Revista de Banyoles Desembre 2012

Sumari Desembre 2012

Sumari SUMARI

26 repotatge: Dos voluntaris Banyolins al front de Rússia 4. Editorial 5. Ara fa.../La imatge 6. Opinió 8. Actualitat 11. Esports 14. Taller d’història 16. Retrat Arnat 17. Càritas 18. Església 20. Els dimarts sortim...

24. Negocis 36. Edificis 40. Sotto Voce 42. Patrimoni 44. Familiaris 45. El Temps 46. Oci 47. Mots encreuats 48. Agenda 50. Programació 51. Des de Can Morgat

22 entrevista a Jordi Gratacós

38 entevista a Tomàs Vinardell

34 art: Quim Bat-llosera “Ha arribat un home” RevistaDeBanyoles 3

Editorial EDITORIAL REVISTA DE BANYOLES Desembre 2012 núm. 950. Any 66 Adreça: Carrer Pare Claret, 2 - entr. A Apartat de correus 21 17820 Banyoles (Pla de l’Estany) Telèfon: 972 58 11 12 revistadebanyoles@dracvisio.com Direcció Joaquim Fusté Consell Editorial Joaquim Fusté, Ramon Pijoan, Jordi Rull Coordinació Míriam Martín Comercial Dolors Sureda Subscripcions Joaquim Fusté Administració Ewelina Kobos Distribució RepartirB Edita Bàcula Editors S.L. Maquetació Míriam Martín Col·laboradors Lluís Casamitjana, Lluís Barjau, David Bertran, Jordi Galofré, Jordi Rull, Josep Grabuleda, Joan Anton Abellan, Jordi Nierga, Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, Càritas Arixprestal de Banyoles, Joan Vilardell, Enric Estragués, Salvador Coll, Andreu Ametller, Toni Camps, Miquel Cuenca, Mónica Escamilla, Glòria Ribugent, Arseni Sallent, Eloi Camps, Carles Avilés.

Horari d’oficina: Dilluns-divendres De 10 a 14h i de 16h a 20h Dipòsit Legal Gi-67-1958. Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal.

I després del 25N, què?

El mes passat parlàvem de campanyes electorals. Aquest mes hem de parlar de resultats. Cap enquesta preveia el resultat que finalment va sortir.

La majoria excepcional que demanava Convergència i Unió va quedar lluny dels 50 escons que finalment van aconseguir. No només això, van ser la formació que més diputats va perdre respecte el 2010. És per això que tot i la victòria convergent, molts titulars han titllat el resultat de fracàs del President Mas. Per què ha passat això? Evidentment és difícil –o diria que impossible– saber-ho amb certesa. Però podem tenir algunes hipòtesis. D’una banda, potser hi ha hagut gent que no s’ha acabat de creure del tot que una formació que mai havia manifestat ser independentista, arran de l’11 de setembre s’hagi convertit radicalment. Potser alguns pensen que aquesta conversió ha estat la cortina de fum perfecte per amagar retallades socials que trenquen l’estat del benestar i dificulten la supervivència de molts catalans.

Aquests incrèduls que sí recolzen la independència però no la veuen possible de mans dels convergents, podrien haver donat al seu vot a Esquerra Republicana de Catalunya, un partit que va néixer amb la intenció de reclamar la sobirania catalana i que mai s’ha allunyat d’aquest objectiu.

Altres, potser sí creien en el missatge independentista de Convergència i Unió però no el comparteixen i per això han decidit donar el seu vot a altres partits no sobiranistes com el Partit dels Socialistes, que tot i perdre votants i baixar 8 escons han perdut menys que la Federació Nacionalista; el Partit Popular, que contra tot pronòstic va pujar un escó; i Ciutadans, que va triplicar els resultats, passant de 3 a 9.

Amb aquests resultats Convergència i Unió no pot governar sol. Al moment de tancar aquesta revista, les veus que se sentien era que Esquerra Republicana no tenia intenció de passar a formar part de l’equip de Govern i preferia mantenir-se com a principal partit de l’oposició, el lloc que li correspon per ser la segona força més votada. Els arguments que donen per denegar l’oferta convergent és que no estan d’acord amb les polítiques de retallades que la federació i per això posa com a condicions per formar pacte que es redueixi l’IRPF i que es suprimeixi l’euro per recepta, entre altres punts.

Però aquesta no ha estat la única conversa que ha tingut l’actual president Artur Mas. També han ofert la mà al Partit Socialista, un dels tres partits que formen l’hemicicle que no defensa la independència sinó un estat federal. De moment, el cap de llista Pere Navarro ha refusat d’entrada l’oferta, al•legant la incompatibilitat de les dues agendes.

Amb el Partit Popular sembla que no hi haurà possibilitat de pacte, en aquest cas per voluntat dels convergents, i amb Iniciativa per Catalunya i la CUP no fan prou.

La Revista de Banyoles no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors.

Amb el suport de:

4 RevistaDeBanyoles

Haurem de veure en els propers dies com evolucionen les negociacions i quin és el govern resultant que decidirà el futur de Catalunya els propers quatre anys. Haurem de veure, també, si el discurs independentista continua a primera línia, com ho ha fet els últims mesos, o tornarem a la realitat de les retallades i les mancances socials.

Opinió OPINIÓ Ara fa...

Horizontes, Abril 1952

EXPOSICIÓN.- El notable pintor y colaborador habitual de “Horizontes” D. Juan de Palau, expone estos días una colección de sus cuadros en la Sala Pino de Barcelona. Esta exposición fue inaugurada el día de Pascua y tendrá una duración de tres semanas.

Deseamos a de Palau otro merecido éxito que sumar a los ya alcanzados en anteriores ocasiones. De ello estamos seguros dadas las excelentes cualidades que Juan de Palau posee como pintor.

BENDICIÓN DE CAMPANAS.- El día 20 del presente abril, tuvo lugar en la vecina población de Mata, la solemne bendición de dos magníficas campanas. Al acto asistió gran cantidad de fieles, siendo la Iglesia insuficiente

para albergar a los devotos que quisieron asistir al solemne Oficio que se celebró seguidamente.

Las campanas llevan los nombres de “Mª Dolors Miquela” y “Mª de Fátima” y fueron sus padrinos los niños Mª Dolores Frigola Coromina y Miguel Comptsa Hospital.

Durante el Oficio dirigió una prédica a los fieles el Rdo. José Trullás, Cura-Párroco de Cornellà de Terri y Cantó la “Schola Cantorum Ntra. Sra. de Montserrat” la cual después de la ceremonia ejecutó unas canciones en la Plaza de la Iglesia.

Cordialmente felicitamos al Sr. Rector, a los padrinos y a todo el pueblo de Mata.

RETIRO COMARCAL

EN SANTA PAU.- Con motivo de la gran jornada de juventud que la U.D. de los Jóvenes de Acción Católica, en Santa Pau, una representación de la A.C. bañolense se desplazó a aquella pintoresca villa, para asistir a los actos organizados.

Entre éstos cabe destacar la Misa de Comunión, un solemne Via-Crucis por las calles de la población, la Fundación Eucarística y un interesante partido de baloncesto disputado entre la O.A.R. de Bañolas y V.L.S. de Gerona.

Había en litigio un magnífico trofeo cedido por la casa Rosau de Olot, el cual fue ganado por el equipo de Bañolas al vencer por 26 a 22 tantos.

Nuestra enhorabuena por el éxito deportivo y sobre todo, por el espiritual obtenido en este Retiro del Día de Acción Católica.

La imatge del mes Mireu, aquest bolet l'ha caçat en Narcís Planella als boscos de la baixa Garrotxa, mmmmm... què més te puc explicar!!!!!! No sé, és un bolet que poca gent el coneix i poca gent l'agafa perquè el desconeix. I és boníssim!!!!!

Text i imatge enviats per Eva Planella

Envia’ns la teva fotografia curiosa o de denúncia a revistadebanyoles@dracvisio.com. Si surt publicada obtindràs un sopar per a dues persones o una subscripció a la Revista de Banyoles.

RevistaDeBanyoles 5

Opinió OPINIÓ Por...

LLUÍS CASAMITJANA Amagueu-vos, catalans. que ve l’home del sac! Vosaltres no escolteu. Què n’heu fet d’aquell seny proverbial? Caparruts, testarruts, tossuts... –prou sinònims– mostreu els vostres anhels amb manifestacions massives, amb milers i milers de senyeres estelades a les mans, als balcons, a les finestres...

No us adoneu que aneu directes al precipici? És la veu dels qui pretenen que, ebris de por, les cames ens facin figa. “Que las piernas nos hagan higo”, com tradueix aquell català que, amb humor fi i sarcasme càustic, es vol castellanitzar per acontentar el senyor Wert, ministre d’Educació, Cultura i Esports.

Segons els fantasmes terroritzadors, ens esperen poc menys que les set plagues de l’Apocalipsi si volem seguir el camí tortuós de la independència.

Pèrdua de les pensions i prestacions socials. Això és el que predica als casals d’avis la senyora Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PP de Catalunya. Mentrestant, presenta el seu partit, aquest que dia a dia veu créixer el nombre d’aturats, com a únic capaç de resoldre els problemes dels catalans. Que ens pren per cretins?

Anul·lació dels títols universitaris.

Pobra Catalunya, que quedarà “destitolada”! Llicenciats i doctorats, no cal que ofegueu la riallada.

Aïllament del món occidental. El nou Estat mai no podria formar part de la Unió Europea perquè Espanya posaria el veto permanent a qualsevol sol·licitud d’integració. Seria la venjança de la gran nació amb 3.000 anys d’història que defensa Esperanza Aguirre, “condesa y grande de España”. Aquesta il·lustre senyora, tan versada en història com jo en tauromàquia, tem que s’esquinci la pell de brau i es solidaritza del tot amb les peregrines idees lingüístiques del ministre d’Educació. Ah, ni Suïssa, ni Noruega, ni Islàndia, ni Andorra pertanyen a la UE i se’n surten prou bé. Per altra part, els parlamentaris de Brussel·les no són tan capgrossos com per permetre que se’ls en vagi una regió que és la tercera més dinàmica d’Europa; la quantitat d’exportacions corrobora aquesta situació privilegiada.

Els pagesos perdrien els ajuts de què gaudeixen actualment. Els nostres pagesos no són ximplets. Saben que si Catalunya pot disposar dels milions que actualment ens arrabassa Espanya, aquests ajuts no sols no hauran de minvar, sinó que podran veure’s incrementats de forma ben notable.

Possible intervenció de l’exèrcit.

Quin? El de la reconquesta de l’illa de Perejil? El que davant de la “Marxa Verda” va anar fent com els crancs fins a deixar el Sàhara en mans del Marroc?

El que contempla passiu –o poruc?– com Gibraltar, injustament extorquit, segueix en poder dels anglesos? No sé si aquests caces i helicòpters de guerra que precisament ara sobrevolen massa baixos el Ripollès amb l’excusa de maniobres militars ens volen fer por. Només aconsegueixen ferir els timpans de la població.

El senyor Alejo Vidal-Quadras, sovint ridiculitzat pels companys del Parlament Europeu per les seves totxeses antidemocràtiques, una vegada més ens ha deixat obnubilats davant la petició de la intervenció de la Guàrdia Civil si la Generalitat gosa dur a terme un referèndum d’autodeterminació. No és estrany que un parlamentari escocès li preguntés si es considerava el successor d’en Franco. Amb veu rogallosa, l’aspirant a dictador va arribar a sol·licitar a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que anés preparant un general de brigada de la Guàrdia Civil que prengués el poder dels Mossos d’Esquadra. Senyor Alejo Vidal-Quadras, vostè que està doctorat cum laude en Física Atòmica i Nuclear, per què no ens amenaça amb una atòmica? Quina paüra!

Els auguris dels protectors de la Pàtria no poden ser més desoladors. Segons ells, una Catalunya independent, amb expressió popular, fotria un pet com un aglà. L’humorista que s’està castellanitzant ho traduiria així: “una Cataluña independiente haria un pedo como una bellota”. Content, senyor Wert? Com pot veure, anem perfeccionant l’idioma estranger que ens vol imposar.

També el rei vol fer llanguir el nostre ànim quan, amb la monotonia peculiar del seu accent, orfe de tota mena d’èmfasi, avisa: “no es tiempo para quimeras”.

No tot són amenaces. María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, afirma que. malgrat el que alguns volen dir, el seu partit estima molt Catalunya i els catalans. Es tracta d’una ironia o d’un sarcasme? Per què no ens canta aquella vella cançó: “Tengo una vaca lechera”? Tots els components de govern de la nació gran –no gran nació- li cor perquè tots estimen aquesta vaca lletera. Mamaires! “Pels fets els coneixereu”, deia un galileu fa una pila d’anys.

Por... Em pregunto qui és que realment n’ha de tenir: una Catalunya sense Espanya o una Espanya sense Catalunya?

Sabíeu que els elefants, quan els entra la paüra, llencen a l’aire el seu bram amenaçador? No em demaneu què hi fan aquí aquests proboscidis; ni que fóssim a la selva! Jugades del subconscient.

6 RevistaDeBanyoles

Opinió OPINIÓ No tot és igual LLUÍS BARJAU Promeses, il·lusions, trobades, regals, àpats, records, alegries i penes, felicitacions i crismes electrònics, privacions i disbauxes, molt i poc... és la repetició de cada any, però no tot és igual.

Tot muda i tot roman, tot mor i tot neix, tot arriba i tot perdura, tot desperta i res s’adorm... novament ara torna a desvetllar-se la gran Festa de la fraternitat que encén les flames de la Fe i deixondeix i esparpilla la Humanitat.

El Papa Julius I, l’any 337 de l’Imperi Romà, va establir el 25 de Desembre com a data probable del Naixement de Jesús, coincidint amb el solstici d’hivern. La data exacte ningú la sap, el calendari romà del segle III senyala aquest dia com “dies natalis Solis invicti” (dia del naixement del Sol invencible). Tenim escrits que mostren que ja en el segle IV celebraven el Nadal a Antioquia i Constantinopla, escampantse ràpidament per l’Àfrica i l’Europa oriental.

Entre els primers pessebres que consten en la història del Cristianisme cal fer especial renom als que feia Sant Francesc d’Assís (el poverel·lo), que portava marcats els estigmes de la Passió. Un sant de “primera divisió”.

Encara continuem fent-ne, tot i que van prenent més relleu altres figures tradicionals com el Pare Noël, el tió i les llums a dojo. Més protagonisme té l’arbre il·luminat i engalanat, que no pot faltar a les places i cruïlles de les ciutats i pobles.

La tradició de l’Avet nadalenc ens ve dels països nòrdics on hi ha immensos boscos d’aquesta conífera. Va ser introduïda com a símbol d’aquestes Festes l’any 1765 (segons documents) i és, sens dubte, un bon negoci pels cultivadors de vivers –recordem la Fira d’Espinelves que any rere any va augmentant la producció–.

El gran poeta alemany Johann Eolfgang Goethe (1749 – 1832) quan tenia 16 anys, mentre cursava la carrera de Dret a Leipzig, va quedar corprès en veure un gegantesc arbre de Nadal a la porta de la Facultat: era una sorprenent novetat quan encara n’hi havia pocs. A França, l’any 1840, el va introduir la Duquessa d’Orleans.

Ara abunden a milers: adornen, alegren, donen joia, porten regals, contagien felicitat, anuncien germanor, ens inviten a cantar lloances al Déu recent nascut. Milions de bombetes i fluorescents omplen les avingudes, els carrers, els comerços, moltes façanes i un llarg etcètera.

En temps d’estretor, quan els ingressos no arriben a cap de mes, quan les hipoteques no poden pagar-se, quan augmenten els sense sostre, quan els desnonaments pro-

Ha vingut l’Estrella a l’estable. Alegrem-nos-en

liferen, quan la mortaldat infantil arriba a límits esgarrifosos... (podríem anar seguint el camí ascendent de les tragèdies de la Humanitat que ens causen un fort impacte i més en aquestes festes) creieu que és lògic aquest malbaratament d’energia elèctrica? No us sembla que cal fer-ne un punt de reflexió? No caldria mentalitzar els governants i polítics que s’haurien de ficar a la pell d’aquests infortunats? Deixem-ho a la consciència de cadascú i desitgem-nos un BON NADAL.

Els pessebres DOLORS GRATACÓS Estem a la portes del Nadal. Un ambient festiu, amb pessebres, arbres i tota una sèrie de motius nadalencs que tot plegat ens treu una mica l’amargor de la crisi i tot el que ens envolta (no cal entrar en detalls).

Fa pocs dies he viscut el que anys enrere tenia per casa, l’ambient dels pessebres. Sóc filla d’un pessebrista i estimo els pessebres. Aquestes últimes setmanes he muntat i desmuntat pessebres d’un costat a l’altre, de Begur a Banyoles, de Banyoles a Olot... enyorava tot aquest remenament! I vull donar les gràcies als pes-

sebristes que m’han ajudat ja que jo sola no hauria pogut. Són pessebres molt grans i pesants difícils de manejar.

El pare, estic convençuda que des d’allà on sigui, m’ha donat un cop de mà i estaria content. Els pessebres eren la seva vida. Tot l’any n’anava fent i per ell cada dia era Nadal!

Amb aquest escrit faig una crida a la gent perquè s’animi i fer entre tots que aquesta tasca i tradició sigui més valorada. Sé que és difícil trobar un local suficientment gran per a guardar-hi tots els pessebres. Ocupen molt de lloc i l’espai que necessiten no és

fàcil de trobar. Actualment, sort en tenen de la farinera que permet als pessebristes l’elaboració de nous pessebres i a més a més el muntatge d’una escola pessebrista. Vull agrair a la persona que deixa aquest local i fer que tot això sigui possible. Gràcies de tot cor.

Banyoles és una ciutat prou dinàmica, oberta i culturalment integrada a totes les obres d’art. Però encara ens falta molt... En relació a aquesta obra d’art tan antiga, l’elaboració de diorames, ciutats com Olot tenen la gran sort de tenir uns espais com Déu mana, per guardar-los i exposar-los. Banyoles no podria ser possible? Bones Festes RevistaDeBanyoles 7

Actualitat ACTUALITAT 'FEM UN HORT!', PREMIAT El Centre Promotor de l’Aprenentatge– Servei ha premiat el projecte ‘Fem un hort!’ que duen a terme l’escola bressol municipal la Balca de Banyoles i el Centre Ocupacional i Especial de Treball, organisme autònom del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. En tractar-se d’un projecte autosuficient, la subvenció de 1.000 euros que atorga el centre Promotor de l’Aprenentatge– Servei permetrà impulsar dues actuacions importants: ampliar l’hort i situar-lo en un lloc més cèntric dins del pati de l’escola que millori el treball conjunt entre infants i joves; i impulsar una campanya de difusió dels valors del projecte i de sensibilització vers les persones amb discapacitat.

Cornellà del Terri crea una taxa de manteniment del clavegueram però no toca els impostos importants el 2013

NOUS PANELLS DE SENYALITZACIÓ L’Ajuntament de Banyoles ha instal·lat, en diferents zones de la ciutat, nous punts de senyalització turística que incorporen els establiments d’allotjament de la ciutat i de les rodalies. Es tracta d’un treball conjunt entre les àrees de mobilitat i de promoció econòmica amb l’objectiu de facilitar, als visitants i als hostes de la ciutat, la localització dels establiments en què hagin escollit allotjar-se. Per això s’han senyalitzat les tres entrades principals de Banyoles. En total s’han instal·lat vuit panells nous en què se senyalitzen, amb color groc, un total de 13 allotjaments de la zona.

ÈXIT EN EL RECAPTE D’ALIMENTS Aquesta era la primera vegada que tot el Pla de l'Estany sumava esforços en una campanya col·lectiva de recollida d'aliments i el resultat no podia ser millor. El recompte final suma més de 4.300 quilograms de, principalment, llet, oli i arròs que s'ha recollit a diferents espais públics de tota la comarca.

Aquesta campanya, promoguda pel Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany i Càritas Banyoles, es va iniciar en motiu del Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa. Gràcies a aquestes donacions es beneficiaran prop de 800 persones.

8 RevistaDeBanyoles

S’ha decidit congelar l’impost més important, el de Béns Immobles, al qual no se li aplica ni tan sols la pujada prevista de l’IPC DAVID BERTRAN Cornellà del Terri Les ordenances fiscals per a l’exercici del 2013 al municipi de Cornellà del Terri seguiran la línia dels darrers anys i la filosofia de no tocar els impostos en la mesura del possible, conscients de la delicada situació per la que passen les economies familiars. És en aquest marc que s’ha decidit congelar l’impost més important, el de Béns Immobles, al qual no se li aplica ni tan sols la pujada prevista de l’IPC. El mateix passa amb el rebut de l’aigua i el de les escombraries. Sí que s’aplica un increment del 3,1% a l’impost de vehicles i a l’IAE. En tot cas es tracta d’una pujada que no arriba ni de bon tros de la previsió d’increment de l’IPC que l’Ajuntament de Cornellà del Terri situa al voltant del 5% a finals d’any.

