Llibret Falla Barri Sant Gregori de Torrent

Falla

Barri Sant Gregori Torrent, Falles 2021

Crédits El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2021 i als premis de lletres falleres.

Edita: A.C Falla Barri Sant Gregori

Col.laboradors al llibret part adulta:

Coordinació: Amparo Rodrigo Alejandro

Entrevista a Pedro Santaeulalia per: Aitor Sanchez Collado

Ajudant: Nuria Montoro Perez

Entrevista a Miguel A. Tomás per: Ferran Martínez Gomez Manuel Jorge Fernández Alicia Falcó Aguado Irene Mª Sancho Atanet Alejandro Genovés Herrera Vicent Blasco Miró Jaume Bronchuz Ängel José Sämchez Palop

Dissseny i Maquetació: www.samarucsg.es Proleg: Ferran Martinez Gómez Portada: Juan Ramón Vazquez García Fotográfies: Jose Luis Arce Luz Artista Major: Germans Miñana Guionista: Ferran Martínez Gómez Explicació del monument major: Miguel Àngel Gascón Rocha Artista infantil: Teodora Chichanova Explicació del monument infantil: Miguel Àngel Gascón Rocha Poesies Falleres Majors pel poeta: Miguel Àngel Gascón Rocha Depòsit Legal: V-766-2006 Correcció: Lourdes Rabadán Mayordomo Diplomada de mestre en valencià Capacitació en valencià. Nivel C2.

Col.laboradors al llibret part infantil: Portada: Ferran Martínez Gómez sobre fotografía de José Luis Arce Luz Conte: Angela Martínez Puig i Ferran Martínez Gómez Il·lustracions: Alvaro Alemañy (alvaro__ae) https://instagram.com/alvaro__ae Julia @toquejulssdesign https;//instagram.com/ toquejulssdesign Lucia Raga Rodriguez Gerard Raga Rodriguez Lidia Laderas Mayordomo Daniel Laderas Mayordomo Alma García Zafra Bruno Terencio Chust Alvaro Gil Catalán Lucia Rubio Navarrete Cristina Garcia Anchel

Llibret falles 2021

Editorial

I se’ns va parar en món.

10 de març de 2020, a les 22.20 el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig pronunciava aquelles paraules que cap esperàvem que fora possible escoltar, la suspensió fins a nova data de les falles 2020. Des de llavors els fallers hem anat muntats en una muntanya russa anímica que igual véiem possible unes falles a l’estiu de 2020, ajornar-les a març de 2021 o celebrar-les durant l’últim trimestre del 2021 amb un escenari de vacunació més favorable. I la nostra il·lusió muntada en aquesta muntanya russa que igual pujava lentament que baixava de colp enfront de la realitat d’ones de contagi i xifres d’ingressos en hospitals i defuncions.

Però la vida a poc a poc ha anat adaptant-se a aquesta situació que a tots ens afecta, en el col·legi, en el treball, en anar a comprar, en el nostre temps d’oci i descans o en les nostres relacions personals. I és que el nostre col·lectiu, el faller, no ha sigut ben parat, ja que a vegades, en massa ocasions, no se’ns ha considerat més enllà del vessant festiu, la purament festiva i a la qual per responsabilitat tots hem hagut de renunciar. Però el nostre col·lectiu és molt més que festa. Més de 1.500 milions d’euros d’impacte econòmic directe en tot el nostre territori, que generen més de 10.000 llocs de treball. Famílies a les quals no se’ls ha tingut en compte, ja que desgraciadament se’ns veu com una festa i no com un potent sector productiu.

Però a més tenim un altre important valor afegit, ser el principal teixit associatiu de la nostra Comunitat. Més de 250.000 persones formem part d’aquest col·lectiu en les prop de 1000 comissions, associacions culturals sense ànim de lucre, repartides en les quasi 110 poblacions on se celebren nostres volgudes falles. I tot això es tracta d’un important llegat heretat, dels nostres avantpassats en forma de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

I al llibret podreu conéixer com ha afectat està pandèmia en primera persona a professionals de tots els sectors i fallers, alguns d’ells s’han dedicat a lluitar contra el virus en primera línia.

Que es publique aquest llibret és motiu d’alegria, ja que indica que tot va avançant en positiu, a poc a poc. I celebrar aquestes diferents falles al setembre tenen dos principals objectius. Reactivar uns sectors que han sigut oblidats i que necessiten que els visibilitzem com a molt més que festa, ja que en molts casos són únics i tenim la sort de tindre’ls en la nostra terra. I tornar a sociabilitzar, tornar a ajuntar-nos, de manera responsable com hem demostrat els fallers en aquest any i mig, però els nostres caps i sentiments han patit molt i els nostres casals sempre han sigut escoles de convivència i seran fonamentals per a recuperar els nostres caps i els nostres cors.

Sense oblidar una obligació que tenim amb Carla, Nacho, Eva i Eduardo, i aquesta no és una altra que malgrat les limitacions que puguem tindre aquestes falles 2021, ells se senten els representants més especials i volguts i que aquestes falles siguen les millors falles de la seua vida per l’afecte que reben de la seua comissió.

Bones falles.

Ferran Martinez

President 2021

Eduardo Peña Navarro Hola a tots els fallers de la meua comissió: Em dirigisc a tots vosaltres en aquests moments tan difícils per a totes les famílies d’aquesta comissió, comentar-vos el primer que veient la situació amb aquest *covid 19, ja són amb aquest, tres exercicis seguits al càrrec de la nostra falla, però com a fallers i ciutadans lluitarem contra el, demostrant la fortaleça de tots nosaltres, alegrant-me per les notícies que m’arriben de la quasi normalitat de les nostres benvolgudes falles, diferents però les nostres falles.

Estant tots units sempre serem una comissió gran, recordar-vos que en aquests moments tan difícils no valen les critiques, els valors econòmics, si es fa bé o malament, crec que estar al capdavant d’ella en aquests moments demostra el valor i el coratge de ser faller, i no hi ha dubte el que es lluita per tota la comissió, cadascun com creu que és millor, però sempre mirant pel bé de tota aquesta família que es crida Barri Sant Gregori.

Dir-vos que m’alegre que esteu tots bé i que se vos tira de menys en aquest el nostre casal, la nostra segona casa.

Dir que és un orgull tindre aquests dos anys als meus companys de viatge, nacho, carla i eva maria, dir-vos que haveu sigut un pilar fonamental per a mi aquests dos anys, mai el dubteu.

A aquestes persones que no nomenaré, aquesta junta directiva que sense cap excusa han estat amb mi lluitant aquests tres anys i prenent decisions molt dures a causa del que ens ha tocat viure, donar-vos les gràcies per tot. esperem que aquestes falles ho passem el millor que puguem sempre mantenint i respectant les mesures que ens imposen, perquè la bestiola continua vivint amb nosaltres.

Bones falles 2021

Entrevista

Eduardo Peña Navarro Com estàs vivint el fet de ser President dos exercicis seguits sense escollir-ho? Mal, perquè la situació no ha deixat que gaudim com toca.

Com veus que s’ha adaptat el món faller a la nova normalitat? No he vist que s’hi haja adaptat, per que no hem tingut oportunitat.

-Com va ser el moment de saber definitivament que no hi havia setmana fallera en 2020? Va ser un moment molt dur, perquè va ser a les portes de celebrar la setmana fallera i va ser un moment molt dur que no oblidaré.

Has pensat ja com combinar la mascareta amb la teua indumentària valenciana?

Sincerament, no.

Què acte vares trobar més a faltar? Per a mi l’acte, realment són tots perquè tots són importants.

T’esperaves que hi haguera actes als quals has assistit amb mascareta? És una situació rara, però és el que demana la nova normalitat.

Com creus que seran aquestes falles 2021 en pandèmia? Crec que va a ser igual que al 2020.

Com t’ha donat suport la teua família? Com ha viscut aquesta transformació fallera?. L’han portat mal, pero la salut és el primer, les falles són importants, però nosaltres els fallers mes.

Quin missatge donaries a la comissió de la falla en aquesta situació? No us desanimeu, tingueu molt de ànim, són situacions difícils, però tornarem amb més força

Junta executiva

DELEGAT RECOMPENSES: PRESIDENT: Carlos Barrero Simarro Eduardo Peña Navarro DELEGADA SECCION VICE PRESIDENT 1r: FEMENINA: Vicente Montoro Toledo M. Victoria Folgado Gonzalez VICE PRESIDENT 2n: VICE. DELEGADES S. Jose Luis Arce Luz FEMENINA: VICE PRESIDENT 3r: M. Pilar Carretero Perez Antonio Montero Zayas Yasmina Carrillo Alfaro SECRETARIA: DELEGAT QUOTES: Amparo Rodrigo Alejandro Isabel Mena Pérez TRESORERA: DELEGAT D’EPORTS: M. Carmen Mercado Martinez Jorge Mendoza Ruiz VICE TRESORERA: VICE DELEGAT D’ESPORTS: Isabel Mena Pérez Javi Sanz Borreguero VICE TRESORERA: Alejandro Perez Martinez Veronica Villalba Olombrada Delegada de llibret: DELEGAT FESTEJOS: Amparo Rodrigo Alejandro Jose Muñoz Lopez Delegat RRHH:

VICE. D. FESTEJOS: Miguel Cebrian Cuenca Manuel Navarro Ruiz Vice Delegat RRHH:

DELEGADA D’INFANTILS: Alejandro Pérez Pinilla Nuria Montoro Pérez German Rodenas Mercado V. DELEGATS D’INFANTILS: Victoria Peña Folgado Mayte Morcillo Godoy Jose Manuel Pérez Irnan Rebeca Rodenas Mercado Patricia Peña Folgado Nuria Navarro Mena Francisco Rodenas Serrano DELEGATS LOTERIES: Vicente Montoro Toledo

Comissió

Alberto Almerich Sanchis Alejandro Gil Cebria Alejandro Perez Martinez Alejandro Perez Pinilla Alfonso Carrillo Romero Alvaro Calabuig Mercado Andres Mena Lumbreras Andres Mena Mercado Antonio Jose Zapata Picazo Antonio Muñoz Lorente Carlos Angel Martinez Carlos Barrero Simarro Carlos Laderas Rubio Carlos Perez Iniesta Carlos Zornoza Conejeros Crispulo Rubio Jerez Daniel Peña Fernandez Daniel Sorli Chust Diego Cueva Soriano Diego Sanz Nogales Diego Sanz Almerich Eduardo Dominguez Irnan Eduardo Peña Navarro Emilio Laderas Aguado Enrique Garrigues Cebrian Enrique Garrigues Sanchis Faustino Calabuig Yago Fernando Mena Lumbreras Fernando Rodenas Serrano Ferran Rodenas Aleis Fran Del Toro Orti Francisco Javier Jimenez Morales Francisco Jose Laderas Aguado

Francisco Rodenas Serrano German Rodenas Mercado Hugo Anchel Irnan Isidro Bermell Vilanova Ivan Serrano Lopez Javier Dominguez Corrales Javier Hernan Ballesteros Javier Sanz Borreguero Javier Maestro Cebrian Jesus Mª Diaz Mercado Jesus Perez Torres Jorge Alonso Sobrino Jorge Garrigues Cebrian Jorge Medina Ripoll Jorge Mendoza Ruiz Jose Antonio Montero Zayas Jose luis Arce Luz Jose Luis Calvente Puchades Jose Manuel Perez Irnan Jose Manuel Torres Amores Jose Muñoz Lopez Juan Carlos Muñoz Martin Juan Maestro Rodriguez Juan Mena Perez Luis Guerrero Irnan Manuel Navarro Ruiz Manuel Zayas Igual Miguel Angel Cebrian Martinez Miguel Angel Hernan Jimenez Miguel Angel Izquierdo Ballesteros Miguel Angel Tamarit Villarroya Miguel Cantos Hervas Miguel Cebrian Cuenca

Comissió

Miguel Centelles Sanchez Miguel Lopez Pina Miguel Maestro Rodriguez Miguel Raga Guijarro Nestor Shan Zafra Nicolas Requena Martinez Oscar Garcia Hernandez Pablo Hernan Jimenez Patricio Hernan Jimenez Pedro Peña Fernandez Pedro Peña Navarro Rafael Tortosa Martinez Raul Mena Penella Raul Perez Martinez Roberto Serrano Zaya Samuel Andreu Martinez Sergio Gavilan Herreros Sergio Shan Zafra Vicente Garcia Revenga Vicente Montoro Toledo Vicente Orti Mateu Vicente Silla Caravaca Aitana Gutierrez Hernandez Aitana Rodenas Aleis Alba Osorio Cebrian Alba Bermell Rivera Alba Hernan Poveda Alejandra Mena Mercado Alejandra Mercado Blasco Almudena Almerich Robles Amada Cebrian Cuenca Amparo Aleis Alabajos Amparo Rodrigo Alejandro Ana Muñoz Mercado

Ana Belen Martos Ojeda Ana Maria Catalan Jerez Ana Maria Viñes Parra Ana Platero Puig Anabel Zafra Zornoza Andrea Garrigues Jimenez Beatriz Calabuig Mercado Beatriz Fernandez Olivares Carla Natalia Soriano Martinez Carmen Garcia Muñoz Torres Carmen Gutierrez Martinez Carolina Barrero Mercado Clara Gonzalez Aleis Claudia Peña Rubio Cristina Puchalt Casado Cristina Serrano Zayas Dolores Martinez Garcia Dolores Mercado Blasco Dubi Cebrian Cuenca Enriqueta Ballesteros Montoya Erica Fernandez Olivares Eva Mª Montero Carretero Eva Mª Muñoz Mercado Eva Maria Mercado Blasco Ghislaine Rodriguez Medina Gloria Corrales Garcia Inmaculada Bermell Vilanova Inmaculada Perez Irnan Inmaculada Rebolloso Sarrión Irene Tortosa Hernan Isabel Mena Perez Isabel Mercado Blasco Kiara Cordoba Palma Laura Carrillo Garcia

Comissió

Laura Ruiz Morcillo Laura Saez Martinez Laura Sereno Herranz Lidia Camarena Requena Lorena Morcillo Godoy Lucia Centelles Serrano Lucia Rubio Navarrete Mª Amparo Sanz Almerich Mª Carmen Cebrian Martinez Mª Carmen Mercado Martinez Mª Del Mar Hernandez Bautista Mª Jose Notario Ballesteros Mª Jose Rubio Gomez Manuela Irnan Irnan Mar Gonzalez Aleis Mari Nieves Bautista Parra Maria Garrigues Espinosa Maria Nieves Hernandez Bautista Maria Teresa Perez Irnan Marion Guerrero Irnan Marta Diaz Majuelo Marta Osorio Cebrian Marta Zayas Soriano Mayte Morcillo Godoy Monica Rivera Garcia Monica Vilanova Rosa Natalia Adelantado Perez Natalia Arocas Casado Natividad Martinez Calomarde Noelia Espinosa Canales Nuria Navarro Mena Nuria Rubio Cebrian

Nuria Montoro Perez Paqui Espinosa DiazBenito Patricia Peña Folgado Paula Jimenez Conejero Pilar Carretero Perez Pilar Zayas Igual Raquel Serrano Zayas Raquel Catalan Jerez Raquel Fernandez Olivares Rebeca Lopez Castillo Rebeca Rodenas Mercado Sandra Carrillo Alfaro Sandra Perez Irnan Sebi Herrera Herreros Sheila Mayordomo Ortega Sheila Muñoz Hernandez Silvia Gonzalez Aleis Silvia Poveda Prieto Silvia Zayas Soriano Sofia Barrero Mercado Sonia Hernandez Bautista Sonia Poveda Prieto Susana Hernandez Bautista Susana Maestro Cebrian Tamara Camarena Requena Veronica Villalba Olombrada Victoria Peña Folgado Victoria Folgado Gonzalez Victoria Serrano Zayas Yasmina Carrillo Alfaro

Fallera major 2021

Eva Maria Montero Carretero

Volguts fallers, falleres i amics, Ja està ací la nostra setmana fallera. I hem dirigisc a vosaltres com la Fallera Major de l’any 2021.

