El Romànic de la Vall de Boí
Guia Turística
Les pintures murals de Sant Climent de Taüll
Niminimi, coreseq La capilla central está dedicada a San Blas desde tiempos relativamente recientes (antiguamente estaba consagrada a San Bartolomé). El culto se instauró después de la Guerra Civil con la intención de restablecer la antigua devoción al santo que hubo en el propio templo de San Lorenzo, donde se estableció entre finales del s. XV y principios del XVI. También en este momento, y con la misma finalidad, se instaló la tabla pictórica de San Blas, que hoy podemos contemplar.
Um dissuntis Lut lata voles eatiae nones repro eiciasi mporum restinc illesedi cum ene est ius aut facerisquid magnam conseque periatem. Sintius, audaecupta cum quaeceaqui quaecae. Erchillignam nia cum sunt inihitatem ratat in ea quassequas aut que aut aut voluptatat eum volore, quuntur? Giatatquam quassunto enesed mo et hil moluptur? Cab ipsumquas sant pores est, que nonsequis erernatur apit dio eatatur, omnienda perae rem hit, volenienis rera parumquas maxim reptatur? Qui officipsandi voluptat re, quam ariosam, sum consectum necae. Vit, sollat ute qui dis alictem faccaeria es enditib uscium natiurerio dolore occulpa cusae molorem dollabo. Nem quo quam quam ipsunt dolupta quatur aligentotae. Apel earum, con et delluptat et atio. Giatem aut facipsum utem illuptatusa comnimpedi solut dolum natio eius, ut lantincia sit debit fugiant magnati bla cum volumque quidunt. Fugit prerum voluptas modi unt. Is dem is sit invel minus acepta quam hilicie nimilis doluptatem dolupta num ea porum venis reste dolupta turepellanto torum nullabo. Et labo. Nequi veliciis pro omnienectem.
2
EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ
LES PINTURES MURALS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
3
Unes pintures dividides en dos llocs Fora del seu lloc d’origen: EL MNAC, a Barcelona Per bé que una part important es troba in situ, la major part de les pintures murals de Sant Climent de Taüll s’ha de contemplar actualment fora del seu context originari. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’hi poden veure les pintures més conegudes: les que van arrencades dels murs del temple en diferents campanyes, la més rellevant de les quals a principis de la dècada de 1920.
Integració de diferents formes artístiques En el muntatge de l’espai dedicat a Sant Climent s’integra un banc presbiteral (segles XIII-XIV), un moble litúrgic provinent del mateix temple.
2
EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BoÍ
Es poden entendre les pintures fora del seu lloc d’origen? L’arrencament de les pintures va suposar la ruptura del lligam entre la pintura mural i el seu entorn: no sols es van desvincular del seu ambient arquitectònic, sinó també històric, geogràfic i simbòlic. Un museu no té res a veure amb els escenaris de creació. Per tant, s’ha de distingir l’apreciació estètica que es pot fer al museu, de l’apreciació històrica, més difícil de valorar fora del lloc d’origen. La història de la pintura de Sant Climent és representativa
El paper de la il·luminació
del que ha passat amb la pintura romànica. A la col·lecció
Un dels aspectes destacats de
d’art romànic del MNAC, es conserven nombroses pintures
l’actual proposta museogràfica
murals dels segles XI i XII, entre les quals també hi ha les de
(inaugurada l’any 2011) és
Santa Maria de Taüll, de Sant Pere de Sorpe o de Santa Maria
la llum, que es projecta
d’Àneu, sols per citar alguns dels exemples més destacats.
directament sobre les escenes,
No existeix al món cap altra col·lecció d’aquest abast.
de tal manera que contrasta amb la penombra de la sala.
LEs pintures Murals de sant Climent de Taüll
3
Niminimi, coreseq La capilla central está dedicada a San Blas desde tiempos relativamente recientes (antiguamente estaba consagrada a San Bartolomé). El culto se instauró después de la Guerra Civil con la intención de restablecer la antigua devoción al santo que hubo en el propio templo de San Lorenzo, donde se estableció entre finales del s. XV y principios del XVI. También en este momento, y con la misma finalidad, se instaló la tabla pictórica de San Blas, que hoy podemos contemplar.
Um dissuntis Lut lata voles eatiae nones repro eiciasi mporum restinc illesedi cum ene est ius aut facerisquid magnam conseque periatem. Sintius, audaecupta cum quaeceaqui quaecae. Erchillignam nia cum sunt inihitatem ratat in ea quassequas aut que aut aut voluptatat eum volore, quuntur? Giatatquam quassunto enesed mo et hil moluptur? Cab ipsumquas sant pores est, que nonsequis erernatur apit dio eatatur, omnienda perae rem hit, volenienis rera parumquas maxim reptatur? Qui officipsandi voluptat re, quam ariosam, sum consectum necae. Vit, sollat ute qui dis alictem faccaeria es enditib uscium natiurerio dolore occulpa cusae molorem dollabo. Nem quo quam quam ipsunt dolupta quatur aligentotae. Apel earum, con et delluptat et atio. Giatem aut facipsum utem illuptatusa comnimpedi solut dolum natio eius, ut lantincia sit debit fugiant magnati bla cum volumque quidunt. Fugit prerum voluptas modi unt. Is dem is sit invel minus acepta quam hilicie nimilis doluptatem dolupta num ea porum venis reste dolupta turepellanto torum nullabo. Et labo. Nequi veliciis pro omnienectem.