Segons informa el consistori, la mitjana de l’increment de la pressió fiscal serà

Hi haurà una nova taxa d’un euro mensual per unitat familiar i s’aplicarà a totes aquelles llars que estiguin connectades a la xarxa de clavegueram i també aquell que estigui en disposició d’estar-hi

d’aproximadament un 1,5%. Tot plegat tenint en compte que la pujada de l’IVA que va entrar en vigor el mes de setembre passat suposarà, per l’Ajuntament de Cornellà del Terri un cost addicional 25.000 euros l’any vinent. Una quantitat que s’assumirà reduint despeses i renegociant alguns contractes. La novetat més important en les ordenances fiscals serà la creació d’una taxa de manteniment del clavegueram d’aigua negra i d’aigües pluvials.

La nova taxa serà d’un euro mensual per unitat familiar i s’aplicarà a totes aquelles llars que estiguin connectades a la xarxa de clavegueram i també aquell que estigui en disposició d’estar-hi. El consistori preveu recollir, amb la nova taxa, entre 10 i 12.000 euros.

Actualitat ACTUALITAT La Policia Local de Banyoles sanciona una empresa sense registrar que transporta passatgers de Banyoles a Girona L'ajuntament de Banyoles ha enviat un informe a Transports de la Generalitat, ja que considera que estan fent una competència deslleial a la flota de taxis de la ciutat MÍRIAM MARTÍN Banyoles La Policia Local de Banyoles ha posat diferents sancions a una nova empresa de Banyoles, EPAC, que es dedica a transportar gent des de la capital del Pla de l'Estany fins a Girona, fent diferents parades.

Aquestes sancions són per haver aparcat en les parades de taxis de la ciutat i per enganxar publicitat a mobiliari urbà i llocs prohibits. L'ajuntament de Banyoles, a més, ha enviat un informe a Transports de la Generalitat, ja que considera que estan fent una competència deslleial a la flota de taxis de la ciutat.

Per la seva banda, el propietari de l'empresa, Miguel Frez, manté que EPAC s'ajusta completament a la legalitat i desmenteix que facin la tasca d'un taxi. Frez defineix la seva empresa com un servei d'automòbil compartit i com a tal assegura que no necessiten cap aprovació per part de Transports de la Generalitat. Des d'EPAC asseguren que ja hi ha altres empreses i entitats que treballen en aquest àmbit, com el car pooling, i que ells s'ajusten a aquesta llei.

Un altre dels punts que destaquen i que els diferencien dels serveis de taxis és el tema dels preus. Miguel Frez afirma que en cap cas hi ha una tarifa sinó que el preu es pacta amb els usuaris en funció de les despeses del trajecte. Tot i això, es pren com a referència el preu de l'autobús.

Prop del 6% de la població del Pla de l'Estany està a l'atur MÍRIAM MARTÍN Pla de l’Estany L'informe de conjuntura econòmica del Pla de l'Estany del primer semestre de 2012 presentat per la Cambra de Comerç no és gens esperançador. Pel que fa a la Població del Pla de l'Estany ha patit un fre del creixement. Des del 2004 la població estrangera és la que més ha crescut, tot i que en els dos últims anys aquest increment s'ha estabilitzat. El mateix passa amb els ciutadans nacionals, que ha tingut un creixement sostingut al llarg d'aquests anys, però menys pronunciat.

L'informe de la Cambra de Comerç reflexa que hi ha 1.760 persones aturades al Pla de l'Estany, el que suposa un 5,65% de la població total. La població amb més aturats és Banyoles, amb un 6'34% de persones sense feina, seguida de Cornellà del Terri, que té el 5'33% dels ciutadans aturats.

Pel que fa al mercat laboral, la taxa d'activitat ha baixat més d'un 2% respecte el primer semestre de 2011. Aquesta dada suposa un augment de l'atur de prop del

19%. El sector més castigat ha estat el de la construcció i el que menys ha baixat ha estat el sector dels serveis. La única dada positiva la trobem als autònoms del sector industrial, que s'han incrementat lleugerament, per sota del 5%.

D'aquesta manera, el Mercat Laboral al Pla de l'Estany ha patit un decreixement. Si ens fixem al nombre d'afiliats segons el tipus d'activitats, l'activitat que més afiliats ha perdut ha estat la d'indústries extractives, vora el 70%, seguida de l'Administració Pública, Defensa i la Seguretat Social. Els increments de nombre d'afiliats els trobem en Activitats Immobiliàries, amb un increment de més del 15%, seguit d'activitats relacionades amb aigua, residus, electricitat i gas.

Tot i la crisi, hi ha hagut un increment d'empreses d'entre 1 i 5 assalariats, però també han augmentat el nombre de dissolucions de les empreses d'entre sis treballadors i a més de 200.

La pluja desllueix la 34a edició de la Fira de Sant Martirià MÍRIAM MARTÍN Banyoles Un altre any la pluja ha deslluït la Fira de Sant Martirià. El diumenge, el dia que s'esperava més nombre de visitants va estar completament passat per aigua i, tot i que durant el matí van haver estones en que el temps va aguantar, es van suspendre tots els concursos morfològics i els espectacles de cavalls.

Així, el president de l'Associació Fira de Sant Martirià, Joan Frigola, assegura que si la previsió era que passessin per la Fira unes 35.000 persones, el fet que el dia que s'esperava resultés més fort plogués, fa difícil fer un balanç pel que fa a assistència.

La Fira de Sant Martirià es va inaugurar el divendres passat. Ja al matí es podia passejar per la vuitena Mostra de Races Autòctones. Una visita que van aprofitar més de 1.000 escolars de centres de la comarca del Pla de l'Estany i d'arreu de la demarcació.

Les úniques activitats que van patir modificacions van ser les relacionades amb els cavalls, tant les exhibicions com els concursos morfològics que, tot i que durant el dissabte es van poder dur a terme sense dificultats, tot i l'amenaça de pluja, el diumenge es van haver de suspendre. Tot i això, l'alcalde de Banyoles afirma que en cap cas es pot fer un balanç negatiu de la Fira.

També s'ha mantingut l'assistència a la Fira d'Artesania, que va estar oberta durant tot el cap de setmana i el Firestany, que al celebrar-se en un lloc tancat no va notar diferència i va ser molta la gent que es va passejar pel pavelló de la Draga per rebre informació de les més de seixanta empreses del Pla de l'Estany que tenien un estand.

RevistaDeBanyoles 9

Actualitat ACTUALITAT El Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany Banyoles desapareix per integrar-se dins el Consell Comarcal del Pla de l'Estany

L'ACA i la Generalitat no donen cap solució immediata al problema d'aigua de Sant Miquel de Campmajor

MÍRIAM MARTÍN Banyoles El Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany - Banyoles desapareixerà com a administració independent per a quedar integrada com una àrea més del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. D'aquesta manera, s'acabarà la gestió conjunta entre el consell Comarcal i l'Ajuntament de Banyoles, els dos organismes que van constituir el Consorci l'any 2004.

Tot i això, el consistori Banyolí no deixarà de fer l'aportació econòmica anual de més de 400.000 euros. L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha assegurat que es continuaran donant tots els serveis que s'oferien fins ara i que es mantindrà el pressupost, que passarà a formar part de pressupost general del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Així mateix, afirma que de moment no hi ha cap previsió de destrucció de llocs de treballs. El que s'aconseguirà serà eliminar una administració i estalviar, així, despeses. Noguer ha destacat la facilitat amb la que s'ha fet la operació, aprovada per unanimitat pel consell d'alcaldes del Consell Comarcal.

El Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany dóna serveis d'atenció primària, serveis especialitzats i programes socials així com gestiona centres i equipaments públics de tota la comarca. Un dels darrers actes que va organitzar va ser el de l'acte d'envelliment actiu, que es va celebrar a Banyoles el passat mes d'octubre.

10 RevistaDeBanyoles

MÍRIAM MARTÍN Sant Miquel de Campmajor Sant Miquel de Campmajor segueix sense trobar una solució al problema de l'aigua. Aquest dimecres, l'ajuntament es va reunir amb la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, per mirar de trobar la manera de portar l'aigua potable fins el municipi.

L'alcalde de Sant Miquel, Josep Fort, assegura que els resultats de la trobada no van ser gens optimistes.

El problema de l'aigua a Sant Miquel de Campmajor ja ve de lluny.

L'aigua del municipi no és potable degut a la forta presència de nitrats i no hi ha xarxa de distribució. Fins el moment, els habitatges s'han anat subministrant gràcies a pous, fonts o portant aigua en dipòsits, però amb el temps, els canvis climàtics i les sequeres, hi ha temporades que algunes llars no reben aigua.

Fa tres anys, el consistori va engegar un projecte, dividit en tres fases, juntament amb l'ACA i subvencionat pel Pla Únic d'Obres i

Serveis. Ja en la primera fase, que era la de prospecció, van haver d'aturar el projecte. Tot i haver excavat a una profunditat de 375 metres al lloc on els geògrafs asseguraven que hi haurien de trobar l'aigua bona pel consum, es van trobar amb una gran quantitat d'aigua però amb grans quantitats de guixos provinents dels sulfats, a banda de ferro i manganès.

Ara el consistori farà dos pressupostos per trobar una alternativa.

Un d'ells serà mirar quant costaria portar l'aigua de Banyoles, un projecte difícil de dur a terme. Per altra banda, quantificaran el cost de potabilitzar aquesta aigua que ja van trobar i comptaran com repercutiria en les factures dels veïns. El problema per dur aquests treballs a terme, però, continua essent el finançament.

Una altra de les opcions seria treure l'aigua del riu Ser, proper al municipi. Però aquesta aigua també s'hauria de tractar i tindria un cost elevat.

Entrevista ENTREVISTA Narcís Ribot: “Si podem disposar d’una seu permanent, ens permetrà créixer i això és el que volem” Narcís Ribot és delegat del Banyoles Rugby Club, una de les entitats esportives més joves de la comarca, creada el novembre de 2010, ara fa just dos anys.

Des de llavors no ha parat de créixer sobretot gràcies a la il·lusió i el treball d’un grup de persones, entre elles, els dos entrenadors del primer equip, amb una llarga experiència en el rugbi català i argentí. A dia d’avui han consolidat un primer equip amb unes 30 llicències i han obert una escola de rugbi, a més d’acostar aquest esport a les escoles.

Narcís Ribot, delegat del Banyoles R.C

DAVID BERTRAN PREGUNTA: Va ser un repte engegar un club de rugby en una ciutat on no hi havia tradició d’aquest esport?

RESPOSTA: Va ser, evidentment, molt difícil però l’avantatge que té Banyoles, i el Pla de l’Estany, respecte d’altres comarques és el fet que és una comarca molt esportiva on ja es practiquen esports que requereixen d’una certa força física, com poden ser el rem, l’handbol, el horseball... A partir d’una petita llavor, que es va trobar entre practicants d’aquests esports, es va engrescar un petit grup de nois joves entrenats per dues persones que ja havien estat jugadors de rugbi. Tot plegat va culminar amb la creació, al cap d’uns mesos, del Banyoles Rugby Club i la participació en competicions.

P: Poc després adopteu el sobrenom de ‘Els Monstres’. Quina és la situació actual?

R: A partir del moment que vam decidir participar en competició, vam començar una mica justets. Però el nivell dels entrenadors va permetre avançar ràpidament i ja el primer any

vam acabar a la meitat de la taula. A partir d’aquí, l’any passat el grup de jugadors es va ampliar i vam tenir pràcticament unes 30 llicències. Hem de tenir en compte que a rugbi juguen quinze i hi ha set canvis possibles, per tant es necessita molta gent, jo diria que un mínim de 25 jugadors per afrontar bé la temporada.

Aquest any ens hem mantingut, el que ens ha permès iniciar la temporada de manera brillant, guanyant tres dels primers quatre partits i jo crec que fins i tot amb possibilitats de poder pujar de categoria.

P: També treballeu la base. Amb quants equips compteu?

R: Nosaltres, el primer que hem fet ha estat formar entrenadors. Nou jugadors del primer equip han fet un curset d’entrenador – formador de la Federació Catalana de Rugbi i ara estan titulats i capacitats per oferir els seus coneixements a equips alevins, infantils i cadets. El rugbi no és un esport que es dediqui a guanyar partits, que també, i nosaltres el que intentem transmetre als jugadors són uns valors de companyonia, esportivitat, de lleialtat i solidaritat amb els companys... En col·laboració amb el Consell Esportiu del Pla de l’Estany estem oferint el rugbi a nens i nenes d’escoles i instituts de la comarca. És

molt complicat tenir equips de base fets de 30 o 25 jugadors i el que fem són trobades d’un dia amb d’altres clubs i juguem partits entre nosaltres. A part d’això, també hem creat una escola de rugbi per nois i noies d’ESO. P: Des dels inicis heu jugat els vostres partits al Camp Vell però ara teniu previst traslladar-vos.

R: Sí, al camp de futbol de Casa Nostra. Tant l’Ajuntament com la institució de Casa Nostra ens han ajudat molt perquè poguéssim tenir un espai on entrenar i jugar amb uns horaris que en vagin bé. Qualsevol persona que vagi al Camp Vell de Banyoles veurà que hi ha molts equips, tothom vol entrenar a la mateixa hora, i això és lògic. S’està buscant aquesta solució i que nosaltres ens traslladem a l’antic camp de futbol de Casa Nostra. És un camp que tot i no ser de gespa té unes condicions que, amb el temps , crec que poden millorar. Les instal·lacions són bones, amb vestidors perfectes i ubicat al costat de l’Estany. I ens hi traslladarem properament. No sé si aquesta temporada o la vinent però en tot cas ara ja estem entrenant allà dos cops per setmana. Si podem disposar d’una seu permanent, ens permetrà créixer i això és el que volem.

RevistaDeBanyoles 11

Esports ESPORTS BON PAPER A BARCELONA Bon paper dels remers del CN Banyoles en la regata Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona que es va disputar sobre un recorregut de 500 metres amb la participació d’alguns bots formats per integrants de l’equip nacional espanyol. El vuit amb timoner masculí banyolí va guanyar la seva eliminatòria, adjudicant-se la classificació directa per la final, on van liderar la prova fins els últims 100m on el bot es va desviar-se del recorregut i va acabar tercer. Pel que fa al quatre escull femení, també va guanyar-se la classificació directa per la final on van acabar terceres.

El C.E. Banyoles estableix un nou rècord de victòries consecutives a Segona Catalana

UE PORQUERES CREIX Un total de 280 jugadors de totes les edats defensen, aquesta temporada 2012-2013, els colors de la Unió Esportiva Porqueres. L’entitat blanc-i-vermella va fer la presentació oficial de tots els seus equips de futbol de la present temporada.

En total en són una vintena, el que suposa un dels creixements més importants que ha experimentat el club. Segueix la mateixa junta directiva i també els tres coordinadors del club. La novetat principal és el relleu a la banqueta del primer equip masculí.

BEHOBIA – SANT SEBASTIà Aquest mes de novembre es va disputar la tradicional cursa Behobia – Sant Sebastià, una prova que transcorre entre aquestes dues localitats. En total són uns 20 quilòmetres, i més de 20.000 els participants. Aquest any, en la seva 48a edició, una nombrosa expedició de 56 atletes banyolins s’hi va desplaçar per prendre-hi part.

Alguns d’ells disputaven la seva primera edició, d’altres eren novells en llargues distàncies; també hi havia triatletes que buscaven millorar el seu registre en la carrera a peu. El més ràpid de tots els banyolins va ser en Josep Martos, que va creuar la línia d’arribada a San Sebastià amb 1h16’46” i en la posició 588 de la general.

12 RevistaDeBanyoles

Els banyolins mantenen l’accelerador fins a baix de tot i no semblen disposats a frenar sota cap concepte

Amb un home més, el Banyoles va intensificar el seu domini i hauria pogut marcar en una altra acció de Bonaventura, al llindar del descans

DAVID BERTRAN Banyoles El C.E. Banyoles ja és l’equip que ha sumat el major nombre de victòries consecutives a la Segona Catalana. Els homes de Marc Matamala van derrotar el Blanes per 1 a 0 i van sumar l’onzè triomf seguit, superant els deu que havia establert la Jonquera la temporada passada. Quan ja s’ha disputat un terç de la competició, els banyolins mantenen l’accelerador fins a baix de tot i no semblen disposats a frenar sota cap concepte. L’equip ha anat engreixant les seves estadístiques fabricant un inici de lliga històric i per emmarcar que, segurament, es recordarà durant força temps. A banda de sumar tots els punts en joc, els del Pla de l’Estany acumulen una mitjana de gairebé tres gols marcats per partit i només han rebut tres gols en contra en les primeres onze jornades.

Contra el Blanes es va viure un derbi intens, disputat, amb molta tensió i jugades polèmiques. El Banyoles va començar duent la iniciativa tot i que una errada al minut 14 va estar a punt de suposar el primer gol del Blanes. Al minut 33, els selvatans es quedaven amb deu homes després que Alberto veiés la vermella directa per una dura entrada sobre Ignasi. Amb un home més, el Banyoles va intensificar el seu domini i hauria pogut marcar en una altra acció de Bonaventura, al llindar del descans. A la represa, el joc es va endurir i no hi va haver gaire continuïtat degut a les múltiples interrupcions en forma de falta. Els banyolins van dominar clarament i van gaudir de bones ocasions que no van acabar amb gol per poc. A 12 minuts pel final, però, va aparèixer Bonaventura per fer l’únic gol del partit, desfermant l’eufòria del públic local.

Esports ESPORTS Més d’un centenar de nens i nenes formen la base de l’Atlètic Club Banyoles

DAVID BERTRAN Banyoles Més d’un centenar de nens i nenes formen la base de l’Atlètic Club Banyoles.

En total, l’entitat taronja disposa d’un equip veterà, dos sèniors (que són el primer equip i el femení) i vuit equips de base. Defensen els colors taronja i negre un infantil que milita a tercera divisió, dos alevins, dos benjamins, dos prebenjamins i un escoleta, que és precisament, la novetat d’aquesta temporada. Tots els equips comparteixen la filosofia del club i també l’objectiu per aquesta temporada, que no és altre que gaudir del futbol sense pensar en fites esportives. L’acte de presentació es va fer al camp de futbol vell on es van congregar algunes de les parades d’artesans que han participat a la Fira la Ramona. A banda de la presentació individual de cada equips amb les fotografies de rigor, va haver-hi també l’actuació d’un grup de l’escola de ball Ardans i diversos partits amistosos dels equips de base. La matinal es va completar amb el partit del grup 17 de Tercera Catalana que va enfrontar el primer equip de l’Atlètic Club Banyoles amb l’Arbúcies CF i que va acabar amb empat a 2 després que els banyolins haguessin de neutralitzar, dues vegades, l’avantatge dels visitants. Un cop acabat el partit, jugadors, directiva i socis van fer un dinar de germanor on cadascú es va portar el primer plat i el club va posarhi la resta.

La secció de piragüisme del C.N. Banyoles celebra 25 anys DAVID BERTRAN Banyoles Més 300 persones de totes les edats van participar en alguns dels actes que es van organitzar per commemorar els 25 anys de la creació de la secció de piragüisme del Club Natació Banyoles. Va ser l’any 1987 quan es va donar l’impuls definitiu a aquest esport, que havia estat introduït a la capital del Pla de l’Estany dos anys abans de la mà de Miquel Casadevall, Pere Tarradas i Joan Pons. En aquest quart de segle la secció no ha parat de créixer tant en nombre d’esportistes com d’èxits.

Per aquest motiu, es va voler organitzar una celebració que fos capaç de reunir totes aquelles persones que han estat vinculades d’una manera o altra al piragüisme i que han contribuït a que la secció visqui un dels seus millors moments coincidint amb el 25è aniversari. Bona part de les activitats de la jornada es van fer a les instal·lacions del Club. L’acte principal va tenir una clara vessant esportiva: un K4 va completar un total de 25 quilòmetres per l’Estany

de Banyoles. En total es van fer vinti-cinc voltes d’un quilòmetre cadascuna i a cada volta es canviaven els quatre integrants de l’embarcació.

Els més petits també van ser protagonistes ja que van ser els encarregats de pintar i decorar, al seu gust, dues piragües. A més, durant tot el matí es va dur a terme el tradicional concurs de coques i pastissos. Ja de cara al vespre, a la mateixa gespa del club es va celebrar una Fire Party amenitzada amb un cocktail per acabar realitzant una rua fins al Parc de la Draga. L’aniversari va culminar amb la gala anual que aquest any va ser especial reunint cap a 300 persones al Pavelló de la Draga. El sopar es va acompanyar de projeccions audiovisuals, música, fotografies de rigor, reconeixements diversos no i el sorteig de regals com ara cursets de piragüisme, un lot de xuxeries, forfaits per esquiar a Vallter, entrades pel museu del Barça i samarretes de l’equip blaugrana firmades.

Judit Vergés, campiona del Món Sub-20 de Salvament i Socorrisme DAVID BERTRAN Banyoles A mitjans de novembre es va disputar el Campionat del Món de Salvament i socorrisme sub’20 a la localitat d’Adelaida, a Austràlia.

En aquesta competició hi va prendre part la banyolina Judit Vergés.

