LLIBRET RIPALDA-BENEFICENCIA-SAN RAMON 2020 "NINGU EN LA TRIBUSFERA" by ribesan.llibret

NINGU EN LA TRIBUSFERA

Llibret de la Falla Ripalda, BeneficĂ¨ncia i Sant Ramon 2020

ÍNDEX

Ningu en la Tribusfera Llibret de la falla Ripalda, Beneficéncia i Sant Ramón 2020 Coordinadors: Carlos Royal i Jordán, Sergio Royal i Hernández Disseny i Maquetació: Carlos Royal i Hernández Disseny Portada: Carlos Royal i Hernandez Comité Editorial: Ribesan Cultura, David Garrido Col-laboracions gràfiques: Thais Suero, Nuria Blasco, Lucía García, Julia Navarro, Marc Sánchez Raúl Martínez “Chusky”, Júlia Meié, Llura Fajarí, Col-laboracions literàries: Santiago Hernández, Marina López, Eduardo Vendrell, Jesús Peris, Marisa Domingo, Pilar Domingo, Juan Carlos Royal, Verónica López, Ana Bonafont, David Garrido, Mariola Fajarí, Marina Civera Llura Fajarí, Marc Sánchez, Emma Blasco, Julia Meié, Rosa Peris, Eva Royal, Jaime Miralles, Julia Navarro, Elvira flores, Raúl Martínez Poema de José Sendra: edithsme.blogspot.com.es Fotografíes: Carlos Capella, Roberto Domingo, Juan Carlos Royal Fotografia Marina Civera: Junta Central Fallera Col-laboradors especials: Fundación Ángel Tomás, Cor de L’Eliana Revisió Lingüística: Jesús Peris i Amador Lerma

El primer 10 - 17

LA MATERIA per Verónica Pérez TIC per Santiago Hernández TAC per Marina López

La segona cosa 18 - 45

L’ONU I RIBESAN

Això de després 46 - 65

FUNDACIÓ ÁNGEL TOMAS

L’últim

Deposit Legal: V-229-2019 El Llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. Este llibret participa en la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana “per a la promoció de l’us del valencía” Esta comisió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les actividades de les falles 2020

66 - 139

IMAGE per Cor de l’Eliana LA JOVE GRETA CONTRA EL GEGANTS GLOBALS per Jesús Peris RELACIONS I COMUNITATS EN L’ERA DE LA GENERACIÓ Z per Eduardo Vendrell LA RRSS I ELS JOVENS per Veronica Pérez MARINA I RRSS per Carlos Royal I Sergio Royal LA NOSTRA COMISSIÓ

Hola Ningu! Benvingut!

La nostra falla infantil “ Un lloc en la Tribusfera” ens embolica amb el problema de la sostenibilitat. El canvi climàtic és evident. Les RRSS (xarxes socials) de hui ajuden a conscienciar tothom d’aquest problema. ¿Les RRSS són el mitjà de comunicació per a convocar els ciutadans de tot el món per a protestar, expressar-se, manifestar-se? Estem educant els nostres fills des que naixen a la utilització de les tecnologies com els mòbils, tablets, hui en dia una cosa normal en les seues vides. Quin efecte tenen en el desenvolupament de les vides dels nostres fills? quins avantatges i inconvenients té la seua utilització? ¿Que pensa la “generació Z”? Ribesan-llibret hem intentat tractar aquest tema amb tot el respecte del món. Fallers i col·laboradors han escrit amb tota llibertat sobre un món millor, i les tecnologies en la nostra societat. “Ningu” l’obra de Raúl Martínez (Chuky) ens trasllada a diferents fases de la vida, en un personatge imaginari tots i cadascun de nosaltres ens trobem en una d’aquestes fases. Des del seu naixement fins a la fi dels seus dies, ens transmet les sensacions en cadascuna de les seues fases. La intimitat, la reflexió, la innocència, la responsabilitat, la professionalitat, els estudis, les relacions, sens dubte alguns ja les han passades, uns altres estan en elles i altres persones estan per passar per elles. Juan Carlos Royal

LA MATÈRIA Verónica Pérez i Lloret Grau en Estudis Hispànics .

Quina és la naturalesa d’allò que muda? Quin és el cristall adequat, El prisma idoni, per entreveure com tot passa? Quin serà el mecanisme accionador Per tal d’insuflar energia motora? L’espurna que farà crepitar la vareta, I cada craspit serà com el primer i original. Quina persona eliminarà la primera pedra? Sísif continuarà rodant i rodant fins que la roca erosione? Trista ocarina estrelada i roma. Arribarà el dia en que faça més paüra Romandre estàtics que canviar?

TIC... Marina López i García

Grau en pedagogia i màster en educació secundària especial orientació educativa.

En l’actualitat la utilització de les tecnologies és una activitat que està present en, pràcticament, cadascuna de les nostres tasques diàries. És per això que les tecnologies de la Informació i de la Comunicació, d’ara endavant TIC, són un recurs cada vegada més utilitzat pels nostres xiquets i xiquetes, influint aquests en el seu creixement i la seua eduació des d’edats molt primerenques. Els xiquets i les xiquetes que aprenguen des de xicotets i xicotetes a utilitzar els diferents dispositius electrònics, adquiriran unes habilitats d’acord amb les de l’època en la qual viuen, evitant així que cresquen deslligats de la seua generació. Les TIC poden ésser una de les primeres portes de l’aprenentatge i descobriment del món a edats primerenques, ja que en moltes ocasions són un complement ideal dels joguets tradicionals degut al seu caràcter multidisciplinar. Pel que fa a l’ús de les TIC en educació, cada vegada són més els centres que fan ús de recursos digitals per a l’adquisició de coneixements i habilitats. Açò es deu a la facilitat d’accés i al dinamisme que ens ofereixen aquestes per a redirigir la motivació i l’atenció cap a tasques que milloren les seues capacitats d’aprenentatge. Destaquem, per exemple, l’ús en el cas dels alumnes amb necessitats específiques de recolzament educatiu, el qual és vertaderament positiu, donat que els proporciona diferents mètodes per aprendre d’una manera més fàcil i divertida, fent que eixos coneixements s’interioritzen millor i puga així establir relacions amb els coneixements que ja tenia prèviament, fomentant l’aprenentatge significatiu. Però hem de tindre en compte que la incorporació de les TIC a l’educació requereix que els professors i les professores adquirisquen les competències professionals necessàries per a que la integració es produisca amb garanties d’èxit i amb la seguretat necessària que requereix tota innovació, donat que aquestes es poden tornar en la nostra contra i esdevindre un obstacle en el desenvolupament dels i de les nostres menors. Un ús desregulat de les TIC pot restringir diferents capacitats i habilitats, com ara la creació artística o la interacció social. En l’actualitat les TIC, cada vegada més, estan substituint la relació entre persones i canviant les dinàmiques socials per l’aprenentatge virtual. És per això que és important que no oblidem fomentar aquestes habilitats, ja que són necessàries per a un desenvolupament complet dels i de les menors. A més, existeixen altres riscos de l’ús descontrolat de les TIC. Un d’ells és l’accés a informació en excés i de baixa qualitat. Per això és tasca dels educadors i de les educadores que els xiquets i les xiquetes siguen crítics i coneguen mètodes per a la distinció de coneixements, ja que tot el que ens ofereixen les TIC no és verídic. De la mateixa menera que és necessari un control de la informació exposada pels i per les menors en aquest àmbit, ja que en moltes ocasions desconeixem qui és el receptor d’aquesta i quin és el fi que preten aconseguir. En resum, les TIC poden ésser un element clau per al desenvolupament del creixement i l’educació dels nostres xiquets i les nostres xiquetes, sempre i quan es faça un bon ús d’aquestes i es compagine amb el foment de les habilitats que aquestes no abasten.

...TAC Santiago Hernández i Lerma Llicenciat en filosofia i ciències d’educació (Pedagogia).

