El despertador

Per Xavier Rius Diputat de

l’Àrea de Cultura Diputació de València

No ha sonat el despertador i jo, al llit estant, tot és pegar-li voltes al cap preguntant-me com molta gent desitja trobar meravelles llunyanes, es gasta els estalvis de tot l’any en passar uns dies -més bé 4 que 7- a qualsevol contrada perduda en la distància. Hores de vol, hores d’entendre una cultura, un idioma, unes formes de comportament i, quan estàs ubicat, ja és hora de tornar. Has fet algunes cues quilomètriques per entrar al monument de torn (has aconseguit veure 3!), hi has fet algunes fotos forçant algun somriure (feia un fred que pelava) i ja està, a casa.

Tardarà molt el despertador a fer la seua funció? Continue pensant i recordant els indrets que he descobert al llarg de més de 40 anys; la Cova del Canelobre (la més alta d’Europa), el Santuari de Santa Maria Magdalena (d’estil gaudinià), la pujada amb cordes del Garbí, passejar per les Gorges del Cabriol, meditar al Salt de la Novia, anar tranquil·lament amb el cotxe d’Eslida a Tales, fer nit a Coratxà, esmorzar al cim del Montgó, escoltar un concert coral a la Sala neobizantina d’Alfons el Magnànim, estar a una casa rural al Barranco Moreno i com no, Castellar de Meca, etc.

El despertador em mira, ho note i jo l’aguaite dissimuladament, silenci. Les papil·les gustatives rememoren un bon esmorzar de cacaus i tramussos, saltironegen d’aquell arròs al forn de diumenge passat al rossejat de m’agüela, de la fideuà de gamba roja de Dénia a la coca Cristina de l’horta, a les pilotes de Nadal, al formatge trufat de Morella i a l’arròs amb crosta d’Elx. Per maridar, de vins, de Requena o de la Font de la Figuera i per acabar un bon cremaet.

Sí despertador meu, no em faràs perdre l’olor de pólvora, el so llunyà d’una banda, la cercavila de la dolçaina i el tabal, els correfocs, acompanyar als peregrins de les Useres, la foguera a vora mar la nit de Sant Joan, notar com tremole per dins escoltant una marxa mora a Ontinyent o Alcoi, passar una vesprada a la fira de Concentaina o a la Setmana Santa marinera, la Nit de l’Albà d’Elx o la del Foc a

València. I les pilotes de cuir amb gometa de Sant Blai...

I no, despertador, mai em faràs perdre tot això, perquè no és un somni, no. Ho puc somniar? Sí, però com a record de vivències i com planificació de visites, sensacions i festes futures. Ho tinc al meu costat, amb els meus, sense cues ni llargs desplaçaments, sabent segons l’època de l’any si demanar clòtxines o carxofes, gaudint d’un sol que no crema i de fresqueta amb rebequeta, d’una llum de blaus interminables i de nits de flaires de tarongina o gesmiler.

I sempre estic despert a aquestes meravelles i a moltes altres per descobrir encara del meu país, estret i llarg, d’oliveres i garroferes, de sargantanes i palputs. Tens encara feina despertador, que alguns encara estan dormint. Sona fort, fes la teua tasca.