Rovira roja vida quotidiana by Santi Pau

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS (1870 - 2000) Des del microcosmos de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca)

Montserrat Sala i Figueras

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS (1870 - 2000) Des del microcosmos de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca)

Montserrat Sala i Figueras

Imprimeix: Multitext. Serveis Gràfics Integrals Disseny i maquetació: www.albertespona.com ISBN-13: 978-84-617-3484-9 Dipòsit legal: B27685-2014 2a edició, abril 2015

Als meus pares, avis i germana A la Montserrat, Benet, Eulàlia, Francesc i Salvador, fills. A l’Edi, Dani, Oriol, Berta, Anna, Francesc, Gerard, Clàudia i Pol, néts. Pels moments viscuts junts, en aquest indret penedesenc.

Presentació

Fer una presentació d’un llibre és sempre un plaer. De fet consisteix a posar un punt final al treball laboriós i d’un gran esforç, que en aquest cas ha fet l’autora, la Montserrat Sala. En primer lloc, és important perquè s’afegeix a d’altres manuals pel que fa a la normalització de la llengua, que en aquestes moments trontolla. Així, a través del llibre d’inestimable document lingüístic, hi apareixen diversitat de topònims, variants dialectals de la comarca, frases fetes i vocabulari propi de la pagesia del Penedès que posa a l’abast de tot tipus de lectors: ja siguin joves que volen conèixer els seus orígens, o bé, gent gran que volen recordar la seva infantesa. En segon lloc, cal destacar com cada tema va acompanyat d’un lligam fotogràfic, i el valor documental que desvetlla la memòria històrica, per la qual cosa prenem consciència del passat, del present i de les perspectives de futur.

Crec que és un llibre molt útil per a treballs de recerca, d’investigació i de coneixement d’aquest territori penedesenc. Les persones que hi apareixen han estat protagonistes actius del relat, de manera que han teixit la història del seu poble Sant Martí Sarroca, amb cent anys de vivències quotidianes, familiars, escolars, religioses, festives, socials i polítiques, des del seu barri de la Rovira Roja. Globalment és un treball etnogràfic molt ampli, que no ha de perdre mai la seva vigència, ja que és una radiografia de l’època que s’ha anat transformant fins als moments actuals. Finalment, només em resta felicitar molt efusivament la meva companya i amiga, la Montse.

Francesc Puche Pedagog

De la Rovira Roja al món

La vocació pedagògica i historiogràfica penedesenca de la Montserrat Sala i la seva estimació per tot allò que forneix de records i de sentiments la nostra quotidianitat, es fan paleses per mitjà d’aquest complet i acurat estudi sobre tot allò –grans i petites coses– que ha generat en la seva cognició la pertinença a un avial i dilecte món de ruralia al qual, malgrat la seva posterior domiciliació barcelonina, s’ha sentit ben lligada, no solament per raó de la seva naixença, sinó també per les seves sovintejades anades i vingudes a la Rovira Roja, al terme de Sant Martí Sarroca, on va passar la infantesa i els primers anys de joventut. Esdevé curiós el fet que un llogaret com aquest –ben diminut geogràficament sobre el mapa, però agegantat per l’altesa de mires dels seus estadants, sempre diligents i curosos a l’hora de salvaguardar els seus costums i les seves tradicions– hagi pogut engendrar tal quantitat de referències que permetin compilar una història com la que ens ofereix l’autora; farcida de coneixements, de fets i d’anècdotes, de personatges i els seus testimoniatges, de la seva vida social, religiosa i educativa, de les cases i masies de l’indret, de les tasques pròpies del dia a dia vinculat a la terra i dels elements utilitzats en el seu conreu, dels estris propis de la llar, de les festes que han servit tostemps per posar el contrapunt jovial a unes habituds rutinàries que no sempre han estat les desitjades, del paisatge autòcton i de l’entorn més pròxim, dels topònims i els renoms, de les locucions

i frases fetes, de tot un caramull d’informació que es tradueix en un vocabulari extens i completíssim, només a l’abast de qui ha sabut escorcollar tot allò que la bona gent de la contrada i la seva activitat han sabut generar al pas dels anys. De la Rovira Roja al món; efectivament. Perquè molts dels conceptes que aquí es proposen són matèria desconeguda per a molts; perquè la saviesa popular que traspua l’ancestral viure a pagès, tan digne com el que més, de manera freqüent no acostuma a ser accessible per a aquell que no ha tingut l’oportunitat de conèixer-lo a fons ni s’ha interessat per saber el què i el com de la seva idiosincràsia; perquè massa sovint ignorem que la conjunció de moltes petites coses pot originar quelcom més gran, més important i molt més interessant del que, ni remotament, hom pugui sospitar. I aquest és el cas d’aquesta interessant summa que ens ofereix la Montserrat, una veritable i entranyable enciclopèdia del món rural gestionada a partir de les vivències d’un poble, petit físicament, però ennoblit a redós de la inviolable casta dels seus habitants. Ben segur que serà de bon profit per al lector profà, alhora que, estem segurs, contribuirà de manera fefaent a engrescar el patriotisme de tots aquells que, s’hi sentiran representats com a bons penedesencs. I que sigui per molts anys!