Si vols saber de quina manera pots aconseguir que els teus fills et deixen un ratet tranquil, la solució és ben senzilla. Deixa’ls un dispositiu electrònic i voràs que tranquil estàs. Però aquesta solució és com un masclet. És una solució que et pot explotar a les mans si no fas un ús com cal. Des que naixem, aprenem a jugar, a relacionar-nos, a solucionar conflictes i quan sembla que hi ha certa estabilitat, el xiquet i la xiqueta comença a abandonar aquesta etapa tan florida com és la infantesa, per anar a poc a poc endinsant-se en ládolescència. Els canvis físics però sobre tot psicològics són els més significatius. Nosaltres els pares deixem de tindre tota la raó per perdre-la progressivament. Comencem a ser molestos, a no fer gràcia els nostres acudits, a no encaixar i a no entendre el que els passa. Hem de negociar-ho tot. Però supose que els nostres pares també ho van patir, veritat? Pero si a tot açò li afegim les noves tecnologies es podem cagar i perdoneu per l’ expressió. Vaig entrar a classe de primer dÉSO i vaig fer unes quantes preguntes sobre l´ús del mòbil. Estem parlant de que els alumnes tenen entre onze i dotze anys. -A vore xiquets, qui té mòbil? Quasi tots dels alumnes van alçar la mà. I qui té WhatsApp? Evidentment, tots ells. En quants grups de whasapp esteu? Entre cinc i deu grups per alumne. I quins noms tenen els grups? El de 1r d’ESO A, el de 1r d’ESO ABC, el del fúlbol, el dels guais, el d’ eixir, el d’entrar, el de les animalades, el de fer la mà .... Quants WhatsApps podeu arribar a rebre al dia? 200, 300, fins i tot a 3000 WhatsApp va dir un délls. Em vaig aborronar. I del contingut no cal parlar. La majoria dels alumnes tenien Instagram i altres també el Tic Toc. Clar, tots ells amb un perfil fals perque no compleixen lédat permesa. Uns pares ho saben, altres ho desconeixen. Els encanta vore videos al YouTube. Consells dels Influencers, de la roba que es tenen que posar, partides de Gamers jugant al Fornite. De dilluns a diumenge 24 hores al dia. Açò se’ns ha anat de les mans, no cregueu vosaltres? Als IES hem dássessorar als nostres alumnes i donar-los consell en molts aspectes. Dinàmiques que vénen a afavorir la relacions entre iguals i el desenvolupament de valors que permeten la convivència d’una forma el més harmoniosa possible. En definitiva, una educació inclusiva. Però sense volsaltres, els pares, els resultats són estèrils. Parlem de moltes temàtiques però aquell tema que se n’emporta el major protagonisme és l’ús del mòbil i tots els problemes que déll es deriven. La prevenció es fonamental. Xarrades que vénen a impartir-se des de 1r d’ESO i fins i tot a 6é de primària. Crec que sí tot segueix igual, caldrà començar abans.

Por això vos faig dues preguntes. Quí té a casa algun dispositiu electrònic? és a dir, una tablet, una Play Station, una Nintendo, un mòbil o una SmartTV. I per altra banda, quí posa mesures de control per a utilitzar aquestes tecnologies? Tota una mascletà de dispositius que ens permeten estar tranquils mentre ells juguen hores i hores, però, a quin preu?. Les conseqüències són clares. Xiquets hiper estimulats tecnològicament, que passen hores i hores davant la pantalla i creant hàbits sedentaris sense deixar desenvolupar els hàbits de treball necessaris per afrontar una educación secundaria obligatoria, un batxillerat o un cicle formatiu amb garanties d´èxit. Xiquets amb problemes per a socialitzar-se entre ells. Alguns ja no volen eixir de casa. Prefereixen jugar al Fornite, al Fifa online o vore videos en YouTube. Són els addictes del segle XXI. Són xiquets d´hivernacle. Als mòbils de molts xiquets i xiquetes s´amagen menyspreus, vexacions, insults, fins i tot pornografia. Tot això a través de comentaris, fotos o stickers, els quals utilitzen sense control entre uns i altres. Uns miren, altres executen. Uns són els líders, altres els camarades. Calla grossa!, uns riuen, altres callen. I així, sense adonar-se’n moltes vegades ells mateixos estan incorrent en delictes amb responsabilitat civil si tenen menys de 14 anys i amb responsabilitat penal si superen aquesta edat. I nosaltres el pares no se n’adonem. El que està clar, és: no ens van a donar un llibre d’instruccions per saber fer un ús responsable i a colps estem aprenem. La majoria dels pares els donem algun consell als nostres fills, revisem de tant en tant el contingut dels mòbils, intentem regular el seu ús. En definitiva, si volem tindre la festa en pau caldrà mesurar la pólvora que posem al canó, per evitar que ens explote la carcassa als morros. I paradoxalment per vore la solució hem d’ acudir al senyor Google. Estem molt enganxats.

17 OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 1

FI DE LA POBRESA

IGUALTAT DE GÉNERE

INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRASTRUCTURES

ACCIÓ PEL CLIMA

ALIANCES PER A CONSEGUIR ELS OBJETIUS

FAM ZERO

AIGUA NETA I SANEJAMENT

REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS

VIDA SUBMARINA

SALUT I BENESTAR

ENERGIA ASSEQUIBLE I NO CONTAMINANT

EDUCACIÓ DE QUALITAT

TREBALL DECENT I CREIXEMENT ECONÓMIC

CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES

PRODUCCIÓ I CONSUM SOSTENIBLES

VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES

PAU, JUSTICIA I INSTITUCIONS SÓLIDES

Setembre de l’any 2000, en la seu de les Nacions Unides de Nova York es reuniren tots els països integrants per alcançar un compromís a una nova aliança mundial davant l’alarma de pujada de la pobresa en molts d’alguns dels seus països en extrema pobresa. S’establiren 8 objectius i metes. Tots els seus països es comprometeren per al 2015 a alcançar eixes metes anomenades ODM (Objectius de Desenvolupament de Mil.leni). Després del compliment dels 8 objectius de desenvolupament del Mil.leni (ODM), els estats membres es tornaren a reunir per arribar a alcançar uns objectius per al 2030. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible són d’àmbit mundial i d’aplicació universal per al 2030. Basant-se en els objectius marcats per l’ONU, en la nostra comissió es realitzà un taller a la delegació d’infantils que volgueren aportar la seua idea per a un món millor. L’objectiu d’aquest taller era conéixer què pensen els nostres infantils des dels 4 anys fins als 11 sobre el canvi climàtic i quin dels 17 objectius creuen que és fonamental per a un món millor, expresant-se mitjançant dibuixos, conte o redacció. Per a Nuria, Emma, Llura, Marc, Rosa, Thais, Jaime, Julia Meié, per unanimitat el principal objectiu és la IGUALTAT DE GÉNERE, que tots tinguem les mateixes oportunitats i els mateixos drets, en tots i cadascun dels països d’aquest món. Marc i Rosa el FÍ DE LA POBRESA. És part fonamental. Mentre Thais aposta per UN TREBALL DECENT I CREIXEMENT ECONÒMIC. Núria està molt preocupada per l’ACCIÓ PEL CLIMA, i com els glaciars es desfan li fa molta pena. Llura, Jaime i Julia amb la VIDA SUBMARINA “el verteder en que s’ha convertit” els té molt esglaiats per por a no poder recuperar el mar. Emma creu que la JUSTÍCIA, PAU I INSTITUCIONS SÒLIDES poden ajudar a obtindre un món molt millor. JUAN CARLOS ROYAL

IGUALITAT I LA MAR Thais Suero i Calabuig 7 anys

LA LLUNA Emma Blasco i Villargordo 9 anys

Una vegada hi havia una Lluna que li encantava jugar. Però un dia no pogué anar al parc, l’ assetjaven, li pegaven, li feien crits. Un dia, va decidir posar la IGUALTAT, però ningú li feia cas. El seu amic el Sol estava en desacord amb ella, com només feien cas als xics, el seu amic, el Sol, va començar a cridar, “LA “IGUALTAT”! I així va ser com va aconseguir la igualtat. Però al cap d’un any, va començar el problema amb la “PAU”. Aquesta vegada com estaven el Sol, la Lluna i Saturn els tres van aconseguir la Pau I així és com l’univers no va morir.

