Llibret Falla Pare Méndez de Torrent 2020 by Samaruc Solucions Gràfiques

TORRENT

Falla

Pare MĂŠndez Torrent, falles 2020

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al XXXIX Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.org

Autores llibret: Mireia Ramón Tordera Esther Peris Roig Maria Fernández Aracil Nuria Gonzalez Romero

Pròleg

Des de les pàgines d’aquest llibret volem agrair a tots aquells que han aportat un gra d’arena perquè un any més, la falla puga realitzar i presentar aquest projecte cultural, el qual és de gran importància per a nosaltres i per al món faller. Com no, agrair de cor a tots els comerços que ho fan possible, i any rere any participen amb nosaltres. I sobretot, des d’ací, desitjar als nostres representants del 2020 i a tota la comissió un bon any faller, i unes falles 2020 inoblidables. Ja que al cap d’un any de treball i esforç, és la millor recompensa que es pot obtindre. Esperem que gaudisquen de la màgia de les Falles!

Departament de Cultura.

La presidenta

Pilar Carratalà Pascual

Es p e d´aq r a mi u u hag esta fu n orgull ,p uera ll creg a destin oder di u t que ada al rigirme Aixó pog m e uera Presiden a vosalt pers d re t de ser. one ona l’o s cap la Fa s des p expe que ha ortunit lla. M riènc n con at de ai fiat ia, p agra Vold e e ï n r r o a u r amb na to vein ia dir, q mol person tes aqu s u ta il nien i amics e als fa .lusi a com elles l t óy sevo . Serà u s’incorp lers de l mol jo, sens a n tes g e o l falle mome honor ren a la falla, e ane nt i v per n ra, e s f s . e a s a ta g ixa s o etm s esper nosaltre , sense radaría Dos em ana pe s rebr cap in que, d tant And esitjos espe r a gau e-vos e converea m dir nc rada i Ma e que que i em de la s uand ri a otiva etma si fo grair, V a, i les s en: n r o per e a to a aqu en les u s desitj ues fam t este e qu ltim s . i l i es a es sd e Pare Men os “xiq . Jo esti gaudiu les qu e c u d dez per etes”, v molt or ’aques tant tin I a la on p iuen gullo tes fa c asen y rep s ll que resta d . rese a de vo es com e fa el di re nten llers tant a 19 a Fa com i d lla vosa orgullos e març persone os d , s ltres e la quant e vincula . vost Bon ra P s creme des a la resid e l F #So s falles enta a falla, alla, c de a to e c s o tig me to tam Pare lla e au bé. Men s. s tà d dez, e pero lo m illor es q ue v osal tres

Andrea

Marchante Herrero Fallera major infantil 2020

ez.

d Mén

udir e ga issió, la m r ixa a com nat s r de veïn s pe la meu ’ha do i e i s c r e rà le im s fal ntil d ixer les g lgut nar jor Infa vist cré o s, o v d n a ncie ria Be Ma vivè ada Fallera que m’h r s g n a a ’ r z, sig er m er la nde cion Prim uany, s are Mé a t n e g P a ón. pres d’en ssió de rds. uest i s de ta del m o d’aq o s m n i com ons rec s x inte b or fe l mà ada tan esos , la mill dir a audir c arrers m u s a s a g pere g i els c d’un es falle per s l prés rats meua e tra casa . a Des arriben p e s r t i o r p f pa lvora an eu per tigu sa. Per tirà en l lor a pó s e ue avello er io r olor conv ere q Esp ana me sal es úsica, c a setm ent, el c llum, m . e m d o res.. n m plira os, t d , m s’o ? Un rats epa r p u !!! Este alles en f o m . ste errer Ja e te H el 2020 n a h d c l i r t Ma Infan rea r And ra Majo e l l Fa ar del c

are rer P

Entrevista a nostra fallera major infantil 2020: 8

Andrea

Marchante Herrero

P-Un color? R- Verd.

P- Un acte que esperes amb ànsia R- L`ofrena.

P- Una olor? R-Pólvora.

P- Definix amb una sola paraula la teua comissió R-Perillosa.

P-Una cançó? R-Ampa Man BTS. P- Una Pel·li R- Bella y Bestia. P- Un moment vivit fins hui com a Fallera Major? R- La presentació.

P- Que esperes d´aquesta experiencia? R- Que siga molt bonica i inolvidable. P- Un desig per a estes Falles R-Que no s´acaben i que tots siguen feliços.

Cens infantil Momparler Saez, Olivia

Cuesta Balaguer, Claudia Leonor

Fallera major infantil 2019

De La Rosa Escriva, Alba

Alcon Talaya, Claudia

De La Rosa Martínez, María

Alejandro Correa, Aroa

De La Rosa Martinez, Martina

Alejandro Correa,Xavier

Del Toro Noguera, Xavi

Alos Silla, Jorge

Del Toro Oltra, Eric

Alos Silla, Maria

Fernández Rua, Jose

Andreu Varea, Victor

Fernández Rua, Samuel

Aranda Alarcon, Alvaro

Folgado Sahuquillo, Estanislao

Arce Navarro, Dani

Folgado Sahuquillo, Lola

Asunción Muñoz, Eva María

Galan Noguera, David

Banciu Urdea, Stefania Anna

President infantil 2019

Berlanga Royo, Esther

Galán Noguera, Fco Javier

Blanco Peña, Nazaret

Gallego Ibañez Maria

Caballero Villena , Cayetana Mª

Gallent Colomer, Emma

Cebrian Acevedo, Lucia

Gandia Mas Paula

Cervera La Peña, Lucia

Garcia Albert Martina

Cervera Patiño, Dafne

Garcia Albert, Ivan

Cervera Patiño, Danae

Garcia Parrizas, Alvaro

Checa Martinez, Pablo

Garcia Vila, Nerea

Chinillad Fernandez, Alex

Garrigos Cordero, Carlos

Comes Ramirez, Alex

Garijo Manchón, Sara

Company Sena, Ana

Gil Marti, Rocio

Company Sena, Elena

Gomez Ibañez, Maria

Company Sena, Maria

Gomez Ibañez, Sergi

Gonzalez Sahuquillo, Amparo

Muñoz Gonzalez, Marta

Gonzalez Sahuquillo, Juan

Navarro Sanz, Lucas

Gonzalez Sahuquillo, Miquel

Nebot Aranda, Toni

Gozalvo Barbera, Vicente

Pagues Lopez, Joel

Gozalvo Barebra, Pascual

Pagues Lopez, Marc

Halcon Talaya, Claudia

Palau Muñoz, Lucía

Heredia Arboleda, Monica

Peinado Silla, Lucas

Leon Arboleda Xavi

Perez Piqueres, Natalia

Lopez Bermell, Julian

Peris Villa, M.Cruz

Lopez Monton, Tiara

Perpiña Saucedo, Daniela

López Ramón, Aleix

Perpiña Saucedo, Mateo

Lopez Torrijos, Pau

Perpiña Saucedo, Vera

Lopez, Torrijos, Cristina

Quintana Redon, Valeria

Martínez Navarro, Ana

Ramos Cobo, German

Martínez Navarro, Natalia

San Juan Carratala, Marco

Martínez Navarro, Paula

Sanchis Esteve Lidia

Martinez Torrijos, Juan Antonio

Sanz Merchante Chloe

Mateo Royo, Javier

Sanz Merchante, Carlota

Mertens De Wilmars Cantarino,

Suay Cervera, Guillem

Guillermo

Terron Comes, Claudia

Miquel Del Toro, Carla

Tolosa Cornejo, Vega

Miquel Del Toro, Vega

Villalba Mas, Luis

Miquel Silla, Clara Miquel Silla, Pablo Momparler Saez, Jimena

“EL

A: S” M L E A L IM N A ELS D REN

a: t s i t Ar REA A B I DAN

t men u n s” l mo t de ponent , a m re aix s im “Son abelle , si te n aix dos xiquet per b , la Pero m la fal e lleta mir a fa at, r t s no rem nt la fins al reta a r i M e conc ls. s qu vorá la falla s anima tota rla del lla pa abe , ens a t e ran cot la xi més g a e d a Des a giraf n parell ns l a fins oles o e ls hum e s a om a, en c g t allet l, f a vi a r na ost la n nvencio lena e d o p c en El tr un tren com se ls: a u s no e ue vore ts anim q n e puig ls difer de

Po Que v deu vore a a bot un co a n per a nt, a dure ill s f u pe gi i evita r que r del perill nes, s’el “b erene n” Tots p or olvida ten molta armo nt nía, pero -se de les d’eixo el conill n penes, o s “càn tics d se fia e sire nes”. Pasa el t on els ren en un m a mes r nimals m ón màgic , é a se ros fan u ns joc I més fan xótics, t s mo lt estr ástics ambó tics. Així d’una el viaje se rá g i els x ran acep tació iquet , s g d’una eston audiran a d’il. lusió