Eloi Miralles

Pròleg

Glosa la tradició religiosa, la protecció divina del toc d’Àngelus, amb el senyal de la creu, abans d’anar a dinar. Comenta esplaiadament el món de la verema, imatge del tot familiar a les nostres llars, i no s’oblida del seu trasbals i enrenou, com tampoc de les llargues faldilles de les veremadores amb els seus maneguins i mocadors del coll. L’obra l’ambienta amb mil detalls..., i un que desconeixíem, les oques!, símbol antic d’hospitalitat, que acostumaven a tenir a les rectories i a les cases pairals. El recull de refranys i topònims, tenir els gràfics cronològics de les feines al camp, i els usos i costums, seran del tot valuosos per a la pagesia jove.

Del mar geogràfic de la Rovira Roja, de Sant Martí Sarroca, l’autora en recull unes instantànies de la seva vida quotidiana, feinera, plena de tradicions, creences i costums, així com del seu grup humà, enclavat tot ell, de 1870 a finals del segle passat. L’etnografia, que no és altra que la ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles, ens dóna les dades necessàries per conèixer la seva cultura, contemplant la seva manera de viure i el seu tarannà del dia a dia, aportant-hi infinitat de vivències. L’autora en el seu extens treball, inclou centenars de paraules, tot desxifrant el seu vocabulari: hortícola, de mercat, de treball (llunes), de verema, celler..., tot un món enriquidor, del tot viu, de la nostra història, de les nostres tradicions i del folklore penedesenc. En l’apartat del viure pagès, traspua un xic d’austeritat, de l’ai al cor, “tant de granís com les seques”, que no és altra que duresa del treball, de sol a sol, i els curts guanys obtinguts. Fa memòria, no sempre d’optimisme, d’un viure raquític en el si de les famílies humils, que no són altra cosa que producte de maneres de fer de cada dia, rutines i supersticions. Descriu amb generosa complaença, les dades de vegetació primaveral, les llunes d’eficaç germinació i les flors de l’entorn, de bellesa comarcal.

Sols ens resta acomiadar-nos de l’autora, Montserrat Sala i Figueras, amb el més sincer agraïment a l’haver-me concedit encapçalar el seu llibre, de record perenne. Als lectors, amb el desig que gaudeixin d’aquestes vivències, totes elles ben afalagadores per als nadius del nostre revell i bell estimat Penedès.

Pere Sadurní i Vallès Pagès i folklorista penedesenc.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

De les fonts primàries

Exterior de l’absis. S’observa el Exterior l’absis. sòcol dede l’antic Sòcol l’antic i a templederomànic temple romànic l’esquerra, restesi ade l’esquerra, restes de la Torre Llombarda la Torre Llombarda. (antic campanar). Foto Cèsar Malet, 1995.

Índex De les fonts primàries Introducció......................................................................................................................................................................................15 Bloc temàtic

Forn romà de can Sègol..................................................................................................................................................17

Colla de fer estaques davant El Fornot..........................................................................................................................19

Molí rotatori........................................................................................................................................................................21

Rajola d’arc romà...............................................................................................................................................................22

Casaments a l’església parroquial de Santa Maria de Sant Martí Sarroca................................................................23

Interior del temple romànic..............................................................................................................................................27

Cobles de nuviances.........................................................................................................................................................28

Imatge romànica de la Mare Déu de Sarroca................................................................................................................30

Goigs a llaor de Santa Maria de Sarroca........................................................................................................................32

Mènsules de l’exterior del temple...................................................................................................................................33

Pica beneitera de l’antiga ermita de Sant Salvador de la Rovira Roja........................................................................36

Ermita romànica de Santa Apolònia de Sant Joan de la Massana.............................................................................38

Fita de les Tres Cares.........................................................................................................................................................40

Can Serra de la Rovira Roja..............................................................................................................................................43

Barraca de vinya i de pastors............................................................................................................................................44

El riu Foix.............................................................................................................................................................................47

Can Sogues.........................................................................................................................................................................48

Annexos...........................................................................................................................................................................................50

Evolució gràfica dels hàbits, usos i costums de la vida quotidiana des de l’any 1870 al 2000..................................................................................................................................................50