NETEJA EN LA MAR Lucía García i Ruiz 5 anys

LLUITEM!! Llura Fajarí i Gay 11 anys

Un dia, una xiqueta anomenada Marina estava plorant en la riba de la mar, volia que per ser dona li respectaren igual que els homes. Ella lluitava però sempre li anava com més va pitjor, li pegaven, li insultaven i li linxaven, però ella va continuar lluitant, quan va ser major es va anar a diversos països amb desigualtat per a ajudar a les dones que havien passat per on ella va passar. Viatjava de país en país amb vaixell, perquè era molt fan de la mar, un dia trac el cap a la mar i el va veure tot ple de plàstics, va decidir agafar un vestit de neopré i es banye. Va començar a recollir plàstic però desgraciadament es quede sense oxigen i va morir. si no volem que passe això no contaminem la mar i lluitar per la igualtat.

RECOMANE Jaime Miralles i Gómez 9 anys

2- No m’agrada que la gent no tinga menjar, hem de tindre tots menjar per a alimentar-se 14- No han de tirar el fem, perquè en un futur no òbriga animals en la mar

VIDA SUBMARINA Llura Fajarí i Gay 11 anys

PEPE EL NINOT 2: UNA AVENTURA SOSTENIBLE Marc Sánchez i Agüera 11 anys

RIBESAN Nuria Blasco i Villargordo 6 anys.

CARLA CONTRA EL Mร N Rosa Peris i Garzรณn 11 anys

SABIES QUE? Júlia Meié Domingo i Navarro 10 anys

AL FONS MARÍ Júlia Meié Domingo i Navarro 10 anys

Hola, us presente a Estefanía, Paul, Stephane, Wenan, Aziz, Luis, Lina, María. són xiquets i xiquetes que mai han pertangut a una comissió fallera i que tenen molt a ensenyar-nos sobre la seua visió del món. Enguany, dins del projecte de falla infantil “Un lloc en la Tribusfera” les persones adultes obrim les nostres ments, cors i orelles al que els xiquets i les xiquetes volen dir-nos, fent extensiu aquest altaveu a veus molt enriquidores per a donar lloc a l’arrelament, la sorpresa i la reflexió compartida. Per això, com a part del desenvolupament processual del monument faller, hem creat vincles de col·laboració en La Fundació Iniciativa Solidària Àngel Tomàs* per tal que les persones menudes de totes les cultures que es formen en el seu centre de dia siguen part fonamental del Llibret, la plantà, els actes de la setmana fallera i la cremà de la nostra falleta infantil, vivint la festa desde dins. Es tracta d’afavorir una simbiosi transcultural i afectiva on cada persona regale a l’altra la seua meravellosa mirada sobre la realitat que ens envolta. Es tracta també de reaprendre a viure els valors d’harmonia, convivència i generositat de la festa gràcies a mirar i construir el mon faller des de la seua perspectiva. Ací va la primera mostra d’aquesta emocionant aventura compartida que esperem que s’enfortisca amb el temps més enllà de la cremà. Falleretes i fallerets infantils d’honor que amb molt de criteri ens expliquem com imaginen el món futur. Gràcies! Julia Navarro Coll *La Fundació Iniciativa Solidària Ángel Tomás (FISAT) és una entitat sense ànim de lucre que promou els projectes socials dels salesians en la zona centre de la Inspectoría Salesiana de María Auxiliadora. Principalment es concentren a la Comunitat Valenciana i a la Regió de Múrcia. La seua finalitat és la prevenció, educació i promoció social integral dels xiquets, xiquetes, adolescents, joves, dones, immigrants i famílies dels sectors en situació de marginalitat i/o risc d’exclusió social o en règim d’exclusió social i laboral, així com la promoció del voluntariat social i educatiu.

M’agradaria que hi haguera mes empatia entre les persones, donaren oportunitats a la gent que ho necessita per a certes coses, menys guerres estúpides. poder donar llocs per a dormir i de menjar per a tota la vida a les persones necessitades econòmicament fins a trobar el seu camí sol. Que les persones s’adonaren del maltractament del planeta i dins d’ell els animals, i poden actuar tothom, sobretot els mes “poderosos”en aquesta situació. i poder evitar tot el que fem a la nostra llar... Estefanía Soraya Bendouche Mehaidra 3 ESO 14 anys.

D Q

A mi m’agradaria que el món fora amb menys contaminació, acceptar la bisexualitat, que hi haja mes pau en tot el planeta, usar mes bicicletes, monopatins tots van viure molt feliços. Anónim

Hi havia una xiqueta que estava molt trista, i, després la seua amiga la deixà, i, després va trobar una làmpara, i, va eixir un geni, i va demanar un desig. Li va demanar que la seua amiga anara a veure-la una vegada. Va demanar que no hi haguera guerra en el món, i, que la gent es portara bé i mai s’enfadara. Paul 10 anys

M’agradaria que hi haguera un món sense violència de gènere, ni discriminacions. També que no contaminàrem res i així podríem evitar el canvi climàtic. Un món feliç sense presses ni preocupacions i sense injustícies. Un món en el qual es puga ser feliç sempre Stephanie 3 ESO

Va ser una vegada, un món en el qual ningú passava fam, tots teníem llar, els xiquets eren lliure. corrien lliures per la gespa. ningú matava a ningú i tots es volien molt. no havien cotxes *osea no hi havia contaminació. tots vivien molt feliços Wenan

Hi haurà avions invisibles, serà tot de robotsi minecraf. Hi haurà cotxes voldadors , hi haurà submarins que volen I regalaran Iphones X, seran gegants els nous mòbils, serà flipant. Aziz 11 años

Una vegada hi havia un xiquet que es deia Lluís i vivia en un món una mica brut. un dia es va anar a dormir i va somiar amb un món millor. En aquest món ténia amics i jugava amb ells. aquest món estava net, tiraven el fem a la paperera, els xiquets eren feliços i jugaven al carrer. Hi havia diners per a tots i es podia comprar tot el que volguera. Luis 6 anys

Una vegada hi havia un món perfecte en el qual tots eren feliços. No hi havia problemes amb la pobresa en el món. No hi havia problemes amb el canvi climàtic. Tots tenien complits els seus drets i deures. Tots es divertien amb les festes oficials com a nadal, falles, dia de les ànimes, dia de tots els sants. Tots podien voler, menjar i jugar. Fer tot el que volgueren. Tots estaven saludables El món no podia ser atacat i cap país. Les persones estaven molt felices, no tenien problemes i es portaven molt bé A tot el món no hi havia amenaces. Gràcies al planeta. No es contaminava cap planeta i els científics no tenien problemes. El món si era magnífic!!, ningú tenia perquè patir i es repartien les coses tal qual és necessitava. Lina 8 anys

Una vegada hi havia una xiqueta anomenada Clàudia. Vivia en un món ple de fem. Un dia a Clàudia se li va acabar l’oxígen. Clar, com que la contaminació ho contamina tot. No hi havia animals ni plantes i va haver de dir-los als seus pares que li donaren un nou. Després Clàudia a un parc brut i ronyós desitjà que algun dia fora el planeta un lloc net. Després d’uns anys un home va fer que el planeta fora net. María 11 anys

EL CANVI CLIMÀTIC Eva Royal i Martínez 1 de Batxillerat

La meua opinió sobre el canvi climàtic: Per a poder començar aquesta lluita sobre el canvi climàtic hem de conscienciar-nos del que està ocorrent. Hi que saber perquè ocorre això i poder reduir el consum d’eixe problema, per exemple, agafar més transport públic per moure’t per la ciutat, no consumir tot el plàstic, i si el consumeixes reciclar-lo. No serveix fer-ho una setmana. Hi ha que fer-ho constantment. Des que recicle me n’he adonat de la quantitat de plàstic que consumim i si tots posem el nostre granet de sorra ajudem a tindre un món millor. La lluita comença en les nostres cases i després poder dur-ho als governs o gent que tinga “poder” per poder col.laborar amb tots. Greta ajuda fent saber el que està ocorrent en el nostre planeta. Sense ella moltes persones no sabrien el que està ocorrent. Hi ha que començar a canviar i fer-ho ja perqué el món està començant a tindre la seua data de fi i encara som a temps.

UN SENTIMENT EN PERILL Marisa Domingo-Calap.

Doctora en Biologia i Biotecnologia Vegetal, Universitat de Barcelona.