La representant del CN Banyoles, que competia amb la selecció espanyola, va tenir una actuació espectacular ja que de les 15 proves on va competir va aconseguir pujar el podi en 7 d’elles. El resultat més destacat és la medalla d’or i títol de campiona del món en 4x50 metres combinada, fent equip amb Isabel Costa, Irene Morales i Samanta Redondo. A més, la victòria va suposar un nou rècord del món sub'20 (1’49”59).

Vergés però es va endur un botí de sis medalles més, totes elles en

equip. Amb el mateix quartet va obtenir dues plates i dos bronzes.

Van ser segones en 4x25m arrossegament de maniquí i en 4x50m obstacles. Les medalles de bronze se les van penjar en 2x50m llançament de corda i rescat amb tub.

Les altres dues medalles restants van ser de bronze i en proves de platja (relleu platja i relleu oceanwoman), formant equip amb Isabel Costa, Irene Morales i Andrea Teran. En les proves individuals, va ser sisena als 200m obstacles, als 100m rescat i en taula surf i cinquena en oceanwoman. En la classificació final per equips, Espanya va ser tercera amb 571 punts per darrera d’Austràlia (769 punts) i Nova Zelanda (698 punts).

RevistaDeBanyoles 13

Taller d’història TALLER D’HISTÒRIA i

La transició democràtica a Banyoles (1975-1979) XII. Les eleccions municipals de 1979 JORDI GALOFRÉ JOSEP GRABULEDA Més de tres anys després de la mort del dictador, després d’haver-se celebrat dos referèndums, un per aprovar la Reforma Política (15 de desembre de 1976) i un altre per aprovar la Constitució Espanyola (6 de desembre de 1978), després d’haver-se celebrat dues eleccions al Parlament espanyol (15 de juny de 1977 i 1 de març de 1979), finalment va arribar el torn de les eleccions municipals, que es van celebrar el 3 d’abril de 1979. Eren les primeres eleccions municipals després de 45 anys sense democràcia als Ajuntaments.

UNA CAMPANYA ELECTORAL INTENSA A Banyoles, la campanya es va centrar entre quatre candidatures: CiU, ERC, PSC-PSOE i PSUC. CiU va presentar una llista encapçalada per Miquel Callís, acompanyat, en els primers llocs, per Joan Geli, Joan Parnau, Josep M. Massip, Jaume Butinyà o Jordi Bertran. La llista d’Esquerra estava encapçalada per Salvador Juncà i integrada per gent com Pere Comas, Tomàs Palmada, Odette Amigó o Salvador Oliva. La dels socialistes, encapçalada per Àngel Graboleda, incorporava Emili Martínez, Joan Solana o Xavier Vidal, entre d’altres. I a la del PSUC, encapçalada per Serafí Gimeno, hi trobem Dolors Terradas, Josep Aguirre o Carme Gratacós.

Tots els partits es van bolcar en una intensa campanya electoral. La Revista de Banyoles va fer una crida a la participació electoral: “No pot ser vàlid de cap manera quedar-se a casa i després queixar-se”. Després de presentar totes les llistes, la revista afegeix: “Que la gran ‘Festa Major’ del canvi ens porti un digne i noble ‘model de societat’”. Cotxes amb altaveus van recórrer la ciutat, es va repartir propaganda, es van

14 RevistaDeBanyoles

Debat d'alcaldables de Banyoles el 1979. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Banyoles.

enganxar cartells (“no deixant cap carrer sense la seva corresponent empastifada” diu la crònica de la Revista de Banyoles), es van celebrar mítings: els socialistes (amb Àngel Graboleda, Emili Martínez, Joan Solana i Xavier Vidal), CiU (amb la intervenció de Ramon Trias Fargas), ERC (que van projectar el documental Imatges del record) i el PSUC, a més d’una xocolatada del PSC a la plaça Major. L’1 d’abril, que era diumenge, hi hagué caravanes del PSC i d’ERC recorrent la ciutat, mentre que CiU organitzà una ballada de sardanes a la plaça dels Turers. Hi hagué també, organitzada pel Punt Diari, un debat entre els quatre alcaldables de Banyoles, amb els Catòlics ple de gom a gom.

La Revista de Banyoles va tancar la informació electoral amb una nota positiva: “En general podem dir que ha estat una campanya seguida amb interès per quant sembla que els banyolins, diguem la majoria, consideren més important elegir a les persones que als partits, en la qüestió de formar el nostre Ajuntament.”

A Porqueres, les llistes en disputa van ser tres: CiU, amb Joan Estany com a cap de llista, ERC, encapçalada per Sergi Juanola, i una llista d’independents, que va prendre el

nom d’Agrupació Democràtica i Progressista de Porqueres, encapçalada per Miquel Onzins. En la majoria dels altres municipis de la comarca, només es van presentar dues llistes, amb una notable presència d’independents, que és força indicativa de la debilitat de la implantació dels partits al territori. A Cornellà del Terri, totes dues llistes eren agrupacions electorals, la Candidatura Independent i Democràtica de Cornellà del Terri i l’Agrupació d’Electors Independents de Cornellà del Terri. A Crespià, ERC i una llista d’independents. A Fontcoberta, ERC (amb Lluís Ferrando d’alcaldable) i PSC-PSOE. A Palol de Revardit, CiU va competir amb una llista de Centristes de Catalunya-UCD. A Serinyà, CiU, amb Ricard Clavaguera, es va enfrontar a l’Entesa d’Independents de Serinyà, impulsada per ERC. I a Vilademuls, les dues candidatures van ser els Centristes de Catalunya-UCD i una Candidatura Independent i Democràtica. Als altres tres municipis de la comarca, Camós, Esponellà i Sant Miquel de Campmajor, només es va presentar una candidatura: la de Centristes de Catalunya-UCD a Camós i Sant Miquel de Campmajor, i la d’ERC a Esponellà.

FREC A FREC ENTRE ERC I CIU

Taller d’història TALLER D’HISTÒRIA i

El nou consistori democràtic banyolí el dia de la seva presa de possessió. 1979. Fotografia: Galeria 35

Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que havia guanyat les eleccions de 1934, tornà a guanyar les eleccions pel que fa al nombre de regidors: 24 regidors, mentre que CiU n’assolí 22. Pel que fa als vots, però, la victòria fou per a CiU, que n’aconseguí 3.662, mentre que ERC en va obtenir 3.086. Hi hagué, però, un tercer partit, la governamental UCD (que es presentava amb el nom de Centristes de CatalunyaUCD) que, tot i assolir només 674 vots, obtingué 21 regidors. Fou un bon resultat gràcies als vots de municipis petits. Vegem-ho més en detall.

CiU va guanyar a Banyoles, Porqueres i Serinyà. A Banyoles va obtenir 8 regidors, mentre que ERC en tragué 7. Un pacte entre ERC i els socialistes, que van treure dos regidors, va donar l’alcaldia a Salvador Juncà, d’ERC. El PSUC no va tenir cap regidor. A Porqueres, CiU va aconseguir 6 regidors, que li van donar la majoria absoluta sobre ERC, que en va treure 3, i els independents, només 2. Joan Estany i Trias, de CiU, va ser el nou alcalde, i ho continuaria sent ininterrompudament, fins a la seva mort, l’any 1992. A Serinyà, CiU va obtenir 5 regidors, mentre que ERC només en va aconseguir 2: Ricard Clavaguera fou el nou alcalde.

ERC va guanyar a Crespià, Esponellà i Fontcoberta. A Crespià, el nou alcalde fou Josep Ayats. A Espone-

Tres anys després de la mort del dictador, el clam per uns Ajuntaments democràtics era generalitzat.

Adhesiu de reivindicació de les eleccions municipals i d'ajuntaments democràtics.

llà, com que només es va presentar la llista d’ERC, el nou alcalde fou el cap de llista, Lluís Marcé. A Fontcoberta, ERC va treure 4 regidors, per 3 els socialistes: l’alcalde fou Lluís Ferrando. Es va donar el cas, però, que tots tres alcaldes van passar posteriorment a CiU. A Cornellà del Terri, la Candidatura Independent i Democràtica de Cornellà del Terri va aconseguir la majoria absoluta, amb 6 regidors, i el seu cap de llista, Josep Corominas, fou el nou alcalde. A Vilademuls, els independents van obtenir 6 regidors, per 3 de la UCD, de manera que el nou alcalde fou Narcís Vicens.

“”

CiU va guanyar a Banyoles, Porqueres i Serinyà.

A Banyoles va obtenir 8 regidors, mentre que ERC en tragué 7 Els tres municipis on va guanyar la llista de Centristes de CatalunyaUCD van ser Camós, Palol de Revardit i Sant Miquel de Campmajor.

A Camós i a Sant Miquel, perquè van ser les úniques llistes que es van presentar: Narcís Robert i Esteve Plana, respectivament, van ser els nous alcaldes. A Palol, la llista d’UCD, amb 4 regidors, va superar la de CiU, amb 3: el nou alcalde fou Narcís Mir. A eleccions municipal següents (1983), a Camós i a Sant Miquel de Campmajor hi tornà a haver una sola llista, però aquest cop de CiU, i el mateix passà a Palol a les eleccions de 1987.

RevistaDeBanyoles 15

Retrat Arnat RETRAT ARNAT ARXIU COMARCAL DEL PLA DE L’ESTANY

Recuperem la nostra memòria L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (http://cultura.gencat.cat/arxius/acpe) conserva moltes fotografies de la nostra comarca. D’entre elles n’hi ha que se’n coneixen la majoria de les dades; malauradament, però, n’hi ha moltes que són una incògnita. És per això que, mitjançant els Retrats Arnats de la Revista de Banyoles, us demanem si ens podeu donar dades de La foto amb incògnites. Si volem preservar la memòria, els records de les diferents generacions, necessitem la vostra col•laboració; sinó aquesta memòria s’esvaeix en el temps i s’acaba perdent. A canvi, us oferirem en aquestes pàgines La foto coneguda.

Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany / Fons Consell Comarcal del Pla de l’Estany / 187 / Autor desconegut / Anys 30 / Can Prat de la Mitjavila, masia de Sant Vicenç de Camós, a la dècada de 1930-1940 abans de la seva restauració.

Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany / Fons Consell Comarcal del Pla de l’Estany / 169 / Autor desconegut / Data desconeguda / Es tracta d’una cursa de braus a Cornellà del Terri, a la plaça del Maig durant una festa Major.

Qui són aquestes persones? Qui va prendre la fotografia? De quin any és la fotografia? Si ho sabeu, podeu trucar a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (pl. del Monestir, 30. 17820-Banyoles; telèfon: 972 58 40 70) o enviarnos un correu electrònic: acplaestany.cultura@gencat.cat

16 RevistaDeBanyoles

Càritas CÀRITAS i

Iniciativa a la Fira del cop d’ull infantil CÀRITAS ARXIPRESTAT DE BANYOLES La majoria de la mainada actual sol disposar de moltes joguines. Algunes vegades són tantes que, quan ha passat l’edat que els eren adequades, la Fira del Cop d’Ull Infantil és una ocasió per desprendre-se’n.

No tot es pot guardar i aquesta és una bona avinentesa per intercanviar-los pagant quantitats simbòliques, o també per adquirir-ne a bons preus.

Com que, afortunadament, sempre hi ha qui pensa en les necessitats dels més desafavorits, algunes mares de família sensibles van proposar a Càritas de fer una acció pensant en el Nadal i els Reis, quan per tradició és l’hora de proveir-ne per als infants.

El suggeriment era una novetat interessant i va ser motiu per plantejar-ho a l’organització. Es tracta de la Secció de Filatèlia i Numismàtica del Centre Excursionista de Banyoles, que va donar-hi ja no només acollida, sinó que s’hi va implicar plenament col·laborant-hi per fer les coses més fàcils i efectives.

Suggeríem que el lliurament el fessin els nens i nenes mateixos, especialment en començar la fira i iniciant-los així en la solidaritat humana que desitgem, i més en aquestes dates.

El resultat va ser molt bo i actualment ja hi ha voluntaris de Càritas que estan seleccionant cada joguina segons les edats més adequades i fent una valoració i llistes de les famílies, amb els fills que se’n beneficiaran.

D’aquesta manera volem que tos els infants de la comarca tinguin il·lusió i no es quedin sense joguina el dia dels Reis. Tot gràcies a la iniciativa solidària d’uns pares i a la bona predisposició dels organitzadors. És interessant remarcar que cada cop són més les propostes que ens arriben per fer noves accions i aportacions vinculades a actes, sorteigs, quines, campanyes, trobades d’amics, aniversaris, etc. De veritat que ens satisfà molt que ho puguem acceptar, perquè són proves ben evidents de la gran so-

lidaritat que tenim al Pla de l’Estany.

I recordeu que el Nadal també és un bon moment per col·laborar econòmicament. Podeu fer els ingressos al número de compte que sempre apareix a aquesta secció, o bé dirigint-vos a les parròquies de Banyoles i de la comarca. Igualment als locals de Càritas a Banyoles. Si desitgeu que el donatiu desgravi en la vostra declaració de la renda, és necessari acreditar-ho i donar les vostres dades per rebre el certificat corresponent. Per endavant, moltes gràcies.

Càritas Arxiprestal de Banyoles C/ de la Muralla, 28.Telèfon 972583055. email: banyoles@caritasgirona.cat Número de compte: 2100 0023 41 0101615988

RevistaDeBanyoles 17

Església ESGLÉSIA “I nosaltres què hem de fer?”

RAMON PIJOAN Fa cosa d’un mes, la premsa es feia ressó de l’elecció del cap de l’església cristiana copta d’Egipte. Explicaven com un infant, amb els ulls tapats, extreia una de les tres paperetes que estaven en una copa de vidre. Aquest acte solemne anava precedit per tres dies de dejuni. Si volem una cosa més propera a casa, ens podem fixar en les eleccions que de fa ben pocs dies. Tota consulta ciutadana a través de les urnes va precedida d’una jornada de reflexió, un dia en que no es fa publicitat ni es fan debats. Ambdos casos es tracta d’esdeveniments importants: per l’església copta egípcia el primer, per Catalunya el segon cas. Davant d’un fet rellevant cal reflexió, cal meditar-ho bé, cal pensar-ho i dejunar, si és el cas. Dejunar de presions exteriors, d’interessos no confessats, per ser capaços d’encertar el camí que s’escull a conciència.

D’aquí poc mes de quinze dies celebrarem la festa del Nadal. Pels cristians el Nadal és una festa grossa i important. És per Nadal quan recordem i celebrem que Déu es fa home, que es fa un de nosaltres. I si el Nadal és una de les festes importants pels cristians caldrà posar atenció a l’hora de preparar-ho. No fos cas que, tot i ser important el fet, ens passés desapercebut. Per tot això l’església ens proposa un temps de preparació pel Nadal, uns dies que en diem temps d’Advent i que dura tres setmanes.

Deia suara que abans d’un solemne esdeveniment cal un espai de reflexió, de recerca, de serenor per encertar el camí. L’Advent és aquest espai que ens hauria de servir per preparar-nos pel Nadal. Preparar el Nadal cristià no vol dir pensar només en el que és material: els àpats, regals, viatges o esquiades. Cal, més aviat, preparar el Nadal del cor, del nostre interior, aquell que toca el més íntim de nosaltres mateixos, aquell que arriba a la fe.

Poc abans que Jesús comencés a pre-

18 RevistaDeBanyoles

Sinaí

dicar aparegué, al desert de Judea, un predicador que convidava a la conversió, al canvi del cor. Aquest era Joan Baptista. L’Evangeli ens ho explica: “La gent preguntava a Joan Baptista: - Així, doncs, què hem de fer?

Ell els responia: - Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: - Mestre, què hem de fer?

Ell els respongué: - No exigiu més del que està establert.

Igualment uns soldats li preguntaven: - I nosaltres, què hem de fer?

Els va respondre: - No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada. (Lc 3,10-14).

Com els que s’apropaven a Joan nosaltres també ens podem preguntar: si vull preparar el Nadal en el meu cor què he de fer? I segur que les respostes de Joan, tot i tenir quasi dos mil

anys, continuen essent actuals. Què hem de fer? Compartir, ser justos, no ser violents ni envejosos. Obrint els ull de bat a bat ens adonarem de l’estretor en què viu molta gent al nostre costat, degut a la situació econòmica.

I si tenim el cor esponjat serem capaços de compartir el poc o molt que tenim. Caminant per aquesta senda segur que el Nadal el viurem diferent.

Si volem aprofitar el temps d’Advent és bo que cerquem espais de silenci, de reflexió, i anem concretant la resposta a la pregunta: i jo què haig de fer? Què hi ha en el meu cos que no s’avé amb l’esperit de Nadal? Què hi ha en la nostra vida que no s’adiu a la senzillesa de la cova de Betlem? El meu tracte amb els mes propers s’assembla amb l’ambient de la família de Jesús, Josep i Maria?

Segur que si vivim l’Advent a fons, si preparem a consciència el Nadal, anirem descobrint, una mica més, l’autèntic sentit de les festes de Nadal.

Festes on l’essencial és que Déu planta la seva tenda entre nosaltres.

Església ESGLÉSIA Mieres D’aquesta parròquia, que avui forma part de l’arxiprestat de Banyoles, ja en trobem notícies l’any 844. L’església actual, dedicada a Sant Pere, és construcció del segle XVIII, i en ella s’hi celebra missa cada diumenge i dia de festa.

Octubre - Novembre 2012 HAN REBUT EL BAPTISME Biel Llagostera Illamola Martí Sala Ferrer Martina López Fernández DEFUNCIONS Octubre Dia 2. Maria Carme Font i Puigdemont. 51 anys. Banyoles Dia 2. Dolors Daranas i Arbusà. 88 anys. Cornellà de Terri Dia 7. Joan Valentí i Angelats. 73 anys. Porqueres Dia 7. Joan Codina i Calsina. 74 anys. Banyoles Dia 8. Manuel Cayuela Garcia. 71 anys. Banyoles Dia 10. Jordi Giró i Perafita. 27 anys. Porqueres Dia 10. Pere Vilanova i Soy. 76 anys. Mieres Dia 11. Isabel Ramió i Pla. 95 anys. Banyoles Dia 14. Isabel Callís i Vila. 69 anys. Banyoles Dia 22. Luis Magin Barnes. 77 anys. Porqueres Dia 25. Consol Pujolràs i Bosch. 92 anys. Banyoles Dia 25. Joaquima Ventura i Arnau. 98 anys. Banyoles Dia 26. Teresa Parella i Gras. 88 anys. Cornellà del Terri Dia 26. Pere Bertran i Banal. 86 anys. Serinyà Dia 27. Agustí David i Mallol. 92 anys. Cornellà del Terri Novembre Dia 1. Bonaventura Angelats i Caritg. 85 anys. Banyoles Dia 4. Teresa Gironella i Lladós. 80 anys. Banyoles Dia 8. Antoni Riera i Devall. 91anys. Banyoles Dia 8. Maria Figueras i Compta. 90 anys. Esponellà Dia 8. Carme Vila i Font. 88 anys. Banyoles Dia 11. Francesc Pagès i Saurina. 77 anys. Banyoles Dia 12. Pere Teixidor i Arbusà. 87 anys. Cornellà del Terri Dia 12. Francisco Rodríguez Guijarro. 57 anys. Banyoles Dia 14. Maria Loreto Quera i Puigcercós. 67 anys. Banyoles Dia 15. Carmen Robledillo Carmona. 76 anys. Mata Dia 16. Dolors Turró i Sitjà. 86 anys. Banyoles Dia 18. Concepció Blanch i Nogué. 86 anys. Cornellà del Terri Dia 18. Josep Palmada i Puerto. 72 anys. Banyoles

RevistaDeBanyoles 19

Els dimarts sortim DIMARTS SORTIM Castell medieval de les Escaules i Pantà de Boadella

ARSENI SALLENT La sortida de la que parlem aquest mes és a la comarca de l’Alt Empordà, concretament al lloc on va esdevenir l’espectacular, sorprenent i catastròfic incendi d’aquest estiu.

Amb cor fort hem anat a conèixer la magnitud de la tragèdia. Per la N-260 hem anat fins Avinyonet de Puigventós, on hem seguit fins a Llers. Aquí hem buscat una pista de terra que ens ha portat a trobar la carretera GIV-504 de Pont de Molins a Boadella. És a la mateixa sortida de Llers on ja es veuen els espais cremats pel foc. Es pot dir que fins que no hem arribat al pantà de Boadella no hem deixat d’estar envoltats de pins i alzines, planters i fins i tot oliveres i cirerers cremats o rostits. Un desastre.

Poc abans d’arribar a Boadella, i poc després de trobar l’espai de la Caula, un indret on hi ha un saltant d’aigua de 30 metres d’alçada, trobem un indicador que assenyala el veïnat de les Escaules.

20 RevistaDeBanyoles

Hem aparcat el cotxe a l’entrada del poble i hem anat a fer una descoberta de la població.

Els carrers de Les Escaules, estrets i costeruts, presenten un aire rústic i antic.

La plaça major s’obre en el centre del poble i forma una mena de mirador damunt una petita plana coberta d’oliveres i ametllers. L’anomena’t carrer d’Amunt

Els dimarts sortim s’enfila per la pendent de la muntanya i és el més llarg del poble. Les cases ben restaurades, amb eixides, balcons i badius, amb flors a peu de llindar, es miren l’altiva torre del castell, mig amagada per les espesses pinedes.