Índex de topònims.............................................................................................................................................................51

Recull dels noms i renoms de les masies a les diferents barriades.............................................................................52

Dites i frases fetes d’ús freqüent a la contrada, per expressar una acció gestual, un fet quotidià....................................................................................................................................................................54

Dites i frases fetes d’ús freqüent a la contrada, que fan referència al temps i a fenòmens meteorològics....................................................................................................................................................................56

Fonts d’informació i consulta...........................................................................................................................................57

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Introducció Aquesta recerca etnogràfica, centralitzada dins la comarca de l’Alt Penedès, recull i analitza les peculiaritats del petit món rural de la ROVIRA ROJA, situat dins el municipi de SANT MARTÍ SARROCA, amb les característiques geogràfiques, històriques, toponímiques i folklòriques que li són pròpies, des de finals del segle XIX fins tot el segle XX. S’ha seguit un fil conductor partint de les primeres arrels, recollint els llocs de culte que han mantingut viva l’espiritualitat de la gent d’abans i d’ara, s’han valorat els antics missatges que transmeten els símbols gravats a les pedres de l’església romànica de Sant Martí Sarroca i a les ermites, aprofitant les fotografies existents, per a constatar vestigis i donar-ne fe. Al mateix temps, s’han recollit refranys i maneres de dir, d’aquell lèxic específic propi de cada tema, que ja no s’utilitza normalment o està en perill d’ex-

tinció: tan sols es troba en els records de les persones de més edat. S’han fet vocabularis i ressaltat amb cursiva les formes locals. Des de bon principi, s’ha agafat el sentit de la tradició com una transmissió oral en el temps, amb fets viscuts periòdicament dins la vida quotidiana de les famílies, integrat en el seu folklore penedesenc. La informació oral més antiga és la de les persones nascudes al tombant del segle XIX, amb totes les seves vivències i records. A partir del seu testimoni,¬amb qui s’ha parlat durant anys, moltes ja desaparegudes. La bibliografia i altres fonts d’informació s’han repartit entre les diferents notes que trobem a cada apartat. Des del cim més alt al sud-oest del terme, sota la serralada de l’Artiga, ens dominen les prehistòriques balmes, lloc de refugi dels primers martinencs del neolític.

Vista panoràmica de la Rovira Roja. Any 1975, arxiu Associació de Veïns.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Cova Rodona.

Observem els forats fets a les pedres, per sostenir els pals dels habitacles que sobresortien damunt les balmes durant diferents èpoques.

A l’altra banda, com a teló de fons, es contemplen les muntanyes blaves de Montserrat situades de capçalera a aquest microcosmos, que fa gaudir d’una fantàstica panoràmica, amb paisatges que van canviant amb el temps, fet que es constata amb les fotografies. Molts noms de lloc, fan referència a un passat llunyà de rouredes i alzinars a la contrada; es dedueix que antigament hi havia petits estanys rodejats de zones boscoses. En donen fe: La vinya del Bosc; Els Llacs; Torrent dels Llacs, El Pas de la Barca; La Rovireta; Les Bassotes; L’Alzina Gran; El Pla de les Alzines; Galzeran; Serra de la Rovira; el barri veí del Cosconar (alzina nana); cal Pelegrí (primer suro que dona l’alzina surera quan no ha estat mai pelada); i finalment el que li és propi : La Rovira Roja, topònim completament autòcton que vol significar “roures amb terra roja”. En obrir-se el comerç dels ports de Vilanova i la Geltrú i Sitges cap a les Amèriques (especialment Cuba) al segle XVIII, es produí durant uns anys una forta demanda de fusta per construir vaixells: es ne-

cessitaven arbres que tinguessin 150 anys aproximadament, perquè era molt preuada pel fuster de ribera la fusta del roure i de l’alzina per construir les parts més dures d’aquestes naus. Sembla ser, que les parts més flexibles les feien amb fusta de pi. Una creixent edificació de masies a finals del s. XIX, amb la necessitat d’embigar els sostres, va fer aclarir molts boscos, el de Fumet, cal Miret, can Serra, etc. Paral·lelament l’expansió de la vinya amb terrenys de bosc, fa deduir una hipotètica raó per justificar la desforestació a l’Alt Penedès. Captant els ambients i costums de la vida quotidiana de tot un segle, s’ha fet una feina de recuperació de la memòria, amb treballs in situ, oferint una mirada cap els àmbits més propers. Serveixi d’homenatge a tot una generació de la que tots en som hereus i ara la volem donar a conèixer als més joves.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Forn romà de Can Sègol Aquest antic forn està situat al peu d’on comença la serralada Prelitoral. Al remoure les terres per fer les replantacions de les vinyes després de la fil·loxera, a les rodalies de can Sègol (prop de l’hort de la Tuies), varen descobrir unes cambres subterrànies molt enrunades, entremig de molts fragments de ceràmica. Això passava el 1885 i fins al 1907 no va ser explorat per l’arquitecte, historiador d’art i polític Puig i Cadafalch. Ell va constatar que es tractava de les fogaines d’un forn de terrissa de l’època romana. Aquest antic forn, fou utilitzat pels romans del segle I i II abans de Crist.1, 2 És de planta quadrada i conserva en bon estat la cambra de foc, dividida en dues seccions, cobertes

