Llibret Falla Camí Reial de Torrent. by Samaruc Solucions Gràfiques

Falla Camí Reial Torrent, falles 2021

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2021

Edita: Falla Camí Reial de Torrent Depòsit legal: V-1635-2021 Coordinació: Esmeralda Ramírez Garnica © De les imatges dels autors, 2021 Tots el drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’esta obra, siga per mitjans mecànics o electrònics sense la deguda autorització per escrit del autor.

José Luís Sevilla

Salutació del president 2021 Benvolguts amics, veïns del barri, fallers i falleres del Camí Reial. Un altre any més, tinc el plaer de dedicar-vos unes paraules en el nostre benvolgut llibret. En primer lloc m’agradaria solidaritzar-me amb totes les persones que han perdut algun familiar en aquesta maleïda pandèmia, igual que amb tots els comerços que tant mal l’han passat i ho continuen passant. En segon lloc donar les gràcies i molta força a la comissió de la meua benvolguda falla del Camí Reial, gràcies perquè en aquests moments tan difícils que estem passant, heu continuat contribuint amb el vostre esforç perquè tot seguira el més normal possible. També agrair als meus representants Pablo, Irene, Karen i famílies per donar-me les forces necessàries i el vostre afecte en aquest període de temps en el qual tan malament ho hem passat, per no soltar-me de la mà, perquè ara sí que si podrem gaudir de les nostres benvolgudes falles, que segur seran les millors de les nostres vides “SEMPRE JUNTS”. Ja només em queda acomiadar-me i espere que tots estigueu bé, vos espere al setembre per a poder gaudir amb tots vosaltres del que més ens agrada, la nostra benvolguda SETMANA FALLERA. VISQUEN LES FALLES VISCA VALÈNCIA I VISCA LA FALLA *CAMÍ *REIAL Una salutació José Luis Sevilla Cebrian

Karen Chulià i Carrasco Fallera major 2021

Fallers, falleres ja és l’hora de què es trenque el silenci, que comence ja el soroll! Aquesta cosa tan diminuta i invisible ni en les falles ni en nosaltres va a poder. Estic molt contenta de poder escriure aquestes paraules per a dirigir-me a tots vosaltres, açò significa que el somni tan esperat per a mi i per a tots els fallers de la Falla Camí Reial ja ha arribat. El 12 de març de 2020 vàrem rebre la pitjor notícia, que podríem rebre els valencians. Jo com a Fallera Major, tota una vida desitjant complir aquest somni amb la meua família, amics i fallers i va desaparéixer tot. Ja és l’hora de gaudir, celebrar i somniar amb els ulls oberts. La Fallera Major de la Falla Camí Reial vos convida a eixir al carrer, a posar-se el blusó i a sentir la calor de la Nostra festa. Visca València!!! Visca Torrent!!! I Visca la Falla Camí Reial!!! KAREN CHULIA CARRASCO FALLERA MAJOR

Junta directiva 2021 President Joseluis Sevilla Cebrian Vicepresident 1r Raul Olivares Martin Vicepresident 2n Demetrio Prieto Gomez Vicepresident F. Javier Arenas Cuadrado Vicepresident 4t Mario Ojeda Fuentes Secretaria Esmeralda Ramirez Garnica Tresorera Raquel Vergara Villar Delegada quotes Raquel Martin Solaz Delegadas loteria Vanesa Martinez Vicente Veronica Martinez Vicente Delegats festejos Carmen Burgos Perez F. Javier Garcia Solaz

Delegades d’infantils Mercedes Garnica Martinez Inmaculada Ramon Llorens Alicia Vergara Villar Paula Martinez Perez Loli Villar Gasco Delegats presentació Carla Chulia Carrasco Juan Carlos Olivares Martin Delegat comunicació Daniel Victoria Martinez Delegats d’esports Alejandro Garcia Gijon Pepe Chulia Carrasco Jose Parraga Cebrian Delegat Polvora Oscar Sevilla Cebrian Delegats d’activitat Fallera Encarni Muñoz Ojeda Roberto Lopez Del Val Borja Jimenez Sanchez Delegats juvenils Karen Chulia Carrasco Irina Chulia Carrasco Estefania Lobri Martinez

Cens faller 2021 Jose Luis Sevilla Cebrian Raul Olivares Martín Demetrio Prieto Gomez Francisco Javier Arenas Cuadrado Mario Ojeda Fuentes Esmeralda Ramirez Garnica Juan Carlos Olivares Martín Raquel Vergara Villar Alicia Vergara Villar Vanesa Martinez Vicente Raquel Martín Solaz Mercedes Garnica Martínez Oscar Sevilla Cebrian Encarni Muñoz Ojeda Irina Chulia Carrasco Jose Parraga Cebrian Jose Ismael Chulia Carrasco Carmen Luisa Burgos Perez Veronica Martinez Vicente Alejandro Garcia Gijon Mª Dolores Villar Gascó Francisco Javier Garcia Solaz Daniel Victoria Martinez Roberto Lopez Del Val Borja Jimenez Rianez Paula Martinez Torres Karen Chulia Carrasco Estefania Lobry Martinez 11

Carla Chulia Carrasco Inmaculada Ramon Llorens Pedro Justo Gutierrez Francisco Javier Ramírez Garnica Francisco Vicente Victoria Yepes Domingo Ruiz Cuervas Daniel Martínez Moran, Pablo De Gracia Leon Jose Ramón Solaz Lancharro Jose Ricardo Molins Gozalvo Daniel Jimenez Lozoya, Jose Vicente Garcia Mora Javier Martínez Vicente Antolín Martínez Vela Pedro Parrilla Molina Manuel Honrado Gimenez Raul Boquera Ortiz Ivan Carratala Maroto Jose Luis Chulia Silvestre Pablo Victoria Martinez Christian Ruiz Ballesteros, Carlos Antonio Martin Garcia Yolanda Gijón Folgado Miriam Ojeda Moran Belen Martínez Martínez Laura Martinez Moran Lorena Ramirez Martinez Francisca Vicente Benito Cristina Miquel Moyano Mª Dolores Quesada Garcia MªJose Ramirez Martinez

Amparo Checa Chulia MªPilar Diaz Fort Mª De Los Llanos Esquinas Perez Yolanda Garcia Cueva Manoli Carrasco Perez Ana Isabel Penella Torres Eva Campos Pons Azahara Honrado Esquinas Susana Jose Richmond Lopez Mª Jose Muñoz Ojeda

Abonats Jose Martin Canto Consuelo Solaz Juarez Esteban Lopez Perol Veronica Escobar Cedron Rosendo Diaz Verdet Maite Cuartero Tejedor Jose Moreno Barbera Rosa Torres Perez

LEMA: “Verge” Artista: Emc2 Falles

Àfrica no és un continent, Àfrica és una dona, és un Univers. A Àfrica cal explorar-la encara, cal conéixer-la, cal cuidar-la cal deixar que siga lliure , salvatge, que siga ella, que siga Àfrica... Que siga dona. En el nostre monument donem vida a animals de la sabana africana i projectem els seus sons, les seues inseguretats, els seus desafiaments i les injustícies que sobre elles recauen. Les dones són gaseles, buscant els bots en els seus drets i fent-se veure. Són tigresses quan han de defendre als seus. Són mares, filles, iaies. La dona és treballadora incansable. No defalleix. La dona és esclava i cal trencar les seues cadenes. La dona és la bellesa d’una flor exòtica sense que deixe de ser una guerrera. La dona es potencia en les seues virtuts per a aconseguir els seus èxits. La dona és lliure, és Verge.

Pablo Olivares Vergara

Salutació del president infantil 2021 Als meus fallers i amics infantils Les meues primeres paraules des d’aquestes pàgines cap a tota la meua comissió infantil és que vos trobe a faltar i vos he tirat molt de menys durant aquest any i mig que portem separats. Ens quedàrem a les portes de celebrar nostra gran esperada setmana fallera, de viure-la amb intensitat en la qual compartim dies molt divertits, vestint-nos de fallers, ballant, tirant petards, menjant paella i bunyols, i compartint moments tots junts. Això és el que m’haguera agradat compartir, tots eixos moments al costat de vosaltres i sobretot enguany per a mi hauria sigut més especial perquè al costat d’Irene la meua fallera major infantil jo vos represente com a president infantil, amb ella viuré aqueixes tan desitjades falles en les quals gaudirem de tot allò que puguem i us volem a tots al nostre costat. Irene i jo caminarem junts del braç cap a la nostra verge i li demanarem per tots i cadascun de nosaltres i els nostres familiars, perquè això ja mai més torne a succeir. Per fi veurem cremar el nostre monument, viurem eixe moment màgic que ens brinda les falles. Estic desitjant al costat de Karen la meua Fallera Major, d’etern somriure i el meu presi Sevi, tan divertit sempre, viure les millors falles de les nostres vides perquè per a tots nosaltres ho seran... Perquè estarem sempre junts. Agrair a tots els fallers de la comissió per resistir, als nostres amics per totes les mostres d’afecte durant aquest any tan difícil i a les nostres famílies i especialment a la meua per fer el meu somni realitat. Només us demane paciència i que estigueu tots al nostre costat. VISQUEN ELS FALLES VISCA LA FALLA CAMÍ REIAL PABLO OLIVARES VERGARA PRESIDENT INFANTIL 2020+1

