memoria no deja de pensar a veces que está asistiendo a la realización del Plan de la Ribera, en una dimensión mucho mayor de la que entonces se pudo imaginar. Los argumentos que se dan ahora, como entonces, tienen que ver con la economía, pero las construcciones se dirigen esencialmente a los grupos privilegiados. Se prepara una ciudad para el terciario que -según se afirma- será la base económica de las ciudades en la primera mitad del siglo XXI. No es seguro que sea así, y en todo caso no lo es en Barcelona, donde la industria sigue teniendo un peso decisivo, solo que trasladándose a una corona metropolitana exterior, por razones justificadas (la necesidad de espacio e infraestructuras) o más discutibles (la valorización inmobiliaria del espacio que ocupaban); y en todo caso, provocando con ello la migración de la mano de obra o problemas de movilidad de la misma. La promiscuidad funcional de la que ahora tanto se habla puede ir unida a la existencia de industria, y de población obrera, lo que tal vez debería haber conducido a una mayor exigencia a la hora de las recalificaciones de un tejido industrial ya consolidado que podría coexistir perfectamente con el terciario y la residencia. Si la recalificación del suelo industrial se ha hecho con la dimensión efectuada uno piensa que es por las mismas razones que estaban presentes en el Plan de la Ribera: porque la industria y la población obrera disminuye el valor de las operaciones inmobiliarias. Es cierto que hay más espacios verdes que, por cierto, valorizan el suelo edificable- y que se ha procurado no desalojar a las clases populares que allí vivían, lo que por otra parte ha sido innecesario ya que ha aumentado el nivel de vida de las mismas y su proximidad ya no es tan perjudicial a las operaciones inmobiliarias. Pero no es

un planeamiento para clases populares lo que se ha diseñado. Vivienda para los ricos Desde el punto de vista del tejido residencial, uno de los problemas esenciales es que el que se edifica se destina a clases adineradas de la ciudad. No hay más que pasearse por el barrio y preguntar por los precios de los pisos (40, 50 millones, y más). A veces se está ante operaciones inmobiliarias especulativas; e incluso se habla de condominios cerrados. Si uno pregunta, la respuesta es sorprendente: en muchas operaciones todos los pisos están vendidos. Muchos se adquieren como inversión, como inversión del dinero de la ciudad y de las comarcas de Catalunya, y como forma de aflorar el dinero negro existente en este momento de transición hacia el euro. Algunos de los pisos ya se alquilan y otros están en expectativa para lanzarse al mercado a precios más elevados cuando la coyuntura lo permita. Pero tal vez podría haberse pensado más en los grupos populares. Y haber dedicado una parte importante del espacio a vivienda social. Seguramente podrían haberse imaginado también mayor número de equipamientos para la tercera edad -no solo "hogares para jubilados" o "casales", sino residencias asistidas-, viviendas para jóvenes, equipamientos escolares públicos para unos barrios con gran número de parejas jóvenes y con hijos. Y tal vez podría haberse conseguido una mejor accesibilidad manteniendo la línea férrea del litoral, que tanto hoy se echa en falta. Y sin duda debería haberse actuado aquí y en Ciutat Vella- con mucho más cuidado en lo que se refiere a los tejidos antiguos. Tejidos históricos y parques Lo que queda hoy de los tejidos históricos es muy poco, y las inter-venciones deberían realizarse con sumo cuidado. Lo que no siempre ocurre en Barcelona. Viendo las intervenciones Ciutat Vella, parece que se ha actuado con brocha gorda y no con pincel

fino, como se requería. Grandes operaciones, en lugar de una cuidadosa intervención por manzanas. Si en el casco antiguo se ha permitido la desaparicion de tejidos urbanos históricos, de edificios relevantes (como la fachada de los Infants Orfes, el mercado de Santa Caterina y otros) no podíamos ser muy optimistas respecto a Poblenou. Y, efectivamente, es mucho lo que se ha perdido en favor de la especulación inmobiliaria y el afloramiento de dinero negro. Es cierto que se han mantenido algunas fábricas, pero otras han desaparecido. Tejidos de la primera industrialización, como el barrio del Taulat, han sido tratados sin ningún miramiento y sin el cuidado exquisito que debería exigirse ante ellos; y los que quedan están suficientemente valorizados y protegidos por el Catálogo del Patrimonio Histórico Artístico. La pérdida de la memoria histórica es grave. Pronto los jóvenes llegarán a imaginar que Barcelona ha sido siempre esa ciudad terciara y con yupies de medio pelo que algunos parecen desear. Apenas quedará el recuerdo de lo que hizo la potencia de esta ciudad: la industria y las clases populares. No se han hecho los inventarios necesarios, no se ha escuchado suficientemente a los vecinos, no se ha tenido sensibilidad. Sólo un equipamiento parece haber sido bien pensado. Ese enorme centro comercial que se instala junto a las grandes torres de Diagonal Mar, justo donde la avenida llega al Mediterráneo, y que por su situación podrá ser el lugar de encuentro entre los habitantes de los barrios populares de la Mina y el Sudoeste del Besos y los nuevos habitantes de las torres de lujo (por cierto, de una arquitectura poco brillante)... Eso si los guardianes del Centro, ese nuevo ejército privado de los 'seguratas', no les impiden la entrada por considerarlos poco adecuados para el lugar.

El tejido residencial que se edifica se destina a las clases adineradas El que vaya a vivir a ese sector de la ciudad vivirá de cara al mar y "rodeado de parques", dice la propaganda de los técnicos y de las inmobiliarias. Lo primero tal vez sea cierto, especialmente si vive en un edificio alto y sin otros cercanos que se lo impida. Lo segundo no lo es. Vivirá rodeado de algunos jardines posmodernos, todos iguales y no siempre acertados; pero nada de parques. Esos retales verdes y escasos se le debían a la ciudad: son todo lo que queda del gran parque del Besós que había previsto Cerdá en su Plan de Ensanche, y que para el ingeniero eran esenciales en su concepción de la nueva Barcelona. Si esto es lo que ha ocurrido con un ayuntamiento de izquierdas, gobernado por socialistas y comunistas, podemos temer lo que ocurrirá si los partidos de la derecha (CiU y PP) llegan a ganar la alcaldía una vez que el cambio de composición social de la ciudad tenga sus consecuencias políticas lógicas. Horacio Capel es catedrático de Geografía Humana de la Universidad de Barcelona

22/10/2001, 08:17

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

22@, a cara o creu M. Andreu / J. Gol / A. Recio

E ●

l 22@ és l'operació amb què l’Ajuntament de Barcelona ha posat a disposició de les indústries tecnològiques i de serveis més de 2,6 milions de metres quadrats de sostre edificable amb l’objectiu de revitalitzar les zones industrials del Poblenou i fer-les compatibles amb l’ús residencial. El projecte urbanístic i econòmic 22@, que el propi Ajuntament admet de més envergadura i de valor estratègic superior a les operacions dels Jocs Olímpics i del Fòrum 2004, té un ampli consens del món polític, social, veïnal i econòmic. Tot i això, i potser pel fet d’haver nascut amb l’oposició del poderós lobby immobiliari (que simplement volia requalificar la zona per fer habitatge privat), sobre el 22@ comencen a planar alguns interrogants i també crítiques. És lògic, sobretot donada la importància d’una operació que afecta gairebé 200 hectàrees de terreny (unes 117 illes de l’Eixample) i que té previstos uns costos d’urbanització totals de 54.781 milions de pessetes. Això inclou infraestructures energètiques i de telecomunicacions, xarxes de subministrament i tractament d’aigua i residus sota criteris de sostenibilitat, la reserva d’espais públics, i inversions en mobilitat entre els que hi ha una línia de tramvia.

El pla 22@ amplia les possibilitats d'ús del sòl urbà que el PGM de 1976 restringia per ús exclusivament industrial La modificació del Pla General Metropolità (PGM) que permet tota aquesta gran operació es va aprovar el 27 de juliol del 2000. En virtut d’aquella modificació, la majoria de les illes compreses entre la Rambla de Poblenou, Joan d’Àustria, Bolívia i avinguda Icària, d’una banda, i els carrers Maresme, Castella, Pallars i Perú, de l’altra, han canviat les tradicionals qualificacions 22a (sòl industrial) i 7a (sòl per equipaments) per les innovadores 22@ (indústria tecnològica i de serveis) i 7@ (equipaments públics o privats relacionats amb el coneixement). Així mateix, s’han consolidat 4.614 habitatges que ja existien en aquesta àrea i s’han previst 400.000 metres quadrats de sòl per a uns 4.5000 habitatges nous, tots en règim de protecció.

Un any després, els primers plans especials que concreten el 22@ ja estan en marxa. De fet, l’illa delimitada pels carrers Cristòbal de Moura, Marroc, Maresme i Puigcerdà és el primer polígon industrial 22@ inaugurat, promogut per l’ens públic del Consorci de la Zona Franca. I és que el pla 22@ estableix que gairebé la meitat de tota l'operació la tiri endavant la iniciativa pública a partir de sis grans plans especials dissenyats per arquitectes i professors de la Universitat Politècnica de Cata-lunya. Són aquests: Campus àudio-visual (43.508 m2 de sòl d’un pla dissenyat per Beth Galí i aprovat el passat 20 Mapa de les illes afectades per la requalificació de juliol); Perú-Pere vinculats a llocs de treball. També es preIV (74.368 m2. Maria Rubert i Francesc veuen equipaments sanitaris, esportius i Parcerisa. Aprovat el 8 de març); Llulld’oci. Però la novetat és que tant les zones Pujades Llevant (48.304 m2. Oriol Clos. industrials @ com els anomenats equipaAprovat el 2 de març); Eix Llacuna (98.439 ments @ (que representen el 10% del sòl i m2. Eduard Bru); Parc central (85.459 m2. es destinaran tasques d’investigació i difuManuel de Solà Morales), i Llull-Pujades sió acadèmica) significaran, en la pràctica, Ponent (209.245 m2. Enric Serra). una intensa terciarització de la zona. El pla 22@ amplia les possibilitats d’ús Això s’explica perquè les empreses que del sòl urbà que el PGM de 1976 restringia tenen previst instal·lar-se al districte 22@ per ús exclusivament industrial. Al mari que, segons Barcelona Activa, s’hi estan ge dels 4.500 pisos nous (tots protegits, en interessant en nombre molt important, contra del criteri de l’arquitecte en cap de estan vinculades principalment al sector l’Ajuntament, Josep Anton Acebillo), es de les noves tecnologies. És a dir, empreses construiran oficines, hotels, comerços (però d’informàtica, multimèdia, Internet, el cine cap gran superfície) i apartaments o lofts

Les xifres d'un gran projecte -

2.659.859 m2 destinat a activitats econòmiques 116 Ha en un àmbit de 198 Ha 115 illes de cases 1.392 Parcel·les 400.000 m2 destinats a habitatges 4.614 habitatges que es matindran 4.000 nous habitatges 115.000 m2 de zones verdes (75.000 m2 més que abans) 145.000 m2 per desenvolupament de nous equipaments 27.000.000.000 pessetes d’inversió en noves infraestructures 60.000 llocs de treball potencials

*Les teves botigues de música *100 x 100 música *De la A a la Z nou de la rambla, 15 tel.: 93 302 42 36 sant pau, 2 tel.: 93 302 23 95 tallers, 3 (clàssica) tel.: 93 318 20 41 tallers, 7 tel.: 93 302 59 46

La veu pag. 12-13

tallers, 79 tel.: 93 301 35 75 barnasud, (gavà) tel.: 93 638 29 18 tallers, (overstoks) tel.: 93 412 72 85 creu cuberta, 73 tel.: 93 424 57 96

Articles per a festes c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Parking gratuït

