Arts 05

DA

NUM. 5

DESEMBRE 1991

Sumari Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida Núm. 5 -desembre de 1991 Director: Jordi Capdevila i Mas Consell de redacd6: Manuel Garcia i Sarramona Pacu Esteve i Perendreu Ramon Sans Col.laboradors: Víctor P. Pallares Francesc Caballero Vlctor Torres Josep Maria Bonastra Josep Borrell Josep Prenafeta Paco Vila Albert Llorens Ermengd Tols& Josep Ramon Ribe Portada: Vlctor P. Pallarés, pintor Sense títol. Tbcnica mixta.

Donau6 del pintor ai fons del Cerde da Belles Arts.

ColJ~brsn: Regidoria de Cultura de I'Ajuntament de Lleida Diputaci6 de L l e i Fotos: Arxiu del Cerde de Belles Arts Pep Espluga Edita: Cerde de Belles Arts de Ueida C/ Major, 24, lr. - Tel. 24 37 25 25008 Ueida Fotocomporici6 I Muntat*: Editorial Ribera & Rius Passeig de Ronda, 6, 4t.-C - Tel. 26 93 53 25002 Ueida Imprimelx: Arts GrAfiques Enqulmer (Alcoletge)

EDITORIAL REPORTATGE La coral Estel, del Cercle de Belles Arts.

OPINIO L'art contemporani a Franqa es descentralitza, de F. Caballero. 8 CR~NIQUES L'Estudi en eral a Lleida al s. XIII, explicat per Mhrius Torres, de Víctor Torres.

1O

CRITICA

Francesc Torres. El carro de fenc, de J. M. Bonastra.

HOMENATGE Lleida i IArt perden I'Albert Coma Estadella.

FOTOGRAFIA Fotopres 191: I'art de I'objectiu al servei de la premsa.

CRITICA

La raó de I'art sense ra6, de Josep Borrell.

CONVOCAT~RIES Ir Premi de Critica de les Belles Arts.

PERSONATGES Josep Palau i Fabre, en el Cercle de Belles Arts.

MOSICS LLEIDATANS Els germans Mateu i Moles, de Francesc Esteve.

0~1~16

Mozart i els altres, de Josep Prenafeta.

GASTRONOMIA En la cuina del geni Claude Monet, de Paco Vila.

HIST~RIA El Museu Morera, a la ciutat!

TEATRE La veu del teatre: un clam amb els crits d'en Fonollosa.

I va la tercera!, de 1'Albert Llorens.

LLETRES Poema inhdit d'en Mhrius Torres.

PER L'ERMENGOL SARDANES La sardana. Dansa nacional de Catalunya.

CRITICA

13 14

16 17 19

20

22 24 25

29 30

31 33

El Museu DiocesB: Part restringit de Lleida, de J. R. Rib6.

34 NOTICIES D'ART I CULTURA Remembranqa de la tardor.

36 ACTIVITATS El Cercle de Belles Arts intensifica la participaci6 en la dinimica art istica.

38

Dipdsit Legai: L-127-1990

L'ogin, de J. M. Bonastra, presentada sl Premi de Pintura Mariano Gomt

EDITORIAL En iniciar un nou any, hom acostuma a fer un conjunt de propdsits.

Topics, pero no utopics. La revista ARTS, des de la seva modesta posició, no en vol ser menys i aprofita el contingut del numero que teniu a les mans per tal de tirar endavant la resposta a les seves il.lusions.

La revista ARTS vol esdevenir un brgan de difusió de les notícies d'art i un element a tenir molt en compte en el món de la comunicació artística a les terres de Lleida. I vosaltres ens heu d'ajudar.

A mes, la revista ARTS vol incrementar els seus continguts, d'una banda, amb la informació de les constants i progressives activitats del Cercle de Belles Arts i, d'altra, amb I'aportació crítica desinteressada de tots els afeccionats, estudiosos i profans de I'art i de la cultura a Lleida.

I vosaltres ens heu d'ajudar.

Un primer intent, per la nostra part, ve representat per la convocatoria del Ir Premi de Crítica de les Belles Arts, per tal d'implicar els mes joves en eljudici critic artístic i, posteriorment, aconseguir que prenguin part en el nucli actiu cultural del nostre país. Nosaltres som dels que creiem que el futur de les nostres comarqueses troba en lajoventut actual. Logicament, els manca la col.laboracid, Pajut i la confian~ade les institucions.

Mitjan~antla present edició volem demostrar la implicació del Cercle en aquesta dinamica cultural i artística de Lleida. És per aixo, ¡per les nostres paraules introduct~ries,que obrim, un cop mes, les portes de la nostra entitat a tos els que creuen que qualsevol actitud de la nostra vida pot arribar a esser art, i agram totes les col.laboracions que permeten I'edicid i I'existencia d'aquestes planes.

Felig i artistic any, 1992!

Desembre 1991

REPORTATGE

La coral Estel: la veu i la musica del Cercle de Belles Arts La coral Estel, del Cercle de Belles Arts, amb una histdria de més d'onze anys, representa l'exponent de la vocació mrrsical. Amb el nou director,Enric Nwhs, Estel ha esdevingutungrup de cantaires n tenir en compte en moltes de les trobades d'arreu de Catalunya i en els principals actesfoZkl6rics cataZuns de la nostra ciutat. Hi destaca la pwticipacw en el Concert de Sardanes sobre Temes Ponentins.

De la gran quantitat de corals que hi ha a Catalunya, ltEstel, del Cercle de Belles Arts de Lleida, representa ul'exemple de vocació i confianga en la música, vers l'amistatu. La Rarnona i la Teresa, dues de les cantaires del cor, ratifiquen les paraules del director, Enric Navhs i Marin6, fuster artesh de professió.

Els orígens d'aquest grup de trenta-quatre cantaires, repartits en director, sopranos, contralts, tenors i baixos, es localitzen al col.legi de les Dominiques, de Lleida, ara fa onze anys. Els pares de les nenes que formaven part de la coral infantil es plantejaren tirar endavant una coral paral.lela, amb el

suport de les monges.

Amb el pas dels anys els integrants de 1'Estel veieren la necessitat de comptar amb uns fonaments quelcom m6scomplexes, ja que la pripia voluntat resultava insuficient per tal de Desembre 1991

Els integrants de la coral Estel, durant una interpretació, a

Phg. 5

REPORTATGE

La Carme Vidal, un dels caps visibles de l'Este1, veu amb bons ulls l'espai que hom dedica en aquestes phgines, ja que considera que el asoci del Cercle de Belles Arts no coneix suficientment el nostre treball. Des d'ara, el lector afeccionat ha de saber que, sivol, pot entrar a formar part del nostre grup,,.

Ateses les nombroses responsabilitats dels membres de la coral, els assajos són limitats a un dia a la setmana, durant una hora i mitja, en una de les sales de l'estatge social del Cercle. al número vint-i-quatre del carrer Major.

La coral Estel intervé en molts dels actes organitzats pel Cercle; a més, té un calendari propi de concerts i de trobades. Com cada any, el proper vint-i-cinc de desembre participará en la misVI1 CONCERT BE SARDANES sa de Nadal, al SOBRE TEMES PONENTINTS migdia, al Santuari de Santa COBLA JUVENIL DE BELLPUIG Teresetade LleiI CLOENDA AMB LA da. Abans, el 24 de novembre, en CORAL L'ESTEL el marc del VII& DEL CERCLE DE BELLES ARTS Concert de Sardanes sobre Temes Ponentins, haurh estrenat El campanar de Ueiúa, una nova

poder consolidar tots els seus propbsits. El Cercle de Belles Arts, l'any 1988, es feu res& i els oferí la possibilitat de crear, amb lqEstel,la secció coral de l'entitat.

El nom, que fou proposat per una de les nenes de la coral infantil, fa referhcia -contrhriament a allb que s'acostuma a creure- al etros de tela i paper mantingut est& amb canyes que, subjecte al capdamunt d'un cordill, s'eleva i s'aguanta enlaireper la pressió del vent>>.Aixies pot veure la senyera representativa del cor.

1

Phg. 6

Desembre 1991

&I&

ns

REPORTATGE

sardana de Josep Prenafeta, escrita per a cor i cobla i que per als components suposa tot un repte.

Les cangons són forga variades, en fun- . ció dels diferents actes, encara que les tradicionals catalanes ocupen un lloc prioritari i destacat en el faristol.

Darrerament, en el marc d'una trobada de corals catalanes, van tenir ocasió d'interpretar, juntament amb altres grups, obres de Mozart, tot commemorant el segon centenari de la seva mort.

Enric Navhs considera el cant coral com una expressi6 artística destacada: <<Tantsols cal veure el goig dels cantaires en les interpretacions. Hom pot repetir cangons, perb cadascuna de les in-terpretacions és una creació artística diferent.* Carme Vidal, cantaire alhora de 1'Estel i altres corals de la ciutat, afirma que: <El nivell de cant coral a Lleida és forga alt. Amb el temps, la gent jove, ja des de l'escola, s'integra en el món de la música i entra a formar part de diferents agrupacions. Avui en dia, Lleida esta suficientment abastada.

Possiblement caldria adregar la mirada cap als barris, on hi ha alguna mancanga, en aquest sentit*.

Després d'onze anys, els membres

Enric Navhs, un fuster artesh, dirigeix la coral Estel del Cercle de Belles Arts.

de 1'Estel tenen previst d'aprofundir en el reciclatge i en la formaci6 musical. Per a 1'Enric Navhs: <<Toti que el nivell dels cantaires és molt alt, no podem oblidar l'aspecte formatiu propi de cadascú. Ben aviat, en aquest hmbit, dissenyarem les coordenades que cal seguir.* De ben segur, aprofitant aquesta circumstilncia, ara és un bon moment per introduir nova gent a la coral Estel. La Ramona i la Teresa, dues de les cantaires que van ser presents en el debat, reconeixen que calen més veus masculines.

Jordi Capdevila

Desembre 1991

PBg. 7

L'art contemporani a Fr Per Francesc CABALLERO I GARCIA. Diplomat en Cultura Fnmcesa. Universitatde Toalouse-Le MiraiL En dos anys, la situaci6 de les galeries d'art contemporani arreu del país veí ha canviat considerablement.

Ben segurlesgrans,aquelles que han pres l'eixamplament o s6n nascudes de Sentusiasme del comensament dels anys vuitanta, continuen llur desenvolupament, algunes han esde' vingut etapes indispensaanomenar Arlogos a Nantes, Sparta a Chagny, Pailhas a Marsella, Jade a Colmar, Joachim Becker a Cana, l'Air de Paris a Ni~a,Durnot i Aguas a Bordeus o N e h n a Li6.

Perd, beneficiant-se de l'explosi6 del mercat,unaquantitatde galeriesde méspetites dimensionsha pujat una mica per tot arreu al llarg i ample dels departaments i regions de Franw Algunespresentant artistesque havien adquiritrenom aparis,altresmés apassionades han assajat de fer remuntar els artistes locals que anaven destacant. En mencionarealgunes de passada, car fer-ho de totes seria inacabable. Lydie Rekow o Gil1Favre a Li6, La Navire a Brest, Oniris a Rennes, La Galerie G a Besanqon, Pierre-Jean Meurisse o Jacques Girard a Tolosa, Convergencea Nantes,...