Sopa de lletres falleres: X D O G A V T G E H T L B O K V O A

S R P V H B V H C G A G Y P B B J R

Q N V I E F X Y W U F L P K Z X C A

MANTA JUPA FAIXA CAPA

T J K R F F N D H U B X A Q Z Q M Z

R I N M B S U J P C M E N I W X A Y

X K Q Y F F S F J U A L C S V R N I

N V V H O L B A U Z X K T C Y A T N

C C C T E L B X P Z I F E T K V E Q

G V A P Y V P J A D A N G C C U L Y

V W L I N N X U S J F M W Q O S L D

H C Ç N N V G Y Z V A K Z N O L I Y

T P A T A P W O C S T H X D N M N B

K V Y A P M D H L N N L R S A N A F

D O I P A M Z Y K W A V M Y S M U K

I U I F C B O U R S M V H N Y H I D

PINTA MANTELLINA CALÇA LLIGACAMA

L O R S A A W S G Y T H J M L R Q P

M X I L L I G A C A M A F D J K O X

C P F M S R W B W V R Y R M T J X C

Culturitzat! Rondalles Valencianes

es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes es rondalles Valencianes Les rondalles alencianes Les rondalles Valencianes

Una rondalla és un relat o narració breu que es transmesa de generació en generació de forma oral, i que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. Té un caràcter anònim y conta fets imaginaris, on els valors suprems de l´amor, la fidelitat i l’amistat són els temes mes comuns. Les rondalles valencianes es classifiquen en tres tipus: Rondalles meravelloses, en què intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals oi objectes amb virtuts màgiques que ajuden a l’heroi a arribar al seu fi. Rondalles de costums, que reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa. Rondalles d’animals, en què els personatges són animals humanitzats; les més pròxims a les faules. Al llarg del temps s’han proposat diverses teories sobre el significat de les rondalles, sobre el com, sobre el quan i sobre per què han sorgit aquestes narracions. Segons la teoria del filòleg Friedrich Max (1856), les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars indoeuropeus: el cel, la nit, l’albada, el sol i els fenòmens meteorològics. Primer hi va haver el mite primitiu, després les llegendes i posteriorment l’aparició de les rondalles.

Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale 20

No va ser fins l´any 1950 on apareix la figura de Enric Valor i Vives, un alacantí de naixement, que va destacar pels seus estudis en el camp del folklore valencià.

HISTÒRIA D’UN MIG POLLASTRE

Al llarg de molts anys, Enric Valor va recopilar a les zones rurals rondalles, contes, faules i històries populars de la tradició oral.

Açò va anar i era una casa de camp on vivia un vell matrimoni sense fills, que es dedicava a la cria d’aviram: gallines blanques i negres, pollets i lloques.

Els contes que s’expliquen estan replets d’històries meravelloses, llocs encantats i personatges increïbles, capaços de transportar-nos a un altre lloc o a una altra època i gràcies a ells, es poden arribar a conèixer altres formes de vida, uns altres temps i altres cultures. Les Rondalles Valencianes són un treball impecable que reflecteix la cultura popular valenciana a través d’un llenguatge i un estil perfectament cuidats.

La velleta coneixia cadascun dels animals que criava.

Va ser el 1951 quan per primera vegada es publicaren totes les rondalles que Enric Valor que havia recopilat de les regions d´Alcoi i Alacant, en concret de les comarques muntanyoses de Penàguila, la Foia de Castalla i Xixona. A continuació vos convidem a llegir algunes de les seues rondalles més famoses.

Un dia de maig va eixir la velleta a donar-los uns grapats de dacsa i una bona pasterada de segó cuit, com solia fer cada dia a la mateixa hora. --Pull, pull, pull --va anar cridant. I heus ací què la va sorprendre: hi havia un mig pollastre, molt vistós i esgotat, que no s’arrimava on estaven tots els altres. --Què fas tu que no menges? --s’estranyà la vella mentre que el feia anar cap on estaven els altres animals. Però el mig pollastre va fer un ‘coc, coc’ molt enraonat i encara es va separar més dels seus companys. --I açò quin pollastre és? --va dir la

Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro Les rondalles Vale Valencianes Les ro 21

dona--. quest animalet no és meu! Era de veres: no l’havia vist mai abans. Li va haver de donar menjar a banda i després va preguntar en les cases del voltant si se’ls havia perdut algun pollastre a mitjan fer, ni poll ja ni pollastre encara, és a dir, el que allí solen anomenar un mig pollastre. I ningú no li’n va saber donar raó. El mig pollastre va passar així algunes setmanes buscant-se-la ell tot sol quan tenia fam. Un matí, es va posar a rascar en un petit femer. Rascant i furgant, la seua poteta tragué a relluir un objecte de metall. Amb el bec l’espolsà una miqueta. Aleshores va veure que es tractava d’una moneda. –Quic-quiriquic!– va cantar alçant la cresta:

¡Jo sóc un mig pollastret que escarbant en un femeret m’he trobat un dineret! I sense més ni més, es fica la moneda en el seu papet, diu adéu al maset, i cap a la cort s’ha dit. Tira senda avant i anà camí cap a cal rei. De tant en tant, soltava un sorollós “quicquiriquic” i cantava la següent cançó: Vaig a casar-me amb la filla del rei, per què sóc més ric que ell, que escarbant en un femeret m’he trobat un dineret.

En això, arriba al riu, el qual, només que el veu, li pregunta:

teix la maça–, perquè em vénen intencions d’esclafar-te d’un colp.

–On vas, mig pollastre?

–Entra pel meu bec! –crida el mig pollastre. I zumm!. La maça desapareix pel bec de l’animaló.

Vaig a casar-me amb la filla del rei, Per què sóc més ric que ell, que escarbant en un femeret m’he trobat un dineret,

I ell vinga de cantar i vinga de fer camí, cap a la cort. Prompte arribà a un espés alzinar, i de sobte li ix la rabosa.

li contesta cantant el mig pollastre. –Això serà si jo et deixe passar –fa el riu amb la seua veuota. –Entra pel meu bec! –li mana el mig pollastre. I zzzuuummm!, comença a engolir aigua, vinga d’engolir-ne i ja té tot el riu dins la panxa. Saltant i botant continua el seu camí fins que va topar amb una maça que només feia que pegar maçades.

–On vas tu per ací? –li pregunta al temps que obria la boca per menjar-se’l. Vaig a casar-me amb la filla del rei, per què sóc més ric que ell… fa el mig pollastre. I ella l’interromp: –Això serà si jo et deixe passar i no et pegue mos. –Entra pel meu bec! –crida ell de nou. I la rabosa, zzuumm!, i cap a dins del bec.

–On vas, mig pollastre? Ell va respondre: Vaig a casar-me amb la filla del rei… i la resta de la cançó. –Això serà si jo et deixe passar –li adver-

A la fi arribà el mig pollastre, més alegre que un gos, a la cort reial. En arribar a la cort reial, el rei que ja coneixia les intencions del pollastret ordenà capturar-lo. A continuació el van tirar dins d’un galliner. Aleshores digué:

-Ix rabosa! Ara et toca! I la rabosa es menjà totes les gallines i el pollastret se’n va poder fugir.

Però com que el rei era molt poderós aconseguí que el tornaren a capturar i manà que el cremaren a la plaça. Quan estaven a punt de cremar-lo ell obrí el bec i digué: -Riu! Fes ara la teua! I tota l’aigua del riu eixí i va apagar el foc i així es va salvar.

Allò va fer enfadar molt el rei, que decidí enviar tot el seu exèrcit per a atrapar el pollastret. I ell al vore els soldats digué: - Maça! Ara és la teua, no els deixes passar!

El rei veient la seua valentia i poder, va accedir que es casara amb la princesa. L’endemà es celebrà el casament, la princesa li tocà el coll i li va trobar una espècie d’agulla. Ella estirà, estirà i estirà i... PUM!! El mig pollastre es transformà en príncep. I la princesa se n’alegrà molt. I com es podreu imaginar es van casar. I a mi, no em van convidar.

L’AIGUA DE LA MAR ES FA DOLÇA

Però la jove no tenia consol. De tant que va plorar, que en aquell lloc va brollar una font, les aigües de la qual davallaven a la platja de l’Antina.

Es conta que en la serra vivia un xica molt bella i dolça a la qual li agradava molt la mar. Tant que es passava els dies contemplant-la i no se’n cansava mai. Ella tenia una gran pena perquè volia viure a la mar, i per això es passava els dies plorant. Pel dia el sol li preguntava:

Un dia va aparèixer un mag que li va pregunta perquè plorava i la xica s’ho va contar.

- Per què plores? - Perquè m’agradaria viure dins la mar. - Però això no pot ser. A la mar sols viuen els peixos. I la jove continuava plorant. I per la nit la lluna li preguntava: - Per què plores? - Ai, que jo voldria viure a la mar. - Però això és impossible, xiqueta, ni pots viure a la mar ni tocar el cel amb la mà. Va, va, no plores més.

