I tu, a què vols jugar? Per Amparo Loro i Raro
D’un temps a esta banda, els xiquets i xiquetes s’han decantat pels jocs amb les noves tecnologies en detriment del joc tradicional, creatiu i socialitzador, amb amics i amigues als parcs o carrers, fet al qual també hi ha col·laborat prou activament la pandèmia de la COVID-19 que estem patint des de fa dos anys per les quarantenes i diversos confinaments. Fa no molts anys veíem la xicalla jugant al parc a jocs, com ara la corda, als diferents gronxadors, al mocador, al pilla pilla, a boletes, a la trompa, a jocs de pilota (baló presoner, bomba, 1x2, peus quiets...etc) i donava tant de gust... En definitiva, jugant a jocs de tota la vida, a jocs tradicionals que defineixen la cultura del nostre territori i que han anat passant de pares a fills any rere any. Jocs que fomenten les habilitats socials, creatives, psicomotrius dels xiquets i xiquetes i que hui malauradament estem perdent i amb això se’n va també una bona part de la nostra cultura. Qui no ha presenciat alguna vegada alguna escena on xiquets, asseguts o alçats, un al costat de l’altre, en rogle o en filera, cadascun amb el seu mòbil o tauleta electrònica, juguen a soles, cadascun a un joc diferent, no es miren, no es parlen, però si els veus com somriuen o parlen amb les seues pantalles, alegria desbordada si han passat un nivell, enuig si no ho han aconseguit. Sí, els menuts estan entretinguts, estan gaudint, a soles, però gaudint, no “molesten” ni “donen feina”. Però evoquem la imatge als nostres cervells i fem un xicotet exercici de reflexió.
151
