La formació d'un lèxic especialitat en terra de frontera: el cas de la fitonímia...
LA FORMACIÓ D’UN LÈXIC ESPECIALITZAT EN TERRA DE FRONTERA: EL CAS DE LA FITONÍMIA POPULAR DE CREVILLENT Recibido: 22/11/2018 - Aceptado: 29/1/2019
Vicent-Josep Pérez i Navarro Professor de grec clàssic i llatí alqirbilyani@hotmail.com
Resum: Aquest article presenta les primeres conclusions d’una investigació sobre la fitonímia tradicional de Crevillent. Inclou els materials lingüístics recollits de la tradició oral i algunes reflexions sobre la interferència lingüística en aquest camp lèxic. La fitonímia tradicional són els noms populars de les plantes. En una zona de frontera lingüística, com ho és Crevillent, proporciona dades interessants sobre la procedència i el mecanisme de penetració de les unitats lingüístiques foranes. Oferim també una taula amb les equivalències aproximades entre els noms populars i la taxonomia científica linneana de la botànica. Palabras clave: Fitonímia, oralitat, contacte lingüístic, frontera lingüística, llengua catalana, Crevillent. Abstract: This article presents the first conclusions on a investigation about traditional phytonymy of Crevillent. It includes the linguistic materials coming from oral tradition, and some reasonings about linguistic interference within this lexical field. Traditional phytonymy is the non-scientific nomenclature of the plants. In a zone of linguistic border, like Crevillent, we are provided by some interestig data about the origin and mechanisms of penetration of foreign linguistic unitites. We also supply a table with the approximated equivalences between the popular names of the plants and the botanical Linneaean scientific taxonomy. Key words: Phytonymy, orality, linguistic contact, linguistic border, Catalan language, Crevillent.
1. Consideracions inicials L’any 2004 vam encetar un estudi de la fitonímia i l’etnobotànica de Crevillent que preteníem que fóra exhaustiu. Certament teníem la idea que s’havia de tractar d’una tasca relativament senzilla, en la qual el problema principal podia ser ja la manca d’informants bons i, per tant, la desaparició de bona part del patrimoni lingüístic referit a aquest aspecte concret de la vinculació tradicional de l’home amb la natura. Tanmateix les dificultats van arribar per altres bandes. Després de gairebé quatre anys1 d’entrevistes i eixides al camp 1. Una primera versió d’aquest article es publicà l’any 2009, sense cap il·lustració, dins el volum Llengües i fets, actituds i franges, miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts al professor Artur Quintana i Font, publicat per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. És el nostre propòsit ampliar-lo en treballs posteriors, dedicats també a l’aspecte etnobotànic. Crevillent, la Etnografía de un de pueblo, 4 (2018),4109-130 Crevillent, la Etnografía un pueblo, (2018), 109-130 (ISSN: 2444-801X)
109
