Imatges gràfiques de la nostra festa

Recordant les falles de setembre de 2021

Les falles de 2021 començaren en setembre, concretament l’1 de setembre. En eixa data ja estaven els carrers engalanats amb la nostra senyera, la falla tornava a estar oberta, i les primeres taules d’amics començaven a omplir-se.

Però més enllà de l’inhabitual de la data, la nostra placeta va estar plena de vida, música i colles d’amics que després de tant de temps s’ajuntaven per a gaudir de la festa. Hi havien ganes de tornar-se a veure, de parlar, de jugar i de fer dinarots.

I no sols hi va haver música i tardeo, el dia de l’ofrena ens vàrem vestir per a tornar a lluir els nostres vestits de valencians i portar a la verge els rams de clavells un any mes.

El que sí que va ser diferent és que malauradament en el trasllat no vàrem poder acompanyar als nostres representats com ens haguera agradat, però el bo és que ells varen tindre aquest acte tan bonic i emotiu.

Per a engalanar la placeta no podien faltar els nostres monuments. Per això uns dies abans la nostra comissió es va posar mans a l’obra per a transportar les peces de les nostres falles.

Amb molta il·lusió, els nostres representants van rebre amb nervis les primeres peces, que a poc a poc van prendre forma, aconseguint un resultat d’allò més colorit.

I és veritat que no sabíem que passaria a les falles de setembre, però la realitat és que no va faltar ni el color, ni la crítica dels nostres monuments. Ni tampoc les pintes, lligacames i vestits de fallers als carrers de Torrent eixos dies.

Torrent se’n va omplir de bandes de música, traques i risses durant la primera setmana de setembre, les falles havien tornat.

Com no podia ser d’una altra manera, en la nostra setmana de falles no podien faltar els trons de bacs. I amb això de què no hi haguera festa fins a la matinada, i que hi havia caixes fins a cansar-se, els dies de despertà es va tirar més pólvora que mai, soroll i fum no va faltar al nostre barri.

A més de la pólvora, una de les altres coses que mai pot faltar a la nostra comissió són els bunyols calentets que sempre senten fenomenal. Un got de xocolata i un parell de bunyols (bé hi ha qui pren algun més) i a començar el dia amb les piles carregades.

I ací teniu als representants infantils un dia de falles qualsevol, qualsevol? No, no és un dia qualsevol, és un dia de les seues falles, eixes que tant han anhelat i que mesos abans s’havien difuminat.

Però per fi arribà la seua gran setmana fallera, i com podeu veure en el somriure de la seua cara va ser una setmana de màgia que mai oblidaran.

Allò que quedà clar després d’eixes falles tan inhabituals de setembre és que els fallers i falleres de la Falla Sant Roc sempre estaran al peu del canó siguen com siguen les falles. Sempre estarem units i amb ganes de tirar endavant la nostra falla.

Siga el mes que siga, ploga o faça vent o inclús davant qualsevol restricció que puga aparéixer, ací estarem els membres de la falla per a seguir amb la nostra cultura i tradició.

Com mana la tradició i com si es tractara d’un 19 de març, el nostre monument infantil va ser cremat.

Carmen i Marcos varen veure com el seu regnat arribava al seu final, encara que els seus noms ja estan gravats a la història de la nostra falla.

Eixes flames donaren per fi tancament a unes falles atípiques i ficaren el comptador a zero per a començar un nou cicle faller, aquesta vegada més ràpid que mai.

De la mateixa manera que a la vesprada es va botar foc la falla infantil, a la nit era el torn del monument gran. Per això i perquè es complira la tradició per fi, Ana i Pepe varen prendre la metxa que va convertir en cendra el monument major.

Però en aquest cas, tant per a Ana com per a Pepe, no va ser el final del seu somni sinó que els dos tenen l’oportunitat de tornar a representar a la nostra falla un any mes. Això tan sols era un punt i seguit.