SOM-HI...
31/10/2016 AUDITORIA PI ITINERARIS
1r dia festiu de lliure disposició
16 de novembre de 2016 A les juntes d’avaluació inicial vàrem prendre unes decisions sobre la necessitat d’elaborar el PI o itineraris a aquells alumnes que presenten dificultats. Caldria que el més aviat possible estiguessin acabats per a aprovar-los i presentar-los a les famílies. Recordem que la documentació que passem d’una carpeta a una altra cal actualitzar-la. Reviseu les dates perquè possiblement l’heu revisat el contingut del document i heu descuidat canviar el curs acadèmic. Són documents com les programacions, criteris d’avaluació, relació de sortides, seguiment de la programació...
PER EDUCAR , CAL ESTIMAR
SETMANA DEL 31 al 04 /novembre/2016
CLAUSTRE OBERT
El dia 5 de desembre mestres d’infantil i primària farem un claustre obert . L’objectiu és oferir un espai en el que es pugui: *manifestar sensacions, pensaments, neguits... *comentar i fer aportacions a temes sobre l’organització, comunicació del centre. A la Sala hi ha un full en el que podem anotar allò que creiem perquè sigui tractat en l’anomenat claustre obert.
Innovació Formació Canals de comunicació Com em sento?
Com veig els altres?
PER EDUCAR , CAL ESTIMAR
Com em veuen els altres?
SORTIDES
Centre de recupera10/11/2016 PRI2 ció de rèptils. Masquefa
25/11/2016 INF5
La tardor al Montseny
NOVEMBRE Acompanyants
Horari
Gisela Romero, Susana Guillén, Miquel Mihi, Esther Poch, Félix Aranda, Toni Lorente
9:00-17:00
Anna Rizo, Montse Caba, Cristina Morente, Isabel Gil, Adelaida Soler, Tamara López
9:00-17:00
APUNTS sobre INNOVACIÓ EDUCATIVA Com els podem fer participar, doncs? Hem d’ajudar-los a fer-se les preguntes correctes, donar-los l’oportunitat d’aprendre a arriscar-se, a provar i a equivocarse, però sobretot hem d’organitzar el que fem a classe perquè quan entrin per la porta ho facin sabent que allò que vénen a fer val la pena. I això vol dir tenir en bona mesura tenir proximitat amb els alumnes. Per mi les millors escoles són les que aconsegueixen ser properes als seus alumnes, empàtiques amb ells. Els entenen, tenen una relació molt forta amb ells i, sobretot, hi confien.
La creativitat es pot ensenyar?
No és qüestió només de tenir una bona idea? No. Bé, sí que cal tenir una bona idea, però sovint consisteix en trobar una bona combinació entre noves i velles idees, o introduir un canvi o una nova mirada a una idea vella. Hem de pensar menys en la creativitat com si fos una cosa psicològica de cadascú, i més com un procés social, que s’estén en el temps, i que es fa juntament amb altres per fer millor una feina. Leadbeater defensa la participació dels alumnes en els canvis educatius. / SANDRA LÁZARO
Se sol dir que el sistema educatiu escapça la creativitat dels seus estudiants des de l’escola bressol, quan ja se’ls diu no a moltes coses. Ho comparteix? Hem de ser increïblement curosos amb això. Hem creat un sistema on l’èxit consisteix en donar la resposta correcta en el moment adequat. Com deia, tot està decidir i preestablert d’entrada, i això és el que reben els estudiants, quan en realitat l’educació hauria de ser també el lloc on es puguin fer coses mai imaginades, on es pugui anar més enllà del que està escrit, on s’albergui espai per allò inesperat.
PER EDUCAR , CAL ESTIMAR
Es pot aprendre. Pots ensenyar-ne elements. Però és amb l’experiència, quan experimentes, quan prens consciència de les teves capacitats i del teu rol. La creativitat no es pot ensenyar de la mateixa forma amb què ho fem amb els coneixements. El que pot fer una escola és crear els camins perquè la creativitat floreixi, i aquests camins són per exemple afavorir la col·laboració.
APUNTS sobre INNOVACIÓ EDUCATIVA
PER EDUCAR , CAL ESTIMAR
Si tot està preestablert, per on podríem començar a canviar? Aprendre a partir del que passa al món seria un bon inici; obrir les portes de l’escola i deixar que el que hi ha fora hi entri. Intentar connectar cada cop més amb l’exterior. Per altra banda, seria recomanable avançar cap a una major flexibilitat dels temps, perquè alguns alumnes aprenen més ràpid que d’altres, no es pot fer tot en blocs. La flexibilitat és un concepte clau: per fomentar la innovació necessites moure gent d’un espai a un altre, que s’acostumin a treballar en ambients diferents als seus habituals, amb gent diferent… Moltes escoles s’han llançat a canviar metodologies, però potser no totes ho fan de forma encertada. Com es pot avaluar un procés d’innovació educativa? Una cosa que s’ha d’aconseguir és monitoritzar, amb l’ajuda de dades, aquest procés. Necessitem escoles que no siguin reàcies a fer servir dades. Amb això no em refereixo a que els centres es dobleguin davant els testos estandaritzats. Aquests testos mai han de dir a un director d’escola què fer, però li poden donar informació, que se suma a les seves pròpies avaluacions, com a punt de partida. Igual com el currículum ha de ser també un punt de partida, però mai dir-te què has de fer. A la vegada, s’ha d’obrir les escoles a la recerca… En alguns dels centres innovadors que he visitat s’hi llegeixen desenes de publicacions acadèmiques. Innovar no és agafar-se a l’última moda, que avui és la flipped classroom i demà seran els iPads, o pintar l’escola d’un altre color. Perquè no tot allò que és nou és necessàriament bo. Les escoles han de verificar les seves millores amb dades, amb avaluacions, i, si cal, han de rectificar. Massa vegades la innovació es queda en el gest. Creu necessari distingir quines són les innovacions provades de les que no ho són? És important si després es volen expandir aquests models. Per això recomano que es creï un marc comú, avalat amb dades, amb recerques, amb pràctica, dins el qual hi càpiguen tots els canvis que es vulgui. És una mica com el menjar a Barcelona. Aquesta ciutat té una gastronomia espectacular, i tot i així ningú us ha dit mai què heu de menjar i què no. Hi ha un marc, com és la regulació, i una formació, però també unes estructures informals molt importants. El problema és que els infants són un material més sensible que el menjar. El marge d’error pot perjudicar trajectòries vitals. Certament. Però això no ens ha d’impedir desempallegar-nos d’una cultura arrelada de por a l’equivocació per part de molts mestres. Hem de tenir menys por a apropar-nos a allò que els alumnes necessiten aprendre. Un mestre deia recentment que precisament per això innovar és portar a la pràctica allò que fa 100 anys que sabem que funciona. Sens dubte. Les persones més interessants que he conegut a la meva vida són aquells mestres i directors que de forma raonada i il·limitada són capaços de portar a la pràctica els seus coneixements. Posen les idees en pràctica, canvien la teoria a través de la pràctica, amb unes habilitats i una confiança impressionants. I una virtut que solen tenir aquestes persones és que no creuen en falses dicotomies. No estan interessats en debats com el que separa la tradició de la novetat, o la importància d’allò cognitiu i d’allò no cognitiu… Sovint agafen idees ja existents i les tornen a posar sobre la taula amb noves aproximacions. I sobretot, saben perfectament que innovar no és comprar els últims ordinadors. Aquesta idea l’hem de superar sens falta.
FORMACIÓ que pot ser interessant...
PER