amb 7 arcades que sostenien el sostre pla del forn. En els espais que quedaven entre aquestes arcades s’hi obrien forats que comunicaven amb una cambra superior no explorada i amb dues cambres laterals. 3 Aquesta descoberta constata que, a la zona, en el temps romà s’hi coïa ceràmica amb vernís negre (campaniana) i amb vernís roig (saguntina). La ceràmica prengué un caràcter industrial i allà es coïen peces de grans dimensions: teules, àmfores, gerres, rajoles... Altres restes de ceràmica de l’entorn, demostren que allà hi havia un antic jaciment dels pobladors del període ibèric. 4 Es varen trobar dos asos de Cesse i un semis.5

Restes del forn romà de can Sègol. Any 1987. Arxiu foto gràfic del Martinet.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Esquema de funcionament

Tiratge Cambra de cocció

Observatori

Volta Ceràmica Canals de tub Falca aïllant

Sòl

Cambra de cocció

praefurnium

1 PUIG I CADAFALCH, J.- FALGUERA, Antoni.- GODAY I CASALS, J. L’Arquitectura Romànica a Catalunya. Volum I, pàg. 168, (edició facsímil). Institut d’Estudis Catalans. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983. 2 DOMÈNECH, Josep. Breu història del poble i castell de Sant Martí Sarroca. Pàg. 9 i 10. Sabadell. Arts gràfiques, 1973.

3 VILA, Pau. Visions Geogràfiques de Catalunya, V. I, pàg. 182, 217. Any 1963. 4 DURAN I SAMPERA, Antoni. Penedès, revista mensual il·lustrada de col·laboració comarcal. Febrer 1919, any I núm. 2, pàg. 10. 5 Fonaments. “Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. V. 1” E. Curial 1978, pàg. 236.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Colla de fer estaques davant El Fornot

Fotografia de la colla de cal Piu, descansant de fer estaques, davant El Fornot són: Maria de cal Jep, Laureano de cal Janet, Jaumet de cal Piu, Josep de cal Pansa i la Mercè de cal Miquel, l’any 1956. Alguns encara guarden el record de les migdiades fetes dins el Fornot, gaudint de la frescor del lloc. L’Institut d’Estudis Catalans va excavar i estudiar el forn romà de can Sègol l’any 1917, fou un dels primers que es van descobrir a Catalunya. El Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Mancomunitat de Catalunya construí damunt seu un mur i una coberta protectora, a fi d’assegurar la seva permanència sense impedir-ne la visió.6 Vulgarment li diuen El Fornot. Avui dia, a causa del pas del temps i de la falta de manteniment, la caseta protectora està enrunada i el forn es troba en perill de destrucció. Prop del lloc anomenat Hort de la Tuies, hi ha indicis d’altres forns totalment abandonats.

Restes del vessant nord de l’antiga casa protectora del forn romà, l’any 1959. Arxiu familiar de cal Cisco Taverner.

6 Quaderns d’estudi. Any IV, V. II núm. 5, pàg. 400. Publicació mensual de la Direcció d’Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya i del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Juny 1919. 19

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

VOCABULARI GERRA. Atuell gran de terrissa cuita de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base. JACIMENT. Lloc on es troba un mineral, un fòssil, restes arqueològiques. MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. (19141925). Organisme que uní administrativament les quatre Diputacions Provincials catalanes. Presidida per Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, realitzà una important tasca de conscienciació catalana: obres públiques, ensenyament, agricultura, ramaderia. Fou substituïda per la Comissió Gestora Interina de la Mancomunitat de Catalunya. SEMIS. Moneda romana de bronze equivalent a 0,5 asos. AS. Unitat base del sistema monetari romà per a les sèries de bronze.