Una freda nit de febrer, em trobava asseguda en el còmode sofà del meu ample menjador, prenint-me el meu habitual te de marialluïsa i gingebre abans de gitar-me, quan, inesperadament, va sonar el meu telèfon mòbil. Entre setmana, no podia faltar en la meua rutina una calenta tassa de te, després de l’intens dia que passava al laboratori de Patologia Vegetal d’Avignon, on investigava els mecanismes de defensa de les plantes front als madvirus. No era norma que sonara el mòbil més tar de les deu, quan tots els dies els meus pares em trucaven per veure com havia anat el dia i feia poc més d’una hora que havia parlat amb ells. Quan el vaig agafar vaig veure en la pantalla la trucada entrant de JJ, el meu antic cap a Barcelona, on anys abans havia realitzat la meua tesi doctoral. Amb certa asiduitat JJ i jo ens intercanviàvem emails relacionats amb les col.laboracions que portàvem entre les mans, però no era normal que em trucara, i menys a l’hora que era. Vaig respondre ràpidament i de seguida vaig notar un toc de nerviosisme en la seua veu, la qual cosa em va preocupar encara més. Sense massa preàmbul, JJ em digué que el seu col.lega P de València li acabava de trucar demanant-li ajuda, ja que s’estava propagant a gran velocitat un nou madvirus, el qual estava present en la fusta amb la qual es feien les falles i feia que aquestes no pogueren cremar-se. Em va dir que es tractava d’un tema confidencial i que a més dels artistes fallers hi havia molt poca gent al tant. En quant vaig sentir les seues paraules em vaig estremir. Després de 29 anys sent fallera d’una de les falles més emblemàtiques de la ciutat on vaig nàixer, al cor de València, on tenia tota la meua família i amics, on tots els anys tornava per falles per molts kilòmetres que em separaren d’allí, no m’imaginava unes falles sense el dia més important, la cremà. Per moments, se m’accelerava el cor, no podia permetre que les falles eixe any no es cremaren... JJ era conscient del meu extens coneixement en madvirus i del meu profund sentiment per la festa fallera i sabia que anava a fer tot el possible per trobar una solució per a que les falles seguiren el seu transcurs amb normalitat, per això m’havia trucat. En quant vaig recuperar l’alé, li vaig respondre que agafaria el primer avió amb destí a València per treballar en el tema, en els laboratoris del seu col.lega P. Em va demanar discreció absoluta, ni la meua família podia enterar-se que anava a València... No podia alçar la més mínima sospita. I així va ser. Després de no pegar ull en tota la nit, vaig agafar el primer vol que eixia cap a València. Tenia pànic i mai viatjava en avió, sempre anava en cotxe o tren, per molts kilòmetres que hi haguera de distància, però eixa vegada era una excepció. No hi havia temps a perdre. En quant vaig arribar a Manises, m’estava esperant la Dra. P per dur-me als seus laboratoris d’alta seguretat biològica. P era una dona d’uns 60 anys, amb el pel curt i blanc, ulleres i un somriure dibuixat sempre en la seua cara.

Però eixe dia, més bé tenia cara de preocupació, i la situació no era per a menys. P va ser la directora de tesi de JJ feia més de 15 anys i des d’aleshores tenien una estreta relació. Havia coincidit amb ella en nombrosos congressos i el seu interés per la ciència era encoratjador. Em donà una forta abraçada i m’agraí profundament l’ajuda brindada. En quant vam arribar als seus laboratoris em quedí fascinada, comptàvem amb l’última tecnologia. P em va donar carta blanca per utilitzar tot el que necessitara, sense restriccions. Ni hi havia temps a perdre, així que vaig posar-me la bata i me n’aní a inspeccionar les mostres que havien pres de fusta contaminada amb la qual s’estaven fent les falles. Les vaig analitzar amb detall i vaig realitzar extraccions de RNA de cadascuna d’elles. Després de comprovar la presència del virus per RT-PCR i per microscopia electrònica, vaig començar a realitar diversos assajos en recerca d’un tractament eficaç. Passaven els dies i creixia la incertidumbre. Després de molt d’esforç i treball vaig aconseguir tindre un extracte vegetal que, en ser aplicat sobre la fusta, bloquejava l’activitat ignífuga del virus. El producte funcionava sobre xicotetes dimensions, però les falles, si es caracteritzan per alguna cosa, és pel seu gran tamany, per la qual cosa ens vam posar en contacte amb M, un dels artistes fallers més reconeguts de la ciutat. Eixe mateix dia anàrem P i jo al seu taller a realitzar la prova. Tots els artistes fallers de la ciutat es trobaven allí esperant-nos, molt nerviosos. Amb molta cura vaig ruixar l’extracte sobre la falla de més de 30 metres d’alçària, pujada a una grua mòbil. En quant vaig baixar em tremolaven les cames, havia arribat el moment decisiu. L’artista va rodejar la falla amb traca i encengué la metxa. La traca sonava fort i podia sentir-se el característic olor a pòlvora. Durant uns segons que em semblaren hores, sols hi havia una pregunta que rondava el meu cap... funcionarà? i de sobte, la falla començà a cremar. Les llàgrimes inundaven els meus ulls. Tots els artistes fallers, emocionats, començaren a aplaudir. M s’apropà i em donà una abraçada de sincer agraiment que mai oblidaré. Tots estàvem eufòrics. Ho haviem aconseguit. Generàrem grans quantitats de l’extracte vegetal i el distrubuirem a tots els artistes fallers de la ciutat que l’aplicaren immediatament sobre les falles. El 19 de març, totes les falles plantades a la ciutat de València cremaren amb normalitat. Com sempre, foren unes falles inoblidables. Ningú es va assabentar del que havia ocorregut.

RECICLATGE: CONSCIENCIACIÓ O IMPOSICIÓ? Pilar Domingo-Calap Doctora en Biologia.

Encara recorde quan era xicoteta que els meus pares o els meus iaios em donaren els cascos de les botelles de vidre buides per tornar-les en la botiga del barri (i que conste que no soc tan major, que soc millenial). Em deien: ves i amb el que et donen, et compres unes llepolies o el que vulgues. I clar, així anava jo encantada! I qui no? Amb el temps, els plàstics han envait el nostre carret de la compra, i ja a ningú se li acudeix tornar botelles buides. Doncs bé, ja no sols depen de que se’ns acudisca a nosaltres, perquè sent realistes, creieu que si ara aneu a un supermercat amb botelles buides algú vos va a tornar diners per elles? Sembla un acudit, veritat? Doncs no cal anar massa lluny perquè això siga una realitat. En molts altres països europeus, en comprar beguda envasada, el producte porta un recàrrec, per la qual cosa estàs pagant l’envàs. De la mateixa manera, en les portes dels supermercats, existeixen màquines en les quals introdueixes botelles buides (tant de plàstic com de vidre) i et va contant la quantitat de cascos introduïts. Òbviament, després et tornen l’import que prèviament t’havies gastat. Així que sense anar massa lluny, allò que perdérem al nostre país fa ja molt de temps, en altres països com ara Alemanya ja no és que ho seguisquen fent, sinó que si llances una simple botella a un fem normal la multa que et cau va a fer que siga la darrera vegada que no recicles. Ací ens diuen que no estem suficientment conscienciats amb el medi ambient, que el canvi climàtic va a acabar amb nosaltres si no fem alguna cosa. És veritat que el canvi climàtic és afavorit per moltes altres coses, i l’ús de combustibles fòssils és a escala mundial el principal problema. Però això no lleva que cadascú de nosaltres, des de casa, puguem posar el nostre granet de sorra per tractar de frenar-lo. Des de la meua humil opinió, jo crec que de vegades més que conscienciar, els governs haurien de fomentar i incentivar el reciclatge com està ocorrent en altres països. Tractar de disminuir la quantitat de plàstic que acaba en plantes de residus sense ser reciclada, i sobre tot, evitar que acabe en ecosistemes tant marins com terrestres. Perquè com tots hem estat sentint recentment, els microplàstics suposen un problema real per a tota la biosfera. Afortunadament, s’està reduint la quantitat de plàstic consumida ja que s’ha pres mesures governamentals de prohibició de plàstics d’un sol ús, imposant a les empreses invertir en I+D+I per desenvolupar altre tipus d’envasos. Nous productes com els bioplàstics, biodegradables i amb poc impacte ambiental, van a imposar-se en els nostres supermercats en els propers anys. Encara així, és un procés lent i gradual, per la qual cosa mesures a curt termini com ara incentivar la devolució dels cascos de les botelles, o simplement evitar l’ús innecessari de plàstics, poden ser xicotets actes individuals, però amb una gran repercussió a nivell global.