AJUNTAMENT DE BARCELONA

i l’àudio-visual, la informació i les telecomunicacions, així com el disseny, l’edició i la cultura en general. Davant l’impuls d’aquesta oferta, no està clar quin lloc quedarà per l’activitat industrial més tradicional i no contaminant que ja està assentada a la zona i tampoc si arribaran a potenciar-se prou les empreses de servei a les persones que, amb el pla a la mà, també haurien de tenir-hi un lloc. Perquè, com expliquen alguns responsables municipals contradient la publicitat institucional i fent de la necessitat virtut i del desig esperança, el 22@ és tant un centre d’investigació de Retevisión o el complex àudio-visual de Media Pro com la Fundació Formació i Treball de Càritas. De moment, són empreses com la mateixa Retevisión i la firma de doblatge de pel·lícules Sonoblock les que s’han interessat pel projecte. Segons Bernat Padrós, gerent de Sonoblock, que té previst traslladar-se al carrer Perú 252, “el districte 22@ ofereix els avantatges de la ubicació i les futures comunicacions”. Alex Net, gerent de Mubimedia, empresa que també té previst desplaçar-se al 22@, diu que “és molt positiu que totes les empreses estiguin juntes, a la manera de ‘Le Cartier Digital’ de Quebec, ja que això crea unes sinèrgies molt aprofitables”. A més, Net reconeix que no es pot desaprofitar “l’última gran zona industrial que queda al nucli urbà de la ciutat”. El Pla Especial d’Infraestructures del 22@, aprovat el passat octubre, dissenya les xarxes de serveis i l’ús de l’espai públic. Basat en criteris de sostenibilitat i la prestació de serveis públics en règim de competència, el pla determina que la majoria dels costos vagin a càrrec dels promotors privats amb presència a la zona i determina només una inversió de més de 27.000 milions de pessetes directes dels pressupostos públics per sostenir les infraestructures de transport i les xarxes troncals de telecomunicacions. Per impulsar i gestionar la transformació del sòl, l’Ajuntament ha creat la societat 22@BCN,

16/10/2001, 13:12

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001 S.A. I aquesta tardor és molt possible que es creï una nova societat pública encarregada de gestionar els diners que l’Ajuntament recapta dels privats en concepte de cessió de sòl. Si la seva necessitat és urgent, la seva eficàcia és incerta, perquè els nombrosos plans especials inferiors a una illa en marxa a la zona 22@ (permesos però no especialment favorables a un planejament racional) auguren dificultats a l’hora de concretar els terrenys on l’Ajuntament ha de fer realitat els compromisos de fer habitatge social, zones verdes i, sobretot, equipaments de barri. Malgrat tot, oficialment tots els grups municipals i les associacions de veïns se senten satisfets d’una iniciativa que sobre el paper defensa un model ideal i equilibrat de ciutat, ja que combina activitat econòmica neta i habitatges assequibles. És, per exemple, l’opinió de la tinent d'alcalde d’IC-V, Imma Mayol, que es vanagloria d’haver forçat el grup socialista a acceptar aquest model davant de la requalificació de sòl edificable que pretenia imposar el lobby immobiliari. Però la mateixa Associació de Veïns de Poblenou, professionals coneixedors de l’entramat urbanístic i fins i tot petits propietaris industrials de la zona que ja han presentat al·legacions al pla especial de Llull-Pujades-Llevant no són tan optimistes a l’hora d’analitzar el projecte. “Com, quan i on es concretaran les

D'aquí a 10 o 15 anys encara quedaran més de 1.250.000 metres quadrats sense ocupar cessions de terrenys per equipaments i habitatges socials”, es pregunta el president de l’A.V. Poblenou, Salva Clarós. Altres posen com a exemple el que es va trigar a ocupar l’àrea d’oficines del carrer Tarragona com a interrogant de si hi haurà demanda per omplir tantes oficines i activitat econòmica terciària, per molt tecnològica que sigui. Sobretot ara que el boom de les empreses punt.com ja ha passat. Segons un estudi de la consultora immobiliària Aguirre Newman que inclou la mateixa memòria econòmica municipal del pla 22@, la visió del projecte 22@ ha de ser a 15 – 20 anys. L’exemple a seguir ha de ser el dels Dockland de Londres. I només ”la demanda d’oficines de nivell internacional assegura una demanda en els propers 10 anys de 1.300.000 metres quadrats”, equivalent a un 49% del sòl dedicat a activitats productives. Si tenim en compte que el sòl total de transformació en 22@ supera els 2,5 milions de metres quadrats, el propi estudi municipal preveu que d’aquí a 10 o 15 anys encara quedaran més de 1.250.000 metres quadrats sense ocupar, i això suposant que totes les empreses @ que necessitin oficines a Catalunya s’instal·lin al mateix lloc. Hi ha qui tem una jugada mestra que permetria a mig termini una nova requalificació de terrenys, ara sí, per ús residencial a preus de mercat. El mateix Acebillo i un estudi recent de l’Ajuntament sobre el mercat immobiliari aposten per construir més habitatges de lliure mercat. Mayol argumenta que no cal tenir por dels buits a la ciutat, però reconeix que no pot assegurar quines decisions pot prendre un govern municipal d’aquí a 10 anys. Així les coses, i mentre el mateix Ajuntament admet que ha “forçat la legalitat” i algunes al·legacions de propietaris de la zona demanen la nul·litat legal de tot el pla, hi ha qui agita el fantasma de París i d’un Jacques Chirac que va acabar requalificant zones industrials en oficines i, després, en pisos. La moneda està en l’aire. Ara cal veure si surt cara o creu.

La veu pag. 12-13

Un negoci amb molts clients Encara que el lobby immobiliari de Barcelona va perdre un gran negoci en no poder reconvertir en sòl residencial la zona industrial del Poblenou, en una operació com la del 22@ sempre hi ha qui pot sucar-hi pa a gust. En un barri amb vell teixit industrial com Poblenou, els més interessats en negociar (o especular) són els propietaris industrials i els propietaris del sòl. Tampoc es pot perdre de vista que moltes vegades els grups financers acaben sent grans propietaris de sòl degut a la seva activitat com a prestadors hipotecaris. Saber qui és el propietari de cada terreny no és fàcil, sobretot perquè acostuma a existir una tupida xarxa de societats creades ad hoc i tot tipus de testaferros que fan difícil treure'n l'entrellat. El grup Godó, editor de La Vanguardia; el Consorci de la Zona Franca, que presideix Enrique Lacalle, i la ONCE són algunes de les empreses conegudes amb interessos a la zona 22@. El segon gran col·lectiu econòmic que pot fer l’agost amb el 22@ i l’operación contigua d’obertura de la Diagonal fins al Besòs és el dels promotors immobiliaris: les empreses que promouen la remodelació de la zona i construeixen els nous edificis. Aquestes són, de fet, les grans impulsores del procés de remodelació urbana, perquè és allà on es juga el seu negoci. Aquests són els principals operadors privats del 22@. Proimmo. Empresa del grup La Caixa, uns dels grans operadors nacionals que, a la vegada, és propietària també d’Inmobiliaria Colonial, una de les empreses mes grans del sector. Proimmo invrteix al 22@ 5.000 milions de pessetes en 25.000 metres quadrats.

SA (promou la reutilització d’un edifici industrial de 1965 a Pere IV, 69); Jaume Bauleras S.L (industrial amb hotels a la Costa Brava i les Balears que promou un hotel en un antic concessionari de cotxes a Àvila, 112); Arroba (que promou oficines en un edifici industrial de Zamora, 54), Estudios y Servicios de Empresa (Agricultura-Pallars) i Castellví-Inmobiliaria Peru (que promou

El 22@ beneficia propietaris industrials i de solars, firmes immobiliàries i empreses tecnològiques oficines, habitatges i un edfici de la firma TSystem a Sancho d’Avila-Badajoz). Finalment, entre les empreses de la nova economia que promouen directament algunes actuacions a la zona 22@ destaquen Diamond Cluster, Sonoblock, Focus (empresa de serveis a espectacles que ja està instal·lada a la zona) i Norma (editorial que també té seu al Poblenou). Menció a part mereixen coneguts operadors que, com la canadenca Nortel Network, la sueca Ericsson i la hispanonordamericana Terra-Lycos, vinculada a Telefónica, van anunciar en el seu moment la construcció de grans centres de recerca, encara no concretats. Sí que sembla assegurada, en canvi, la instal·lació al Poblenou d’aquests altres importants agents econòmics:

Grupo Lar. Grup madrileny associat en els darrers anys al grup financer nord-americà Goldmann Sachs. Es dedica fonamentalment a promoure centres comercials (la majoria relacionats amb Eroski) i centres de lleure (té participació a Isla Fantasia). Molt actiu els darrers anys a tot el país, promou habitatges a la nova Diagonal.

Aigües de Barcelona. Grup sota control de la Caixa, el grup francès Suez i Endesa (on també patricipa la Caixa i el BBVA, aliats a moltes iniciatives empresarials) i que ocuparà el gratacels en forma de supositori que Layetana construeix a les Glòries. A més de la gestió de l’aigua (entre d’altres, a països de Llatinoamèrica), Aigües de Barcelona té interessos en activitats de neteja (Cespa), les ITVS i les assegurances mèdiques (Adeslas). Retevisión. Grup telefònic controlat per Telecom Italia i les elèctriques Endesa i Unión Fenosa que promou dos centres de noves tecnologies a Pallars, 108 i Doctor Trueta, 129. Soluziona. Divisió d’ingenyeria i consultoria de l’elèctrica Unión Fenosa, controlada fonamentalment per capital gallec, que dedicarà 5.000 metres quadrats a activitats relacionades amb la informàtica. Media Pro. Conglomerat empresarial audiovisual i amb interessos en el món de l’esport (un dels seus directius és l'assessor de Johan Cruyff, Jaume Roura) que abandera el projecte Imagina de complex audiovisual a l’antiga fàbrica de Ca l’Aranyó. En aquesta operació participen també l’empresa cinematogràfica Lauren, el productor de cine Elias Querejeta, l’empresa publicitària Bassat Ogilvy (que presideix Lluís Bassat i pertany al grup nordamericà WPP), la també firma de creatius publicitaris El Sindicato (autora dels anuncis de la ONCE i controlada per José M. Piera, Agustín Mezquida y José Wallovits) i l’empresa auxiliar del sector En Efecto.

A l’Oficina de Rehabilitació treballem per facilitar-vos les coses.

Grupo Layetana. Grup barceloní, propietat de la familia Mercadé i domicilat al carrer General Mitre, 42, és el promotor del gratacels de Jean Novel que serà la seu d’Aigües de Barcelona (Agbar) al costat de les Glòries i de 5.000 metres quadrats d’oficines vinculades al parc audiovisual de Ca l’Aranyó. Layetana era un grup desconegut fins que fa tres anys va assumir el projecte del centre lúdic Heron City a Nou Barris. Tot fa pensar que té bones conexions amb el poder local. Hi trobareu tot el suport,

Necso. Aquesta divisió del grup Acciona (nascut el 1997 per la fusió de Entrecanales y Tavora amb Cubiertas MZOV), controlat per la familia Entrecanales, promou un edifici d’oficines a la fàbrica Campi i Jové. És un dels grans grups immobiliaris-constructors espanyols, però també té interesos en la gestió aeroportuària, telefonia (Airtel), enginyeria (Iberinsa), mitjans de comunicació (grup Correo), parcs eòlics i gestio d´aigua (Infilco). Entre les seves grans actuacions a Catalunya destaca el Maremàgnum i l'Eix Macià de Sabadell. Amrey. Empresa controlada per Agrupació Mútua i el promotor immobiliari Enric Reyna. Construeix pisos i un hotel a la zona de la nova Diagonal. Molts dels projectes que ja estan en marxa al 22@ són promoguts per empreses més o menys desconegudes, si bé cal comptar que en el sector inmobiliari és freqüent que cada promoció es faci com una empresa diferent. En aquest apartat cal esmentar Fonaments

l’assessorament, els ajuts i

A L’EIXAMPLE, REHABILITAR EDIFICIS

JA NO ÉS UN EMBOLIC

subvencions de totes les administracions i altres serveis que us faran més fàcil i senzilla la rehabilitació del vostre edifici.

