...com les galtes d’un nadó
No recordo ben bé quan ha estat, si de dies o de nits, si a mar o a muntanya. O potser sí que va ser a la plana. Però no ho puc recordar. Se’m difumina el record entre l’aurora i el capvespre, quan els colors de desembre del cel imiten els colors de la galta d’un nadó, aquells colors de difícil definició entre el magenta i l’indi. No ho recordo, per més que m’ hi esforci. Tant se val, la definició. La bellesa, com a primera potència de l’ ànima, no la podem definir. Tots l’ hem sentida aquesta exaltació que se’ns endúu vés a saber on. Però sento que va ser un moment de plena felicitat, un moment com l’instant del somni dels poetes, aquells segons que es mouen entre la realitat i la ficció, entre la vida i la mort, prop d’algun lloc de qualsevol natura, on tot queda en suspens mentre el temps flota per damunt d’unes aigües tranquil·les. El moment de la musa que m’arrossega enllà. Va ser així com vaig endormiscar-m’ hi, enmig d’un silenci que em portava horitzó enllà. No ho recordo ben bé. No us ho puc assegurar, però me’n queda la sensació. Uns ulls de color turquesa m’acompanyaven immensitat enllà. Una mirada plena de paraules. Un esguard enmig d’un silenci curull de memòries que passaven pel cor. Uns ulls plens d’aparadors de juguets i carrers engalanats, sense saber ben bé si era Sant Joan o Nadal, alhora que els cors bategaven a ritme de carrers plens i no podia endevinar si era Carnaval o Tots Sants. I jo, damunt del que em va semblar un ocell mitològic, volava cap a països on els vents de llevant de la tardor es confonien amb les marinades de l’estiu, on les pluges de primavera es confonien amb la rosada del gener. Ai, tristes rosades de gener! Quantes llàgrimes que hi deixa la lluna com a penyora d’amor al primer raig de sol
del fred hivern! I mentre, la lluna plena omplia d’esteles de llum el que semblava l’envelat de la festa major del meu poble. I totes les estrelles omplien el cel de xerrameca, com si estiguéssim a la botiga del poble, tot deixant el cel curull de colors talment les coloraines dels mercats dels pagesos. Però tu, amb els teus ulls de color turquesa, em comences a cantar nadales, recordant-me, un cop més, que ja hem passat un altre any. I jo, fent-me el despistat, com qui no vol, tornaré a endormiscar-m’ hi, sense saber ben bé ni on sóc ni a quin moment em trobo, perquè em plau sentir tots aquests arpegis quan m’acarones el cor i m’ofereixes la lleugeresa d’aquests records del pas d’un temps que no puc arribar a explicar. Tant se val, els colors de les galtes del nadó s’assemblen als del capvespre. O potser als de la matinada. Fet i fotut, m’és igual la definició. L’ ànima, com la bellesa, no la podem explicar. En tinc prou amb tota la tendressa que se’n desprèn. I així, abans que sigui raptat per la musa, entre la vigília i el son, em cantaràs una nadala i et podré dir, entre crèdul i sorneguer, com qui diu bona nit a aquells qui estima:
Bon Nadal i feliç any nou. Que tinguis un any ple dels colors de les galtes d’un nadó.
Text i imatge: © Manel Esteban Pagès - 2013 Nadal 2013 Torroella de Fluvià - Girona 637 869 162
www.equinocci.com