IMAGINE Canço de John Lennon- Traducció i adaptació per Nelo Juste Director de Cor l’Eliana.

Imagineu la terra, sense cel més enllà No hi ha infern Baix nostre, i Dalt només hi ha blau Imagineu la terra, sols vivint l’istant… Imagineu els pobles, units en amistat, I que no hi ha fronteres, per què morir o matar, Imagineu els pobles, convivint en pau… Tu pots dir que somnie, pero no només soc jo. Uneix-te hui a nosaltres, per a fer un mon millor! Imagineu els homens, compartint i estimant, NO hi ha fam ni avaricia, i tots son com germans, Imagineu els homens, compartint el mon… Tu pots dir que somnie, pero no només soc jo. Uneix-te hui a nosaltres, per a fer un mon millor!

LA JOVE GRETA CONTRA ELS GEGANTS GLOBALS Jesús Peris iLlorca Coordinador del Grau en Estudis Hispànics. Professor del Departament de Filologia Espanyola. Facultat de Filologia, Traducció y Comunicació. Universitat de València

Reconec que la figura de Greta Thunberg em produeix una certa estranyesa. No tant pel fet que una dona jove de 16 anys tinga ideals i militància. Això no hauria d’estranyar a ningú. Hi ha moltes xicones d’eixa edat amb espenta i ideologia. El que sorpren és la visibilitat mediàtica que ha aconseguit. Això fa sospitar, clar, i cal estar vigilant amb aquest fenòmen. Però el que és cert és que amb ella també s’han visibilitzat seriosos i urgents problemes mediambientals i s’ha reforçat la mobilització del jovent. Ella, de fet, sembla ben conscient i posa la el seu ressò mediàtic al servei de persones i causes que tenen moltes més dificultats que ella per accedir als mitjans globals. A més, la mena d’atacs i menyspreus que pateix i de qui els pateix (és molt divertit veure com posa de nerviós a Donald Trump i les maneres tan gracioses i efectives com respon als seus atacs irats) indica que ara per ara no és una figura innòcua. La joveníssima Greta està posant el dit en la nafra d’un món ferit i posant en evidència els governants xarraires i molt poc operatius. I és molt efectiva com a detectora d’hipòcrites: sentir a l’alcalde de Madrid a la Cimera del Clima traure pit per Madrid Central va donar molta vergonya aliena. Qualsevol dia anem a tindre els nostres polítics de la dreta local i al diari Las Provincias diguent que a ells els encanten els carrils bici. Seria divertit. Mentretant, ací, a casa nostra, a l’ampliació de la V-21 es continua destrossant horta, que és pulmó verd, història i memòria. Els trens de rodalies, eixe transport sostenible per definició, són un desastre complet, els accessos a València continuen colapsant-se cada matí i cada vesprada amb cotxes ocupats en la seua major part per una sola persona, el nostre estimat barri del Carme es gentrifica i esdevé una mena de parc temàtic per a comiats de fadrins de tot arreu Europa, una amenaçadora ampliació del port posa en risc les nostres platjes i l’Albufera continua contaminant-se de manera aparentment imparable. És important que reciclem i que reduim el consum de plàstic. I tant o més que adquirim productes de proximitat. Però els governs han de fer també la seua tasca o el planeta continuarà degradant-se fins a fer-se inhabitable. Per totes eixes coses, està molt bé que aquesta xicona sueca, amb barret i careta d’emprenyada, introvertida i emocional, pose en evidència a tota la colla global d’hipòcrites, de taurons i de depredadors ambientals. A veure si aconsegueix que es tallen una mica, ni que siga per vergonya.

RELACIONS I COMUNITATS EN L’ERA DE LA GENERACIÓ Z Eduardo Vendrell i Vidal Vicerector d’Estudis, Qualitat i Acreditació Universitat Politècnica de València

Crear comunitat i estar en contacte amb ella és una cosa connatural a l’ésser humà. Tots hem pertangut d’alguna manera i en algun moment a algun grup d’amics o amigues amb els quals ens hem sentit identificats i amb els quals hem compartit les nostres experiències, als quals hem transmés els nostres pensaments i inquietuds i de qui hem aprés. Aquest sentit de comunitat ens ha fet créixer com a persones i en algun cas ha marcat la nostra personalitat. La tecnologia, eixe concepte al qual ens referim tantes vegades tant en sentit positiu com negatiu i que ha canviat les nostres vides de manera tan determinant, determina també la forma en que ens relacionem i, per tant, la manera en la qual pertanyem a una comunitat. Hui som membres de comunitats globals (les anomenen xarxes socials) i intercanviem pensaments amb gent amb les quals mai hem parlat en persona, però amb les quals, a vegades, ens sentim molt més identificats que amb els nostres veïns o companys de treball. Aquesta manera de relacionar-se, més enllà de poder qualificar-se com a bona o dolenta, és una realitat que ha vingut per a quedar-se i que evolucionarà a estadis impensables, de la mateixa manera que pocs imaginaven que hui estaríem pendents de missatges, likes o emojis enviats des de milers de quilòmetres de distància per “amics i coneguts” que reaccionen als nostres comentaris en temps real. Les noves generacions (els anomenen generació Z) porten en els seus gens aquesta manera de relacionar-se. Viuen connectats a dispositius que els faciliten aquest tipus de relacions i són membres de xarxes socials globals que els proporcionen informació multimèdia instantània de multitud de temes, de manera oberta i, en massa ocasions, poc controlada, podent quedar exposats davant la resta de membres de la xarxa social o, el que és fins i tot pitjor, davant els seus coneguts més pròxims quan aqueixa exposició transcendeix la comunitat global. Qui no coneix casos en els quals s’han filtrat comentaris o fotografies íntimes des d’una xarxa social a altres mitjans de comunicació? És imprescindible abordar de manera urgent la necessitat d’educar els xiquets en l’ús i abús de la tecnologia i la manera en la qual aquesta ha canviat les relacions personals i globals. I això ha de fer-se més enllà dels habituals tallers que s’organitzen com a activitats paral·leles al sistema educatiu. Més aviat, han d’incorporar-se aquests conceptes com a part de l’educació bàsica, començant per la formació del propi professorat que tantes vegades és alié a aquesta mena de relació, pròpia dels temps que vivim.

El coneixement de les eines tecnològiques i de les aplicacions més habituals, la manera en què aquestes permeten relacionar-se, el tipus d’informació i la interacció que ella genera, el fenomen de les fake news, les dades que es comparteixen, la privacitat i els drets que sobre ella es té... són conceptes que han d’incorporar-se de manera activa en l’educació de les noves generacions des d’edats primerenques, ja que l’accés dels xiquets als dispositius de comunicació és també molt primerenc, més enllà de les recomanacions d’edat que poden fer-se i que, com bé sabem els pares i les mares, resulta complicat establir. Però aquesta (hiper)connectivitat en absolut ha de ser perjudicial per a les xiquetes i els xiquets. Existeixen nombrosos estudis que han analitzat i demostren que aquesta manera de comunicar-se i relacionar-se ha portat a un desenvolupament cognitiu i d’habilitats tècniques impensable en xiquets de poca edat. Això ha generat també una manera de pensar i de prendre decisions que ens ha de fer replantejar el propi concepte de comunicació i formació. Si bé se sol acusar les noves generacions de tindre dèficit d’atenció, a causa de les nombroses fonts d’informació que reben de manera constant, la seua capacitat i habilitat per a analitzar i reaccionar davant aquestes fonts és molt més gran.

Ací és on, com a societat, tenim un repte que afrontar. Un repte que ha d’abordar-se des del sentit comú, però principalment des de l’educació, comprenent i entenent aquest model de relació. És difícil saber cap on ens encaminem, de la mà de la tecnologia, en el que concerneix les relacions humanes. Quines noves possibilitats s’obriran a l’hora d’establir comunitats. Quines noves formes de mobilització i reivindicació ciutadana proporcionaran. El que si que és segur és que els recursos i aplicacions que apareguen oferiran més dinamisme, més capacitat de reacció i interacció, en temps real, generant més empoderament i protagonisme als seus usuaris. Estarà a l’altura la societat per a comprendre-ho i assumir-ho?