2
EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ
LES PINTURES MURALS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
3
In situ: El temple de Sant Climent de Taüll Les pintures també s’han d’entendre en el seu lloc d’origen. A l’església de Sant Climent es conserven importants fragments descoberts i restaurats ja en el segle XXI. Per tant, conèixer i fer un exercici de restitució mental de les pintures al segle XXI continua sent una tasca que requereix un cert esforç intel·lectual. Sant Climent és l’església més coneguda de la Vall de Boí, l’àrea geogràfica que té la concentració més gran d’art romànic de tot Europa. Hi ha vuit esglésies més que formen part del patrimoni mundial de la UNESCO des del 30 de novembre de l’any 2000. Era una petita església rural, perifèrica, emplaçada en un lloc secundari, que ha conservat les seves formes originals, sols alterades amb el pas dels segles per la presència de mobiliari, com retaules o el cor occidental (avui desmuntat). L’edifici es va construir en dues fases. De la primera, que dataria de la segona meitat del segle XI, sols en perviu el mur sud i les zones baixes dels tres absis, que es van aprofitar en la construcció actual. En el seu conjunt el temple correspon a l’edifici datat de 1123 (any en què el bisbe Ramon de Roda va consagrar el temple, tal com diu una inscripció pintada en el fust d’una de les columnes del temple), que va ser construït substituint i aprofitant algunes de les parts de l’església anterior.
El disseny de l’edifici Sant Climent de Taüll és un edifici de tres naus, amb una capçalera de tres absis semicirculars. Les naus se separen mitjançant tres pilars cilíndrics a cada costat, en els quals es recolza una coberta d’embigat de fusta, el que representa una solució molt comuna en l’arquitectura de muntanya.
4
EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BoÍ
Una arquitectura senzilla La seva arquitectura és força modesta, com la de totes les de la vall. Sols presenta decoració als absis, amb motius d’arcuacions cegues. El més vistós és el seu esvelt campanar,
LEs pintures Murals de sant Climent de Taüll 5 que té sis pisos de finestrals i és el més de planta quadrada,
alt de la vall.
Niminimi, coreseq La capilla central está dedicada a San Blas desde tiempos relativamente recientes (antiguamente estaba consagrada a San Bartolomé). El culto se instauró después de la Guerra Civil con la intención de restablecer la antigua devoción al santo que hubo en el propio templo de San Lorenzo, donde se estableció entre finales del s. XV y principios del XVI. También en este momento, y con la misma finalidad, se instaló la tabla pictórica de San Blas, que hoy podemos contemplar.
Um dissuntis Lut lata voles eatiae nones repro eiciasi mporum restinc illesedi cum ene est ius aut facerisquid magnam conseque periatem. Sintius, audaecupta cum quaeceaqui quaecae. Erchillignam nia cum sunt inihitatem ratat in ea quassequas aut que aut aut voluptatat eum volore, quuntur? Giatatquam quassunto enesed mo et hil moluptur? Cab ipsumquas sant pores est, que nonsequis erernatur apit dio eatatur, omnienda perae rem hit, volenienis rera parumquas maxim reptatur? Qui officipsandi voluptat re, quam ariosam, sum consectum necae. Vit, sollat ute qui dis alictem faccaeria es enditib uscium natiurerio dolore occulpa cusae molorem dollabo. Nem quo quam quam ipsunt dolupta quatur aligentotae. Apel earum, con et delluptat et atio. Giatem aut facipsum utem illuptatusa comnimpedi solut dolum natio eius, ut lantincia sit debit fugiant magnati bla cum volumque quidunt. Fugit prerum voluptas modi unt. Is dem is sit invel minus acepta quam hilicie nimilis doluptatem dolupta num ea porum venis reste dolupta turepellanto torum nullabo. Et labo. Nequi veliciis pro omnienectem.
2
EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ
LES PINTURES MURALS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
3
La Maiestas Domini En aquestes pintures tot condueix cap al lloc preferent, la conca absidal, una extensió esfèrica que evoca la volta celestial, on figura el Crist en Majestat o Maiestas Domini. Impressiona el seu rostre serè i la seva mirada penetrant, que han fascinat els artistes i han donat lloc a nombroses inspiracions de caràcter literari i plàstic.