Al final del carrer de l’Oli hi ha un passadís cobert amb volta rebaixada que segurament era una antiga porta d’entrada a la població (segles XIV-XV). Les cases de Les Escaules són dels segles XVI al XVIII. La majoria de façanes conserva la pedra al descobert (còdols de riu), hi ha portals adovellats i finestres emmarcades amb carreus de pedra tosca. Als cossos superiors hi ha rústics badius també emmarcats amb pedra tosca. Algunes cases posseeixen ràfecs de teulada decorats (triangles vermells sobre fons blanc) i algunes inscripcions.

Acabat el recorregut hem seguit unes indicacions de la fitxa que portàvem i ens ho han confirmat uns senyals al peu del camí. Hem començat a caminar per una pista asfaltada que va pujant fins un dipòsit d’aigua on un camí de terra ja ens ha portat fins el peu del castell. Repetim que tot el trajecte es en mig d’arbres cremats, però la naturalesa és molt sàvia i valenta i ja hem pogut veure brotar plantes d’esparregueres, llentiscles i aritjols.

les en primer terme i els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes al fons.

Arribats al castell hem pogut observar que el centre d’interès es la torre que és manté en peu. Fa molt d’efecte quan estàs a sota, ja que a diferència de la resta es veu molt sencera. Segurament s’ha fet alguna rehabilitació, ja que es pot visitar mitjançant una escala que s’hi ha construït per poder-hi accedir.

Les primeres referències al topònim Les Escaules daten de l’any 1002, en una butlla del papa Silvestre II a favor de la Seu de Girona, on surt esmentada l’església de Sant Martí de les Escaules, al comptat de Besalú. Tot i que d’aquest castell no hi ha gaire informació, tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1123 quan Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, donà diversos castells en feu a Ponç Hug, comte d’Empúries, entre ells també els de Molins, Terrades i Boadella.

EL CASTELL MEDIEVAL DE LES ESCAULES El castell ocupa un cim rocós d’un turó de 235 metres que s’enlaira al sud-oest del poble. Des d’allà es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escau-

La fortalesa presenta una planta esquemàtica en que la torre cilíndrica és envoltada per un recinte murat. La funció d’aquest castell era la de vigilar la línea fronterera entre els comtats d’Empúries i Besalú. El castell ja apareix documentat

l’any 1123, però les restes actuals són d’una obra medieval (segles XIV-XV). La torre, d’uns 10 metres d’alçada, era coronada per merlets, dels que només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia també quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte emmurallat presenta alguna sagetera. En el seu interior hi havia una cisterna, actualment mig colgada.

Hem deixat Les Escaules i ens hem arribat a veure el pantà de Boadella, en l’entorn que abasta la vista no hem vist cap signe del foc, el que sí hem vist és que està en una situació deplorable. El nivell està molt baix, esperem que es pugui veure en les fotografies que hem fet.

Hem decidit tornar cap a casa fent parada a Cistella on hem menjat al centre cívic de la plaça.

RevistaDeBanyoles 21

Entrevista ENTREVISTA Jordi Gratacós: “Defenso la renovació del diorama, malgrat que a alguns no els agradi”

Jordi Gratacós, pessebrista i constructor de diorames

ELOI CAMPS PREGUNTA: Des de quan està lligat als pessebres i els diorames?

RESPOSTA: Des dels sis o set anys.

Volia anar a buscar molsa amb el meu pare, així que un dia que ell hi va anar, vaig pujar d’amagat a la seva furgoneta. Des de llavors que m’han interessat els pessebres i els diorames.

P: És autodidacte?

R: Sí, en vaig aprendre pel meu compte. De petit, feia pessebres amb qualsevol cosa que trobava per casa: estris de cuina, revistes, guix i altres materials que agafava del meu pare...

P: Quan comença a fer pessebres i diorames?

R: Quan era un adolescent. En aquells anys, Acció Catòlica organitzava un concurs de pessebres a Ba-

22 RevistaDeBanyoles

nyoles. En una edició, quan tenia setze o disset anys, em van dir que havia guanyat el primer premi però a l’hora de la veritat no me’l van donar perquè no anava gaire a missa! (riu). En aquella època estàvem dominats pels capellans... Finalment, vaig compartir el premi amb un altre concursant. Això em va fastiguejar i vaig deixar de fer pessebres. El 1969 vaig marxar a Eivissa, on vaig treballar com a encarregat de fer els plànols en una empresa de piscines. No va ser fins quatre anys més tard, en tornar de l’illa, que vaig reenganxar-me a aquesta afició. I fins avui.

P: Com ha canviat en tot aquest temps el món dels diorames?

R: Jo he intentat actualitzar aquesta tradició, adaptant els diorames a les circumstàncies actuals. Per exemple, vaig fer un diorama en què situava el Naixement del nen Jesús en una estació de tren, inspirant-me en un quadre francès. En vaig fer un altre en què Josep, Maria i el seu fill estan a sopluig en un bloc de pisos

El banyolí Jordi Gratacós va entrar en contacte amb el món dels pessebres essent un nen. Actualment, als 84 anys, segueix mantenint viva la seva passió per aquesta tradició lligada a les festes nadalenques i és el membre més veterà de l’Associació de Pessebristes de Banyoles. Aquesta associació organitza cada any, per Nadal, una exposició amb els diorames dels seus membres, a més de portar-los a concursos i trobades arreu del territori.

en construcció, i en primer terme hi ha una masia enderrocada. Aquest any tinc ganes de fer-ne un en què s’hi reflecteixi la problemàtica de la immigració, amb personatges que arriben a un indret nou.

Hi ha gent que, en canvi, és més conservadora i no els semblen bé aquests canvis: prefereixen seguir representant les escenes com s’ha fet sempre, amb ambients rurals, cases de pagès, etc. Fan diorames que semblen maquetes; trobo que són freds i tenen poca qualitat. No tenen cap poesia, són una copia de models ja existents. Jo intento donar-los un aspecte més natural i artístic. Defenso la renovació del diorama, malgrat que a alguns no els agradi.

P: Quins altres aspectes són diferents respecte quan va començar?

R: Fonamentalment, els materials.

Actualment, tenim una gran varietat de materials que abans no teníem: plàstic, porexpan, etc. Quan jo era

Entrevista ENTREVISTA

jove només teníem guix i fusta i el procés era molt més feixuc que ara.

reixo fer servir colors vius i lluminosos.

P: Aquesta tradició s’ha desvinculat de l’Església amb el pas dels anys?

R: Sí, des de fa un temps que estan força separades l’una de l’altra. Hi ha tanta indiferència respecte la religió... En aquest sentit, vaig construir no fa gaires anys un diorama en què el Naixement té lloc en una església en ruïnes, per simbolitzar que s’està abandonant la religió.

Però, comptat i debatut, els diorames sempre estaran vinculats a la religió cristiana: al capdavall, serveixen per rememorar el naixement de Jesucrist.

P: Els pessebristes esmercen gaire temps per elaborar un diorama?

R: Depèn de la complexitat del diorama i de qui el fa. Cal dedicar-hi unes quantes hores al dia, si es vol fer bé. N’hi ha que s’hi passen un mes i d’altres que, en una setmana, ja el tenen fet. Si s’hi volen introduir molts detalls, el procés s’allarga i es complica. Això sí, sempre és interessant que faci fred! A l’estiu no se’n poden fer, de diorames.

P: Una altra de les seves aficions és la pintura. Això l’influeix d’alguna manera quan ha de construir un diorama?

R: Sí, sobretot a l’hora de triar els colors i d’equilibrar les llums i ombres de l’escena. N’hi ha molts que fan els diorames foscos; jo prefe-

P: S’ha mantingut l’afició pel pessebrisme en la seva família?

R: No gaire... El meu fill, en Jordi Gratacós, en “Soco”, sí que en feia, abans, de diorames, tot i que actualment ho té una mica abandonat. A veure si enganxo les ganes de ferne als meus néts! A la canalla sempre els agraden, les activitats d’aquest tipus. Juguen i construeixen; s’ho passen bé.

P: Creu que el món del pessebre i el diorama gaudeix de bona salut?

R: De moment sí. Cada any, amb l’Associació de Pessebristes, anem a trobades arreu de Catalunya. En algunes poblacions, els diorames que fan són poca cosa i estan una mica antiquats. En canvi, en ciutats com Olot la tradició és molt viva i s’hi veuen obres molt bones.

D’altra banda, espero que els diorames segueixin millorant en el futur i que els joves renovin aquesta tradició.

P: Què li diria a una persona jove que pensi que els diorames són una activitat vella i tronada?

R: Que intenti introduir-se en aquest món i veurà com és una activitat estimulant. Si s’hi trenca una mica les banyes, segur que l’hi acaba agradant. És una afició creativa, artística i que omple molt. A més, relaxa: per mi és com la música.

RevistaDeBanyoles 23

Negocis NEGOCIS Can Parrassa, un negoci familiar banyolí GLÒRIA RIBUGENT El negoci de Can Rigau s’inicia l’any 1876 quan Antoni Rigau i Bosch, provinent d’una família de ferrers, obre una botiga de reparació de rellotges, on també ven alguna joia. La seva ubicació inicial era al carrer Mn. Jacint Verdaguer, però aviat es desplaçarà a la Plaça dels Turers, abans d’anar a la Plaça Major l’any 1887.

El negoci passa a mans del seu fill Antoni Rigau Sala, que s’havia casat amb Rosa Rigau Marot, una cosina nascuda a Tarragona, on la seva família s’havia desplaçat per dedicar-se també a la rellotgeria. El matrimoni va tenir tres fills, Antoni, Francesc i Esteve Rigau Rigau.

El pare, però, va morir jove i un cunyat de la Rosa va fer-se càrrec de la botiga fins que els germans Antoni i Francesc van ocupar-se’n sols. Tot i així, el primer aviat va deixar-la per anar a treballar a Indústries Coromina, i simultàniament feia de cronista de la ciutat. Acabada la Guerra Civil, el germà petit, Esteve Rigau Rigau, va entrar al negoci i va incorporar-hi l’òptica, ja que s’havia tret el títol de “Diplomado en anteojería” a Barcelona. El fet de combinar rellotgeria i òptica era molt habitual.

En Francesc Rigau, però, també va morir jove, quan el seu fill Antoni Rigau Salvatella tot just s’acabava d’incorporar com a rellotger al negoci, el 1970, amb quinze anys. Com explica Antoni Rigau i Salvatella, als inicis la botiga es dedicava fonamentalment a arreglar rellotges de paret i de butxaca, però més tard el paper del rellotge de polsera va guanyar popularitat en detriment del de butxaca, i pel que fa al de paret, que abans servia per donar l’hora a la casa, “ara qualsevol electrodomèstics ja té un rellotge que fa aquesta funció”. Tot i així, diu que ara tenir rellotge és més habitual i que “abans tenia un altre valor i era un rellotge generacional, que passava de pares a fills i fins i tot néts”.

L’any 1984 s’hi incorpora a treballar amb Antoni Rigau Salvatella el seu

24 RevistaDeBanyoles

germà Isidre, que té el títol universitari d’Òptic optometrista. Tal com ell explica, un diplomat ja podia regular la vista tot i que habitualment la gent anava primer al metge perquè els fes la recepta.

Ara, però, el paper d’òptic ha agafat més protagonisme, perquè té més coneixements, i ja s’ocupa de tot el procés.

El canvi més destacat dels últims anys, com expliquen els dos germans, ha estat la incorporació de l’òptica i la rellotgeria al món de la moda. L’Isidre explica que quan hi va entrar “només hi havia sis, vuit o deu models d’ulleres i tres colors” i que ara, en canvi, en entrar les ulleres al món de la moda cal assessorar tècnicament, però també estèticament del que anirà millor.

Rellotge

Pel que fa al nom popular del negoci, “Can Parrassa”, ells mateixos expliquen que hi ha dues teories: en primer lloc podria venir d’un vantpassat que es digués Pere i, al ser alt i gros, l’anomenaven “Perassa”, i, d’aquí, Parrassa; l’altra és que la família tenia una casa amb una parra molt

de paret del fund ador

grossa que molestava als vianants, que es queixaven d’aquella “parrassa”, i d’aquí també Can Parrassa. Quina és la bona, doncs, és un misteri.

Reportatge REPORTATGE LLUÍS BARBA I AGUSTÍ RAFART

Dos voluntaris banyolins a la División Azul, el front de Rússia A partir del mes de juny de 1941 quan l’exèrcit alemany decidí envair Rússia, des de l’Estat Espanyol es va promoure l’allistament de voluntaris per participar en una guerra a milers de quilòmetres de distància.

Començava el que seria la División Azul, l’expedició de soldats espanyols, que es va incorporar a l’exèrcit alemany de l’Est dins el conflicte de la Segona Guerra Mundial.

Les circumstàncies històriques d’Espanya en aquell moment i l’entusiasme en aquesta missió del ministre d’Afers Estrangers, Ramon Serrano Suñer, cunyat de Franco, van aconseguir en poques setmanes la captació de més de 18.000 voluntaris entre joves de totes les edats i classes socials. La seva participació militar fou la d’incorporar-se al front de la ciutat de Leningrad, el lloc on van estar els dos banyolins.

26 RevistaDeBanyoles

Croquis de la situació general del front rus l’agost de 1941. Extret del llibre la Division Azul. Donde Asia empieza. Teniente General Emilio Esteban-Infantes.

Reportatge REPORTATGE MIQUEL RUSTULLET La perspectiva dels anys ens haurien de donar l’objectivitat suficient per repassar amb serenitat un període històric que ha tingut defensors convençuts, però també grans detractors, en la participació espanyola en la guerra contra Rússia, el que es va conèixer com la División Azul. Després de més de setanta anys tenim l’oportunitat d’escoltar el testimoni de dos protagonistes. Dos banyolins que hi van ser. Coneixerem la seva estada al front rus i també la reflexió de les circumstàncies, la ideologia política imperant en aquell moment de la història, que els va engrescar a anar-hi.

ELS ANTECEDENTS Quan feia quasi dos anys que havia esclatat la segona guerra mundial, el juny de 1941, les tropes alemanyes van entrar en territori soviètic. Fins llavors, Espanya s’havia mantingut en una posició neutral en el conflicte bèl·lic, malgrat les pressions de Hitler, i Franco no volia enemistar-se amb els aliats. Atès, però, que durant els combats de la guerra civil, tropes alemanyes havien col·laborat al costat de Franco en diverses accions militars de trist record, el govern espanyol es veié obligat a retornar “el favor” rebut. La intervenció dels alemanys dins el front rus va ser una de les raons que van impulsar el reclutament de soldats voluntaris per participar a la guerra contra Rússia. Es tractava de combatre el comunisme, la veritable bèstia negra del règim. Amb l’excusa de l’anticomunisme Franco aprofità aquesta possibilitat menys compromesa i que li permetia, d’alguna manera, mantenir la neutralitat.

EL RECLUTAMENT DELS DIVISIONARIS El ministre d’Afers Estrangers del nou règim, el cunyat de Franco, Ramon Serrano Suñer, un home d’ideologia manifestament germanòfila, fou l’encarregat de promoure la crida dels primers voluntaris per lluitar al costat dels alemanys i contra el comunisme. Pocs dies després de la invasió dels alemanys en territori rus, el juny de 1941, un inflamat discurs polític a Madrid fou el punt d’arrencada per engrescar joves a participar en aquella guerra. Serrano Suñer, amb la famosa frase de “Rusia es culpable”, va donar arguments a tots els que directament o indirectament havien patit les

28 RevistaDeBanyoles

Lluís Barba Veguillas a l’esquerra de la fotografia i al seu costat l’Agustí Rafart, en una fotografia actual.

violències de la guerra civil. Les ferides de la guerra encara eren absolutament obertes, es vivien uns temps amb uns discursos molt inflamats que arribaven als més joves. A finals de juliol de 1941 ja hi havia més de 18.000 homes voluntàriament disposats a anar al front per participar en aquesta mena de croada. La División Azul es va transformar en la División 250 de Infanteria de l’exèrcit alemany. El nom d’“Azul” és degut al fet que bona part dels que s’enrolaren eren provinents de la Falange, el partit polític fundat per José Antonio i que usava la camisa blava com a distintiu.

LLUÍS BARBA VEGUILLAS Lluís Barba Veguillas va nèixer a Banyoles el 6 de febrer de 1924. Està casat amb Catalina Oliveras Aurich i és pare de 3 fills. Un home que mai s’havia amagat de confessar la seva simpatia propera al règim franquista, sí que reconeix que, ajudat segurament per circumstàncies familiars, el van portar a participar en una guerra que no era ben bé la seva. En Lluís formava part d’una família molt nombrosa, amb la mare Isabel Veguillas i el pare Fèlix Barba, subtinent de la Guàrdia Civil que s’havia

retirat el setembre de 1935, mesos abans d’esclatar la guerra civil. Tot i haver deixat el cos, el pare va ser assassinat per un grup de milicians l’agost de 1936. El consegüent drama familiar, a càrrec sobretot de la mare Isabel, una dona lluitadora que va ser capaç de tirar endavant la família, va suposar un punt d’inflexió que va marcar tota la germandat. En Lluís, que llavors tenia 12 anys, mai s’ha pogut desfer del record d’aquell trist dia que es van endur el seu pare.

VOLUNTARI A L’EXÈRCIT Un cop acabat el conflicte de la Guerra Civil, amb menys de 16 anys es va fer voluntari a l’exèrcit de terra. El seu destí va ser l’arma d’Artilleria a Girona. Tenia il·lusió de seguir les passes del seu pare, volia ser oficial de la Guàrdia Civil. En aquells anys una bona manera era allistar-se a l’exèrcit per després tenir l’accés més ràpid a l’acadèmia especial de Madrid. Així ho va fer. Aquell inquiet esperit inicial, va quedar truncat després de la seva estada al front de Rússia. Les experiències viscudes van fer que la motivació per seguir els estudis com oficial quedessin arraconats. Les vicissituds i duresa del front en l’aspecte militar li van treure les ganes.

REPORTATGE Reportatge Eren els últims mesos de 1939, en la immediata postguerra, uns anys en que tenien lloc els funestos afusellaments de condemnats per causes o fets derivats de les persecucions i excessos de la revolució del 1936. Per dur a terme algunes de les execucions hi feien intervenir tropa de l’exèrcit, cada setmana una arma diferent, un cop els d’Infanteria i una altra vegada els d’Artilleria, un grup format per 12 soldats, 2 sergents i un oficial. El punt de trobada era directament a l’esplanada del cementiri de Girona. El 15 de novembre de 1939 li va tocar als d’Artilleria i aquell dia en Lluís hi era. Al cap de poca estona d’aquella matinada freda de tardor veu aparèixer un capellà que acompanyava i enraonava amb el condemnat a mort. Les cames li van començar a tremolar com una fulla d’arbre quan va veure que es tractava del banyolí Joan Tarrats, 1conegut per en Racó. Recorda com el capellà li demanava si es volia confessar que en Racó li diu “faci el favor de no amargarme més, i digui’m on m’haig de posar”.

“Tot i que es veia un home abatut i acabat tenia una gran enteresa. Crec que va ser condemnat per haver format part del “sindicat”, però jo el recordava perquè havia fet d’escolà i de campaner al monestir”, explica Lluís. Sort que l’oficial va demanar voluntaris que van estalviar a en Lluís haver de formar part d’aquell escamot d’afusellament.

EL VIATGE CAP EL FRONT DE RÚSSIA En Lluís, quan feia la mili a Girona, era molt amic amb un caporal asturià més gran que ell. Després dels discursos que arribaven des de Madrid, l’amic asturià es va apuntar per anar a Rússia, “li vaig dir: si tu vas a Rusia jo también vengo”.

I d’aquesta manera va ser com van prendre la decisió d’enrolar-se a la primera División Azul. Per telèfon, i des de Girona, es va acomiadar d’algun dels seus germans. “De la mare vaig ser incapaç de fer-ho, vaig suposar que la faria plorar molt i ho vaig encarregar al meu germà Jesús que li digués.”

de l’andana de l’estació, els va fer un gest com un senyal d’amenaça de mort.

Un capità del comboi que havia observat aquell gest va ordenar la retrocessió del tren. “Quan érem a l’estació vaig veure com uns agents de la SS, la temible força de protecció alemanya, ja l’havien pres i mort. Fou el primer xoc que em vaig trobar d’aquella brutal guerra.”