Algunes han estat, fins i tot, intentant intercanvis interregionals. En algunes ciutats veritables associacions han vist la llum tot orga- r nitzant inauguracions i presentacions comunes, i editant butlletins col.1~tius, amb la qual cosa donen tota mena d'informaci6 sobre les manifestacions mensuals i proposant, a més, facilitatsd'adquisicidperpartdels col.leceionistes.

La FIAC i la fira de Francfort acullen un bon nombre #aquestes galeries - , I

.

&-

Desembre 1991

que han lligat de vegades veritables vincles amb les institucionsestrangeresque permeten de muntar exposicions amb llurs artistes Ambici6, obertura i reconeixement semblen ser paraules de consigna de cada una d'elles. Cai, doncs, seguir-les de prop car, malgrat la distbcia de la capital parisina, s'apropen perillosamenta les seves col.legues De Bretanya a Provenp, la Fraya artisticaes compon mCs aviat que no es descompon.

Es construeix, es funda i fins i tot s'emancipa en aquest tema de l'at contemporani. De tota manera de vegades es troba a faltar una infrastrucm..

Marsella, per exemple, tercera ciutat de l'hexagon, no té mCs que tres galeries contempolkies mentre hi ha un nombre de museus molt important, sobretot ai volytant de la Vella Caritat. Rennes, ciutat mitjana comparable alamegapolisdel sud, tk tant4 m C s tres galeries. A Amiens no n'hi ha ni una. A part d'un museu i del FRAC Piwdia, Cs un desert.

El Museu de Villeneuve d'Ascq esdevC el principal actor del desenvolupament cultural i el paisatge urba es construeix al sw voltant, com un exempe exit6s de cultura a ciutat.

La regi6 del Llemosí veu florir un bon nombre de llocs d'exposici6: Meymac, Rochechouart i Vassivihe. Aquests centres podrien ben bé, a l'horitz6 de l'obertura europea, esdevenirlespuntes dellanp de I'artaFmqa.

Entre un p&ic signat per Eric Dietman, unes fqanes fetes pel minimalista Frayois Morellet i uns plafons publicitaris realitzats per Gilles MahC o fins i tot la futura font de Susana Solano, Rennes t6 riques aspiracions

h

'9:

nGa es descentralitza artístiques si creiem Philippe Hardy, conseller municipal de cultura, que intenta cada dia de modificar el medi ambient artístic delshabitantsd'aquestavila per la posada en pdctica de projectes i instal.lacions absolutament avantguardistes. Una facultat universit2u-h d'arts plhstiques i d'histbria de l'art dinhic, una escola de belles arts que haurh d'acollir, segons els desitjos del seu director,Jacques Sauvageot, cinc-centsestudiants, els propers anys, un centre d'artcontemporani, la Criée, finan~aten la seva major part per la ciutat, i dues galeriesmolt actives,Oniris i Joseph Dutertre, s'afegeixen a aquest paisatge socio-cultural, sense oblidar el Museu de Belles Arts i el FRAC Bretagne, així com el Parc d'escultures de Kerguehennec. Hi ha sovint col.laboracions col.lectives entre aquesrs centres i la Universitat Alta Bretagne amb Jean-Marc Poinsot i Antonio Guzman, portant cicles de conferkncies i debats,exposicions col.lectives, excursions als diferents centres artístics del voltant, etc. i un pressupost adient fan que sigui visitat per prop de trenta mil persones.

Pel que fa al Llemosí hi ha el cas de l'illa de Vassivikre, dirigit per Dominique Marchi3 amb unes mil hectimes on hi ha un centred'art crat pels arquiterxtes Aldo Rossi i Xavier Fabvre, on en un edifici ailargat dominat per una estranya torre en forma de far il.luminat permanentment hi ha taller de treball i sales d'exposici6. Aquest juliol passat es va fer una mostra especial en el bosc que el circundaque va comptar amb la predncia d'instal.lacions i escultures de Fran~oisBouillon, David Nash, Kimio Tsuchiya, Dominique Bailly i Marc Couturier, entre altres.

Properament hi haur2 altres mostres que continuaran la tasca engegada. Pel mític 92 i tenen un pressupost de més de dos milions de francs, 6s a dir, uns cinquanta milions de pessetes.

L'art contemporani s'obre en perspectives positives per a l'esdevenidor aFranp i, a més a més, d'una manera totalment descentralit-

zada. Aquestes nomes han estat unes petites mostres de com 6s el panorama, ja que m6s a prop nostres tenim exemples com Tolosa, Foix, Carcassona, Ceret, Perpinyk etc. que no es queden pas aturats en els esdeveniments.

Desembre 1991

MATHEU. Regarddcfemm. AlkYde sur toileBRAM BOGART. O r m e . Technique mixte sur panneau. 1990.

L'ESTUDI GENERAL DE LLEIDA AL S.Xlll, EXPLICAT PER MARIUS TORRES Per Víctor TORRES i PERENYA

claustre del Roser, antkaseu de I'Estudi General.

Quan es parla de Mbius Torres es pensa sobretot, quasi exclusivament, en lavessant pdtica i s'oblida que era també un estudiantbrillant alaFacultat de Medicina de Barcelona i un excel.lent metge, professió que va exercir malauradament molt poc temps, acausade la sevamalaltia, amb una gran vocació i consci6ncia m ro fes si on al. És, segurament, com un fruit d'aquesta vessant de la seva personalitat 1

PBg. 10

Desembre 1991

que va escriure durant el doctorat, conjuntament amb el doctor Miró Cabestany, un estudi sobre "La Universitat de Lleida i la medicina del seu temps" que va ser publicat l'any 1936.

Miuius Torres no era un historiador; el treball no pretenia, ni de bon tros, ser considerat com un compendi erudit sobrela nostra institució universitbia a l'edat mitjana, ja que aquesta tasca ha estat efectuada abundosament i amb gran compethncia per eminents especialistes. Si que es pot considerar, en canvi, que la lectura d'aquest breu opuscle dóna una idea molt clara i comprensiva del que va ser 1'Estudi General, fundat envirtut d'un privilegi atorgatpelreiJaumeIIl'1desetembre de l'any 1300.

Ens recorda, Mirius Torres, que en aquells moments Catalunya no tenia cap universitat i els estudiants catalans havien de matricular-se a centres estrangers, sobretot a Bolbnia i a Montpeller. Des de la fundació, a

A l[r

la Universitat de Lleida s'hi ensenyaren els drets civil i canbnic, la medicina, la filosofia i les arts; els governadors i regidors eren paers o prohoms lleidatans, la qual cosa posa de relleu el carhcter netament municipal. El rector era nomenat per compromisaris dels estudiants i no podia ser fill de Lleida, segurament per donar major independkncia al c h e c . El primer rector va ser Pere de Cabrera.

Els catexatics eren Únicament lectors i comentadors dels textos oficials i les seves explicacions es feien en llati o M en catalh perqu8 la majoria de llibres estaven escrits en una d'aquestes dues llengües.

Els estudiants eren objecte d'una gran atenci6 i consideracib. Era una classe social certament privilegiada perquk gaudia de normes especials de protecció. Els oficials del rei, per exemple, no podien entrar en els seus domicilis per fer un registre, nomes en casos d'extrema gravetat, i els barris on s'hostatjaven eren netejats amb freqükncia i s'hi prohibia enterrar-hi animals. Fins i tot es va arribar a desviar un ramal de la shuia major per tal de fer-la passar prop dels seus allotjaments. A canvi, els estudiants havien d'evitar tot orgull i vanitat i amb aquesta finalitat els estava prohibit cpmparkixer a la universitat cavalcant mules o cavalls i vestir-se amb una indumenthria d'un preu superior a sis sous jaquesos.

El rkgimeconbmicde la universitat es nodria amb els següentsingressos: una important subvenci6 del comterei, l'import dels drets de matrícula,

la venda de llibres, el pagament de les pensions i una subvencid de la Paeria.

Perb la font d'ingrks mks important era un import directe sobre cada cap de família, que calia pagar sense excusa de cap mena.

El treball de M&us Torres s'estén f o r ~ asobre les particularitats de l'ensenyament de la medicina, que havien de ser foqosament uns estudis deficients i precaris donada l'exigiiitat dels mitjans amb quk es comptava.

L' autor ens recorda, per exemple, que la universitat de Montpeller i la de Lleida, que eren sens dubte de les mCs importants dlEuropa, només podien comptar, per als estudis i per a les prhctiques de dissecci6, amb un sol cadhver de condemnat a mort cada tres anys. El cadhver que pertocava a Lleida va ser concedit per privilegi reial el 3 de juny de 1391, amb la condici6 que havia de morir ofegat per tal que el seu organisme no tingués excessives alteracions.. .

Podríem allargar les cites i les observacionscontingudesen l'atractiu treball del metge-poeta, perb el nostre propbsit, avui, no n'és cap altre que recordar als nostres conciutadans l'extraordinhria importhncia que va tenir 1'Estudi General del segle XIII, que va ser ignominiosament anorreat per Felip V el 16 d'agost de 1717 perquk d o s que concunian en $1 fomentaban muchas inquietudes,,.

Ara que estem assistint al renaixement universitari de la nostra ciutat, acabarem desitjant que en les seves aules es continu'in fomentant moltes inquietuds.

Desembre 1991

Phg. 11

Seu Social del Cercle Major, 24, ler.

Sala de Exposicions "Maria Vilaltella" Major, 24,2"

-

Escola del Cercle Dibuix i Pintura Palma, 9

Exposicions permanents

de

quadres:

"Holl" Secciรณ recreativa del Cercle Vallcalent, 37

(ABANS "LA VENTA DE PLACIDO")

Exposiciรณ permanent de quadres C/. Carni Vell, s/n - Tel. 73 62 39 251 10 ALPICAT (Lleida)

Francesc Torres. El carro de fenc Fins al 22 de desembre al Centre &Art Santa Mbnica de Barcelona es pot visitar una interessant instal.laci6 multimedia realitzada per FrancescTorres sota el dtol generic El carro de fenc.

Francesc Torres va ndixer a Barcelona l'any 1948. Als dinou anys, l'any 1967, se'n va anar a París on va ser ajudant de l'escultor Piotr Kowalski. L'any 1973 es va traslladar a Chicago i, dos anys mes tard, a Nova York, on viu actualment.

Evoluciona cap al llenguatge de la instal.laci6 multimedia en el qual es troba actualment. Treballa sobre temes que l'ofenen: guerra, agressivitat i, sobretot, la política. Utilitza objectes extraient-ne la capacitat de dibleg crític.

Francesc Torres ens presenta aquesta instal.laci6 inspirada en l'obra El carro de fenc de Jerbnim Bosch, que es troba al Museu del Prado.

Dins el Centre &Artl'artista crea dues composicions paralleles anomenades AmnbialMembria i Objectes freds.

El carro de fenc. Al pati central trobem aauestainstal.laci6: un cami6 carregat d i fenc amb un Charlie Rivel al g m dominant tot el muntatge i als peus del carni6 tota una &rie de bicicletes destrossades. Al seu costat, una drie de pantalles Uencen imatges del Maig del 68 frances i de la revolta de Tiannanmen de 1989;dos moviments diferents quant a la direcci6 perb alhora paral.lels. Mentre el Maig del 68 els estudiantscercaven en el maoisme i el comunisme la llibertat, en la revolta de Tiannanrnen els estudiants demanaven el liberalisme capitalista.

Junt amb aquestes imatges en sorgeixen altres com la de la foguera de Sant Joan o la del correfoc de Grhcia.