- Doncs no cal que plores més, que el teu desig serà satisfet. I en eix moment la xica es convertí en un sirena. Al principi la xica es sentia feliç però després s’adonà que així no podria veure al seu amant que vivia a la serra. Aleshores arranca en plors de bell nou. Ara ja no hi havia remei, ja no tornaria a veure al seu amant. A causa dels llàgrimes, tots els anys el deu de juliol l’aigua de la mar és fa dolça. Catacrac catacric conte contat conte finit

ELS ENGANYS DE LES DONES Conten que a Santa Pola hi havia tres matrimonis, veïns i amics de tota la vida. Els marits, Vicent, Toni, i Joan, eren molt bons homes, però poc espavilats. Les dones, Pepa, Teresa i Loreto, un dia que es van reunir, i xerrant que estaven, Pepa va dir: —Xiques, podríem donar un premi a qui fera al seu marit la burla més gran. De segur, que el premi me’l emportava jo. —Tu? Ben poc coneixes el meu home — feia Teresa—, jo seria capaç de fer-li creure que s’ha mort. —I jo— replicava Pepa, que havia iniciat

el tema—, al meu Vicent el marejaria tant que no sabria ni on para sa casa. —Doncs jo —digué Loreto—, el meu home el faria passejar-se tot nu, “en cúrios” (1), per mig del poble. I es posaren a riure totes tres. Quan arriba Vicent a casa es troba a la seua dona que feia la malalta i el va enviar al boticari a per la medicina que prenia sempre. Mentrestant, la seua dona agafà un cartell que deia Barberia i el posà damunt la porta i amb una cortina nova. Quan arriba el seu marit i va veure això es va estranyar i va tirar cap a dalt, i després cap a vall. Pegant voltes fins que la dona va traure el cartell, i va aconseguir entrar a sa casa. La dona quan el va veure li va dir de tot, però amb gran esforç aguantant-se les rialles.

Ben a prop, Toni i Teresa, sopaven tranquil•lament quan, de sobte, la dona comença a plorar i a fer crits. —Ai, Senyor, quina desgràcia! Que el meu home s’ha mort? —Qui s’ha mort? —s’estranyà el marit. —Tu! Tu!—insistia la dona. La dona l’agarra pel braç, el fica al llit, li posa els braços sobre el pit i li encasta una estampa de la Mare de Déu entre els dits. Mentre a casa de Joan i Loreto, quan arriba el marit a casa, la dona l’esperava vestida de dol. —Joan, vine a vestir-te, posa’t la jaqueta i els pantalons, que anem al vetlatori del teu amic. —Però, qui s’ha mort? —El teu amic Toni. Ella tota disposta, se l’emporta a l’habitació per ajudar-lo a despullar-se. I quan l’home era tot nu, li diu: —Hala, anem, que ens esperen.

—Però, xica, si no vaig vestit. Com vols que isca “en cúrios”? —Si que vas vestit, que portes la roba nova, el que fa és que no la veus a causa dels nervis. Vinga, afanya’t, que ens trobaran a faltar. I la dona se’l endugué tot nu al carrer. Quan arriben a casa de Toni, Teresa plorava com una magdalena. I Joan que es passeja per tota la cambra sense roba, fins que el mort que s’adona, va dir: —Xe, Joan, si no fóra perquè estic mort, jo diria que vas “en cúrios”. Les dones esclataren a riure amb grans crits, aleshores els marits vegeren l’engany. Però encara que es van enfadar, finalment feren les paus. catacric catacrac conte contat conta acabat (1) “En cúrios” és la deformació del castellá en cueros. Per a dir despullat tenim una expressió que encara es fa servir: en conill. També cal dir que col·loquialment conill és el sexe masculí.

Espai infantil:

Els nouvinguts! CHLOE SANZ MERCHANTE

ERIC OLTRA DEL TORO

GUILLEM SUAY CERVERA

LIDIA SANCHIS ESTEVE

LUCAS NAVARRO SANZ

LUCAS PEINADO SILLA

MARTINA DE LA ROSA MARTINEZ

TIARA LOPEZ MONTON

TRIANA MORA SANCHEZ

XAVI LEON ARBOLEDA

Els infantils en 2020

Recordem les falles del 2019

Acomiadament Fallera Major infantil 2019 39

Benvolguda familia fallera; M’agradaria donar-vos les gràcies pel 2019 tan especial que m’heu fet viure, mai oblidaré este any tan bonic com a FMI de la falla Pare Mendez. Ja ha arribat el final del meu regnat, un any fantàstic, ple d’il·lusió i d’alegria, però totes açò no haguera sigut possible sense vosaltres, la meua volguda comissió. Gràcies a Tania, Davitet i als dos Joses per tot, sense vosaltres les falles del 2019 no hagueren sigut tan meravelloses, sempre vos portaré al meu cor. Desitge que Andrea, Maria i Pilar disfruten tant com ho he fet jo d’este somni tan bonic i que les falles del 2020 siguen també molt especials. M’acomiade de tots i de totes amb un GRÀCIES gegant i un fins sempre. Visca la Falla Pare Mèndez! Olívia Momparler i Sáez Fallera major infantil 2019.

Maria

Aleixandre Almarcha Fallera major 2020

ïble incre a t s s d’e

com

, de issió

lla

la fa

an ny t st a viatge e u q en a s de vos panye le l r a f a t en es com uts . s pres ving ràcie Ben Mendez er re les meu d s. G o e p r a e l t l r l t Pa orgu vosa t jun i un ic vivin ec a d m t o a s h e er aller , vos És p ïble que . ny f ble i tot r a , e a c r l i n i c u g si in à iP viure s fa pos rea olt m a m e And e id ny sforç. s tot conv un a vos vosaltre ent reball i e t s e r a b Est stre t m amb te lli o inue d’es perquè s pel v e cont ts amb de n , i l . e g a z u i à e , q ts jun % sp spec e Mend inya o l 100 de le rá e r na p -vos a t r-vos e jor.. u Des egur se de Pa t a n a s ió vore don ra m m se que comiss nue perquè s per a tra falle i t s a n l s ç, co ir-le rce en que ç a bra óna fo de la vo mpl o e i n r a d a r e s em ts b carr dem loso ls al ionals… ... Vos llant jun s el que iu orgul a c i s t é g a a treb il·lusió vos sen úsic s mu es re a note res trag gina i m s e l tant er a que t n e nos taro raur mi, p de t nts, dels ólvora, s p p e tem onum lor de a el o Arrib rs, de m d’eixa e lo de f plir l’air D’om dez! Men e r . a Pa l cor es! Vixc les fall en e é r a a t r Vixc s po re vo p m i se Hui ia. Mar e aller rs i f

Entrevista a nostra fallera major 2020:

Maria

Aleixandre Almarcha

P-Un color? R- Morat.

P- Un acte que esperes amb ànsia R- L´ofrena a la Verge.

P- Una olor? R- Fresa.

P- Definix amb una sola paraula la teua comissió R- Guerrera.

P-Una cançó? R- Mi Persona Favorita (Alejandro Sanz). P- Una Pel·li R- 3 Metros sobre el Cielo. P- Un moment vivit fins hui com a Fallera Major? R- La Proclamació.

P- Que esperes d´aquesta experiencia? R- Que tant la meua familia com la meua comissió es senten orgullosos de mi. P- Un desig per a estes Falles R- Que aquest any siga etern…

Entrevista a nostra presidenta 2020:

Pilar

Carratalà Pascual

P-Un color? R- Blau P- Una olor? R- El taronger fresc, banyat. P- Un moment vivit fins hui com a Presidenta? R- L´elecció com a presidenta. P- Un acte que esperes amb ànsia R- La crida. P- Definix amb una sola paraula la teua comissió R- Ma casa.

P-Que esperes d´esta experiència? R- Espere que la meua comissió estiga orgullosa de la seua presidenta. P- Un repte per a este exercici R- Que continue sent una falla gran. No m´agradaría desfer el treball que ha costat tant a altres persones. P- Un desig per a estes Falles R- Unes bones falles sense problemes per a ningú.