Van viatjar des de Girona a Barcelona i Vitoria, on es van trobar amb la resta dels expedicionaris. El viatge va continuar cap Hendaia, la ciutat fronterera francesa, un veritable nus ferroviari. Una ciutat que estava molt vigilada pels alemanys, amb un serveis molt estrictes i durs. Tant és així que en Lluís recorda amb veritable tristesa l’episodi d’una noia que, quan el tren ja arrencava, des

Quan van ser a Alemanya els van dur fins a la població de Grafenwohr, Baviera, a pocs quilòmetres de Munic. Aquí seria el lloc d’instrucció i preparació abans d’arribar al front rus. Hi havia fortificacions, terrenys preparats pels diferents exercicis tàctics, però alhora disposava d’unes bones instal·lacions per estar-hi còmodament. Van ser unes tres setmanes envoltats d’uns immen-

Una fotografia del 20 de març de 1942. Els caporals Lluís Barba, amb els braços plegats, al costat del seu company Longuinos González Ortiz, al monestir de Trobichino (Rússia). Col.lecció familiar de Lluís Barba.

sos boscos. Aquí va ser el lloc on els van uniformar amb el vestit de la Wehrmacht, “pensa”, diu en Lluís, “que quan entràvem ens preguntaven el peu que calçàvem i amb això ja en tenien prou, ens anaven donant la resta de les peces de vestir, fins la darrera, el casc, i tot ens anava a mida”. Per poder ser identificats com espanyols se’ls permetia lluir en el braç dret de l’uniforme un emblema amb les lletres ESPAÑA. El 31 de juliol van jurar fidelitat al Fürher i el dia 20 d’agost, després d’un breu període d’instrucció, van començar la marxa cap al front. Formava part del regiment número 250, 2n Grup, 5a Bateria.

La primera part del viatge fou per via fèrria fins a Grodno (actual Bielorússia).

Era l’1 de setembre de 1941 i aquí va RevistaDeBanyoles 29

REPORTATGE Reportatge començar el veritable calvari, una marxa d’entre 900 i 1.000Km a peu per terres poloneses i russes per arribar fins a Witebs. “Va durar més 30 dies que vam caminar entre 30 i 50Km per dia, i a més a més carregats. Cada vespre quan arribàvem a lloc quedàvem dormits quasi a peu dret”. En Lluís, que llavors tenia 17 anys, ho recorda com un dels episodis més durs de la seva estada per terres russes. No s’està de dir, però, que l’alemany és un poble molt ben organitzat i que tenia un exèrcit ben disciplinat, “durant tot el viatge mai ens va faltar el menjar”. Transportaven el ranxo amb uns carros. “De pa, mantega i confitura sempre en teníem”. Pel darrer tram també es va utilitzar el tren, fins arribar al front de Nóvgorod a 19Km de Sant Petersburg, o Leningrad, tal com era coneguda aquells anys la ciutat. Des d’allà divisaven les cúpules dels històrics edificis d’aquesta magnífica ciutat russa que fou seu imperial dels tsars.

LA PARTICIPACIÓ AL FRONT Som el 12 d’octubre de 1941, en el front de Leningrad, marcat per la frontera del riu Wolchow on a la riba oriental hi havia els russos i a l’occidental, les posicions alemanyes, entre les que hi havia la División Azul. Aquell va ser el primer dia de la presència espanyola i, per fer-se sentir, van disparar totes les bateries.

L’arrogància sempre els va caracteritzar.

Allà, Lluís Barba va estar destinat a transmissions, “on m’estava 4 hores situat dalt del campanar de l’església-monestir de Trubitchino com observador, vigilant el moviment de les tropes russes dins les seves trinxeres”. En aquest monestir, on hi tenien la caserna, van aparèixer sis monjos russos que, esporuguits, amb els hàbits polsosos i després d’haver acabat segurament els queviures, van decidir sortir del seu amagatall on havien viscut els darrers sis mesos. En Lluís prestava servei quatre hores més a la central telefònica, atenent a les trucades que es produïen.

A més, diàriament havia de supervisar l’estat de la línia telefònica que, amb l’ajut d’un guant i tensant el fil, recorria entre 3 i 4Km per comprovar que no estigués trencada. Durant el temps que va estar a la sala de ràdio, alguns vespres mirava de connectar amb Ràdio Barcelona. “Quan sentia alguna sardana el cor se m’eixamplava”. Hi havia altres soldats, més en segona línia, que tenien cura dels animals i les curenyes, els carros sobre els quals s’hi col·locava el canó per desplaçar-lo d’un punt a l’altre. Al cap de poc d’haver arribat, a l’octubre ja

30 RevistaDeBanyoles

Les baixes temperatures i la neu van causar enormes dificultats en el front rus.

Un vista de l’època de guerra de la ciutat russa de Nóvgorod, un dels llocs que van estar els dos banyolins, encara que en mesos diferents.

van tenir la primera nevada. “Al matí vaig notar que la flassada em pesava molt, hi tenia dos pams de neu a sobre.

Tot i conviure en uns escenaris de lluita, hauria resultat bastant plàcid, si no hagués estat pels “mandos” que es van entestar en realitzar ràtzies sobre grups de russos”. Un fet que va costar la pèrdua de moltes vides. “En un enfrontament entre un batalló de sapadors i forces russes que es va produir entre l’estany Ilmen i el Lágoda van morir tots els nostres, no en va quedar cap de viu”.

El fred va ser un obstacle important; a finals de 1941 i primers de 1942 es van viure uns mesos d’hivern molt fred, amb temperatures baixíssimes. “Ens van donar un termòmetre perquè sabéssim la temperatura a que estàvem, al cap de 15 dies el mercuri ja havia explotat. No va servir per res. Eren valors de 30º negatius.”

Recorda la mala sort que va tenir un company de Salt, Enric Martín Vila, que

va morir a causa de l’atac de l’avió bombarder “La Parrala”. Es tractava d’uns avions Polikarpov, coneguts també per “Rates”, que ja havien actuat durant la guerra d’Espanya. Concretament a Banyoles n’hi havia hagut quan es va posar en funcionament l’aeròdrom militar de Martís. Aquests avions tenien com objectiu el fustigament nocturn sobre els fronts de segona línia que no disposaven de cap defensa antiaèria. Arribaven, llançaven bombes i desapareixien després d’haver provocat mort i destrucció.

El nom de “La Parrala” li venia d’una cançó, un pasdoble molt popular, que estava de moda a Espanya i que van adoptar els soldats per fer referència a aquests tipus d’avions solitaris.

EL RETORN A BANYOLES Els homes més grans i els més joves els van obligar a marxar del front. Era el juny de 1942, quan en Lluís Barba el repatrien a casa seva després d’haver-hi estat 9 mesos, on va viure i conèixer de

REPORTATGE Reportatge

ben a prop el perill del que és la guerra i les seves penalitats. A l’arribada, les ganes d’aquell jove de tornar a veure els seus va fer que primer anés a casa abans que la caserna de Girona. “Eres un buen patriota, pero eres un mal soldado”, li digué l’oficial. Aquest acte “indisciplinari” li va comportar un càstig d’un mes al calabós. Eren uns anys en què les persones que demostraven afectes al règim i fidels als estaments governamentals rebien premis i favors, a en Lluís Barba li van oferir algunes oportunitats laborals que va rebutjar. Pel seu tarannà íntegre no volia saber res d’influències ni de comportaments estranys i es va estimar més continuar treballant a Banyoles, a prop dels de casa seva.

AGUSTÍ RAFART FOSSAS L’Agustí Rafart va néixer a Ripoll el 20 de març de 1921. Es va casar amb la banyolina Neus Corominas Vilardell l’any 1961 i es pare de tres filles. Des de mitjana dels anys setanta viu a la capital del Pla de l’Estany. Durant la guerra civil el pare de l’Agustí, Ramon Rafart, va ser perseguit per la seva ideologia de persona de dretes i es va haver d’amagar, pràcticament durant tota la guerra, a casa d’uns amics de la zona de Vic, l’única manera de salvaguardar la vida.

Aquestes circumstàncies familiars van marcar a l’Agustí. Un cop acabada la guerra, l’any 1939, retornà la tranquil·litat familiar, però el sentiment contrari a la manera de fer dels homes que havien format part del grups i partits polítics que havien donat cobertura a les persecucions i assassinats fou un tema sovint parlat en la llar del jove Agustí.

Tot i que es fa difícil ser objectiu en les valoracions que el motivaren en l’enrolament con a divisonari en el front de Rússia, segurament al costat de la ideologia política que els movia, la lluita contra l’avanç del comunisme, hi hagué també un component d’interès per conèixer terres llunyanes, països diferents, en definitiva, les ganes d’aventura. L’Agustí Rafart, que sempre havia estat un home emprenedor s’ajusta al perfil d’aquests joves amb ganes de descobrir i trepitjar món nou. Des del mateix dia que va marxar de Ripoll fins el dia que retorna a casa seva de la guerra, l’Agustí va redactar un petit dietari on va recollir els principals fets del seu dia a dia en el front. La profunda malaltia que pateix actualment ens ha impedit escoltar-lo, però el testimoni de la Neus Corominas, la seva esposa, i l’esmentat dietari ens han servit per resseguir el seu periple d’uns 18 mesos en el front rus proper a

“”

La primera part del viatge fou per via fèrria fins a Grodno (actual Bielorússia).

Era l’1 de setembre de 1941 i aquí va començar el calvari, una marxa d’entre 900 i 1.000km a peu per terres poloneses i russes per arribar fins a Witebs

Leningrad.

ELS PRIMERS TEMPS Va sortir de Ripoll el 31 de març de 1942. “Comiat dels amics i coneguts i de manera especial dels meus pares, amb un gran plor de la mare”, escriví. Després d’haver fet estada d’instrucció a la caserna del Bruc de Barcelona, haver trepitjat altres complexos militars, i haver viatjat per França, el 28 de maig travessa la frontera alemanya. L’endemà s’instal·len a Hoff, el campament alemany on han de rebre la instrucció final abans d’incorporar-se al front. La ciutat té l’aspecte com totes les cuitats alemanyes, neta, seriosa i alhora bonica. L’Agustí formava part del Regiment 263 com a granader. Tot i que sabien que haurien de lluitar donant suport a l’exèrcit alemany, quan els entreguen l’uniforme de la Wehrmacht, tenen una sensació una mica rara. El dilluns 8 de juny comença el llarg viatge en ferrocarril i l’endemà al vespre arriben a Kowno (Lituània), “aquesta petita nació canvia completament d’Alemanya, es veu més pobre, però és maca i la gent també RevistaDeBanyoles 31

Reportatge REPORTATGE

Gràcies al tabac que rebien els soldats, l’Agustí que no fumava, va poder fer intercanvi per obtenir la bicicleta de la fotografia. En la tornada cap a casa seva la va transportar des de Rússia per bona part d’Europa i fins a l’entrada de la frontera espanyola, a on se li va impedir poder-la fer arribar fins Ripoll, el seu poble. (col.lecció familiar d’Agustí Rafart)

molt culta”. L’11 de juny arriba a Nóvgorod. Ja estaven en territori rus, el dia abans se’ls van repartir fusells en cada un dels vagons per tal de poder respondre en cas que els franctiradors ens disparin. A la nit es va despertar a la 1 de la matinada sorprès de veure sortir el sol, no sabia si el rellotge li anava bé, “després em vaig assabentar que a l’estiu amb prou feines tenen nit i que a l’hivern és el contrari”. El mes de juny realitzen diverses marxes d’entrenament d’uns 20Km i s’allotgen en petits pobles a cases de particulars, “es tracta d’una gent molt amable i ens donen una llet exquisida”. Cap a final de mes amb tot l’equip a l’esquena caminen 20Km fins arribar al campament, en ple bosc, on realitzen treballs de fortificació. ”Ara treballo en primera línia a tallar arbres i sento les bales que xiulen per tots costats així com la fressa de la metralla. Els arbres són d’unes grans dimensions, fet que, fins i tot, fa que em sagnin les mans”. El juliol han de prendre part en un combat a Sapolje, per auxiliar un escamot de voluntaris espanyols. Hi havia un atac de 2.000 russos contra 50 espanyols. Sapolje fou un punt sorpresa per on s’infiltraven els russos. En aquestes setmanes es desplacen sovint d’un punt a l’altre del front en funció d’on més falten fan les forces. El 19 d’agost després de caminar uns 25Km més s’allotgen en un poble de cases abandonades. Fou en un d’aquests dies de llargues caminades, quan escassejava el menjar i la gana es feia sentir de valent, que escriu que mengen patates i filet d’un cavall mort a causa de l’explosió d’una mina durant la marxa. Estan a prop de Leningrad on l’aviació alemanya ataca amb

32 RevistaDeBanyoles

una gran contundència. Alguns dies fins i tot els sobrevolen 50 avions de bombardeig.

A final de setembre ja estan situats a Puskhin, a 24Km de Leningrad, la ciutat on l’Agustí hi passarà la resta de la guerra. Es queixa de les rates, “eren per tot arreu, des del llit les veig córrer d’un punt a l’altre del búnquer com si res”. Fou un any de molta fred i els mesos d’octubre i novembre registren temperatures de 16 graus negatius. En ple front de guerra es manté la tradició del Nadal i en aquesta ocasió reben dos “aguinaldos” el de Hitler i l’espanyol, una caixa amb 7kg de productes de menjar. El febrer encara continua l’assetjament contra Leningrad, onades de bombardeig de 20 a 30 bombes. Se’l destina com assistent del capità Cremades, fet que li permet certa llibertat. El pas dels dies els van compaginant entre els ensurts dels bombardejos, en sessions de cinema o passejades en troika, un trineu característic de Rússia a base tres cavalls, que es coordina amb les regnes i pitos. Coneix bé Pushkin, la que fou la bella ciutat de l’època del tsars, on hi havia el palau de l’emperadriu Catalina II de Rússia i les antigues carrosses

“”

L’Agustí formava part del Regiment 263 com a granader. Tot i que sabien que haurien de lluitar donant suport a l’exèrcit alemany, quan els entreguen l’uniforme de la Wehrmacht, els dóna una sensació una mica rara imperials. A banda, però, d’aquestes visites “culturals”, el risc és constant, tal i com el que descriu en el seu dietari el 16 d’abril de 1943: “m’explota un morter del tipus de 120mm a una distància de 5m mentre

L’Agustí Rafart, amb una mà al cinturó, al front de Leningrad. (col.lecció familiar)

REPORTATGE Reportatge anava en bicicleta. Vaig estar de sort perquè em va travessar la guerrera en el braç esquerre i la metralla en la bota” O quan el maig els van atacar amb bombes incendiàries durant tota una nit.

El juliol va gaudir d’un permís que va aprofitar per viatjar. Les incansables ganes de conèixer país va fer que anés a Riga (Letònia). A partir de l’octubre de 1943 les pressions dels aliats i de Rússia van fer que comencés la retirada i la dissolució de la División Azul. El primer de novembre comença la tornada per l’Agustí, amb un viatge molt llarg que recorre per diferents ciutats europees i que deixà anotades al seu dietari personal, Ostrow, Vilna (Lituània), New Bentschen, Guben (Alemanya), Dresden, Hof on els reben amb música, Metz (França), Burdeos i finalment el dia 12 de novembre de 1943 arriba a Barcelona per viatjar al cap de poc fins a casa seva. “L’últim tren ha sortit de Barcelona a les dues de la matinada cap a Ripoll i arribo a les cinc, em retrobo feliçment amb els pares que m’esperen”. És el 13 de novembre de 1943.

La sivella del cinturó de l’uniforme de la Wehrmacht amb la inscripció amb alemany “Déu amb nosaltres”.

Han acabat divuit mesos fora del clos familiar i després d’haver estat en els racons més allunyats d’Europa, en uns anys de gran incertitud. La Neus Corominas defineix a l’Agustí com una persona intrèpida i sense cap tipus de por, però, amb una gran humanitat.

Les dades estadístiques d’aquesta campanya d’intervenció militar espanyola va ser de més de 40.000 expedicionaris entre voluntaris i soldats de lleva, dels quals 3.924 va resultar morts, 8.466 ferits i 326 desapareguts. Dels soldats que van ser fets presoners, 286 van sobreviure i finalment van poder ser repatriats a bord del mercant francès Semiramis, que va arribar a Barcelona el 2 d’abril de 1954. (Emilio Esteban Infantes. La División Azul, 1956).

. Joan Tarrats i Matlleu, fou membre de la CNT, un

1

dels dirigents del sindicat Agrari de Banyoles, que es va destacar en els conflictes agararis del 1935 i que va ser regidor de l’Ajuntament els anys 1936 i 1937.

La repressió franquista a Banyoles, de Jordi Galofré.

Novembre de 2005. edició de l’Ajuntament de Banyoles.

Bibliografia División 250. Tomás Salvador. Plaza &Janés, S.A. 1973 La División Azul (Donde Asia empieza). La Epopeya y sus héroes. Teniente General Emilio Esteban-Infantes.

Editorial AHR. Barcelona. 1956 Nota. Agraeixo a Jordi Galofré les seves observacions

El document de la Creu Roja del Mèrit Militar a favor de l’Agustí Rafart amb motiu de la seva campanya a Rússia.

durant la lectura de l’original d’aquest reportatge.

RevistaDeBanyoles 33

Art ART Quim Bat-llosera “Ha arribat un home” JORDI RULL I CARLES AVILÉS Aquest mes dedicarem el nostre espai a conèixer més i millor una de les persones que durant els darrers anys ha estat més vinculat a l’art banyolí sense ser un artista. Parlem de Quim Bat-llosera, que ha estat el curador de la sala d’exposicions el Tint de Banyoles durant els darrers 15 anys i que molts recordem també com a responsable del Cafè Bar l’Anònim, curiosament al costat mateix de la Llotja del Tint.

Personatge directe, sense pèls a la llengua, d’idees clares i fermes, la conversa amb Bat-llosera sempre és, almenys, sorprenent i imprevisible, i no deixa mai indiferent el seu interlocutor. L’únic que coneixem que es presenta a si mateix amb la frase “ha arribat un home!”. Però el que poca gent sap és que va tenir una joventut complexa que el va portar per mitja Europa fins que es va assentar definitivament a Banyoles.

El que us presentem a continuació és el resultat de transcriure i ordenar els textos que ens ha facilitat el mateix Quim i les converses que hem mantingut amb ell i amb alguns dels que el coneixen.

LA VIDA D’EN QUIM EN QUATRE PARàGRAFS El 3 d’octubre del 1946 s’acaba el famós procés de Nuremberg. L’endemà neix el nostre entrevistat a la mateixa població: en Joaquim Bat-llosera Tummert (conegut a Banyoles

34 RevistaDeBanyoles

Quim Bat-llosera

com en Quim “de l’Anònim”). L’any 1948 la família Bat-llosera arriba a Barcelona en un vaixell de refugiats procedent d’Itàlia. La mare d’en Quim és d’origen alemany i el pare català.

Fa estudis primaris i comerç a l’escola de Llambilles i a la Salle de Cassà de la Selva. Als 15 anys comença a estu-

diar idiomes i hostaleria, i als 17 se’n va a Anglaterra on comença un cicle: treballa els hiverns a l’estranger i els estius a casa nostra, normalment a la Costa Brava, fins als 21 anys, quan se’n va a fer el Servei Militar (durant el qual és arrestat 7 mesos a la presó pels seus ideals polítics).

Art ART Acabada l’aventura militar continua el cicle d’hiverns a l’estranger (França, Suïssa, Alemanya, Holanda, Dinamarca i Suècia) i estius a la Costa Brava i també al restaurant dels seus pares. Als 28 anys es casa i als 29 ve a viure a Banyoles, on comença a treballar al Bar d’en Xicu. Després vindrien el “Galtes” i el Frankfurt el Clot.

Com a barman autònom regentarà un temps més tard el Cafè Bar Anònim durant 11 anys.

Passat aquest període l’Ajuntament el contracta perquè s’encarregui de la sala d’exposicions municipal el Tint, i quan no hi ha exposicions a la sala treballa de conserge a la Biblioteca i fa substitucions al Museu Arqueològic de la ciutat fins el 4 d’octubre de 2011, moment en què es jubila.

Com és en Quim en 14 piulades Estat civil: feliçment divorciat Fills i néts: En Víctor i la Raquel (fills) i en Víctor-Albert, l’Oriol i l’Ainhoa (néts). Me’ls estimo moltíssim.

Música: jazz Instrument: piano Futbol: Barça!!! Barça!!! Barça!!!

Futbolista: Messi!!! Messi!!! Messi!!!

Política: esquerres Partit: Esquerra Republicana de Catalunya Independència: Sí!!! Sí!!! Sí!!!

Catalunya: el meu país estimat Espanya: el meu país veí Amor: Roma a l’inrevés Parella: fixa no! Amigues amb dret a cuixa, sí!

Sexe: la millor manera de divertir-se una, dues, tres o vàries persones.

Mireu si m’agraden les dones, que si jo fos dona seria lesbiana.

Què és per tu la Llotja del Tint?

Encara que ha estat el meu lloc de treball durant 15 anys és com si fos casa meva i me l’estimo com a tal. Pel que fa al Tint actual, que recordem que el gestiona l’Associació Tint XXI formada per 7 artistes joves, els auguro un gran futur si es mantenen units.

Parla’ns d’alguns dels artistes que han deixat pinzellada a la teva vida Per no fer-ho llarg, i per no deixar-me cap artista, us diré que respecto a totes les persones que pinten quadres, fan escultures, fotografies, muntatges, etc... etc... No obstant, tinc una especial debilitat pels següents artistes:

Quim Hereu: un 10 com a pintor i un 11 com a persona Gonzalo Tabuenca: molt bon pintor, molt bon amic. Parla baix i fa olor d’encens.

Germans de Palau: pinten i ensenyen a pintar; dibuixen i ensenyen a dibuixar; també ensenyen a tocar. Ah! I ho fan molt bé!