En el dihleg entre totes aquestes imatges sorgeix el foc com a sfmbol revolucionari,ja que l'autor considera litzades. que les festes s6n revolucions rituaA l'altre costat del cami6 hi ha un

fi

Es

grup de simis asseguts i girant sobre si mateixos llegint el llibre vermell de Mao, les pagines del qual estan en blanc.

Amn8sia/Membria. A la dreta del carro de fenc, i despds de traspassar una cortina sorgeixentretze grans fotosde maquis catalans, víctimes de la histbria i de la seva ideologia. A terra, amb grans lletres de ferro, apareix la paraula Amnesia i, en Uum, les lletres de Membria. L'autor es Uenga cap a una reflexi6 sobre la nostra histbria oblidada; 6s una crida a la consciencia hisarica per tal &evitar l'oblit.

Objectes freds. Es pot considerar com una serie de cops de puny visuals sobre el contingut social. Armes, uniformes,cascs, taules, etc. s6n objectes que l'autor ha interrelacionat tot obtenint un dihleg crític.

Mort, vicaria, destrucci6, competivitat, agressivitat ... Totes aquestes ideqs inviten el visitant a una reflexib. Es una crítica politica i social del m6n, del m6n que ens ha tocat viure.

Josep M.Bonastra i Baiget Estudiant de Belles Arts. Pintor.

1 1

-

-

Desembre 1991

Phg. 13

Lleida i I'Art perden I'Albert Coma Estadella L 'Albert Coma Estadella va neixer a Ljelda el 14 de desembre de 1933. Ja feia temps que patia un delicat estat de salut, quan va morir el 29 d'octubre, La significacid del pinfur l/eidat&, perd, no es limita, exclusiy~~ment, a la tasca plcf lirica i escultdrica d'un reconeixemenf extraordinari. L 'Albert va fer Lleida, com a professor de /'escola del Cercle de Belles Arts (1962-19681, tarnb4, des de les seves cJasses a /'Escola Municipal de Belles Arts, des de les se ves responsabilifafsa Ja Petite GalIMe i a /'€refa Taller, des del mateix Grop Coguí.. És per aixb que Enric Castells no l'ha pogut oblidar en el segon volum de ~ 5 lleidatansu.

0

.

L'Armand, el gema, deu anys més petit, difícilment entendrli que SAlbert hagi de deixar l'institut i anar a Barcelona per tal de seguir els estudis a 1'EscolaSuperior de Belles Arts i, m6s tard, a 1'EscuelaSuperior de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid. Els primers fruits seran Sinfonnalisme,laqüesti6 avantguar-dista i el figurativisme. La Carme, la seva muller, la companya des del 20 d'agost de 1963, difícilment entendrli la ra6 per la qual SAlbert hagi de deixar aquesta vida.

L' Albert Coma Estadellano ha estat un personatge que calgui definir a partir dels mkrits.

Tanmateix, hom no li fariajustícia, si en aquest petit homenatge oblid6ssim els importants reconeixements: en el 1959 aconsegueix el primer gran premi, el Valls Taberner, a la Sala Parés de Barcelona; el 1%0, 1%1 i 1965 representen diversos premis nacionals de pintura. Aquest darrer any pren part en la fundaci6 del grup barceloni 5a Forma. El 1%8 obt6 la tercera medalla de Pintura Nacional de Belles Arts, a Madrid, i el Premi Internacional Joan Mir6. I, possiblement, hagi estat la Medalla Morera, l'any 1982, la que millor lligui amb alib que ha significat en Coma.

A mCs de les nombroses exposicionsa Lleida -la primera quan tenia, tan sols, divuit anys il'última. el 1990,a la Fundaci6 La Caixa, sota el títol <<Coma Estadella, obra recenb-, participaen antolbgiques a Londres, Barcelona, Saragossa, Sevilla, París, Basilea, Mi&, Brussel.les, Roma, Madrid, Jerusalem, Perpinyk etcetkra.

Daniel Giralt-Miracle,el 1983,ens apropa a la relaci6 cultural de l'art i en Coma: <ComaEstadella rep el mestratge fructífer d'aquell gran pedagog que fouFrancesc Labarta

Pag. 14

Desembre 1991

i entrecreua d'una manera interdisciplinar l'estudi de 'art, el disseny i l'arquitectura, tot cercant una formaci6 i una prbctica completes i enriquidores. Aixb farh que treballi en el camp de les arts des d'una bptica cultural h p l i a que ha sabut combinar la recerca individual amb l'esperit & servei a Lleida i al pais

..

(. .).

Josep Miquel Garcia, crític i amic de SAlbert, clou amb aquestes paraules el seu petit homenatge en les planes del diari Segre (30-X-1991): UNOem puc estar de dir com planyo la mort del meu m6s estimat company & viatge cultural. En ell, tot el que s'espera de l'actitud del creador modem i avantguardista hi era amb tots els atributs, Lleida ha perdut Sull amatenta les portes que s'obren i no es tanquen.

L'obra continuaril essent testimoni., Jaume Magrepresenta el rigor i l'exigkncia en el quefer quotidih de l'artista: uM'han explicat que en les seves classes era molt exigent, com exigent era amb la seva persona i amb la seva vida. Era la mostra de la seva cohe-rkncia i de la seva honestedat. Car en Coma fou coherent i honest. Honest, molt honest, en el treball, en la relaci6 amb els amics, amb les seves idees, amb els seus afectes.. .Et trobarem a faltar.,

Fonts: Garcia, Josep Miquel. Les nits somniades de Merli, degrew(30-X-1991).

Girait-Miracle, Daniel. Catiüeg Antolbgica 19561981. Coma Estadeiia Lleida, 1983.

Magre, J . Artista i pedagog, ~Segrew(3-XI-1991).

1J'

HOMENATGE

L'EXIST~NCIA, LAVlDA I LA MORT Albert Coma Estsdella Dibuix a UapL gras, 1956.

Amb motiu de l'bbit del nostre estimat amic i gran artista Albert Coma Estadella, he intentat aprofundir, un cop més, en l'exist2ncia, la vida i la mort.

Hem associat mentalment i errbniament la vida amb l'objecte, la cosa visible: l'arbre, la flor, l'animal.

La nostra vida amb el propi cos.

Perb la vida és tot aixb i molt més: infinitament més.

Qualsevol existhcia animal o vegetal comporta a l'ensems la vida. I a lavegada,jaque tot és "impermanent", el que anomenem mort. Perb la mort no és cap fi de la vida, sinó de l'existhcia.

Quan algú mor, la vida, senzi-

llament, es desp&n del cos. Així i tot, certa energia del cos continua molt de temps en tranformació a un altre tipus de matkria o existhcia.

La vida és anterior a nosaltres, amb nosaltres i després.

El nostres cos no és altra cosa que un reflex, a l'espill de la vida. La vida, senzillament, el fa possible.

Quan l'existhcia s'acaba, el cos passa per un procés, més o menys llarg, que anomenem la mort, per6 la vida no en passa per cap de procés, perquh la vida és inalterable, eterna i infinita.

Ernest IbdAez i Neach novernbre, 1991

Desembre 1991

FOTOGRAFIA

FOTOPRESl91: I'art de I'objectiu al servei de la premsa Per Jordi CAPDEVZLA i MAS

Hi&

r e m d ' u m Irfiu.

Instsntania de J. Echevarria Fraile.

As Color.

A priori, la sofisticaci6 t&cnicai mechicaens ailunya de la idea que la fotografia constitueixi un art. des dels orígens, hem anibat a l'instant en que l'bptica 16dica deixa de ser un caprici de les classes benestants.

La distancia que cal r e d m r , perd, resultaencaramolt liarga. *Lafotografia (...) es converteix en l'utillatge perfecte per aixecar un model exacte de la realitat que servir& ver obrir definitivament els territoris al- coneixement.~ La Fundacid La Caixa edita el passat mes de setembre el cataeg que recull les millors fotografies presentades ala novena edici6 del Premi de Fotografia de Premsa Espanyola. Un cop d'uli, profi i interessat alhora, a les seves pagines i la lectura de I'assaig introductori de Koldo Chamorro, La flor verinosa de la modernitat. De l'inventari al culte de l'emocid em provoquen tot un seguit de reflexions.

Es evident que la fotografia és una forma &expressi6que utilitzauns recursos creatius i -lluny &all6que voldríem en la majoria dels casos- subjectius. Hi ha un emissor que, no sempre, coincidir&amb el fot6graf i un receptor que assimilara el missatge -o la coneixen~a-mitjan~antla instanthnia. El conjunt d'elements que participen d'aquest llenguatge ens fa pensar en la histbria i en l'evoluci6 de la fotografia.

Originalitat, versemblanqa i realisme s6n conceptes estretament lligats a la Desembre 1991

fotografia, igual que a la resta d'arts. I Cs que el lligam amb l'ided objectiu del Quart Poder provoca una distorsid de tots els termes anteriors, que justifica alhora la participaci6 de 1.824 fotografies en el Fotopres 91.

Fent un salt, i seguint amb les reflexions, fotografia6s sinbnim de mort. Tot recordant la mkima dtHerAclit, -mai l'aigua d'un mateix riu pot passar dos copspelmateix lloc-, penqem rhpidament en els iilbums biografies, en aquelles fotografdiesen blanc i negre dels avis, en el ucualquier tiempo pasado fue mejom.

La cita de Chamorro ela fotografia neix com a imatge somniada i imaginada i mor com a imatge reflectida, ens apropa als m6ns de la pintura i de la literatura.

Ben difícilment, ailb que pretkn Sautor coincidirA amb les interpretacions dels lectors-observadors. Aquesta Cs una condici6 innata a l'm.A partir d'aquí la fotografia esdevC una joguina romhtica, on el subjecte actiu pretkn crear imatges que l'apropin al somni, a la imaginaci6, a l'alliberarnent de les seves repressions i frustracions. Com deia A. Adams, ula fotografia no és un comcepte, sin6 una actitud^.

Koldo Chamorro tanca el seu assaig amb la reivindicacid d'un digne reconeixement pels professionals de la fotografia que, de ben segur, caldrh fer extensiu a tots els afeccionats.

Per all6 que la fotografia Cs histbria.

El cathieg Fotopres191 recull dues fotografies de professionals lleidatans finalistes. Siamesos ?, de la s6rie Esporis, Cs el títol de l'obra de Lleonard Delshams, i recullel salt coincidentde dosfutbolistes.

D'altra banda, Manuel Viladrich participa en Instantanies amb la fotografia Cursa, correspunent al conflicte de Montagut.

Les relacionsentre la premsa i l'art no s6n exclusives, com hom pensava, de la literatura.

LA RAO DE L'ART SENSE RAO Un dels signes mes contundents del final de segle 6s la fi de les ideologies i, per tant, la mort de la histbria com adialectica del present i la tensi6 entre l'individu i lamassa. La ra6 del que s'ha anomenat postmodemitat 6s la desacralitzaci6 i enterramentdel mite. Unicitat,individualisme, absencia de mediacions i subplantaci6 del narrador per l'enunciador sense altre atribut que el jo omnímode i omnipotent.

