2 minute read
Turisme local
Camps de noguers
El cultiu de noguers es va reintroduir al Pla de l'Estany a finals del segle passat i avui en dia l'esplendor dels camps de noguers és un dels principals atractius paisatgístics per acostar-nos a fer un volt per Crespià. Les diferents finques que en cultiven a aquest terme municipal ocupen en total més d'un centenar d'hectàrees. A la primavera podem gaudir de l'espectacle de veure com els hi tornen a sortir les fulles i apareixen les flors.
Advertisement
Els productors d'aquestes nous recullen aquest fruit des de la prehistòria. En tenim constància perquè al mateix municipi de Crespià hi ha el jaciment paleontològic d'Incarcal, on s'han descobert nous de fa més d'un milió d'anys. El jaciment no és visitable però a l'entrada hi ha un plafó amb informació sobre les diferents excavacions i troballes que s'hi han fet.
Vilert
Vilert és un petit poble del municipi d'Esponellà on podem passejar combinant patrimoni i natura.
El poble es troba a la vora dreta del riu Fluvià i es va anar construint al voltant de l'església d'origen romànic de Santa Maria.
Té un encant especial un petit passatge cobert que ens porta fins a l'església i, si som curiosos, ens podem fixar que a la casa de davant del temple encara es conserva el grafit "Edifici incautat CNT i FAI", una resta del fenomen revolucionari dels primers mesos de la guerra civil.
A la part de migdia del poble hi ha el cementiri i, adossada, la petita capella de Sant Esteve.
Per culminar de manera agradable el passeig, un camí amb una vista esplèndida sobre el riu Fluvià ens porta fins a la riba i a la font de Beu-i-Tapa.
Església de Sant Miquel de Campmajor
L'església de Sant Miquel de Campmajor es troba al final d'un modest però ben arranjat passeig que porta per nom del Doctor Francesc Rovira, en record d'aquest capellà i militar que va lluitar contra l'ocupació dels francesos a la Guerra del Francès i que va néixer a la casa del costat, can Rovira.
L'església és d'origen romànic però ha sofert diverses modificacions i l'edifici actual és fruit d'unes reformes de les primeries del segle XX. La façana principal és d'estil barroc, arran d'una radical transformació patida pel temple al segle XVIII i que també va comportar que s'alcessin la nau i l'absis central i es construïssin dues naus laterals i el campanar.L'església de Sant Miquel de Campmajor va néixer com a filial del monestir de Sant Esteve de Banyoles, encara que al segle XII ja era parròquia.