Paco Daranas: gran il·lustrador i pintor. Gran artista. Jo me l’estimo molt.

Lluís Güell: artista polifacètic i trencador. Que en pau descansi.

Lluís Vilà: escultor, pintor, home d’idees i molt bon amic meu. Descansi en pau.

A banda del Tint i el món artístic, també has treballat a la Biblioteca i al Museu Arqueològic. Com ha estat l’experiència?

La Biblioteca és un dels llocs més ben organitzats de l’administració de Banyoles. L’Eva, en Xavi, la Marta, la Sílvia, l’Estrella,... formen un grup humà fantàstic que fa una tasca més que lloable. Pel que fa al Museu Arqueològic, en destacaria l’ambient familiar i alhora seriós amb què es treballa, i l’equip que formen en Lluís, en Tarrús i la Senyora Pilar, persona que tinc en molt alta estima.

L’elaboració d’aquest article ha estat tan singular com el propi protagonista, en Quim Bat-llosera, un home, com dèiem al principi, tan vinculat a l’art i amb una tasca tan poc visible. Els que el coneixem sabem que darrera la façana provocadora i transgressora s’hi amaga un home pencaire, que ha tingut una experiència vital complexa i que ha fet un exercici important de contenció verbal per tal de que fossin publicables la major part de les seves opinions i respostes.

Finalment, en Quim volia que acomiadéssim l’article d’aquest últim número del 2012 amb una felicitació: “Bones Festes de Nadal a totes les persones que s’ho mereixen”.

EN QUIM VIST PER ALGUNS ARTISTES Joan Comalat: “És un humil, ecologista i artista.”

home

Gonzalo Tabuenca: “Quim! Com s’han de penjar aquests quadres?

El gran aquí, dos de petits a l’esquerra... i els focus rectes... una

mica més amunt... molt bé... perfecte!”. Les persones que hem treballat amb ell podem dimensionar realment la seva vàlua. En Quim és un home conseqüent i un amic per sempre.”

Germans de Palau: “En Quim ha estat una persona que s’ha dedicat quinze anys en cos i ànima a mantenir l’esperit del Tint. És possible que sense ell, durant aquests quinze anys, s’hagués perdut una oportunitat històrica de donar continuïtat a la tasca cultural de Banyoles. Ell estimava i estima el Tint.”

Quim Hereu: “En Quim és el meu pianista preferit, és el pianista estrambòtic de cabells al vent, que dalt dels penyassegats interpreta Fluids de color Rosa amb les estrelles per audiència. És un viatger etern, i com els que saben fer-ho de veritat, viatja per un món de sentiments, d'emocions i sensibilitat i també pels cossos de les seves dones que l'inspiren i il·luminen.”

RevistaDeBanyoles 35

Edificis EDIFICIS La fàbrica de Can Pujol del carrer Girona JOAN ANTON ABELLAN Situada al numero 37 del carrer de Girona, cantonada amb el carrer de la Muralla, fins fa pocs anys hi havia una fàbrica més que centenària: la fabrica de cuirs de Can Pujol.

En principi, allà pel segle XVIII, era una fàbrica d’afinar cànem que l’any 1777, sota el guiatge d’Esteve Masmitjà (casat amb Teresa Serratosa), tintorer, i Josep Colomer Gou, negociant, produïa 20.000 canes catalanes anuals de cotó i de mescla, o com deia un escrit de l’època “teixidos de Algodón com son Blavetes, Bombosines finos y ordinarios, liso y con dibujo, y otras telas de Algodón con mezcla de hilo, de varios colores y Vios”.

o de fumar amb els noms de “Papel de la Fábrica de José Masmitjà i Mont de Bañolas en Cataluña” i “Papel fino de Jose Masmitjà en Cataluña”; l’Agustí, entre 1845 i 1851; l’Esteve, de 1852 a 1854; i la Maria Àngels Prats, mare d’aquest darrer, entre 1854 i 1870. Per la seva banda, Pau Masmitjà, a mitjans de segle, portava la fàbrica tèxtil amb 3 telers de “Jerga” i 9 de “Joxisa” per la fabricació de lli i llana. A la mort de Maria Àngels, la fàbrica passà a mans de Pablo Sabatés Vives, qui continuarà amb el molí paperer i la fàbrica de filats de llana fins l’any 1885, quan per herència passa “una casa que contiene una fábrica de hilados de lana con sus turbinas y transmisiones para dar movimiento a la misma y un molino pape-

lero con sus ruedas hidráulicas, palas y cilindros todo movido por agua” a mans de la seva germana, Josefa, veïna d’Olot. Josefa la vendrà, el 1894, a Miquel Poch Besalú, que a la seva vegada la deixarà en herència al seu fill Joan Poch Balló, l’any 1902, que continuarà l’activitat tèxtil, sense que hagi constància de que hi hagués alguna activitat paperera.

Possiblement aquest serà el motiu de que als baixos d’aquesta fàbrica s’estableixi, als voltants de 1905, la “Fábrica de Chocolate de Tremoleda y Bassols marca el Lago”, on Lluís Tremoleda hi tenia una mola i la pastera, mentre que el cacau el torrava al pati del darrera.

L’any 1928, en Tremoleda va traspassar

El 1779 se l’esmenta com a “fàbrica d’afinar cànem i batan de Masmitjà i Serratosa” i dos anys desprès, el 1790, sota el nom comercial de “Esteve y Agustín Masmitja i Serratosa, padre y hijo, vecinos y fabricantes de la presente Villa”. Els seus articles servien “[...] para el consumo de nuestra España y Indias y mucha parte para el Exército [...]”, donava feina a 400 persones “[...] de ambos sexos y edades, de la Villa y Comarca [...] las cuales, tal vez se verían obligadas, para mantenerse, a valerse de malos medios, si la fábrica Masmitja-Serratosa no les tingués ocupades en este onesto trabajo [...] y más particularmente las muchachas, a las que la ociosidad suele las más de las veces perder [...]”. La veritat és que aquest memorial dirigit a l’ajuntament de Banyoles no deixa molt ben parada a la població de la comarca, ja que a les afirmacions anteriors caldria afegir que, segons diu, “[...] no hay ninguna que tenga tantos telares, ocupando, desde luego, toda la gente ociosa que había en dicha Villa”.

Però amb el pas dels anys, l’orientació industrial de l’empresa va anar canviant, de manera que mig segle més tard, el 1825, l’Agustí Masmitjà produïa paper d’estrassa en una sola tina, el mateix que farien desprès els seus descendents: Josep Masmitjà i Mont, entre 1839 i 1844, també fabricava paper fi

36 RevistaDeBanyoles

Fàbrica Can Pujol

Edificis EDIFICIS el negoci xocolater a Jaume Masó, que desprès de modernitzar i ampliar la maquinària, la va seguir elaborant en el mateix lloc, sota el nom “Chocolates Masó” i “El Lago de Jaume Masó”, fins l’any 1932, quan va tancar la fabrica.

Es repetia, curiosament, la mateixa dualitat que ja s’havia produït en la fàbrica Torras, on en un mateix edifici convivien dues empreses: una de xocolata i, en aquest cas, una de tèxtil.

Per la seva banda, l’activitat tèxtil va seguir el seu curs. L’any 1916, Joan Poch va vendre la indústria a Francesc Pujol Claus, fill d’Eduard Pujol i Torà, que havia estat regidor de l’ajuntament de Banyoles entre 1881 i 1887, i de qui en Joan s’havia separat per muntar el seu propi negoci d’adoberies, primer als voltants de 1914, a la Llotja del Tint, i a partir de 1916 a la seva nova propietat del carrer de Girona. A la seva mort heretà el negoci el seu fill Llorenç Pujol Roura, que l’explotarà amb el nom de “Hijo de Francisco Pujol Claus”.

Des de llavors, la fàbrica va estar en mans d’aquesta família, van instal·lar la seva vivenda al primer pis de la fàbrica i va anar passant de pares a fills, primer d’en Francesc Pujol Vilar, que agafà les regnes del negoci sota el nom comercial de “Curtits Pujol”, a la que s’afegí, a partir de 1985 les segles S.A. a resultes de l’entrada dels fills d’aquest darrer, en Llorenç Pujol i la seva germana Rosa, que el varen seguir gestionant. L’any 1991 canviaren d’ubicació la fabrica, traslladant-se a tocar del Monestir.

De la mateixa manera que passava en el cas de la fàbrica de la família Ameller, també es va formar una petita colònia d’habitatges pels treballadors, que es trobava integrada a la fàbrica i estava organitzada a partir d’un pati central des d’on es distribuïen els petits habitatges dels obrers.

Per la part posterior d’aquest edifici, i per sota una gran arcada de dovelles de travertí, s’hi trobava el canal de conducció per on discorria el rec Major, o dels Tints, el salt d’aigua i els mecanismes hidràulics de distribució de l’aigua, que donaven la força motriu per moure la maquinaria de la fàbrica i que funcionava amb tres tines per remullar i tres bombos de fusta, accionats per un embarrat, que feia funcionar una turbina de 7cv que aprofitava primer el

salt del rec. Amb la introducció de l’energia elèctrica, però, desprès va fer-ho per mitjà d’un motor i un reductor connectat a l’embarrat.

Fàbrica Jose Masmitja

Possiblement el molí que feia moure aquesta indústria es podria identificar amb el mateix molí enfortidor o “molí de retorser” que al segle XVII tenien els Xambó, en Martirià el 1619 i més tard el seu fill Joan, que arrel del casament, el 1648, amb la vídua Margarida Bell-lloch, va passar a mans de la família Bell-lloch,.

L’edifici, del que no en queda res dempeus, ja que fou derruït a cavall dels anys 2001 i 2002, era un edifici industrial de tres plantes i coberta a dues vessants que havia sofert diverses reformes al llarg dels anys. En la façana lateral s’hi podien veure sis obertures rectangulars disposades simètricament i alguna d’elles encara conservava la llinda de pedra de travertí. A la darrera planta, la segona, que estava sota la coberta de forma arrenglerada, hi havia un seguit de finestres el mateix que passava a la façana del darrera.

Chocolates El Lago

És de ressaltar que en un document notarial de 1829 s’esmenta que els Masmitjà eren propietaris d’una casa fàbrica de teixits i paper, contigua a la fàbrica de teixits d’Antoni Serratosa, amb la qual cosa podem deduir que en un principi eren dues finques, però que amb el pas dels anys va sofrir diverses modificacions, com les dutes a terme al llarg d’aquell mateix segle, en que la doble activitat que s’hi duia a terme, la tèxtil i la paperera, va comportar que es tingués que fer modificacions en l’edifici, amb l’aixecament d’una segona planta per l’assecatge del paper.

Fàbrica Chocolate Tremoleda y Bassols el Lago

RevistaDeBanyoles 37

Entrevista ENTREVISTA Tomàs Vinardell: “Pel cinquantè aniversari hi haurà una exposició de cinquanta pessebres inèdits” Banyoles sempre ha estat un indret genuí. I aquest atribut el comparteixen persones, un entorn incomparable i també elements imperceptibles que conviuen immersos en el teixit associatiu de la ciutat. És en aquest darrer context on hi trobem l’Associació de Pessebristes de Banyoles. Quan moltes entitats del sector envelleixen perillosament, la de casa nostra es regenera i protagonitza una etapa efervescent en la qual s’arriben a exposar una setantena de diorames a la comarca.

Tomàs Vinardell, president de l’Associació de Pessebristes de Banyoles

JORDI NIERGA PREGUNTA: La ciutat de Banyoles i els pessebres tenen un vincle històric. Quan van topar per primera vegada?

RESPOSTA: La història explica que els primers pessebres a la comarca van arribar el segle XVI amb l’estada dels Pares Caputxins a la zona. Pel que fa a l’Associació de Pessebristes de Banyoles, l’entitat va néixer molt lligada al Centre Excursionista de la ciutat fins l’any 1998, moment en el que l’Associació es va constituir com a entitat pròpia. Abans ja funcionàvem com a tal, però érem una mica dependents del Centre Excursionista a l’hora de realitzar exposicions a les seves instal·lacions, per exemple. Vam adquirir un caràcter més independent com a entitat quan va arribar el moment en el qual, per temes burocràtics que exigeixen uns estatuts i uns requeriments concrets, ens vam haver de constituir com a associació.

P: Quina ha estat l’evolució de l’Associació des dels seus inicis fins a

38 RevistaDeBanyoles

l’actualitat?

R: De canvis no n’hi ha hagut cap perquè seguim la mateixa filosofia de sempre: fer pessebres i organitzar els diferents concursos que es fan a Banyoles, siguin a nivell d’entitats o de caràcter familiar o infantil. A part d’això, ara ja fa uns quants anys que també existeix la figura d’una Escola, des d’on a partir del mes de setembre fins al desembre s’ensenya als alumnes a fer pessebres. Es tracta d’un espai on hi poden accedir totes les persones a partir de 13 anys i els nens d’edats inferiors acompanyats per un adult.

P: L’existència d’aquest espai formatiu evidencia una llarga tradició pessebrística a la ciutat?

R: Crec que, efectivament, Banyoles té una gran tradició en aquest aspecte. Hem de tenir en compte que la nostra exposició és de les més importants de Catalunya perquè ofereix trenta obres inèdites any rere any, fita que no crec que es repeteixi a cap més indret. A Banyoles hi trobem creacions noves, mentre que la tendència habitual a la majoria d’exposicions és la de presentar una mostra pessebrística en la qual hi participen persones de diferents localitats amb diorames que ja han estat portats a altres edicions. Una altra particularitat la trobem en la nostra formació

com a pessebristes, ja que abans que existís l’Escola tots els que formem part de l’Associació vam aprendre la tècnica pel nostre compte. Ser autodidactes ha provocat que entre nosaltres existeixin diferents estils, que no ens hàgim de regir per un patró determinat que faci que tots els pessebres tinguin una certa similitud.

P: Quins objectius us marqueu des de l’Associació?

R: Si existim com a entitat és per preservar el pessebrisme i la cultura tradicional, per lluitar a favor de la seva conservació i per vetllar per l’organització de les diferents exposicions. Un treball, aquest, que no només es porta a terme durant l’època nadalenca, ja que també fem la versió del pessebre de Setmana Santa, anomenat “Calvaris”, que s’exposa a l’Església de Santa Maria. Ara bé, més enllà d’aquests aspectes hi ha una fita molt important que ens hem proposat per a la celebració, d’aquí dos anys, del cinquantè aniversari de l’Associació: reunir fins a cinquanta pessebres inèdits. Una proposta insòlita i molt exigent, perquè si amb els trenta pessebres actuals estem superant tots els rècords històrics dels pessebres banyolins, amb cinquanta serà un esdeveniment molt més gran que, per aconseguir-lo, segurament haurem de

Entrevista ENTREVISTA buscar un altre local o habilitar les instal·lacions actuals. No obstant això, no cal dubtar de l’èxit d’aquest objectiu: serem cinquanta.

P: Com? R: Fa temps que estem contactant amb totes aquelles persones que anys enrere feien pessebres però que ho van anar deixant per circumstàncies dispars. Recuperar a tot aquest gruix de gent i recollir els fruits que ens brinda l’Escola de Pessebristes, que cada any aporta tres o quatre autors més, seran les eines principals per tal d’arribar a aquesta simbòlica xifra.

Serà una fita excepcional i històrica per Banyoles, ciutat que amb pocs anys haurà passat d’una exposició d’uns divuit pessebres a una altra que n’acollirà mig centenar. Com a president de l’Associació, aquest repte és molt important i també suposa una gran tasca, ja que a part de l’exposició també intentarem organitzar un altre esdeveniment important.

P: Projectes, tots aquests, que potser estaran albergats en un nou local.

R: Disposar d’un local propi és, de fet, un dels grans objectius que hem tingut des de sempre. Som una associació sense ànim de lucre i, evidentment, no tenim els diners suficients per permetre’ns el lloguer d’unes instal·lacions. La pilota està a la teulada de l’Ajuntament i la solució passa per la cessió d’un local, espai que ja se’ns ha concedit alguna vegada però que hem hagut d’abandonar per diverses raons, mai hem pogut disposar d’un local fix. Ara mateix veig complicat que la situació canviï perquè hi ha moltes dificultats econòmiques i entenc que existeixen objectius més importants per Banyoles i per la seva gent que no pas la cessió d’un espai per a l’Associació de Pessebristes de la ciutat.

P: Amb local o sense, l’afició pel pessebrisme a Banyoles es manté a l’alça.

R: Crec que l’interès que hi ha aquí no existeix a cap lloc més. La prova d’això es troba en la quantitat de pessebres que com capaços de fer any rere any i també en el nombre de diorames que exposem a altres localitats: a Girona hi podem trobar set o vuit pessebres banyolins; a Lloret de Mar se’n poden veure quatre o cinc; o a la biennal d’enguany, que se celebrarà a Olot, serem l’associació que hi aportarà més obres amb un total de dotze. Cal afegir, a més, que aquest any l’Associació de Pessebristes de Barcelona compleix el 150è aniversari i organitza una exposició internacional en la qual Banyoles hi exportarà dues obres.

P: L’interès del públic acompanya aquesta popularitat dins el sector?

R: Mica a mica i any rere any anem pujant les xifres. Malgrat tot, amb aquest tema sempre estem una mica limitats perquè tothom diu la seva. Per exemple, a Girona diuen que hi passen unes 10.000 persones mentre que a Banyoles hi ha entre 4.000 i 5.000 assistents. O sigui, la xifra és proporcional a les poblacions dels llocs on hi ha les exposicions.

Respecte a casa nostra, ens visiten persones d’arreu de Catalunya. Fins aquí han arribat autocars procedents de Lleida, Tarragona i d’altres localitats.

P: Aquests seguidors acèrrims deuen haver observat la metamorfosi dels pessebres...

R: Construir un pessebre casolà requereix la mateixa tècnica. O sigui, es continua utilitzant la molsa que recollim al bosc i es fa una composició a sota el televisor o vora la llar de foc. Això no canvia. El que sí s’ha modificat són els materials per elaborar un pessebre d’exposició. Antigament els pessebres es preparaven amb fusta i un revestiment de guix, mentre que a l’actualitat s’usa el “porexpan” i el mateix tipus de revestiment, una tècnica més ràpida i flexible que facilita molt la

feina. D’altra banda, cal tenir en compte que a hores d’ara també existeix un ventall molt més ampli de tècniques sofisticades que fa uns anys.

P: La modernitat no pot arribar a trivialitzar l’afició pessebrística?

R: No ho crec. Nosaltres ja vam passar una època de crisi, per anomenar-ho d’alguna manera, i ara tornem a estar enmig d’una línia ascendent que no crec que es trenqui fins d’aquí uns anys. I penso així perquè m’adono que, des que vam impulsar l’Escola, cada any apareixen un parell de pessebristes més i això és motiu de garantia. Això i, també, la celebració del cinquantè aniversari que tenim a l’horitzó, que assegurarà l’essència pessebrística a la ciutat durant els pròxims anys.

P: Amb el vistiplau de la crisi, segurament.

R: La crisi ens afecta només amb la manca de subvencions, perquè la resta ho posem de la nostra butxaca. Enguany, per exemple, les subvencions s’han reduït entre un 25 i un 30% i això s’ha notat molt. De fet, si a llarg termini es manté aquesta tendència negativa això pot posar en perill la continuïtat de l’Associació, però esperem que no sigui així. No és una situació alarmant, però sí cal donar un toc d’alerta per intentar canviar aquest context.

P: El bon moment de l’Associació és l’antídot a la manca de subvencions, doncs?

R: L’Associació a hores d’ara es troba plenament consolidada i en constant creixement, com demostra un increment de pessebres que passarà dels trenta als cinquanta en només dos anys. Amb la il·lusió que es respira ara mateix, ningú es planteja que a aquesta associació només li quedin tres Nadals per exposar.

Ben al contrari.

RevistaDeBanyoles 39

Sotto Voce SOTTO VOCE El Quartet Gerhard, flamant nou artista resident de l’Auditori de l’Ateneu pel 2013 corregut per la història del quartet de corda, un any sencer de recitals en els quals el grup afrontarà diversos reptes.

MIQUEL CUENCA Pot semblar tot un seguit de felices coincidències però ho són només en aparença: el passat 22 de novembre, dia de Santa Cecília, unes poques hores abans que rebessin al Palau de la Música Catalana els cobejats premis El Primer Palau i 25 anys de Catalunya Música, el Quartet Gerhard era presentat com a nou artista resident Bunge 2013 de l’Auditori de l’Ateneu, de la mà de Joventuts Musicals de Banyoles.

Que precisament ara, quan aquest conjunt està en boca de tothom en l’àmbit de la música clàssica al nostre país, se li concedeixi aquesta residència artística té molt més a veure amb el do de l’oportunitat que amb la mera casualitat. Perquè Joventuts Musicals, ja sigui a nivell internacional, català o fins i tot local, ha estat de sempre un autèntic observatori del talent, un detector ben precís dels millors músics emergents. I el Quartet Gerhard, que integren Lluís Castán i Judit Bardolet, violins, Miquel Jordà, viola, i Jesús Miralles, violoncel, està avui considerat indiscutiblement com una de les realitats presents i futures més sòlides del nostre panorama musical.