Oficina de Rehabilitació

València 307, planta baixa 08009 Barcelona

Telèfon 934 570 522 http://www.proeixample.es

Amb la col·laboració de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Aigües de Barcelona, Fecsa, Grup Enher, Gas Natural, Banc Sabadell, Banca Catalana, Banesto, Caixa Catalunya, Caixa Penedès, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, Caixa de Sabadell, Gremi de Constructors d’Obres, Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya, Gremi provincial d’Empreses de Pintura de Barcelona, Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Barcelona, AXA - UAP Seguros, Catalana Occident, Mapfre, Vitalicio Assegurances, Zurich, GDS - Cor reduria de Seguros

16/10/2001, 16:07

La Veu del

CARRER

PUBLICITAT

setembre-octubre de 2001

Adigsa va iniciar la seva tasca fa més de quinze anys, amb el traspàs de 60.000 habitatges construïts per l’Estat fins el 1980 i distribuïts en 201 promocions a diferents barris d’arreu de Catalunya. En aquest període de quinze anys, Adigsa ha invertit prop de 75.000 milions de pessetes en obres de rehabilitació d’habitatges, acabament de les urbanitzacions i reparacions estructurals, i en manteniment corrector i preventiu dels edificis. La gestió d’Adigsa en l’àmbit de l’administració del patrimoni d’habitatge públic, es centra en la normalització jurídica i econòmica dels habitatges, l’amortització i escripturació dels habitatges transferits, la contractació, escripturació i lliurament de les noves promocions, la regularització tributària dels habitatges, la cessió de les urbanitzacions als Ajuntaments i totes les actuacions pròpies de l’administració de finques en relació als titulars dels habitatges i a les comunitats de veïns. Adigsa conscient de la importància del diàleg i de la comunicació amb el teixit associatiu, durant aquests quinze anys ha organitzat conjuntament amb la Federació d’Associacions de Veïns d’habitatge social de Catalunya (FAVIBC), onze Jornades de Treball, que han servit per avaluar totes les tasques i objectius de millora dels barris. Seguint amb aquesta política de comunicació amb els usuaris dels habitatges dels barris que administra, s’edita la revista Entre Barris, que serveix de vehicle informatiu de la gestió que es desenvolupa des d’Adigsa, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i des dels propis barris amb la col·laboració de manera individual o col·lectiva d’associacions de veïns i la FAVIBC.

LAVEU-PAG14

16/10/2001, 12:56

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

Els barris forcen l'Ajuntament a fer un Pla d'Equipaments

Quién decide ? David Drudis

Joan Maria Soler

E ●

n el ple del Districte del passat dimarts 24 de juliol es va aprovar el Pla d'Equipaments pel qual hem estat lluitant tant de temps. Fa dos anys i mig, a iniciativa de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, més de 30 entitats del barri, junt a les associacions de veïns dels districtes, van signar un manifest que reclamava la necessitat d'un Pla que solucionés les greus deficiències en matèria d'equipaments socials que té el nostre barri i tenint en compte que Poblenou duplicaria la seva població amb pocs anys. La Comissió Pro-Equipaments formada per les associacions de veïns de Poblenou, Diagonal Mar, Maresme, Parc, Vila Olímpica i Paraguai-Perú, ha estat treballant sense parar. El primer any divulgant la problemàtica, editant el manifest, cartells, adhesius, pancartes, rodes de premsa (dues). Després mobilitzant-nos, milers de signatures, actes de debats, assemblees informatives, postals-protesta a la Generalitat i a l'Ajuntament. El punt d'inflexió d'aquest procés va ser el més de novembre passat quan vam fer una assemblea al Casino i una manifestació pels carrers del Poblenou. Va ser llavors quan l'actitud del regidor Narváez va canviar, del "no faré mai un Pla d'equipaments" a comprometre's a fer un document que establís les dotacions que necessita el barri. Llavors es van crear tres comissions, equipaments docents, assistencials i culturals i esportius, i des d’aleshores, junt amb tècnics municipals, hem estat fent un gran esforç d'estudi i elaboració per dotar de contingut aquest Pla d'Equipaments. També, a instància de les associacions de veïns, donat que consideràvem que en aquest procés era fonamental la participació del veïnat, el Districte va remetre una enquesta a les entitats del barri en la que poguessin expressar les seves propostes.

DANI CODINA

Una imatge quotidiana al barri Maresme Tenir un Pla d'equipaments és un element fonamental per poder urbanitzar un territori. S'han de fer les reserves de sòl seguint el criteri de les necessitats que marqui aquest Pla. Aquest és un aspecte tan bàsic a l'hora de planificar un territori, que hauria de fer reflexionar sobre la capacitat de direcció dels responsables municipals, ja que només han accedit a fer-lo després de dos anys de pressió per part dels veïns i quan la major part dels plans urbanístics ja s'estan executant. Per això era tan important i urgent la seva aprovació, però dit això, hem de ser plenament conscients que aquest Pla per si sol no garanteix que els equipaments que en ell s'indiquen es facin automàticament. La nostra experiència ens diu que fins que no es posa la primera pedra d'un equipament hi hem d'estar a sobre per tal que els compromisos siguin una realitat. Sobretot, tenint en compte que nombrosos

equipaments, ara per ara, no tenen garantits ni el sòl ni les inversions necessàries. El Pla d'Equipaments és una eina fonamental per nosaltres. Si hem estat tenaços per aconseguir-lo, més tenaços serem per fer que s'apliqui. Posarem data per cada equipament, començant pels que han de cobrir necessitats bàsiques de la població. Si tenen la temptació de deixar-lo dormir en algun calaix, haurem de ser nosaltres qui el posem sobre la taula i els recordem que un 24 de juliol tots els partits, excepte el PP, el van aprovar. “ No entenc com en el document editat no es fa constar les aa.vv. que hem participat”, assenyala Santos Pérez, president de la A.V. Maresme. Volem compromisos concrets. Amb aquest Pla d'Equipaments no s'acaba res, tot comença! Joan Maria Soler és sots-president de l'AV Poblenou

Necessari però insuficient Redacció-. Per fi un document de l’Ajuntament ens indica el nombre d’habitatges que es pensen construir en els plans urbanístics d’Obertura Diagonal, Front Marítim, Diagonal-Mar, Glòries, 22@. Es construiran 16.721 habitatges que, si apliquem l’ocupació mitjana de la ciutat (2.67), suposaran un increment de 44.600 nous veïns. Tenint en compte l’actual població de Poblenou se superarà la xifra de 100.000 habitants. D’aquesta forma, les associacions de veïns han vist confirmades, amb dades oficials, la duplicació de la població del barri. El Pla preveu 48 actuacions: 17 fan referència la gent gran, i donen resposta a l’envelliment de la població . Dins de l’apartat cultural destaquen 7 centres de barri, sense concretar si seran gestionats per les entitats ni quins mitjans són els que rebran. En aquest apartat Joan Maria Soler de Poblenou matisa: “Trobem a faltar la biblioteca de Can Saladrigas. No en tenim cap i hauria d’estar acabada abans del Fòrum de les Cultures”. Per altra banda, hi ha 9 actuacions referides a la docència, en especial a la creació de guarderies, donat el dèficit existent. Altres actuacions també previstes es refereixen a l’àrea d’esports (7), sanitària (3) i tres casernes i un mercat. Segons José Hitos de la A.V. Diagonal Mar es

tracta “d’un pla important, però insuficient”. Fent una anàlisi del pla, de les 48 propostes, 8 són ampliacions d’equipaments existents, 3 corresponen a trasllats i 37 són de nova construcció. No s’escapa que els equipaments referits a l’ensenyança i a la sanitat exigiran la firma de convenis entre l’Ajuntament i la Generalitat. Aquest document municipal situa els equipaments en el territori, computa el sòl necessari, que dóna un total de 121.350 metres quadrats, equivalent a més de 12 Has. Molts d’aquests solars estan pendents de l’aprovació dels corresponents Peris i 15 actuacions no tenen el sòl disponible.

EQUIPAMENTS

Respecte a les inversions previstes, sumen uns 4.000 milions, aportats entre l’Ajuntament i la Generalitat, la majoria pels equipaments que es traslladen o amplien. En canvi, 32 equipaments previstos no tenen inversions aprovades. La realitat és que es disposa d’un document municipal que per primera vegada planifica els equipaments necessaris per a cobrir bona part de la demanda del futur dels barris. Jordi Giró, president de la A.V. Vila Olímpica comenta que “per a nosaltres és un punt de partida, però no pararem fins que tots els equipaments tinguin el sòl i les inversions necessàries”. sòl disponible si

Ampliacions Trasllats Nova construcció TOTAL D'EQUIPAMENTS

inversions previstes

Nº si

8 3

no ___

___

2 6

1 1 31

PLA D'EQUIPAMENTS DEL POBLENOU, AJUNTAMENT DE BARCELONA

¿Quién decide el diseño urbanístico de la ciudad? Según el arquitecto Oriol Bohigas, cada vez menos los poderes públicos y cada vez más las leyes del mercado. Como una suerte de conciencia crítica, el exconcejal de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona expuso el 2 de julio, en el Centre de Cultura Contemporània, su particular visión de cómo debería ser y no es la planificación urbanística de la ciudad. El Plan General Metropolitano, por ejemplo. "No es un instrumento adecuado", afirmó. En su opinión, la construcción de la ciudad no puede depender de un documento que se limita a fijar la calificación de los distintos solares y los volúmenes de edificabilidad máximos permitidos. Eso --añadió-- es dejar el ritmo de transformación de Barcelona en manos de los dueños de la propiedad urbana. En palabras llanas --eso sí, reconoció Bohigas que su conferencia tenía espíritu provocador-- el arquitecto propuso sustituir el PGM por una serie de grandes planes que permitan construir lo que llamó "la ciudad de autor". El modelo a seguir que defendió, con independencia de las deficiencias de obra, es la Villa Olímpica, hija, por cierto, genéticamente suya. La Administración pública, a través de una sociedad, compró la totalidad de los terrenos, diseñó el barrio y, sólo al final del proceso, dejó participar a los promotores privados, relató Bohigas a modo de resumen. El proyecto urbanístico del Fórum sigue ese mismo patrón de ciudad de autor, añadió. Pero se mostró crítico con el actual equipo de gobierno porque en otras zonas "ha cedido terreno a las leyes del mercado". El paradigma de ese pecado sería, en su opinión, el caso de Diagonal Mar, donde el Grupo Hines impuso un trazado urbano extraño a la ciudad. ¿Cuál es el peligro al final del camino? Según Bohigas, que con las leyes del suelo que preparan PP y CiU en el Congreso y en el Parlament, tendentes a terminar con el concepto de no urbanizable, "las ciudades corren el riesgo de difuminarse sobre el territorio" al más puro estilo estadounidenses. "Haremos vida en las gasolineras y los Mc Donalds", bromeó. ¿Solución? La utópica, dijo, sería "levantar de nuevo las murallas de la ciudad" y "municipalizar toda la propiedad urbana". La más asequible, apostilló, sería ejercer el poder municipal "con unas ciertas dosis de despotismo", porque "cuestiones como la construcción de pisos de protección oficial o la protección del patrimonio histórico nunca están garantizadas si dependen de las leyes del mercado‡". Y un último apunte. ¿Quién le pondrá el cascabel al gato? ¿Quién asumirá esas políticas tan decididas? Ahí, ya en el turno de preguntas posterior a la conferencia, organizada por la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, Bohigas afirmó que en el Ayuntamiento de Barcelona "no hay partidos de izquierda". Su conclusión fue, pues, pesimista.

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

Barcelona (mon amour) La renovació de la ciutat Ferran Navarro

F ●

a un cert temps, un poc després que l’Ajuntament fos elegit democràticament (que no és sinònim de democràtic), als ciutadans de Barcelona ens volen fer creure que sense un estímul exterior la ciutat no creix, com aquell amant que sense el viagra no pot fer l’amor, perquè creu que fer l’amor és només l’orgasme, l’erecció permanent (els gratacels). Hi ha, en aquest missatge, dos falsos axiomes que m’interessa posar de manifest: El primer, els governants municipals creuen que la història de la ciutat comença quan comença el seu mandat.El segon, que tot el que queda per fer a la ciutat, especialment pel que fa a les grans actuacions urbanístiques, s’ha de fer ja. Barcelona és una gran ciutat des de molt abans que naixessin els actuals governants. Barcelona pot presumir d’episodis urbanístics importants, especialment el Pla Cerdà del 1859 i, sobretot, Barcelona, com qualsevol altra ciutat europea, s’ha anat construint dia a dia, potser uns períodes més ràpidament i d’altres més a poc a poc, però en tot cas, com a l’amor, seguint un procés i no d’una sola tacada.