Màndorla La divinitat està encerclada per
La Maiestas Domini, el Déu
la màndorla o ametlla mística, la
totpoderós, ordenador del
forma el·líptica de l’espai sagrat,
cosmos, del temps i de l’espai,
símbol de les esferes celestials.
es representa en la seva vinguda al final dels temps,
Decoracions del nimbe A la creu del nimbe de Crist s’han
tal com s’expressa al text de
detectat unes restes d’estany
l’Apocalipsi: I vet aquí que hi
que semblen indicar que va ser
havia un setial posat al cel, i
decorada amb un full metàl·lic,
al setial, un que hi seia. El qui
una tècnica que també es va fer
seu és d’aspecte semblant
servir en alguns frontals d’altar
al jaspi i a la sarda, i envolta
romànics (colradura).
el setial un arc iris d’aspecte semblant a la maragda (Ap.
Alfa i Omega
4, 2-3).
Les lletres de l’alfabet grec “alfa” i “omega” transmeten la idea que a
Crist mira frontalment
través de Déu es regeix el temps de la humanitat: ell és el principi
l’espectador. Llueix una
i la fi de totes les coses, tal com
túnica blanca tacada de vermell, aspecte que també
diu l’Apocalipsi: Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu (Ap. 1,
segueix el text de Joan: Va
8). Pengen del seu nimbe, talment
vestit amb un mantell xopat en
com làmpades votives.
sang (Ap. 19,13).
Expressió de poder
Per bé que al Crist de Taüll se’l
Crist beneeix amb la mà dreta,
coneix com a pantocràtor, es
per bé que recordant el seu paper
considera que no és del tot adient
judiciari: el seu gest és un símbol
aplicar-li aquest terme, perquè
de poder.
la iconografia bizantina del Crist pantocràtor i la de la Maiestas Domini de l’art romànic presenten certes diferències, per exemple que en la primera sol aparèixer de mig cos, mentre que en la segona figura de cos sencer. No obstant això, s’ha de reconèixer que és difícil defugir el mot davant l’assimilació que tradicionalment s’ha fet amb el Crist de Taüll.
6
EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BoÍ
Llibre obert En el llibre obert es llegeixen les paraules bíbliques extretes del passatge de Joan “EGO SVM LVX MVNDI”: Jo sóc la llum del món (Jn. 8, 12).
Vestimenta Crist duu vestimentes de gran riquesa, amb les vores ornades amb simulació de pedreria, tant a la túnica com al mantell, tots dos amb uns plegats abundants.
Geometrització La tendència a la geometrització es veu clarament a la vora de la túnica, on es dibuixa una mena d’esquadra o “L” invertida d’un blanc radiant que ostenta com ornament en el pit.
Esfera terrestre L’arc que Déu té sota els peus representa l’esfera terrestre. Això vol dir que és el Senyor de la Creació que regna sobre el món, un món on domina el caos.
LEs pintures Murals de sant Climent de Taüll
7
1 2
3
Tram preabsidal extern L’Anyell místic En el darrer tram presbiterial, el més pròxim a la nau, hi ha una altra de les representacions més cèlebres de tot el conjunt, l’Anyell místic, que ocupa la clau de l’altre arc triomfal. El clipeus o medalló de l’Anyell era portat per parelles d’àngels. Dels de l’esquerra en resta in situ, força erosionada, la part superior. Per contra, la part inferior es conserva al MNAC. El cos de l’Anyell, d’un blanc intens de calç, és perfilat encara amb una línia ocre. El mateix color, en dos tons, s’empra per dibuixar les costelles i els músculs de les cuixes i del pit.
1. L’Anyell místic (MNAC) Es representa dins un clipeus o medalló, amb el nimbe crucífer i està proveït dels set ulls de què parla el llibre de l’Apocalipsi.
8
EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BoÍ
2. El pobre Llàtzer davant la casa del mal ric (MNAC) Llàtzer, que té el cos tot nafrat, espera l’almoina al davant la porta ferrada de la casa del mal ric, mentre un gos li llepa les ferides.
La paràbola de Llàtzer Les dues escenes de la paràbola del pobre Llàtzer, que evoca la separació entre justos i condemnats en el judici final, es conserven una al museu, una in situ. En origen eren situades, una davant de l’altra, a l’arc més extern del tram preabsidal. El pobre Llàtzer davant la casa del mal ric (MNAC) i el banquet del mal ric (in situ, parcialment malmesa), contraposen el destí del primer, que subsisteix apartat de
3. El banquet del mal ric (in situ)
la vida social depenent de la caritat a conseqüència de la
L’escena, força malmesa, mostra
seva malaltia, al del segon, que viu despreocupat celebrant
una ostentosa taula parada amb
banquets esplèndids.
folgades tovalles, amb grans pans i objectes, una desproporció que
Per sobre de l’escena del banquet n’hi ha una altra (in situ)
està en relació amb l’excés de la
que, de tan malmesa que està, resulta difícil d’identificar. Es
taula del ric.
creu, però, que potser representava la mort del mal ric.
LEs pintures Murals de sant Climent de Taüll
9