A Banyoles, els Gerhard agafaran el relleu del violinista Miguel Colom (a qui entrevistàvem en el número d’octubre en aquesta secció), que va protagonitzar amb gran èxit la residència del 2012, i ho faran amb un programa ambiciós i complet. Coincidint amb el fet que enguany la residència Bunge s’amplia fins a quatre concerts, el Quartet Gerhard proposarà un autèntic re-

40 RevistaDeBanyoles

El primera serà Haydn & Sons (10 de febrer de 2013), un concert en què es remunten fins als orígens del quartet de corda amb obres mestres del “pare” d’aquesta formació (Haydn) i d’alguns dels seus “fills” (Beethoven i Schubert). Per a Clara (9 de juny de 2013) és el motiu del segon concert, de clara inspiració romàntica i que comptarà, com a convidat excepcional, amb el pianista hispanoalemany Claudio Martínez Mehner per fer possible el bell quintet de Brahms, al costat d’un dels quartets de Schumann.

Sota les bombes (6 d’octubre de 2013) és el títol provisional del tercer dels concerts, una producció pròpia de la residència en la qual el quartet tindrà com a còmplice artístic el conegut actor Lluís Soler. Junts posaran veu i música a les grans convulsions dels món contemporani, a través de textos d’autors com Tolstoi o Zweig, i peces com el cèlebre quartet núm. 8 de Xostakòvitx. Per cloure aquest any ple d’emocions res millor que un agraïment, un Ringraziamento (1 de desembre de 2013), parafrasejant el títol de l’impressionant moviment central de l’opus 132 de Beethoven que hi sonarà. En aquest darrer recital s’interpretaran a mode de coda o recapitulació pàgines cabdals del repertori per a quartet de corda juntament amb una estrena absoluta que és obra d’encàrrec de la residència Bunge 2013. Es tracta del quartet de corda núm.

2 de Joan Magrané, jove compositor reusenc, premiat a Viena precisament pel seu primer quartet. D’aquesta manera, el Quartet Gerhard abraçarà en una sola re-

El Quartet Gerharhd

sidència el bo i millor de la literatura quartetística de tots els temps, sense oblidar la creació més actual.

Al costat d’aquests concerts figuren tot un seguit d’activitats paral·leles i pedagògiques que faran encara més proper el Quartet Gerhard al públic de l’Ateneu, des de clubs de lectura fins a documentals passant per cursos d’especialització o assaigs oberts al alumnes de l’Escola Municipal de Música. Tot plegat fa d’aquest un projecte cultural insòlit, tal com ha reconegut Catalunya Música, que es converteix enguany en l’emissora oficial de la residència Bunge i que n’enregistrarà tots els concerts, tot distribuint-los a la Unió Europea de Radiodifusió. D’aquesta manera arreu d’Europa i Amèrica també tindran ocasió de gaudir d’aquests quatre nous banyolins adoptius i tan il·lustres.

Sotto VOCE Voce SOTTO Els imperdibles de DESEMBRE

Més informació de tots aquests concerts a www.jmbanyoles.com i www.ateneu.banyoles.cat

Concert del Bernat Font Trio

Amb el permís del fenomen Andrea Motis, aquesta és sens dubte una de les gran revelacions del nostre jazz i així ho ha reconegut la revista especialitzada Jaç premiant-lo com a tal. El pianista Bernat

Font us sorprendrà amb els seus ritmes frenètics i encomanadissos de swing i de ben segur us farà moure els malucs. Tant és així que la pròpia organització ha habilitat una zona de ball per l’ocasió.

Un dels grups banyolins emergents que està sonant amb més força és aquest projecte musical nascut fa a penes dos anys i que barreja diversos llenguatges musicals però amb el reggae i l’electrònica com a element distintiu i omnipresent del seu so.

Després d’uns mesos en què han passejat la seva potent proposta per diferents indrets del país, incloses les Barraques de Banyoles, ara tenen ocasió de presentar oficialment l’Auditori de l’Ateneu el seu pri-

mer disc Descalços (autoeditat, 2012) i ser profetes a la pròpia terra.

Dissabte 1 de desembre, 21 h, Auditori de l’Ateneu de Banyoles, 10 €

Concert de La Senyoreta Descalça Divendres 14 de desembre, 21 h, Auditori de l’Ateneu de Banyoles, 8 €

Concert de Gile Bae, piano Diumenge 16 de desembre, 19 h, Església de Sant Andreu de Serinyà, gratuït

Concert del Cor Vivaldi & Ignasi Terraza Trio: “A Catalan Christmas Suite” Divendres 21 de desembre, 21 h, Auditori de l’Ateneu de Banyoles, 10 €

El quart recital del MiP, la temporada “Música i Patrimoni al Pla de l’Estany”, porta a la ja habitual església romànica de Serinyà a un artista de prestigi internacional, la pianista holandesa Gile Bae. La qual es presentarà a més amb unes credencials irrefutables: un programa impressionant que inclou obres de Bach, Scarlatti, Brahms... i tota una sonata Appassionata de Beethoven. Una de les cites realment imperdibles del MiP 12-13.

L’Auditori de l’Ateneu celebrarà el Nadal amb un concert extraordinari tan per l’espectacle en si com pels seus intèrprets.

El Cor Vivaldi, reconegut com el millor cor de veus blanques de casa nostra es troba en aquesta ocasió amb un dels jazzmen catalans més destacats, Ignasi Terraza i el seu trio, per reinterpretar el repertori nadalenc com mai havia sonat. Un espectacle recomanable per a tots els públics i que sorprendrà a petits i grans per igual.

RevistaDeBanyoles 41

Patrimoni PATRIMONI Guerra del Francès. Els contingents prefectorials.

Els francesos derrotats pel canonge Rovira en el Pont de Campmany JOAN VILARDELL En temps de la Revolució Francesa s’havien creat unes forces civils que llavors van jugar un paper important en el manteniment de l’ordre intern. Aquest cos va prendre el nom de Guàrdia Nacional, que poc després, durant la Guerra Gran, va suplir l’exèrcit en la vigilància dels passos fronterers, ja que aquell estava ocupat en els fronts oberts més enllà de les seves fronteres: La Toscana, Nàpols, els principats alemanys i la Dalmàcia.

La Guàrdia Nacional no depenia ni de l’exèrcit ni del Ministeri de la Guerra, sinó del Prefecte Departamental corresponent. Els seus components eren sedentaris, patrullaren per l’àmbit on estaven inscrits i per regla general dormiren a casa.

Napoleó, al començar la guerra d’Espanya, ja estava en guerra amb tot Europa i va reorganitzar els contingents prefectorials seguint el model militar, però depenent sempre del Prefecte, i es van dir Cohorts per distingir-los de les divisions de l’exèrcit regular de línia. Els oficials els va aportar l’exèrcit i els fusells reglamentaris serien els dels dipòsits de la Guerra Gran. Totes les despeses d’aquests contingents van anar a càrrec de les Prefectures corresponents.

Al iniciar-se les hostilitats amb Espanya, el Prefecte dels Pirineus Orientals va formar una nova lleva a la seva circumscripció, formant un batalló de quatre companyies

42 RevistaDeBanyoles

Aquest és l’article pòstum de Joan Vilardell, qui va morir el passat dijous 22 de novembre a l’edat de 76 anys. Des de la Revista de Banyoles volem expressar el nostre condol a la família i amics i agrair la dedicació que Joan Vilardell va oferir a la nostra publicació.

–cadascuna de 120 homes amb un capità, un tinent, un subtinent i setze suboficials– . El total d’homes per batalló era d’uns 560 homes. Els oficials ja hem dit que els aportava l’exèrcit. Tot aquest contingent va ser transferit a Perpinyà, on es va concentrar amb les tropes regulars del general Reille.

Per Decret Imperial, el 6 d’agost de 1808, s’organitzen, amb caràcter d’urgència al llarg de tot el Pirineu, des de l’Atlàntic fins al Mediterrani, 34 companyies de l’antiga Guàrdia Nacional rebatejades amb el nom de Miquelets, que formen dues divisions.

Als Pirineus Orientals es formen 8 companyies i a la Arieja, 8 més, per citar les que més van topar amb la nostra guerrilla i també amb el nostre exèrcit.

Ben aviat, però, el nom de Miquelets es va substituir pel de Caçadors de les Muntanyes, per no confondre’ls amb els del costat espanyol. Aquest nom es va mantenir tota la guerra. Tots aquests contingents estaven formats per gran nombre de “refractaris” –els que no acudien quan eren requerits a les lleves– i per desertors, a qui se’ls donava nova oportunitat. Hi havia també antics ferits de guerra amb alguna disminució física i també personal ultrapassat d’edat. Tots aquests grups s’acostaven molt al 50% del contingent.

Aquests cossos departamentals no depenien dels militars i van ser traslladats de

departament. Fins i tot, entrats a Espanya per participar a la guerra, va fer que es consideressin traïts i enganyats per l’administració, de manera que van ser els que major índex de desercions registraven.

Per citar uns exemples direm que dels dos batallons de la Prefectura de l’Alta Garona adscrits a Perpinyà al juliol de 1808, van quedar reduïts de 500 homes a 74 i dels Caçadors de les Muntanyes, arribats al desembre de 1808, només en van quedar 43.

Les forces Prefectorials, en principi sedentàries, insuficientment armades i sense cap instrucció militar, van ser destinades com forces auxiliars preferentment per l’escorta de combois que cada dia sortien de Perpinyà pel municionament i la intendència de l’exèrcit francès que assetjava Girona. Aquests Caçadors de les Muntanyes, al veure que els desplaçaven primer a Perpinyà i després a Espanya fora del seu districte prefectorial, anaven desertant pel camí, així abans de travessar la frontera, en arribar a Bellagarde, ja n’havien desertat 200.

Segons fonts franceses, el 18 de novembre de 1808, alguns centenars de miquelets van travessar la frontera fent irrupció a Sant Llorenç de Cerdans, on saquejaren granges i cases de pagès, incendiant-ne algunes, i maltractant els seus habitants.

Patrimoni PATRIMONI Els miquelets van senyorejar per la vila doncs no hi havia cap destacament de l’exèrcit francès i la Guàrdia Nacional d’aquell Cantó no va fer acte de presència perquè eren minoria o bé per trobar-se concentrats a Perpinyà.

Aquesta font no esmenta qui estava al front d’aquesta acció guerrillera, si Rovira, Clarós, Rimbau (Simonet) o algun altre guerriller dels que actuaven en aquesta zona.

El 27 de desembre de 1808, un d’aquests combois escortats per les forces prefectorials va ser atacat pel canonge Rovira i els seus homes davant el Pont de Campmany, infringint-los una rotunda derrota. Els Caçadors de les Muntanyes van fugir a la desbandada cap a Bellagarde. D’aquesta topada existeixen les versions espanyola i francesa. La versió espanyola és la publicada al Diario de Gerona el 31 de desembre, i diu així: “Dos comunicados de la Junta unida de Gerona: De Gerona y Figueras escriben desde Darnius a la de Bañolas, lo que se

copia. Ahora que son las dos de la tarde se empieza a oír un fuerte tiroteo por la parta de La Junquera a donde se ha dirigido el Doctor don Francisco Rovira con la gente de su mando y el tercio de Tarragona para batir a 400 franceses que venían de Figueras. Esta expedición se ha emprendido repetidamente, y por esto es preciso que se socorra al dicho jefe con las municiones necesarias; así no se habrá de desistir en el empeño tan interesante como glorioso que se ha empezado. És muchísima gente que se ha reunido en este punto, y mucho lo que se ha tomado al enemigo.

La Junta de Bañolas ha pasado este oficio a la de esta ciudad y luego se han dado las providencias más eficaces para el acopio y remesa de municiones. No se duda de que llegaría a tiempo; y se espera con impaciencia la noticia de la derrota y apresamiento de provisiones de todos los géneros que el enemigo atropelladamente habrá procurado salvar del arrojo de las tropas y paisanaje que le van a los alcances.”

La versió francesa traduïda és la següent: “El 27 de desembre de 1808 els miquelets de Rovira es presenten davant el pont de Campmany on hi havia una guarnició de 150 caçadors de les muntanyes del batalló de l’Alta Garona. No hi havia soldats de l’exèrcit regular de línia. Els caçadors després de la topada van fugir a la desbandada en direcció Bellagarde abandonant molts morts i molts efectes, inclòs l’equipatge del capità Sacaze. Aquests caçadors ja no es van tornar a agrupar, doncs el general Reille els va reclamar per reocupar La Jonquera i només se’n van presentar una cinquantena”.

La militarització dels Caçadors de les Muntanyes com a cos auxiliar de l’exèrcit francès va ser un fracàs total, que pràcticament va quedar dissolt després dels fets de Campmany.

El Pont de Campmany, actualment en desús pel nou tractat de la carretera nacional que passa pel seu costat, malda intacte i s’hi pot arribar i visitar amb molta facilitat.

RevistaDeBanyoles 43

Familiaris FAMILIARIS L’Amor no està de moda. Un exemple: Japó MÒNICA ESCAMILLA Psicoanalista Un espai de Pisos i Cases de Banyoles

Fa unes setmanes, des de Cinema Cafè Tertúlia oferíem un espai on debatre sobre l’amor i el desig en els nostres dies. El documental que ens servia com a il·lustracio va ser El Imperio de los Sin Sexo, de Pierre Caule, 2011. Aquest títol recorda a una anterior pel·lícula, El Imperio de los Sentidos, de 1976, on el destí dels personatges era tan dramàtic com el de les persones que donen testimoni en el documental. En la pel·lícula de Nagisa Oshima, perquè el desig desmesurat de dos amants conduïa a la mort d’ell. En el documental, perquè la manca de desig d’alguns dels entrevistats els empeny a viure sense amor.

El documental relata com actualment milers de japonesos han renunciat a la sexualitat en parella. Consumits pel treball, aïllats i afectats per la seva incapacitat de comunicar-se, l’autocomplaença troba el seu lloc en una pròspera indústria de sexe a la carta. Japó, la tercera potència econòmica del món, és un país àmpliament reconegut per les seves grans empreses, per l’altíssima tecnologia que produeixen i exporten i per l’arquitectura de les seves belles i impressionants ciutats automatitzades, gairebé perfectes. Se l’associa també –no obstant això– amb patologies socials que es converteixen en paradoxa de com aquest sorprenent progrés i desenvolupament econòmic ve sovint acompanyat d’efectes secundaris poc desitjats.

El més recent: una alarmant disminució en les relacions sexuals conjugals, a contrapèl d’un augment substanciós de la indústria pornogràfica com a forma de satisfacció sexual.

En aquest apartat, Japó ostenta un rècord mundial del que no resulta molt plaent presumir: el d’abstinència sexual, almenys pel que fa a relacions de parella.

Aquest nou fenomen preocupa a les autoritats de salut per la seva incidència en la qualitat de vida dels nipons i se suma a altres patologies socials com la taxa de suïcidis (Japó posseeix una de les més altes del món) i el karoshi, com se li ha denominat a les morts, cada vegada més freqüents, que ocorren per sobrecàrrega de treball.

ESTIC CANSAT Sexless, o els “sense sexe”, és el nom que l’Institut Nacional de Sexologia japonès li atorga a les parelles que mantenen una freqüència de relacions sexuals per sota d’una vegada al mes. Tal particularitat s’explora des de diferents angles en el documental francès, El Imperio de los sin sexo, produït el 2010.

Japó se situa en el fons de la taula de països amb la freqüència més baixa d’activitat sexual i, com a resultat, la taxa de natalitat s’ha desplomat a l’últim lloc del rànquing mundial.

Preocupat per aquest canvi en els patrons sexuals de conducta, el govern nipó ha editat guies per procurar millorar la comunicació entre les parelles i promoure una reactivació del desig sexual.

Sembla que el desenvolupament material i l’èxit individual han guanyat la batalla al desig, en part per l’esforç que implica i comporta mantenir una sana relació de parella.

Esgotats després de llargues jornades laborals, que sumen fins a 60 hores a la setmana, els homes japonesos tenen

l’excusa perfecta per defugir l’amor: Mendokusai, que en català significa “estic cansat.

L’ERA DE L’AUTOPLAER Malgrat la disconformitat de les dones, els divorcis a Japó no són molt freqüents i, malgrat la falta de sexe, les parelles es mantenen unides com a part d’aquesta nova “normalitat” imperant. Per Fumiyo, un dels entrevistats en el documental, no haver de fer gens per sentir plaer i no cansar-se és la fórmula perfecta. Dins d’aquest context és comprensible què, en contraposició amb el descens en les relacions sexuals conjugals, s’ha donat un augment descomunal en la indústria del sexe virtual i la prostitució com a formes per obtenir plaer a la carta: ràpid i sense esforç. El negoci del sexe com a producte representa un 1% del Producte Interior Brut i mou, a Japó, uns $32.000 milions a l’any. Allí hi ha de tot: des de cabines de lloguer de vídeos porno i botigues de sexe on els productes més venuts són aquells dissenyats per a la masturbació, fins a les sofisticades sex dolls o nines de l’amor, que es venen com a objectes per proporcionar plaer, “amants submisses i sempre disponibles”.

A aquest ombrívol panorama, se li suma una nova generació de japonesos, entre 20 i 30 anys d’edat, que consideren la relació de parella com alguna cosa obsoleta i innecessària. Es tracta d’una tribu urbana, la generació del “em vull”, els integrants del qual són sobrenomenats “herbívors”, que solament es mostren interessats en la seva forma de vestir i el seu aspecte personal. Per ells la solitud és sinònim de llibertat i, per això, és comú que més persones vagin a cantar a les cabines de karaoke en solitari. Allà on ningú jutja ni molesta.

Aquests joves, igual que una bona quantitat de japonesos, semblen haver construït una bombolla amb la finalitat d’aïllar-se dels altres. Fugen de les relacions de parella i del sexe amb una altra persona. Amb El Imperio de los sin sexo vam tenir ocasió de preguntar-nos si el que passa a Japó és alguna cosa que hagués d’estranyar-nos o si ells, simplement, ens porten la davantera. Ens va quedar clar que el sexe sembla estar de moda, tal vegada per què l’amor és gratuït?

44 RevistaDeBanyoles

temps EL El TEMPS Resum meteorològic del mes de novembre ENRIC ESTRAGUÉS Apreciats lectors de la nostra revista, quan aquesta publicació arribi a les seves mans, el mes de Novembre ja serà història i, certament, no passarà a cap mena d’història meteorològica, degut a l’aclaparadora absència de l’activitat destacable del temps.

Ha estat un mes no gaire plujós, més aviat sec per tractar-se d’un novembre, només 26litres/m2. Però si tenim en compte que aquesta crònica ha estat escrita el dilluns dia 26 i hi ha precipitacions a la vista durant els propers dies, aquesta xifra podria incrementar-se.

Tampoc no ha estat un mes de massa hores de sol. La presència de nuvolositat abundant durant molts dies ha frenat la radiació solar i també, de retruc, la producció d’aigua calenta dels sistemes domèstics de plaques solars.

Pel que fa a les temperatures, podem afirmar que no ha estat un novembre fred, però tampoc càlid: ha estat totalment normalitzat per l’època del any.

A Banyoles, aquest passat novembre, s’ha celebrat la famosa Fira de la Pagesia de St. Martirià.

Des de la Revista de Banyoles volem rendir un homenatge a la cara més humana i també desconeguda de la gent de pagès.

Com a exemple a seguir, destacarem la Sra. Maria Morell, de Can Mir, excel·lent persona i gran coneixedora del territori de Camós, que ens ensenya ufanosa el seu boc. Aquest animal és un dels dos pares de tot el seu ramat de cabres. Veure les dues fotos.

Finalment, i com cada mes, repassarem les dades de l’estany. Amb data de 26 de novembre, la temperatura de l’aigua es trobava a 15,8ºC, encara força alta, ja que no ha començat el descens sobtat de l’hivern. Quant el nivell de les aigües, i a la mateixa data, estava a 1cm per

sota de la cota zero o nivell de normalitat.

Per a més informació: www.meteobanyoles.com

RevistaDeBanyoles 45

Oci OCI Guia ràpida de Banyoles per estudiants d’Erasmus Episodi 62 “Els Pastorets: Quan els catalans érem l'OTAN”

SALVA COLL Quan arriba el Nadal, les cartelleres teatrals locals de Catalunya es transformen en monotemàtiques: Els pastorets. La historia dels “Pastorets” podria ser aparentment simple, un grup de pastors guarnits amb barretina i faixa lluiten contra uns dimonis que volen eliminar el futur monopoli del cel per part del catolicisme. De nou, els catalans enmig d’una lluita. Aquest argument dels pastors catalans en contra el dimoni apareix a totes les obres teatrals catalanes que narren el naixement del messies. Cal recordar, per exemple, l’obra més coneguda dels “pastorets” a càrrec de Folch i Torres.