Però hi ha un altre Barcelona, real, no imaginada. Hi ha la Barcelona amable, la de l’habitabilitat, la de l‘equilibri, la que vol reduir diferències entre ciutat rica i ciutat pobra A Barcelona li cal buscar l’estima de l’amant, dels ciutadans, que potser no desitja una erecció constant sinó un procés d’aprendre a estimar la ciutat. No vull dir amb això que l’impuls en certs moments de les actuacions urbanístiques més estratègiques no sigui necessari. París no seria la ciutat que ara és si no fos per l’impuls que un emperador –Napoleó III- i un prefecte – Hausmann- van donar a les grans reformes del segle XIX. Però Clos no és Napoleó III ni Acebillo no és Hausmann. I si és important aprendre de la història també és important saber en quin moment històric vivim. L’urbanisme actual a les grans ciutats sembla que ha oblidat la planificació a llarg termini i que necessita el viagra de les grans actuacions, dels megaprojectes signats per arquitectes de prestigi per subsistir, per guanyar premis internacionals. La Barcelona imaginada per Acebillo és una ciutat que segueix aquesta moda, amb projectes que requereixen gran finançament, que interessen al gran capital per la seva alta rendibilitat, que responen i potencien la competitivitat a nivell mundial, que incrementen les diferències entre la ciutat rica i la ciutat pobra. Però hi ha un altre Barcelona, real, no imaginada. Hi ha la Barcelona amable, la de l’habitabilitat, la de l‘equilibri, la que

LAVEU-PAG17

Manuel Ribas Piera

vol reduir diferències entre ciutat rica i ciutat pobra, la que lluita per més espais lliures i equipaments enlloc de més centres comercials, la que demanda escola pública i de qualitat per a tothom, la que reivindica transport públic gratuït, la que exigeix habitatge assequible i de qualitat, la que lluita contra l’especulació amb la nostra ciutat. Voldria deixar sobre la taula tres reflexions: 1. Quan, a tots els mitjans de comunicació vaig veure la foto de l’alcalde Clos passejant a l’arquitecte americà Rogers per llocs de Barcelona susceptibles de fer grans projectes vaig pensar en Managua, on al costat de barris de barraques es construeixen catedrals milionàries i vaig pensar en algunes dades importants: - Que Barcelona és la ciutat més cara d’Espanya en la relació ingressos familiars-cost de l’habitatge. - Que el nombre d’habitatges desocupats a Barcelona ja supera els 70.000, i va en augment, a la vista de la piràmide d’edats de la població. - Que els PERIs aprovats, ja fa temps, per millorar els barris pobres de Barcelona són encara, majoritàriament, pendents d’executar les previsions en matèria d’espais lliures i d’equipaments, i això quan no es requalifiquen per donar pas a la iniciativa privada. En aquest sentit cal tenir molt clar que l’única forma d’equilibrar les diferències socials i econòmiques a la ciutat és una política potent de sòl públic i d’habitatge públic. 2. La participació dels ciutadans en la presa de decisions urbanístiques a la ciutat és una de les assignatures pendents d’aquest Ajuntament. No hi ha prou en invertir milions de pessetes en màrqueting d’imatge. Cal, per sobre de tot, articular mitjans per tal que la col·lectivitat no se senti manipulada sinó protagonista de les transformacions de la ciutat. Quan el poder de decisió, de proposar, projectar i executar, és delegat en una persona no elegida, en un tècnic, la democràcia es torna tecnocràcia, i la relació del govern amb els ciutadans sembla més pròpia d’una dictadura. 3. Quan Acebillo parla de les àrees en transformació, està parlant de quatre àrees: Poble Nou, Gran Via Sud, Barça i Vall d’Hebrón. El problema és que algunes d’elles no pertanyen a Barcelona, i aquí caldria comptar amb els municipis veïns. Però, apart d’això, el que m’interessa destacar és que, en tots els casos, la transformació comporta remodelació i comporta noves activitats econòmiques, comporta increment de l’edificabilitat i reducció d’espais lliures –com són els exemples de Diagonal-Poble Nou, de Diagonal-Mar, de Can Batlló, del projecte Barça 2000, etc-. I, especialment, comporta posar la ciutat al nivell dels grans promotors immobiliaris internacionals –l’objectiu dels quals és la rendibilització del capital, no la millora de la ciutat-, deixant de banda les àrees que “realment” requereixen d’una transformació, començant potser per l’Eixample, el centre de Barcelona, i la seva progressiva desertització, i continuant per tots els barris que esperen pacientment la realització dels seus PERIs. Ferran Navarro és arquitecte

S ●

ovint he dit públicament al Fòrum 2004 , tot i no saber-se gaire què serà intrínsecament –és a dir com tractarà les cultures del Mon–, sí, però que cal saludar-lo amb joia i esperança, sobretot esperança, de cara a la renovació urbana que la ciutat des del primer moment li ha associat. L’ operació Barcelona va funcionar molt bé en l'olimpíada, ja que sense detriment dels Jocs, sinó ben al contrari, l’esdeveniment mundial però efímer, va ser en certa manera, l’excusa –o per dir-ho més educadament- el catalitzador per a aconseguir innombrables reformes i nous equipaments duradors. En el terreny de la política, doncs, jo penso que el Fòrum és el gran invent per a fer una nova operació Barcelona. He dit invent, perquè el nou catalitzador a termini fixat no podia ser, ni una Exposició Universal ni una nova olimpíada. Cada una d’aquestes iniciatives té una llista d’espera prou llarga perquè calgui descartar-les. Vet aquí que ja som, doncs, en el preFòrum i l’Ajuntament s’ha posat en marxa, com calia. Com diu el meu col·lega J.A. Acebillo des del seu alt escambell, la ciutat va deixar –perquè no es podia examinar de dos cursos alhora- unes quantes i importants assignatures pendents. Estan ben delimitades i totes corresponen lato sensu al front de mar. A la prodigiosa recuperació de la costa nord barcelonina, perduda el 1714 i recuperada en part el 1992, cal donar-li un final brillant a la boca del Besòs. És un tema que conec bé per haver treballat en un projecte anterior, somniat des de l’Ajuntament de Sant Adrià.

natura pendent que és el trànsit del T.A.V. Com que és encara una disputa pública, m’atreveixo a opinar. Tal com deia sovint Albert Vilalta, és obvi que l’anell: entrada pel Vallès, pas i parada a proximitat de l’aeroport i recalada final –o inicial- a la Sagrera, sembla un esquema òptim; però tant si es fa en un sentit com en l’altre, té l’inconvenient de l’increment de temps afegit als trajectes; que no existiria si la Sagrera es convertís en estació terminus, com és la de França, perdent, però graus importants d’accessibilitat a la ciutat. Crec que aconseguir-los compensa sobradament aquella pèrdua de temps. En els temes més puntuals voldria opinar sobre els túnels: jo dic sí, al de Montjuïc, però que no s’oblidi l’accés col·lectiu al Museu!; i dic no al d’Horta, perquè només serviria per congestionar encara més la Ronda de Dalt a les hores extremes. Crec que és un tema que va quedar prou decidit al final dels anys 80; i després no han sorgit fets a favor sinó al contrari. Per acabar, el tema importantíssim del Poblenou: com he dit moltes vegades i algunes per escrit, si la Plaça de les Glòries –que és imprescindible fer transparent- és com volia Cerdà el centre de Barcelona, això vol dir que a dreta i esquerra hi ha sectors urbans equivalents, que és tant com dir que Sant Martí i el Poblenou han de ser equivalents a l’Eixample clàssic! D’aquí la greu importància i responsabilitat. Crec que s’ha fet bona feina amb la creació de la Zona 22@, però no n’hi ha prou. L’estructuració del Poblenou no és farà tota sola només a partir d’ella. Cal actuar globalment sobre el sector i no pas puntualment amb operacions tan desarrelades

EL PERIODICO

Les reformes del 2004 A la part central de la costa, la nova embocadura del Port n’és la resposta. A l’extrem sud, ja dins del terme municipal del Prat, el desviament del Llobregat és el desllorigador de tot un conjunt de problemes pendents: ampliació del Port, dignificació del riu, gran nova depuradora de Barcelona-sud i protecció decidida del Delta, de la seva excepcional agricultura, del seu paisatge i del seu valor ecològic fins ara menyspreat de facto. Nord, Centre i Sud del litoral barceloní estan avui enllaçats per una grossa assig-

com la de Barcelona-mar. Sinó amb un planejament orgànic, nuclear, centrant i també diversificant sobre punts singulars i sobre carrers de secció transversal singulars. Un amic metge, referint-se a l’allau de petits gratacels que ens amenacen, em preguntava: que volen fer de Barcelona, una petita Atlanta o similar? No vaig saber respondre, perquè tots els senyals ho indiquen. Manuel Ribas Piera és arquitecte

16/10/2001, 13:02

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

El nou zoo tindrà dos emplaçaments, un pel zoo marí al Besòs i l'altre de reserva d'animals a Caldes de Montbui

Un reportatge de Marta Milà

El Zoo de Barcelona canvia de casa

L’

Ajuntament de Barcelona ha plantejat la divisió del zoo, actualment al parc de la Ciutadella. D’aquesta manera, les instal·lacions del futur parc zoològic es desdoblaran en dues seus: un zoo marí, que es traslladarà a la desembocadura del Besòs, i una reserva d’animals terrestres, que se situarà a la Torre Marimon, a Caldes de Montbui. Amb el desdoblament del parc, la major part de les dotze hectàrees que ocupa el zoo actual s’integraran al parc de la Ciutadella amb la idea d’obrir un vial que continuï el Passeig Lluís Companys i connecti, a través de l’avinguda dels Til·lers, amb el mar. Els animals terrestres La part terrestre, on s’espera que s’hi puguin veure elefants, girafes i lleons, entre d’altres, facilitarà un contacte més directe amb els animals. Segons el president del Consell d’Administració del Zoo de Barcelona, el biòleg Jordi Portabella (ERC), “l’observació dels animals per part del públic millorarà perquè es podran veure en hàbitats més naturalitzats i, en conseqüència, en comportaments més naturals”. Les 118 hectàrees de què disposa la ●

El zoo de Caldes afegeix la voluntat de crear un centre de rescat per animals salvatges ferits ● finca de la Torre Marimon permetran que “els animals disposin de molt més espai i es puguin veure en situació de semillibertat i amb molta més espontaneïtat, individual i en grups”, assegura Portabella. Així mateix, la visita en un monorail de fins a vuit quilòmetres, segons proposa el projecte de reforma de la finca de la Torre Marimon de Caldes, ajudarà a aconseguir aquesta proximitat i permetrà gaudir dels animals sense les tanques de l’actual zoo de la Ciutadella. Per al zoo terrestre, el Consell d’Administració del Zoo de Barcelona s’ha inspirat en altres zoos, especialment en el model de reserva del Zoo de San Diego, on hi ha una part dedicada a pre-

LAVEU-PAG18

parar properes reintroduccions a la natura. El zoo de Caldes, que també contempla una part dedicada a aquesta finalitat, afegeix la voluntat de crear un centre de rescat per a animals salvatges ferits i per als provinents dels decomissos sobre el tràfic il·legal d’espècies (en aquest darrer punt, però, encara necessita la cessió competencial de l’Estat). Caldes és un lloc privilegiat per la seva qualitat ambiental. “La implantació del zoo en aquesta localitat vallesana suposa —segons Portabella— salvar un espai que estava en un procés d’abandonament d’usos en el qual el nou zoo no hi afegirà un sol edifici més”. El nou zoo serà, sens dubte, beneficiós per a la població del Vallès pel nombre de visitants que pot atraure. El zoo de l’aigua Pel que fa al futur zoo del Besòs, serà essencialment marí, és a dir, que se centrarà en espècies aquàtiques, com peixos, dofins i foques, o molt vinculades a l’aigua, com cocodrils, flamencs o hipopòtams. El zoo marí és una de les actuacions urbanístiques previstes per al Fòrum Universal de les Cultures del 2004 i s’inclou en el marc de la recuperació de tot el front litoral del Besòs i en la creació d’un punt de centralitat urbana. Aquest segon emplaçament, que ocuparà una superfície aproximada de vint hectàrees, s’instal·larà en una plataforma de terreny que ha estat guanyada al mar al tram del litoral comprès entre les prolongacions de Bac de Roda i la rambla de Prim. D’aquesta manera, la construcció de la península permetrà que es pugui ampliar la platja de la Mar Bella entre les prolongacions dels carrers de Bac de Roda i de Selva de Mar. En total, Barcelona guanyarà 38.258 metres quadrats de platja. L’element més important d’aquest zoo del Besòs serà, precisament, al costat del mar, en un terreny que serà sotmès a un procés de recuperació important i intens, ja que es regenerarà el fons marí i es faran uns aiguamolls. En la zona de les maresmes es podrà observar la fauna que no estarà captiva. Així mateix, en aquests aiguamolls es podran observar animals en un estadi natural, mitjançant els mètodes tradicionals o la teledetecció. Encara que el zoo de l’aigua serà exclusivament per a animals marins, també es potenciara les