Encara que aquest any ha sigut diferent, volia donar-vos les gràcies per estar d’una manera o una altra al meu costat en aquests temps tan difícils que estem vivint.

Aquell 10 de març, que tots en tantes ganes volíem que arribarà la setmana fallera, ja quasi ha passat un any, i hem dirigisc a vosaltres des del meu cor, per a dir-vos que arriba la setmana fallera de manera diferent i sé que aneu a estar al meu costat.

Aquest any tan tràgic que estem vivint, només puc agrair a la meua família i parella, per estar al meu costat i estar donant suport-me en cadascun dels moments tan complicats d’aquest any.

Aprofite també, per a dir-los a Carla, Nacho i Eduardo que junts hem gaudit de moments inoblidables, però prompte podrem disfrutar de la setmana fallera que tant esperem els quatre.

Tampoc em puc oblidar, d’un suport molt important de la junta, dels meus amics i de tota la comissió donar-vos les gràcies i sobretot per resistir en temps tan complicats.

Finalment, dir-vos que tots junts anem a disfrutar d’unes falles diferents, però sobretot amb el mateix sentiment i que les nostres falles tornaran amb més força que mai.

Entrevista fallera major 2021

Eva Maria Montero Carretero Com estàs vivint el ser Fallera Major dos exercicis seguits sense esperar-lo?

La veritat és que és una feta alguna cosa estranya, diferent i curiós. Però sobretot és fet bonic, que malgrat tot el dolent viscut durant aquest temps de pandèmia, la meua família fallera i comissió continue apostant i confiant en la meua per a representar un altre any més aquesta meravellosa família de fallers.

Com va ser el moment de saber definitivament no hi hauria falles 2020?

Sincerament no m’agrada recordar-ho, perquè dins del cor d’aquesta fallera continua fent mal.

Veníem d’una celebració tan bonica i emotiva com era el meu sopar amb tota la meua comissió.

Record que aquesta nit va ser màgica. Podent gaudir d’alguna cosa que sense saber-ho. M’ho anaven a llevar.

El dia de la cancel·lació definitiva. Ho recorde com un dia molt dur per a mi i tot el meu entorn.

Que acte vas tirar més de menys?

L’ofrena. No hi ha res més bonic que veure a una fallera emocionada portar-li el ram a la seua mare. Aquesta Mareta tan bonica que viu en el cor de cada valencià.

El seu Empar i la seua llum m’ha fet tindre fe i

paciència. És que prompte arribarà el moment que tant de desig. Que és agrair-li que aquest malson acabe, amb un bonic ram que portaré amb molt d’amor.

Però si em permets, recordaré un acte molt bonic que si vaig poder gaudir. El dia de la meua presentació.

Gràcies al treball dels meus benvolguts fallers i amics vaig poder gaudir d’una vesprada màgica. Crec que aquest dia vaig poder experimentar el que seria el més pròxim a la glòria com a dona valència.

T’esperaves actes en els quals hagueres d’acudir amb màscara?

La veritat és que no m’esperava res. En aquests temps tan difícils en els quals cal viure el dia a dia un no sap que li va oferir el destí.

Però dins del meu sentia la força i l’esperança que prompte ens deixarien lluir els nostres vestits de valenciana. I així va ser.

El simple fet de portar màscara que com una anècdota més d’això que estem vivint.

Com creus que seran les falles 2021 en pandèmia?

Com et deia no podem imaginar-nos com serà alguna cosa en aquests temps. Amb el que estem vivint la societat ha aprés a viure el dia a dia sense fer-se idees d’una cosa amb la qual no sabem com ocorrerà.

Però si et puc dir que res tots els dies perquè en la mesura del possible i complint totes les normes sanitàries, ens deixen a tornar a encendre aquesta flama que crema dins de cada valencià.

Com creus que s’ha adaptat el món faller a la nova normalitat? Crec que hi ha una cosa així mai t’acabes d’acostumar no?

Et fas a la idea, però no t’acostumes mai.

Els que si ens han donat, una lliçó de vida han sigut els nostres xicotets fallers. Que tant han trobat a faltar els seus berenars, els seus balls, els seus partits de futbol en el barri, els seus petards...

Sense tindre la maduresa suficient han sabut fer un exercici d’esforç i esperar la vinguda de temps millors. I sobretot de les nostres estimades falles.

Has pensat ja com combinar la teua màscara amb la teua indumentària valenciana?

Per descomptat! Crec que si per alguna cosa em coneixeu, és per ser molt atenta en aquest aspecte i sempre m’agrada anar ben coqueta.

Encara que m’agradaria moltíssim més anar sense la màscara. Els meus indumentaristes i jo ja treballem amb l’objectiu de dissenyar les màscares que millor queden amb els meus vestits. Però sobretot dissenyar la màscara que ens permeta mostreu el nostre somriure de felicitat sense la necessitat de veure-la. Perquè si encara que ara amb la màscara no es veja. Vestir-me de fallera fa que somriga i molt.

Com t’ha donat suport la teua família? Com ha viscut aquesta transformació fallera?

Sens dubte van ser el pilar que va fer malgrat que la meua desil·lusió, jo mai perdera la il·lusió per les falles.

Van saber donar-me el temps i l’espai. L’afecte i amor necessari. En definitiva van ser família. Que és l’única cosa necessària en la vida. Tindre una bonica família.

Quan parle de família no sols parle dels meus pares i germà. Si no també dels meus menuts Nacho i Carla (encara que ja siguen el doble que jo) i sobretot del meu president Eduardo. La família fallera que portaré sempre amb mi.

Que missatge donaries a la comissió fallera?

Seria injust no començar aquest missatge sense donarlos les gràcies.

Gràcies per donar-me suport, per viure les falles, per recordar-se de la meua.

Però sobretot per resistir.

Resistir en temps tan difícils té un valor augmentat. I per això els done les gràcies.

Dir-los que hem de continuar romanent units. La unitat fa la força, amb la força de tots tirarem avant.

Falla gran 2021

ThorRentins Artistes:

Germans Miñana

THORRENTINS, GUAPOS I FINS Vora el barranc dels arquets han trobat una inscripció que no és cosa de xiquets, puix se fa la relació de la nostra fundació.

I tant que fa de parlar nostre nom a tanta gent és perque es va dedicar al seu Deu amb més esment, per això es va dir Thorrent.

En ella s’ha descobert, escrit per aquelles mans, que ausades és desencert que ens fundaren els romans ni tampoc els musulmans.

Així este fet també explica el dit de la torrentina que tant agrada, com pica, si ell és banyut amb barrina a ella li toca ser fina.

Este poble, ara ciutat, no és que tinga arrel mandinga però ben poc li ha faltat.

Tot indica que provinga d’alguna tribu vikinga.

Siga com siga esta història dels avantpassats marins a la falla fem memòria d’aquells primers inquilins de la llar dels torrentins.

FOREN AQUELLS VIKINGS ELS PRIMERS FALLERS THORRENTINS Encara que no t’ho cregues hi ha qui diu, sense pegues, que inventà allò de les falles.

Son aquells de ment ungida, fallers de tota la vida, els deus de les borumballes.

A cada poble o ciutat trobes algú, que al remat, parí fins els estopins.

Al poble de la granera feren la festa fallera els autèntics thorrentins.

Des d’este púlpit d’altura són els sabuts de cultura els que marquen el camí, marquen el ritme a diari del transcrus del calendari per al fester thorrentí.

També són l’autoritat, per ser els que ho han inventat, de les normes del festeig, Si són en res contradits alcen la veu pegant crits, armant un bon astraleig.

Seua és la pedra primera de la Torre, que és senyera, del nostre poble i ciutat.

D’abans dels hospitalaris i dels vikings perdularis que l’artista ens ha plantat.

Dels monyos de la fallera no es baixen, de cap manera, que han de ser tres per decret.

Sense atendre a indumentària, puix vore un, els fa urticària, per molt que estiga ben fet.

Toquen el bombo en l’Aurora posantli la veu cantora a les coples i el rosari.

En quant arriba febrer talles en flor l’atmeler des dels temps de l’anticuari.

En qüestió reglamentària, de manera voluntària, no farien cap esmena, puix canviar un punt o coma és com tocarli el genoma a la tradició en vena.

Son breçol el van posat a l’ombra del campanar de l’església vertadera, que és el nom fan menció del temple de l’Asumpció els thorrerntins de primera.

Són defensors, fil per randa, de considerar la banda la peça que és més galana.

Sent per a un fallera més tresor que la Senyera l’orgull de ser valenciana.

Esta gent va per la vida de sapiència revestida, des de la dreta a l’esquerra, pero perden tot l’aplom si cal arrimar el llom, no alcen mai un sac de terra.

EL THORRENTINEITOR MESURA QUINA ÉS LA NOSTRA CULTURA El calendari festiu de Thorrent, poble i ciutat, tot l’any el tenim ben viu, des de l’hivern a l’estiu, des del principi al remat.

Ser un bon fill de Thorrent et complica el dia a dia, puix t’enredren al moment en fer falla, fer content, moros, cristians, clavaria

El comboi no para mai ni en estiu ni per Nadal.

I tots tenen son espai des dels xiquets de Sant Blai fins l’Aurora matinal.

Amb l’Aurora acaba l’any i comença novament.

Son el bombo amb gran afany per a anunciar sense engany el Nadal entre la gent.

Thor repoblà de beats les cases del nostre poble, per això són estimats els rosaris i els pregats més que en altres llocs, el doble.

Sant Antoni i ses fogueres, després l’Entrà de la Flor i les festes bullangueres de Sant Blai amb ses festeres i festers fets un primor.

Així després de l’estiu, entre precs i desfilades, passa tot l’any intesiu, i al thorrentí hiperactiu, li donen les campanades.

La recta final de falles quan el foc ho fa tot cendra deixa pas a altres faramalles de processons en ses talles, i de música menys tendra.

Quan la Reina i ses cambreres baix amb goig des del Convent la carxofa entre palmeres anuncia les veus primers de la Pasqua i son content.

En maig se planta la creu tota de flor envoltada i prompte s’alça la veu versant la Mare de Deu i amb fervor processionada.

Els clavaris van rodant per diverses devocions quan no és verge, toca un sant, i se van multiplicant, com bolets, les processons.

En juliol l’Ajuntament se llava sempre les mans, puix de la festa i lluiment, ja se fan el pagament tots els moros i cristians.

En estiu se’n va el festeig al Vedat de vacacions, també al Mas fent astraleig i “Santo Ángel” de llampeig.

No paren mai els sacsons.

No és thorrentí qui ací és nat, sino el que paga les quotes de la falla, germandat, “filà”, clavaris, regnat o del grup de ballar jotes.

Recompenses

Recompenses majors de Torrent

Recompenses majors de Valencia

Torre D´argent Aitana Rodenas Aleis Gloria Corrales Garcia Lucia Fernandez Barrajon Lucia Rubio Navarrete Luis Guerrero Irnan Sergio Shan Zafra Yasmina Carrillo Alfaro

Bunyol D´or Aitana Rodenas Aleis Gloria Corrales Garcia Lucia Fernandez Barrajon Lucia Rubio Navarrete Luis Guerrero Irnan Sergio Shan Zafra Yasmina Carrillo Alfaro

Torre D´or Mª Jose Rodriguez Heredia Antonio Jose Zapata Picazo Juan Mena Perez

Bunyol D´or Antonio Jose Zapata Picazo Juan Mena Perez

Torre D´or amb fulles de llorer Alvaro Calabuig Mercado Francisco Rodenas Serrano Javier Maestro Cebrian Mª Carmen Mercado Martinez Roberto Garrigues Cebrian Torre D´or amb fulles de llorer i brillants Carmen Torres Amores Carlos Barrero Simarro Mª Del Mar Hernandez Bautista Silvia Poveda Prieto

Bunyol D´or amb fulles de llorer Alvaro Calabuig Mercado Francisco Rodenas Serrano Javier Maestro Cebrian Mª Carmen Mercado Martinez Roberto Garrigues Cebrian Mª Jose Rodriguez Heredia Bunyol D´or amb fulles de llorer i brillants Carlos Barrero Simarro Mª Del Mar Hernandez Bautista Silvia Poveda Prieto

Fallers brillants

Silvia Poveda Prieto Maria del Mar Hernández Bautista Carlos Barrero Simarro

Records gràfics

Pandèmia i falles

Alicia Falcó Aguado

Fallera Major de Sueca. Infermera de l’hospital de la Ribera.

Senyor Covid,

pot començar a acabar El dia en què dels coets sentirem el “fiu” però mai el “pum”...

Era un bonic i assolellat dia, el que nosaltres diguem: un dia de falles. La televisió, la ràdio, les notícies a xarxes socials... tot, absolutament tot girava entorn a aquell astut virus.

Però el soroll de les “mascletaes” que al nostre març donen vida ens impedia escoltar res més, el fum que de la pólvora emanava era encegador i no, no veiem més enllà de la nostra gran passió.

Ací a València tot eren falles, com ací a la vida tot són sorpreses i aquell 10 de Març de 2020 la vida ens en tenia preparada una de ben gran. Tan esperada com dolenta, tan prudent com trista, tan increïble com inoblidable: les falles quedaven ajornades...

Com es para la traca quan ja se li ha pres foc? Com ajornes una il·lusió? com s’ajorna el so? fins quan anem a deixar d’escoltar coets? fins quan oblidar l’olor a pólvora? quant de temps hauríem de guardar els nostres vestits? com s’ajorna la rissa, el plor, el foc...? de quin color és la tristesa? quina olor té la casa quan habita la incertesa? quin soroll té el vent en calma d’un març silenciat...? tantes preguntes... i una sola resposta: la fortalesa dels fallers no té límits.

Som de naturalesa forta, la nostra essència és ressorgir de les cendres més obscures, de la mort fem vida i de la vida una festa. Què faríem sense falles? Més falles: falles de balcó,

falles virtuals, vídeofalles, telefalles, falles amb el so, amb el vent, falles individuals, familiars, falles de veïnat... falles amb el cor. Les falles més especials que mai abans havíem creat. Les falles que ens ensenyaren a valorar que en una mascletà no tot és foc, que comença per unes mans i acaba en una abraçada, les falles que ens donaren una lliçó de vida i humanitat. Les falles que, més que mai, foren molt més que una festa... les meues falles.