L'art del finisecular segle s'estA desempallegant del model conceptista, tant si l'expressava formalisticamentcom cabticament; tant si el que pretenia era una al.legoria con si apel.lava a la simbolitzaci6. L'art finisecularha recuperat l'espai figuratiu, narratiu, l ' h b i t del concret i l'expressivitat. 0,en tot cas, l'artista 6s aquell que despulla la seva afectivitat (normalment ppblemhtica), la seva passi6, l'instintiu. Es a dir, la pura expressi6 del moviment continu o convulsiu de l'emoci6. Les figuracions del m6n exterior a l'individu han esdevingutfigues nomes per al plaer de la captaci6 instantanis: un correlatpat&tic.Les figuracions, encanvi, que conceptualitzenel m6n9que en pretenen una categoria, han esdevingut un embarb, un domini del caos, una simfonia desafinada de la confusib. Pensar el m6n a traves de l'art representa adonar-se del domini absolut de la geometria, paruisi, amb línies, de l'absolut; del domini anorreador de multitud de disgregadors del jo creador. S'han difuminat punts de refe&ncia, els paradigmes.

L'art o esdevenia una immensa superposici6 de taques, de sorolls o un munt de pggines en blanc. O l'art s'havia de refgiar en la privacitat, en la intimitat, si volia exercir la funci6 (sempre predominant) alliberadorade fantasmes i dimonis. Calia refugiar-se en allb interior, personal, irrepetible, que confereix univocitat a les coses i sentit, l'únic sentit a les realitats.

L'única realitat ha acabat essent la de cada artista,l'única paraula, l'únic (i solitari) verb. Hem davallat a l'era de la individuaci6 del sentit moral (car en l ' h b i t del

públic campa l'oradura general en forma de grafitti), del sentit est& i del sentit histdric.

Tot plegat representa un retorn als principis del romanticisme (llast mai no llan~atdel tot en el que duem de segle): s'ha condui't l'art a la cruilla de l'individu contra la Histbria. De l'individu contra tot alld que constitueixun pro& condicionat.

Lart efímer, l'art de la contingencia, de la precarietat,~'han~convertitenelparadigma de l'art veritat. Es a dir, insistim, l'art fet dels moviments peremptoris de l'imim o eldesig. En aquestcontext,talvoltanomCs se salvarh de la crema, de l'effmer, l'estat del tedi, l'art patolbgic, evacuaci6, com en Baudelaire, d'una lluita fatal interna en contra & la prbpia disgregaci6 i desestructuraci6. Més o menys, com ha dit F. de Azúa, se s a l v h el dement. La demkncia, tal volta, salvarh l'efimer. Aquest art, situat al limit deljo, postula la trama narrativa, vol fer ostentaci6 d'un argument, de l'ankcdota. La tkcnica per la tknica o, fins i tot, la tecnica per la bellesa, ja s6n figues d'un altre paner.

Rehurnanitzacid de l'art? Universalitzaci6 del'artista, del poeta, del visionari?

En realitat, la individualitzacid absoluta d'aquest final de segle, lluita contra el caos i la disgregacid personal, s'expressa en miralls de grandeses i mishies personals; imatges d'un individu entotsolat, dillat. La tensid de les formes, del color, de la trama, el pols incessant que mantenen els elements de la composici6 ara es resolen mes que mai en un espai narcisista.

Cap mena de cornunicaci6 aparent, sin6 reclusi6 en una mena de cercle mhgic, exorcitzador. A l'art retbric, justificat pel seu manierisme, com un trencaclosques, ple d'intertextualitats,metallenguatge de si mateix, hi hem sobreposat o oposat un artvital, directe,narcisista,paranoic, imatge de la paradoxa de l'home sol enmig de la gran multitud.

Em sembla.

Josep Borrell.

Escriptor

COLES M U N I C I P A L S SERVEI CULTURAL AL CIUTADA AULA DE TEATRE: C/ Obradors, 6. Tekfon 26 83 18 Teatre per a nens.

Formació del actor. * Cursos Monografics i Tallers

CONSERVATORI DE MUSICA: C/,Sant Anastasi, 1 Tekfon 26 45 15 * Cursos d'iniciació al solfeig per a infants.

Estudis de Solfeig: elemental i professional. * Estudis de Piano Violi Guitarra Flauta travessera Violoncel Saxbfon Clarinet Acord ió Oboe (en projecte) Estudis de Cant.

Cursos "Música a I'Abast de tothom", adults afeccionats.

Concerts a carrec dels alumnes.

ESCOLA DE BELLES ARTS: C/ Cavallers, 15, "Ei Roser". Tel. 27 09 95 Monogr2fics: Dibuix i pintura Ceram ica Plastica per a infants Fotografia Vídeo Serigrafia Especialitats: Pintura Escultura Disseny

CONVOCAT~RIA W++~~U+++i+++444+4++++++++++++++++*

i

f

Ir PREM1 DE CR~TICADE LES BELLES ARTS

i

i

ii

El Cercle de Belles Arts convoca el Ir Premi de Critica de les Belles Arts.

El Cercle de Belles Arts de Lleida convoca aquest premi per tal d'estimular l'estudi dels fets artístics entre els joves estudiants de Lleida.

Bases

ii

i

i

ii

i

ii

a) Hi poden prendre part tots els alumnes d'ensenyarnent secundari, menors de 20 anys, de tots els centres de les comarques de Lleida. b) Els treballs hauran de ser inWts, escrits en llengua catalana i faran referhcia a qualsevol aspecte artistic de la geografia lleidatana. c) Modalitat: entre tres i cinc folis, mida DIN A4, mecanografiats a doble espai, per triplicat, i sense signar i amb un lema, acompanyats d'una plica, a l'interior de la qual hi files dades de l'autor i del centre on estudia, i el títol del treball. d) Els originals s'adreqaran a CERCLE DE BELLES ARTS, carrer Major, núm. 24,25008 - Lleida, abans del 30 d'abil de 1992, tot indicant al sobre Zr PREMI DE cRÍTIcA DE LES BELLES ARTS. e) Els premis seran de 30.000,20.000 i 15.000 pessetes, per al primer, segon i tercer classificats, respectivament. f) El veredicte del Jurat es far&públic durant la segona quinzena de maig de 1992. g) La decisi6 del Jurat ser&inapel.lable. h) Tots els treballs presentats al Premi s6n propietat dels autors. El Cercle de Belles Arts, de Lleida, perb, es reserva el dret de publicaci6 dels articles guardonats en la seva revista Arts. i) La participaci6 en aquest Ir PREMI DE cRÍTIcA DE LES BELLES ARTS implica l'acceptaci6 de totes les bases.

Lleida, desembre de 1991.

~

~ Desembre 1991

i$ i$

i

i

PERSONATGES

Josep Palau i Fabre en el Cercle de Belles Arts L'escriptor del mes de novembre ens apropa a Picasso Per Jordi CAPDEVILA i MAS

Palau i Fabre amb Jordi Capdevila en un moment de la taula rodona.

Pig. 20

Josep Palau i Fabre, unbarceloniimpulsiu, solitari, poeta i picassih, de 74 anys, haestatexollit escriptor del mes de novembre. Ell mateix,alllarg&la taula rodona celebrada al CeacledeBelles Arts, reconeix que la seva obra prbpiament liteduia no és gairecm neguda. De ben segur, amb aquest nomenament d'escriptardelmes,homavan#I, si cal, en el just reconeixement.

Jadeben jove, en JosepPalau escriu poesia, on es deixa notar una influhcia de les lectures de Baudelih,UUll,Maragall, S a l a - w s e i t .

D'altra banda, una part considerable de la seva literatura ha estat dedicada al m6n del teatre: a la creaci6 i a f estudi. El mateix autor reconeix en un assaig de Quaderns iddits de l'alquimista que el teatre i la pintura -el pare era pintor- constitueixen les seves drogues.

A mCs, cal tenir present tres breus reculls de contes -Contes despullats,La tesi doctoral del diable i Amb nom de dona- i petites creacions drarnhtiques d'sketxos.

Pel que fa als trebaiis assagístics, hi destaca el conjuntde quadernspublicats, constituils per breus i alhora profundes reflexions politemhtiques.

Palau iFabreutilitzae1concepted'alquímia per definir la seva obra. L'alquímia recorda aquellspersonatges medievals, gairebé de ficci6, que manipulaven els metalls per tal d'aconseguir l'or, la ra6 última de la vida. Per a en Palau, la poesia i la literatura han de permetre Sautor-si mCs no a ell mateix-, de penetrar en allb fosc, en el somni. uEl somni Csja l'altra vi-

Desembre 1991

d a ~La . poesia Cs vida i ra6 de vida. És per aixb que ha conreat com ningú el sentit musicai&lapamh E<LlwmKbunanimalqueesbusca.* Aquest6sel sentitde totala seva literatura.

Poesia L'obra @rica de Palau i Fabre es pot trobar en un volum d'Edicions62 i Orbis, amb el titol de Poemes de l'alquimista,publicat l'any 1984,per6 que respecta la forma original,dels anys de lasevacreaci6,en la postguerra(l9391950),ja que, si fem cas de les paraules del propi autor, u 1 9 rectificacions veritables les fem en la vi&. Es, per tant, en la mesura que s6n unaobra viscuda i no " l i t e W quedefup &introduiresmenes en aquests poem es^.

El rigor formal d'una bona part de la seva obra @tita -tot i que considera que la poesia formalestaencrisi- i lacombinaci6de lirisme i hermetisme caracteritzen les seves composicions. Una bona mostra d'aquest darrer aspecte ho representenels següentstitols: Can~b de la noia que habita el cor, Cama nua, El primer amor, El dictat, tots aquests pertanyents al primer recull, L'aprenent de poeta.

El contrast de l'esmentat lirisme ve marcat per un conjunt de poemes de to entre obscur i frívol, i gairebé necrolbgic en el recull intitulat Cdncer,com ara La sabata -ell mateix, oblidat per les seves amigues, esdevC carn de prostííul-, Sonet intrauterí,on es plantejade retornar al cos de l'estimada, El coit, Malson.

La mort és igualment un tema destacat en la poesia palauiana i 6s tractat amb bastant de fredor,jaqueconsideraque cal estar preparats per rebre-la Lavessant mQ artísticarestaplasmada en la teoria dels colors, on alterna la poesia i la prosa per tal d'expressar-nela simbologia:EI Danubi blau, Capítol en blanc, Negatiu, Taronja, El primer amor, etc.

El mateix poeta, conscient del seu hermetisme, glossa alguns d'aquests poemes a la fi del llibre amb una especial inclinaei6 pel poema Comiat.

kk TJ'

PERSONATGES Comiat El teatre L'Alfa Romeo i Julieta és el títol, original Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. i divertit alhora, d'un sketch d'en Josep Palau La tinta m'empastifa els dits, les venes.. . que juntament amb altres dos, Els mots & -He deixat al paper tota la sang.

Yorik i El porter i el penalty, han valgut a l'agrupaci6 Teatre Invisible el premi Adri& On podr6 dir, on podr6 deixar dit, on podr6 inscriure la polpa del fruit d'or sin6 en el fruit, Gual 1990deprojectesde muntatge,concedit la tempesta en la sang sin6 en la sang, conjuntamentper la Generalitatde Catalunya i la Diputaci6 de Barcelona. l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?

L'Alfa Romeo iJulieta presenta un joc ple On poár6 dir la mort sin6 en la meva mort, de lirisme i sensualitat,on la noia resta bocamorint-me? badada pel cotxe i en fa un element & provoLa resta s611 paraules.. .

Res no sabré ja escriure de millor. caci6sexual.ElRomeo,gelós,hocontemplata Massa a prop de la vida visc. sense treure'n cap profit. Les quatre planes que apleguen l'sketch s6n d'una lectura aleEls mots se'm moren a dins gre, flui'daie&ticamenta@dai enriquidora. i jo visc en les coses.