DANI CODINA

Els dofins encara es poden veure a l'Aquarama del Zoo de Barcelona maresmes de la desembocadura del Besòs de manera que hi facin niu les aus que avui ho fan només al delta del Llobregat. Per tots aquests motius, el zoo de l’aigua, al contrari de la reserva de Caldes, respon a un concepte innovador, sobretot si es té en compte l’estreta relació que hi haurà entre la vida en llibertat i en captivitat, la continuïtat entre el zoo i un espai protegit d’aiguamolls naturalitzats. El fet que la part marina estigui situada al costat de la depuradora del Besòs, que és previst que millori les prestacions, no suposa un fre per

instal·lar-hi el zoo de l’aigua. Segons el professor de Biologia Marina de la Universitat de Barcelona, Joan Domènec Ros, “el problema és la qualitat de les aigües del mar (a les quals la depuradora aboca les aigües depurades i els llots carregats de contaminants) i dels sobreeixidors pluvials que arriben just al zoo marí (a la zona d’aiguamolls prevista)”. Per aquest motiu, assegura Ros, “no és clar que en ocasió de pluges torrencials l’àrea marina i d’aiguamolls davant del zoo no quedi feta un fàstic”. Abans que l’actual zoo obrís les portes, el dia de la Mercè de

Un model de zoo marí Per filosofia i pensant en com han de ser els zoològics del segle XXI, DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, considera que haurien de transformar-se en intal·lacions de recuperació de les espècies amb problemes en els seus hàbitats naturals, però amb premisa de col.laborar amb projectes que permetin la seva reintroducció al lloc d'origen, com ja es ve fent al zoo de Barcelona des de fa temps. És per això que no entenem la construcció d'un zoològic marí només d'exhibició, atès que hi ha molts altres mètodes per donar a conèixer aquests animals (videos, internet, fotografies, etc). Deixant a banda aquesta qüestió de principis, la ubicació del zoo en terrenys guanyats al mar modificant el perfil del litoral, agreuja encara més els problemes de regressió de les nostres platges i no només a les de Barcelona. La regressió de la línia de costa és un tema que ens preocupa i considerem que s'ha d'evitar allò que provoca aquests fenòmens insostenibles, sobretot quan el Fòrum 2004 té un dels seus pilars en la sostenibilitat. Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural - DEPANA

l’any 1892, la Ciutadella era un descampat, fora de la ciutat. Actualment, però, dins de Barcelona no hi ha terrenys tan extensos i, per aquest motiu, no queda altre remei que buscar terrenys fora la ciutat. L’obra d’instal·lació d’aquest recinte animal no s’iniciarà fins el primer trimestre del 2003, i durarà un mínim de 18 mesos. Per aquest motiu, el nou zoo marí no es podrà estrenar pel Fòrum de l’any 2004, que començarà el dia 23 d’abril d’aquell any. ●

El zoo marí ocuparà una superficie aproximada de 20 hectàrees de terreny guanyades al mar ● Pel que fa al preu d’entrada, “encara és molt aviat per parlar-ne — assegura Portabella—, però com ja estem fent al zoo actual. No obstant, el futur zoo està pendent de la seva aprovació i del seu corresponent pressupost, els elements que realment garanteixen la seva realització.

16/10/2001, 13:27

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

La insostenible càrrega del Fòrum Marta Pardell

E ●

l 2004 arribarà amb força a Barcelona. La ciutat s’esforça per a tenir-ho tot a punt per a la celebració del Fòrum Universal, també en l'aspecte mediambiental. Barcelona acollirà noves infraestructures en aquest sentit, com una planta fotovoltaica i una xarxa de climatització d'edificis. A més es remodelarà la depuradora del Llobregat i la incineradora i depuradora del Besòs, projectes que ja s'estan duent a terme amb alguna dificultat mediambiental. A la desembocadura del Besòs, les obres d’ampliació de la depuradora estan en la seva primera fase –amb un cost aproximat de 8.700 milions de pessetes- però ja s’han fet patents en l’ecosistema. Els llots que generen els dragatges d’aquestes obres van a parar al mar, lluny de les platges, però a les aigües de la costa barcelonina al cap i a la fi. El resultat s’ha fet evident: peixos morts, obstrucció dels estris dels pescadors i contaminació de l’aigua, ja que els llots van a parar tots al mateix punt, constituint-ne un abocador submarí. Des d’Acció Ecologista, Enric Tello adverteix dels riscos que comporta aquesta pràctica: “Els llots porten contaminació bacteriològica i química. Si es llencen mar endins la contaminació es concentra en un mateix punt. Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, en un abocador marí no es pot generar vida, però sí que hi ha bacteris i cucs que s’alimenten dels llots, i que després es desplacen i poden ser menjats per altres peixos per acabar arribant a la cadena alimentària”. Una situació que afecta directament el sector pesquer a la nostra ciutat, que ja ha protestat al Ministeri d’Agricultura, a Capitania General i al Defensor del Poble a través de diversos escrits. Aquestes “molèsties”, però, ja estaven previstes abans de començar les obres, ja que el projecte bàsic de modernització de la depuradora del Besòs preveia un termini d’entre 8 i 24 mesos en el qual les aigües residuals s’haurien de vessar directament al mar gairebé sense tractament. Una previsió ben curiosa si tenim en compte que un dels tres pilars del Fòrum és la sostenibilitat i que, segons va assegurar l’alcalde Joan Clos durant la signatura del conveni de col·laboració del Fòrum amb entitats culturals de Barcelona el passat mes d’abril, una de les fites d’aquest esdeveniment “és la regeneració de la vida en el front litoral de Barcelona”. Un objectiu que les obres del Fòrum estan dificultant extraordinàriament.

Els escenaris del Fòrum La desembocadura del Besòs no és l'única part del litoral barceloní que es troba afectada. El

IGNASI R. RENOM

La desembocadura del Besòs Fòrum 2004 centrarà els seus equipaments logístics i mediambientals en el Port de Barcelona, que acollirà zones logístiques i d’emmagatzematge. Tot plegat, suposa l’habilitació d’una sèrie d’infraes-tructures que ja han posat en alerta els pescadors de la ciutat. L’empresa encarregada de les noves construccions, Infraes-tructures 2004, els ha informat que el volum de vessaments que provocaran les obres –i que aniran a parar al mar- serà de 20 mil metres cúbics. Una xifra que suposa multiplicar notablement el volum de metres cúbics que ja s’aboquen cada any a les aigües del Port. El vicepresident de la confraria de pescadors de Barcelona, José Antonio Caparrós, assegura que “els pescadors ens oposem rotundament a aquest volum de vessaments i no ho consentirem”. Capítol a part mereix la depuradora del Llobregat, que també disposa d’un abocador submarí propi. Els pescadors de Barcelona denuncien que els treballs interfereixen en la pesca i que el dragatge de la

Declaració de principis El Fòrum Universal de les Cultures té com a un dels seus tres pilars la promoció de criteris de sostenibilitat i regeneració del medi ambient. Una declaració de principis que sembla no acomplir-se a la pràctica, segons expliquen les entitats ecologistes consultades. Des d’Acció Ecologista, Enric Tello assegura: “El Fòrum és incoherent amb el principi de la sostenibilitat. És una barrabassada ambiental horrorosa abocar els llots de la depuradora del Besòs al mar, sobretot tenint en compte que el riu ara sembla un abocador”. DEPANA qualifica el projecte del Fòrum d’especulatiu, com comenta Neus Royo: “S’està agafant lloc al mar per tal de construir, amb tota l’especulació que això genera. Però ampliar la ciutat guanyant terreny al mar té un impacte ambiental molt més gran que no pas fer-ho cap endins. És tot pura especulació”. Barnamil, en canvi, aporta una mica d’optimisme cap al projecte. Alfons López reflexiona: “Com a mínim, el Fòrum s’aproxima a la sostenibilitat. Mai no s’arriba al que hauria de ser, però la direcció és la correcta. A més, quan es van organitzar els Jocs Olímpics no es va fer res en matèria de sostenibilitat i, si més no, ara alguna cosa hem avançat”.

LAVEU-PAG19

desembocadura del Llobregat suposarà l’abocament de més residus al mar. Els llots es dipositaran en un nou abocador, que es desplaçarà una milla a ponent, mentre el que s’utilitza ara es precintarà amb ciment. La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, DEPANA, denuncia també aquesta pràctica. Segons explica la seva portaveu, Neus Royo, “la depuradora del Llobregat fa que el riu arribi sec a la desembocadura. A més, es preveu desviar el riu en funció de la depuradora, cosa que no pot ser més insostenible”. DEPANA creu que el tractament dels residus és insuficient. “Aquesta depuradora acollirà residus industrials i urbans, que necessiten tractaments diferents, però en tractar-lo barrejats el nivell de depuració és insuficient”. Si més no, els residus urbans tractats separadament es poden compostar i utilitzar posteriorment com a adobs. Energies noves i reciclades La promoció de les energies renovables, una part fonamental del Fòrum 2004, s’escenificarà a través de la construcció d’una planta fotovoltaica a sobre de la depuradora del Besòs. Aquesta planta convertirà la llum solar en energia elèctrica a través de plaques de silici a gran escala i la distribuirà a la xarxa elèctrica, de manera que serà una font d’energia elèctrica complementària a les ja existents. L’Ajuntament calcula que tindrà un cost d’uns tres mil milions de pessetes. La planta ocuparà 25 mil metres quadrats i tindrà una potència de 3,5 megawats. Una aportació purament testimonial si tenim en compte que les centrals tèrmiques tenen una potència de 400 megawats de mitjana. Tot i això, des de Barnamil, entitat dedicada a la promoció de l’energia solar a Barcelona, veuen amb bons ulls la construcció de la planta fotovoltaica. Un dels seus membres, Alfons López, n’explica els avan-

tatges: “Aquestes plantes es poden instal·lar a sobre de terreny ja construït i reparteixen per tot el territori la generació d’electricitat. A més, com més disminueixi la demanda de les centrals tèrmiques i nuclears millor”. En el capítol de sostenibilitat s’establirà també una xarxa de climatització d’edificis que aprofiti l’energia generada a la incineradora del Besòs. D’aquesta manera, l’energia generada a través de la crema de residus serviria per a aportar calefacció i refrigeració als edificis del Fòrum (hotel, centre de convencions i habitatges). Des de Barnamil, Alfons López, considera que cal aprofitar la incineradora: “Ja que hi és, s’ha d’aprofitar la calor que genera, perquè a les centrals tèrmiques s’està cremant gasoil, molt més costós que els residus, per aconseguir la mateixa energia”. Des de l’associació ecologista DEPANA, però, es fa un pas més enllà, apostant per superar les incineradores. Royo explica que “una incineradora desprèn dioxines a través del fum que genera, provocant la contaminació de l’aire que tots respirem. A més, té una repercussió directa en l’escalfament de la terra i el canvi climàtic a causa del diòxid de carboni que expulsa”. Regeneració de la costa La costa de Barcelona també es veurà afectada pel Fòrum 2004. La intenció de l’Ajuntament és trencar-ne l’alineació original. Un projecte contrari, en un principi a la Llei de Costes i que es va haver de reformar després dues negatives del Ministeri de Medi Ambient. L’any passat, el Ministeri i l’Ajuntament de Barcelona van arribar a un acord, segons el qual serà el consistori qui es faci càrrec de la reposició de sorra a les platges de la ciutat, en cas que sigui necessari. A més, quant a la urbanització, no es construirà res permanent a primera línia de mar.

