ROMA I VALÈNCIA · Miquel Nadal

ROMA I VALÈNCIA. EL NOSALTRES VALENT (I VALENTÍ) DE J.V. BOIRA

TEXT Miquel Nadal @tarrega7071

En comptades ocasions, i este és un dels casos, la publicació d’un llibre va molt més enllà del seu contingut, la personalitat de l’autor o la qualitat literària de l’obra. De sobte, la lectura il·lumina insospitadament un espai desconegut, el trànsit del qual, a més a més, resulta d’una amenitat rotunda i revela una cultura imponent. Roma i nosaltres (Pòrtic, 2020) és un llibre que ens reconcilia amb la capacitat de la cultura escrita per a sorprendre’ns i fer-nos exclamar com és possible que ningú haguera reparat en la temàtica de l’obra.

LA BIOGRAFIA DE JOSEP VICENT BOIRA ha transcendit l’àmbit acadèmic i una concreta àrea de coneixement fins a arribar a l’actual responsabilitat en la gestió pública com a Comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani. Els seus plurals focus d’interés i de curiositat intel·lectual ens permeten ara gaudir d’una llibertat de pensament sense minva de la intervenció en el futur col·lectiu dels valencians, que hem de saludar. No és habitual eixe exercici, fet, a més, des de la qualitat i la llunyania del llibre de circumstàncies que tracta d’aprofitar una conjuntura concreta.

Amb la benvinguda d’Antoni Puigverd, un d’eixos pròlegs de difícil renúncia, Roma i nosaltres s’enceta amb un preludi rigorós i apassionat sobre la presència i la projecció de la Corona d’Aragó, i d’una Corona d’Aragó dirigida per València en uns segles concrets, reivindicant el passat en la construcció d’una manera diferent d’entendre l’Espanya actual. Així, el preludi no queda limitat a la descripció del model institucional de la Corona d’Aragó, sinó a una intel·ligent i contemporània descripció de la pluralitat d’aquell model, que l’autor considera ben allunyat de la pols de l’antigor per a ser percebuda com una nova pista d’enlairament. La segona part, dedicada en bona part a detallar els vincles, mitològics o reals, entre València i Roma, amerades d’un legítim orgull valentí evoquen una etapa concreta en què la nostra mirada s’adreçava a l’altra vora de la Mediterrània.

La recuperació de la figura de l’albaidí Elies Tormo i Monzó, i dels seus escrits que actuen com a guia de la nostra presència a Roma, són d’un enorme i ameníssim interés.

Roma i nosaltres. La presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna. Josep Vicent Boira Maiqués Pròleg d'Antoni Puigverd Pòrtic, 2020 320 pàgs | 17,90 €

L’episodi de la seua carta al general Franco proposant la capitalitat hispànica de Barcelona resulta deliciós. El lector deprendrà que la nostra presència a Roma no està limitada als Borja, sinó que s’estén a moltes altres figures. Sant Vicent Màrtir, Sant Vicent Ferrer o el mateix Sant Lluís Bertran, tan pròxim a la meua Font de Sant Lluís de l’Horta,

Via della Pilotta © Fabrizio Mosconi

amb la seua capella en l’església de Santa Maria sopra Minerva. Les connexions traçades en les làpides, capelles, temples i basíliques ens descobrixen una nova ciutat que ara sentim una miqueta més nostra, i que l’autor materialitza en la proposició de dotze passejades a peu per Roma, ubicant en l’espai les nostres petjades anteriors. Els italianòfils, com acredita Puigverd, estaran d’enhorabona, però els valencians hem d’agrair també el poderós vincle valentí que traça Boira entre Roma i aquell Regne de València que mirava cap a Itàlia.

Roma i nosaltres és una obra valenta pel que fa a la vindicació de la presència de la Corona d’Aragó, i com a tal Corona d’Aragó. La identificació del nosaltres amb valencians, catalans, aragonesos i balears és ben explícita, i potser també il·lumina la necessitat d’una nova mirada al passat, una considerada i poc habitual lectura del present i potser una advertència als qui apliquen en matèria territorial, en tots els llocs, la política del “nosaltres sols”. El nosaltres plural del subtítol s’acomoda també amb un altre nosaltres plural i aporta, alhora, nombrosos exemples d’una antiga, positiva i potent manera d’entendre Espanya, molt més plural i sense negar-la. El protagonisme valencià en les pàgines del llibre podria haver estat coronat en matèria lingüística amb un ús de les formes valencianes, per tal que la pluralitat no quede en una mera afirmació ritual. Tot arribarà. El llibre de Boira, en tot cas, provocarà ineludiblement un impacte indefugible en les despeses dels seus lectors: viatges futurs amb el llibre a la maleta aprofitant que ara tenim el nostre Baedeker valencià per a la Ciutat Eterna. El futur de la línia aèria València-Roma té ara noves excuses. I ben bones.

S

El podcast setmanal de Lletraferit