FOGAINA. Lloc d’un aparell d’escalfar on hi ha el foc, sense engraellat. TERRISSA. Objecte o conjunt d’objectes (olles, cassoles, càntirs, etc.), fets de terra afaiçonada quan és molla i després cuita. PUIG I CADAFALCH. (Mataró 1867- Barcelona 1957). Arquitecte, historiador de l’art i polític. Profund coneixedor de l’art medieval català, autor de L’arquitectura romànica a Catalunya i de La geografia i els orígens del primer art romànic (1930). MIGDIADA. Dormida que es fa després de dinar. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana. CERÀMICA. Els objectes fabricats d’argila cuita. ÀMFORA. Gerra o vas de cos ovalat, coll estret i cilíndric i dues nanses que arriben prop del nivell del orifici.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Molí rotatori Al segle V abans de Crist ja s’utilitzaven molins rotatoris. Aquesta pedra de molí ibèric fou recollida a l’Alzinar Gran de la Massana on hi havia un poblat preromà, descobert l’any 1940; fou habitat des del segle V a. C. fins al I a. C. Es considera el més important del Penedès, situat al terme de Guardiola de Font-rubí. Fa uns anys es va fer una explanació del terreny, amb la corresponent destrucció de sitges arrenglerades; tan sols queda un camp molt gran. La peça de ceràmica és del mateix poblat, recollida a trossos dintre una sitja (per en Magí Suriol i reconstruïda per en Josep Forcada). Està exposada al Museu Municipal del Castell de Sant Martí Sarroca. En el període anomenat Neolític, fa uns 5500 anys, la gent vivia agrupada en poblats al cim d’elevacions. L’home conreava la terra i fabricava terrissa; els utensilis es feien polint pedres dures i resistents. La destral neolítica de basalt fou trobada dins d’una paret durant l’arrencada dels golfos de la porta principal de la masia de cal Salvador del Molí, del barri de Brugueres. Antigament hi havia la creença que protegien dels llamps, per això s’anomenaven pedres de llamp. A la Muntanya d’en Sogues, en un turó anomenat “Dels Tres Pins”, es troba un assentament neolític d’un poblat iber. Es creu que els nostres aborígens foren els cossetans.

VOCABULARI NEOLÍTIC. Fase de la prehistòria que segueix el mesolític. MOLÍ ROTATORI. Els ibers i després romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí estava format per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con. DESTRAL. Eina de tall formada per una fulla acerada proveïda d’un mànec de fusta, en angle recte, en el mateix pla de la fulla. SITJA. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, cereals i altres. BASALT. Roca bàsica negrosa d’origen volcànic composta de piroxè i plagiòclasi. GUARDIOLA. És un derivat diminutiu del substantiu Guàrdia, del germànic wardja guardià o vigilant que es posava a llocs elevats de guaita i defensa en cas d’atac; en aquest cas la seva missió era vigilar la via Mercadera o Carrerada a l’alta edat medieval. FONT-RUBÍ. És un topònim compost de fonte i rubeam, és a dir, la font roja. Antigament hi havia hagut, a la zona muntanyosa del terme, una font d’aigua abundant en terres vermelloses. IBERS. Poble preromà que s’estengué del Llenguadoc a Andalusia, per l’Est de la península Ibèrica. Es dividien en molts pobles (ilergets, laietans, cossetans, lacetans). ABORÍGENS. Els primers habitants d’un país, per contraposició als que s’hi han establert posteriorment. COSSETANTS. Individus d’un poble ibèric preromà centrat al camp de Tarragona, al Coll de Balaguer, la Conca de Barberà i al Penedès. MICROCOSMOS. Petit món.

Molí ibèric. Destral prehistòrica. Gerro de ceràmica ibèrica.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Rajola d’arc romà Tros d’un arc romà de rajoles. Recuperat per en Magí Suriol. Museu del Castell de Sant Martí Sarroca. Foto Lluís Gili.

Aquesta rajola és d’un arc romà, que juntament amb uns pilars, formava el sosteniment d’una sala de banys calents. Pertanyia a una casa rural romana de luxe 7, situada prop de la vinya Taverner, terme de Vilobí. Els canyars propers fan deduir que podrien ser les restes dels antics banys, de l’època del poblament romà a la zona. També es van trobar vestigis d’assentaments romans als terrenys prop del Fornot de can Sègol, a l’hort de la Tuies. Seguint el camí dels Pujols cap a Mas Guineu s’arriba a la serra de la Rovira Blanca, on s’han trobat restes de la Casa Roja i al turó, restes de ceràmica ibèrica. Seguint el llom de la serra cap a ponent, es veu una sitja i més endavant, en la mateixa direcció, es troba La Carrerada, antic camí de ramaders, ja que antigament es practicava la transhumància. Eren els camins que seguia el bestiar quan pujava a muntanya o en baixava i continuava per la Sala de Vilobí, travessant la muntanya de Sant Pau. Durant l’edat mitjana, el 1358, el loco de la Rovira Roja pertanyia a la família Font-rubí i el cens era de set focs. Consta que el 1418 Bernat de Font-rubí era dominus domus de la Rovira Roja, és a dir, senyor de la casa forta. Fou conseller d’en Bernat Ramon de Montagut en afers relacionats amb el castell de Celma. No es coneix on era aquesta casa. L’any 1699 hi ha constància de la plana de Sant Salvador en la qual peça de terra està construït lo Castell y una Capella de Sant Salvador dins la quadra de la Rovira Roja.7.1 El 1860, la Rovira Roja era un caseriu de 23 cases, 18 de les quals estaven habitades. A part, hi havia el caseriu de Sers amb 3 cases més. L’any 2000 el cens consta d’unes 68 cases en una àrea d’uns 2 km.