16/10/2001, 13:50

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

Prop del luxe que envoltarà moltes de les construccions del Fòrum 2004, La Mina espera que se saldi un deute pendent des de fa molts anys

Un reportatge de

Gerard Melgar

Allà, al bell mig de la fastuositat

assejant pel carrer Ponent, en arribar a l’edifici del Centre Cívic, s’esbrinen les veus d’unes quantes persones. Una porta oberta convida a entrar-hi. Es tracta del local que serveix de seu a l’Associació de Veïns de La Mina. Allà, es troben reunits quatre dels seus membres. És d’hora i encara en falten uns quants. Parant una mica l’orella, hom no triga en saber de què es parla. Com gairebé cada tarda, dediquen hores del seu temps a tractar els problemes del barri i llurs possibles solucions, a la vegada que imaginen un futur diferent.

Compromís de futur “Per tal d’assolir la dignitat del barri, hi ha d’haver seguretat per poder baixar al carrer, però no serà fàcil quan alguns porten 25 anys fent el que volen”, explica Anna gesticulant amb les mans i la cara. “Les administracions han deixat de banda aquestes qüestions, perquè es tractava de La Mina. L’interès actual obeeix al fet que això serà una part neuràlgica de Barcelona. Tot i així, ens preguntem què succeirà després del Fòrum, ja que al Consorci encara li quedaran uns quants anys. Hem d’aconseguir que els que vinguin es comprometin”, conclou Sergio.

Avorrits d’esperar Un dels quatre, Sergio, opina que, fins al moment, el Consorci de La Mina funciona amb lentitud: “Després de més de tres anys lluitant per la seva creació, ara portem uns mesos amb petites actuacions com les pintades de parets”. “De tant esperar, ja estem avorrits. Volem acció”, reivindica Antonia abans de beure l’últim glop del seu cafè amb llet. “El gerent del Consorci es troba limitat. L’administració que més diners aporti voldrà tenir més poder decisori. El problema és que l’Ajuntament de Sant Adrià és qui té menys recursos”, afegeix la jove Raquel. “Els polítics que venen amb la intenció d’arreglar això, un cop han arribat, se n’adonen que no poden fer el que volien”, esgrimeix Anna. “Quan se celebren les eleccions, tots passen per La Mina, però ja no hi tornen fins quatre anys després”, assenyala Sergio amb resignació.

El pastor i el llop: El setè intent Veient que la solució no arribava, molts han marxat del barri a la primera oportunitat que se’ls ha presentat. “Hi ha hagut tantes promeses incomplides que la gent ja no es creurà res fins que no ho vegi davant de casa seva amb els ulls. És com el conte del pastor i el llop”, compara Raquel. Entre 1982 i 1993, cap dels sis plans de transformació assolí els seus respectius reptes. L’any 1998, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs van encarregar un estudi amb la finalitat de transformar el barri. A les conclusions, es va apuntar la conveniència de crear un nou ens específic, el Consorci de La Mina. Aquest òrgan és l’encarregat de gestionar el nou Pla de transformació amb un pressupost de 12 mil milions de pessetes. Aquesta partida inicial és un referent amb un termini de 10 anys, però segurament es necessitarà una dotació econòmica superior. Un avantprojecte amb vistes al 2004 inclou una rambla central arbrada de quaranta metres d’amplada que, teòricament, ha de servir per connectar La Mina amb l’àrea on se celebrarà el Fòrum i amb el port esportiu de Sant Adrià. Aquest ha de

Diversos conflictes La seguretat és el problema més gran del barri. Però no és l’únic. La neteja, la formació dels joves, la prevenció cara a les persones en situació de risc, la recuperació d’espais públics i l’ajuda a la tercera edat són altres de les preocupacions que volten per la seu veïnal.

LAVEU-PAG20

ser l’eix vertebrador de la transformació del barri, que, a més, també preveu la creació de 900 nous pisos i la reordenació dels espais públics. Des de la Plataforma d’Entitats de La Mina, pel moment, no es vol fer cap valoració pública de l’avantprojecte. La maqueta presentada els genera dubtes i, per aquesta raó, han contractat els serveis d’un arquitecte. Ell serà l’encarregat d’assessorar l’actuació de les entitats en aquest sentit. Diferències i tasques decisives El gerent del Consorci de La Mina, Joan Batlle, sosté que s’han introduït nous elements que conviden a l’optimisme i s’ha creat un òrgan específic, acompanyat d’un compromís econòmic. Els anteriors plans foren interdepar-tamentals, amb dotacions econòmiques a un o dos anys vista i no hi havia cap ens global amb representació política i econòmica alhora”. De la mateixa forma, Batlle ressalta que ara “existeix coordinació en temes de seguretat, de lluita contra la pobresa i l’exclusió, i de participació ciutadana”. Els primers resultats evidents es podran contemplar l’any 2002. Les actuacions ordinàries ja funcionen i les que el Consorci ha plantejat ara són les de caràcter complementari, “aquelles que possibilitaran la millora”, tal i com intueix Batlle: “inserció sòcio-laboral, atenció als que pateixen problemes de toxicomanies, rehabilitació d’habitatges, etc.”. JOAN MOREJÓN

Guanyar la partida L’escepticisme és comú a tot els racons de La Mina. Al carrer Llevant, una roda de carruatge obliga a aturar la vista. Els seus colors, blau i verd, ens indiquen que hem arribat al Centre Cultural Gitano. En plena ressaca per l’èxit del Concurso de Cante Flamenco, els seus membres

● Els nens i nenes són els continuen preparant més activitats. Manuel Heredia Soto, el president, és un dels veterans del barri i, per tant, ha assistit als fracassos dels anteriors plans de transformació. Somrient, s’aixeca d’una de les cadires. Junt amb el seu company Gerardo, acaba de guanyar la parti-

futurs veïns del barri da de mus. Emperò, de molt bon gust, Manuel canviaria aquesta victòria pel triomf del nou pla. “És molt difícil fer una previsió. No es pot jugar una carta sense veure-la abans, però potser aquesta vegada sí s’aconsegueix”, afirma amb la mirada enfocada a l’horitzó.

El Fòrum de la Ribera del Besòs

Fora, però al costat del barri

“Un mercat d’idees, un espai de trobada i diàleg d’associacions i grups de ciutadans”. Amb aquestes paraules, Joan Roca expressa el que, al seu parer, és el Fòrum de la Ribera del Besòs. Aquesta plataforma nasqué arrel d’una lluita per l’ensenyament públic empresa per l’Institut Barri Besòs l’any 1992. Roca, integrant del Fòrum, explica que els temes pels que treballen són tots aquells que afecten la ribera del Besòs, és a dir, el territori que es perllonga des de la Ciutadella fins al riu. Els objectius del Fòrum de la Ribera del Besòs passen per superar la divisòria entre Barcelona i Sant Adrià amb alguna fórmula d’unificació del territori fins al riu. “Els barris de Sant Martí i el marge dret del Besòs han estat tradicionalment un conjunt de perifèries mal relligades entre elles. Els problemes han de tenir un marc d’actuació més general”, reclama. La Mina és un dels assumptes més usuals: “Estem al davant d’una oportunitat única per tal d’integrar La Mina al conjunt urbà. Aquest barri és un tema barceloní”, finalitza Joan Roca.

Parlar de La Mina amb Paco Marín pot convertir-se en un plaer inacabable. Poques persones coneixen tan bé el barri com ell. Durant quasi dues dècades, hi va viure allà. A més, fou regidor de l’Ajuntament de Sant Adrià representant la Permanent de Veïns. Per uns pocs metres, el seu actual domicili el separa de La Mina. Tot i així, no se n’oblida dels problemes que afecten el barri. Ben al contrari, segueix tan atent com abans. Pel que fa al projecte urbanístic, Marín reclama que “la connectivitat amb els nous elements construïts sigui real, no només de disseny sobre la maqueta”. A més, alerta sobre el perill de densificar encara més la zona i sobre la possible especulació. “No s’ha d’obviar que una actuació urbanística és un element important, emmarcat dins d’un context més complex com és l’actuació sòcio-econòmica”, adverteix.

17/10/2001, 09:59

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

La Mina, paradigma del barraquisme vertical MERCÈ TATJER

Prop del riu Besòs, al terme municipal de Sant Adrià del Besòs, s'albiren imponents un conjunt de diferents blocs de cases que composen el barri de la Mina; dintre d'ells destaquen dos nuclis, un el de la Mina Vella de composició formal i social més semblant al proper barri del Besòs, i l'altre, format per blocs de major alçària, que rep el nom de la Mina Nova. Els blocs de la Mina Nova presenten una morfologia similar a alguns altres conjunts d'habitatge que es troben a la pròpia ciutat de Barcelona (Barcelona –2, Roma 2.000), que, si bé geogràfica i socialment estan lluny d'ells, mostren una gran semblança arquitectònica en ésser construïts amb els mateixos principis i materials, encara que amb finalitats diferents ja que la Mina fou un dels darrers barris de promoció pública (Patronat Municipal de l'Habitatge amb suport de l'Instituto Nacional de la Vivienda) bastits per suprimir els nuclis de barraquisme que restaven a Barcelona, mentre que els altres dos conjunts de promoció privada es troben a barris benestants de la ciutat (Les Corts i Eixample, respectivament), en algun cas sobre solars resultat de canvis de qualificació.

El barri es composa de la Mina Vella i de blocs de major alçària de la Mina Nova La Mina Vella és resultat del Pla parcial redactat el 1957 per l'equip Subías, Lopez Iñigo, Giraldez i Fernandez Ducay, els reconeguts pares de l'emblemàtic barri de Montbau. Es pretén aleshores una solució continuista respecte al barri veí del Sud-oest del Besòs, alhora que, seguint el model de les new town angleses, es planeja una zona d'habitatges i un sector industrial; la diversitat tipològica (renglera de torres de 12 pisos i edificis de menor alçària amb baixos comercials, i fins i tot cases de planta baixa i pis) donarien varietat al conjunt dins del qual es planejà un gran espai central destinat a centre cívic i a escoles. El resultat serà la construcció de 706 habitatges i la creació d'un barri força equipat i cohesionat socialment. Als inicis de la dècada del 1970 com a resultat d'una etapa de projectes per a la Gran Barcelona de Porcioles- es produeixen canvis importants en les solucions donades al problema del barraquisme. Es solventa d'una forma més dràstica, que passa per un notable increment de les densitats i per l'auxili de les tècniques de prefabricació per tal de reduir costos i temps, i per "exportar" als municipis de les rodalies de Barcelona; una part dels nous habitatges socials, en especial els destinats a barraquistes i a població de menors recursos i amb major problemàtica social.

pag. 21

ARXIU

La Mina Nova als anys vuitanta.

