Recull de microtoponímia rural de transmissió oral al terme de Crevillent
RECULL DE MICROTOPONÍMIA RURAL DE TRANSMISSIÓ ORAL AL TERME DE CREVILLENT Recibido:30/9/2017 - Aceptado: 5/10/2017
Vicent-Josep Pérez i Navarro Prefessor de grec clàssic i llatí. Crevillent, juliol del 2012. alqirbilyani@hotmail.com A Maria-Teresa, ma filla, durant els primers anys de vida de la qual vaig confegir aquest treball.
Advertència previa: el treball present va ésser publicat per primera volta com a separata del llibre de la festa de Moros i Cristians de Crevillent de l’any 2012. En aquella ocasió van deixar d’ésser publicades algunes de les fotografies destinades a il•lustrar-lo i que l’autor considerava part essencial del treball. He volgut oferir-vos el text bàsicament igual i totes les fotografies que l’havien d’acompanyar, encara que des d’aquell any he recollit més materials sobre la qüestió aquí tractada i m’he proposat d’avançar en la investigació sobre la nostra toponímia. El motiu és el fet que, com que és la meua pretensió aprofundir en el tema en publicacions posteriors, he considerat que els lectors d’aquesta revista podrien aprofitar la lectura d’aquest article com a preliminar d’altres que es publicaran, molt més elaborats. Així doncs, encara que n’hagués volgut millorar molts aspectes, ho deixaré per a treballs ulteriors. Cal adverir, a més a més, que es tracta d’un treball realitzat exclusivament a partir de fonts orals i per aquest motiu, tal com explique al punt 3, no s’hi fa servir bibliografia.
0. Introducció A tall d’introducció d’aquest treball, cal que comence per definir el mot microtoponímia que he fet servir al títol. Toponímia és una paraula de la terminologia lingüística, construïda, com és de llei en el vocabulari científic, a partir del cabal lèxic del grec clàssic: amb ὄνομα [ónoma] “nom” (a partir de la variant del dialecte eòlic ὄνυμα [ónima]) i τόπος [tópos] “lloc”. Així doncs, la toponímia és el conjunt de noms de lloc d’un rodal determinat, o un recull d’aquests noms fet per a conservar-los, estudiar-los, divulgar-los o normalitzar-los. Un apel·latiu alternatiu a toponímia és onomàstica geogràfica de ὀνομαστικός [onomastikós] “relatiu als noms”. Amb la variant microtoponímia, que té afegit l’adjectiu μικρός [mikrós] “menut”, ens referim a l’anomenada toponímia menor: pujols, rieres, penyals, camins, finques, cases, pous, coves, etc., és a dir, no els noms de les poblacions, sinó el de tots els accidents Crevillent, la Etnografía de un de pueblo, 3 (2017),3139-174 Crevillent, la Etnografía un pueblo, (2017) 139-174 (ISSN: 2444-801X)
139