Arcada de rajoles.

VOCABULARI ARC. Element de construcció en forma d’arc. ASSENTAR-SE. Establir-se en un territori. ELS PUJOLS. Plural de pujol, del llatí vg. po diolum, “muntanyeta”. TRANSHUMAR. Passar estacionalment els ramats, d’una terra a una altra DOMUS. En heràldica, casa o torre aloera que es representa com un castell amb dues torres. ALOU. Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial. CASTELL. Edifici fortificat de l’edat mitjana. Casa senyorívola d’un poble. CENS. Llista oficial dels habitants d’un territori amb informació de llurs condicions socials, econòmiques, etc. QUADRA. Districte especial dins el terme d’un castell termenat.

7 MIRET i MESTRE, Magí. Arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya. 7.1 Institut d’Estudis Penedesencs. Excursió a peu pel Penedès núm. 45. Rodalíes de la Rovira Roja, 1995. 22

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Casaments a l’església parroquial de Santa Maria de Sarroca Aquesta església està situada al costat del castell, dalt del turó de la Roca, lloc tel·lúric per a alguns. És un temple romànic del segle XII, construït damunt les restes d’un antic temple paleocristià. Fou consagrada el 1204. Resten fragments d’una torre llombarda del segle XI, on hi havia l’antic campanar. L’actual data del s. XVI. L’església és de planta de creu llatina amb una nau principal, transsepte i cimbori amb cúpula aguantada per petxines, amb una cornisa que dibuixa l’anomenada “Estrella de David”; això fa pensar en una influència semítica. L’absis circular, amb capitells profusament decorats, tant per dins com per fora, és un dels més artístics del Principat. La llum entra traspassant els antics marbres d’alabastre de les finestres i per la portalada romànica de monumentals proporcions.8 A principis del segle XX, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch s’encarregà de la restauració del temple: treure l’arrebossat de guix de les parets interiors, enderrocar els edificis adjacents, etc.9 Conserva el meravellós retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor (popularment dit de la Mare de Déu del Roser), pintat cap al 1415, atribuït a Jaume Cabrera, deixeble de Lluís Borrassà. Interessant per les tècniques iconogràfiques tradicionals que utilitzava,10 seguint les sagrades escriptures, la simbologia dels colors, cenacle amb taula rodona, pintar sobre fons negre (passar de la foscor a la llum), i sense signar.

Part exterior de l’absis i restes de l’antiga muralla, abans de la restauració del temple romànic. Cases del poble dins el conjunt monumental del castell. Visita de l’arquitecte Puig i Cadafalch. Arxiu Fotogràfic- Institut Municipal d’Història. AHCB-AF.

Fotografies del tombant del segle XIX. Han estat fetes per fotògrafs professionals, utilitzant els procediments artesans i metòdics de l’època, amb els negatius gravats sobre plaques de vidre; a la dreta es pot observar la ratlla del vidre escardat.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Grup familiar a la sortida del casament de la Maria de cal Japó.

Existeix la hipòtesi que en l’execució del retaule hi van treballar diferents personatges d’un mateix grup.11 Hi ha també el retaule barroc de la capella del Sant Crist, fet el 1718 per Ramon Muret. És un dels temples romànics més ben conservats i més interessants del país, d’una gran majestuositat i solemnitat. Els feligresos de Sant Martí Sarroca hi celebren els actes litúrgics dels sagraments: bateigs, casaments, la missa dominical i les exèquies. A primeries de s. XX, els dies de precepte es formaven petites colles de les diferents barriades per anar a oir missa a dalt la Roca, principalment a missa primera o matinal i pujaven a peu pel carrer de la Roca. Les diades assenyalades com Festa Major, Santa Creu etc., es feia l’ofici o missa major, que era més llarga i se celebrava més tard. Diuen que hi anaven la gent del poble, tothom més mudat, i els propietaris amb les tartanes. Els feligresos seien amb cadires de boga, subjectades de quatre en quatre per una fusta travessera;