Senyoreta... Alicia Falcó i Aguado, Fallera Major de Sueca, El Perelló i Mareny de Barraquetes. Allò que durant un any m’havia llançat a milers d’actes i m’havia tret milions de somriures... ara em convertia, a efectes del COVID i als meus propis, en una fallera més, una de tots els fallers que ens quedàrem a les portes de completar el nostre cicle vital anual.

No obstant això, els meus dies de falles foren tan especials com mai haguera pogut imaginar, em vaig convertir en la Fallera Major del meu carrer. I encara que sembla paradoxal, em vaig sentir més gran que en cap altre moment del meu regnat . En la intimitat que un carrer pot donar i en la proximitat que la distància obligada em feia sentir, vaig poder viure el sentiment faller més pur i proper que cap altra situació m’haguera proporcionat. Fallers i no fallers, tots iguals, tots moguts per un sol objectiu: oblidar el que allí fora ocorria i crear el març més bonic de la història.

Passades falles, les paraules pandèmia i confinament prenien més força en els nostres dies, aplaudiments al vent, més per costum que per agraïment, omplien les vesprades de la gent i la calma regnava de nou als carrers. I al meu cap quedava una potent flama encesa... era el moment de reprendre la meua altra passió, que havia quedat a l’ombra de la llum de les falles.

Ser infermera és allò que solia fer en la meua vida, allò que m’omplia l’esperit i m’enriquia l’ànima, ser infermera abans de que fora la professió de moda, ser infermera per vocació.

Utilitzar les mans, els somriure i el cor per a curar, cuidar, alleujar o simplement acompanyar. Era el moment de tornar.

De les multituds més sorolloses de la festa a la solitud més desoladora dels corredors de l’hospital. Dels espontanis somriures de felicitat al rostre amagat davall d’una mascareta, del calor humà de la germanor a mantenir grans distàncies; de saludar amb les mans al vent a cobrir-les amb un doble guant. De viure un somni a no despertar del malson...

En aquest màgic any, la situació més difícil per a la que m’havia preparat havia segut la crida. Tota una multitud

pendent del meu missatge, tot el sentiment que el discurs implicava i la responsabilitat de motivar i enaltir com mereixien al col·lectiu més potent. Ara el discurs canviava, i el públic... una sola persona, sí, sola, sola davant la mort, davant la por, davant la incertesa, davant la pandèmia. Com a fallera major, el més trist, haver d’acomiadar les falles un 13 de març sense tan sols haver vist plantà la meua estoreta velleta. La situació més trista com a infermera, sens dubte, lluitar una guerra en la que l’enemic era potent, invisible i impredictible... i els soldats simples i indefensos humans, que tenien per armes dues mans i un cor valent.

Portes tancades, vida pausada i un tortuós camí per recórrer.

Però tenia dins de mi la força de mil carcasses i al meu voltant un extraordinari equip de valentes, disposades a convertir cada dia l’amor per la raça humana i per la nostra professió en l’arma més potent contra l’enemic violent. Cada dia era com en un 19 de març de cremà: cansades i tristes però preparades per a renàixer. I així vam aprendre que forts i units no hi ha muntanya que no es puga escalar ni torre que no es puga derrocar.

I pel que fa a les falleres i els fallers, vaig confirmar el que ja em temia. El nostre somriure es va gravar a foc per a ser perenne al temps i el nostre límit és el cel, allí on escaten els coets més potents.

Necessitàrem parar per a poder donar-li al nostre 2020 un gran final. Com el masclet que sona potent enmig de l’imparable i ensordidor soroll de la mascletà i ho para tot per fer creure que el final ha aplegat. Però sols es la pausa, reflexionar i centrar la mirada, el soroll latent... i de repent el terratrèmol final. El nostre terratrèmol final aplegarà i ens deixarà posar punt i final a allò que un 20 de març de 2019 vam començar... les falles que ens van robar.

Com es para una mascletà quan ja ha començat?

Fins ara podíem afirmar que una mascletà començava amb l’espurna d’una metxa i acabava amb una sonora i retronant traca final... però no, 2020 ens ha ensenyat que una mascletà comença amb un impuls del cor i acaba en una abraçada col·lectiva... humanitat.

La vida s’aturà en el moment menys esperat, però hi ha algun moment oportú per a aturar la vida? Volíem més, ho volíem tot, el nostre març estimat, el món amb ganes de falles, els fallers amb ganes de crear la nostra octava meravella per a que fora admirada per tot el món i de prompte... allò que era invisible i insignificant va tenir la força suficient com per a tombar el més gran dels gegants... les falles.

Com un monument que cau rendit en la batalla contra les flames de l’incansable foc d’un típic 19 de març... caigueren els nostres somnis i desaparegué tota esperança depositada en les falles 2020. Però els fallers som de fusta i ferralla, que com l’energia, no es crea ni es destrueix, sinó es transforma.

Uns éssers capaços de convertir les cendres consumides en inspiració per a donar vida a tota València un any més, no podíem deixar-nos silenciar tan fàcilment.

Com els coets que tenen el límit al cel, com el fort soroll dels masclets que per tots es fa escoltar, com l’olor a València en falles que a tot el mon sap encisar, com la pólvora que corre imparable, com els llibrets que son immunes a les flames... això som els fallers. És per això que, fent honor al ben atorgat títol de patrimoni immaterial de la humanitat, crearem unes falles...

Irene Mª Sancho Atanet

Indumentarista de Segles Indumentària Valenciana i presidenta de ASCIVA (Associació de Comerços d’Indumentària Valenciana)

Després del fatídic 10 de març “Ara la prioritat és la salut dels ciutadans, les falles és *postponen”, en els meus 30 anys mai vaig creure que podria escoltar semblant frase tan dolorosa i tan plena d’incertesa. Els fallers i falleres ens afonàvem, no donàvem crèdit al qual esdevenia i ni tan sols podíem entrellucar el que ens venia damunt.

Va ser molt dur el 14 de març baixar la persiana de la meua botiga, suposava moltes coses: no saber quan la tornaria a obrir, quan podrien visitar-me els meus clients, però sobretot, quan serien les falles. És difícil fer entendre a una persona no fallera el que suposa la cancel·lació de la nostra festa, en el laboral i en el sentimental, però la realitat és que és tot un món, i amb un plus afegit: les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En el pla laboral, l’anul·lació de les falles suposa principalment, unes grans pèrdues econòmiques, ens enfrontem a un pròxim tancament d’empreses artesanes i a la desaparició del sector. És trist saber que companys estan tancant negocis familiars, la veritat és que estem en una situació completament de deixadesa i abandó per part de les administracions.

Com a fallera, cada vegada és més dolorós veure passar el temps i veure el teu casal tancat, veure els vestits perxats, carrers buits de falles i la desmotivació de tots els fallers.

Afortunadament, tinc clientes que ja han triat els seus nous vestits, les seues noves il·lusions, sense data, però s’han creat un nou somni, fem vídeo anomenades, em visiten, em criden, m’escriuen, estan molt atentes i pendents de mi, i això és el més bonic que li pot passar a un indumentarista en els pitjors moments que poden tindre.

El camí s’està fent molt llarg ja, hem viscut diverses anul·lacions de Falles des de l’inici de la pandèmia i la veritat és que se’ns està fent costa amunt tot. En aquests moments estaríem al 200%, presentacions, pre-falles… una infinitat d’actes que no es poden realitzar.

Pense moltíssim en les falleres majors i presidents, aqueixos representants que per segon exercici se’ls ha trencat el cor, des d’aquestes línies us dic que molt d’ànim, que tot passarà i que no deixeu que aquest maleït virus trastoque ni un dels sentiments tan fallers que teniu, no deixeu mai que desaparega la vostra il·lusió i la vostra passió per aquestes festes tan nostres.

I, finalment, anime a tota aquella persona que puga donarse el capritx al fet que no deixe per a més endavant el que pot fer ara. Encara que siga un simple detall: no deixes de comprar indumentària. Crea’t una il·lusió nova, deixem arrere tot el dolent que aquesta pandèmia de la Covid-19 ens ha deixat, a qui no li ha fet feliç rebre o comprar un vestit o un complement nou? Perquè ara és el moment d’ajudar al teu indumentarista i de fer-te feliç a tu mateix. #Tornarem. #salvemlesfalles

Alejandro Genovés Herrera

President de la falla la Paperina 2020 de Benicarlo

Diari d’una plantà i desplantà Dilluns 9 de març de 2020; Comença el gran dia el més esperat de tots els membres de la falla, el dia de la plantà, de la que anava a ser la nostra falla del 2020.

Molt il·lusionats tots, ens presentem en l’oval on plantem el monument durant 43 anys, comencem com quasi sempre, els primers de totes les comissions, a muntar el monument al carrer, un dia assolellat i perfecte, sense vent i sense pluja, per a poder exhibir el treball del nostre artista faller.

Una vegada descarregada la falla, toca descansar i agafar forces per a passar la vesprada.

Passava el dia i ja es respirava l’ambient faller, ganes de festa i moltes ganes de veure el monument en el centre del carrer.

Les nostres falleres majors, Mireia i Anaís, no van perdre l’oportunitat per a immortalitzar el moment del dia de la *plantà.

A mitjan vesprada ja es podia presenciar el monument plantat enmig del carrer.

Dimarts 10 de març de 2020.

Era un dia ja molt difícil d’explicar, ja hi havien rumors que si se celebraven les falles o se suspenien, tota la vesprada

ultimant tots els preparatius per a poder celebrar les falles, carpa, demanats de la beguda, menjar, etc.

Va arribar el moment que cap faller volia escoltar, vaig rebre una anomenada a les 22 h.

De la nit, reunió urgent per a tots els presidents de les falles de Benicarló, a l’ajuntament.

Les falles se suspenien fins a una altra ordre, aqueix dia el telèfon tirava espurnes i treia fum, tot eren nervis, preguntes sense resposta, en fi una bogeria.

L’endemà, des de l’ajuntament ens van dir que havíem de desmuntar el monument, en un dia, i la carpa també, abans del divendres havia d’estar tot buidatge.

Tot era un drama, la gent de la falla plorava i estava molt trista per la situació que estàvem vivint.

Al matí vaig enviar un missatge a la comissió, per a fer-nos una foto d’enguany tan atípic.

Per descomptat no podia oblidar immortalitzar aquest moment amb els càrrecs d’aquest any 2020, un record inoblidable que no li ho desitge a ningú.

Comencem a desmuntar el monument, nervis i més nervis, tocava organitzar-nos tots per a fer una cosa que mai havíem fet abans, desmuntar una falla, qui ho diria...

Al final tot va eixir bé i no es va trencar cap peça, també es va recollir tot això del carrer i va quedar tot net ,com si no haguera passat res, és trist, però va anar així.

Encara sort que un president d’una falla, que té unes naus industrials, es va oferir a totes les comissions falleres, deixar allí el monument, han passat ja diversos mesos i encara continuen allí esperant que algun dia se’ls puga calar foc.

Esperem que aquest any pròxim es puga celebrar alguna cosa i que tots els càrrecs de totes les falles puguen gaudir de la cremà de la falla, perquè s’ho mereixen, ha sigut un any difícil d’explicar.

Vicent Blasco Miró

Faller i florista (o florista i faller, tant si val).

Falles i flors en temps de pandèmia La meua condició de president de la comissió per a les falles del 2020, unida a la del meu fill com a Cavaller Acompanyant de la Fallera Major Infantil, em va fer ser molt previsor respecte a la meua feina en la floristeria davant la campanya del Dia del Pare i l’ofrena de flors de falles.

L’objectiu era avançar al màxim les comandes per poder gaudir amb certa llibertat dels dies grans de festa. Per eixe motiu el cap de setmana del 7 i 8 de març vàrem treballar de valent la meua dona i jo per tal de tenir amanits tots els rams, piques i cistelles de l’ofrena que, convenientment preservats, vàrem guardar a la càmera frigorífica on havien de romandre fins la nit del dia 18. Malauradament d’allí no varen eixir per a ser oferits a la patrona en el matí de Sant Josep, sinó que el dia 6 d’abril, després d’haver superat, tant la meua dona com jo la Covid-19, vàrem poder tornar a la botiga per tirar-los al fem i desconnectar una càmera que no es va tornar a encendre fins el dilluns 18 de maig, quan vàrem poder reprendre amb certa normalitat la nostra feina.

El dimarts 10 de març jo no em trobava bé. Em vaig alçar endolorit i amb una mica de febre. L’activitat fallera dels dies anteriors havia segut frenètica, per les nits feia fred i l’únic que vaig pensar en alçar-me va ser: vaja, ara que ja venen els dies grans, va i em refrede! El coronavirus era una amenaça però a Borriana sols sabíem d’algun cas puntual.

Qui ho anava a pensar! Tenia per davant un dia complet. Pel

matí visita d’escolars al Museu Faller, per la vesprada una reunió per organitzar el nomenament del mestre Pepet com a Fill Predilecte de Borriana, després l’assaig amb el meu fill i la Fallera Major Infantil del poema per a «Pleitesía» Infantil del dia següent i ja per la nit la «Pleitesía» a la Reina Fallera i l’Homenatge de les Falles de Borriana al meu estimat amic Quino Puig (homenatge que a més havia segut proposat per la meua falla conjuntament amb altres dos).

Precisament al bo de Quino és al que li vaig dir a mitjan matí que no podia seguir amb les visites al museu, estava fatal i me’n anava a casa. Maleït refredat! En quina mal hora! Dinar calentet, paracetamol i al llit una bona estona a vore si em passa. L’analgèsic va fer efecte i a les sis ja estava a la reunió, una mica atordit però molt millor que al matí. A les nou i mitja era la concentració a l’ajuntament per fer la desfilada fins al Teatre Payà on havia de tenir lloc l’acte. Cert és que la paraula «coronavirus» anava ja en boca de tots però res feia presagiar el que passaria sols un hora i mitja després. Assegut a la butaca del teatre, el mòbil comença a no parar de vibrar. Alguna cosa grossa devia estar passant quan aquell aparell no estava quiet ni un minut. Dissimuladament el vaig treure de la butxaca i vaig vore que al grup de WhatsApp de la falla hi havia prop d’un centenar de missatges, al de la Federació de Falles també i a més un bon grapat de missatges personals. Açò que vol dir?

Em vaig preguntar. En ficar-me a llegir em va caure el món damunt. El President de la Generalitat acabava d’anunciar la suspensió de les falles per motiu de l’avanç del coronavirus.

L’acte va arribar a la fi, però l’ambient al teatre era tens.

Com jo, ja la majoria de la gent estava assabentada de la noticia. Per a mi el pitjor va ser haver-li-ho de comunicar a la meua Fallera Major asseguda a la butaca del costat.

Aparentment ho va encaixar bé, a l’endemà no tenia consol.