Cens Garcia Visiedo, Tania

Carratala Pascual, Josefina

Fallera major 2019

Carretero Candol, Carlos

Carratalà Pascual, Pilar

Cases Benito, Ismael

Presidenta 2020

Cebrián Bascuñana, Francisco Javier

Abad Canoves, Estela

Cervera Perelló, Amparo

Agudo Vera, Carlos

Checa Martínez, Lucía

Agudo Vera, Felipe

Chinillach Quero, Ivan

Alamo Tebar, Virginia

Chust Miquel, Amparo

Albert Esquerdo, Lorena

Cobo Cuadros, Maria Cruz

Aleixandre Almarcha, Ruben

Colomer Chulvi, Rosa Maria

Almarcha Garcia, Maria Teresa

Comes Chust, Maria Amparo

Almarcha Garcia, Marina

Cordero Montero, Sandra

Aranda Solano, Maria Soledad

Cruz Velasco, Carla

Arboleda Hernandez, Monica

Cuartero Villa, Alba

Arboleda Hernandez, Yolanda

Cuenca Lopez, David

Arce Luz, Daniel

De Amo Marquez, Jose Vte

Asensi Serra, Jose Vicente

De Amo Merchante, Irene

Aviila Silla, Maria Amparo

De Amo Merchante, Paula

Barrios Sanz, Jesus

De Gracia Tendero, Paula

Blasco Anadon, Lucia

De La Rosa Gomez, Santiago

Botez Botez, Julian Valeriu

Del Toro Sanz Carlos

Caballero Gabaldon , Jose Enrique

Del Toro Sanz, Jose Luis

Calderón Gutieerez, María

Del Toro Sanz, Rosa

Cano Almarcha, Juan Antonio

Domingez Garcia, Victor

Carrasco García, Pablo

Dorador Lacio, Ángel Francisco

Escriva Muñoz, Thais

González Varela, Conchín

Esteve Perez, Andrea

Gregori Capitán, Marta

Esteve Puchalt Veronica

Guerri Medina, Eva

Fajardo Lopez, Fco.Javier

Guijarro Ramos, M Carmen

Fernandez Aracil, Maria

Gutierrez Almarcha, Izan

Fides Ballesteros, Maria Luz

Gutierrez Almarcha, Javier

Galan Noguera, Mireia

Gutierrez Ramón, Javier

Galan Pajaro, David

Hernández Primo, Patricia

Gallent Comes, Maria Dolores

Herrero Fargallo, Noelia

Gallent Comes, Salvador

Hidalgo Gómez, María

Garcia Cerrillo, Jose Antonio

Hidalgo Royo, Mari Carmen

Garcia Cervera, Jose

Horrillo Javier, Belen

Garcia Conde, Rafa

Horrillo Javier, Yolanda

Garcia Muñoz, Jose Luís

Ibañez Marsilla, Mari Luz

Garcia Ortiz, Esther

Ibañez Marsilla, Paloma

Garcia Parrizas, Guillermo

Iglesias Murciano, Marisa

García Visiedo, Maribel

Jara Cobo, Antonio

García Visiedo, Maricarmen

Jara Gallent, Mireia

Gimeno Ferriols, Adrian

Jara Gallent, Paula

Gomez Bonet, Jose

Jiménez Castillo, Diego

Gómez-Lobo García-

Jiménez Fernandez, Carlos Alberto

Parrado,Mercedes

León Fides, Carmen

Gonzalez Lopez, Sergio

Llamas Diaz, Eduardo

Gonzalez Romero, Nuria

López Giménez, Fausto Antonio

Gonzalez Valera, Vicente

Lopez Martin, Marc

Cens Lopez Moreno, Miriam

Moya Comes, Mar

Lopez Sala, Rosa

Muñoz Borona Eva

Mantas Javier Felipe

Muñoz Garcia, Victor

Marchante Herrero, Alejandro

Muñoz Luz, Enrique

Marchante Linares, Fco Javier

Muñoz Yago, Guillermo

Marti Rodriguez, Eulalia

Navarro Maestre, Mari

Martin Sebastian , Maria Carmen

Noguera Andreu, Mª Angeles

Martinez Adrián, Óscar

Noguera Andreu, Mireia

Martinez Bayo, Ester

Oltra Veliz, Evelyn

Martínez Galán, Raul

Onai Maio, David

Martinez Gomez, Elvira

Ortega Perez, Saray

Martinez Moya, Ana María

Orti Fernandez, Rosa

Martínez Torrijos, Miriam

Pagues Martinez, Angel

Mas Lopez, Noelia

Pardo Redondo, Mireia

Mato Cebrian, Daniel

Parra Pons, Angeles

Medina Ramos, Miguel

Parrizas Iranzo, Carmen

Medina Godoy, Andrea

Parrizas Iranzo, María José

Medina Hidalgo, Mireia

Pascual Navarro, Josefa

Merchante Castillo, Mª Soledad

Pavon Navarro, Sergio

Merchante Castillo, Monica

Peña Sanchez, Juan Carlos

Miquel Carrion, Paula

Perez Samblas, Raul

Monton Escudero, Carolina

Peris Roig, Esther

Montoya Perez, Rocio

Perpiñá Arroyo, Jose Enrique

Mora Dura, Luis

Pinedo Puig, Empar

Mora Marquez, Carmen

Piqueres Perez, Maite

Planells Gomez-Lobo, Javier

Silla Andreu, Francisco

Planells Soriano, Gerando

Silla Benito, Adrián

Planels Gomez-Lobo, Sandra

Silla Jareño, Maria Jose

Porras Gómez, Laura

Silla Tejero, Alejandro

Puchades Ventura, Patricia

Silla Tejero, Nuria

Ramon Tordera, Mireia

Soler Melero, Lucia

Ramon Tordera, Paula

Talaya Ortega, Lorena

Ramos Cobo, Maria

Tebar Notario, Virginia

Ramos Torres, German

Tejero Acebedo, Amparo

Rios Gil, Sandra

Terron Comes, Guillermo

Romero Vilanova, Noelia

Tolosa Cervera, Miguel

Royo Alba, Esther

Tolosa Garcia, Miguel

Rua Alvarez, Jaime

Tormos Clemente, Maria Dolores

Ruiz Ortiz, Maria

Torralba Abril, Toni

Saez Orea, Patricia

Torres Rosas, Pilar

Saez Orea, Silvia

Torrijos Torrijos, María José

Salazar Romero, Antonio

Torrijos Torrijos, Rosa María

San Juan Carratala, Claudia

Urdea , Monica

Sanchis Carratala, Carlos

Vazquez Muñoz, Daniel

Sanchis Carratala, Vicent

Villalba Perez, Angela

Sanz Ramos, Elena

Villena Bayo,Eva Maria

Sanz Ramos, Jose

Vivar Gallardo, Amparo

Sebastian Santabarbara, Cristina Sena Iglesias, Fco .Javier Sena Iglesias, Luisa

“UN

” A: S M E E R L CA S A M ar) d E u j a LD L nys e A m B t r, to

lar o

(Anu

ega carr

a: t s i t Ar rja o B o Pac

falla de la lt lleig. m i o c t” m la a al l.loc “bruixo contal o c a a n t u u s ’ i e t L’ar figura d nça la s rme bólic ome l. l’eno olant c itme dia olt vel m m r r l ” a a M -tam na, “tam mila . n a ’ u l ’ s d deté ni re eta, ni res el a gana, p s e a, ll r on res e preocup molt b No b l ” e m a es ana no r e fusta, gua “pl r. e d e alla, mb la s amb pla a, La f a a l usiv e a ab osts, mod m r o de f la d’imp ble, a i unf d VA s , en duls i l’I e el s u e q t u ó a e n i m d Aix fla de , els a crisi ofensiv un ost. l’ ens entre la a f s e up i r p ens l r”, áe pilla desf l “ce o v i ens , es lles s raó es fa nse mé nar l a que egar se a a do bla d rr Sem s vol ca lla l’aju jar a e t pu e r t es olen ciò. així no v subven e d cam

57 Pero no va pla stra falla, q ntant treba -li ca ue és “mo ra i a llant llonud mb a m a” i fent -ne m b ganes, s força s’afa , ense ogud n a, re es va n fren bre ajude Pero s a n al n t la p lana. No ge ostre “bru ixot” ns el e mole I en q sta, q ixe enfron uant uasi q tame te dsc nt, ue el uides c o t mpla a n “clava u. n-te la sols un m omen T’apla t, na, ...¡ dent” i en p au!! ESCE

NA P (EL B RIMERA RUIX OT) Un “a s I que esor” que co no ho puix m fà ge nvé n s ma olta e l, xper ja q d’una ue diuen iencia té, que p empr ro esa q ue ha vé “queb rat” I busc a dad es ex Per a actes millor Pens ar a en progr la festa. amar I busc els ac a aju t des i utilitz pacte es ant “m s àgia negra ”. I al se u (que és pe equip actu r a d’e al, ll Dona instru “l’arquetip cció c o”) per q i no “ ue res no f apital, es ca a cen m iga e al n tot el equ ipo”

UPL

EC EST

NA EN EGO MEREIX S A N E E ESC SÉ, QU E JO jo sè U que culé SQ s R r e E l ste LL s fal han reixen e cursore N FA i A H H e e r I p m H ( Que les aus avera, n e m “Com De pri apareix la era... l a f la ll Per ller i fa ncia, fa s e r e falles I la p ue son ia, q a lenc indic í, en Va ncia.” ac n Vale ací e

ari lend , a c l , a nyala e data n la e Març s nuari ri a u a Q 15 d ’ l ina El repeteix xtraord la. e s t g e ol re a et m sta ens es mou f n u d’ e la fe it, que ota, qu repet abarr nou : et et de Un f el casal reixen ns plou ” e a a i t p e o a u a” q que e Qu puix a “plag s diu “d un ee , com llers qu rata a f esba esig, s d el s l d e l seu aor” allar Treb s eixe e el” moc bata” é i no tant-se re el “cu t. s to i aju en pend m está l o o c s es ticant cri

