LETÍCIA NEBOT_SALOMÉ RIPOLL
URBANÍSTICA VI
1. LA IDENTITAT DEL TERRITORI 2. RECONEIXEMENT COMARCAL I ORDENACIÓ DEL TERRITORI 3. LA COMARCA IDEAL 4. LA FORMA DE LES CIUTATS CATALANES 5. CONCLUSIONS
PRIMERA PART
-Interessa fer pública la IMATGE del TERRITORI, mitjançant la seva representació.
-La CARTOGRAFIA ens permet: Llegir i analitzar el territori Escollir el més destacat del passat Aplicar les conclusions a la pràctica, als projectes futurs -ORÍGENS Per raons navals i militars, reconeixement del territori. Corbes de nivell, amb l’aparició del FERROCARRIL, el 1848.
-MAPES v’s PLÀNOLS Lectura objectiva v’s intencionalitat i anàlisi
SEGONA PART
NORMES TERRITORIALS PER ORDENACIÓ COMARCAL: -Condicions de vida i activitats dels habitants. Patrimoni productiu RECURSOS -Interessos econòmics, polítics i socials en conflicte. Pura informació DADES
Les comarques queden caracteritzades unívocament a causa de la barreja de factors que cadascuna d’elles presenta:
-Història social -Presència de Canals -Límits de Propietats - Encreuaments d’antics camins principals, etc.
REGIONAL PLANNING Mètode de qualificació diferencial de l’ús del territori, que troba les seves vocacions: geografia, història, ecologia, etc.
1. FUNCIÓ d’un territori 2. Determinació d’una ÀREA HOMOGÈNIA 3. Comptabilitat, QUANTIFICACIÓ D’ÚS -Molts problemes territorials s’han de resoldre des de l’ordenació comarcal:
Creixement urbà Remodelació de barris i presència d’ equipaments Turisme excessiu Relació i comunicació amb la indústria Destrucció del paisatge -Hem de fugir de reduir una comarca a un punt o a una taca uniforme –normalment, la capital-, ja que això no ens permet percebre la riquesa de la resta del territori.
TERCERA PART
OBJECTIU: Trobar la forma territorial ideal mitjançant la tècnica del COLLAGE. -
Comarca fictícia amb talls representatius
-
L’interés de l’exercici recau en el valor conceptual i instrumental, que ens permetrà extrapolar les conclusions en casos d’estudi de territoris reals.
-
FACTORS:
Elements Textures
Teixits Estructures
- Primera imatge, primera impressió de la comarca. -Límits geogràfics clars Mar i muntanya.
-Irregularitats del terreny Planícies i desnivells. -Aigües d’escorrentia Rius, rieres i desembocadures.
-Principals Nuclis en posicions avantatjoses. A la vora del mar A punts estratègics topogràficament A l’interior de la plana
-Els camins que relacionen aquests nuclis suporten esquitxades de pobles més petits.
-Vora superior de la plana Forma que ressegueix el límit muntanyós -Zones interiors de la plana Forma concèntrica, com aranyes. -Faixa costera Forma d’ espina, perpendicular a la costa
Uniformitat en les textures que corresponen a formes d’explotació similars. Contrastos i problemes en les línies de costura i trobada.
_ Recolzades en rius i rieres, en la presència de cursos d’aigua _Fraccionades en peces més petites
Uniformitat en les textures que corresponen a formes d’explotació similars. Contrastos i problemes en les línies de costura i trobada.
-Depenen de la formació topogràfica -Paquets més grans i irregulars
-DIRECCIÓ MAR-MUNTANYA_ Connexions territorials entre el nuclis urbans principals dins de la comarca
-DIRECCIÓ LONGITUDINAL_ Connexions que van més enllà de la comarca, que la travessen. Ferrocarril, carreteres principals i autopista.
-XARXA DE GRA PETIT Relació entre els nuclis de la plana mitjançant carreteres locals.
QUARTA PART
_Element axial molt poderós (infraestructura antiga) _ Topografia pot acompanyar la infraestructura
_ Les línies transversals a l’eix principal relaciona diferents usos. _Les línies paral·leles a l’eix principal són del mateix ús. _ Funciona millor amb poblacions petites
GRANOLLERS
VIC
_La taca no té una direcció específica _NUCLI ANTIC potent (Muralla) _ Els camins acostumen a ser radials _Llocs buits prop del centre (“negatiu d’estrella d’ocupació”) La connexió entre dits acaba essent un problema.
MATARÓ
_ No hi ha una direcció específica d’extensió _ L’expansió residencial canvia el centre de lloc
Nova xarxa urbana Apareix RONDA _L’antic centre queda envoltat _ Acostumen a ser grans capitals industrials del segle XIX i poblacions agrícoles sense topografia difícil.
_ Malla bidireccional creix al cantó del centre històric ( a causa d’obstacles: mar, ,muntanya, accident topogràfic, infraestructura,...)
_ El centre es desenvolupa en aquesta direcció i queda engolit _Es desenvolupa una xarxa connectada en totes direccions
VILANOVA I LA GELTRÚ
_ Suma de dues àrees independents molt pròximes relacionades per infraestructures _ Antics ravals
_Ciutats dormitori o polígons residencials
Portat a l’extrem podria arribar a formar-se una ciutat per paquets (multitud de nuclis)
BALAGUER
Model lineal Problema de connexi贸 entre teixits
Model radial
Model conc猫ntric Problema per dissenyar xarxes ben connectades que no interfereixin amb la infraestructura Model direccional
Model dual
Problema segons la mida de les peces
CINQUENA PART -
Les ciutats catalanes ajusten la seva estructura al paper que tenen al territori
-
Aquests models d’estructura de ciutat es repeteixen pel territori de forma repartida, i configuren cadascuna de les comarques amb la seva identitat
-
Les comarques constitueixen la unitat mínima d’agregació dins del territori català