Era el seu any i acabava de saltar pels aires. Nomes es va tancar el teló, l’alcaldessa i la regidora de falles els ho varen comunicar a la Reina Fallera i a la seua Cort d’Honor, probablement les úniques que en tot el teatre encara no sabien res. Els plors s’escoltaven des del pati de butaques.

Per a la pobra Elena (Reina Fallera) la desgracia vindria 50 dies després amb la pèrdua de sa mare que no va poder superar la infermetat. Definitivament, el maleït virus havia acabat amb tot, amb la il·lusió de milers de fallers i falleres i el que és més dolorós encara, amb la vida de molts familiars i amics. El que va vindre després és de sobra conegut: confinament domiciliari, centenars de malalts, fase 0, 1 ,2..., nova normalitat, heroic treball dels sanitaris i una legió de «boca-xancles» obstinats en buscar culpables per un virus que ha provocat una pandèmia mundial. Ah! I por, molta por.

El dilluns 18 de maig, Floristeria Vimar va reobrir de nou les

seues portes amb totes les mesures sanitàries i higièniques que dictava la nova normativa. Vam romandre tancats dos mesos, concretament des del 14 de març fins eixe dia. Pel camí es varen quedar les campanyes del Dia del Pare, la Setmana Santa, el Dia de la Mare i les comunions.

També les bodes previstes varen anar cridant per anul·larles i posposar-les per quan arribés un temps millor. Vista la situació ens posarem de seguida a incentivar la venta per les xarxes socials i a oferir l’entrega a domicili sense cap cost per intentar alçar una mica el negoci. El fet que els treballadors autònoms poguérem per primera vegada cobrar un subsidi, junt a la condonació de la quota durant tres mesos i l’ajuda de la Generalitat varen ser sense dubte un alleujament en el negre panorama que se’ns venia damunt. A una floristeria els mesos de primavera es genera una bona part dels ingressos de l’any. Amb el bon temps comença la campanya de la planta que a l’hivern ha estat pràcticament paralitzada i a més compta amb festivitats molt assenyalades com abans he referit, per eixe motiu perdre els mesos de Març, Abril i Maig és un dur colp del que costa remuntar, més venint de Gener i Febrer que de per si ja solen ser prou fluixos amb l’única excepció del dia dels enamorats i tenint en compte que en arribar l’estiu la feina torna a baixar i no remunta fins l’octubre amb la campanya de Tot Sants i després la de Nadal. En l’apartat positiu (tot no van a ser penes) està que el setembre, de normal tranquil, es varen celebrar la majoria de comunions que no varen tindre lloc al maig i això va ajudar a no tancar l’any més malament. Ara, amb el bitxo encara rodant i fent de les seues, les expectatives són encara poc favorables, però amb imaginació, ganes i molt d’esforç anem intentant superar tots els entrebancs que se’ns presenten i esperem aviat anar recuperant la normalitat i amb ella les festes i celebracions que tant ens agraden i que, a part de gaudir-les, són la nostra feina i el nostre sustent.

Perquè no hi ha que oblidar que la vida, si és amb flors, és molt més bonica. Cuideu-vos.

Entrevista a Pedro Santaeulalia Per Aitor Sánchez Collado

“Volem un calendari per poder planificar la pitjor crisis de les falles” Amb el seu tercer treball, encara a examen del gremi, va aconseguir entrar per la porta gran amb el ninot indultat (1997) inspirat en el seu iaio. L’any 2001 arriba a la plaça de l’Ajuntament, amb poc més de trenta anys. La falla que despedia el segle XX li obria les portes de la secció especial a Sueca-Literat Azorín el 2002 (Desitjos, només en Nadal? ). Arribar i besar el sant amb un primer premi. La resta va venir rodat: va ficar en marxa la major factoria de falles coneguda fins a la data i un glop de taula en el palmarès de premis amb set primers de la màxima categoria: cinc ors a Nou Campanar: Qui espera, desespera (2004), Ser o no ser (2005), Tot a cent (2006), El desafio (2007), Quant de conte (2008). I dos primers a Convent Jerusalem: El cazador cazado (2011), Qui paga... mana (2013). Qui va ser nomenat a batre el record de vint primers premis de Regino Mas anunciava la seua tornada la màxima categoria per 2022... La crisi del coronavirus ho ha paralitzat tot, però no les seues ganes de tornar a triomfar.

Com et vas assabentar de la cancel·lació de les falles?

Estàvem en el taller, tréiem falla l’endemà que ens confinaren. Estàvem esperant perquè teníem molta faena en el taller, el típic. Per poc no ens pilla en el carrer.

Quina era la situació del taller en eixe moment? Quines falles tenies per plantar?

Per a març féiem Peu de la Creu, Doctor Collado, Olivereta, la infantil de Luis Santangel (ja que la meua neboda és la fallera major infantil), també plantàvem a Catarroja. I com ja és tradicional les falles de després de falles, les de Torís i Montserrat, que també s’han quedat paralitzades.

Us ho esperàveu?

Al principi no ens créiem ningú esta parada. Créiem que anàvem a ser a uns dies per a veure la situació, però després vam veure que era de debò. No ens ho créiem. Intentem indagar i parlar amb gent de l’Ajuntament, amb mitjans de comunicació, etc. per a obtindre un poc més d’informació, però el caos era total. Segons passaven les hores, la cosa empitjorava. I ja ha passat un any i continuem igual o pitjor.

Quina va ser la teua reacció mentre assimilaves la tragèdia?

Com no podíem fer res en el taller, ni teníem res al carrer, el primer que vaig fer va ser fer ronda juntament amb el meu fill i visitar als companys de la secció especial que tenien dificultats per a desmuntar la seua falla, com Vicente Martínez a Cuba –Literat Azorín; o Sergio Musoles, en Regne de València. També em vaig passar a visitar a Vicente Llácer a Sueca-Literat Azorín, que al final va arribar a desmuntarse. Tots aturats i amb els trastos al carrer. Un desastre.

Una situació estranya a Sueca-Literat Azorín, perquè uns dies abans ja s’havia anunciat que plantaries en secció especial en 2022…

Sí, és l’única falla d’especial que canviava d’artista, es va decidir al febrer, ningú podia imaginar això. Tinc una gran amistat amb Vicente Llácer, soparem junts per a formalitzar en la reunió posterior el traspàs natural, escenificar que no hi havia mal rotllo. Arribem fàcil a un acord, però ningú podia imaginar el que va vindre després.

Com has viscut la incertesa?

Amb el Gremi tenim comunicació fluida amb informació sobre les reunions amb les administracions i les ajudes

que es van aconseguint. De fet, em sembla una bona idea l’ampliació de la subvenció de l’Ajuntament amb la condició que les comissions mantinguen per a futurs contractes el 75% del pressupostat l’any anterior. Hem pogut eixir cap avant. Minven els pressupostos, i és un caos d’infraestructura de guardar en taller i de calendari. Al no tindre una data concreta és molt difícil planificar el treball diari del taller.

Tots volem unes falles dignes, no volem traure les peces al carrer i cremar-les. Tots estem d’acord en una expressió mínima de la festa. Els artistes som conscients de les falles estan perdent cens i és difícil. Però hem d’estar units.

Nosaltres no hem transportat res ni a la Marina ni a la Fira de València. Gràcies a Déu tenim un gran local buit al costat de la nau que ens permet tindre totes les peces controlades.

Arribem a un acord econòmic amb les comissions. Això de Marian i La Fira serà un guirigall a l’hora de traure totes les peces alhora.

Com heu gestionat la cancel·lació de les Fogueres de Sant Joan a Alacant?

Hem seguit la mateixa pauta que un any normal. Es van acabar les no falles i dediquem un temps a millorar alguna escena per a donar-li més vida al projecte inicial i després comencem a treballar en els projectes d’Alacant. Ens dediquem a acabar-les, perquè hi havia la possibilitat que plantaren abans que les falles (Fogueres en la seua data habitual i del 16 al 19 de juliol, falles). La maquinària ha de continuar.

Com veus la situació actual del sector de l’artista faller?

La crisi en aquest món és cíclica i continuada. El meu iaio ja feia falles, el meu pare feia i jo i els meus germans hem seguit l’ofici i sempre hem viscut el mateix. En aquesta professió els artistes fallers posem molt més treball del que se’ns paga. Tots volem competir, si no guanyes un premi interessant, a l’any següent no et renoven (per molt que el

dia abans dels premis els haguera encantat la falla). Dos anys roïns de premis no t’aguanten. No hi ha una fórmula, ni consens. Es va intentar des del Gremi d’Artistes Fallers, abans de la covid, marcar uns cànons de mesures màximes per seccions per a limitar aquest descontrol i al final va arribar la gran crisi.

Quines aspiracions de futur planteges?

Les generacions noves tornen a entropessar amb la mateixa pedra. Es continua posant molta quantitat i també la qualitat. De fet, hi ha molts artistes que cada vegada treballen millor, amb més qualitat.

El cartó era molt patit gràcies als “refregits” i el suro el va revolucionar tot…

El refregit no va acabar amb el cartó, perquè hui dia es continua comprant i venent entre companys ninots de suro i digitalitzacions. El pas del cartó al suro ha accelerat el procés de creació de la falla, però no la quantitat de treball i volum, perquè els artistes posem més i més. La introducció del suro fa 20 anys en la confecció total de la falla va portar amb si l’augment dels volums, ja que el suro pesa menys i possibilitava treballar amb volums més arriscats, menys pes i més quantitat. Tot creixia, també la mà d’obra necessària per a acabar aqueixes grans peces. Els pressupostos creixien menys.

Jo he viscut tot el procés de treballar el cartó i la transició al suro. Si el meu pare fera amb els mitjans de hui dia els treballs que feia en cartó per a Na Jordana, guanyaria diners. Perquè les comissions s’estan gastant quasi el mateix que fa 20 anys. La falla de 120.000 euros d’ara té molt més volum i mà d’obra que les costaven 20 milions de pessetes als 90.

I com hem arribat a aquesta contradicció?

En tots els treballs quan hi ha una revolució tècnica, es produeix un camí doble i contradictori: d’una banda, la tècnica t’afavoreix i facilita el treball (de modelar en fang, traure motle, armaçonar, empaperar, passem amb l’ús del suro a dissenyar en ordinador i traure la peça modelada), però d’altra banda ix molta més competència que té accés fàcil a eixa tècnica. I a l’haver més competència, en lloc de millorar el procés i la vida laboral de l’artista, els artistes fallers posem més, competim entre nosaltres i qualsevol avanç en la tècnica s’incorpora ràpidament al taller. Així és impossible avançar en una millora de la qualitat laboral.

Jaume Bronchud

El lamentable desig per no complir Es diu que ni la Riuada va poder amb les falles. No obstant això, en l’imaginari col·lectiu quedarà el 10 de març de 2020 com eixe instant en què tot va canviar. A les portes de la gran setmana fallera, la pandèmia mundial de la COVID19 va aconseguir el que pareixia impossible. Fins llavors, les Falles es van suspendre un parell de vegades en les acaballes del segle XIX i durant la Guerra Civil. Però que no haguera celebració de falles quedava, utòpicament, en la llista de desitjos per no complir de tots aquells que cada vegada que algú es queixava o denunciava la nostra festa, es disparava amb un «un any tindríem que no plantar falles i així la gent sabria quant aportem». I a pesar de ser un desig per no complir, la vida que camina sempre donant volantins d’improbabilitat ens va donar l’oportunitat de saber-nos sense festes.

Recorde la intervenció del llavors ministre Illa mentres menjàvem una paella en el casal del Tio Pep, sabent que entre aquelles paraules estava en risc el futur d’una setmana fallera que, sense donar-nos compte, ja havia caigut els dies previs. Sempre ho he pensat: els fallers estàvem tan abstrets en la nostra organització que el virus que assolava Itàlia ens pareixia llunyà i anecdòtic. Però en una qüestió d’hores, tot va canviar. No havia desaparegut encara el fum de la plaça de l’Ajuntament i la notícia va caure com l’autèntic pitxer d’aigua freda que era. Fins al 14, dia que es

va instaurar l’Estat d’Alarma, encara pensàvem si tot allò podria ser qüestió d’hores, de dies. En el pitjor dels casos, de setmanes. Però la veritat és que l’esdevindre dels fets van deixar clar que la història li donava una nova oportunitat a la cancel·lació de les falles, amb tot el que això comportava.

Les primeres hores van ser de temor per al sector dels artistes fallers especialment que van trobar en la possibilitat de plantar per juliol l’eixida menys dolorosa als seus propis temors. M’atreviria a dir, que el primer dolor va ser per als fallers que van vore esfumar-se la seua festa quan esta ja tocava a la porta. I bona mostra d’això és que, qualsevol que ara ens llija, recordarà que lentes van passar les hores entre el 14 i el 19 de la setmana més plujosa que recordarem.

Passat el 20, amb eixe foc purificador que no va cremar, tot va paréixer tornar a una normalitat que no ho era.

Estàvem tancats, sí, però des de la soledat del domicili les falles se sabien passades i amortitzades. L’esperança estava en quatre mesos després, data que la pandèmia es va encarregar d’arrasar també...

I el meu record d’aquells dies, professionalment, va ser la reinvenció d’una manera de comptar, sense poder eixir de casa, fent ràdio a través del telèfon i televisió des de la cam del propi despatx. El contacte amb els companys era per whatsapp. I la sensació d’acabar cada programa era tornar a la soledat de la pròpia llar, el temor pel que no teníem prop i els aplaudiments de les huit de la vesprada que ens van ensenyar a fer comunitat... En poques setmanes, els projectes van passar a ser necessitats. L’economia va penjar els tallers, cases d’indumentària, orfebreries, bandes de música, empreses d’il·luminació... El lamentable desig per no complir es va complir i va començar a evidenciar que més enllà d’una festa internacional i de l’increïble teixit social que suposa, hi ha un autèntic motor econòmic que es va trencar amb la paràlisi de la setmana fallera. «Un any tindríem que no plantar falles i així la gent sabria quant aportem»; pensat i fet.

Més enllà de la situació sobrevinguda, no obstant això, i amb la mirada posada en les falles que sí que celebrarem al setembre, amb permís del coronavirus, quedaria per saber si la segona part del desig per no complir s’ha aconseguit o no. Sap la gent quant aportem els fallers? Ha servit la crisi

per a posar de manifest que més enllà del soroll i l’algaravia, hi ha un autèntic motor econòmic per a la Comunitat?

Sincerament, crec que no. Les dades de la macroeconomia no han servit per a evidenciar la necessitat d’esta festa. Segur que els xicotets sectors, sí. Els tallers, els músics, les empreses, els orfebres, les cases d’indumentària han trobat en l’anunci de setembre un revulsiu per a tornar a sentir la força de l’economia que prové de les falles.

Calcule que tardarem molts anys a repetir el lamentable desig per no complir, hem patit i sentit amb una feresa indomable el quedar-nos sense falles de veritat, però els fallers deuríem d’anar buscant ja noves maneres per a convéncer als no convençuts de que som indispensables, necessaris. Fins a hui no ho hem aconseguit. I això de tindre «desitjos per no complir» ja hem vist que no servix per al just reconeixement de la nostra festa i ha sigut un preu massa car per a nosaltres, els fallers.