(PRO ESCENA T NT ER SERA E ELS AR CERA TISTE N D’U S N ALT RE U FALLERS NIVE La fa RS) lla c el dit oneixen d que p antic que e sobra e s hi ha rque perdu ol dir que f r e er la m l’obra de re a nova rse o niobra morir . I co la fes m a l’artis ta, ta esforç més que li va als fa ant-s ller es per co néixe empre es s, ta r lo q i no d ue omirse als es fá llorers Que e . n una e s cena, no la la fus Aixó cobrix el ta, Un tro no gens e cartó?... l disg ç “d’e ... i es spandex usta: ” qued a “tot incrusta redó” ! Es a dins d dir, que si un nin e l’es ot se li cena no se l’a canvia l’e acopla, sc p ¡i un a ega un bo ot, n big tre tio ot en la copla Que e ! l tem I de d ps va ma ie ss mold s no en té a depresa e p ja rou?.. r ja no es pre . pren n ,de suro interesa, l’esca , una t...¡i a deu a peça, l “bou Si al c ”!. oloca r el “r no qu e e no ge da la cos mat” a fina ns el té pre , puix le o amb s juntes h cupat troço a s de P tapat lasteli na.

TA UAR A PELL Q A EN EL ESC PERDR NSELL E CO D STE NS ABA LTAM E O ESC ra locu é la ller, t e u e fa ell q Aqu ler fer-s saber o . de v li convé arbura c s n e aba lí dins s procura e al vers , lo qu xó, este spistat e i d a at, l r a e P ar l rem sta”, t a n e i e or qu “cre n la curra no o eguen e protesta t. a una engany n li p qua a el tio a av faç e an t qu n e nzill s se nt digu é o ler n nvenie r fal o t El se lt d’inc r la gen o e l. m p i i té per l l gut one n greu l c s g e e s ri d port t torne ta, e u e q n i ju ue ser q ir a una gunta Pot d re o p c a l na si en s que u i norma e t v r n pal, obse ascende lla cam a r t a t t In ba pun una trau la a li du ai se ym

El fi d

el llib ret El llib ret ja s’a a Hem arriba cabat. de l’e t a la fí fem d xplicació, que a el mo cí nume nt pla n Si aq tat. uells d no els els que h em p agr arlat i s’en ada ni un faden comí p ... ja e s pod erque sí, en ce pillar¡¡ ¡¡

GENARO PALAU ROMERO. L´artista de la festa, l´artista Torrentí.

Introducció en la seua història. El pintor Genaro Palau Romero, va nàixer el 19 de Setembre de 1866, en el numero 33, d´un conjunt de vivendes entre la plaça del Castell i el carrer del Pi, front al carrer sant Cristòfol.

Al dia següent el van batejar. Era Divendres i hi havia mercat. Va ser en la Parròquia “Nuestra Senyora de la Asunción”, sent els seus padrins son tio Cirilo Romero Sancho i Maria Dolores Fenoll, oficiant el sacrament el presbiteri don Ramón Molina.

Si per a vindre al món sa mare va necessitar l’assistència de alguna partera, en la vila torrentina hi havia 2 , ben prop de sa casa, les dos Josefa, mes bé Pepica, el nom de pila mes corrent en Torrent per nomenar a les Jose-Fines. Una era la comadrona Josefa Cervera Mauricio, del carrer Santa Ana, i l´altra, Josefa Gimeno Caro, de la plaça del Castell.

Genaro va ser el cinquè de set germans. De la seua infància a Torrent, com d´altres tantes etapes de la seua vida, no hi ha més que sombres quant no una autèntica obscuritat. No obstant, els primers anys de la seua infància, coincidiren amb el fallit experiment democràtic del Sexenni Revolucionari o Democràtic, especialment contusionat en la cuna de Palau.

El xiquet, va nàixer amb pell color canella, trencant a plorar a les cinc i mitja de la matinà, poc abans que la llum del dia començara a tenyir de color daurat les casetes blanquejades de cal, i la rutina diària es ficara al dia després del cant del gall i el gemecs bovins.

El matrimoni Palau, estava a l´espera d’augmentar la família amb un nou membre. Donya Pascuala Romero de 31 anys, afrontava el penúltim mes d’embaràs del sisè fill. Aleshores, coincidint amb el segon aniversari

del xicotet Genaro es va produir el pronunciament del heroi dels Castillejos, el general Joan Prim, en Cadis, que va ser secundat per l´almirant Topete i el general Serrano, contra el govern moderat de González Bravo que sostenia a la llibertina reina Isabel II i al seu règim incapaç de reformar-se i donar solucions al creixent malestar social. Era el 19 de setembre de 1868.

menys de dues setmanes, entre abril i maig de 1870, havien sigut assassinades diverses persones, huit o deu deia la premsa, com el Fusteret, el Camacho, el Pastor, el Pedrepiquer, Sucha i alguns altres coneguts pels seus sobrenoms. Els llauradors no s’atrevien a anar al camp ni enviar als seus fills o als seus jornalers per por de que els assaltaren o els degollaren.

La lluita política i el bandolerisme es van entremesclar moltes voltes i en algunes de les partides que defenien a una i altra facció, es van integrar lladres, assassins, delinqüents i individus de tot pelatge deslligant entre la població un terror desconegut. Un número considerable va actuar en l´Horta i bandes com les del Moruno recorrien Torrent.

La inquietud provocada per la violència política degué ensenyorir-se també de la llar dels Palau, testimonis excepcionals dels esdeveniments que discorrien a Torrent, en la plaça Major, principal escenari de la vida pública, però la desolació per la pèrdua dels dos fills menors del matrimoni superaria qualsevol altra angoixa en una època caracteritzada per l’alta mortalitat infantil i encara que les famílies convivien diàriament amb la mort, la pèrdua d’un fill sempre constituïa un duel indescriptible.

Patrulles de la Guàrdia Civil es van desplaçar a la població per a combatre la inseguretat perquè no hi havia jornada sense robatori o assassinat. En

Eduardo, il·luminat en ple inici de l’efervescència revolucionària va morir el 22 de juny de 1870 per pallola, i Germán nascut a penes dos mesos després de la mort del seu germà, va ser víctima d’una dentició i va morir als nou mesos, el 10 de maig de 1871. En el padró municipal de València, elaborat entre 1875 i 1880, es registra el nom d’un altre germà menor anomenat Alvaro de 12 anys, natural de Torrent. Genaro Palau, segons el mateix padró, tindria 13 anys, però com la rigorositat dels padrons resulta amb massa freqüència, mes que dubtosa, es planteja la hipòtesi, de què es tracte d’algun xic allotjat amb la família al qual , per qualsevol circumstància, se’l va identificar com a un mes dels fills del matrimoni Palau, perquè com a fill seu no apareix registrat. Entre la defunció de Germán Palau i l’elaboració del padró municipal de Torrent de 1875, en el qual els Palau ja no consten com empadronats i

el seu antic habitatge de la plaça Major està habitada per Francisco Fernandez Vázquez i el xiquet Vicente Silla Fernández, la família nuclear de Genaro Palau va abandonar Torrent per a establir-se a València, mentre que les altres branques familiars van romandre a la ciutat. Els Palau haurien marxat a València cap a finals de 1871 o 1872. Les causes que van propiciar aquest canvi estan en l’aire. No sembla que es tractara d’una fugida de Torrent davant el clima de violència generalitzat en la població perquè València també va patir les conseqüències de la inestabilitat política i l’agitació social, de manera que va suportar els conflictes revolucionaris de l’època, les barricades i els bombardejos del general Martínez Campos després de la proclamació del cantó valencià el 19 de juliol de 1873. D’haver buscat refugi a València, calmades les aigües, el més probable és que la família haguera tornat a Torrent.

