Comentari McHarg_Urbanística VI

COMENTARI McHarg_06.02.2014 És lògic pensar que el terreny urbà i territorial està distribuït, en quant a usos, de la manera idònia per tal de poder desenvolupar la millor activitat. És a dir, no totes les zones són adequades per a realitzar una tasca determinada sinó que algunes són millor que d’altres.

Penso que des de l’antiguitat aquesta divisió del sòl s’ha realitzat de manera correcta. S’ha estudiat el territori per saber quin era el millor lloc per conrear en secà i quin era el millor per al regadiu.

També per tal de diferenciar entre el bestiar que ha de pasturar per les altures de la muntanya i aquell que, segurament, estarà més còmode a la plana per tal de ser criat. La raça humana ha anat aprenent al llarg de la història i s’ha anat adaptant a aquells fets que els generaven confort i beneficis econòmiques.

Pel que fa al treball de Ian McHarg, puc entendre la preocupació d’aquest arquitecte i paisatgista per tal d’entendre més a fons el territori i poder treure’n més rendiment. Al cap i a la fi, el que la societat sempre ha desitjat és obtenir algun benefici, i quina millor manera que entendre el teu entorn per saber que se’n pot treure de profit?

Tal i com passa en el nostre territori (per tal de fer una comparació amb allò que més coneixem i tenim a l’abast), podem veure en els gràfics de McHarg que el lloc ideal per a realitzar tasques d’agricultura i on en podrem treure més partit és en aquells terrenys que són plans o de pendent moderada, evitant les zones costaneres ja que allí hi ha un nivell més elevat d’erosió del sòl. També pot haverhi activitat agrícola en alguns punts del territori on la topografia és més abrupta si ens encaminem cap a aquelles zones amb un relleu ja més clar de muntanya. No obstant això, queda clar doncs que la millor àrea per tal de generar conreu són les valls planes i prop de rius per tal de poder generar zones de regadiu, i de secà a aquelles zones que estan més allunyades.

Segons la taula de grau de compatibilitat que McHarg genera, podem veure que la compatibilitat amb les zones urbanes és nul·la. És normal que aquests terrenys tinguin una extensió considerable i que normalment estigui rodejats de petites localitats que s’encarreguen de conrear-los. Per tant tenen molta més afinitat amb zones residencials suburbanes que amb zones urbanes. Podríem trobar alguna mena de compatibilitat amb les zones industrialitzades, sobretot aquelles que s’abasten de matèries de l’agricultura per poder treballar (com pot ser una fàbrica de paper). No obstant, la compatibilitat entre els dos és baixa. En canvi si que trobem una bona relació entre les zones agrícoles i aquelles que estan destinades a ser petites zones o poblats de vacances, com per exemple cases rurals. És normal que si no estiguessin situades en aquestes zones, ja no farien honor al seu adjectiu. És evident doncs, que activitats que es trobin situades prop d’aquests medis han de poder conviure sense malmetre o agredir l’espai natural que necessiten per a que aquestes puguin funcionar correctament.