Així que, el millor que podem fer, serà plantar, cremar... i sí, començar de nou!

Manolo Jorge Gonzalez

Delegat de Juntes Locals de Junra Central Fallera

Aquells feliços dies de març

Nosaltres estàvem al que estàvem en aquells feliços dies de març, dies que ja semblen llunyans, dies que ens costa fer-nos a la idea de com serien.

Veníem d’una Gala en la qual mostràvem el potencial que teníem en unir-nos, encara que francament, poc o res ens importava allò. Havíem aconseguit, una vegada més, estar en una mascletà al balcó, i aquelles fotos de l’assenyalat dia, sí que eren senyal de la importància de la nostra població en el nostre particular Falleril Món.

El dissabte trepidant de cavalcades, donava pas a un diumenge d’aquests que ens agraden amb paelles i tardeo pertot arreu. Arribaven notícies de les quals no volíem oir, no ens podien entelar aquell fi de setmana tan esperat.

Dilluns de ressaca. Dimarts de gestions prèvies a la festa fins a les 22,19 hores: es va parar el rellotge en aquell moment i crec que molts encara no han aconseguit posar-lo en marxa.

Galiana diu que ell farà les Falles al setembre, crec que parla d’això, d’ell. Però i jo: quan? No sé… i a qui podria cridar per a preguntar-li?

No hi ha ningú. Això no pot ser que mamó el Galiana, resol el seu, però no es recorda dels pobles. Muntaré una que es cagaran els de València, totes les Juntes Locals unides som invencibles.

Llavors preparem i signem un comunicat conjunt. Ni em recorde que deia aquell comunicat però era molt potent, i escoltarien la veu dels pobles. al final tot era igual i va arribar l’estiu. i va passar després setembre sense Falles. Començava el #Tornarem que treia el cap entre cançons per a les xarxes i reunions per zoom.

Des de conselleria algú ens mirava amb tendresa, isaura li cridaven a ella, i podíem intuir alguna cosa fresc darrere de la mascareta, a pesar que sempre sentirem una presència hostil després de l’espiell de la porta.

Fruit d’aquell amor d’un dia, naixia un grup de romàntics disposats a plantar Falles al més prompte possible.

Ferrán el de torrent s’encarregava que el nombre de components de poble fora el més gran possible, i la veritat és que hi havia bastants però clar…… no estava jo. Mai vaig

aconseguir comprendre com era possible que en aquell sarau no estiguera jo. Amb el que jo sé de Falles!!!

Una vesprada de maig, aquella colla eixien de la Conselleria i soltaven la pildoreta que al setembre es podia plantar. Una altra vegada el feliç setembre que volia ser protagonista en una Festa de març.

L’endemà passat, una marea roja decidia que el Cap i casal se sumava al repte de plantar, i ens tocava a nosaltres preguntar als nostres consistoris i a les nostres bases que opció triàvem entre continuar apostant per aquest 2021 o donar-lo per liquidat i mirar irremeiablement cap al 2022.

Alguns ho van tindre clar, però en altres llocs es van lliurar autèntiques batalles entre germans, amb solucions que a pocs acontentaven però solucions al cap i a la fi.

Ara és temps de gaudir per a alguns i de cicatritzar ferides per a uns altres. Cadascun al seu, com tota la vida. I a més, dins de quatre dies, tornarem a estar en el que sempre hem estat, com si aquest malson no haguera passat.

Mentre això ocorre, sempre et quedarà una nit de Ronda veient plàstics, o potser prefereixes “Fallers pel Món”. Algun segur que fins gaudiran de les dues coses.

Intentarem ser tots feliços, sabent que res haurà canviat. Al cap i a la fi perquè canviar alguna cosa que funciona!

No tinc clar si bé o malament, però funciona de tota la vida Collons!!!

Ferran Martínez

“El millor pla A sempre serà celebrar falles” Xarrada amb Miguel Ángel Tomás Miguel Ángel Tomás, sempre va estar atret per la pólvora.

Des de la seua infància en la qual jugava a ser pirotècnic amb el “quimicefa”. En la seua adolescència va decidir formar part d’una comissió fallera, atret per les despertades que es realitzaven en les falles més al nord del nostre territori, i ens diu ben orgullós que forma part de la comissió de la Falla del Embut des de fa quasi 4 dècades Dir a Benicarló que formes part de la comissió no és a dir només que eres faller, no.

Allí l’organització de les comissions falleres és una mica diferent del que coneixem per la nostra comarca. Allí ser de la comissió és estar compromés amb la falla, ja que a més de pagar més quota, eres dels quals et toca currar durant tot l’any, i sobretot en la setmana fallera, ja que la principal font d’ingressos de les falles benicarlandes és la setmana fallera.

Però el que ens interessa de Miguel Ángel és el seu vessant professional, ja que el cognom Tomás és un dels referents actuals en la pirotècnia valenciana.

Miguel Ángel no és un d’aquestos pirotècnics que la tradició li vinga de família L’es va iniciar com a treballador en una de les pirotècnies mítiques com és Bronchú, on va aprendre tot el que actualment sap i es va formar com a pirotècnic.

Va decidir crear la seua pròpia empresa, Pirotècnia Tomás que amb el temps s’ha creat un nom en

àmbit festiu no sols en el nostre territori, ja que ser pirotècnic en les terres del nord de la Comunitat Valenciana li permet abastar tot un territori com és el català en el qual la passió per la pólvora festiva també està molt arrelada.

Però Pirotècnia Tomás també està vinculada a una data, l’11 de març.

Una vegada ficats a recordar aquell 11 de març 2020, ens matisa que no és la primera vegada que li han cancel·lat una “mascletada” en la plaça de l’ajuntament en falles, ja que l’11 de març de 2004 va ser l’atemptat a Madrid, i encara que ell no disparava aquest dia, el feia al següent i el dol pels morts va fer que se suspenguera la seua mascletada tenint que dispararia en un atípic 20 de març amb l’ambient faller ja apagat. Però el següent any la programació dels trets va voler que el seu coincidira en 11 de març i una vegada contractat tot, es va decidir no disparar aquest dia al ser el 1r aniversari de l’atemptat, traslladant el tret a maig amb motiu de la celebració de la Verge dels Desemparats.

Amb aquestes “anècdotes” ens destaca que malgrat que l’11 de març és un dia amb “efemèrides” negatives com el tsunami del Japó en 2011, és el seu dia, el dia que Benicarló i la seua peculiar manera d’entendre la pólvora i les falles prenen el Cap i casal, ja que són molts els benicarlandos que venen a València omplint autobusos i trens per a passar una jornada festiva en les prefalles del Cap i Casal.

Les falles 2020 Pirotècnia Tomás també tenia la responsabilitat de disparar la mascletada nocturna que es va disparar després de la celebració de la Cavalcada del Ninot de València dissabte, 7 de març Miguel Ángel ja va notar que aquest dia no era com altres anys, no hi havia el mateix ambient, les notícies que arribaven no eren molt positives i l’ambient festiu d’altres anys no acabava de veure’s, fins al punt que el seu equip van decidir no eixir de la plaça ni per a sopar i ho van fer en l’espai que les pirotècnies tenen habilitades en la plaça a manera de magatzem.

Van passar els dies i el 10 de març ja corria com la pólvora la possibilitat de la suspensió de les falles, però Com s’anaven

a suspendre les Falles? Suspendre una revetla en les festes patronals val, però les falles això es veia impossible.

I va arribar les 22.00 h i el president de la Generalitat es dirigia a tots els valencians per a anunciar el que es rumorejava durant tot el dia però que tots véiem impossible.

L’equip de Pirotècnia Tomás ja havia preparat tot el material que es trobava preparat en els camions per a eixir a les 4,30 h cap a València. Això hauria sigut en condicions normals, però aquell 10 de març Miguel Ángel va esperar despert fins que prop de la mitjanit va rebre la confirmació de manera oficial que no havia de desplaçar-se a disparar a València.

Va desconvocar als 15 companys que havien de muntar una nova cita en la “catedral de la pólvora” i van quedar en el taller a l’hora habitual de cada dia.

L’endemà la sensació era estranya, un 11 de març i estaven a Benicarló i les notícies que arribaven cada vegada eren més confuses pel que a meitat demà van decidir recollir i cadascun a la seua casa, per a ja recuperar les hores més endavant.

Miguel Ángel es va llevar el mono de pirotècnic per a enfundar-se el de faller i a l’estranya sensació d’estar a Benicarló un 11 de març sumar-li una altra estranya sensació com a faller, la desplanta, que tots els viatges que havia fet el dia anterior cap a l’oval (com anomenen a l’emplaçament de l’Embut) tocava fer-los ara al revés, per a desmuntar casal, llums i falla.

Tot va vindre de colp, sense opcions de pensar, només calia fer. Però va arribar el temps de pensar.

Miguel Ángel va començar a entendre que allò no anava a ser una cosa que en unes setmanes passara, com tots pensaven al principi.

Van començar les cancel·lacions, anaven caient a poc a poc, unes amb temps unes altres a escassos dies, de res servia el contracte, ja que la sanitat està per damunt de tot, i així ho veu ell també.

En un any normal una vegada passen falles tens signat el 70% de la producció del taller per a les festes d’estiu i en

aquest temps fins a Sant Joan el taller es dedica a produir tot el material del qual has de disparar fins a mitjan agost, per a aquesta manera poder dedicar-te a muntar els espectacles, però la situació real era una altra, cancel·lacions i més cancel·lacions i el poc que es feia, ho feien una setmana abans per a evitar quedar-se amb l’espectacle muntat.

Alguna cosa que a Miguel Ángel encara li supera és passejar pel taller i veure les caixes amb etiquetes, amb els espectacles muntats de les falles 2020.

Pirotècnia Tomás és una empresa familiar en tots els aspectes, ja que la pirotècnia és un sector que et fa treballar com si s’uneix família es tractara fins a aquell 10 de març de 2020, estava formada per 19 treballadors fixos i 2 eventuals en la campanya d’estiu, Ara excepte 4 tots estan en aquest L’estiu passat amb 8 treballadors van salvar la campanya i per sort amb la bona evolució de la pandèmia i la vacunació han passat de mirar-se les cares tots els dies a haver de realitzar pressupostos i projectes per a aquest estiu i com diu Miguel Ángel “S’han alineat els astres” i a final de

juny traurà a tota la plantilla de l’ere, ja que dispararà un espectacle “fora” A més, si no tenia bastant el sector, al maig 2020 (es va prorrogar per l’estat d’alarma) finalitzava el termini pel qual els tallers pirotècnics havia d’adaptar-se a una nova normativa per la qual han hagut de realitzar fortes inversions en seguretat antirobatori, que realment han suposat un important desemborsament en una situació realment complexa en el sector.

Miguel Ángel és molt sincer a l’hora d’expressar que li agradaria que aquest ambient que es genera al balcó de l’ajuntament de València a l’hora de disparar la mascletada de falles en el qual tots els polítics volen estar per a eixir a la foto, s’haguera mantingut a l’hora d’ajudar a un sector tan nostre, tan propi, com la pirotècnia, per què a l’hora de la veritat no sé han sentit recolzats i han trobat a faltar molts gestos.

Només els trets d’octubre a València i el “torna la *llum” de la diputació, han pal·liat alguna cosa, però són molts altres xicotets gestos els que es podrien fer fet.

El futur el veu complex, ja que són molts els tallers tocats i en ells professionals que han hagut d’abandonar el sector per a subsistir i tirar avant a la família.

Per a finalitzar la tertúlia, Miguel Angel es torna a enfundar el mico de faller i llueix orgullós en manera pare caldós d’una component de la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil de Benicarló “El millor Pla A que podem tindre és celebrar, és la millor ajuda que podem donar a tots els sectors, i el pense com a faller, no com a pirotècnic”

Ángel J. Sánchez Palop Vicepresident JLF Xàtiva.

Xàtiva, 10 de març de 2020, i el creiem que no podia passar, va passar.

La veritat és que aquest dia es podria catalogar com al dia “horribilis“ de les falles actuals Jo em trobava a la presentació del llibre de la Junta Local Fallera de Xàtiva, del que soc coordinador, encarregant-me del pas de diapositives, mentre la meua companya i amiga Yolanda Pérez feia la presentació del mateix.

Tenia un ull a la pantalla i un altre al mòbil, esperant una notícia que sabíem que aplegaria després de conèixer els últims moviments d’altres festes grans de la comunitat. Tal vegada esperant que això no passara, amb una esperança banal, ja que la situació empitjorava per moments.

Jesús González, president de la Junta Local Fallera de Xàtiva, em mirava esperant que li transmetera una senyal en forma de: “Amic, no tindrem falles“. Però no, aquesta notícia no aplegava, i l’acte va finalitzar sense senyals del molt honorable Sr. Ximo Puig.

No sabíem molt bé el per què d’aquest retràs però bé, ens vam anar a les nostres cases amb un llibret baix del braç que anunciava unes falles que no van ser tals. Ja de camí a casa, amb la ràdio posada, aparegué la notícia i tot es va capgirar.

Les falles, que des de la guerra civil s’havien celebrat de forma continuada, no omplirien els carrer d’alegria i soroll.

Els següents dies els recorde com a molt durs en quant a matèria organitzativa, amb reunions matineres amb el

consistori municipal, reunions amb les comissions i visites a les ràdios locals. Sense temps per a digerir el que estava passant, teníem que organitzar actuacions de diversos tipus, com vore un lloc on guardar els monuments de les comissions, parlar amb proveïdors, etc.

Recorde que després d’agafar-me un parell de dies de vacances a la feina per organitzar tot, el divendres d’aquella setmana vaig tornar al despatx. No vaig poder evitar acudir a la plaça de l’ajuntament de València a vore el bust de ”La Meditadora”, amb una mascareta gegant que cobria la seua cara, i que seria emblema dels fallers. La nostra festa s’havia aturat de colp, amb molts monuments als carrers.

La situació no ens agradava a ningú, però era el que tocava, hi havia que ser conseqüents, parar i esperar que es complira el lema que va envair les xarxes: “Açò també passarà“. El problema és que ni sabíem quan, ni que tardaríem tant, aplegant fins i tot a no ser les de 2020 les úniques falles que no van ser tals.

Entrega de premis 2020

Entrega de premis 2020

La gent, moguda per una falsa esperança, pensava que a juliol tindrien falles, però la realitat marcava un altre camí, que va ser per on finalment anàrem, que era el del aplaçament definitiu fins que la situació permetera tornar a una normalitat, lo suficientment normal, com per a poder tornar als carrers amb la llibertat necessària per a poder gaudir de la nostra estimada festa.

De seguida ens van confinar a tots als nostres domicilis, i com els fallers estimem tant la nostra festa, i no la volíem aturar d’aquesta forma, ens posarem a idear com poder celebrar la nostra setmana gran, dins de les possibilitats que la situació permetia, i així va ser. Prompte inundarem les xarxes socials de moltíssimes activitats, vídeos, etc. La gent es volcà a participar en tots els esdeveniments virtuals que es van organitzar.

Que no van ser les falles pensades i merescudes és clar, però que els fallers som una font constant per on brolla enginy i gràcia, també es va vore patent durant tot aquest temps.