Casament de Joan Ametller i Rosa Galimany, l’any 1962. El cotxe Ford era el taxi de cal Lluís de Sant Martí. Foto “JOLY” Vilafranca del Penedès.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

durant la dècada dels 50 ocupaven la meitat de l’església. De mica en mica aquestes cadires van ser substituïdes per bancs de fusta. També es mantenia el costum de fer l’homilia des de dalt de la trona. Antigament el vogar de les campanes servia per comunicar-se amb la gent del terme, i fer present el pas del temps. L’any 1030, a totes les esglésies s’anunciava la Pau i Treva amb un toc específic de les campanes;12 així, quan hi havia el sometent, s’avisava a toc de rebato. A Sant Martí s’escoltava el toc d’àngelus (en deien l’Au Maria), el toc de bateig, el toc de difunts (amb aquest toc els martinencs fins i tot sabien si el difunt era home, dona o albat), el toc de foc i el repic de campanes de les festes de guardar. Hi ha qui recorda els tips de córrer que havia fet, per no arribar a misses dites, quan sentia les últimes batallades que tocaven a l’arravatada. Malgrat que el so de les campanes actualment és electrònic, sentim el toc d’àngelus i el toc de difunts. A Sant Martí Sarroca en Josep Forcada dues vegades l’any (Festa Major i Sant Martí) s’enfila per dins la torre de l’antic campanar d’estil llombard i reviu l’ofici de campaner fent dringar les campanes amb el toc de Festa, tal com li havia ensenyat en Pepet Teixidor, l’últim sagristà i campaner del poble. Tocacampanes era una manera de dir quan un parlava sense solta ni volta. La gent gran també recorda que el capellà portava el Viàtic a les cases, caminant sota l’ombrel·la, seguint els camins de sagrament que hi havia13. Hi anava acompanyat de l’escolà, tocant una campaneta, i els pagesos es persignaven al seu pas. Per això, encara es troba a les cases la tovallola del combregar (de fil amb serrell) i la copa de vidre amb una creu a la tapa que s’utilitzava durant l’extremunció. El cotó fluix per als sants olis, es cremava i l’aigua es tirava a una planta o en un lloc que no es trepitgés.

Cenacle amb taula rodona (pintura del retaule gòtic de l’església de Sta. Maria de Sant Martí Sarroca).

El sacerdot celebrava la missa en llatí i d’esquena als fidels. Amb el Concili Vaticà II l’any 1965, es va oficiar la missa amb llengua vernacla i de cara al poble. Fins a l’any 1868, el cementiri de tot el terme de Sant Martí Sarroca fou a dalt la Roca, situat davant del portal romànic. Sota la capella del Sant Crist també hi havia una fossa. Si des del castell es mira pel cingle de Les Valls, el panorama no deixa indiferent per la riquesa de vegetació i la càrrega històrica que comporten les seves balmes.

8 CUESTA, PERE. L’Església romànica de Sant Martí Sarroca. Art-estudi. 1976. Pàg.111, 112, 113 i 114/(11) 213-232/(18) 74. 9 PUIG I CADAFALCH, Josep. L’arquitectura Romànica a Catalunya, Vol. IV, pàg. 823. 10 Revista Esplai, núm. 146, Setembre 1934. Pàg. 443. 11 CUESTA, Pere. El retaule gòtic de Sant Martí Sarroca. Pàg. 34. E. Andana. Ajuntament de Sant Martí Sarroca. 12 JUNYENT, Eduard. La Pau i Treva. Episodis de la història. E. Rafael Dalmau. Barcelona 1975.

Es va celebrar el sínode de Vic presidit pel bisbe Oliba, allí es constituí les normes de la Pau i Treva, i que aquesta vingués anunciada a toc de campana en totes les esglésies la vesprada del dijous fins el diumenge. Els violadors d’aquesta Pau i Treva serien castigats amb penes d’excomunió. 13 BOADA I CAMPS, Joan. Monografia de l’església i castell de Sant Martí Sarroca. 1935. Pàg. 80/(23) 23-24.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

VOCABULARI s’anomena “unció dels malalts” i que s’administrava als malalts en perill de mort. SANTS OLIS. Conjunt dels olis consagrats usats per l’Església en els sagraments i altres cerimònies. HOMILIA. Prèdica que es fa per explicar al poble un fragment bíblic llegit dins la celebració litúrgica. SAGRISTÀ. Persona que té cura de la sagristia i de l’endreçament d’una església. SÍNODE DIOCESÀ. Reunió de sacerdots, convocada pel bisbe, per a tractar d’assumptes eclesiàstics. PAU I TREVA. Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil (baralles, lluites, robatoris, etc.) contra persones o béns en unes condicions i en uns territoris determinats. EXCOMUNICAR. Separar de la comunió de l’Església. BALMA. Cavitat no gaire pregona en una paret de roca o un vessant rocallós en la qual penetra la claror. VERNACLE-A. Pertanyent a la contrada on hem nascut, dit esp. de la llengua.