Neix aleshores la Mina Nova, amb blocs dobles, que deixen espais interiors a mòduls de pati comunitari, amb 4 habitatges per planta a cada escala i fins a 13 plantes d'alçada; estan construïts amb encofrats túnel i elements prefabricats de formigó,

tècniques que permeten bastir en dos anys (1972-1974) 2.100 habitatges, segons les directrius del Pla aprovat el 1972 i redactat per l'equip d'arquitectes Galán, Martínez, Honrubia, Mendoza i Murtra. A la Mina Nova es basteixen, també,

escoles i un centre cívic, i a algunes plantes baixes s'obren comerços, sense crear, però, un espai de relació definit; aquest fet, juntament amb la forta densitat, la ràpida ocupació dels blocs, i amb la seva posició més marginal respecte a les vies de circu-

Grans nuclis de barraques La Mina, barri situat a la plana al·luvial del riu Besòs, s'assenta sobre antics terrenys rurals que d'ençà el segle XIX serviren també d'esbarjo a redós de salzedes i de fonts que, com la Mina de Dalt i la Mina de Baix, donaren lloc a berenadors molt freqüentats a les primeres dècades del segle XX. L'indret tenia, a més a més, una funció militar com a zona de tir, i aviat, també, com a zona industrial en instal·lar-s'hi a inicis del segle XX industries i infraestructures entre les que destacà la central tèrmica per la producció d'energia elèctrica. En aquests mateixos anys troben els primers assentaments residencials tant en forma d'incipient ciutat jardí -La Catalana- com en forma d'allotjaments precaris que acabaran, els anys de la postguerra, consolidantse com a grans nuclis de barraques: Pekin i el Camp de la Bota en seran els primers. Serà, també, un dels espais de record de la repressió franquista en ser fins el 1952 un dels indrets d'afusellaments. Arran de la immigració de la dècada del 1950 en endavant el nombre de barraques i barraquistes d'aquesta zona s'incrementarà ràpidament, alhora que les successives destruccions de nuclis de barraques d'altres zones de la ciutat portarà a molts dels desallotjats cap el Camp de la Bota, que amb 3000 persones esdevindrà cap els anys 1970 un dels darrers reductes del barraquisme barceloní. Desprès de diferents intervencions urbanístiques desenvolupades de forma intensiva a partir del Pla d'Urgència Social del 1957, es duran a terme un seguit d'actuacions per tal de solucionar el problema de l'habitatge i del barraquisme. Dintre d'aquesta línia d'actuació sorgirà, primer, la Mina Vella i, finalment, la Mina Nova

lació que arriben i surten del barri, impediran el desenvolupament d'una cohesió similar a la de la Mina Vella. El barri quedà aïllat per la barrera del cinturó litoral. El 1973 s'enderroquen les darreres barraques del Camp de la Bota i es traslladen els seus habitants -una bona part dels quals d'ètnia gitanaals blocs de la Mina Nova. Comencen aleshores quasi bé tres dècades – que precisament es compliran el 2004- de dificultats i entrebancs. Els problemes del barri han tingut molt a veure amb unes tipologies edificatòries amb espais comunitaris i residuals (vestíbuls, passadissos) de difícil manteniment per una població poc sedimentada, de recursos escassos, poc acostumada a inversions en la cura i millora de l'habitatge; no podem oblidar el desenvolupament d'activitats econòmiques marginals, que amb les crisis econòmiques i amb els anys de fort atur han acabat per constituir la base econòmica d'una part del barri. D'altra banda, a la Mina Nova la insuficiència i migradesa d'alguns serveis (pocs ascensors per planta, canonades d'aigua i baixants de mala qualitat), elevat nombre de veïns per escala amb fortes densitats, i -el que ha estat més important- la manca d'un pla continuat d'inserció social que donés reposta a les necessitats i a la nova situació d'una població allotjada de manera urgent. Al llarg d'aquest temps el barri de la Mina i en especial els blocs de la Mina Nova s'han convertit, malgrat els successius i diversos plans d'intervenció urbana i social- sovint descoordinats i sense una adequada continuïtat-, en el paradigma del barri més deteriorat i conflictiu de l'àrea metropolitana de Barcelona, tot i que la realitat estigui per a molts indrets del barri relativament allunyada d'aquesta apreciació. Només recentment l'actuació de l'Ajuntament de Sant Adrià amb el Pla Besòs ha reeixit en posar en pràctica programes que comencen poc a poc a capgirar una situació extrema. Convé recordar que aquesta és més resultat d'una problemàtica social no resolta des d'un bon principi que d'una morfologia que a d'altres indrets de la ciutat ha resultat si més no satisfactòria. La problemàtica social d’una part de la Mina és fa cada dia més complexa pel manteniment de les taxes d'atur, els problemes d'escolarització, i el progressiu envelliment de la població, en especial a la Mina Vella, juntament amb l'arribada de grups socials procedents de la nova immigració i la mobilitat de la població amb presència de població no censada. El repte és avui com resoldre els problemes socials d'aquest barri amb 2721 habitatges i més de 10.000 persones censades, i com aprofitar les noves operacions del Fòrum de les Cultures del 2004 per integrar-lo adequadament a la ciutat. Cal pensar que la redacció del Pla Especial, la constitució del Consorci de la Mina així com la continuïtat de la tasca desenvolupada per l'Ajuntament de Sant Adrià obrin camins d'esperança. Mercè Tatjer és professora de la Universitat de Barcelona

16/10/2001, 14:33

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

A Barcelona li creixen els gratacels Elia Herranz

L' ●

Ajuntament es mostra conven- truccions: suposen un gran augment de çut de la idoneïtat d'aquests edi- densitat e incrementen la demanda de ficis que, sense ultrapassar serveis que no paguen els promotors, la barrera dels 150 metres, superen con- sinó la ciutat. siderablement l'altura mitjana de la ciuLes associacions de veïns de les zotat. La major part estaran destinades a nes afectades ja han plantejat a l'Ajunús hoteler i oficines. tament de quina manera solucionarà Les zones més afectades seran l'Avin- els dèficits d'equipaments dels barris guda Diagonal, l'entorn de la Plaça de en un moment en què es preveu l'arriles Glòries, la qual ja ha passat per bada de 53.000 nous inquilins. diverses remode-lacions als últims Volen diàleg i informació davant el anys, i el front marítim. Amb una me- que consideren una veritable ofensiva nor altura, també s'actuarà a la nova urbanística pensada sense comptar amb "zona d'activitats" 22@, al Poblenou. la seva opinió i que modifica el Pla D'entrada, la puGeneral Metropoblicitat municipal lità. (al carrer Ciutat es Però, a part de poden visitar alguEls edificis d'altura són les associacions nes maquetes) inde veïns de les zoun repte per als sisteix en el nom nes on es construidels arquitectes de arquitectes i causen un ran els gratacels i "prestigi internacialgunes tímides impacte al paisatge onal" que faran "el opinions contrarinou perfil arquiteces, sembla que la urbà que per alguns és tònic de la decisió de dotar a un símbol positiu de Barcelona del segle la ciutat d'aquests XXI". edificis "singurisc i innovació i per Els edificis d'allars" no ha aixealtres d'especulació i tura són un repte cat una oposició per als arquitectes de pes entre la agressivitat i causen un impacciutadania com sí te al paisatge urbà va existir fa tres que per alguns és dècades, quan un símbol positiu de risc i innovació i per l'alcaldia d'en Porcioles va apostar per altres d'especulació i agressivitat. aquesta manera d'edificar. A banda de l'estètica, els gustos i la De moment, l'Ajuntament ja està qualitat, l'altura d'aquests edificis per- plantejant un altre "paquet" de torres a met guanyar espai en una ciutat atapeï- la zona de la futura estació de l'AVE, al da que no pot oferir gaire sol als grans barri de La Sagrera. Cinc edificis de 25 agents econòmics. I als grans agents eco- plantes cadascun a la ronda de Sant nòmics els agraden les altures. Martí i un sisè de similar altura dos carrers més al nord. I un altre arquiGratacels i especulació tecte afamat que estudia aquest últim projecte: Frank Gehry, l'autor del Els responsables municipals defensen Guggenheim de Bilbao. la seva intervenció precisament en el El debat potser filosòfic sobre la simsentit d'evitar l'especulació que podria bologia dels gratacels encara està per suposar no controlar un desenvolupa- aparèixer. Sembla que als despatxos ment de la ciutat que consideren inevita- municipals ja s'ha decidit que aquest ble. I potser aquesta és l'actitud més debat es faci amb els edificis inaugupolèmica pels crítics: que l'Ajuntament rats. consideri que els gratacels acabaran fentNo obstant el que és cert és que els se de totes maneres. nous gratacels silenciosament anirant Altres veus dissidents subratllen un modificant el perfil de diferents espais problema intrínsec a aquestes cons- de la ciutat.

IGNASI R. RENOM

Els gratacels són un bon negoci per a les promotores

Les futures torres de la ciutat

ANDREU BLANCHAR

Pancartes pels voltants de les obres del futur complex de Diagonal Mar. Els veïns estan descontents.

LAVEU-PAG22

PLAÇA FORUM 2004 Avinguda Diagonal. 105 metres. 26 plantes. Autor: Enric Massip. Hotel. DIAGONAL 1 Avinguda Diagonal. 105 metres. 26 plantes. Autor: Òscar Tusquets. Acollirà un hotel. ILLA DEL CEL Diagonal-Mar. 2 torres de 70 metres cadascuna. Autor: Alonso Balaguer. Hotel i habitatges. DIAGONAL-LLULL Avinguda Diagonal/ Carrer Llull. 25 plantes. Solar cedit per l'Ajuntament a la Generalitat per compensar les despeses del trasllat de la presó Model. L'edifici albergarà un hotel. NOVA DIAGONAL Carrer Pere IV. 109 metres. 23 plantes. Autor: Dominique Perrault. Hotel. TORRE AGBAR Plaça de les Glòries. 145 metres. 32 plantes. Autor: Jean Nouvel. Acollirà la seu de l'empresa Aigües de Barcelona. Batejada ja popularment com "el pepino",

"el vibrador" o "el supositori", s'inspira, segons l'autor, en les muntanyes de Montserrat i l'estil Gaudí. OFICINES DE L'AJUNTAMENT Plaça de les Glòries. 140 metres. Autor: Federico Soriano. Gratacel en forma de làmina ondulada que es situarà enfront de la torre Agbar. Promogut pel propi Ajuntament, estarà destinat a equipaments públics. GAS NATURAL Barceloneta. 80 metres. 20 plantes. 80 metres. Autor: Enric Miralles (desaparegut) i Benedetta Tagliabue. Edifici d'oficines en forma de pedra gegant. EDIFICI VELA Nova bocana del Port de Barcelona. 89 metres (s'edificarà 11 metres sobre el nivell del mar). Autor: Ricardo Bofill. TORRE DE LAS ARENAS Centre d'oci de la antiga plaça de toros. 60 metres. Autors: Richard Rogers i Alonso i Balaguer. HOTEL HESPERIA Hospitalet. 105 metres. Autors: Richard Rogers i Alonso i Balaguer.

16/10/2001, 13:30

La Veu del

CARRER

setembre-octubre de 2001

VEÏNAT

El 22 de setembre, un dia sense cotxe poc convincent

●Breus de barri CIUTAT VELLA Expulsió dels més pobres Des de 1988 s’ha demolit edificis en un espai equivalent a tretze camps de futbol, provocant 2068 trasllats. Les associacions de veïns del Casc Antic, el Col·lectiu “Forat de la Vergonya”, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i la Favb van acusar a l’Ajuntament d’especular, fent fora a famílies pobres i a gent gran dels seus habitatges.

BARCELONA REDACCIÓ

Sembla ser que aquest any serà l’últim en què el “Dia sense cotxe” se celebri el mes de setembre. Es tracta d’una mala data. Aquest any cau en dissabte i coincideix també amb la Festa de la Mercè. A més, el dia 22 de setembre, data del “Dia sense cotxe”, després de les vacances d’estiu dóna poc marge per a acabar el programa de la diada.

A l’any 2002 aquest dia se celebrarà el mes de maig. La Comissió Europea deixa a la ciutat aquestes dues opcions. L’Ajuntament de Barcelona així ho ha decidit i està disposat aquest any a limitar-se a cobrir l’expedient. Les informacions que tenim és que només es programaran algunes activitats i festejos al passeig de Gràcia, on només es tallarà el trànsit en el sentit mar-montanya, respectant el tràfic de tots els encreuaments.

Per tant, no hi haurà illes de vianants, i anuncien que s’inauguraran aquelles obres que estiguin en condicions de quedarse definitivament i tinguin relació amb la mobilitat sostenible. Així mateix, en els districtes s’ha fet molt poc o res, i ens temem que el 22 de setembre sigui únicament la guàrdia urbana la que es limiti a tallar alguns carrers. Així doncs, es preveu un “Dia sense cotxe” descafeïnat, amb

poca participació i que esperem que no estableixi com a precedent per l’any següent. L’any que ve s’hauria de recuperar, juntament amb el to festiu, el caràcter reivindicatiu. A més, cal assenyalar que segons unes enquestes aparegudes en els mitjans de comunicació, els barcelonins i barcelonines situen en segon lloc com a problema ciutadà el trànsit, que és una assignatura pendent des de fa anys.