La pertinença a xarxes socials globals i aquesta manera de comunicació àgil, instantània, també ha permés generar iniciatives impensables fins fa ben poc. Un exemple el tenim en el denominat crowfunding, un model de finançament de serveis o projectes que permet desenvolupar iniciatives variades a nivell global. Un altre exemple poderós és el de la difusió de missatges que provenen de l’activisme i que de manera quasi instantània permeten crear tendències globals, com és el cas de #FridaysForFuture, un moviment iniciat per l’adolescent Greta Thunberg de manera aïllada però seguit de manera immediata (des de la seua protesta un divendres d’agost de 2018 asseguda enfront del Parlament Suec fins a les últimes mobilitzacions de centenars de milers de joves en tot el planeta ha transcorregut poc més d’un any), amb una difusió massiva a través de xarxes socials, fins a convertir-se en un fenomen global que ha permés sensibilitzar a la joventut cap a un problema tan seriós com el del canvi climàtic. Si consultem la web fridaysforfuture.com podrem comprovar com aquest moviment està íntimament lligat a les xarxes socials, amb una hashtag com a principal missatge de difusió. En definitiva, les xarxes socials i els missatges que a través d’elles intercanviem han redefinit la manera en la qual ens relacionem i comprenem el món, afectant de manera directa el comportament de les noves generacions. La seua manera d’entendre el món, d’entretindre’s, de transmetre idees, està definitivament lligat a aquestes comunitats globals i els dispositius mòbils són l’eina amb la qual es mantenen connectats a elles. Això els confereix un poder impensable fins no fa molt, i com per tots és sabut, un gran poder implica una gran responsabilitat. 80

LA POLARITZACIÓ DEL JOVENT Verónica Pérez i Lloret Grau en Estudis Hispànics .

Assistim a un moment de contrastos molt potents i pronunciats. Per un costat, veiem com el món és dels influenciadors/es que es dediquen a retransmetre des d’una perspectiva narcisista la seua vida. La vida com a espectacle del Debord esdevé en la vida com aparador. No només perquè és oberta, si no perquè és tremendament comercialitzable. Milions de joves compren (i anhelen comprar) els productes que l’influenciador prototípic va comprar una vegada i va publicitar per històries d’Instagram. Una part important d’adolescents ni tan sols reflexionen sobre el fet de si necessiten eixe article. I així els passen els anys, sent manipulats i amb una apatia estranya que els porta a allunyar-se dels problemes del món i, el que és pitjor, de l’esperit crític. Per a una gran part de la joventut, els conflictes arreu del món, les guerres, els desastres naturals, els queden tan llunyans com la batalla de les Termopiles. El present se’ls antulla convuls i ple de soroll i sang. Per altre costat, en canvi, hi ha un altre sector, també molt nombrós i, sobretot, sorollós, capaç d’alçar la veu per les injustícies d’un passat i un pressent terribles. Són joves, però tenen les idees clares. A una banda, hi veuen l’ascens de la intolerància i com el futur neoliberal se cern sobre les seues vides. A l’altre costat, estan destruint les seues cases, ora per la guerra, ora per la destrucció mediambiental, etc. Saben que els monstres amb qui lluiten són més grans que ells, però a penes els importa, és el que senten que han de fer. Perquè són qui pretenen la veritable transformació. Aquesta generació està donant moltes lliçons de valentia i consciència de la col·lectivitat. És sabedora de la precarietat que els envolta i l’envoltarà, i lluita contra ella amb tots els mitjans al seu abast, a tot arreu del globus. I és que, des de les quintades més minvades, de les més decebudes, perquè anaven a viure pitjor que els seus pares, prenen el sentit de la responsabilitat social i la carreguen als seus muscles. Moltes persones, inclús es juguen la vida per defensar sa casa i, de vegades, el és arravatada. Que la tendència siga jugar al Fortnite no vol dir que no hi existisca preocupació pels desastres globals, sense importar a quina part del món es donen, se’n solidaritzen. Els col·lectius d’activistes i militants han detectat que el futur és una onada desbordant que se sembla molt a les novel·les distòpiques que han llegit i no els agrada. No tot el jovent es preocupa només per banalitats i tenen pensament crític. Si el món es commou per una xica de 16 anys que no dubta a mostrar-se enfadada i furiosa a un temps, per què ens costa tant de creure que les noves generacions canviaran, almenys, la nostra forma de veure el món?

MARINA CIVERA I MORENO FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA 2019

- Considera que la figura de Fallera Major de València ha guanyat pes gràcies a la tecnologia (xarxes socials, mitjans de comunicació, premsa digital...). Per descomptat. El que fa que una persona siga rellevant, o d’interés per a les persones moltes vegades va unit a com d’accessibles són, o la visibilitat que tenen. Quan una persona està amb freqüència en l’ull de mira, o es reflecteixen les seues activitats, com pensa o com actua, com la Fallera Major de València, això genera que la gent la puga conéixer més, que puga sentir-se part del que ella viu, i que entenga més aquesta figura honorífica. La premsa, i ara sobretot les xarxes socials, trenquen aquesta barrera rígida i invisible que sempre ha existit entre el faller del carrer i les Corts d’Honor i Falleres Majors de València i, per tant, la gent no sols és més capaç de veure el paper fonamental i continuat que exerceixen, sinó que a més tenen realment un major interés personal en elles. - Creu que les Falleres Majors de València haurien d’utilitzar més les xarxes socials per arribar d’una manera més pròxima a tota la societat? Considere que sent la primera Fallera Major de València que s’obri un compte públic de dedicació exclusiva a tractar les Falles, poder així ser més accessible als fallers i compartir amb ells el dia a dia, conteste a aquesta pregunta. És tan senzill com que una xica de 25 anys que utilitza les xarxes socials diàriament sempre hauria desitjat i vaig suposar que com jo hi haurien més. Per tant vaig pensar que hi havia molt que els fallers es perdien de la vida de la Fallera Major, o que tindrien més dificultat de seguir, per la qual cosa aquest compte em va semblar una solució molt senzilla. He comprovat mitjançant milers de missatges que amb ella sí que he pogut estar més pròxima a la societat, tan fallera, com a valenciana i estrangera, més del que hauria imaginat. He pogut compartir experiències, donar visibilitat i suport a causes bones i nobles, humanitzar el càrrec i aproximar-me més personalment amb moltes persones. Em trobe molt feliç d’haver-ho fet, i considere que sí, és positiu que les Falleres Majors les utilitzen més.

- Respecte a l’última pregunta, Creu que s’està aconseguint? Hui en dia tot està tan normalitzat i és tot tan instantani que semblaria fàcil d’aconseguir a curt termini, però realment aquesta nova classe d’exposició és un moviment que s’ha construït al llarg dels anys, ja que la Fallera Major de València sempre ha sigut un càrrec públic. Com els temps, la societat, polítics, famosos, etc, ella té un càrrec que inevitablement també s’adaptarà i està adaptant-se als temps que corren. Per tant, són aquestes les noves maneres d’aproximar-se a la gent, perquè sí s’està aconseguint, però cal tindre paciència i respecte, sense vulgaritzar mai la seua figura, ni oblidar que és la representació d’una cosa més gran que ella mateixa. - Hem vist que en el seu compte oficial de Fallera Major de València 2019 (@marina_civera_moreno) té 18.500 seguidors. Eres la primera Fallera Major de València en tindre un compte en Instagram oficial sobre el seu regnat. Pensava que anava a tindre tants seguidors i que la societat fallera anava a respondre amb tanta força? Considera aquest fet una cosa positiva o negativa per a un càrrec amb tanta repercussió?