Irene Bayarri i Checa

Salutació de la fallera major infantil 2021 Estimats fallers, falleres, amics i familiars. Que gran satisfacció em fa dirigir-me a vosaltres, la meua comissió infantil. Ens ha tocat viure una pandèmia que ha paralitzat les falles, qui ens ho anava dir a nosaltres, que ens anàvem a passar l’any sencer pensant en les nostres benvolgudes falles i gaudint de cada moment. L’important és que ací estem esperant a les nostres falles 2021, vos convide a gaudir tots junts de tots els moments com millor sabem fer els fallers, amb sentiment i emoció, de les nostres benvolgudes falles. Finalment dir-vos que és un gran orgull poder acabar la meua il·lusió de ser fallera major infantil al costat de Pablo, Karen, Sevilla i al costat de tots vosaltres. Visquen les falles I visca la Falla Camí Reial. IRENE BAYARRI CHECA FALLERA MAJOR INFANTIL

Cens faller infantil 2021 Pablo Olivares Vergara Borja Solaz Martinez Javier Arenas Villar Andrea Ruiz Ramirez Carla Justo Ramirez Leire Villar Martinez Daniella Lopez Muñoz Ainhoa Sevilla Olivares Israel Garcia Gijon, Daniel Solaz Martinez Irene Bayarri Checa Mario Molins Garcia, Raul Olivares Vergara Luca Benito Rubio, Marc Martinez Ramirez Leo Lopez Muñoz Laura Justo Ramirez Ana Maria Victoria Martinez Sandra Richmond Lopez Mireia De La Encarnacion Torres Pedro Parrilla Martinez Elsa Ruiz Ramirez Alvaro Olivares Vergara Pascual Martinez Miquel Nora Benito Rubio Pau De Gracia Penell Carlos Martin Campos Samuel Martin Campos Elsa Sevilla Olivares 20

Oliver Parrilla Martinez Triana Jimenez Muñoz Natalia Pascual Garcia Sofia Galan Honrado Noelia Guillen Carratala Nayara Guillen Carratala Alvaro Martinez Perez Gabriel Sevilla Martin Celia Olivares Vergara Alejandra Correcher Serrano Marc Boquera Costa Ilea Company Garcia, Eric Carratala Corrales Adrian Rivas Gimenez, Martina Ramirez Martinez Triana Parraga Richmond

Els nouvinguts 2021

Martina Ramírez Martínez

Triana Parraga Richmond

LEMA: “Super Torrent” Artista: Emc2 Falles Des del més alt de la nostra Torre, “Granerer Boy” es prepara per a cuidar gelosament la nostra ciutat per al benestar de les nostres xiquetes i xiquets. Granera en mà es desfarà de les coses roïnes que puguen passar a Torrent acompanyat per la seua penya d’amigues i amics “superespecials”! “Batman” en patinet, quin amic de classe poguera ser? “Wonder Woman” i el dret de què elles... Solen ser grans superheroïnes. “Spiderman” mai farà mal a cap animalet... Per xicotet que siga. “Rossejaeta Girl”...el! Ella ens mostra la nostra recepta més local. “supercoet”... El que més sap de petards!!... Sempre en ull. “Capità Camí Reial”...i ací tenim al nostre superheroi del barri. Tots ells faran un Torrent més cordial, més accessible i més solidari, a les més menudes i menuts!

Record gràfics Falles 2020-2021

PARAULES QUE NAIXEN DEL FOC: L’ORIGEN DEL VOCABULARI FALLER

Per Javier Mozas Hernando Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

Introducció El foc sempre ha format part de la vida de les persones des de l’antiguitat, tant per la seua utilitat com pel misteri i perill derivats del seu caràcter destructiu. I precisament, per este motiu fou transformat en una foguera com un símbol a venerar en rituals públics i privats des del canvis d’estació celebrats pels ibers, passant per la cristianització d’estos en època romana,1 fins a arribar en l’actualitat a les festivitats de diverses poblacions de la Comunitat Valenciana que tenen el foc com un dels seus elements bàsics, com ara els bous embolats, pólvora i pirotècnia, torxes, correfocs, cordaes, fogueres i falles. Els estudiosos que han investigat els diversos aspectes de les Falles des del segle xix, han centrat els seus treballs en l’origen de la festa. Així, tot i la riquesa de textos que s’han publicat en llibres, revistes falleres i llibrets de falla, el vocabulari faller mai no ha interessat com a objecte d’estudi.2 Només Antonio Ariño ho fa de passada en el seu llibre La ciudad ritual,3 quan parla del context històric de canvis en la festa en els últims anys del segle xix, citant l’aparició esporàdica de termes com ara fallero, ninot o despertà. Este article pretén fer una aproximació a les paraules que s’utilitzen per a designar els diferents elements, persones o actes fallers. Tots sabem que, quan es crea un nou camp de coneiximent, hi ha la necessitat de nomenar eixa nova realitat amb vocables, siguen nous o bé paraules procedents del lèxic comú que han desenrotllat un significat específic, i que amb posterioritat poden sofrir diverses modificacions o afegits. La festa fallera també ha viscut el mateix procés. En les primeres dècades agafà paraules d’altres camps per aplicar-les a la festa que no seran les que triomfaran a la fi del trajecte ja que, segons Ariño, “esta escasa formalización se encuentra relacionada con el carácter embrionario e incipiente de 1 Nativitat de Jesús (solstici d’hivern), San Josep (equinocci de primavera), San Joan Baptista (solstici d’estiu) i Sant Miquel (equinocci de la tardor). 2 Per exemple, Hernán Mir i José Luis Santes: Paraulari faller, Falla la Vall de LaguarPare Ferris, València, 2001. 3 Antonio Ariño Villarroya: La ciudad ritual: La fiesta de las Fallas, Anthropos-Ministerio de Cultura, Barcelona-Madrid, 1992

Portada interior del llibre The spanish journal of Elisabeth Lady Holland, escrit a començaments del segle xix.

Portada del llibre Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia, escrit per Teodor Llorente entre 1887 i 1889. Fotografia: Rafael Solaz.

la estructura del festejo”.4 Amb el pas del temps vorem l’aparició de nou lèxic específic (despertà, faller, ninot o llibret) arran dels canvis que havia començat a experimentar la festa fallera. Per este motiu, s’ha establit com a límit d’estudi l’any 1900, ja que el període comprés entre finals del xix i començaments del xx comportà canvis a nivell organitzatiu i formal que coincidixen amb la transformació del vocabulari festiu cap al que actualment es coneix. Per a poder portar a bon port esta investigació s’ha consultat documentació de procedència diversa. En primer lloc, a començaments del xix i de manera intermitent al llarg del segle, hi ha textos literaris que descriuen les Falles. Així, tenim els primers relats de visitants estrangers que arriben a la nostra ciutat i en descriuen els monuments i les festes (Lady Holland, Alexandre Laborde i José Calasanz).5 D’altra banda, els erudits valencians que fan el mateix, però des del coneiximent de primera mà de la seua ciutat (Carabantes, Manuel Boix, el marqués de Cruïlles, Teodor Llorente o Lluís Tramoyeres).6 I per últim, els literats que aprofitaren les Falles com a context de les seues obres, demostrant que ja havien assolit un cert nivell de consideració en el si de la societat valenciana (Eduard Escalante, Francesc Palanca, Llorenç Fuster o Vicent Blasco Ibáñez).7 4 Antonio Ariño Villarroya: «La falla erótica (1850-1870)», dins Antonio Ariño (dir.), Historia de las Fallas, Levante-El Mercantil Valenciano, València, 1990, p. 87. 5 Lady Elisabeth Holland: The spanish journal of Elisabeth Lady Holland, Earl of Ilchester, London, 1910, pp. 33-34; Alexandre Laborde: Itineraire descriptif de l’Espagne, tom I, 2 edició, París, Chez H. Nicolle et Lenormant, 1809 [1806], i José Calasanz Biñeque: Ocios entretenidos. Cáceres, 1819, manuscrit dins Rafael Solaz Albert: Fiestas y costumbres de la ciudad de Valencia. Ocios entretenidos de 1819, Ceremonial Ediciones, València, 2008, pp. 31-32. 6 José de Vicente Carabantes: Semanario pintoresco Español, 14, 7 d’abril de 1839, pp. 109-111; Vicente Boix Ricarte: Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia, Valencia, 1849; Vicente Salvador Monserrat (marqués de Cruïlles): Guía urbana de Valencia antigua y moderna, València, 1874, pp. 393-395; Teodoro Llorente Olivares: Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia, Daniel Cortezo y Compañía, Barcelona, 1887-1889, pp. 319-394, i Luis Tramoyeres Blasco: «Literatura fallera», Almanaque de Las Provincias, 1895, pp. 113-125. 7 Eduard Escalante Mateu: La falla de Sant Josep, València, 1870; Francesc Palanca Roca: «La festa de Sant Juseph», dins Lo romancer valencià, Imp. Casa de Beneficència, València, 1888; Llorenç Fuster Llana: El nano de la falla, Imp. Fr. Vives Mora, València, 1894, i Vicente Blasco Ibáñez: Arroz y tartana, Biblioteca de El Pueblo, València, 1894.