Alumne de San Carlos. La família Palau es va instal·lar en el districte de la Misericòrdia, en el cor de la València gremial, on José Palau reprendria la seua activitat com a sabater amb l’ajuda de la seua prole, perquè no sols el pare, sinó també els seus fills van practicar aquest ofici, excepte Genaro, que era estudiant. La inquietud pictòrica de l’artista torrentí degué despertar-se ben d’hora: des de xiquet va mostrar la seua vocació que es va inclinar des dels començaments, al paisatge. Aquest interès per la pintura li va obrir les portes de l’Escola de Belles arts. L’edifici de l’Escola de Belles arts i la Reial Acadèmia de Belles arts, així com el museu de pintura ocupaven l’antic convent del Carmen, a l’interior del barri del mateix nom, situat al carrer del Museu des de 1850, una vegada

que s’havia procedit al trasllat del seu anterior emplaçament en la Universitat de València a causa del constant augment del nombre d’alumnes i del propi desenvolupament de la institució. L’Escola de Belles arts se sostenia amb les aportacions de l’Acadèmia de Sant Carles, la Diputació de València i l’Ajuntament facilitant als joves, a partir de l’adolescència, gratuïtament o per la insignificant matrícula, la possibilitat de rebre classes en les quals podien estudiar les assignatures que responien als seus interessos. L’ensenyament constava de dos apartats: els estudis menors o elementals i els estudis superiors de pintura, escultura i gravat. Les primeres dades sobre la instrucció pictòrica de Genaro Palau es remunten al curs 1877-1878, quan tenia 11 anys. En concret es troba matriculat en la classe d’Aritmètica i Geometria de dibuixants, la que tenia un major nombre d’alumnes

per la seua obligatorietat per a l’accés. En aquest curs hi havia 208 alumnes inscrits en la matèria que imparteix José Torán i Cardona. Palau ocupava el número 101 d’ordre de llista i , per la seua trajectòria artística i professional, apuntem que el enguerxino Isidoro Garnelo Fillor, passat el temps company seu del claustre de professors, era el 104.

Les actes del curs 1882-1883 no reflecteixen les matèries en les quals estaven matriculats els alumnes i en l’últim any, 1883-1884, finalitza el seu aprenentatge acadèmic realitzant els últims nivells d’Història de les Belles arts, Anatomia pictòrica, Perspectiva, Paisatge, Dibuix de l’antic, Dibuix del natural, Acolorit i composició.

L’esborrany de la matrícula del curs reflecteix que Palau va resultar aprovat en aquesta assignatura amb data 28 de gener de 1878, al costat d’altres vint-itres estudiants.

Els alumnes estaven sotmesos a una rígida metodologia academicista i adquirien vicis difícils de rebutjar, fins i tot quan ja havien consolidat la seua carrera artística. Així ho recordava Rafael Domènech, estudiant en Sant Carles, que va criticar agrament els mètodes anquilosats d’ensenyament impartits en l’acadèmia sempre que va tindre l’oportunitat de fer-ho. L’ensenyament que va rebre Palau huit anys major que Domènech, en absolut es diferenciava de la narrada pel seu amic.

Entre 1880 i 1884 realitza els estudis superiors. En el curs 1880-1881 està matriculat en quatre assignatures: Anatomia pictòrica, Història de les Belles arts, Perspectiva i Paisatge. Durant el curs 1881-1882 prossegueix amb els seus estudis d’Anatomia pictòrica, Perspectiva i Paisatge a més de Dibuix de l’antic, Dibuix del natural, Acolorit i composició i Aquarel·la.

Palau va formar part, encara que haja romàs a l’ombra d’altres artistes de

cèlebre record, i a causa de la pausa que va patir la seua carrera, a la generació de 1868 i 1939, una generació que li va donar esplendor a l’art pictòric valencià i va dominar l’art espanyol del període d’entre segles, juntament amb alguns dels seus companys de promoció: Salvador Abril i Blasco, Julio Peris Brell, Isidoro Garnelo Fillol... Però va anar sens dubte , per la rellevància i el carisma artístic del personatge, Joaquín Sorolla Bastida la figura més excel·lent amb la qual va cursar estudis el pintor de Torrent. En les escasses ressenyes biogràfiques que existeixen sobre Genaro Palau s’ha vingut repetint erròniament que va ser deixeble del pintor de la llum. Sorolla va influir en l’obra de Genaro Palau, com en la dels altres artistes de la seua generació, resultava quasi impossible sostraure’s al luminisme de l’irrepetible mestre, però Palau no va ser el seu deixeble. Sorolla i Palau van

ser companys de promoció a l’Escola de Belles arts els quatre anys que van cursar estudis superiors. D’aquella relació acadèmica van esdevindre llaços d’amistat i col·laboracions puntuals, com en el projecte per a la creació d’un Palau Municipal de Belles arts a València. Després del seu pas per l’acadèmia, Genaro Palau, amb el canvi de segle, va treballar braç a braç amb Sanchís Arcís en el consistori valencià, lloc en el qual es retrobaria amb altres companys de promoció de Sant Carles, elaborant projectes, com el paisatgista Enrique Saborit Arosa, que va acabar exercint la docència a La Corunya. Genaro Palau no va ser l’únic pintor nascut a Torrent que va estudiar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, sinó que alguns dels seus paisans també van destacar en el centre acadèmic en uns períodes de temps, mes o menys pròxims al seu.

La tècnica de Palau, com a paisatgista, va rebre la influència de Gonzalo Salvá Simbor, el seu professor de Perspectiva, Paisatge i Dibuix del natural. Salvá, per circumstàncies familiars, després de la defunció del seu pare, va sacrificar la seua carrera artística, en la qual havia obtingut algunes distincions gràcies a determinades obres de gènere històric, per la docència i la teorització de la seua disciplina, la perspectiva lineal, sobre la qual va escriure un tractat. Va ser l’introductor a València de l’ensenyament del paisatge a través de l’anàlisi directa del natural, conforme al corrent positivista europeu i el seu interés per la naturalesa, adaptant les fórmules que havia implantat el belga Charles de Haes que, des de la seua càtedra de l’Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran a Madrid, va influir sobre una legió d’artistes espanyols. Salvá animava als seus deixebles a eixir al camp i recórrer les valls i les muntanyes valencianes per a entrar en contacte amb

la realitat de la naturalesa i contemplar les transformacions de la llum i el color que un paratge podia oferir. El testimoni del seu mestre el van recollir els futurs paisatgistes de Sant Carles que el van convertir en un mètode de treball, entre ells el seu deixeble torrentí. Palau en exercir la docència sovint eixirà acompanyant als seus alumnes per a captar l’essència del paisatge al marge de les aules. En la seua obra paisatgista Salvá va transmetre el seu concepte del bell, mai d’allò més desagradable que es pot observar en la naturalesa perquè no li resultava artístic, de manera que embellia els elements menys atractius del paisatge sense caure en amaneraments. El paisatgisme valencià va heretar aquesta tradició empolainant la naturalesa i Gonzalo Salvá va trobar el punt intermedi entre la realitat i la bellesa. En una línia similar, el veterà paisatgista Jose María Vilar i Torres era coneixedor

com a pocs del secret de fer atractius els seus paisatges, idealitzant la realitat, traslladada al llenç. Palau, que va competir amb ell per la càtedra de Paisatge en 1891, quan Vilar ja superava la seixantena, va seguir els seus procediments en alguns dels seus treballs però, arribarà a avantatjar-li en l’execució més solta i fàcil de l’obra.

Exposicions i reconeixements de joventut. Les possibilitats d’exposar a València, excepte en determinats establiments comercials i en determinades fatxes, coincidents amb la fira valenciana de juliol, eren molt reduïdes perquè no existien galeries d’art ni recintes apropiat perquè els artistes exhibiren les seues obres de manera permanent, de manera que qualsevol iniciativa que comptara amb l’organització d’alguna mostra era benvinguda com va ocórrer

amb els diferents certàmens organitzats en l’Ateneu Casino Obrer, el Casino Industrial i l’Ateneu Científic Literari i Artístic o l’oportunitat que L’Iris els va oferir als artistes. Les exposicions de l’Iris es van celebrar amb la idea de difondre els nombrosos treballs dels artistes valencians i residents a València, molts d’ells joves de l’Acadèmia de Sant Carles, al mateix temps que atenia les demandes de les classes mes riques cada vegada mes interessades per l’adquisició d’obres d’art en virtut del seu estatus. Els prolegòmens i el compromís de molts artistes amb els certàmens es van anunciar amb urgència en els periòdics. Genaro Palau va participar en aquesta mena d’exposicions, en l’apartat reservat a la complexa tècnica de l’aquarel·la. És la primera notícia que es té del pintor, amb només 13 anys, assistint a un certamen artístic-mentre cursava estudis elementals- en una

tècnica que no serà la que desenvolupe durant la seua trajectòria professional, més enllà de les parets de Sant Carles, ja que l’Escola de Belles arts tenia el costum d’exposar al públic els treballs gràfics executats pels alumnes en el curs anterior per a estimular-los. El jurat el va distingir amb una menció honorífica per la seua aquarel·la que representava unes flors. Les flors, que tan bons resultats li van proporcionar a l’incipient pintor en els seus treballs de l’acadèmia, no van passar desapercebudes i gràcies a l’obtenció del premi i a la monumental Galeria biogràfica d’artistes espanyols del segle XIX recopilada, cita al joveníssim artista i el defineix com: Pintor valencià, autor de diverses marines de què ha parlat amb elogi la premsa de la seua ciutat natal. En l’Exposició celebrada per la societat L’Iris en 1880 va ser premiat per una aquarel·la amb menció honorífica.