Els autors de la Bíblia, que narren el naixement del messies, posen com a dolents els malvats romans. Aquí, a Catalunya, ens agrada tenir enemics més poderosos per després celebrar millor les victòries. Els “pastorets”, en comptes de buscar un enemic com els romans, varem preferir trobar un enemic amb més poder: El dimoni. Per exemple, en Lluquet i en Rovelló (personatges clau dels pastorets de Folch i Torres) aconsegueixen transportar-se fins el llunyà Betlem, on hi ha una intensa guerra entre el cel i l’infern, i lluitar contra els dimonis. Ara a Betlem no hi busquis catalans. Els catalans només lluitàvem quan no hi havia l’OTAN.

46 RevistaDeBanyoles

L’argument dels “pastorets” sempre sol ser protagonitzat per dos pastors, un de llest i l’altre, no tant. Pastors que acaben embolicats enmig de la Verge Maria i Sant Josep per protegir l’infant Jesús i deixant el dimoni en ridícul. Ajudats, com sempre, pels àngels i acabant davant del naixement entregant a la Sagrada Família un present català.

Potser aquesta va ser la primera ambaixada catalana al món, anys abans que Carod Rovira decidís muntar ambaixades per tot el món.

No sé que li devien portar els dos pastors, perquè abans no es feien llistes de naixement al Prenatal. Entenc que li devien portar embotits d’Osona, mel i mató i cava català. Ah! I el carnet del Barça, sempre he trobat graciós a un nen acabat de néixer que aparegui el familiar de torn amb el “vestidet” del Barça i el carnet. És com si en el moment del part t’aparegués algú de la Caixa amb una hipoteca pel nen: “Ja per si de cas, que la comenci a pagar ben d’hora”.

I el caganer? Ah! Típic dels catalans. De fet, a Catalunya sempre n’hem tingut que han pixat fora de test o l’han cagat.

Ara, aquests ja no fan de pastors, sinó que sovint dirigeixen algun partit polític.

“Els pastorets” és, si més no, un petit homenatge del nostre poder davant del món. Un poder manifestat sense armes. Els dimonis tenien les “calderes d’en Pere Botero” i nosaltres sols un

típic refredat que va fer que en un esternut d’un pastor i després d’un sonat “Jesús!” aparegués l’àngel Sant Miquel amb l’espasa i derrotés al malvat dimoni. Un refredat que demostra com estava aquell temps l’estat del benestar a Catalunya. Ja aquell temps devíem tenir els hospitals col·lapsats. Ep! Però pitjor era la situació a Betlem.

Allà, ni la verge Maria va poder anar de part a un hospital. Segurament si en comptes d’un estable haguessin comprat un pis per valor de 160.000 euros, l’estat hagués donat a Sant Josep i a la Verge Maria la nacionalitat i el permís de residència. Però clar, en aquell temps el PP no existia... em refereixo constituït com a partit Polític... Tornant al tema dels “pastorets”, els dimonis, però, van perdre la guerra.

Els pastors catalans, segons fonts catalanes, érem l’OTAN. A qualsevol conflicte que hi havia, allà estàvem, a primera fila.

Els “pastorets” és una obra teatral amb molts textos i un mateix fil argumental.

Molts són els escriptors que han escrit sobre aquest fet. A la comarca del Pla de l’Estany, són destacats els pastorets de Porqueres, Serinyà o Fontcoberta.

Enguany s’estrenen sobre rodes amb patins a Cornellà i a Banyoles. A més hi ha els clàssics “pastorets” musicals de Banyoles al Teatre Municipal.

Gaudiu tots d’unes bones festes i sobretot d’uns bons espectacles i moltes activitats a la comarca.

Oci OCI Mots encreuats MOTS ENCREUATS ELABORATS PER JOAQUIM LLORET

Envia’ns les respostes dels mots encreuats per correu electrònic a: revistadebanyoles@dracvisio.com i guanyaràs un sopar per a dues persones.

VERTICALS: 1. Fet de marfil - Déu grec del vent 2. El principal partit de l’oposició 3. Repeteix i tens un simi - Interjecció quan et treus un pes de sobre - Relatiu a l’orella 4. Prego com un cèlebre bioquímic català professor de Houston (USA) - Circular - Premosició 5. Casament 6. Enravenada i mirant enlaire - Existia on baten 7. Carrer sense sortida - Assuaujar 8. Adverbi de lloc - Radical de l’età Sant abreujat 9. Prefix de la llet - Nom d’home Electró 10. Posseïts per un mal esperit 11. Metge grec (uns 200 anys abans de Crist) paradigma de tot metge Suspensió temporal de la respiració

SOLUCIÓ NOVEMBRE 2012: HORITZONTALS: 1. Metge de la boca, no de l’estòmac 2. Clap de boira - Noia que no creix 3. Ruc escapçat - Una altra castellana - Volta blava de l’espai exterior 4. Corrent cap el mar, alegre - Indultar 5. Causi ferides - Vomito girat d’esquenes 6. Ell, en francès - Arbre de Ribera Amb cent més ja seria ric - La cua de

la cua 7. Pinto amb iode - Muntanya dels déus 8. Curts períodes de temps a Estònia - Aigua cristal·litzada que ve d’orient 9. Televisions Iberoamericanes - Part de l’ull de Sant Martí - Pronominal després de verb 10. Esprai per aguantar la cresta ben dreta - Menestral, que sense accent el més important és el del Segre

On és?

JORDI RULL La solució del mes de novembre: La Muralla de Banyoles

RevistaDeBanyoles 47

Agenda AGENDA DESEMBRE 2012 Fins el 16 de desembre EXPOSICIÓ Les 3 dimensions de les runes, d’Emili Armengol Horaris: Divendres de 18h a 21h Dissabte d’11h a 14h i de 17h a 21h Diumenge d’11h a 14h Lloc: Sala Exposicions el Tint TINTXXI www.emiliarmengol.com 5 de desembre ENCESA DELS LLUMS DE NADAL DE BANYOLES Acte d’encesa dels llums de Nadal, Cantada de nadales, Xocolatada popular i Sorpresa per a la mainada Hora: 19h Lloc: Plaça Major de Banyoles Organitza: Ajuntament de Banyoles Col·labora: Agrupació Coral de Banyoles - Veus de l’Estany, Associació del Casal de la Gent Gran de Banyoles, Casal Sant Miquel, Xocolata Torras, Consum Cooperativa, Làctics Tramuntana 9 de desembre CONÈIXER EL PLA DE L'ESTANY Sant Pere de Juïgues i Ollers Hora: 9:15h Lloc: Plaça Servites de Banyoles Organitza: Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles Col·labora: Centre Excursionista de Banyoles No cal inscripció prèvia 13 de desembre VA DE CONTES DE NADAL a càrrec de Va de Contes Hora: 18h Lloc: Biblioteca Pública de Banyoles 14 de desembre INAUGURACIÓ 48e Exposició de PessebresDiorames de Banyoles i Comarca Hora: 20h 48 RevistaDeBanyoles

Lloc: Locals parroquials de Sta. Maria dels Turers de Banyoles Dias de visita: del 16 de desembre al 13 de gener Horari de visita: dissabtes i feiners de 18h a 20h tarda diumenges i festius de 11h a 14h i de 17h a 21h Lliurament de premis: dia 13 de gener, a les 12h a l’Auditori de Banyoles Bases Concurs: Diorames: mides máximes 100x100x100 Entitats: pessebre realitzat per entitas, institucions o empreses Familiar: Pessebres fets per persones de més de 12 anys Infantil: Pessebres fets per a menors de 12 anys Premis: Premi de l'associació al diorama més votat pels pessebristes 7é trofeu Ciutat de Banyoles al primer del diorames 7é trofeu Pla de l'Estany al pessebre que sobresurti de la comarca Trofeu Josep Pinatella als primers en categoria infantil i familiar Inscripcions: Fins el día 20 de desembre a Calçats Vinardell (C/ Jacint Verdaguer,13) a Can Mateu (C/ Major) o a l'adreça maspoldo@gmail.com 14 de desembre SORTIDA DE CAMPS Observació del cel a ull nu i amb telescopi Hora: 19h Lloc: Puig de Sant Martirià de Banyoles Organitza: Astrobanyoles, agrupació d'astronomia i ciència del Pla de l'Estany.

14 de desembre CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE HISTÒRIA DE CATALUNYA AL PLA DE L’ESTANY La prehistòria a la comarcaHora: 20h Lloc: Sala Josep M. Corominas, del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

Conferenciant: Julià Maroto, professor titular de Prehistòria, Universitat de Girona Visita: coves de Serinyà i jaciment de la Draga (16 de desembre de 2012) 14 de desembre MÚSIQUES MODERNES La Senyoreta Descalça Hora: 21h Lloc: Auditori de l’Ateneu de Banyoles Preu: 8€ 15 de desembre PESSEBRE VIVENT de l’Escola Pla de l’Ametller Hora: 18h Lloc: Escola Pla de l'Ametller de Banyoles Organitza: AMPA Pla de l’Ametller 15 de desembre TARDES DE CIÈNCIA "La búsqueda del Bosón de Higgs" Hora: 19h Lloc: Museu Darder de Banyoles Convidada: Martine Bosman, catedràtica d'Investigació de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) de la UAB, presideix el Consell de Col·laboració de l'ATLAS, un dels experiments en què s'ha detectat el bosó de Higgs, al CERN Organitza: Astrobanyoles, agrupació d'astronomia i ciència del Pla de l'Estany 15 de desembre CINEMA DOCUMENTAL Kurt Cobain. About a Son Hora: 21h Lloc: Auditori de l’Ateneu de Banyoles Preu: 2€ 15 i 16 de desembre QUINA Gran Quina a l’INS Josep Bruglat de Banyoles Hora: Dia 15 a les 21h i dia 16 a les 18h

Agenda AGENDA DESEMBRE 2012 Lloc: INS Josep Brugulat Organitza: AMiPA i els alumnes de 4t d'ESO Els beneficis es destinaran a col·laborar amb les despeses del viatge de final de curs dels alumnes de 4t d'ESO 16 de desembre CINEMA DOCUMENTAL Papagordo. En casa de Raimundo Amado Hora: 19h Lloc: Auditori de l’Ateneu de Banyoles Preu: 2€ 21 de desembre CONCERT DE NADAL Cor Vivladi & Ignasi Terraza Trio Hora: 21h Lloc: Auditori de l’Ateneu de Banyoles Preu: 10€ Del 22 de desembre al 27 de gener EXPOSICIÓ Penetracions, de Clara Gispert Horaris: Divendres de 18h a 21h Dissabte d’11h a 14h i de 17h a 21h Diumenge d’11h a 14h Lloc: Sala Exposicions el Tint TINTXXI www.claragispert.com Del 23 de desembre PATINATGE Patinadal Porqueres 2012 Hora:17h Lloc: Pavelló de Porqueres Organitza: Patinatge Artístic Porqueres Més informació: www.esportsporqueres.com i http://www.facebook.com/patinatgeporqueres Actuació dels diferents grups que integren el Patinatge Artístic Porqueres, així com la participació de diferents clubs de patinatge invitats de tota la província.

23, 25, 26, 30 de desembre i 1 de gener QUINA Gran Quina esportiva tradicional de Banyoles Hora: A partir de les 18:30h Lloc: Pavelló de la Draga de Banyoles Organitza: Club Bàsquet Banyoles i Handbol Banyoles 23, 25, 26, 29, 30 de desembre i 1, 6 de gener QUINA Quina Unió Esportiva Porqueres Hora: A partir de les 18h Lloc: Can Carreras de Porqueres Organitza: UE Porqueres Més informació: www.esportsporqueres.com i http://ueporqueres.blogspot.com.es/ 24 de desembre MISSA DEL GALL Porqueres Hora: 22:30h Lloc: Parròquia de les Pedreres de Porqueres 25 i 26 de desembre TEATRE Els Pastorets de Porqueres Hora: Dia 25 a les 21h i dia 26 a les 19h Preu: 6€ anticipades / 8€ el mateix dia de la funció Les entrades són numerades i es poden adquirir al Centre Cívic de Porqueres a partir del 10 de desembre.

25, 26, 30 i 31 de desembre PESSEBRES Exposició de Pessebres de Porqueres Hora: D’11h a 13h Lloc: Locals Parroquials de Porqueres Organitza: Parròquies de Mata i Les Pedreres 26 de desembre MÚSICA Tradicional Concert de Sant Esteve, a càrrec de la Coral

Veus de l’Estany Hora: 12h Lloc: església de Santa Maria dels Turers, Banyoles 26, 28, 29 i 30 de desembre TEATRE INDEPENDENT Els Pastorets de Banyoles, un espectacle coproduït per l’Ajuntament de Banyoles i Cor de Teatre amb la participació de diverses generacions d’actors del teatre banyolí.

Hora: 18h Lloc: Teatre Municipal de Banyoles Preu: 8€ 27, 28 de desembre i 2, 3, 4 de gener MAT Parc Infantil de Nadal de POrqueres Hora: De 15h a 17h Lloc: Pavelló de Porqueres Preu: 8€ (Preu especial en cas d’agafar els 5 dies) Organitza: Bàsquet Porqueres A.E. – Ajuntament de Porqueres Més informació: www.esportsporqueres.com i http://basquetporqueres.blogspot.com.es/ 28 de desembre QUINA ESCAMBELL Hora: 20h Lloc: Centre Cívic de Porqueres 29 de desembre REIS Arribada dels Patges Reials a Porqueres Hora: 17h Lloc: Centre Cívic de Porqueres 30 de desembre MÚSICA Concert de Nadal, a càrrec de la Coral del Centre Cívic de Porqueres Hora: 18h Lloc: Església de Sant Joan de les Pedreres

RevistaDeBanyoles 49

Programació PROGRAMACIÓ Ens sintonitzareu al Canal 39 UHF (tdt) COBERTURA: Pla de l’Estany, Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, la Selva Interior i part de la Garrotxa

DILLUNS 7:00 Redacció Banyoles (R) 8:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits (R) 9:00 El Flaix 9:30 Teleservei d’informació local 10:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 10:30 Al Dia vespre (R) 11:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 13:00 Redacció Banyoles - Resum setmanal 14:00 La Tribu (R) 15:00 Redacció Banyoles (R) 15:30 La Setmana 16:00 Digital Fits TV: Fórmula Tarda 16:30 El Flaix 17:00 Redacció Banyoles (R) 17:30 Amb Gust de Mercat 18:00 Digital Hits TV: Fórmula Tarda 19:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits 20:00 Redacció Banyoles 20:30 Esports en Xarxa 21:00 Redacció Banyoles (R) 21:30 Al Dia Vespre 22:00 Digital Hits Magazine (R) 23:00 Redacció Banyoles (R) 23:30 Esports en Xarxa (R) DIMARTS 1:00 Redacció Banyoles (R) 1:30 Fórmula Nit 5:00 Fórmula CAT 7:00 Redacció Banyoles (R) 8:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits (R) 9:00 Orquestra’t 9:30 Teleservei d’informació local 10:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 10:30 Al Dia vespre (R) 11:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 13:00 Redacció Banyoles (R) 13:30 Caminant per Catalunya 14:00 Digital Hits Magazine (R) 15:00 Redacció Banyoles (R) 15:30 Actual Comarques 16:00 Digital Fits TV: Fórmula Tarda 16:30 La Setmana 17:00 Redacció Banyoles (R) 17:30 Caminant per Catalunya 18:00 Digital Hits TV: Fórmula Tarda 19:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits 20:00 Redacció Banyoles 20:30 Esports en Xarxa 21:00 Redacció Banyoles (R) 21:30 Al Dia Vespre 22:00 El Flaix 22:30 Actual Comarques 23:00 Redacció Banyoles (R) 23:30 Esports en Xarxa (R) 00:00 Fórmula Nit DIMECRES 1:00 Redacció Banyoles (R) 1:30 Fórmula Nit 5:00 Fórmula CAT 7:00 Redacció Banyoles (R) 8:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits (R) 9:00 Amb Gust de Mercat 9:30 Teleservei d’informació local 10:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 10:30 Al Dia vespre (R) 11:00 Digital Hits TV: Fórmula matí

50 RevistaDeBanyoles

13:00 13:30 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 17:00 17:30 18:00 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 23:00 23:30 00:00

Redacció Banyoles (R) Art d’Artesà Actual Comarques La Setmana Redacció Banyoles (R) Família i Escola Digital Fits TV: Fórmula Tarda Art d’Artesà Redacció Banyoles (R) Va de Castells Digital Hits TV: Fórmula Tarda Digital Hits TV: Factoria d’èxits Redacció Banyoles Esports en Xarxa Redacció Banyoles (R) Al Dia Vespre Alcalde Respon (mensual) Redacció Banyoles (R) Esports en Xarxa (R) Fórmula Nit

DIJOUS 1:00 Redacció Banyoles (R) 1:30 Fórmula Nit 5:00 Fórmula CAT 7:00 Redacció Banyoles (R) 8:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits (R) 9:00 Infoclip 9:30 Teleservei d’informació local 10:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 10:30 Al Dia vespre (R) 11:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 13:00 Redacció Banyoles (R) 13:30 Nius 14:00 El Flaix 14:30 Univers 15:00 Redacció Banyoles (R) 15:30 Aventura’t 16:00 Digital Fits TV: Fórmula Tarda 16:30 Família i Escola 17:00 Redacció Banyoles (R) 17:30 Univers 18:00 Digital Hits TV: Fórmula Tarda 19:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits 20:00 Redacció Banyoles 20:30 Esports en Xarxa 21:00 Redacció Banyoles (R) 21:30 Al Dia Vespre 22:00 Gaudeix la Festa 22:30 Fanzivid 23:00 Redacció Banyoles (R) 23:30 Esports en Xarxa (R) 00:00 Fórmula Nit DIVENDRES 1:00 Redacció Banyoles (R) 1:30 Fórmula Nit 5:00 Fórmula CAT 7:00 Redacció Banyoles (R) 8:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits (R) 9:00 Gaudeix la Festa 9:30 Teleservei d’informació local 10:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 10:30 Al Dia vespre (R) 11:00 Digital Hits TV: Fórmula matí 13:00 Redacció Banyoles (R) 13:30 Aventura’t 14:00 Fanzivid 14:30 Amb Gust de Mercat

15:00 15:30 16:00 16:30 17:00 17:30 18:00 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 23:00 23:30 00:00

Redacció Banyoles (R) Nius Digital Fits TV: Fórmula Tarda Gaudeix la Festa Redacció Banyoles (R) Tocats de l’hort Digital Hits TV: Fórmula Tarda Digital Hits TV: Factoria d’èxits Redacció Banyoles CNB Redacció Banyoles (R) Al Dia Vespre La Tribu Redacció Banyoles (R) Esports en Xarxa (R) Fórmula Nit

DISSABTE 1:00 Redacció Banyoles (R) 1:30 Fórmula Nit 5:00 Fórmula CAT 7:00 Redacció Banyoles (R) 8:00 Redacció Banyoles - Resum Setmanal 9:00 Teleservei d’informació local 9:30 Camí de Vida 10:00 Digital Hits TV: Fórmula cap de setmana 13:00 Redacció Banyoles (R) 13:30 Actual Comarques 14:00 Digital Hits Magazine 15:00 Fanzivid 15:30 CNB 16:00 La Tribu 17:00 Redacció Banyoles Resum Setmanal 18:00 Digital Hits TV: Fórmula cap de setmana 19:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits (R) 20:00 Digital Hits Magazine 21:00 Resum d’entrevistes 21:30 Al Dia Informatiu 22:00 Redacció Banyoles Resum Setmanal 23:00 Resum d’entrevistes 00:00 Fórmula Nit DIUMENGE 7:00 Resum d’entrevistes 8:00 Redacció Banyoles - Resum Setmanal 9:00 Camí de Vida 9:30 Teleservei d’informació local 10:00 Digital Hits TV: Fórmula cap de setmana 11:00 Missa de Montserrat 13:00 Redacció Banyoles Resum Setmanal 14:00 Actual Comarques 14:30 Digital Hits Magazine 15:30 La Tribu 16:30 CNB 17:00 Redacció Banyoles Resum Setmanal 18:00 Digital Hits TV: Fórmula cap de setmana 19:00 Digital Hits TV: Factoria d’èxits (R) 20:00 Redacció Banyoles Resum Setmanal 21:00 Resum d’entrevistes 21:30 Al Dia Informatiu 22:00 Redacció Banyoles Resum Setmanal 23:00 Resum d’entrevistes 23:30 Digital Hits Magazine 00:30 Fórmula Nit

Humor HUMOR Des de Can Morgat ANDREU AMETLLER (dibuix) i TONI CAMPS (text)

El que són les coses: abans, des de Banyoles es veia una vista de postal. L’estany i al fons l’església de Santa Maria de Porqueres.

Abans, quan hi havia sequera, els vilatans feien processons per fer ploure o perquè s’acabessin les inundacions i també per fer marxar els mals esperits, com la de “Mata l’un darrera l’altre”.

Amb tantes felicitacions de Nadal, queda perplexa i sense “calderilla”.

Ara, Manyac, els turistes que arriben a l’estany, si volen veure el perfil de l’església des de l’oficina de turisme, han de comprar una postal.

Actualment , les processons són per anar a votar, per veure si es troben solucions, com assolir un estat propi i sortir de la crisi o que els hi treguin el mal esperit (l’euro per recepta).

En Morgat i en Manyac desitgen als lectors de la Revista de Banyoles un Bon Nadal i un venturós 2013.