Ofrena a la Mare de Déu de la Seu 2021

I així vam estar, reinventant-nos dia rere dia, fins que vam poder realitzar el primer acte faller de forma presencial, l’entrega de premis de l›exercici 2020, que a pesar de ser a porta tancada, va reunir a l›Il·lustríssim Alcalde de la ciutat, i President nat de la Junta Local Fallera de Xàtiva, a la regidora de falles, Les Falleres Majors de Xàtiva, les seues corts d’honor, President i membres de l›executiva, i 4 representants de cada comissió.

Aquest acte, que va resultar molt emotiu, i tingué lloc el 19 de setembre de 2020, va ser als Jardins del Palasiet, seguint totes les mesures sanitàries pertinents. Particularment vaig tindre el plaer de portar l›organització d’aquest acte, i puc dir que puga ser dels que més estima i dedicació he posat de la meua part.

Poc després, es va tornar a restringir la realització d’actes, i vam tindre que tornar a les xarxes, continuant fent gala de que l’activitat fallera no para, que la setmana gran de falles són 4 dies, però falles són tots els dies de l’any.

Els mesos anaren passant, i prompte vam conèixer que tornaríem a tindre un març, el mes més esperat per als fallers, sense la nostra festa. Una situació complicada per a tots, fallers i la resta d›actors relacionats amb la festa No va ser fàcil de gestionar aquest segon any sense setmana fallera, tots teníem ganes de sortir als carrers i omplir-los de pólvora, color i alegria, però la situació no ho permetia, així que ens va tocar tornar a organitzar el que les mesures sanitàries del moment permetien.

A Xàtiva vam realitzar moltes activitats a les xarxes, però també vam poder realitzar el 19 de març, una ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu de la Seu, a porta tancada, els representants de les falles de Xàtiva. Aquest va ser el primer acte en molt de temps, amb la nostra indumentària tradicional, i va omplir la ciutat de sentiment i esperança.

Just al finalitzar el mateix, es van disparar 2 mascletades simultànies, per a que ressonara a falles tota la ciutat.

Aquest emotiu dia va concloure amb un espectacle pirotècnic digne de ressaltar, ja que es va organitzar una disparada simultània de 20 castells de focs d’artifici, 1 per cada comissió de la ciutat, a l›emplaçament del seu monument, i un per part de la Junta Local Fallera. La gent va sortir als seus balcons i terrasses per a poder gaudir d’aquest espectacle, i les xarxes es van omplir de vídeos on es podia vore tota la ciutat il·luminada pels estels de les explosions de la pólvora.

Una nit màgica per a una ciutat que estima la nostra festa, que lluita dia a dia per la seua subsistència en moments difícils com els actuals, i que a pesar de no celebrar falles al setembre de 2021, per decisió democràtica de la majoria de comissions, continua treballant per a no tancar les seues portes i seguir impregnant de cultura i festa fallera cada racó de la ciutat.

Nit De Sant Josep 2021

Més prompte que tard tornarem, mai ens hem anat, però tornarem a omplir els carrer de la ciutat de l›esperit faller que sempre ens ha caracteritzat, som la segon ciutat que va vore plantar una falla als seus carrers, la primera fora del cap i casal, i en honor a Blai Bellver, omplirem els carrers de Xàtiva de magnífics monuments, sàtira, pasdobles i pólvora.

Poesia a

Eva Maria Montero Carretero

Quan la falla siga cendra i espurna s’envolarà la darrera llàgrima ab el ventijol suau de la nit.

Romandrà el sentiment en ta mirada per anys i més anys al teu cor acollit.

Quan el foc llance a la història fins a la darrera llesca de fusta, el vers farà memòria al temps passat, així com el caliu del teu somriure que a cada pas ens has dedicat.

Quan la vida passa i retorne este temps d’ara a recordar, farà la remembrança ab gran enyor, instants arrelats ara per sempre vivències de ser nostra Fallera Major.

Poesia a

Carla Arce Rodrigo

HERÈNCIA Dus l’herència del fòc en la mirada, la memòria del temps avantpassat, la veu del sentiment ben arrelada del vers que en poesia s’ha afillat.

Revius la tradició a cada instant seguint de la música la cadència, el compàs de l’ànima surant, l’esperit de la més profunda essència.

Estimes la festa des del breçol l’afecte renaix en cada rialla, en cada somriure, com ventijol, brolla la teua passió per la falla.

Així no és estrany el goig d’alegria que els teus ulls mostren en tanta tendror.

L’ilusió riu plena de simpatia per ser la nostra fallera major.

Llibret infantil Falla Barri Sant Gregori Torrent, falles 2021

President infantil 2021

Nacho Laderas Rubio Volguts fallers i falleres de la falla Barri Sant Gregori.

Soc el vostre president infantil Nacho.

Vull agrair als meus pares i germà el gran esforç per acompanyar-me sempre en aquest any tan estrany que estem vivint ple de tristesa per no poder celebrar les nostres volgudes falles.

També vuig donar les gràcies a la meua comissió per fer tot lo possible per adaptar-se a la situació que estem vivint.

No puc estar més orgullós dels meus companys de viatge Carla,Eva i Edu, espere de tot cor que podem gaudir unes falles com tots ells es mereixen.

Desitge de tot cor que prompte puga’m gaudir de les nostres volgudes falles i que es complisca el nostre somni de poder viure la nostra setmana fallera com sempre.

Un saludo i visca la falla Barri Sant Gregori.

Entrevista president infantil 2021

Nacho Laderas Rubio

Com estàs vivint el fet de ser President infantil dos exercicis seguits sense escollir-ho? Molt malt, perquè m’agradaria acabar com tocava, amb tots els actes i amb la nostra setmana fallera.

Com va ser el moment de saber definitivament que no hi havia setmana fallera en 2020? Em vaig posar malalt i vaig plorar durant tota la nit Què acte vas trobar més a faltar? Les despertades, per què m’agrada llançar petards amb els meus amics i passar el dia en el casal.

T’esperaves que hi haguera actes als quals has assistit amb mascareta? No, perquè em feia por que hi haguera molta gent però s’ha fet tot molt bé amb la distància de seguretat, però ha sigut molt trist sense cercaviles, ni música, ni res.

Com creus que seran aquestes falles 2021 en pandèmia? Amb la mascareta i la distància de seguretat.

Com veus que s’ha adaptat els xiquets fallers i les xiquetes falleres a la nova normalitat? S’han adaptat molt bé perquè tots són conscients i no es lleven la mascareta per a res.

Has pensat ja com combinar la mascareta amb la teua indumentària valenciana? Sí, una mascareta blanca i negra segons el tratge que he de portar.

Com t’ha donat suport la teua família? Com ha viscut aquesta transformació fallera.

M’han ajudat molt perquè sentíem por i tristesa per les falles.

Quin missatge donaries a la comissió de la falla en aquesta situació? Que no passa res, que això no és per a tota la vida mentre continuen seguint les normes.

Junta executiva

President Nacho Laderas Rubio Vice president 1r Raul Perez Martinez Vice president 2n Carlos Barrero Maestro Vice president 3r Sara Montoro Perez Secretària Carla Arce Rodrigo Vice secretària

Lidia Laderas Mayordomo Tresorera Hugo Silla Sáez Contadora Ainhoa Bermell Rivera Vice coMPTADORA Daniela Mena Diaz DelgADA DE festejos Lucia Raga Rodriguez DelEGAT d’eSports Gerard Raga Rodriguez DelegADA seC. femenina Daniel Laderas Mayordomo Bibliotecaria Lola Medina Zayas

Comissió

Ainhoa Bermell Rivera Alma Garcia Zafra Ana Maria Marin Ruiz Angela Adelantado Perez Ariadne Maestro Vera Blanca Garrido Sereno Candela Murcia Fernandez Carla Arce Rodrigo Claudia Dominguez Martos Daniela Garrido Casañ Daniela Mena Diaz Edurne Zornoza Hernandez Emma Maestro Vera Irene Garrigues Espinosa Itziar Zornoza Hernandez Laura Solana Hernandez Leire Benavent Jiménez Lidia Laderas Mayordomo Lola Medina Zayas Lucia Raga Rodriguez Lucia Gil Mena Martina Serrano Carrillo Noa Izquierdo Bustamante Nuria Peña Rubio Paola Cantos Hidalgo Paula Albiach Caballero Paula Dominguez Martos Ruth Cueva Molina Sara Montoro Perez Victoria Centelles Serrano Alejandro Garcia Vilanova Alejandro Garrigues Jimenez

Alvaro Gil Catalan Alvaro Lorente Garrigues Borja Miñana Serrano Bruno Terencio Chust Fernandez Carlos Alonso Viñes Carlos Barrero Maestro Daniel Chust Fernandez Daniel Laderas Mayordomo Denis Ruiz Cantos Eros Maffezzoni Calabuig Gerard Raga Rodriguez Hugo Anchel Gutierrez Hugo Silla Saez Izan Garcia Zafra Javier Berdun Sanchez Jorge Medina Zayas Jose Vicente Garcia Vilanova Josep Angel Gil Catalan Juan Mena Diaz Lucas Serrano Carrillo Lucas Silla Saez Marco Garrido Sereno Mario Lorente Garrigues Mario Diaz Escobedo Mario Perez Torres Mario Serrano Carrillo Martin Palop Guerrero Mikel Cantos Hidalgo Nacho Laderas Rubio Pablo Barrero Maestro Pere Peña Fernandez

Fallera major infantil 2021

Carla Arce Rodrigo

Estimats fallerets i falleretes de la nostra benvolguda comissió, que alegria em dona tornar-me a dirigir a tots vosaltres, com tots sabeu hem viscut un any bastant complicat per culpa d’un “*bichito” que va vindre per a canviar tots els nostres costums i manera de viure, hem passat d’ensenyar-li al món el nostre somriure de sobte tapar-nos-la, a no tindre cap contacte i a haver de parlar-nos amb la mirada, ens va arrabassar la nostra gran setmana fallera, aquesta que estàvem ansiosos que arribara, i en un obrir i tancar els ulls ens van cancel·lar les falles.

Però com a bons fallers estem acostumats a ressorgir de les cendres cada any, ens hem sabut emmotlar a les circumstàncies de la situació i hem sigut un exemple a seguir per a la societat del bé que ens hem portat, tancant els nostres casals i apartant la nostra vida de casal.

Però per fi hem tornat amb totes les mesures que ens obliguen fer i les respectarem totes, per a poder gaudir del que tant ens agrada als xiquets, estar en el nostre barri, tirar petards, jugar tots junts, veure nostra falleta per fi plantada en la nostra demarcació.

Espere i desitge que tots junts visquem aquesta setmana tan intensa que ens espera al setembre, perquè estic segura que seran les millors falles de les nostres vides.

Una salutació molt forta de la vostra fallera major infantil 2020/2021.

Entrevista major infantil 2021

Carla Arce Rodrigo

Com estàs vivint el fet de ser FM/Presi/FMI/PI dos exercicis seguits sense escollir-ho? Al principi va ser bastant difícil, ja que va ser prou inesperat però a poc a poc es va anar fent més real a mesura que anava passant el temps.

Com va ser el moment de saber definitivament que no hi havia setmana fallera al 2020? Va ser un moment molt difícil per a mi perquè estar tota la vida esperant enguany que per 5 dies te’l lleven assegues molta impotència de no poder fer res.

Què acte vares trobar més a faltar? Tota la setmana fallera, ja que cadascun d’aquests actes les fan especials tal com les coneixem i hem pogut gaudir d’elles.

T’esperaves que haguera actes als que has assistit amb mascareta? (el fet que hi haja actes durant la pandèmia) Si que esperava algun acte que un altre, ja que d’alguna manera o un altre les falles a poc a poc ha de tornar a ser com les coneixem actualment i això és gràcies ha l’esforç que fan els fallers per mantindre viva la festa en temps tan difícils com els d’una pandèmia.

Com creus que seran aquestes falles 2021 en pandèmia? Seran especials perquè fa 2 anys que estem sense falla però no com solien però les gaudirem tots junts més units que mai.

Com veus que s’ha adaptat el món faller / els xiquets fallers i les xiquetes falleres a la nova normalitat?

Tots ens hem adaptat com hem pogut i ens han deixat, hem participat en el que ens han proposat.

Has pensat ja com combinar la mascareta amb la teua indumentària valenciana? Sí, hem triat una màscara blanca de plometi per a poder-la combinar amb tota la meua indumentària.

Com t’ha recolzat la teua família? Com ha viscut aquesta transformació fallera? (falles en la nova normalitat). La meua família ha sigut el meu gran suport en els moments més difícils, ja que no tothom et pot entendre i ells m’han entés i recolzat en tot.

Quin missatge donaries a la comissió (infantil) de la falla en aquesta situació? Que prompte podrem tindre una falles tots junts en la nostra falla i gaudirem de tot el que podrem fer, podrem tornar a veure el nostre barri amb els monuments plantats, pentinar-nos en el casal, tirar petards tots junts i tornar a vestir-nos de valencianes per a poder tornar a passar per la verge en l’ofrena com tots els anys.

Falla infantil 2021

“Dí pa ta ta” Artistes:

Tedi Chichanova

DIGITAL O D’EMMARCAR DE FOTOS ANEM A PARLAR La nostra falla d’enguany parla de fotografia així que posem l’afany en versar la galeria

També fem de païsatges a les coses que ens agrada de dinars i de beuratges i alguna destrellatades.

Com resulta natural la foto és evolució si ara tot és digital ans se feia colecció.

Però la més repetida (I no importa si ixes lleig) la targeta està farcida de fotos de postureig.

En els àlbums o els retrats sempre evoquen els records que en el mòbil contemplats a vegades estan torts.

Així que passem avant en la nostra explicació que com sempre fem versant sense fer més dilació.

Gràcies a la modernor ara tenim a grapats estampes plenes d’amor on eixim fotografiats.

LA PRIMERA FOTOGRAFIA ÉS LA DE L’ECOGRAFIA Mira si estarà de moda ferse una fotografia que molt abans de la moda la primera de la roda és la de l’ecografia.

Esta foto prenatal també es fa en tres dimensions, resultant tan natural que comen+a el personal les primeres discussions.

Si li sembla la xiqueta o el xiquet, a algun major, de quin iaio és la careta, si com sa mare és rosseta o com el pare un tresor.

Entre tanta discussió el bebé dins de la panxa està en millor condició que si ixquera a fer menció entre esta xanxa i marranxa.

APAREIX PER A SUMAR LA FOTO FAMILIAR Després del naiximent la foto familiar, és la que vol la gent per dir, ara conscient, a qui s’ha de semblar.

La foto es repetix quan el temps va passant així se convertix en cor que presidix vida que es va sumant.

Tenint esta importància és ninot principal en el mig de l’estància, donantli relevància a tot nostre cadafal.

PER A VIURE EN MODERNOR FERSE FOTOS ÉS EL MILLOR Si no vols caure en l’infern de deixar de ser modern en este any del dos mil vint, feste’n fotos personals per a on les xàrxies socials penjarles prou a sovint.