A més, s’ha fet un buidatge exhaustiu de les notícies aparegudes en els diaris des de l’any 1849, data en què apareix la primera informació sobre la festa: Diario Mercantil de Valencia-El Mercantil Valenciano des de 1850 (anteriorment mai va fer menció a la festa), La Opinión-Las Provincias (el primer es creà en 1862 i canvià el seu nom en 1866), El Pueblo (fundat en 1895) i El Correo de Valencia (nascut en 1895). I per últim, també s’ha fet una exhaustiva recopilació de tota la documentació conservada en l’Arxiu Històric Municipal de València (AHMV)8 sobre les Falles des de 1888, primer any que es conserva la documentació seriada sobre la festa. Es tracta d’una documentació generada administrativament per la mateixa festa com a efecte del necessari control a què l’Ajuntament de València volgué sotmetrela per evitar altercats al carrer, i que consta de les sol·licituds per a poder plantar falla, els esbossos i els textos que explicaven les falles (versos o memòries, o les dos coses). Les paraules examinades que ací exposem (remarcades en negreta) es reproduïxen en la forma i llengua en què apareixen en la documentació original consultada (literatura, premsa i expedients administratius), que sol ser majoritàriament en castellà. Amb totes les informacions recopilades s’ha intentat fer un seguiment més o menys exhaustiu del vocabulari que s’emprava fins a l’any 1900 per a designar cada element, persona o acte que intervingué en el desenrotllament de les Falles perquè el lector puga associar l’evolució de la festa fallera al progressiu naixement de les paraules que li donaren sentit.9

8 AHMV Festes, Falles, diversos lligalls des de 1888. 9 Este treball no hauria sigut possible sense l’aportació d’imatges de l’arxiu de Rafael Solaz, la identificació d’alguns artistes fallers en els padrons per part d’Elvira Mas Zurita, i els constants comentaris i suggeriments de Josep Lluís Marín.

Portada del manuscrit Ocios entretenidos, escrit en 1819 per José Calasanz Biñeque. Fotografia: Rafel Solaz.

Tota paraula fa falla La paraula falla La paraula falla prové del llatí facŭla, amb el significat inicial de ‘torxa’, que en l’època de Jaume I amplià el seu significat a ‘foguera’.10 Posteriorment hi ha manifestacions lúdiques que tingueren com a component central les fogueres que s’encenien al mig de la plaça del poble per dansar o cantar al voltant o, sobretot en el segle xvi, per commemorar esdeveniments de la família reial o polítics destacats. Estaven compostes per un tronc de fusta o una estructura metàl·lica coronada per un enreixat amb llenya dins, i rebien el nom de barril, alimara, cremaller, llumener o teiera.11 El pas intermedi entre les fogueres descrites i les primeres falles plantades conegudes en el segle xviii no s’ha estudiat encara profundament i hi ha diferents hipòtesis oferides per diversos autors: des de la teoria romàntica que n’atribuïx l’aparició al Gremi de Fusters fins a la que relaciona l’origen amb l’exposició a burla pública de ninots per tot Europa, influïda per la crema en efígie d’acusats per part de la Inquisició.12 De la vespra a la Festa Les Falles foren al principi un acte més dins de la festivitat de Sant Josep que organitzaven alguns carrers de la ciutat de València. Hi ha constància que els veïns cremaven fogueres als carrers on vivien i per tota l’horta que vorejava la ciutat. Només alguns s’atrevien a posar ninots dalt per cremar els vicis de la societat, canviant radicalment el sentit de l’acte. Les Falles es plantaven originàriament la matinada del 17 al 18 de març i restaven dretes fins que arribava l’hora de cremar-les, quan el sol es ponia. D’esta manera, les Falles només estaven exposades el dia 18 i, per este motiu, tenien el nom de Falles de la vespra de Sant Josep. 10 En castellà evolucionà a la forma hacha, per encreuament de facŭla i fascis. 11 Un altre significat, no festiu, va ser el de foguera d’avís de perill encesa en torres de vigilància o altres punts d’altura per a protegir les costes valencianes de possibles atacs estrangers, com ara el Micalet a la ciutat de València. 12 Les diverses manifestacions prenen els noms de judas, pablos, peropalos, mahomes, vells, ninots, luteros o bruixes, i tenen un final prou roí: destrossats, lapidats, tirotejats o cremats.

Però el calendari faller començà la seua metamorfosi i en 1871 tenim el primer exemple d’una falla (la de la Plaça de Bous) que canvia el dia de plantà i cremà al diumenge 19, per ser dia festiu. A partir d’eixa data tenim uns altres exemples molt esporàdics de falles que es cremaren el 19 per motius desconeguts (1874, 1875, 1880 i 1884) o per les inclemències del temps (1873 i 1891). Este fet fou el que propicià que, a partir de l’any següent, 1892, totes les falles es plantarien el 18 i es cremarien el 19, trencant definitivament el refrany (de la festa, la vespra) i la “tradició” fallera. Inclús hi hagué algun cas ocasional de falles plantades tres dies (els anys 1881 i 1887 a la Plaça de Bous, i un cas fallit en 1896 per la guerra a Cuba). ¿Falles o fogueres? Tot i que en la primera referència a la premsa de la meitat del xix només cita la paraula falla per a designar el cadafal, durant la dècada dels cinquanta s’alternaren els termes falla i hoguera indistintament. La situació d’equilibri es trencaria amb el canvi de dècada (1861 i 1862) en què la construcció que predominà en els diaris és hoguera (vulgo falla). Des d’eixe moment el terme falla s’imposà al de foguera, que no arriba a desaparéixer però que la documentació recull en comptades ocasions a partir de 1869. Cal destacar l’aparició del terme monumento, molt esporàdica (1862, 1865, 1870, 1884 i 1899). Curiosament, des de fa uns anys s’ha tornat a posar de moda entre els periodistes i els fallers, que no entre els artistes fallers, per a designar a la falla, ja que este últim ha adquirit majoritàriament el significat de ‘comissió fallera’. Només en l’última dècada del segle xix trobem una crisi d’identitat en els mots per a designar la falla, com ara hoguera, hoguera (vulgo falla) i, fins i tot, falla (vulgo hoguera), el qual torna a aparéixer amb certa regularitat. No sabem si seria perquè en eixe moment hi hagué una revitalització de la crema de fogueres als camps la vespra de Sant Josep o perquè va ser l’últim reviscolament de certs termes abans de desaparéixer definitivament. Per últim, Carabantes, a banda del terme falla, introduïx una paraula nova per a designar la falla, catafalco, que posteriorment reapareixerà

en la premsa a partir de 1865, estendrà el seu ús en l’última dècada del segle i remet a les plataformes de fusta que s’instal·laven en espectacles públics (com ara els de la Inquisició en els actes de cremació). Relacionat amb este terme, Baldoví qualifica la falla de carafalet del sacrifici en el seu llibret de 1855. De les comissions de veïns a les comissions falleres En les primeres notes de premsa de mitjans del segle xix, s’indica que les falles havien de ser autoritzades per a poder ser plantades. Potser esta norma caigué prompte en desús per algun motiu desconegut, i és a partir de l’any 1871 quan trobem de nou i de manera contínua referències a la presentació de sol·licituds per part dels veïns (que rebien el nom de permiso, instancia i licencia), ja que havien de satisfer un impuesto o arbitrio per a plantar una falla en un espai públic. Els documents que havien de presentar davant l’administració pública mai no variaren durant les primeres dècades: sol·licitud, esbós i versos. La persona que havia de presentar la documentació necessària a l’oficina de registre de l’Ajuntament per a demanar autorització a fer festa va ser inicialment i en quasi tots els casos un vecino del carrer o plaça on s’anava a plantar la falla. En 1883 trobem en la premsa el nom del primer sol·licitant conegut, però no serà fins al 1888, data dels primers expedients conservats, quan coneguem tots els noms, i també els primers casos curiosos: que el veí que demanà permís no era veí de la ciutat (1888), era d’un altre barri (1891 i 1899), o que la presentava en nom dels veïns del carrer (1893). Però l’aspecte més destacat és l’aparició d’un càrrec que fera palés l’acció de coordinar i tindre autorització per a actuar en nom dels veïns, com és el de presidente (de la comissió) l’any 1891.13 Quant a la comissió fallera, ja des de les primeres informacions en els diaris del xix apareixen els vecinos com a organitzadors i sol·licitants. La nomenclatura anirà variant al llarg dels anys, des de junta de falla (1871) passant per comisión ejecutiva (1876), 13 També cal destacar que algunes vegades fou una associació o grup reconegut de persones qui va demanar la llicència, com el cas del Centre Republicà (1873) o el Cercle de Belles Arts (1895).