El teatre d'en Palau, perb, no clou aquí. aDe fet, el meu teatre, el comenGo a wriure no-químic, de no-matemiitic-de no-reductible a Franqi; la suite Teatre & Don Joan i les a fórmula, 6s encara en aquest sentit, una traghiies Mots & ritual per a Electra i La afirmaci6,potser desesperada,de la llibertat caverna s6n escrites allí.>> A més, en Palau es humana., En Palau, amés, presenta les influkncies guanya la fama d'assagista de teatre amb La trag2diaoel llenguatge& lallibertat (l%l j, lul.lianes, pretén una justificaci6 i defensa de El mirall embruixat (1962) i Antonin Artaud l'avantguarda, s'endinsa en el m6n m6s artístic a partir de la personalitat &Antoni Thpies, a i la revolta del teatre (1976). partir & les falsificacions, parla de Hamlet, Quaderns inkdits de l'alquimh identifica la poesia catalana amb la bandera Edicions 62 ha publicat Quaderns i&dits de 1 'alquimistai és en lesprimeresphgines del mstre país, confessa el vici pel teatre i la pintura, dedica capítols a Carles Riba, Salvaton Palau justifica el principi d'alquimia: uLa idea d'uns Poemes de SAlquimiaa, Papasseit, Maria Manent Picasso d'uns Quaderns de l'alquimista i, fins i tot, Clou el ilibre amb el QuadernPicassid, el d'un Teatre de l'alquimista o Teatre alquímic data de la meva primera joventut, dels d i ~mes gran exponent de tota la producci6 de incerts de la Guerra Civil, o sia dels meus di- l'escriptor del mes de novembre. Picasso, a nou o vint anys, quan a áesgrat de les adver- qui vaconbixer l'any 1947aParis,justificaben sitatsde tota menaque rn'as~etjaven~jotmpva M tota la seva obra: un totalde catorze lljbres, quimbrics projectes de futur, com si cregués alguns tradu'its a set o vuit llengiies. Es per més en mi queen totesles malvestatsplegades. aixd que en Palau i Fabre ens visita al Cercle La imatge de l'alquimista medieval i de la de Belles Arts de Lleida, per tai de xerrar seva fal.lera, abocatal'obrador, 6s una imatge plegats al voltant de Sobra i de l'estbtica del pintor Picasso. que em fascinh des de I'adolescBncia (...j.

En el primer escrit referent al pintor Per a mi, dir Poemes de l'Alquimista, Quaderns de l'Alquimista o Teatre alquímic andalús, en Palau presenta la metamorfosi vol dir adoptarunaactitud equivalent,enfront sofertaenles sevesnkionsarnbPicasso:eM%e d'aquestesactivitats-lapoesia, el pensament, passat llar-gues hores, molt de temps, el teatre-, a la dels alquimistes medievals, preguntant a aquestes teles de Picasso qu8 una actitud d'experimentaci6, per tal de fer volien dir; ara em trobo que s6n elles les que emergir Sor del poema, l'or del pensament, em pregunten a mi (. ..j QuB 6s la vida? On és l'or de la representaci6 (...). Perb l'alquímia la vida? Mireu, home, dona, el vostre sexe, no té sols per a mi aquesta comotaci6 que veureu que no tot 6s aqui; que veient-10 no ho I'enllaga amb el passat. Alquímia vol dir, en- veieu tot>>,manifestavaen el seu primer escrit, cara avui, desbaratament o no submissi6a la el 31 d'agost de 1944.

Amb les prbpies paraules al'etiqueta havia tirania de la informhtica, a la pretensi6 de fer de l'home un robot no reductible als ciüculs i estat poeta i ara és picassi&*.Amb aquestes als chnons d'unacomputadora.L'alquímia, pel dues phgines, perb, volem mostrar la ra6 de la que té, doncs, de no estrictamentcientíficde primera etiqueta.

Desembre 1991

MUS~CSLLEIDATANS

Els germans Mateu i Moles Per Francesc ESTEVE i PERENDREU

Teatre dels Camps E l i ~ i s

Conrert d t p m s ~ nw f ib

i 1h

i a

de Lleida 50 profeasors

A =..re ,..I,.

...

.'aze.n.

1.b.'dd C.11..-l..s.tNI"~lrI(lu.l

IPI8.XO b r d * .

I

Josep Mateu i Bonaventura Moles, foren els pares dels germans que tot seguit tractarem. El cap de famlia era mestre d'en s en y ament primari i va rebre 1lic;onsde música del ben estimat mestre de capella lleidata, Aleix Mer& i Fontdevila (1805- 1871). I fou el pare el que dona les primeres nocions musicals als fills.

Josep Mateu i Moles Josep 6s el mes gran dels tres germans i neix a Lleidaell879. De nen entra al cor de la Capella de l'Acadkhia Mariana i aprengué música amb els mestres Josep Torné i Cos-

me Ribera.

De 1901al 1910va dirigir els grups corals de La Violeta i de la Novelty.

Amb un nombrós grup orquestral i escknic de la societat La Violeta va estrenar a Lleidaun bon grapat de sarsueles.

Posteriorment es trasllada a BarceloPBg. 22

Desembre 1991

na, dedicat-se al teatre líric. I com a compositor ens deixa unes quantes obres de música lleugera.

Antoni Muteu i Moles Neix a Lleida el 13 de juny de 1892. Als vuit anys ingressa a l'escolaniade la Reial i PontifíciaAcadkmia Mariana de Lleida. Les primeres lligons de música les rep del gemA Josep, i després segueix estudis d'harmonia i contrapunt a Barcelona amb el mestre ~ o s e ~ ~ u m eilRM. las ~ ' a n ~ 1919 va dirigir l'orfeó La Violeta.

Fou professor de música de la Casa de la Misericbrdia i de la Casa de Maternitat -el 1922 i 1923, respectivament-, i, el 1928, també director de la Banda Provincial de la Diputació de Lleida. Ambdós c b e c s els va exercir fins el 1953.

Com a compositor, té obres de música religiosa i profana, coral i instrumental, així com també sardanes per a cobla. Li coneixem una canqó popular harmonitzada per a cor, a sis veus mixtes, amb el titol La diada de I 'infant.

Va morir a Lleida e123 de desembre de 1954.

Víctor Mateu i Moles Neix a Artesa de Lleida -on el pare estavademestre-eldia23 de setembre de 1898. Als pocs anys la familia es trasllada novament a Lleida i el petit, a poc a poc, es va iniciant en la música de la mA del pare i germans.

Més tard seguí estudis d'harmonia i composició a Barcelona,amb el mes-

&

El'

MUSICS LLEIDATANS tre Josep Cumellas i Ribó.

Mentre feia el servei rnilitar a Vitbria, ingressa a la Banda de Música Militar com a instrumentista de trompa. I en aquesta ciutat ampli&estudis musicals amb el mestre Escoriaza.

Fou un excel.lent instrumentistade piano i formil part d'un conjunt musical que actuava al teatre Catalunya, aixicom també en el Quintet de Rildio Lleida.

El 24 dejuny de 1930,al teatre dels Camps Elisis, es va fer el concert de presentació de la Filharmijnica de Lleida, formada per 50 professors i sota la seva direcció. Conjunt que va aconseguir molts kxits fins que es dissolguC a causa de la guerra civil.

El 1931 fundil una de les primeres orquestres de jazz, anomenada Ilerda Jazz.

Els anys 1933,1940i 1943va dirigir temporades de sarsuela patrocinades per les societats corals La Violeta i La Paloma. Cal, també, no negligir la meritbria tasca de la seva esposa i col.laboradora, la soprano Carme Estrela, de la qual es recorden les seves actuacions, totes elles d'una exquisida interpretació, Cobra de Víctor Mateu com a compositor 6extensa i variada. Sense ferne un recull exhaustiu, cal citar les següents: -Música religiosa amb motet pey a soprano: La Sagrada Famflia, L'entrada i A santa Cecília.

-Lieds: La dama, La taca no hi sia, La Morra i Remembranca.

-Sarsueles: La Cruz de acero (lletra de Josep M. Pujol i Torrelll), LaJi de Maco?,Elbalcddel serraller (ambdues amb lletra de Josep Lladonosa i Pujol) i La promesa (inMita). Totes en tres

hk

actes.

Per aorquestra,entrealtres: Caprici arabesc (interpretada per la Filharrnbnica de Lleida el 24 de juny de 1930) i Rels de ma terra (interpretada pel mateix conjunt el 1934).

Sobre aquesta última obra, el poeta Mhius Torres en fa una valoració en el setmanari,La Jornada (31-6-1934), on diu que: El director, senyor Mateu, va estrenar una sardana -Rels de rna terra- ben constniida i &inspiració gens menyspreable. Preferim la seva música a la de Ketelbey".

-Coral: El campanar de Lleida i Velando en la luna (nadalb).

-Sardanes per a cobla: Lleidatana (1934),Somnicatalh(peracor i cobla), Rufea, El peu del Romeu, Camí dels Quatre Pilans (a Josep Ametller), Camp de Mart (a Enric Roca), Els Gegants de Lleida, Noguerola, Copa d'Or (a Ramon Bellmunt), Glorieta de Baltasar, Diada gran i Azuda.

El mestre Victor Mateu morí a Lleida el 18 de maig de 1987.

Desembre 1991

PBg. 23

Mozart ... i els altres Per Josep PRENAFETA Professor de m h i t a . Compositor.

Sobre el tema de les com- pare de l'escola naciwralista i la musicologia memoracions tothom hi pot espanyoles.

El ressb que han tingut a la nostra ciutat dir la seva. Hi ha qui esta en contra de celebrar-les perqub aquestesefedrides ha estat divers. Algunes troba que 6s una cosa artificiosa i convencio- han estat dignament commemorades; en nal. Certament que, davant de cornmemora- canvi, altres han puat sense pena ni glbria. cims de &ter polític cal posar-se en guk- Potser hi ha influ'ft la coexist&ncia amb els dia,pel caracter triomfalistad'algunes d'elles. actes del bicentenari de Mozart; ja se sap Perb aquelles que tenen un caire exclusiva- que quan hi ha un gran esdeveniment, ment cultural val la pena d'Csser recordades, aquells altres que es consideren menys jaque apartque cons-titueixenunhomenatge importants corren el risc d'bsser oblidats. a aquells homes i dones que s'han significat 6 s una cosa comprensible, encara que no notablement en el camp de la cultura i de justificable. BC, molt bé, ha estat l'atenci6 l'art, s6n per a nosaltres ocasi6 per descobrir que s'ha dedicat al bicentenari de Mozart: el genial músic es mereix aixb i molt m6s. o bé aprofundir en la seva obra.

Aquest any ha estat particularment dens Perb els altres compositors que hem en commemoracions musicals. En un lloc esmentat mereir en també el nostre record i d'honor, naturalment, el bicentenari & la la nostra estimacib.

Parlant de commemoracions musicals, mort de Mozart, que ha estat celebrada arreu del m6n amb una muni6 d'actes de tota que tenim per a l'any 1992?