Al marge de les exposicions, la companyia entre els estudiants de Belles arts es manifestava en les seues correries pels diferents locals de la València finisecular. Les amistats acadèmiques així mateix es van canalitzar a través d’una estudiantina de la junta de la qual Palau era sotssecretari, la qual , per a socórrer als pobres de la província, s’ocupava del repartiment de dibuixos, paletes, plats, panderetes i obres realitzades amb peces de mariscos, o bé, a través d’una comparsa que amb gran èxit van formar els alumnes de l’Escola de Belles arts en ocasió del Carnestoltes de 1882. En un autoretrat sobre paleta de 1883, Palau està representat presumiblement vestit amb la capa de l´estudiantina, coll blanc de camisa amb dos prolongats pics i el barret bicorni dels estudiants.

En 1883 dues importants exposicions van animar la vida de la ciutat del Túria. En ambdues es pretenien ensenyar els avançaments de la regió i en ambdues els artistes van disposar dels seus propis pavellons. Genaro Palau, encara amb 16 anys, va aportar alguns treballs que van constituir un nou recolzament a la seua progressió artística. En 1882 havia tingut lloc, en el bell passeig de la Glorieta, amb vista a Capitania General i a la Caserna d’Artilleria, enfront del Pla dels Remeis, l’última exposició de flors a càrrec de la Societat Valenciana d’Agricultura. La gran acceptació que va aconseguir entre els visitants va servir d’estímul als seus organitzadors per a promoure una nova edició un any més tard. L’exposició es va instal·lar en la Glorieta i els seus voltants. En el passeig central es van succeir una sèrie de pavellons i quioscos, magníficament decorats,

construïts per diversos expositors, i a l’extrem estava el que s’havia destinat a la secció de Belles arts. Les obres que van presentar els artistes estaven relacionades amb el caràcter agrícola i floral de la mostra exhibint quadres de flors, fruites i pitxers del natural, a l’oli o en aquarel·la, també podien concursar executant còpies d’animals. Genaro Palau va quedar enquadrat entre els premiats del segon grup, en ser distingit amb un diploma de primera classe amb medalla de bronze per una obra de la qual es desconeix en què va consistir, però que, pel propòsit del certamen, no podria ser una altra cosa que uns motius florals, tema en el qual es desembolicava amb gran soltesa.

L´artista de de les festes. En les albors del segle XX Genaro Palau amplia la seua activitat creativa i apareix en ell una altra faceta que dominarà amb destresa fins al final dels seus dies, per la qual s’ha passat de puntetes, o simplement s’ha ignorat, com la construcció i decoració de carrosses per a les cavalcades de la Fira de Juliol i la seua colorista Batalla de Flores, la qual aglutinava a milers de visitants. Palau intervindrà amb les seues ornamentacions en altres festejos com a carnestoltes, el Corpus o les festes de maig en honor a la Verge. La confecció dels carruatges, destinats tant a la batalla com a la cavalcada, es realitzava per encàrrec d’algun particular, a iniciativa d’algunes societats com l’Ateneu Mercantil. Genaro Palau va començar amanint carrosses però va acabar dirigint i organitzant festejos en els quals va

comptar amb la col·laboració dels seus companys i els seus deixebles de Sant Carles. La seua primera participació documentada com a artista en la Fira de Juliol es remunta a la cavalcada de 1903, un any que passaria als anals firals com a memorable en virtut de la qualitat i la quantitat de festejos que es van celebrar. L’activitat artística i professional de Genaro Palau es diversifica amb el canvi de segle. Als seus treballs de joventut, recompensats amb una medalla en l’Exposició Nacional de 1887, se li va afegir la temàtica taurina que, ja a principis del segle XX, domina la seua obra. Per damunt del paisatgista, en el període que va entre 1900 i 1920, preval el pintor taurí, el que realitza retrats dels toreros, pinta a l’oli els llances de la festa i executa magnífics cartells per a delit dels anunciants de les corregudes i dels afeccionats. Però, d’altra banda, també

sorgeix l’artista decorador i restaurador, primer, i organitzador, mes vesprada, dels festejos municipals a València.

Un alt a Torrent. Genaro Palau no degué perdre els seus vincles amb el seu Torrent Natal, malgrat el seu primerenc trasllat a València. La seua família encara tenia parents en la localitat i José, el seu germà major, pel que sembla va adquirir la titularitat de l’antiga ferreria de la família del seu besoncle Francisco Palau Llácer, en la plaça de Mota, entre 1880 i 1883, encara que romania empadronat a València. A Genaro Palau, no ho trobem de tornada fins als 26 anys, quan va pintar per encàrrec del casino del carrer Sagra una sèrie de llenços per a decorar el local en 1892. A Torrent s’havia despertat un interes per la vida associativa del qual mancava

unes dècades arrere, quan havien fracassat tots els intents per crear algun casino o lloc on entaular tertúlies i intercanviar opinions a causa de l’escassa afició dels seus habitants per les activitats recreatives. La majoria dels casinos van estar lligats a les bandes de música, però també els va haver de caràcter polític, religiós i esportiu. Mancant documentació que indique el contrari, amb els seus treballs en el casino, Palau va portar per primera vegada al llenç dos dels edificis religiosos més representatius de Torrent com a part integrant del paisatge torrentí, a les afores del nucli urbà, tots dos destruïts en la Guerra Civil: la desapareguda ermita de Sant Gregori, situada en el vessant del Vedat. Amb la recreació de Sant Gregori i Montsió, el paisatge local entrava a formar part en l’obra de Palau i , al costat d’aquestes pintures d’exterior, va realitzar una figura femenina en un llenç d’un

metre i mig de llarg que representava a la dona torrentina amb les seues bates de gala, en una disposició hieràtica, que distava del tractament futur dut a terme sobre els seus reconegudes guapes i manoles dels cartells, però que guardava semblança amb el retrat d’una llauradora valenciana que havia executat en 1891. Però Genaro Palau no sols es va desplaçar a Torrent per a captar els seus paisatges o responent a interessos crematístics, en la vila també va trobar un lloc de festa i de reunió. Al juny de 1912 ho descobrim de camí al Vedat en companyia de Rafael Guerra Gerrita i el exmatador Juan de Dios Conejito, que havien efectuat un alt en el seu viatge de tornada de Barcelona, per a degustar una paella perquè li abellia molt al destre. I és que des dels anys finals del segle XIX Torrent i la seua preuada muntanya van encuriosir de la selecta societat

valenciana com a estació estival. El mateix Palau es va construir un xalet al carrer València, el tram de la carretera de Mislata en direcció a el Real de Montroi, amb entrada pel carrer Joan XXIII, per a passar l’estiu amb la seua família. Fins llavors la vila torrentina havia romàs desconeguda com a destinació estiuenca per als visitants de la capital.

Etapa final. Els anys 20, malgrat els fruits obtinguts, van construir una etapa amb cert sabor agredolç en la vida del pintor torrentí. D’una banda, va conèixer els seus assoliments pintorescos mes notoris i va obtindre reconeixement a la seua carrera com a pintor gràcies a les seues exposicions, fins llavors quasi enterament li ho devia a la seua obra taurina, però també és el moment, quan gaudia del seu èxit, en el qual una nova generació d’artistes va començar

a reaccionar virolla l’art acomodatici dels autors consagrats en el qual Palau podia quedar perfectament inscrit. Amb l’adveniment de l’administració “primoriverista” va cessar del seu càrrec municipal com a delegat artístic, però, coincidint amb la destitució, va accedir a la càtedra de perspectiva i paisatge, i en el ple familiar i privat, en el qual les notícies de l’artista són un desert, va patir la perduda de la seua filla Josefa. Poc mes de 10 anys abans de la defunció del pintor el 14 de Gener de 1923, moria el seu mestre i director de l’escola de belles arts Gonzalo Salva Simbor, titular de la càtedra perspectiva lineal i paisatge. La direcció del centre la va ocupar amb caràcter interí, per antiguitat, Isidoro Garnelo Fillol, fins que en el claustre el va confirmar en el lloc per unanimitat el 23 de Gener de 1927. Mentre que Genaro Palau, per acord del claustre, a partir del 26 de Gener de 1923, es va encarregar d’exercitar la càtedra en qualitat de

professor auxiliar numerari i, així mateix, es va disposar per ordre ministerial que se li acreditarien els 2/3 del sou de la vacant des del dia que va assumir la seua responsabilitat. El cronista de Torrent Beguer i Esteve va escriure que des de 1928 Genaro Palau va ser director de l’Escola superior de Belles arts, una afirmació que actualment no podem demostrar, però es repeteix sovint en les diferents ressenyes existents sobre el pintor. En els anys 30 Genaro Palau va continuar visitant les poblacions de la marina: Xàbia, Dénia, Altea... per a pintar els seus paisatges dels quals estava profundament enamorat, però també ho trobem pintant a Albarrasí, com ho demostra la data d’alguna de les seues obres. La seua salut llavors estava delicada. Hem comentat que a principis de 1926 havia estat guardant repòs

durant una llarga temporada a causa d’una malaltia. Potser algun tipus de pneumònia, com la greu pulmonia que el va afectar un temps abans de la seua defunció. Encara que va prosseguir realitzant la seua activitat quotidiana i les seues tertúlies en el “Ideal Room”. L’hivern va ser fred a València i pel que sembla va tornar a recaure i aquesta vegada va claudicar davant la mort. El seu certificat de defunció consta que va morir l’1 de Febrer de 1933, en el seu domicili, a conseqüència d’una broncopneumònia. Genaro Palau, les restes del qual descansen al costat de la seua dona i els seus fills en el cementeri municipal de València, va ser un pintor de temàtica variada, malgrat les seues múltiples vocacions artístiques en l’Albereda i en la Plaça de Bous, però que ja va enlluernar, sent jove, amb les seues marines i les seues natures mortes florals; Va ser als

jardins de Monforte on va fluir la saba definitiva que li va catapultar durant la maduresa com un capdavanter de la lluentor i del color amb els seus vibrants paisatges, elevant-se, segons li va descriure el periodista Emilio Fornet, en un gran senyor d’horitzons que va traure el cap al món com un espectacle divertit i alegre, policrom de Sol i Flores. Bibliografía: Genaro Palau Romero. El encuentro con un artista.