comisión organizadora (1890) i comisión de la falla (1892), fins a arribar al nom conegut hui en dia, comisión fallera (1898). Els veïns que fan festa i falla prompte seran coneguts amb un altre nom diferenciat, fallero, des que aparegué la primera vegada en el títol del llibret de la falla de Sant Cristòfol de 187214 i posteriorment en una notícia del Diario Mercantil de 1878.15 No tornarem a trobar este terme fins a la dècada dels huitanta, quan passarà a ser d’ús permanent en els textos fins a l’actualitat. Fins i tot, hi ha un cas curiós en la falla plantada a la plaça de Galindo de 1897, que portava en el lema esta paraula (El fracaso de los falleros). També cal apuntar que aparegué en 1897 una altra variant, festeros, que designava exclusivament als encarregats d’organitzar la festa i de recaptar diners per a plantar una falla. El part de la criatura La falla, element central de la nostra festa, va ser ideada i construïda pels veïns en un primer moment. No es coneix els noms dels artífexs de les primeres manifestacions falleres, ja que la construcció es duia a terme en els dies previs i la plantà es feia amb nocturnitat, sense quasi testimonis. Les primeres falles de què tenim constància tenien una estructura molt senzilla, fet que permetia la participació del veïnat, segons ens confirmen les notícies dels diaris. Però, com en tots els projectes on la gent participa de manera voluntària, sempre hi ha professionals o tècnics que poden aportar-hi més serietat. I en el cas de les falles es va assolir una millora artística amb la incorporació, dins de la mateixa comissió fallera, d’artistes (fusters, ventallers, escenògrafs, pintors, entre d’altres) que també eren veïns. Les primeres referències al fet que una persona s’encarrega de la confecció d’una falla apareixen en els diaris l’any 1863, amb la denominació d’autor. Junt amb la de vecinos, esta serà la forma que més es repetix durant la resta del segle xix. També apareixen unes altres formes durant este període, tot i que seran esporàdiques, com ara dirección (1866) i constructor (1869). Però serà el terme artista, aparegut en 1864, el que triomfarà sobre la resta a partir de l’any 1894. Com a curiositat, cal indicar que en els esbossos no 14 Reseña o cuestió sobre la falla del solar de San Cristófol, escrita per ú dels falleros, que li dihuen el Si en vols més para el cabás, en l’añ 1872. 15 Ariño (op. cit., p. 74) dóna l’any 1881 com a primera data en què apareix la paraula fallero.

s’indica més que el nom de l’autor, quan el posa en els primers anys, i els de l’any 1888 van sempre signats per l’interesado. Pel que fa a les escasses referències a la professió, destaca sobretot la de carpintero, que és citada en diverses ocasions (1864, 1881 i 1884), i en concret la participació de Vicente Sena Navarro16 i de l’ebanista Federico Noguera Picó en 1866.17 Ocasionalment també és esmentat en la premsa un escultor i el pintor Vicente Castell,18 tots dos guiats per un director artístico. Per la seua part, les instàncies i esbossos de falles de l’AHMV ens proporcionen en alguns casos els noms dels qui demanaren plantar una falla, la gran majoria dels quals foren veïns del mateix carrer (com hem vist abans) i amb les professions esmentades adés, com per exemple els tallistes Manuel Sigüenza Alonso19 i Jesús Salarich Cánovas,20 els pintors Pedro Ferrer Calatayud21 i Enrique Navas Escuriet,22 els pintors especialitzats en ventalls Manuel Verde García23 i Bartolomé Tarín Segura,24 l’ebenista Ricardo Samper Vega,25 el tapisser Vicente Milio Ferrer26 i el fuster Carlos Cortina Beltrán,27 a banda d’alguns socis del Cercle de Belles Arts de València28 que participaren esporàdicament en alguna falla, com va ser el cas de l’artista Eduardo Alemany Arbiol.29 La participació de persones amb qualitats artístiques té el seu reflex en la premsa de l’època, en concret a partir de la dècada dels setanta, on es destaca l’habilitat i la qualitat de l’acabat amb adjectius com ara hábil, inteligente, buena ejecución, bien hecha 16 Falla del Carrer de Dalt (1856 i 1881) i Carrer de Dalt-plaça de Mossén Sorell (1867). 17 Falla de la plaça de Pellissers (1866). 18 Falla de la baixada de Sant Francesc (1899). 19 Falla dels carrers Na Jordana-Burjassot (1889 i 1894). 20 Falla plaça del Príncep Alfons (1899). 21 Falla de l’Hort de Soguers (1898), que aconseguí el primer premi. 22 Falla plaça del Príncep Alfons (1900 i 1901) i plaça de la Reina (1902). 23 Falla dels carrers Maldonado-En Bany-Vinatea (1888, 1891, 1892, 1893, 1894 i 1897) i de la plaça de la Reina (1903). 24 Falla dels carrers Gràcia-En Sanç (1892), plaça de Galindo (1894 i 1896) i FresquetTarazona (1912). 25 Falla dels carrers Gràcia-Padilla (1893). 26 Falla del carrer de les Carabasses (1893) i plaça dels Porxets (1894). 27 Falla dels carrers Almodí-Salvador (1900). 28 Falla del carrer de la Pau (1895). 29 Falla de la plaça de la Pilota (1895, 1897, 1899 i 1903).

o acabada, fins a arribar a falla artística en els anys noranta, moment en què començaren a concedir-se premis. Quant als verbs que fan referència al procés de construcció de la falla, n’hi ha diverses opcions al llarg del temps: dos d’aparició esporàdica, preparar (1866) i realizar (1875); confeccionar, amb presència intermitent des de 1864; i per últim, construir, un terme que també aparegué en 1866 i que acabà sent predominant en tot el període. La idea esbossada en dos dimensions A l’hora de fer una creació, en l’actualitat la idea es plasma primer en dos dimensions per a poder després traslladar-la a tres dimensions. Resulta curiós vore com en els primers anys de les Falles del xix no hi ha cap notícia referent als esbossos. L’any 1869 trobem la primera referència indirecta en la premsa de l’existència d’estos. ¿Per quina raó? Perquè l’Ajuntament obliga a presentar una instància amb esbós i versos per a demanar autorització per a plantar una falla a la via pública. A partir d’eixe moment, les informacions sobre els esbossos seran contínues. També trobem una referència en la premsa de 1872 d’uns veïns que repartiren fulls amb el gravat de la falla per demanar diners per a ajudar a fer festa. Curiosament, el nom que reben els esbossos és l’aspecte de la festa fallera on més varietat de denominacions trobem en el període estudiat. Algunes són d’escassa presència, com ara grabado (1872), croquis (1875, sobretot en els noranta), plano (1878) o modelo (1893). Els altres quatre termes tingueren més presència en diferents èpoques: dibujo (1869), que predominarà en els setanta i apareixerà de manera ocasional en els huitanta fins a desaparéixer; proyecto (1870), que preval en els huitanta i anirà desapareixent en els noranta; diseño (1883), que tindrà el seu moment preeminent en els huitanta, i per últim, boceto (1888), que serà el que predomine des d’eixe any i acabe imposant-se a la resta de termes.

Parts d’una falla Allò que actualment coneguem com a base de la falla apareix ja citat en els textos dels primers escriptors i erudits de començaments del xix, però el nom amb què es denomina varia al llarg del segle. El primer terme conegut va ser pedestal, citat per Carabantes i aparegut en la premsa en 1860, que prové de l’art, on designa el suport d’una estàtua o columna. Quasi al mateix temps, en 1869, apareix una altra paraula, base, que té un significat més ampli pel que fa al tipus d’objectes que pot suportar. Durant un temps, la documentació va ometre qualsevol referència a esta part de la falla i només en la dècada dels noranta tornen a aparéixer les dos opcions comentades anteriorment. També esporàdicament aparegué el mot basamento, de mateix origen que el de base, però no tingué èxit, igual que tablado, citat només per Carabantes. La forma de la base era principalment un prisma quadrangular, tret d’alguns casos excepcionals en què fou octogonal (1869, 1894, 1898 i 1899), fet que ens indica un intent de canvi d’un element de la festa per fer-lo més atractiu als espectadors.30 I per la part de fora, destaquen els bastidores o laterals pintats, en molts casos per professionals i reconeguts pintors, també veïns (i potser fallers). Per desgràcia, la descripció d’estes pintures és escassa i només trobem quatre informacions: Carabantes, una notícia de premsa de 1865 i el marqués de Cruïlles ens confirmen que estaven pintats, i la referència en un diari de 1870 especifica que es pintaren medallones. En la resta de notícies només es descriu els ninots que havia sobre l’escenari, sense fer cap esment del pedestal. Pel que fa a l’interior de les falles, hi havia el combustible que feia possible que la falla es cremara adequadament. Hi trobem molt poques referències. D’una banda, es parla de tot tipus de materials ignífugs i mesclats després amb la quantitat de pólvora convenient. Així ens ho confirmen els escriptors Laborde (“una gran pira oculta”), Carabantes (“pólvora y otros combustibles”), Boix i el 30 Les dimensions del pedestal pràcticament no variaren amb el pas del temps mentre tingué èxit este tipus de falla escènica, entre els 2 i els 3 metres d’alçària, i entre 3 i 6 metres de llargària. La primera referència a les mesures apareix en la premsa en 1877, per a indicar l’alçària total de la falla, uns 9 metres. Serà a partir de 1888, gràcies a la documentació conservada en l’AHMV, que coneixem dades més exactes de les mesures de la base.