Podeu anotar algunes dades: mena. Qub pot dir-se, de Mozart, que ja no En aquest any que ja tenim a les portes, hagi estat dit? Hem pogut sentir, tothora, la música del geni de Salzburg, la seva figura s'escauri el 300 aniversari del naixement ha estat glossada a bastament, ha estat por- de Giuseppe Tartini, il.lustre violinista i tada, amb fortuna diversa, al cinema i a la compositor italih, autor & mes de 150 televisi6, ha arribat al gran públic de tal concerts i obres diverses; el 2% aniversamaneraque a aquestesalturesja no es concep ri de i'estrena mundial de l'oratori El MesqueNno~tingui sies, de G.F. Haendel, una de les obres una persona de mitjana C U ~ una idea, encara que sigui superficial, de la cabdals de la música religiosa universal; el vida i de l'obra de l'immortal mestre. Verta- 2n. centenari del naixement de Giacomo derament, aquest any que acaba ha estat Rossini, insigne operista, tan admirat pels afeccionats al bel canto, i el lr. centenari l'any Mozart.

El bicentenari de Mozart no ha estat, pe- del naixement de Darius Milhaud, l'obra rd, l'única efemkridemusical d'enguany. Sha del qual tradueix admirablement la escaigut, també, el 2% aniversari de la lluminositat mediterrania de la seva Promort de Vivaldi, el 1508 del naixement de v e q a natal.

Seran deugdament commemorades Chabrier i de Dvorak, el lr centenari del naixement de Prokovief.. .Pel que fa a casa aquestes efemkrides, en aquest any 1992 nostra, l'any 1991 és el del centenari de la tan ple d'esdeveniments? Podrem tenir, a fundaci6 de l'Orfe6 Catala i el 508 aniversari Lleida, una audici6 completa d'El Messies, de la mort de qui en va ser un dels fundadors una representaci6 d'alguna bpera de Rossini, i anima d'aquesta instituci6, el mestre Lluís podrem fruir de la música de Tartini i de Millet; també,el dels 400 anys de la mort de Milhaud.. .? Esperem que els grans esdeJoan Brudieu, compositor occita d'origen veniments d'aquest any que és a punt de catal&d'adopci6, que va ser una remarcable comenpr no siguinun obstacle per a recorfigura de la nostra música renaixentista; i dar-nos d'aquests compositors que amb la també, el del 1508 aniversari del naixement seva obra han deixat una petjada perenne del tortosíFelipPedrell, que Cs considerat el en el m6n & la música.

PBg. 24

Desembre 1991

GASTRONOMIA

En la cuina del geni Claude Monet A la darreria d'abril de l'any 1833, Claude Monet i la seva muller, Alice

HoschedC,deixen París i s'instal.len en un petit poble, Givemey, a 77 quilbmetresde la capital. Amb ells viatgen els sis fiils d'Alice i els dos de Claude. Pictbricament nomes hi ha una obsessi6: les ninfeas, i 6s talqu.: va anibararetratar-les en48 obres.

Amb les nimfes cerca una visi6 fantbtica de la natura, retrata l'aigua i es converteix en un pintor indirecte d'allb que hom no veu. Marcel Proust lloa públicament els treballs de les nimfes i esmentaendiverses ocasions el jardí de Givemey en Pel camí de Swann.

Perb, no vull parlar del seu m6n de la pintura, sin6 d'unajoia gastronbmica:Els quaderns de cuina de Monet. Aquest receptari 6s curosament anotatenllibretes pel pintor Monet,cosa que ara, en complirse els cent cinquanta anys del naixement del geni,n'ha penn&sl'edici6,primerament a Fraqa, amb text de Cloise Joyes, gran coneixedora de Monet i que posseeix diverses obres del pintor, graciesals arxius i als consells de Jean-Marie Tocelgovat, besnet de Mrne. Cloude Monet, amb unes rnagnffiques fotografies de Jean-Bemad Nandin, i prbleg de Jdel Robuchon. Al nostre país ens arriba la traducci6 per Plaza & Janes, editors.

Hi figuren des de les receptes mes quotidianes,com la reconfortantgarolome els bolets ala Mallarme, l'espatlla de porc buliida amb patates, cols i llonganissa, segons la recepta facilitada per Sacha, Greitry, la bollabesa de bacalla -una aportacid de Pau CCzanne-, al 1 ~ x 6 s llobregant a la Newburg, l'exquisida sopa d'ostres, les groselles cardenal o els sorprenentspréssecs ala Bourdalona, una

"NlNfCAS'' '1 903'

exquisidesa a base de pressecs naturals, crema d'ous amb vainilla i pols de ton6 garapinyat, tot gratinat i servir calent.

El gran Jdel Robuchon, cap de cuina de Jannin, ha fet cada recepta a fi de verificar-ne l'adaptaci6 als costums culinaris actuals. En acabar l'experii?ncia afirma, en el prbleg de Sobra, que aquest conjunt de suculi?ncies econsitueix una notable paleta, plena de sentit, al servei d'una cuina senzilla, burgesa i gustosa*.

Les magnífiques fotografies de JeanBemad Handin -que des de fa vint anys treballa a : Figuro, Madame, Maison et Jardin, The World of Interiors-, amb l'ajuda de l'estilista Nanov Billaut, il.lustren el llibre mostrant, no solament l'apetit6s aspecte de molts plats, sin6 la quotidiana bellesa i harmonia amb qui?va saber envoltarse Claude Monet.

Quina enveja!

Paco Vila

Desembre 1991

V

Phg. 25

EL MUSEU MORERA, A LA CIUTAT! Atesa la Llei de Museus, promulgada /'octubre de 1990, pel Parlament Catald, i després de setanta-sis anys, el llegat del Museu Morera passa a mans de la Paeria quan tot feia pensar que la Dipufacid Provincial traspassaria el seu cinquanta per cent corresponent al Consell Comarcal del Segrid.

Fins l'octubre passat, tot feia pensar que la Diputaci6 Provincial traspassaria la titularitat sobre el 50 per cent del llegat del Museu Morera al Consell Comarcal del S e m . La Llei de Museus, promulgada feia un any pel Parlament Catalkobligava les diputacions a traspassar les sevescompeti5nciesmuseístiques a la Generalitato als consellscomarcals i, excepcionalment, als ajuntaments, abans del dia 1 de novembre.

Perb el president de la Diputaci6 i del Patronat del Museu Morera,JosepGrau, informl dues setmanes abans de prendre la decisi6 que, després d'haver analitzatels desitjos de la família Morera, havia de ser 1'Ajuntament el responsable del cent per cent del llegat del museu, ja que la major part de les donacions havien estat fetes a la ciutat de Lleida. Fins aquest moment, la Paeria disposava ja de Saltre cinquanta per cent.

Segons les manifestacions del responsable de Cultura de la c o v i 6 provincial, Gonpl Serrate, la Diputaci6, seguint l'article 4.2 de la Llei deRkgirn provisional, mantindd les assignacions econbmiques que es veuran incrementades anualment amb l'IPC. Actualment, la quantitat gira al voltant dels cinc milions de pessetes.

Histdria La idea del Museu Morera neix l'any 1912, arran d'una exposici6 que desperta l'interi3 de les corporacions municipal i provincial, per tal de crear un gran museu a partir de donacions diverses.

L'any 1924neix, definitivament,el Museu Morera com a resultat dels tdmits seguits pel Patronat constitu'itper la Paeria i la Diputaci6 de Lleida i a partir d'importants donacions de Jaume Morera i Galícia, alii~onatpaisatgista, membre d'una famíiia benestant.

El Museu, fins ara, ha viscut en diferents

i&

m

indrets. Els seus orígens se situen a Blondel i posteriorment a Sedifici de l'antic Hospitalde Santa Maria L'any 1938,atesa Samenqa de les conseqU&nciesde la guerra civil, 6s traslladat a la Partida de Butsknit i posteriorment a Saragossa.

L'any 1944, el llegat, distribu'it al llarg delsáarrersanysper diferentsllocs, es reuneix a l'edifici del Roser, encara que les obres no veuran la llum fins l'any 1952, car les condicions físiques no eren les més adients per a la totai wnservacid de les obres. Tres anys mes tard, el Patronatdel Museu decideix traslladar les obres al Palau de la Diputaci6.

L'espai resulta improcedenti es procedeix,un cop m6s, al repartimentdel llegatper diferents indrets. Precisament, un dels llocs, SInstitut d'Estudis Ilerdencs,esdevinMseupermanent entre els anys 1959 i 1969.

Els nous estudis universitaris a SIEI provocaren el tancament del Museu l'any 1970 fins cinc anys desprh, en qui3pas& a ocupar el lloc actual, a I'edifici del Roser.

Des que l'alcalde de Lleida, Antoni Siurana.conegd ladeterminaci6del president del Patronat, Josep Grau, de traspassar tot el llegat a la ciutat,ja es parla d'un hipoetic nou trasllat de les gairebé mil obres del Museu a l'edifici de SAudibncia Provincial.

El nombre d'obres del llegat 6s el resultat del conjunt de donacions -a part de les de Morera i Galícia iRicard Vifies-, de diferents artistesal llarg de la vidadel Museu, el que ha de permetre a la ciutat de Lleida de fruir d'una important col.lecci6 contemporhnia.

Font: NAVARRO, J. i PORTA, E: Histbria del Museu Morera (1915-1990).Col. La Banqueta, núm. 13. Ajuntament'de Lleida, 1990.

Desembre 1991

PBg. 27

TEATRE

La veu del teatre: un clam amb els crits d'en Fonollosa El passat 30 de desembre,JosepFonollosa, conegut actor lleidath, pod el llist6 del teatre molt alt, amb la interpretaci6dramhticade l'obra Tres crits i una sola veu, de Carles Valls, a l'auditori de la Fundaci6 Caixa de Pensions.

Es tractava d'una obra forca difícil, no tan sols pel pext, pel joc altern de les quatre veus, per la interpretacid en si, sin6 perqui5 significava el bateig teatral del Cerclede Belles Arts, l'estrena de la secci6. I el Fono i el Llorens, el director,ho sabien.

Als espectadors que no havíem tingut ocasi6 d'assisíira una obra &lFono ens envaYa una por aliena, solima; en definitiva, penshvem que era el mateix actor qui ens la transmetia.

Perb.. .res deres. Quin goig! Quin domini!

Quants anys de teatre! Sortirem bocabadats, sentimentunhime, en eixir. Els aplaudiments del públices van perllongarduranturna estona.

L'obra, l'acte únic de memorialde greuges, presenta el drama actual d'aquellstreballadors fidels a l'empresa, representats en l'innocent Marc Torrents, que perraons d'edat són sotme sos a vexacions amagades per tal de provocar jubilacions avanpdes, suicidis o infarts.

Fonollosa alterna alhora la interpretaci6 del Marc -víctima de la modemitzaci6 de l'empresa Corrons i Derivats-; del senyor Canals, modem empresari aspirant a polític; del psicbleg freudia, descobridor de qualsevol tipus de desviaci6,i de la senyora Martí,professora que treballa la imatge de Corrons i Derivats. LaNÚria, muller del Torrents, se& victirnapropiciatbria,juntament amb Jovellanos.

Quant al cadcter de l'obra, Candi Refl6 manifesta: tanmateix (...) en Carles Valls no ha escrit un drama. Res de tot aixb. El monbleg que ha sortit del seu giny creatiu és una comkdiamolt divertida,d'un humor fi i satíric; idnic també, i d'un subtil (...) erotisme. Una obrade la qual excel.leixen uns gran valors: la bondat, la fidelitat, l'honradesa, l'amor, l'abrandarnent nacionalista.~ I va la tercera!