Si montes en bicicleta o si estàs fent de vareta una falla d’especial, per a res servix l’afany si no te passes tot l’any penjantlo en xàrxia social.

Feste’n “selfies” sense parar quan te’n vages d’esmorzar siga a soles o amb amics, i meneja bé el ditet que aparega en internet que sou tots els més bonics.

Siga cert o postureig més bonic o siga lleig, l’important és compartir, recomptar a qui li agrada que més gent siga sumana i més gent poder seguir.

EN LA FOTO DEL CARNET PAREIX UN PARDALET Una foto que fa por perque sempre és la pijor sigues xiqueta o xiquet.

Es fa per obligació per a fer exposició en el cantó del carnet.

Per això a ningú li extranya que en les fronteres d’Espanya se formen cues tan llargues, perque costa endivinar qui ha de ser el titular d’eixes fotos tan amargues.

La que és bonica ix lletja que pareix una barretja entre Chucky i Gargamel.

No parlem de la que és rara que pareix una tarara cantada amb tot el recel.

La gent ix distorsionada tan cutre i perjudicada que és qüestió ministerial, canviar la foto llejutda per ferli la benvinguda a ditada digital.

LA FOTO MÉS DESITJADA SER FM NOMENADA la millor fotografia que es convertix en tresor, és quan arriba eixe dia de ser Fallera Major.

Per això en la nostra falla lluix molt este retrat, com una dolça contalla, la foto d’eixe regnat. És com una rialla que mai s’haurà de cremar, puix no ha de ser borumballa allò que s’ha de somniar.

la millor fotografia, que es convertix en tresor, és quan arriba eixe dia de ser Fallera Major.

Falles 2021

Entrevistes infantils Alma García Zafra Com has viscut l’estar a casa tant de temps per la pandèmia? Ni be, ni mal. Un poquet aburrida.

Què creus que ha sigut el millor i el pitjor d’estar a casa tant de temps sense poder eixir? Lo millor ha sigut que en casa he estat fent el que m’ha agradat i lo pitjor no poder veure als amics.

Saps que cal fer quan eixim de casa durant la pandèmia? Posarse la mascareta i toques algo desinfectarse.

Quines diferències notes en el col·le des que vam tornar en temps de COVID? La distancia de seguretat, molt de gel en totes les cantonades, la mascareta, no podem parlar mentres esmorzem i esmorzar en clase.

Tens ganes de tornar a la falla? Si, moltes.

Què és el que més trobes a faltar de pujar al barri?

Estar amb els meus amics, correr per el barri i jugar.

Com creus que seran les noves falles amb COVID? Amb distancies, mascareta..

Com ara Veurem a ninots amb màscares? Pot ser.

Tens ja la teua màscara amb tela de fallera preparada? No, encara es promte.

Alma García Zafra

Bruno Terencio Chust

Bruno Terencio Chust Com has viscut l’estar a casa tant de temps per la pandèmia? Be, m’ha agradat estar amb la familia.

Què creus que ha sigut el millor i el pitjor d’estar a casa tant de temps sense poder eixir? Lo millor ha sigut estar amb la familia i tambe va ser el naiximent del meu germa Daniel i jo vaig triar el nom. Lo pitjor va ser no poder estar amb el avis.

Saps que cal fer quan eixim de casa durant la pandèmia? Posarse la mascareta i no acostarse a la gent.

Quines diferències notes en el col·le des que vam tornar en temps de COVID? No estar al pati amb els amics de altra clase.

Tens ganes de tornar a la falla? Si, moltes.

Què és el que més trobes a faltar de pujar al barri?

Trobe a faltar el jugar al futbol, als amics i el Verenar amb ells.

Com creus que seran les noves falles amb COVID? Amb mascaret, crec que podrem estar junts amb els de la falla, altra volta.

Veurem a ninots amb màscares? Sí.

Tens ja la teua màscara amb tela de fallera preparada? No, pero la meua avia me la pot fer.

Daniel Laderas Mayordomo Com has viscut l’estar a casa tant de temps per la pandèmia? Bé, a casa jugant tota l’estona.

Què creus que ha sigut el millor i el pitjor d’estar a casa tant de temps sense poder eixir? El millor ha sigut com abans jugar molt i el pitjor no veure als meus amics del col·le.

Saps que cal fer quan eixim de casa durant la pandèmia? Si, portar sempre la màscara i llavarse les mans molt.

Quines diferències notes en el col·le des que vam tornar en temps de COVID? Jo cap Tens ganes de tornar a la falla? Moltes Què és el que més trobes a faltar de pujar al barri? Jugar amb els meus amics de la falla allí.

Com creus que seran les noves falles amb COVID? No ho se.

Veurem a ninots amb màscares? Jo crec si.

Tens ja la teua màscara amb tela de fallera preparada? Encara no, és molt prompte.

Daniel Laderas Mayordomo

Lidia Laderas Mayordomo

Lidia Laderas Mayordomo Com has viscut l’estar a casa tant de temps per la pandèmia? Malament, perquè m’he perdut moltes coses, com el viatge de fi de curs.

Què creus que ha sigut el millor i el pitjor d’estar a casa tant de temps sense poder eixir? No ho se, perquè jo ho he passat malament l’estar tant de temps tancada.

Saps que cal fer quan eixim de casa durant la pandèmia? Si, portar màscara, llavarse les mans i sobretot mantindre la distància de seguretat.

Quines diferències notes en el col·le des que vam tornar en temps de COVID? Moltes, perquè el meu ultime curs ha sigut 6é de primària i he passat a l’institut i ha sigut molt de canvi.

Tens ganes de tornar a la falla? Moltes ganes.

Què és el que més trobes a faltar de pujar al barri?

Pujar i sobretot gaudir de la falla i veure als meus amics.

Com creus que seran les noves falles amb COVID? Molt diferents.

Veurem a ninots amb mascareta? Sí, segurament els veurem.

Tens ja la teua mascareta amb tela de fallera preparada? No, encara no. Álvaro Gil Catalán Com has viscut estar a casa tant de temps per la pandèmia? Tristesa, perquè no podia veure als meus amics, ni anar a la falla, ni al cole, ni al futbol..

Què creus que ha sigut el millor i el pitjor d’estar a casa tant temps sense poder eixir? El pitjor ha sigut el que he dit abans i el millor que he estat molt amb els meus pares.

Saps que cal fer quan eixim de casa durant la pandèmia? Portar la mascareta, separació de 2 metres i ficar-se gel.

Quines diferències notes en el col·legi des que vam tornar en els temps de coronavirus? Portar la mascareta, sols tindre contacte amb els de la meua classe i estar separats.

Tens ganes de tornar a la falla? Si Què és el que més trobes a faltar de pujar al barri? Al meu amic Gerard.

Com creus que seran les noves falles amb coronavirus? No crec hi hagen falles metres estiga el Covid.

Veurem a ninots amb màscares? Si, per a recordar-lo.

Álvaro Gil Catalán

Gerard Raga Rodríguez

Tens ja la teua màscara amb tela de fallera preparada? No, encara no. Estic esperant que me la regale la falla.

Gerard Raga Rodríguez Com has viscut el fet d’estar a casa tant de temps per la pandèmia? Bé, però vaig estar un poc trist, perquè volia veure als meus amics.

Què creus que ha sigut el millor i el pitjor d’estar a casa tant temps sense poder eixir? El pitjor ha sigut no veure als meus amics, ni anar a classe i el millor és que he estat amb la meua família.

Saps que cal fer quan eixim de casa durant la pandèmia? Posar-se la mascareta, gel en les mans ,esternudar i tossir amb el colse i la distància de seguretat.

Quines diferències, notes en l’escola des que vam tornar en els temps de coronavirus? Que hem canviat de classe i han vingut xiquets nous. Però també que no podem juntarse amb altra classe.

Tens ganes de tornar a la falla Moltíssimes Què és el que més trobes a faltar de pujar al barri?

Jugar amb els meus amics i estar al parc.

Com creus que seran les noves falles amb coronavirus? Diferents Veurem a ninots amb màscares? Si Tens ja la teua màscara amb tela de fallera preparada? No, encara no

Lucía Raga Rodríguez Com has viscut el fet d’estar a casa tant temps per la pandèmia? No l’he viscut malament, però amb els meus moments de tristesa, perquè trobava a faltar jugar amb els meus amics.

Què creus que ha sigut el millor i el pitjor d’estar a casa tant temps sense poder eixir? El millor es estar més amb la meua família i centrar-me mes en les meues coses.

Saps que cal fer quan eixim de casa durant la pandèmia? Posar-te la mascareta, ficar-se gel, mantindre les distàncies de seguretat i ficar-se el colse al tossir.

Quines diferències, notes en l’escola des que vam tornar en els temps de coronavirus? Ara fem moltes coses digital, estar tot el dia amb les mesures de seguretat, és tot més estricte i abans estàvem mes en grups i ara no.

Tens ganes de tornar a la falla? Si, moltes.

Què és el que més trobes a faltar de pujar al barri?

Als meus amics, l’ambient que havia, el fet de poder jugar, la falla en si.

Com creus que seran les noves falles amb coronavirus? Diferents. Veurem a ninots amb màscares? Segur, totes tindran el COVID en el seu monument Tens ja la teua màscara amb tela de fallera preparada? No, perquè no vull que hi haja falles amb mascareta.

Lucía Raga Rodríguez

Cristina García Anchel

La pandèmia infantil i els seus xiquets COVID

Davant la notícia de la cancel·lació de les falles 2020, Carmen reacciona en un primer moment amb molta ràbia, havia tingut un any perfecte, i soles li quedava gaudir de la traca final. A mesura que passaren els dies, i ella va veure la realitat de la pandèmia, va assumir i reconegué que la seua situació era un mal menor davant la pandèmia mundial que vivíem.

A partir d’aquest moment, va ser capaç d’apartar el seu sentiment, i es resignà a esperar aquest dia en què culminaria el seu regnat. Ha tingut una actitud molt madura, ha agraït cada gest, cada xicotet moment que pogut tindre com FMI durant aquests mesos, ha valorat l’afortunat que ha sigut, pese a no tindre la seua falla plantada el 15 de març de 2020 en la placeta que la vist créixer.

Laura Gómez, parlant de Carmen, FMI de la falla Sant ROC 2020 Evidentment el temps ha corregut en la seua contra.

Són xiquetes i creixen, i el temps per ser FMI és limitat.

Moltes d’elles es quedaran sense ser, però el bo de les falles és que sempre els quedarà una oportunitat quan siguen majors.

Que tots els problemes siguen aquests! Hem de donar gràcies d’estar passant aquesta pandèmia tan terrible d’una forma tan superficial.

Lorena Andreu. Mare de Possible fallera major infantil en anys venidors Felicitat! Així ho resumiria jo per a Ferran, perquè ens tenia a tots en casa i no podíem eixir ni a dinar ni a sopar a restaurants, ni anar a la falla, ni la seua mama podia anar-se’n de sopar amb les amigues o clavariesses. Ara com ara encara ens diu, NO PODEM EIXIR HI HA VIRUS. Jocs de taula, inventant festes, sent ells els protagonistes de cada moment.

Ell no ha sofrit deteriori físic, perquè a pesar de la pandèmia ell anava a la clínica a seguir amb els seus exercicis tan necessaris per a la seua vida quotidiana.

Però està no és la realitat que han viscut tots els xiquets, al no tindre cole, són xiquets que necessites moure’s o que els menegen, i en casa no han tingut els mitjos per a treballar en ells, i en alguns casos han con llevat deformitat físiques, perdudes de musculatura, i molta tristesa davant la passivitat que hi ha hagut sobre aquest tema Irene Andreu, mare de Xiquet en Discapacitat, i gerent de Therasuit Campions! Els xiquets són uns campions que, amb diferència són els millors han dut la situació de pandèmia, i s’han adaptat a les normes i condicions del curs. Ni una mala cara, ni una queixa, simplement accepten i gaudeixen del que es pot i com es pot. S’han quedat sense excursions, sense festival de nadal, ni falles, sense final de curs, i sense compartir pati amb altres xiquets, alguns en mascareta tot el curs, però res els ha llevat el somriure i les ganes de disfrutar del cole i els seus companys. Enhorabona per a ells, un gran campió.

Dolores Puig, mestra d’educació infantil Aquests són els testimonis de diferents persones que han viscut la pandèmia units als més xiconius de les cases.

Ariadne Maestro Vera

Lucía Gil Mena

Quant un dia 10 de març ens anul·laren les falles, i ens digueren que havíem de quedar-se en casa sense poder disfrutar de les nostres llibertats, tots pensàvem que els xiquets no serien capaços d’adaptar-se a les noves circumstàncies, i he de dir que és vam equivocar i molt, els xiquets més xiconius van estar tranquils, sense saber molt bé que passava i al principi amb comportaments estranys, però a poc a poc tornaren a tindre la seua rutina, però aquesta vegada en casa, amb el seu pare i germans i disfrutant del que més els agrada, temps de qualitat dels que més volen.

Aquesta pandèmia, lluny de la realitat viscuda per moltes famílies amb pèrdues irreparables, ens ha ensenyat a parar, a estar i a valorar tot el que tenien, a pensar i recapacitar, i gastar el temps que tenim en les persones que més volem.

Els xiquets ens han ensenyat que viure el moment és més important del que creguem, i també que adaptarse a la situació que ens toca viure és la millor forma d’afrontar qualsevol cosa que ens vinga de sobte i de repent.

I com aquest article és de falles, anem a centrar-se en els més menuts de les nostres comissions. Tots i cadascun del xiquets fallers s’han perdut la millor extraescolar

del món, en la falla s’adapten a sociabilitzar, a cantar, a declamar i fer teatre, s’aprén responsabilitat, s’aprén cultura i tradicions valencianes, s’aprén a compartir i que la família en falles es triplica, perquè qualssevol que estiga en el casal pot fer d’oncle o cosí, en falles s’aprén que els sorolls forts són inofensius, i que la música és la forma més bonica de fer festa, que val la pena el sacrifici de vesprades d’assaig soles per veure la cara dels representants el dia de la seua presentació, s’aprén a fer sorpreses i fer colla... en sèrum fer falla és el sentiment més pur e innocent per a un xiquet.

I en aquest temps de pandèmia tenim uns altres afectats, els reciens naixcuts, xiquets que hem conegut per via whatsapp o facebook, xiquets que encara no coneixen la que serà la seua segona casa i la seua futura família, bebés que no coneixen el soroll d’una mascletada, o el sabor de xocolate de la iaia de la falla que el fa com ningú.

Aquests xiquets es mereixen el més gran dels reconeixements, perquè són fallers sense sentir-lo, s’han perdut moltes coses, però com jo, estic segura de què en totes les cases no hem deixat que perguen la il·lusió per la nostra festa, perquè tots d’una forma o altra els hem cantat cançons valencianes i les hem contat el que és la falla.