marqués de Cruïlles (“esteras y trastos viejos”). D’altra banda, hi ha poques dades en la premsa (1879 i 1897), referides a la tradició de l’estoreta, que ens detallen un poc més el tipus de material combustible utilitzat: troncs, mobles vells i sarment. El ninot és la part fonamental d’una falla des dels inicis de la festa i només en comptats casos ha faltat a la seua cita.31 Esta peça ha tingut diversos noms al llarg del període tractat. El primer que ens trobem és estatuas, en un document municipal de 1796, única referència on apareix. I un altre primerenc, amb només dos citacions, va ser efigie (Carabantes en 1839 i en la premsa en 1863), que recorda la nomenclatura emprada per la Inquisició per a referir-se a les escultures que substituïen els condemnats que havien escapat o havien mort abans de fer-los el juí. Però el nom que més acceptació tingué en este període va ser figura, ja citat per Laborde, Calasanz i Boix, i que continuà estant present tots els anys en la premsa consultada. Però el terme que arribarà fins als nostres dies és ninot, que aparegué en una notícia de premsa en 186332 i que no tornarem a vore fins a l’última dècada del segle. També aparegueren termes despectius, com ara figurones, amb una menció en Cruïlles i una altra en la premsa (1885), i monigotes, que ja apareix en El Diablo Predicador (1821) i retorna a la premsa des de 1873. Desconeixem com eren els ninots del segle xviii, però sí que sabem com eren els del xix, de tamaño natural, si atenem les dos úniques cites trobades, de Laborde i de la premsa (1892). A penes variaren els materials amb què foren construïts durant tot este període. Laborde ens comenta que tenien l’estructura interior de madera, mentre que Calasanz diu que estava relleno de paja o trapos, informació que vindrà confirmada posteriorment (1882) per una notícia en el diari. Quant a la cara, els autors gastaven máscaras de cartón, segons ens conta la primerenca notícia donada per Laborde en 1806 i confirmada a finals de segle per la premsa (1895 i 1899). 31 Tenim tres úniques referències documentals en el segle xix de falles sense ninots: carrer del Repés (1872), Carrer Ample de l’Argenteria (1876) i carrer dels Drets (1889). Com a curiositat, la falla de la plaça de Galindo de 1882 no va tindre ninots, sinó persones reals. Tot i això, les falles de mitjans del segle xix tenien d’un a tres ninots, i prompte trobem notícies en els seixanta de falles que han multiplicat el nombre de figures. 32 Segons Ariño (op. cit., p. 74), la primera referència de la paraula ninot és de 1893.

La novetat vingué amb el pintor Antonio Cortina, qui hi introduí els rostres modelados en cera l’any 1863,33 pràctica que tornem a llegir en 1864 i 1894. Pel que fa a la indumentària, sembla ser habitual que els ninots anaren vestidos, com ja diuen Laborde, Calasanz i Carabantes, adequats a l’època i personatge que representava cada ninot. Durant la resta del segle trobem contínues referències en la premsa que ens ho confirmen, inclús alguna en concret que ens diu que eren de seda (1875) o que estaven hechos a posta (1888), cosa que ens fa pensar que en la majoria de casos es reutilitzà la roba vella que hi havia a les cases. Els ninots havien de representar un paper, i les faccions de la cara eren la clau per a interpretar l’estat i la comicitat, tal com ens traslladen les notícies en la premsa en expressions com “sin gracia” (1869), “grotescas” (1897) o “realistas” (1899). També tenim una referència d’una falla amb “ingenio y gracia” (1887), un concepte que fins al segle xx no tingué èxit com a nom d’un premi per a reivindicar un component necessari en les falles primigènies. En el segle xviii, sabem per un ban municipal que les falles es plantaven davant de les façanes dels edificis, cosa que feia que només tingueren una visió i lectura frontals. Suposem que el trasllat del cadafal al mig del carrer, encreuaments de carrers i places, seria quasi immediat per poder complir l’ordenança, mantenint en un primer moment eixe únic punt de visió. Però molt prompte, amb el canvi d’emplaçament, els encarregats de la construcció plantejaren que la falla es podia vore des de qualsevol perspectiva per poder fer una correcta interpretació de l’argument i canviaren la ubicació dels ninots. Amb les informacions proporcionades per la premsa no ens podem fer idea de la distribució, però si amb els esbossos conservats des de 1888, on podem vore este tipus d’escena visible des de qualsevol lloc, com si fóra una fotografia en 3D en un moment concret. Fins al canvi de segle, quasi totes les falles seguiren este mateix patró. Quant a la composició de l’escena, les primeres informacions en la premsa només citen els ninots que hi apareixen i el paper que representen. A banda d’una notícia esporàdica en 1866, serà a 33 Per a més dades d’Antonio Cortina, consulteu Elvira Mas i Carmen Pinedo. El profesor que trajo las gallinas a la escuela. Antonio Cortina Farinós (1841-1890). Institució Alfons el Magnànim. València, 2007.

partir de 1870 quan els diaris ens aporten més informació. Eixe mateix any comença a diferenciar-se els diversos elements que hi ha dalt de la base, en concret els cuatro ángulos o esquinas, només citat en la premsa en la dècada dels setanta, en referència als adornaments en forma de pitxer que hi havia, i que encara podem trobar en els esbossos dels huitanta i de manera residual en els noranta. La falla evolucionarà i la composició creixerà en complexitat. A falta de fotografies o esbossos, la premsa ens facilita nous elements que formen la falla, acompanyant els ninots o fent de decorat cada vegada més elaborat. Així, apareixen en 1870 els termes cúspide i centro, i en 1873, els vocables cuerpo i remate, en referència a la ubicació d’objectes diferenciats dels ninots. Després d’un parèntesi temporal sense informacions, este tipus de paraules (centro i remate, als quals s’afegix coronar) tornen a fer aparició en els noranta, avalades pels esbossos conservats, que ens confirmen el creixement definitiu de la composició i la verticalitat que estava adquirint la falla. El significat de la falla estava explicat algunes vegades en les memòries que s’adjuntaven a l’esbós i sol·licitud per a plantar-la, però quedaven en poder de l’Ajuntament i no es feien públiques. També ho estava en els versos i els llibrets de falla, però no es podia conéixer fins que la falla estava plantada. L’argumento apareix des de les primeres referències (1864) que avançaven els diaris els dies previs a la festa i augmenta la presència en la premsa en la dècada dels huitanta. Per contra, des de 1887, en què apareix per primera vegada, el terme asunto serà el predominant. Pel que fa a l’acció de descriure l’argument de la falla, hi ha tres vocables que es gasta en la documentació. El primer i més important és figurar, que es fa servir en la premsa en 1871 i es manté durant almenys tot el període estudiat, i que es pren del món de les arts plàstiques, on té el significat de ‘representar (una persona o cosa) imitant pel dibuix, la pintura, etc., la seua figura’. A continuació, apareix en 1888 el terme representar, que es mantindrà en ús fins pocs anys després, ja que no arriba a acabar la dècada dels noranta, el qual, més enllà del seu significat d’imitar la figura d’una cosa (pel dibuix, la pintura, etc.)’, connecta també

amb les reminiscències teatrals de les falles primitives. I per últim, el verb aludir, amb només una citació periodística en 1895, que no arribarà a tindre èxit. Tota la instal·lació al carrer tenia entre quatre i nou metres segons les poques informacions conservades. Però la curiositat apareguda en la premsa sobre les dimensions de les falles huitcentistes són les referències a les falles més xicotetes, actualment conegudes com a falles infantils. En concret, trobem dos expressions diferents en diversos anys: falla pequeña (en 1871 i 1875) i falla en miniatura (en 1872, 1874, 1876 i 1883). La falta de notícies en anys posteriors no implica que no se’n feren. Per últim, trobem referències a falles de movimiento per primera vegada en l’obra de Boix (1849), confirmades posteriorment amb les notícies molt habituals aparegudes en la premsa (la primera és de 1859, referida a la falla de la plaça del Teatre Principal). Alçant la festa, alçant la falla (la plantà) Ja hem parlat uns paràgrafs abans que la plantà es feia la matinada del 17 al 18 de març. Només trobem una notícia en 1894 que parla en concret de l’hora (les tres de la matinada) i també una altra informació en 1895 que diu que a les tres del matí havien d’estar plantades. No es pot assegurar que fóra la pràctica habitual, per la falta de testimonis, però si almenys que alguna vegada es va organitzar d’esta manera. En la documentació del període estudiat apareix una gran varietat de paraules i verbs que fan menció a l’acció de plantar una falla: alzar (1899), establecer (1888), situar (1870, 1874 i 1883), eregir (citat en Carabantes, i en la premsa des de 1875, la majoria en la dècada dels noranta), emplazar (utilitzat en cinc oportunitats des de 1890, totes en eixa última dècada) o instalar (citat nou vegades des de 1882, i amb més èxit d’ús també en l’última dècada del segle xix). Però, sens dubte, els dos verbs utilitzats en més ocasions foren colocar i levantar, ja que quasi en tots els anys investigats apareixen les dos opcions, moltes voltes quasi en igualtat, però la rivalitat entre les dos paraules es pot resumir de la manera següent: en les tres primeres dècades, dels cinquanta als setanta, és hegemònica l’opció colocar, però serà en les dos últimes, els