Les falles són purament un reflex de la societat, els seus problemes i les seues causes. És la Fallera Major de València un reflex d’aquestes falles,i ho és, per tant i inevitablement, de la societat actual, així que entenc que es puga considerar que ha de sentir-se la seua veu respecte a tots els temes socials actuals. El que, no obstant això, hem de tindre en compte també, és que la Fallera Major no es representa en exclusivitat a si mateixa, si no a un col·lectiu de més de 100 mil fallers, on existeix una gran varietat d’opinions polítiques, religioses, socials, climatològiques, etc diferents. Pel que considere que per descomptat és adequat escoltar el seu reforç davant moltes d’aquestes causes, com ho fan les falles també, però sempre des de la posició de fer créixer positivament la societat, des del suport al més necessitat, i des del major dels respectes a tots. D’aquesta manera poder donar exemple que és possible construir una societat més igual en tots els aspectes tan socials i econòmics, i recordar mitjançant la seua veu que sempre es podrà comptar amb les falles per a això. Moltes grácies Marina Civera

La veritat que en el seu moment quan la vaig obrir vaig suposar que hi hauria persones a les quals els alegraria que ho haguera fet, però la resposta que vaig trobar, a més, bastant immediata, em va sorprendre. Sé que era difícil intentar endevinar l’abast que tindria, ja que no hi havia precedents, però no vaig pensar mai que anara a ser tant . Això em va donar més força de sentir-me recolzada per haver-ho fet, i no me n’he penedit mai. M’ha aportat tantes coses bones aquesta connexió i unió amb la gent a través de la xarxa, que només puc veure-ho com una cosa positiva, i tornaria a fer-ho mil vegades. - Veient, per exemple, com Consuelo Llobell en el seu compte de instagram (@ consuelollobell2020), té ja més 6.000 seguidors en tres mesos. Considera vosté que les pròximes Falleres Majors de València han de tindre més pes en xarxes socials? Considere que no ha d’establir-se com una obligació. Jo ho vaig fer pel meu costum i gust d’ usar xarxes socials prèviament a ser nomenada Fallera Major, i molt m’haguera agradat que les anteriors a mi hi hagueren tingut un compte on poder seguir-les i aprendre d’elles. Per tant considere que la que desitge fer-ho, siga lliure d’això, i que sobretot explote totes les possibilitats i oportunitats d’ajudar als altres, a València i les falles que tindre-la suposa. Consuelo ha decidit fer-ho, per tant aquesta sort tindrem durant aquest 2020 de poder veure el seu enfocament de l’any i sentir-la a ella i la seua manera de pensar més de prop. - Actualment, hi ha diferents temes socials (canvi climàtic, pobresa social, desigualtat entre gèneres, feminisme, moviment LGTBI+...) que omplin les nostres notícies dia a dia. Deuria la Fallera Major de València posar veu a algun d’aquests temes socials, a causa de la seua gran repercussió en la societat valenciana? 86

LA NOSTRA COMISSIÃ&#x201C;

UN LLOC EN LA TRIBUSFERA

(explicació de la falla infantil)

la imaginació mestra de persones xiquetes que es fan preguntes incòmodes per tal de capgirar el rumb que els adults d’ara, xiquets d’abans, amb la nostra feblesa hem malfet. Gràcies a xiquets i xiquetes com Greta fem conscient que la biodiversitat i la diferència enforteix la vida i que el que ha estat limitat és la nostra capacitat d’entendre que la naturalesa treballa sense sou, es comunica sense paraules i transmet coneixements vitals sense escoles. Que una persona no és menys que una altra perquè siga diferent, que un gat, un dofí, un arbre, o la mar no són menys que un humà pel fet que no treballen, parlen o estudien dintre del sistema que els humans hem construït per a creure en la nostra pròpia superioritat. “Un lloc en la Tribusbera” és un projecte de falla processual i ecologista que valora la fortalesa de les falles com a societats tribals horitzontals i matriarcals, on tothom cuida dels xiquets i les xiquetes com si foren seus, on les decisions es prenen per consens, on el carrer sembla una aldea al camp, amb una tribu lliure, viva i feliç que rendeix homenatge a les deesses del foc una vegada a l’any.

Vivim al segle de les (noves) tecnologies. Els adults estem capficats al mòbil, el treball a sou de les multinacionals, i la meritocràcia. Els xiquets i les xiquetes van a l’escola per a obtenir coneixement reglat i es capfiquen al mòbil per imitació, quan volen distraure’s. Hi ha però una xiqueta que està fent vaga a l’escola tots els divendres i que utilitza les noves tecnologies per a convocar la primera vaga mundial pel canvi climàtic al planeta Terra. Li diuen Greta, Greta Thunberg. Per ahí hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep, el tio Pep?... És el cant amb què els xiquets i xiquetes demanaven trastos per a cremar abans del dia dènou de març, al segle XIX, abans que les falles foren adultes, classistes, estètiques, competitives i força contaminats, abans que el suro matara l’última fàbrica de cartó fa un parell d’anys. Els adults d’aquesta generació hem perdut el coneixement ancestral dels nostres avis i àvies, en tenim de títols acadèmics per avorrir, però ja no sabem viure sense plàstic, sense cotxe, ni tan sols fer foc amb pedres o plantar una llavor...

“Un lloc en la Tribusfera” vol enfortir el coneixement sobre les eines tradicionals i els materials sostenibles de la terra, sobre la màgia del foc i el poder de la imaginació de les persones xicotetes i majors que lluiten per fer del món un lloc millor, un lloc per estimar, aprendre de debò i viure lliures sense por. “Un lloc en la Tribusfera” vol posicionar a tota la comissió infantil davant la certitud que l’art col·lectiu és un vehicle il·limitat, incontenible i xamànic de cohesió i transformació social mitjançant el joc, el goig i la creació. On els adults atabalats podem assolir que amb ulls d’infantesa mai és tard per a imaginar de forma realista que som a temps de gaudir d’altra forma de viure, de lluitar de debò perquè tothom tinga en el futur un lloc en aquesta Tribusfera. Que la nostra llar és el nostre món. Julia Navarro Coll,

És tard per a nosaltres? “Un lloc en la Tribusfera” com un lloc en el paradís vol fer notar que per primera vegada en la història de la humanitat els xiquets i les xiquetes tenen accés al discurs públic i amb la seua veu tracten de fer veure als majors que aquest progrés egoista basat en la competitivitat està destruint la vida en el planeta. Greta és una d’elles, però no és l’única. Per açò és hora de fer una descoberta, és hora d’adonar-se que necessitem de la intuïció i 92

NINGU.

(explicació de la falla)

Sempre diuen que el temps canvia les coses, però en realitat s’han de canviar per un mateix (Andy Warhol) Ja s’ha format el seu refugi, però encara li queda la torre més alta de totes. Una construcció perillosa, costosa i plena de sacrifici, però la més bella en arribar al seu cim. En el cim Ningu és gran, el més gran i definit que ha estat mai. Respira l’aire de les altures i alça els seus braços per a enfortir la seua sensació de llibertat. La plenitud vital. El teu temps és ara, no el malgastes pensant en el que podria haver sigut i no va ser (Steve Jobs) Ara només queda el descens. Ningu baixa de la torre, cada vegada més a poc a poc, amb més cura, no queda tant del Ningu de fa un temps. Es prepara per a arribar de nou als estrats baixos on l’ahir és només un adverbi de temps. El cicle vital de Ningu acaba ací, és tan efímer com tots nosaltres, tan efímer com una falla. Ningu som totes i tots. El temps és el millor autor; sempre troba un final perfecte (Charles Chaplin) Raúl Martínz (Chusky).