Vaig comencar a fer teatre al Grup EscBnic Talia, l'any 1953,tenia disset anys i aleshores veia en Sams6, Olbndriz i Fonollosa com uns

monstres de l'eseena (encara els hi veuria

ara). A poc a poc, diumenge rera diumenge, vaig intentar assimilartot elqueensensenyaven els veterans del grup.

Passats els anys seixanta, en Fonollosa ens va dir que es proposavarepresentarLa muñeca muerta d'Horacio Ruiz de la Fuente, un monbleg. Un actor solenfrontat a tot el públic, amb un text dens i un missatge a transmetre.

Feixuga tasca per a un home sol. Jo encara tenia el regust de l'actuaci6al Principal&Enric Guitart amb l'obra Las manos de Ewidice.

Pensava que no seriapossibleque un company pagues ésser capaC d'una cosa igual. I ho va fer,ja ho crec, i M. El Fono ens ho va fer dues vegades; una al sa16La Violeta i l'altraal Club Esportiu Huracans, i prou. Ho va dedicar a Lleida. Jo us asseguro que ho podia haver passejat per tot Espanya i estic segur que milers &afeccionats al teatre haurien aplaudit m t hmagistralirqmmód'enFono.

Aixb, peri3, no va complirl'ansieíat teatral del nosm director, ja que l'any 1972 es va voler emportar amb el text de Franz Kafka Informepara unaacademia, altraal.lucinaci6 teatral i m6s en el lloc on es va representar. El sa16 La Violeta sbavia ensorrat i no teníem local. Aleshores se'ns va oferirpoder treballar a la sala d'actes del Colegio de Aparejadores de Lleida. I allí, en una sala com un puny, a un metre esclis de la primera fila, un home disfressat d'oranguth, emparrat a una petita tarima, va fer esborronar tot d públic. Sol, sense apuntador, perfectament maquillat, amb un engraellatde malisos, d'expressions, dominant l'espai esdnic i dominant-nos tots nosaltres. ens va fer combregar amb el text de Kafka.

I ara aquest actor em demana que el dirigeixien l'obra Tres crits i una sola veu. Un altre monbleg. Un altre repte d'aquest incansable animal de l'escena. No li puc dir que no i, en tot cas, li far6 d'apuntador als assajos, perquB en Fono no en necessita de director.

L'actor Cs com el bon vi, com mCs reposat, millor, i en Fono estil en un moment en qui5és capag de fer-nos fruir molt i molt.

CE:RCLE 1)F: BELLES ARTS

TRES CRITS I CN.4 SOLA VEU

Albert Llorens i Bosch

Desembre 1991

PBg. 29

-

C R E A C I ~ LLETRES CAMINS FONDALS Vora les ccquies, sonores companyes, els camins fondals de tamarius, bardisses i pollancs, mutres i canyes, menen a ignots paradisos ombrius.

Entre les branques es gronxen els nius i en els racons cavil.len les aranyes.

La terra ĂŠs ferma i grassa. Cards esquius posen al verd austeritats estranyes.

I al fons de cada caminet beat hi ha una cabana, un canal, una vinya, un gira-sol, una sĂ­nia, un paller,

un ase vell, miserable i cansat.

Segueix-ne qualsevol si t'esgratir~ya un gran dolor que vols trobar lleuger.

MArius Torres (poesia in&ditad'agost de 1936)

PBg. 30

Desembre 1991

.a D

PER L'ERMENGBL

Ak

tl'

Desembre 1991

PBg. 31

SARDANES

nacional de Catalunya Si estudiem la sardana com a dansa hi podem establirtres cerclesdiversosd'activitat a partir d'un sol centre. Un primer cexle b l'ensinistrament mateix que el futur dansaire adquireix en un curset, a casa seva o a través dels amics. El segon cercle seria la colla, on el sardanista lliga un perfeccionament creixent dels hhbits de la dansa i dels seus diguem-ne complements (saber repartir i donar els aires, un mínim coneixement del passat i present de la sardana) a tot un entrellat de tractes personals. Finalment, entenc com a tercer cercle l'assistt?nciaila pmiicipaci6 d'aquest dansaire, ja sol i sense la influtncia d'una associaci6interm&iia,a una ballada,a u n m o a un aplec.

Si posem davant per davant aquest esquema tebric i la franca realitat, veiem que 6s el pas del segon al tercer cercle on hi acostuma a haver el trencament, sovint definitiu, en la continui'tatdei'aventura.Enefecte, laquantitat d'inscripcions en els innombrables cursets d'ensenyament que s'organitzen arreu del pais (en el nostre cas el Pla del Saltem i Ballem a I'Escola, dels cursos 90-91), no deixa pas cap dubtequant ala promoci6 eficq de la sardana, fins i tot en el cas que aquestensenyament s'e-

Una cobla. (Dibuix per Opisso.)

crec que bastant estable, de les colles sardanistes de competici6 (i, si potser no tant, tamM de les d'aplec), no 6s. per ara, preocupant, ni de bon tros, el grau de densitat del cercle que abans he apuntat com a segon. El problema extrem rau, sembla, en el fet que a partir d'aqui, i no nomes per motius d'edat o professionals, la hisaria es trenca. I, igual com sba dit respecte a una liengua, una dansa no es perd perqut qui no la sap no la balli, si116perqut no la balli justament qui sí que la coneix.

La conclusi6 6s ben ficil: allunyat del tracte personal que estava lligat a la seva activitat sardanista,el dansaireentra en un mercat de l'entreteniment en el qual, avui per avui, la sardana no es troba en condicions gaire favorablesper competir.Perb, aquestescondicions favorables no només depenen d'una plausible empenta institucional,que no arriba12 mentre no comenci a existir, per exemple, una auttntica cobla de representaci6 oficial de la Generalitat, sin6 tamM de Senfocament que les entitats especifiques donen a la sardana. Segons el meu parer, compartit per altres persones, no és pas un mttode bptim estrtnyer una dansa reconvertint-la cap al sentimentalisme,que 6s el que va fer Maragallen un celebtrrim poema; perqub el sentiment 6s una cosa inestablecom amínimendos sentits: 6s discontinu -ai, inevitable ment,i es pot omplir -e1 poden omplir- de continguts massa arbitraris. Mésaviatconvindria assenyalar uns rumbs m6s segurs, com s6n la sensualitat -e1 primer documentconservat referent a la sardana la titlla de deshonesta-ihracMtat:dues constantsque,a m6s de ben humanes, s6nprbpiesde tota dansa i que, per torna, han esdevingut, avui per avui, les condicions prkvies de qualsevol prestigi social ben establert, sardanísticament parlant.

\-

..* ; AI c

/A---

Ramon Sans. Crilic samknish.

Desembre 1991

PBg. 33

EI Museu DiocesB: I'art restringit de Lleida Text: Josep Ramon RIBE SET^ Fotos: Esther REMACHA

El Museu de la dibcesi de Lleida s'ha fet fam& per les dificultats que des de sempre han existit per poder-10 visitar.

Per entrar-hi, prkviament s'ha de 4 1 .

?

-0

a-,

- .-

- - --= --

f

- f r >

b

I

--

* +

L

-:

h

IIIC;

trucaraun telkfon de contactedel Bisbat de Lleida, ja que no roman obert al públic. L'obligatorietat de concertar prkviarnent la visita fa que moltes de les persones interessades declinin aquesta possibilitat. Generalment, només hi accedeixen persones interessades a observar la col.lecci6 tant de vestits com de tapissos (la qual es troba a l'interior de la Catedral Nova) com de pintures i escultures (les quals es troben majorithiament a l'interior de l'edifici del Phg. 34

Desembre 1991

Bisbat de la dibcesi de Lleida) i que solen ser historiadors de l'art.

100 anys d'histbria El Museu Diocesh va ser creat l'any 1893 i aglutina una gran part de les obres d'art pertanyents a les diferentspmbquies que conformen la dibcesi de Lleida.

Aquest museu compta amb seccions tan diferenciades com poden ser l'arquitectura, l'escultura, la iconografia,la pintura, l'orfebreria, la indumentkia, la cerhica, la numismhtica i la paleografia.

Sense cap mena de dubte, 6s el museu amb el fons artístic m6s important de la demarcació de Lleida.

Dificultats pels turistes Visitar el Museu Diocesh de Lleida és un treball dificultós, sobretot pels turistes que es desplacen fins a la capital del SegriB. S'ha convertit en un fet habitual que durant els estius molts turistes, sobretot els de procedkncia estrangera, t'aturin pel carrer i et demanin on és elfamds Museu Diocesh per tal de visitar-10.

Moltes persones ni tan sols saben on és, encara que els sembla que ha d'estar al Bisbat de Lleida. La majoria de turistes no ho entenen i, sovint, marxen, finalment, amb les ganes de visitar-10. I és que a la majoria de les guies turístiques que fan refer2ncia a

Lleida es fa esment del Museu Diocesh com unade lesjoies que s'han de veure a la capital del Segrih,ja que esth considerat com el més complet dels que configuren la demarcaci6 de Lleida.

Quant a la importhcia histbrica, a les guies turístiques se li d6na la mateixa categoria que a la Seu Vella, que a l'església de Sant Lloren~,que a la de Sant Marti o que l'antic hospital de Santa Maria, encara que a diferkncia d'aquests altres, accedir al Museu Diocesh de Lleida pot arribar a ser molt més complicat.

Obert al públic?

Antoni Siurana, alcalde de Lleida, gestiona actualmentamb el Bisbat de la Dibceside Lleida l'obertura al públic del Museu Diocesh.

Sobre aquesta qüesti6, Pere Yuguero, regidor de Turisme de la Paeria, va remarcar que aquan es formi la Comissi6 del Patronat de Turisme de 1'Ajuntamentde Lleida s'agilitzaran les gestions pertinents per tal de canviar l'orientacib actual del Museu Diocesh de Lleida*.

Pere Yuguero va afegir que saques-ta nova orientaci6 aniria més de cara al públic i, per tant, seria necessari dotar el Museu Diocesh amb personal i establir uns horaris d'obertura. En definitiva, es tracta de crear un museu que funcioni com tots els altres. Aquest, per& és un treball que encara trigarh bastant temps a posar-se en funcionamentn.

El regidor de Turisme de 1'Ajuntament de Lleida també va fer referhcia a la possibilitat que el Museu Diocesh restituís peces a l'esglésiade SantMartí, ara que es reobrirh al públic.

Primer senyal La Fundaci6 Caixa de Pensions de

A&

lx

Lleida projecta entre les exposicionsa realitzar durant l'any 1992 una mostra dels tapissos de la Catedral de Lleida.

Aquesta mostra se celebraria entre els mesos de maq i abril i els programadors de la sala de Blondel han comenGat a mantenir contactes amb la Paeria i amb el Museu Diocesh, amb aquest darrer sobretot, ja que és el propietari de les peces artístiques, per

tal de fer una selecci6del material mks significatiu amb el qual poder fer una exposici6representativa dels fons que es conserven a Lleida.

Els tapissos es troben actualment a la sala capitular de la Catedral Nova.

Es tractade 14peces d'origen flamenc dels seglesXV i XVI.Aquests objectes van ser adquirits per la catedral en una subhasta l'any 1791.

Aquest pot ser un primer senyal de la voluntat del Bisbat de fer que el Museu Diocedde Lleida sigui assequible a tothom. Ara, cal esperar i desitjar que aquestalíniaques'enceta,continui'.