huitanta i noranta, quan triomfarà la de levantar. I hem deixat per últim lloc una altre mot, plantar, que apareix en 1864 i té una presència intermitent, però que serà el que definitivament s’impose a la resta i continue vigent en l’actualitat fins a donar nom a l’acte de posar una falla al carrer. Com veiem, i seguint les definicions que ens aporta el diccionari, hi ha dos classes de verbs. La primera són els que indiquen el lloc determinat on ha d’anar la falla (situar, establecer, emplazar, colocar i instalar). La segona va més enllà de la primera, perquè instal·la la falla en un lloc i, a més, fa menció al fet de posar-la verticalment (alzar, eregir, levantar i plantar), ja siga d’una vegada o peça a peça. Quant a la localització física de la falla, la documentació comença a usar termes o expressions d’una manera molt intermitent en la dècada dels setanta i no serà fins als últims anys dels huitanta quan les mencions siguen constants en els diaris i els documents. N’hi hagué algunes que no tingueren molt d’èxit, com ara junto a, en la confluencia con i esquina a, que fan aparicions escasses. En alguna ocasió més tenim frente a i en el cruce con. I per últim, la que serà la guanyadora indiscutible, en las cuatro esquinas, una denominació tradicional per a designar l’encreuament de dos carrers i que, a més, serà la primera que aparega en la documentació, en 1872. Actes per omplir els dos dies Els col·lectius fallers del segle xix comencen a ampliar els actes amb el pas del temps arran de prolongar a dos els dies que està plantada la falla i això farà que els diaris hi dediquen cada vegada més notícies. Davant la necessitat de preparar estos actes, els veïns feien reunions, com queda palés en la documentació amb l’expressió “los vecinos proyectan”. De fet, la notícia més clara d’una reunión és de la comissió de la plaça de la Reina en 1880. L’acte que hui en dia coneixem com a replegà tingué els seus inicis en l’època que estem estudiant, el segle xix, però no estava configurat com en l’actualitat. N’hi ha referències en la premsa molt esporàdiques i espaiades en el temps (1872, 1887, 1893, 1895 i

1899). El primer dels casos va ser una cuestación o colecta entre els veïns per a pagar les despeses de la festa, i les altres es van fer per poder repartir posteriorment raciones o limosna para los pobres, sent les primeres activitats benèfiques —ara en diríem “solidàries”— en les falles. En tres casos (1889, i 1895 i 1898) trobem com a resposta de la comissió i, per tant, conseqüència de la replegà, el reparto de tortadas o bizcochos als qui hi havien aportat diners. Un altre element de la festa que tenen la seua continuació en l’actualitat és l’adornament de l’emplaçament de la falla o dels carrers dels voltants amb il·luminació o altre tipus d’adorns. Quant a la iluminación, els anys que s’organitza una falla dins de la plaça de Bous (entre 1866 i 1870) es posen llums de bengales i una colosal “araña con faroles a la veneciana”. Ja no tornarem a trobarne més referències fins a la dècada dels noranta en què, a banda dels fanals, trobem les innovacions de l’època d’il·luminar la falla amb focus de llum eléctrica. Quant a l’adornament dels carrers hi ha casos molt intermitents durant les dècades dels seixanta, setanta i noranta, cosa que ens fa pensar que seria una pràctica habitual durant tot el període. Es penjaren banderolas, colgaduras i gallardetes, habituals en altres festes de la ciutat, com ara les de carrer, segons ens descriu Calasanz (1819). Després de plantar les falles, començava la festa per a commemorar el patró, primer la vespra i posteriorment també en el seu dia. Cada vegada s’amplià més el nombre d’actes organitzats per les incipients comissions fallers. D’esta manera, veiem com, des que comencen les referències falleres en la premsa, hi ha informacions sobre dulzaineros (tabal i dolçaina, o “música del país” com diu Boix) i bandes de música que acompanyaven l’acte de la cremà mentre la falla es consumia, com vorem després. A més, tenim constància de la participació de la música en uns altres actes, com ara amb la funció d’amenizar els visitants que s’acosten a vore la falla (des de 1864) o fer concerts (des de 1860) a les vesprades, de quatre a set aproximadament. Però serà necessari omplir la festa amb més actes quan esta passe a durar dos dies des de 1873 de manera intermitent i des de 1892 permanentment. Així, apareixen les despertades, que en un

primer moment prenien el nom de dianes, la primera de les quals està documentada a la plaça de Sant Bartomeu (1866) “por las inmediaciones de la falla”. Només en 1887 s’indica que començava a les sis de la matinada, i que el tabal i la dolçaina era la música que l’acompanyava (1895, 1898 i 1899), tot i que podem trobar alguna raresa com ara una charanga en 1887. També es crea en este període el paseo (1876) o pasa-calle (1877), on la comissió feia un passeig al migdia pels voltants de la falla per avisar el barri de la seua presència. La cremà com a fi de festa Igual que passa amb la plantà, per a citar l’acte de la cremà també es gastaren diverses denominacions al llarg del segle xix. En primer lloc, crida molt l’atenció la primera que apareix en els documents (en El Diablo Predicador, entre 1850 i 1872 sobretot, i en els últims anys del segle), auto de fe, per analogia amb l’acte de la Inquisició on l’acusat era cremat en una foguera per a complir condemna, i que reforçava el caràcter censor de la falla. Uns altres vocables que s’usen molt esporàdicament (una o dos vegades) en la documentació són: incendio, encender, cremación, arder i dar fuego. Amb alguna aparició més (en Carabantes i a finals dels cinquanta), hi ha el terme prender, que va caure en desús a finals dels setanta. Però el verb que primer apareix (1796, Diario de Valencia) i que, a més, es manté durant tots els anys com a predominant, és sens dubte quemar. Tots tenen el mateix significat, sense matisos que els diferencien. Pel que fa a l’horari en què es feia este acte en el segle xix, disposem d’alguna informació més que per a la plantà. La primera referència en la premsa (1821, El Diablo Predicador) cita que es cremen “a la hora acostumbrada”, però sense indicar l’hora exacta. Quasi totes les notícies indiquen que les falles en el segle xix es cremaren a les huit de la vesprada. Només dos, en 1860 i 1899, parlen d’una hora més tard, a les nou. I a partir de 1895 trobem una norma habitual en l’actualitat, la cremà en últim lloc de la falla que obté el primer premi, més en concret a les dotze de la nit (les de 1897, 1898 i 1899 almenys). També es té constància escrita entre 1851 i 1891

de falles que es cremaven al so de la música, bé d’una banda de música o de tabal i dolçaina. Per la premsa, només en una ocasió (1887) sabem en concret que es tocà la Marcha real. D’altra banda, en la novel·la Arroz y tartana de Blasco Ibáñez (1894) es narra una cremà al so de La marsellesa. Per últim, cal comentar també que era costum cremar les falles amb artefactes en forma d’objectes o animals que tenien masclets a la part frontal i, disparant foc, es traslladaven per una corda des d’un edifici contigu fins a la falla, cremant-la. Este mètode només el trobem citat per la premsa de les primeres dècades, entre els cinquanta i els setanta, el marqués del Cruïlles i el poema de Francesc Palanca:

Baixa el dragó á pegar foch ó la barca de cuets que tirant jispes inflama lo que fa el auto de fé. Però l’element més comú per a cremar la falla eren els coets, de què ja trobem referència en l’obra de Vicente y Carabantes: “Llegada la noche prenden fuego a estos catafalcos, y en breves instantes son presa de las llamas las reverendas matronas con sus lujosos vestidos, con sus ricos velos y demás adornos, al estrépito de los cohetes y de los aplausos de los concurrentes [...]”. Esta pràctica es confirma en la premsa quasi tots els anys des de 1861, amb la presència de fuegos artificiales per a cremar la majoria de les falles. I a partir de 1869, apareixerà indistintament també la denominació castillo de fuegos artificiales. Sobre estos espectacles hi ha notícies soltes que ens fa pensar que eren molt variats: ruedas de pólvora (1866), disparo de cohetes (1890) i juegos pirotécnicos (1877). També apareix en esta època, referida a les falles, les paraules masclet (1870) i traca (1877), com a antecedent de les actuals mascletaes i traques corregudes en les formes de traca de morteretes i cuerda de masclets, respectivament. Les referències a la pólvora foren prou habituals en la premsa de la dècada dels setanta del segle xix, moment a partir del qual van passar a ser esporàdiques.