CELEBRACIÓ 50 ANIVERSARI DE L´ARTISTA A TORRENT. NOTICIES A LA PRENSA. https://www.levante-emv.com/horta/2019/06/13

Moments viscuts en 2020

Passegem per les falles del 2019

Acomiadament Fallera Major 2019 98

Volguda família; Que difícil es despedir-se d’un any màgic. Només tinc paraules d’agraïment cap a tots els que heu format part del meu regnat, com sempre la meua volguda comissió estant en tot, i demostrant una vegada més que som una gran família. Durant este viatge de somni, he pogut gaudir de representar a la nostra comissió i aprendre moltes coses que desconeixia del món faller. Als meus companys de viatge i les seues famílies dir-los que no podia haver tingut millors, mil gràcies per estos moments viscuts que espere que com jo, ho guardeu sempre en el cor. Als nous representants, Pilar, María i Andrea desitjar-los un any meravellós, gaudiu de cada segon que és màgic. Desitjant disfrutar amb vosaltres de les següents falles 2020! Sóc de pare mendez!! Tania Garcia Visiedo. Fallera Major del 2019.

Himne comunitat valenciana Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

100

Himne de torrent

José Ortí Soriano, música.  Jesús Huguet Pascual, lletra.

Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen lésforç dúna terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels dún poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant léssència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!

Programa d’actes 2020 Dissabte 22 de Febrer, macro despertà i dinar d´homes i dones. Per la vesprada la nostra comissió, animada per la banda de música, acudirà als peus de la Torre per a donar la benvinguda a les falles del 2020 en la tradicional CRIDA. Diumenge 23 de Febrer, els menuts de la comissió gaudiran amb les seues Disfresses de la Cavalcada del Ninot Infantil. Al finalitzar, acudirem al casal per prendre una picaeta acompanyada d´un refresc. Dissabte 29 de Febrer, dinar d´homes i dones. Per la vespra, concentració al casal per preparar-se, i omplir de color mes tard, l´avinguda amb la Cavalcada Major. Del 2 de Març al 6 i del 9 al 13 farem nostra tradicional arreplegà per el carrer.

101 Divendres 6 de Març, tradicional “Quinto i tapa” per la vespra, on aprofitarem per fer la inauguració de la carpa. A les 23:00h festa “remember”. Dissabte 7 de Març, sopar en honor a la nostra Fallera Major i Presidenta, Maria i Pilar. Al finalitzar, ball a la carpa. Diumenge 8 de Març, per el matí, concentració al casal. Tots junts, acompanyats per la xaranga acudirem a València per gaudir de la mascletà a la plaça de l´Ajuntament. Activitats i dinar a la carpa per als que no acudeixen a la mascletà. Divendres 13 de Març, sopar a la carpa i entrega de recompenses. Dissabte 14 de Març, esmorzar, dinar i “tardeo” amb música en directe a la carpa. Diumenge 15 de Març, A les 18:00h tindrà lloc el berenar oferit per la nostra fallera major infantil, Andrea. Al finalitzar lliurament de recompenses. A les 20:00h, Plantà del monument infantil, i després, torrà per a sopar a càrrec de la comissió. Seguidament serà la plantà del monument major i després gaudirem del ball a la carpa.

102 Dilluns 16 de Març, a les 08:00h primera despertà i desdejuni. A les 10:30h esmorzar per a tot aquell que estiga apuntat. A les 14:00h dinar a la carpa (necessitat de estar apuntat anteriorment) Per la vesprada, al voltant de les 17:00h, concentració al casal per assistir al Trasllat de la Verge, A les 22:00h sopar a la carpa i ball. Dimarts 17 de Març, a les 08:00h despertà i desdejuni. A les 10:30h esmorzar per a tot aquell que estiga apuntat. A les 12:00h replegada de premis. A les 14:00h dinar a la carpa (necessitat de estar apuntat anteriorment) Per la vesprada, al voltant de les 18:30h, concentració al casal per assistir a l´Ofrena de flors a la Verge. A les 22:00h sopar a la carpa i ball. Dimecres 18 de Març, a les 08:00h despertà i desdejuni. A les 10:30h esmorzar per a tot aquell que estiga apuntat. Seguidament tindrem festa matinera a la carpa. Al voltant de les 14:00h dinar tradicional amb paelles per a tots els fallers. A les 22:00h sopar a la carpa i ball.

Dijous 19 de Març, a les 08:00h despertà i desdejuni. Al voltant de les 11 concentració al casal per fer la tradicional Ofrena a Sant Josep. Tot seguit anirem a l´operació quilo en la parròquia de Sant Josep i solemne missa en honor al sant. A les 14:30h gran mascletà i tot seguit, dinar tradicional per a tots aquells que estiguen apuntats. Per la vesprada, al voltant de les 17:30h, berenar i castells per als xiquets i xiquetes de la comissió. A les 21:00h, cremà de la falla infantil, després sopar a la carpa i a partir de les 00:00h, segons l´hora que ens determinen, cremà del monument major.

103

104

105

amb les falles! IMPRESSIONS · DISSENY · ENQUADERNACIONS FOTOGRAFIES · MATERIAL ESCOLAR · MATERIAL OFICINA LLIBRES DE TEXT I DE LECTURA · GESTIÓ DEL DOCUMENT

c/Albocasser nº7 · Torrent · 96 155 98 19

La comissió de la falla Pare Méndez vol expressar el seu agraïment a totes les persones i entitats que, mitjançant la seua col·laboració, han permès l’edició d’aquest llibret. Sense més, vos desitgem unes bones falles 2020.

106

107

108

109

110

C/Sidney 00, Nº 9 local 10 a Parc Central Torrent 46900 Valencia contacto@greencakes.e.es 654 429 374 Pastelería Artesanal Saludable 960 627 406 INGREDIENTES 100 % VEGETALES www.greencakes.es 0% azúcar añadido, solo azúcar de la fruta SIN alérgenos SIN colorantes SIN conservantes SIN colesterol !Diseñamos los postres a tu medida! BAR CAFETERIA LO QUE DIGA LA RUBIA Alameda reina Sofia nº15 , Torrent ( Centro comercial Las Americas ) Reservas : 961044403 / 617249065

TAPAS , BOCADILLOS , HAMBURGUESAS Y MUCHO MAS ………..

ALMUERZOS

MENU DIARIO Y MENU ESPECIAL DOMINGOS Y FESTIVOS

111

112

Calle Padre MĂŠndez 56 Torrent

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

DESAYUNOS - ALMUERZOS - CENAS - CELEBRACIONES 656 391 916 Christian

124

125

126

127

128

129

130

131

132

^ ^KZ ^ /EDK />/ Z/K^ “Porque las personas SI importan”

ǁǁǁ͘ǀŝǀŝĞŶĚĂƐĞŶƚŽƌƌĞŶƚ͘ĞƐ

^ ^KZ/ /Ed 'Z > DWZ ^ ^ ' ^dKZ/ D/E/^dZ d/s ƐƉĞĐŝĂůŝƐƚĂƐ ĞŶ , Z E / ^ Ǉ D /K^ WZKW/ s ,/ h>K^͘

dĞůĨ͘Ͳ ϵϲ͘ϭϱϲ͘ϰϮ͘ϯϱ

ͬ WĂĚƌĞ DĠŶĚĞǌ͕ ϲϮͲďĂũŽ ĞƐƋƵŝŶĂ ͬ :ƵĞǌ ŶŐĞů YƵĞƌŽů ϰϲϵϬϬ dŽƌƌĞŶƚ ;sĂůĞŶĐŝĂͿ ǁǁǁ͘ŐƌƵƉŽŐĞƐƚŽƌƌ͘ĐŽŵ ŵĂŝů͗ ŝŶĨŽΛŐƌƵƉŽŐĞƐƚŽƌƌ͘ĐŽŵ