El temps és una il·lusió (Albert Einstein) Des del seu naixement, Ningu, va començar a caminar. Els seus primers passos tímids i tremolosos dibuixen el principi d’un camí que podrem seguir per a reflexionar sobre la nostra pròpia vida. Des del principi l’avanç és complicat, però no deixa de ser un tímid pendent en comparació amb el que després vindrà. Veiem una primera fase de la seua vida, en la qual es troba a sí mateix i cerca la seua identitat. La infància es viu amb un espai de temps extens i dilatat, on ens sembla que els dies són llargs, intensos i plens de fantasia on podem fer moltes coses. Ací els dies no es mesuren en 24h. Però Ningu a poc a poc pren més consciència de sí mateix, comença a tindre un esperit crític, sent les primeres i intenses sensacions que el fan ser persona, comença una segona etapa, l’adolescència. El seu camí prossegueix, però ja no és una simple pendent, Ningu s’enfronta a una primera torre vertical que ha d’escalar construint la seua destinació. És temps d’aprenentatge profund i d’adquirir experiència, és temps d’edificar cap al cel. La formació de l’ésser, la professionalitat, la satisfacció personal i l’inici del camí triat. Cinc minuts basten per a somiar tota una vida, així de relatiu és el temps. (Mario Benedetti) Ningu necessita independència, crear el seu espai, sentir la presència de la llar. Per això busca l’estabilitat en aquest món complicat on res li ho posa fàcil. Perdre l’equilibri és massa fàcil. Cal lluitar. Quan busca estabilitat acaba descobrint que sempre hi ha un punt inestable que cal sortejar. 96

FALLERA MAJOR MARIOLA ZAPATER I FAJARÍ

Aquestes paraules van dirigides a les falleres i fallers de la comissió, amb la intenció que els arribe una part de l’estima que els tinc a ells i a la nostra falla. És per mi aquest any un repte representar a les persones que m’han acompanyat al llarg de la meua vida i han modelat en mi el sentit de pertinença a un col·lectiu i a una cultura viva. A més a més, és també un plaer ser la veu de tots vosaltres. M’agradaria compartir un poema de V.A.Estellés que no fa més que recordar-me, aquest sentiment del que vos parle: Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. (…) Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament. I és que per a mi, llegint les paraules d’Estellés, la falla és poble, i amb el seu poder i influència crea en nosaltres aquest sentiment que es compartit per tots i es trasllada a les generacions vinents per tal de mantenir les nostres tradicions. Cada any, amb la cremà, deixem enrere el passat i avancem a unes noves falles millors que les anteriors, amb nous objectius i noves esperances , que la festa avance com ho fa la societat. No obstant, no som més que la flor de la llavor que els nostres familiars i avantpassats van plantar. És per això, que aquest any més que mai, em senc orgullosa de poder dir que continue amb la tradició que la meua familia m’ha transmès. Espere que aquestes falles 2020 siguen inoblidables per a tots, i junt a David i Julia li guanyem al temps, que si va a passar, si va a córrer, al menys que ens deixe plens de moments i somriures. Que ens trobe celebrant, perque aquests moments de felicitat no se’ls endú el pas del temps. Queden gravats en l’espai, en la memòria de tots els que ací estem. Com ja vaig dir, la vida son moments, i en els més importants sempre ha estat aquesta comissió al meu costat, es per això que no puc estar més orgullosa de poder dir aquest any que vaig a representar-la. Vosaltres que m’haveu vist créixer, riure, viure, es un orgull per a mi representar el nom de la Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon, la meua falla.

100

101

PRESIDENT DAVID GARRIDO I RODRÍGUEZ

Benvolgudes I benvolguts germanes i germans fallers, com a president vostre, d’aquesta gran comissió, és per a mi un orgull... Espera espera!!! ...ho sent... no puc escriure i dedicar-vos aquest saluda sense la meua manera de ser, soltant alguna broma que una altra, mentre intente explicar el que de debò se sent en poder ser, almenys per un any, el president d’aquesta, ara sí, grandíssima comissió. Mitja vida porte en aquest casal i una altra vida m’ha tocat viure per a conéixer amb més profunditat el que significa fer falla, en aquest cas la millor del món. I començar per agrair-vos a tots, que per a algú que arriba de nou, i no ho dic només per mi, la calor i l’acolliment que es rep per cadascun de vosaltres, només se m’ocorre comparar-la amb l’arena calenta de la platja, que entra dins del cos i fins I tot pot arribar a cremar-te, però que si ho penses bé, estàs a la platja gaudint un dia més del sol. Per a aquesta directiva no tinc paraules, sols aplaudiments i felicitacions per tot l’esforç que li dediqueu en les poques hores que queden en aquest món de presses i estrés, per a fer per amor a l’art, festes, actuacions, actes, eixides, estoretas, números, paperasses, difusions, arranjaments i moltes altres coses que veiem i no veiem. Ana, la nostra secre, la meua altra mare enguany, i que amb tot aquest treball que realitzes i ja has realitzat eres un pilar bàsic d’aquesta falla, m’has ensenyat molt durant aquest any, tant que si em descure, m’ensenya on està el picaport de la porta, així que per a tu gràcies i només demanar-te que faces igual de bé que fas tot aquest treball, l’últim regal que fas al final de les falles...xocolatà... Als meus xics de festejos, simplement i planament, se us troba a faltar, amb aquestes ganes i la il·lusió que poseu per a fer les coses, amb la joventut i energia que us caracteritza a cadascun i que encara que digueu que “l’any que ve no soc directiva”,sé que agafareu forces i tornareu amb més ganes i il·lusió. No m’oblide de Carlos Royal, que si no és per tu, possiblement m’hauria donat una taquicàrdia, així que a tu també per tot el teu suport i treball, felicitats, i que continuem gaudint d’aquest art anomenat cultura que ens ha calat, almenys un temps més.

102

103

Per a tots els altres, Mamen, Fernando, Luis, Marisol, Aurora, Noelia, Susi, Alberto, Jesús, Mª Jose, Paz, Capella, Estrella, Maite, Pilar, etc., etc... i m’ature perquè som molts, en una paraula: Olé, per fer tan fàcil portar endavant a aquesta comissió un any més. I com no, a les persones amb les quals més ganes i il·lusió compartisc enguany, Júlia i Mariola, i per descomptat Julià i Robert, perquè cada dissabte o diumenge en el qual ens preparem per a llançar-nos a un acte més, nomenament, presentació o nit d’“infantils”, es fa curt si li afiges els cinc dies restants de la setmana, però que sempre serà etern si ho deixem en això, un acte, una estona amb qui compartir bons moments i moltes rises, si ho deixem en... una nit més... I és que, en el camí que emprenc cada dia per a arribar a aquest casal, hi ha un semàfor que diu que ens passem la vida esperant, quina ironia! D’esperar es tractava, d’esperar que ens tocara en verd el semàfor per a començar aquest camí, que en breu arribara al seu terratrémol final carregat de moments, presses, riures, emocions, vestits i sense vestir, volent allargar els dies, volent congelar el temps alguna llàgrima caurà, igual que algun xupito, però sobretot que aquest repte que el comencem esperant, ha valgut la pena només per ajuntar-nos a realitzar aquest camí que ens portarem per sempre, i en el qual podré dir-vos, almenys en aquestes paraules, que pas a pas, que dia a dia, el meu cor és el vostre quasi tant com d’Ura. A vosaltres i tots els altres, germans i germanes fallers, que formeu aquesta gran comissió... perquè la veritat, és que sí!!! M’ompli d’orgull i molt més poder dir... Ripalda Beneficència i Sant Ramon... Quin bonic nom tens!!!

104

105

FALLERA MAJOR INFANTIL JÚLIA MEIÉ DOMINGO I NAVARRO

Hola fallers i falleres! Em sent orgullosa perquè la meua falla dóna veu a la pròxima generació humana que vol canviar el vostre futur, el nostre futur, la forma en què viurem. A eixos humans els anomenem xiquets/es. Vull que sapieu que és una meravella tindre a tota una falla recolzant-me, perquè no totes les persones tenen aquesta sort. Mariola i David són els meus companys de viatge, i mira que jo viatge moltíssim. Són persones que em transmeten seguretat quan els mire. De totes les qualitats que tenen la que més m’agrada és que sempre tenen un somriure en les seues cares i donen el millor de si mateixos, gràcies David i Mariola. A tota la Comissió, com puc agrair-vos tot el que feu per mi? Vosaltres, la meua falla sou les persones que esteu fent que el meu any siga tan especial. Cada un i cada una de vosaltres és part del millor monument faller del món perquè quan el mire, veig tot l’esforç i l’amabilitat que poseu. És per això que espere amb ànsies la Presentació i la setmana fallera, m’encanta escoltar el murmuri de la gent al matí perquè sé que les falles han començat! I ara finalment però no menys important, què podria dir de la meua família?Julia, eres l’ànima de la festa, eres molt treballadora i sempre em fas sentir segura. Roberto, eres molt afectuós i sempre jugues amb mi, quan estic prop de tu em sent còmoda i amada. Sanghai, sempre seràs el meu germà menut i, encara que no ens pareguem físicament, tenim moltes coses en comú. Honestament, sou la millor família amb què podria haver somiat. Com a representant infantil de la Falla Ripalda Beneficència i Sant Ramon vos done la benvinguda a les millors falles del món!

106

107