La paraula de la festa: llibrets i versos Un element de la festa que no es crema és el llibret, que conté principalment l’explicació en vers de la falla i la crònica de l’any. Tal com indica Josep Lluís Marín, estudiós de la literatura fallera, en la seua edició crítica dels llibrets de Bernat i Baldoví, “el nom de llibret de falla no apareixerà fins al 1890 i encara s’utilitzarà molt esporàdicament fins a començaments del segle xx”.34 Si anem a la premsa i a la documentació conservada en l’AHMV, confirmem les seues paraules, ja que només hi ha dos referències (1890 i 1896) que gasten la paraula llibret. Fins eixe moment, les explicacions falleres tingueren diverses denominacions, totes d’aparició molt fugaç, com ara libro de falla (1866), folleto (en quatre ocasions) i libreto (1873 i 1888). Només la versió en castellà de llibret, librito és la que arribà a tindre una major presència en les fonts des de la primera aparició, l’any 1878. Els títols que apareixen en les portades dels llibrets van ser prou variats, gastant les formes història, versos, argument i descripció. Però, la que més arrelament popular tingué va ser relació i explicació, que a la fi va ser la que s’ha mantingut en el temps. Els versos, segons ens descriuen Calasanz i el marqués de Cruïlles, a banda d’estar publicats com a llibret, a vegades també apareixien escrits en paper a les parets dels edificis dels voltants o a la mateixa base de la falla, perquè la gent que la visitava poguera desxifrar-ne el significat. Estes poesies, com en l’actualitat, tingueren diverses formes, tal com ens indica la premsa: coplas, cuartetas décima, ovillejos o octavas. Fins i tot, també apareixien jeroglíficos perquè fóra més entretingut desxifrar l’argument de la falla. Finalment, cal comentar les escassíssimes informacions (només dos, en 1864 i 1879) que hem trobat en la premsa referents als autors dels versos del llibret, tot i que casualment, en la segona d’estes es diu el nom del poeta, Burguet.35 També destaca la informació referida a Bernat 34 Josep Lluís Marín i Garcia: Sàtira i falles. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví, València, Publicacions de la Universitat de València, 2010, p. 14. 35 Carles J. Barquero Genovés: «Joan Baptiste Burguet, un escriptor patraixer», dins Javier Mozas et alii: Patraix: de poble a barri, Associació de Veïns, Cultural i Consumidors Patraix, València, 2004, pp. 298- 303.

i Baldoví que ens facilita el setmanari El Rubí en el número publicat el 17 de març de 1861, on fa una al·lusió a este com a autor dels versos de la falla de la plaça del Tossal.36 Uns altres elements de la festa A mesura que la festa de les Falles va creixent, els diaris se’n fan ressò d’una manera cada vegada més seriosa. Al principi apareixien les notes de premsa de cada falla de què es tenia notícia amb una breu descripció física d’esta, però quasi mai descrivia l’argument. La importància que va adquirint la festa farà que els diaris donen el dia 18 de març totes les descripcions de les falles que es plantaran eixe dia. Ja a finals dels setanta s’oferix una llista amb cert ordre per a poder visitar-les. I serà en 1881 quan aparegué la paraula itinerario, que arribarà fins als nostres dies. Finalment, veiem també com en esta època apareixen els premis instituïts per diferents revistes, associacions i institucions. Ja hem vist que açò provocarà que els fallers incorporen a les seues files o que contracten pintors, fusters, escenògrafs i escultors professionals perquè les falles tinguen un millor acabat i puguen guanyar el premi. El primer palet entregat (concedit per la revista La Traca l’any 1887), el va atorgar un jurado després d’un recorregut per les falles plantades i consistia en una còpia de les banderoles que s’entregaven com a premi en la Batalla de Flors de la Fira de Juliol.

36 Josep Lluís Marín (op. cit., pp.177-178).

Conclusions De les Falles del segle xviii tenim poques dades, els documents només ens parlen de quina forma tenien els monuments. Serà en el segle xix quan les Falles passen de ser un acte dins de la festivitat de Sant Josep a erigir-se en una festa amb caràcter propi dins de l’entramat festiu de la ciutat. Això fa que en disposem de més informació, on aniran apareixent les primeres paraules que descriuen actes, persones o elements de la festa fallera. Les referències documentals fins a la meitat del segle xix ens parlen d’unes falles encara en una etapa primigènia, on només trobem informacions sobre la forma i materials de la falla (hoguera o falla), la plantà (colocar o levantar), la cremà (quemar), els ninots (estatua o efigie), a voltes amb moviment, i l’adornament dels carrers. No en tenim més informacions, tot i que la semblança amb les festes de carrer, d’on les Falles agafen alguns dels elements esmentats, ens fa pensar que tindrien quasi la mateixa estructura organitzativa. Amb les notícies de la premsa des de l’any 1849 es completa prou la descripció de la festa, ja que hi apareixen elements de què fins eixe moment no hi havia constància escrita, però que potser ja devien existir abans. Així mateix, trobem en estos primers anys l’aparició esporàdica d’un artista (faller) o veí o persona especialitzada en pintura o fusteria principalment, que participa activament en la construcció de la falla, la transformació dels versos enganxats a les parets de les cases pròximes en el llibret, els fuegos artificiales en la cremà, les despertades (dianas) i les vesprades amenizadas por bandas de música al costat de la falla. En la documentació referida a esta fase és quan apareixen per primera volta dos termes importantíssims per al vocabulari faller: plantar i ninot. En la dècada dels setanta té lloc un canvi decisiu per a l’evolució de la festa de les Falles: la plantà i cremà, actes que tradicionalment eren propis de la vespra de Sant Josep, començaren a celebrarse esporàdicament el dia 19 i, des de 1881, hi ha certs anys en què la festa passa a durar dos dies. Tot i que trobem referències al fet que era obligatori presentar sol·licituds i esbossos, no es conserva eixa documentació. En este breu període s’imposarà el

terme falla enfront de foguera, comencen a aparéixer termes per a designar diferents parts (dins de la senzillesa del moment) de l’escena (remate), trobem la primera referència a l’organització de la comissió fallera (junta) amb reunions, es fan pasa-calles pels voltants de la falla, i apareix el terme fallero com a organitzador d’una festa específica. Els últims anys del segle xix suposaran un canvi en l’organització de la festa: es duplicar definitivament el temps festiu d’un a dos dies en 1892, i això permeté crear nous actes i repartir en el temps els que hi havia. D’esta última etapa tenim l’aparició de vocables que seran el reflex de la festa fins a l’actualitat: la idea de la falla sobre un paper (boceto) i la participació de professionals en l’àmbit artístic per emportar-se els estendards. Així mateix, pel que fa a l’organització dels mateixos fallers, sorgiran termes per a designar els col·lectius festers (comisión fallera) i el coordinador d’estos (presidente), i uns altres que testimonien la subdivisió del treball entre artistas (que construïxen les falles) i festeros (que organitzen la festa). A més, l’ampliació a dos dies brindarà l’oportunitat d’afegir al calendari festiu actes nous que giren al voltant de la falla i que es desenrotllen al barri seguint les pautes de les festes de carrer (com per exemple la de Sant Vicent Ferrer), com ara les vesprades amenitzades per una banda de música, el repartiment de premis o el de tortadas i bizcochos entre els col·laboradors, veïns o pobres, depenent del cas. Amb este breu resum, podem vore com en este període estan definits els principals actes i elements de les Falles, tot i que alguns tenen un altre nom diferent de l’actual, ja que la festa encara està en una fase primigènia d’evolució. A més, han fet aparició unes altres paraules que caigueren en desús durant molt de temps, però que en l’actualitat han tornat a posar-se de moda, com ara monumento o catafalco. La fi del nostre trajecte serà la desaparició de la sàtira “interna” veïnal, de la transformació estètica de la falla amb l’aparició dels professionals que la construïxen, de l’augment en volum i alçària del monument amb l’aparició de diverses escenes, el pas de la lectura

frontal a la incipient narració rodant la falla, i la divisió del treball dins de la festa entre fallers i artistes fallers. El canvi de segle serà el punt d’inflexió cap a una festa amb nous elements i actes afegits que aniran canviant a poc a poc el significat original, fet que es reflectirà en l’aparició de noves paraules i el canvi d’unes altres dins del vocabulari faller en el segle següent.

Himne de Torrent

José Ortí Soriano, música.  Jesús Huguet Pascual, lletra.  Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l’esforç d’una terra ragada amb suor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d’un poble que futur sens límit a l’home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l’Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l’essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VISCA TORRENT! VISCA TORRENT!

