El meravellós cercle de la vida

Per Jorge Enrique Gómez Gijón.

I a partir d’eixe moment, van viure junts la resta dels seus dies és el que pensaren Empar i Josefina quan van eixir d’aquella presó asfixiant on estaven les dos des que van arribar del seu lloc d’origen. Amuntonades amb altres com elles en un lloc sense llum i ple de pols.

Per fi havien arribat a un nou llar amb molt d’espai, molt colorit i amb altres com elles amb què podien parlar del seu futur, el qual encara no sabien qual hi seria, però de segur seria brillant i màgic.

Un bon dia, van arribar a per elles. Tremolant es van anar sense saber on acabarien, però per fi la seua sort pareixia canviar. Las van deixar amb altres al carrer, ben cuidades i sempre amb un ull en elles. Esplendoroses veient com la gent les observava amb passió. Però la nit de Sant Josep tot va canviar...