Desembre 1991

Phg. 35

NOT~CIESD'ART I CULTURA

REMEMBRANCA DE LA TARDOR encetem un nou apartat a Amb e/ nomem 5 de la revlsta tmv& del qual volem rec:olllr els esdeveniments artfstics i cuRurals mds importants dels darrers mesos, slld que en deflnltiva justifica e! cardcler creatiu I informatiu de la nostre gent i de la publlcacld.

Mdt sovlstt,at&s,deunabanda, o1 CarACfer exageradament crHic I, de i'alttx, E'obllt,calem en el tbpk de menysprear tot altd que es praduelx en IWnbIt creatlu de les comarques Ilelda tanes. D'altres vegades, aixd Bs degut al desconelxemenr o s la manca d'lnfomacld.

Ei Cercle de Belles AHs, defuglntcrlferis subj&?tlvisiessrprclals, i limitat exclusivament pet /'espal grsflc, amb aquesta nova seccid

dels actes de lliurament del VIIIb Premi &AssaigJosep Vallverdú i que en la present edici6 foren dedicats a la personalitat literhria i periodística de Josep Pla. L'assaig Les cruilles de la utopia, de Xavier Duran, en resulth el guanyador.

L'Aula Municipal de teatre endega els actes de commemoraci6del X aniversariamb un taller d'interpretaci6 @tic& alhora que coneixem el nomenament &Antoni Abad, pret4n fermemdrla d'exposIclo~s,prem~s, ccommemomcionq concerts, escultor lleidaa, per representar Espanya en lnleprelaclons, #present&cionq edicions i fets diversos l~calitzats el pavell6 de la CE en l'Exposici6 Universal en el marc artCstic mgspropr. Excepclonelmenf, atesa la repercussld de Sevilla.

Les exposicions de fotomes de Ricard de la personalttat, es donaPa cabuda a notlcles que ultrapassen les nostres contrades.

Lobo,a la Seu d'ürgell, de les pintures de Francesc Soler a Conques, les Jornades de Color del Pallars Jus.4, els oficis antics de En el darrer trimestre de 1991, i sense haver Tremp, la restauraei6 de l'església de Santa pogut reaccionar encara per la mort del pintor Maria de Viu de Llevata, la casa de Poesia i cadiraire Ramon Roca, les morts de les Visual d'Agramunt, el uNadal amb orgue>>, escriptores Montserrat Roig i Maria Aurblia representen una part molt redu'ida de la gran Capmany i del pintor Albert Coma Estadella, quantitat d'activitats artístiques de les coun dels fundadors del Grup Cogul i exponent marques que demostren la descentraiitzaci6 de la dinamitzaci6pictihica dels Últims anys a cultural de Lleida.

Lleida, enfosqueixen el panorama de la tardor, Pel que fa a la música, a més del cicle La que contrasta amb la mtlm'ca a Catalunya durant el Renaixement, proelamaci6 del No- del centenari de l'Orfe6 Catal&, i de la bel & Literatura en interpretaci6 de l'Oquestra Simfbnica de la l'escriptura antiapar- Rhdio i Televisi6 de IZTRSS, destaquen els theid de Nadine Gor- actescommemuratiusdeuwolfangAmadeus dirner.

Mozart. 200 anys després%i que ha p e m b la Alhora, la Dipu- concentraci6 d'importants concerts d e s del taci6 estudiai enlles- de I'Orquestra Simfbnica de Praga fins a La teix lacessi6del Mu- flauta mrigica, del Teatre Líric di Milano en seu Morera a la Pae- col.laboraci6 amb la Salzburger Karnmer ria, com a conse- Oper-, i l'exposici6 sobre el compositor qil6nciade l'aplicaci6 austriac a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. de la Llei de Museus Cal qualificar, també, d'exit6s el resd de la Generalitat. (v. dels artistes lleidatans arreu de 1'Estati, fins i phg. 27). tot, del'estranger. Ames de l'elecci6 &Antoni La difusi6 de les Abad per representar Espanya en el pavell6 obres guardonades de la CE i de la seva exposici6 a Madrid, cal perlesTaliíries-lsafer esment de la participaci6 del poeta Pere gelleida, Rambla de Rovira, en un cicle de poesia de la Diputació tardor i Pa ~ A n - ~ e i de , Barcelona, de la presentaci6 d'un llibre de &AntoniArca, Josep poemes & Jordi Jove, a Saragossa, del Borreli i Josep Es- nomenament de Sebastia Petit com a vocal 1 punyes, respecti- directiu de les galeries catalanes d'art i com a / vament- coincideix representant lleidati3 en I'ARCO 92, de amb i'organitzaci6 l'exposici6 de pintors targarins a Barcelona,

Desembre 1991

NOT~CIESD'ART I CULTURA Altres fets noticiables de l'actualitat artística lleidatana han estat el cicle sobre Semibtica organitzatper l'Escola Municipal de Belles Artq, la decapitaci6 de Sestatua de Sant Pere de la Col.legiata &Ager, la publicaci6 de l'última part del diari de l'escriptor Manuel de Pedrolo, la restauraci6 de ltesglBsia Sant Martí,la inauguracid &una sala d'exposicions a Pardinyes, les restauracions de diferents esglCsies de la geografia ileidatana, la representaci6 teatral dels Comediants Mediterrcinia, les malifetes del claustre de Luis Racionem a la Seu, l'exposide la predncia de Leandre Cristbfol, h g e l ci6 dels treballs artísJove i Perico Pastor a l'exposici6 <<Artistes tics de vint malalts de catal ans^, a Tunis, de l'exposici6 de l'hu- la Creu Roja i la vaga morista Ermengol a Barcelona. A mts, Pep cultural, entre altres.

Les diferents actiCoil i Mercb Canela guanyen els premis de contesde l'editorial Cruilla,Jordi JovBi Carles vitats organitzades Sanuy participen en 1'Aula de Poesia de la pel mateix Cercle de Universitat de Barcelona, els preparatius de Belles Arts consutula futurabiennal&Art,laproperaparticipaci6 eixen un capítol a part de SAibert Minoves, artista de Balaguer, a la en la seva tradicional Fira &Art deTdquio,etc2tera. Tot un conjunt aportaci6a la dinhmide fets que ens han de fer sentir m& que ca artística i cultural de Lleida: Lo Marraorgullosos.

Pel que fa al conjunt d'exposicions, en el co IV, tertúlies, taula darrer trimestre, han destacat, a més de les rodona amb l'escripdues de cartellisme institucional, els noms tor del mes de novemsegüents: Antoni Baringo, Luigi, Ramiro bre. concertsde la coFedndez, Joan Pere Massana, Josep Pujol, ral Estel, Premi de Angel JovC, Roig Nadal, Antonioti, Josep Pintura Mariano GoOlivB, Artigues i Sanabra, Al~euRibeiro, mh i la representaci6 Carmen Menero, Aguilb, Rosa SirB, Ramon de Tres crits i unasola veu (v. pag. 38).

Roca i altres.

Desembre 1991

ACTIVITATS

El Cercle de Belles Arts intensifica la participació en la dinamica artística l'hGent.Enla~tedicióde1 premi-organitzat pel Cerclede BellesArts,amb lacol.laboració

de la Diputació de Lleida, la Paeria, la Direcció General de Joventut, la demarcació de Lleida del Csl.legi dArquitectesdeCarafunya i la Caixa dEstalvis de Manresa-, hi van prendre part un total de83 obresprovinents de Catalunyaide tot 1'Estat espanyol.

LacoralEstel del Cerclepartici$diumenge, 24 de novembre, al cd.legi Maristes, en el VIi& Concert de Sardanes sobre Temes Ponentins, juntament amb la coral Sicoris i la cobla Juvenil de Bellpuig.

Josep PaIau i Fabre, escriptor del mes de novembre,juntament amb els pintors Víctor P. Paliarés, Ernest IbQilez i Manel Garcia i el fi161egJordi Capdevila, participhdivendres,29de novembre, en una taula r o c h a a la sala Maria Vilaltella del CercledeBelles Arts,al voltantdel tema uDes de Picasso a la poesb.

Lrament dels premis de plnturaMarianoGomh.

Dijous, 12de desembre, Jaume Bamola ,reL'ultim trimestre de 1991ha estat foqa dina- gidor de 1'Ajuntamentde Lleida, pariii de poiítimic pel que fa a les activitatsorganitzades i pro- ca municipal en la segona sessió del Cicle de mogudes pel Cercle de Belles Arts de Lleida.

Tertlilies, organitzat pel Cercle.

Dijous, 19de desembre, tingué lloc el IliuraA principi d'octubre es lliuraren els premis als presos guardonats en la quarta edició de Lo ment delspremis alsguardonatsen el Xin&ConMarraco, premi que va ser creat l'any 1987 pel curs Escolar de Temes Nadalencs. Tots els tredirector de Lleida Ii, Manuel Revuelta, amb la baiis quedaren exposats en la sala Maria Vicol.laboraciÓ de la Paeria i del Cercle. En la laltella, del Cercle. present edició hi van prendrepart un total de 319 Divendres, dia 20 de desembre, a l'auditori obres, provinents de tots els centres peniten- del Centre Culturalde la FundacióCaixadePenciaris de Catalunya. L'exposició &una mostra sions, es presenta la secció de teatre del Cercle dels treballs va Cssm inaugurada al museu de la de Belles Arts, amb la representació a c h de plqa Sant Joan amb la pre&ncia de Martínez Josep Fonollosa i Sans de l'obra Tres crits i una Cadarso, nou director del Centre Ponent. sola veu (Acte Únic & memorial de greuges), Dijous, 14denovembre,VíctorTorresenceti monbleg en un acte de Carles Valls.

Dilluns,dia 30 de desembre, se celebd VASel CicledeTertúliesdel Cercle,ambel temaLleida i Mlirius Torres, en commemoració dels cin- semblea Ordin* de tots els socis de l'entitat, sota la presiancia de Jaume Vilella i amb la quanta anys de la mort del poeta lleidata.

El dia 20 de novembre,en el museu de lapla- prdncia de tota la Junta. Durant la sessió s'aCa Sant Joan, es procedíal lliuramentdel 7b Pre- provaren el conjunt d'activitats pera l'any 1992, mi de Pintura, Homenatge a Mariano Gomh. El així com els corresponents pressupostos. PosprimerpremidelgrupA,apartirdels21anys,cor- teriorment, la coral Estel interpreti un conjunt respongu6 a Sobra Interior del pintor Antonio de nadales que servide prehbul a la celebració Granja, de Granollers. Gabriel P&ez ,de Lleida, amb coca i torrons de les festes nadalenquesper fou elguanyadordel grup B, de 14a21 anys,amb part dels socis presents.

Desembre 1991

TRUCADA

ENHER posa a la seva disposiciรณ un q u i p dtespecialistesque li resoldr>~j .. per telefon qualsevol eestiรณ aye ,A

.- ,-,-.-..>-. r .-.-..

---.

.

Contractaciรณ del subministrament.

Domiciliaciรณ banclria dels pagaments.

Modificaci6 de dades de l'abonament Recepcib de lectures de comptadors.

Regularitzaciรณ de facturacions.

tarifes, modalitats de facturaci6 serveis de la companyia.

Ramon Vila, del 7 al 20 de febrer

Ayneto, de! 6 al 19 de mars

MartĂ­nez T G ~ ~ del ~ ' 9~i ~ o ,

dorras 11, dc

-

LluĂ­s Ribas, del 20 de mars al 19 d'abril

'

3 al 11-

'-

'~ril