Himne de LA COMUNITAT VALENCIANA Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA! VISCA!

Compra als comerços de Torrent!

Farmàcia

Viatges

........................................ Pintor Renau, 23 96 108 14 30

........................................ V. de la Soletat, 16 96 155 49 23

........................................ M. J. Ortí Soriano, 12 96 195 03 62

Sant Valerià

Universitat

El Molí

Viatges

Persianes

Aluminis

........................................ Av. Al Vedat, 75 96 156 15 16

........................................ Germanies, 73 96 157 49 82

........................................ Pare Méndez, 71 96 195 03 62

Transvia

Alucris

Jover

Tintoreria

Automòbils

........................................ José Iturbi, 14 96 117 73 06

........................................ El Salvador, 17 96 155 38 39

........................................ Mas del Jutge, 0

La Tintoreria

Mayte

Grimaldi

Automòbils

........................................ Pare Méndez, 63

........................................ Mariano P. Yago, 20 96 114 16 59

........................................ Camí Reial, 28 96 157 29 73

Garbí

Edumar

Ortí

Automòbils

Òptica

........................................ Carr. Picanya, 16 96 156 23 29

........................................ Av. Al Vedat, 22 96 195 01 77

........................................ Av. Al Vedat, 69 96 200 05 49

Glassdrive

Alain Afflelou

Multiópticas

Òptica

........................................ Azorín, 38 96 156 71 19

........................................ Av. Al Vedat, 9 96 155 60 11

........................................ Av. Al Vedat, 70 96 155 10 73

Nova Visió

Nueva Optica

Restaurant

Ortopèdia

Sanejaments

........................................ Gómez Ferrer 104 96 157 14 52

........................................ Fra Luis Amigó 2 96 156 13 81

........................................ M. Puig Yago 12 96 157 08 52

Casa Chesús

Manetes

Pernils

Ingenería

Innovació

........................................ Sant Cristóbal 12 96 117 79 45

........................................ Aving. Al vedat 21 96 272 58 24

........................................ Rafael Alberti 6 96 366 85 78

Peiró

Arpetecne

IPS

Tallers

Loteries

Formació

........................................ Sant Ramón 2 96 155 36 60

........................................ Ramón y Cajal 33 96 155 07 70

........................................ Miguel Hernández 74 96 091 22 44

Simarro

La Ermita

Logos

Càrniques

Estètica

Escola

........................................ Jose Iturbi 20 96 157 22 65

........................................ Pintor Ribera 10 96 155 84 22

........................................ Germaníes 64 637 68 90 27

Yago

Fortea

L’Estreleta

Electricitat

Gas

Restaurant

........................................ Pintor Genovés 29 96 155 06 06

........................................ 637 73 68 92

........................................ San Lorenzo 98 96 155 29 00

Transports

Automòbils

Grup

........................................

........................................ Mas del Jutge 11 96 159 50 85

........................................ Mediterrani 10 96 134 54 76

Conejos

Expósito

609 26 93 44

Ferrandis

Innova

Ferto

El Pino

Disbesa

Flors

Instalacions

Restaurant

........................................ Pare Méndez 111 96 156 19 15

........................................ Munich 72, 31 96 156 22 59

........................................ Jose Ortí 1 96 156 81 89

Adrimar

Nesgama

La Rioja IV

Construcció

Indumentària

Pollastres

........................................ Alquería Moret 96 159 47 03

........................................ 691 71 81 87

........................................ Sant Fermí 15 96 156 64 80

Café

Persianes

Inmobiliària

........................................ Corts Valencianes 5 96 156 41 33

........................................ Àngel de Querol 10 96 155 70 05

........................................ Pare Méndez 47 96 156 54 77

BDB

Valiente

De la Cruz

Planes

Cases de l’Horta

Comunicació

Ventiladors

Sistemes

........................................ Rei Joan Carles I, 14 96 156 12 64

........................................ 620 12 16 37

........................................ Pare Méndez 71 96 155 11 64

Restaurant

Forn

Autoescola

........................................ Pare Méndez 57 96 108 19 88

........................................ Pare Méndez 62 96 155 18 38

........................................ Pare Méndez 44 96 157 39 79

Bon dia

Malavesat

Smart Fan

La Foieta

Jover

Avae

Restaurant

Multiespai

Restaurant

........................................ Pare Méndez 49B675 26 26 66

........................................

........................................ Pare Méndez 69 689 36 45 07

Charles

Cuni

622 37 74 71

Nou Bugui

Alimentació

Flors

Clínica veterinària

........................................ Av. Al Vedat, 141 653 833 829

........................................ Plaça major, 12 96 155 00 51

........................................ Doctor Fleming, 4 96 156 10 86

El Racó a granell

Monte Vedat

Il·luminació

Carn de cavall

Ferreteria

........................................ Av. Al Vedat, 140 96 156 52 09

........................................ Pintor Renau, 9 96 155 59 27

........................................ Av. Al Vedat, 24

Art en llum

Juan J. Sanz

El Clau

Mels

Ous, carn i embotit

Ferreteria

........................................ Pintor Renau, 11

........................................ Lope de Rueda, 5 96 155 24 27

........................................ Av. Al Vedat, 83 96 155 15 83

Noranta Reines

Anpi

El Trebol

Flors i jardineria

Veterinari

Carnisseria

........................................ Av. Al Vedat, 129 96 064 27 08

........................................ Camí Reial, 111 96 156 61 56

........................................ Sant Valerià, 30 96 157 14 91

Blanca

Camí Reial

Casa Javi

Ferreteria

Restaurant

........................................ Sant Fermí, 12 96 155 10 26

........................................ Virgen Soledad, 10 673 85 45 05

........................................ Almeria, 13 96 158 11 20

El passatge

Cuatro germans

El Pilar

Restaurant

Articles religiosos

Restaurant

........................................ Pare Méndez, 29 662 20 71 94

........................................ Lorenzo F. Julvez, 12 96 156 06 31

........................................ Germanies, 51 96 377 10 07

AIgua Marina

La plaça

Kyrios

Farigola i menta

Veterinària

Farmàcia

Restaurant

........................................ Atenas, 04, 2 96 111 42 83

........................................ Al Vedat, 56 637 24 55 91

........................................ Valentín Planells, 18 96 155 92 71

Restaurant

Carnisseria

Restaurant

........................................ Germanies, 65 96 129 31 39

........................................ Sant Cristóbal, 10 96 155 11 22

........................................ Xenillet, 14 96 156 47 32

Roig

Arenas

Farmaverda

Ricardo Royo

Goriet

Joselito

Restaurant

........................................ Azorín, 10 96 156 36 39

........................................ Tirant lo blanc, 19 665 96 24 57

........................................ Sant Cayetano, 34 96 108 07 01

Olímpica 2008 II

Tirant lo Blanc

Juanes

Restaurant

Informàtica

........................................ Plaça major, 8 96 156 24 01

........................................ Pare Méndez, 67 692 43 97 51

........................................ Helsinki 52, 6 96 158 81 33

La Plaça

La Tasca

ADD

Papereria

Restaurant

........................................ Pare Méndez, 118 96 158 00 53

........................................ Músic A. Navarro, 14 96 156 15 47

........................................ Virgen del Puig, 16 96 109 82 13

2002 Copies

Marbi

Pedro

Restaurant

Papereria

........................................ Germanies, 70 638 06 10 07

........................................ Caixa d’estalvis, 9 96 070 42 51

........................................ Fernándo F. Roca, 2 96 156 44 44

Pérez

Carlin

Doyan 2014

Papereria

Restaurant

Informàtica

........................................ Av. Al Vedat, 101 96 110 48 24

........................................ Pare Méndez, 98 670 30 01 08

........................................ Pare Méndez, 130 96 118 19 00

Abacus SCCL

BEEP Torrent

Restaurant

Papereria

Farmàcia

........................................ Camí Reial, 127 96 157 43 39

........................................ Plaça Un. Musical, 5

........................................ Sant Ernest, 2 96 129 49 15

El Micalet

Gol

Amàlia Gregori

Papereria

Farmàcia

Papereria

........................................ Av. Al Vedat, 128 96 155 25 07

........................................ Av. Al Vedat, 4 96 155 02 17

........................................ Hern. Malillos, 1 96 195 09 76

Nobel

Avinguda

Color plus

Farmàcia

Informàtica

Farmàcia

........................................ Camí Reial, 112 96 157 29 93

........................................ L’Horta, 9 96 129 31 55

........................................ M. J. Ortí Soriano, 24 96 155 20 10

Camí Reial

APP

J. Fontestad

Farmàcia

........................................ L’Horta, 17 96 156 45 58

........................................ Av. San Lorenzo, 121 96 157 23 75

........................................ Av. Olímpica, 34 96 156 60 89

L’Horta

El Vedat

Parc Central

Farmàcia

Restaurant

........................................ Pare Méndez, 166 96 155 59 71

........................................ Sants Patrons, 42 96 156 26 10

........................................ Marquesat, 16

Marxadella

Les tapetes

Sants Patrons

El zaguán