Memòria de foc

“Memòria

del foc”: l’exposició sobre la història de les falles de Torrent

La sala d’exposicions de l’Espai Metropolità d’Art Modern (EMAT) acull una mostra sobre la història fallera de Torrent amb llibrets, fotografies, documents, audiovisuals i objectes que són testimoni del patrimoni faller de la ciutat, especialment centrat en les huit comissions que en 2018 celebren el 50 aniversari

“Memòria del foc” és el títol de l’exposició on torrentins i visitants poden fer un repàs als més de 100 anys d’història de les falles de la capital de l’Horta Sud. La sala d’exposicions de l’Espai Metropolità d’Art Modern (EMAT), a l’edifici Metro-Avinguda, acull este germen d’un Centre d’Interpretació de la Festa de les Falles, on es fa un viatge des dels inicis de la festivitat del foc fins a la festa total i institucionalitzada de l’actualitat. L’exposició, comissariada per la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent (Comfet) gira al voltant del cadafal faller i dels seus artistes; de la literatura popular i festiva; del llibret; de la riquesa del patrimoni de la indumentària tradicional i de la història de la indústria pirotècnica a Torrent. Per això, la mostra acull una gran quantitat d’objectes, com ara documents, fotografies, audiovisuals, vestits regionals i curiositats, que són testimoni del ric patrimoni torrentí.

La festa fallera arriba a Torrent com a resultat de les sinergies sincrètiques de la imitació dels cadafals plantats al Cap i Casal, però sobretot, de la tradició popular de la crema dels pallassos , una parella penjada de ninots confeccionats per veïns d’un carrer amb palla i coberts amb roba, que es cremaven en la nit (o vespra) de la festa de Sant Antoni o Sant Josep i assentaren les bases d’una festa cerimonial al voltant de l’escarni grupal a través del foc. La primera falla plantada de la qual se’n té constància a Torrent és la de “Frente a la casa de Calabuig”, al carrer del Pi en 1900 (posteriorment carrer de Cambrils i Mare de Déu de l’Olivar), arreplegada pel diari El Torrentino . La construcció de les primeres falles tenien un tarannà familiar, sorgides de la voluntat d’una casa o amics del barri per fer festa la vespra i dia de Sant Josep, per eixe motiu es tracta d’un cicle inestable i amb constància variable al calendari. Després de la Guerra Civil la festa fallera s’institucionalitza amb la creació de les primeres comissions falleres (en 1942, la falla de la Plaça i en 1943 l’Avinguda). En els anys 50 es produeix el creixement i consolidació de la festa, fins al març de 1957. Sis comissions planten cadafal, des de la Plaza del Caudillo al carrer Toledo, passant per Avenida Mártires, Sant Roc, Ramón y Cajal i la falla Dominical, ara coneguda com Poble Nou. En este any es crea per primera vegada una Comissió de Festes o Junta Local Fallera, presidida per Ricard Fernández Roig. Malauradament solament va durar un exercici, ja que l’episodi conegut com la Tombà de les Falles va fer que es prohibira la festa fins al 1968. Els fallers van decidir acabar amb les falles com a senyal de protesta contra l’església i la prohibició dels balls als envelats. La nit del 18 de març de 1957 va córrer el rumor que l’alcalde estava ballant a la capital. Els fallers, amb caràcter temperamental, van decidir tombar els seus propis monuments.

Les forces de l’Estat intervingueren per a calmar esta revolta que podria convertir-se en resistència a l’autoritat. Les falles van estar prohibides a Torrent durant una dècada, fins que en 1968 s’autoritzen oficialment, després de diverses converses de grups de joves amb l’alcalde del moment, Vicent Lerma. La Plaça i Àngel de l’Alcàsser van ser les primeres. El 1969 serà l’any del gran boom faller. L’any del màxim creixement de la festa, on barriades que havien plantat en la primera etapa recuperen la tradició fallera i altres s’hi reenganxen. Parlem de la nova comissió de l’Avinguda, Antoni Pardo, Poble Nou, Sant Roc, Toledo, Sedaví i Sant Pere d’Alcàntera. Cal destacar com a curiositat que esta comissió només plantaria durant dos exercicis i ha sigut el gran descobriment de la mostra, ja que molts no la recordaven.

Pallardó, llibrets i pirotècnica torrentina Un altre apartat de l’exposició mostra un repàs biogràfic sobre la vida i obra de Vicent Pallardó, màxim exponent de l’art faller a Torrent, guanyador de nombrosos primers premis de secció primera a València i amb reconegudes i icòniques falles plantades a la plaça de l’Ajuntament. Un collage de fotografies fa un repàs d’este gran artista. En paral·lel, es recull una secció dedicada a les famílies torren tines dedicades a la pólvora i la pirotècnia des de principis de segle. El primer pirotècnic torrentí va ser Bautista Mar zal Mir, polvorista nascut en 1728 i domiciliat en el carrer de Santa Anna 1 . Les primeres famílies de pirotècnics a Torrent les tenim entre els segles XIX i XX, i són tres els pirotècnics que tenen tallers en la població: Parra, Jericó i Miquel. Es tracta de tres famílies que, juntament amb les que hi havia en l’època en altres poblacions, es constitueixen com els pioners de la pirotècnia valenciana, ja que són hereus dels coneixements orals que s’havien transmés de generació en generació pels primers traquers i són, alhora, els inventors de les noves creacions pirotècniques. Una mostra representativa dels llibrets, per dècades, ens mostren l’evolució d’este gènere dins de la literatura popu lar festiva, a la vegada que els curiosos podran fullejar els últims exemplars reconeguts amb premis en el concurs de Conselleria.