Un mercat al soterrani ZONA FRANCA JULIO BAÑOS SORIA

Qualsevol que passi pel passeig de la Zona Franca quedarà sorprès en arribar a la plaça Marina de Sants, just davant dels pisos de la barriada de la Seat. Normalment la gent es queixa per demanar un mercat municipal, però en aquest cas els veïns ho fan perquè no volen el mercat. Concretament demanen que no es construeixi el mercat municipal als baixos de l’esmentada plaça. Tanmateix no tenen res en contra del mercat ni dels seus comerciants, sinó tot al contrari, però no el volen a la plaça de la Marina, havent-hi llocs com l’illa de la fàbrica Philips on hi ha espai de sobres i es troba lliure d’habitatges actualment. Tot això ve donat, perquè el mercat del barri, anomenat de la Verge del Port i que es troba a la barriada de Sant Cristòfol (antics habitatges de la Seat) ha caigut en una depressió comercial per diversos motius com l’abundància massiva de supermercats, la competència de preus, la proximitat de noves àrees comercials, els consumidors, etc. Sembla ser que el regidor del districte de Sants-Montjuïc, el Sr. Pere Alcover, que a més és el regidor de Mercats i també de Participació Ciutadana, va tenir la brillant idea (segons ell, és clar) de recol·locar les parades del mercat, que volien continuar venent dins dels baixos de la plaça de la Marina. Dit i fet, va iniciar converses amb els comerciants del mercat i van arribar a un acord per traslladar-se. En tota aquesta operació no va tenir en compte per a res l’opinió dels veïns que actualment viuen al voltant de la platja. A cap un sol veí de la zona se li ha preguntat si estava d’acord amb la construcció d’aquest nou mercat.

LAVEU-PAG23

DANI CODINA

Plaça de la Marina

Segurament, quan el Sr. Alcover es va comprometre durant la campanya electoral que si guanyaven la participació ciutadana primària en el mandat municipal, va pensar que solament seria aplicable als comerciants i no als veïns afectats.

Per tot això els veïns de la plaça Marina de Sants estan en peu de guerra i de moment ja han penjat dels balcons i finestres prop d’unes cent pancartes demanant que no es traslladi el mercat a sota de casa seva. També han recollit més de mil

La situació legal de la plaça La plaça de la Marina de Sants data del 1992, quan l’empresa constructora Tecnohabitat (entre d’altres), que aleshores estava aixecant pisos als voltants de la plaça, pateix la pressió dels veïns a través de les aa.vv. i es veu obligada a cedir a l’Ajuntament el terreny de la plaça en qüestió, perquè sigui aprofitat com a zona verda i equipaments per la gent jove del barri, ja que l’esmentat espai consta des del 1974 qualificat amb un 6, que vol dir parc urbà en el Pla Comarcal Metropolità de Barcelona. A l’hora d’urbanitzar la plaça, l’Ajuntament i a petició dels veïns va respectar els baixos o soterranis de la plaça com a equipament pel barri, donat que no hi havia cap espai gran i cèntric per fer activitats de caràcter general o massiu. L’arranjament de la part superior no va ser res de l’altre món, tot i que ara mateix és la plaça més cèntrica i concorreguda dels barris de la Marina, sobretot pel que fa als nens. Al cap dels anys els alumnes d’una escola taller municipal van millorar una mica més aquests baixos. Tot i no ser tot allò confortable que els veïns es mereixerien, aquest soterrani ha servit durant molts anys per fer actes globals dels barris de la Marina, com ara el ball de carnestoltes, sopars veïnals, actuacions musicals, conferències, mostres d’entitats, etc.

signatures en contra del projecte, s’han celebrat diverses assemblees i s’ha tallat el trànsit pacíficament al passeig de la Zona Franca. Però això no acaba aquí ja que si se segueixen sentint tan desprotegits com fins ara, estan disposats a crear l’Associació de Veïns de la plaça Marina de Sants (ja han fet passos en aquest sentit) i pensen prendre accions legals. Hi ha diferents raons per les quals s’oposen a aquest projecte. La primera és que la considerem il·legal. Actualment la plaça està qualificada com a zona verda i es pretén mantenir-la sense perdre un metre quadrat. Volem un espai d’esbarjo pels nens i nenes, ja que ara mateix fan servir el pati “anglès” per a jugar a pilota i la part superior per anar en bici, patinar, saltar a corda. Una segona raó és, perquè es perd qualitat de vida. El mercat és un focus de males olors i a més hauran de suportar el soroll quotidià de càrrega i descàrrega que genera qualsevol mercat des de les cinc de la matinada. Així mateix, al seu voltant hi ha la presència de venedors ambulants sense cap mena de controls. Consideren, com a tercera que perjudicaria la mobilitat. Rebutgen el mercat, perquè no és millor lloc per ubicar-lo ja que tots els carrers que conflueixen a aquesta plaça pateixen ja actualment un gran volum de trànsit. Finalment, com a quarta raó critiquen la falta de participació. S’hauria d’haver informat al veïnat, aquells que viuen en els pisos més propers a la plaça se’ls hauria d’haver consultat com es fa en altres ocasions. Esperarem a veure com acaba això, i mentrestant els veïns de la Marina voler fer saber a tots els ciutadans de Barcelona que si aquest projecte del mercat tira endavant, serà en contra la voluntat dels veïns.

PROSPERITAT – NOU BARRIS Primera pedra d’un centre de dia El passat 21 de juliol el president Jordi Pujol va visitar per primera vegada el barri de la Prosperitat. Acompanyat de la tinenta d’alcalde Núria Carrera van col·locar la primera pedra d’un futur centre de dia. La vicepresidenta de l’associació va assenyalar en la seva intervenció que compartien l'alegria de les autoritats, però que portaven quinze anys reivindicant l’equipament. Mentre parlava la veïna, Pujol movia el seus braços nerviosament, arreglant-se una i altra vegada la corbata. Va estar francament tensa la seva intervenció. L’a.v. de la Prosperitat va sol·licitar que el nou centre per a la gent gran porti el nom de l’estimat Miguel Gila. PASSATGE ISABEL (GRÀCIA) Al.legacions a la modificació del PGM La recent Associació de Veïns del Passatge Isabel han presentat al·legacions contra la modificació del PGM que afecta l’àmbit del sector passatge Isabel – carrer Sant Camil. Defensen la conservació del passat residencial de la Vallcarca de finals del segle XIX. El citat entorn s’ha declarat d’ “interès local” en l’última revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la ciutat de Barcelona. El Taller d’Història de Gràcia ha recolzat les seves al·legacions. BAIX GUINARDÓ – G RÀCIA Contra les antenes mòbils Cinc mil firmes exigien a l’Ajuntament i a la Generalitat, que seguint l’exemple d’altres municipis, s’estableixi una moratòria total en la instal·lació de noves antenes de telefonia mòbil de qualsevol tipus en aquests dos barris. En la carta que varen entregar qualificaven de contradictòries les normes establertes per la Generalitat i l’Ajuntament, exigint-los una actuació coherent. LES CORTS La Maternitat: oposició veïnal Els veïns han denunciat que les obres que es porten a terme afecten al pavelló de la lactància, a un edifici catalogat com a patrimoni artístic. La denuncia l’encapçala el president de la Coordinadora de veïns de Mejia Lequerica. La Diputació nega que les obres afectin als elements decoratius protegits. Els veïns també han manifestat la seva oposició a què un vial travessi la Maternitat, seguint les directrius del Pla Director de Les Corts.

16/10/2001, 13:36

Parlant del

CARRER

setembre-octubre de 2001

i de la ciutat QUI ÉS QUI

CARLES FLAVIÀ Actor CARLES VALLS Periodista JOSEP MASIP Fotògraf

er riure és un combat difícil. Però l’actor Carles Flavià té suficient amb deu minuts a l’escenari per noquejar el somriure dels espectadors menys predisposats. Els seus monòlegs satírics, amb mala llet, lúcids i genials són demolidors. Comencem parlant de Barcelona, que ha esdevingut la botiga més gran del món. Per l’actor hi ha “una explotació de la imatge turística de Barcelona”. Afirma que “Barcelona és com Lloret” i critica que “es parli molt de les molèsties que causen els

'Barcelona

és

com Lloret' immigrants i no de les que ocasionen els turistes”. Per a Carles Flavià, a la nostra ciutat “qui mana és la pela”. L’actor reivindica els seus metres quadrats de sorra a la Barceloneta amb els seus banys matinals. El que més li molesta és que quan ell vagi a la platja hi vulgui estar tranquil, “senti un altaveu de la guàrdia urbana, amb tot els idiomes possibles, que parla de com està la platja, que vigili les criatures, si em puc banyar o no”. Flavià n’està cansat d’estar

“constantment aconsellat i de l'excés de dirigisme” de l’administració. És per això que alguns dels temes preferits dels seus monòlegs són “contra el poder de l’Administració”. L’actor creu que “cada vegada s’insisteix més en la seguretat en detriment de la llibertat del ciutadà”. I això, és incompatible amb el tarannà llibertí i indomable de l’actor. Del cabrejament com a ciutadà, en va sortit l’obra de teatre “L’Estat del malestar”, on Flavià assegut durant dues hores en un

tamboret, posava en qüestió les avantatges de l’Estat del benestar. Per aquest actor, provocador i amb algun rampell marxista, “si no es poden assegurar les pensions, la sanitat, la seguretat, per a què collons ens serveix l’Estat?”. Ara té en cartellera, l’obra de teatre, “Cincohombres.com”, al Teatre Victòria, on amb el suggestiu títol: “Fingeixen els homes els seus orgasmes”, cinc actors parlen de la seva relació amb les dones. Per a Flavià, els cinchomes.com que manen a BCN, serien en Joan Clos, en Joan Gaspart, en Jordi Pujol, en Pasqual Maragall i per què no, el seu company humorista Pepe Rubianes. Parlant amb aquest actor, excapellà, sobre la feina de l’alcalde Clos, la qualifica de “duríssima”, com “la del president d’una escala molt conflictiva”. En tot cas, tampoc està disposat a “que manin vint veïns” a la ciutat. Ja fa vuit anys que viu al barri del Raval i ha estat testimoni dels canvis urbanístics. Diu que amb la demolició de les cases ha desaparegut “una part sentimental del barri”. Tot i així considera que és una gran encert l’obertura de la rambla del Raval, ja que “li ha donat un color que no tenia”. El que denuncia del barri és la inseguretat i planteja la paradoxa de què es reparteixin porrassos contra els manifestants antiglobalització i, en canvi, “faltin polis pels tirons al barri Xino”. També amb ironia Flavià assenyala els avantatges pels empresaris del país de contractar els treballadors immigrants respecte els que van venir de la resta d'Espanya als anys seixanta. A més d’una major explotació econòmica, aquests nous immigrants no perden el temps “discutint si són catalans o espanyols”. L’actor critica que “hem estat aguantant sevillanes i Justos Molineros i, en canvi, aquests se’ls hi neguen una mesquita quan un imam és una mica menys que un mossèn”. Esgarrapant els últims minuts de l’entrevista, fem un incís sobre el Fòrum 2004, Flavià espera que serveixi per “parlar sobre què és una ciutat, de les noves formes de convivència”. Per aquest actor de monòlegs cal un diàleg entre la ciutat i els ciutadans.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Sal i pebre

L'acudit

Maikel

L’humorista universal, Manuel Gila, ens va deixar aquest mes de juliol. El seu humor llibertari, la seva intel·ligència i sensibilitat han fet riure a generacions d’espanyols. Des dels seus inicis amb els acudits a “La Codorniz”, els seus monòlegs sobre la guerra enganxat a un telèfon o amb la vinyeta diària sobre la tercera edat a El Periódico, Manuel Gila, ha estat un dels genis de l’humor del nostre país. Va ser afusellat durant la Guerra Civil però es va riure de la mort, i va decidir fer riure amb el seu humor humil, melancòlic, ple de tendresa a l’Espanya de la postguerra. Gila ha penjat el tèlefon, però el seu humor forma part de la història dels somriures dels espanyols. Els seus monòlegs i gestos verbals sempre seran una referència d’un humor ple d’humanitat. Per Gila, els canons mai tindran forats.

Zeta

LAVEU-COB-CONTRA

17/10/2001, 10:21