I per descomptat el més gran dels aplaudiments d’aquestes pàgines va dirigit a vosaltres, a tots en general, a tots els representants infantils de les comissions d’aquest fatídic 2020, però sobretot a Carla I Natxo, Primer de tot GRACIES, gràcies per ser realistes, i ajudar-nos als majors a entendre que la vida és meravellosa quan t’adaptes a ella, els dos heu demostrat que amb un somriure tot és més fàcil, i que el sentiment faller no hi ha pandèmia que el puga arrasar.

Gràcies al dos per saber estar, per tindre paciència i per ser sempre l’essència viva de les falles, dins de molt poquet veureu culminat el vostre any, amb una setmana fallera atípica però amb un sentiment més pur que mai.

Blanca Garrido Sereno

Daniel Chust Fernández

Lucca Ramírez Muñoz

No dubteu que sereu els més aplaudits i que cada acte serà més especial encara, les falles 2021 ficaran un brotxe final a un any que sé de primera mà que ha sigut de 10!! Quedeu-vos en tot el que heu disfrutat i en tot el que l’any 2019 2020 us ha regalat.

I recordem que les falles TORNEN per a quedar-se i ara els majors tenim la gran responsabilitat de fer que els xiquets es retroben amb la millor festa del món: LES FALLES.

Carla Arce Rodrigo

Ara fa ja un any

Fa exactament quasi 365 dies estàvem a les portes de la nostra setmana gran, fins que vàrem escoltar aquestes paraules ”hemos acordado por parte del ministerio de sanidad aplazar la celebración de las fiestas de las fallas y de la magdalena en toda la comunidad valenciana”.

Paraules les cuals es van trencar el cor a tots els valencians, pero ningú pensava que a cinc dies de la nostra gran festa tot es pararia y no podríem fer res, però això no estava en les mans dels fallers, fou un dia que sempre quedara en la meua memòria, un dels dies que no voldria tornar a viure, però cada vegada que torne a recordar aquell moment els sentiments tornen a estar a flor de pell com aquell fatídic 10 de març.

Al dia següent no volia dir que açò era realitat no volia pensar que la setmana que més esperava del món, des de que tinc ús de raó justetament en aquest 2020 un any molt esperat per mi y per la meua família, desprès de tot el que havia ja viscut, a tota la gent que havia conegut, el meu pensament era foscor no podia pensar

en positiu, ja que no hi havia res de sentit en aquell moment, ni cap motiu per el qual somriure.

Tots tancats a casa sense poder eixir passant les hores i els dies de la “setmana fallera” com bonament podíem, però de sobte escomença a circular el 16 de març que les falles que no és podíem desplantar s’anaven a cremar i en un obrir i tancar d’ulls me encontrava amb l’ordinador a la mà amb ma mare mirant com per primera vegada estava a punt de ser t’estic d’una crema el dia 16 i en casa ,els sentiments eren encontrats, una sensació estranya que tots els fallers de cor en eixe moment que estàvem mirant eixe directe, no tindríem paraules per a descriure’l.

No pensava que el discurs que més em costara de tot l’any de fallera major infantil anava a ser fer aquest article sobre el pitjor moment de tot l’any, un discurs que m’ha costat moltíssim ficar-me davant de l´ordinador i expressar tot el que puc, ja que hi ha coses que són indescriptibles per a mi.

Desprès de què passarà la gran part de la quarantena tot eren colps traç colps que si falles en octubre que si en juliol, ells no pensaven en què xiquetes com jo o la resta de representants de les vint nou comissions de Torrent o de tota la Comunitat Valenciana es pogueren il·lusionar d’una manera, com quan tot era normal però cada vegada que deien que no, en mi es perdia un granet d’il·lusió fins que han aconseguit arrancar mela tota; Il·lusió per una festa que mai havia desaparegut en mi, una xiqueta fallera de tota la vida que és passa un treballant i col·laborant en tot el que es fa al casal i esperant la setmana gran per poder disfrutar de les falles.

Tots teníem ganes de viure el trasllat, emocionar-se com cada any al passar per la verge o tornar a renàixer amb l’última cendra de la falla el dia de la crema però , per a tornar a ressorgir ens falten algunes peces del puzle, que en algun moment totes aquestes peces es tornaran ajuntar i per fi poder acabar amb aquest mal somni que ens a tocat viure.

Hi ha gent desvinculada a la festa que ens pregunta que conforme està la cosa com podem pensar en ganes de falla, però el faller volem tornar a sentir les coses, que sols un faller de peus a cap pot entendre allò que són les falles o les viuen des de dins o mai van a poder sentir aquesta mescla d’emocions indescriptibles depenent del moment que estàs vivint dona igual si fa fred o calor tots som u durant eixa setmana.

Hi ha una cosa que sempre he dit des de aquell 10 de març i és que fins a eixe dia no canviaria res i desprès d’un any encara ho dic tot allò que he conegut i que m’han fet créixer com persona i com fallera, he pogut conèixer un poc de cada comissió, a unes persones meravelloses que aquest virus no em pot llevar perquè per a mi sempre seran part d’aquest somni perquè ens em donant suport com una família sense ser una.

Gràcies mama i papa per recolzar-me en tot moment i ajudar-me a donar li un poc de color de rosa a aquesta situacio.

Una de les coses que he aprés en aquest temps és que açò no està en mans de ningú que hem de ser positius encara que tinguem els nostres dies de melancolia, eixir al carrer i dir “hui fa dia de falles” eixir de casa, tancar i pensar que són les 14:00 de la vesprada estan en la plaça de l’ajuntament esperant que pronuncien eixes paraules que sonen tant ve i que tota fallera algun dia

somnia dir “Senyor pirotècnic pot començar la mascletà” comencem a sonar ella masclets traca que esclata per tot arreu la plaça està de gom a gom algunes falles hi han escomençat a alçar el seu monument i fi s’acaba la mascletà tornes a obrir els ulls i et trobes a la porta de casa en la nova realitat.

Vuic tancar els ulls i tornar a la gomina gelada al nostre monyo, sentir eixes ferides de les sabates de fallera escoltar el nostre passodoble , tornar a pujar eixa passarel·la del Llar Antonià , sentir els masclets esclatar, veure al nostre voltant tot ple de color, anar el 15 de març a València a veure les falles d’especial, veure l’exposicio del ninot, tornar a escoltar a les màximes representants de la festa dir “JA ESTEM EN FALLES “ sopar els divendres a la falla, observar la nostra falla infantil en la nostra plaça , veure les fotos del llibret per recordar tot el que em vivit i que estem tan acostumats, però hem de deixar tot un poc apartat i hem de ser responsables però no podem oblidar tot el que significa ser faller, tot el que representem, tenim que estar molt orgullosos de el que som i serem perquè AÇO TAMBE PASARA.

Nacho Laderas Rubio

“Quina desil·lusió”

Hola, soc el vostre president infantil Nacho i vull contarvos com vaig viure aquell 10 de Març quan els meus somnis es van trencar.

Després de viure un any ple d’actes, conéixer a molta gent i fer molts amics, a sols nos faltava la setmana que tots els fallers esperem amb il·lusió tot l’any i quan ja definitivament van suspendre les falles em vaig quedar desolat.

Em vaig posar malalt perquè vaig plorar durant tota una nit i sobretot estava molt trist per Carla i Eva que portaven tota la seua vida esperant aquest moment tan especial com és la plantà, trasllat….

Va ser una setmana molt trista i quan imaginava, ara estaríem en el casal llançant petards o desfilant junt amb els meus companys, tornava a plorar. Tot pareixia un mal somni, ja que jo soc un faller de casal i per tant he trobat a faltar passar tot el dia en el casal amb els meus amics i amigues, jugant al camp de futbol, fent jocs després de la despertà, les nits de ball que sempre les acabe dormint per algun racó del casal i a pesar

de tindre molta son no vuic anar-me’n a casa i sobretot he trobat a faltar el olor a pólvora que porte sempre damunt.

Ha passat tot un any i continuem sense poder gaudir de la nostra setmana gran com toca i a pesar que hem fet alguns actes amb la mascareta, no té res a veure com el que desitgem tots els fallers.

Espere de tot cor que prompte termine aquest malson de pandèmia i tornem a la normalitat per a gaudir les falles com toca.

Moltes gràcies a tots pel suport que ens heu donat.

Un saludo del vostre president infantil Nacho.

Contingut cultural

Jocs infantils Troba el camí (4 a 7 anys)

Sopa de lletres (7 a 10 anys)

G Y D E R Z P X C E R T F H T

J E I O L M A S C A R E T A S

W B L U I J N Y T G W E D Q E

A T A D A S D E D S R G V A Q

S U E E E I E D U E S G E C I

L Q G R D S M A C T U O V O A

D U J T F V I R U S L S T N O

E A R Y G A A N E L P O A F M

Y R A U U Q T U F S D E J I A

T E Q I H F A Q M E N O A N S

F N F O J C S D E S C F U A N

D T T G B E U F R U P T A M D

V E C K G M A L A L T I A E F

A N U C A V Q A J H G E D N S

E A M G F E R D C P A Q D T T

Encreuat (10 a 14 anys)

HORIZONTAL 1- Pegar la malaltia a altra persona.

2- Protecció bucal contra la COVID-19 3- Malaltia que s’estén per tot el mon.

4- Proba COVID-19 5- Medicament que prevé la malaltia 6- Alteració de un organisme.

7- Aument de la temperatura del cos.

8- Acció de aislar.

9- Alteració del organisme, que pot tindre consecuencia de malaltia.

VERTICAL 1- Acció de confinar.

2- Sustancia amb alcohol.

3- Medida que pot tomar el gobern en moments delicats 4- Tancarse en un lloc, per a evitar contagiarse 5- Microorganisme, que causa malalties 6- Familia de virus que causa infeccións.

Concurs Halloween

Dibuix

1r premi

Lidia Laderas Mayordomo

2n premi

Ruth Cueva Molina

Concurs Halloween

Disfressa

1r premi

Daniel Laderas Mayordomo

2n premi

Carla Arce Rodrigo

3r premi

Daniel Chust Fernández

Concurs infantil

9 d’Octubre

1r premi

Carlos Alonso Viñes

2n premi

Lola Medina Zayas

3r premi

Pere Peña Fernandez

Recompenses

Recompenses infantils de Torrent

Emblema D´argent Daniel Laderas Mayordomo Hugo Anchel Gutierrez Laura Solana Hernandez Alba Rebolloso Jarque

Emblema D´or Nuria Peña Rubio Paula Dominguez Martos Carlos Barrero Maestro

Recompenses infantils de Valencia

Distintiu D´argent Daniel Laderas Mayordomo Hugo Anchel Gutierrez Laura Solana Hernandez Alba Rebolloso Jarque

Distintiu D´or Angela Adelantado Perez Nuria Peña Rubio Paula Dominguez Martos Carlos Barrero Maestro

Anunciants

............................................................. .............................................................

Rehabilitació PyP C. C. Las Américas Local 5 1-P Telèfon 689 859 036

.............................................................

Autoescola Camí Reial Carrer Germanies 68 Telèfon 96 129 05 55

.............................................................

Bar Pedro Carrer Verge del Puig 16 Telèfon 96 129 17 10

.............................................................

Cuines Botifora Carrer Camí Reial 122 Telèfon 96 157 47 39

.............................................................

Serveis Inmobiliaris Redpiso Carrer Sant Valerià 2 Telèfon 96 048 65 96

.............................................................

Pernils i Embotits Centelles y Buj Mercat de Picanya 4 Telèfon 659 614 738

Restaurant Dejà Vu Carrer del Montgó 10 96 108 09 50

.............................................................

Fruites M. Cabello Carrer Germanies 58 Telèfon 605 845 728

.............................................................

Centre de jardineria MercaJardin Carrer Camí Reial 178 Telèfon 96 158 95 54

.............................................................

Reformes integrals La Carpintería Carrer Pintor Ribera 22 Telèfon 654 53 29 92

.............................................................

Administració de loteries La Masera Carrer Sants Patrons 31 Telèfon 616 524 607

.............................................................

Construccions i reformes Ajesa Rosa Torrent Telèfon 619 454 636

............................................................. Òptica Cabañe Carrer Pintor Ribera 28 Telèfon 96 156 826

............................................................. .............................................................

Indumentària valenciana Mora Carrer Gómez Ferrer 8 Telèfon 96 157 48 51

.............................................................

Rellotges i Joies Montoro Carrer D. Gómez Ferrer 32 Telèfon 676 63 15 22

.............................................................

Fotografia Sánchez Casabán www.sanchezcasaban.es Telèfon 647 652 247

Neumàtics NCCO Carrer Tonellet 24 Telèfon 678 34 10 07

.............................................................

Pastisseria Martin Carrer Constitució 17 Telèfon 96 155 84 48

.............................................................

Perruqueria Kimon

.............................................................

Persianes Esteve Carrer Pintor Ribera 2 Telèfon 648 643 595

Farmàcia Cabañes Carrer Pintor Ribera 28 Telèfon 96 155 15 84

Indumentària Sendra Carrer Pintor Ribera 10

Fotògrafs Parc Central Avinguda Olímpica 50 Telèfon 606 98 36 29

.............................................................

............................................................. .............................................................

Fruites i Verdures A. Vivó Mercat Central 168-171 Telèfon 96 382 91 18 Alumini Mundo Aluminium

............................................................. .............................................................

.............................................................

Centres de salut visual Zasvision Carrer Germanies 68 Telèfon 633 650 456

.............................................................

Cristalleria Javier Gil S.L. Carrer Sant Valerià 27 Telèfon 96 156 68 97

............................................................. .............................................................

Instal·lacions Elèctriques TEBAR Carrer Sants Just i Pastor 155 Telèfon 96 356 38 22

.............................................................

Centre Òptic Torrent Carrer Constitució 10 Telèfon 673 036 990

.............................................................

Pintors Andrés Mena Carrer San Juan Bosco 1 Telèfon 647 406 934

.............................................................

Forn Sant Gregori Carrer Azorín 31 Telèfon 96 155 78 01

.............................................................

Bicicletes Jcbike Carrer Camí Reial 138 Telèfon 96 195 052

.............................................................

Forn Pastisseria Avenida Avinguda al Vedat 71 Telèfon 96 155 19 97

Administració de loteries La ermita Carrer Ramón y Cajal 33 Telèfon 96 155 07 70

.............................................................

Flors Amparo Carrer Montesión 18 Telèfon 664 473 912

.............................................................

Arts Gràfiques Imprespuchades Carrer Dels Ollers 7 Telèfon 659 47 08 68

.............................................................

Papers Sahuquillo Carrer B. Guàrdia Civil 17 Telèfon 645 47 31 60

.............................................................

Especialitats Alabarta Mercat Central de València 32-35 Telèfon 96 382 91 79

.............................................................

Cafés Vimeco

............................................................. .............................................................

Dissenyadora Reme Plaça Major 18 Telèfon 96 109 62 12

Himne Comunitat Valenciana Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora.

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians en peu alcemse.

Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

VISCA! VISCA! VISCA!

Himne de torrent José Ortí Soriano, música.

Jesús Huguet Pascual, lletra.

Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l’esforç d’una terra ragada amb suor i llanura de mans.

Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d’un poble que futur sens límit a l’home ofereix.

Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant.

Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Tota l’Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l’essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VISCA TORRENT! VISCA TORRENT!