TEL·LÚRIC. Relatiu o pertanyent a la terra. FESTA DE PRECEPTE. Dia en què és obligatòria l’assistència a la missa del diumenge o dia festiu. OIR MISSA. Assistir a la missa del diumenge o festa. MISSA PRIMERA. A toc d’oració. CAMPANAR. Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una o diverses obertures per a allotjar-hi les campanes. TOC. El fet de tocar certs instruments (campanes, tambors, cornetes) com a senyal. REPIC. Tocar una campana a tocs vius i repetits en senyal de festa. BATALLADES. So que emeten les campanes en percudir-les amb el batall. ARRAVATADA. Darrer toc de campanes cridant a missa. VIÀTIC. Ritual catòlic del moment en què es porta l’Eucaristia als malalts. EXTREMUNCIÓ. Sagrament, que avui

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Interior del temple romànic

Absis interior.

Absis exterior, abans de les obres de restauració del temple romànic.

VOCABULARI mosaic, de Jesús Crist, de la Mare de Déu, d’un sant, especialment entre els orientals. La icona és un objecte d’art sagrat i de contemplació que pretén estendre un pont del món sensible al món espiritual. CENACLE. Sala on Jesucrist i els apòstols celebraren l’últim sopar. BARROC. Relatiu o pertanyent a un estil artístic, evolució complexa del Renaixement aparegut a Itàlia a les darreries del segle XVI i predominant a Europa durant una gran part del segle XVIII. ESTIL LLOMBARD. Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic. Els comacini l’estengueren arreu d’Europa el s. IX i X. COMACINI. Mestres constructors italians orga nitzats corporativament pels reis llombards.

ABSIS. Part d’una església, de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior. ALABASTRE. Varietat microcristal·lina de guix, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc. CIMBORI. Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s’aixeca sobre el creuer d’una església per donar llum a l’interior i servir de base a la cúpula. ESTRELLA DE DAVID. Figura amb què es representa convencionalment un estel o estrella, formada per un cercle voltat de puntes. SEMITA. Descendent de Sem; pertanyent a u na raça caucàsica representada avui principalment pels jueus i els àrabs. RETAULE. Obra d’arquitectura, amb escultures, pintures, que formen la decoració d’un altar. ICONA. Imatge pintada, en baix relleu o en

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Cobles de nuviances Actualment encara es conserva la tradició de recitar aquestes Cobles de Nuviances a totes les parelles de nuvis que es casen a l’església de Santa Maria de Sarroca. A la sortida, al bell mig de la portalada romànica, els escolans aguanten una cinta d’una banda a l’altra de l’històric portal per barrar pas als nuvis, ofereixen un ram de flors a la núvia i amb una panera petita demanen almoina al nuvi tot recitant els versos. Antigament, aquest ram, les núvies l’oferien a l’altar de sant Roc i els diners recollits pel nuvi passaven al paborde de la Confraria de Sant Roc. Avui dia aquest costum s’ha perdut.15

Es veu a la paret dreta una làpida de marbre on hi constaven gravats només els noms de los caídos por Dios y por España, del costat nacional, durant la guerra del 36. Uns anys més tard fou retirada. Un costum del temps antic era fer rogatives, les últimes es feren els dies 16, 17 i 18 de novembre de l’any 1950 per demanar pluja.16 Hi havia molta concurrència de feligresos de totes les barriades del terme. Treien el Sant Cristo Gros, portat pel Cos de Portants del Sant Crist, i en processó es donava una volta al castell, tal com es feia per al viacrucis de la Setmana Santa.

Cobles de Nuviances.

Revers.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Imatge típica de la sortida d’un casament, recitant les Cobles de Nuviances. Casament d’en Joan Pardo i Teresa Sala l’any 1964.

VOCABULARI MARTÍ. De Martinus cognom llatí, nom d’un sant bisbe de Tours que era molt popular en l’Edat Mitjana. SARROCA. Topònim compost de l’article salat “ça” i “Rocha”. Aparegut en el fogatge del 1358 amb el nom de “Santi Martini ça Rocha”. ROMÀNICA. Arquitectura romànica, la des envolupada en diversos països de l’Europa occidental des de l’època romana a l’època gòtica. VIACRUCIS. Camí de la creu. ROGATIVA. Pregàries públiques fetes a Déu en un temps de calamitats.

COBLA. Composició poètica breu que serveix comunament de lletra a una cançó popular. CONFRARIA. Associació religiosa benèfica de la qual formaven part voluntàriament les persones d’un mateix ofici, generalment laiques. La seva constitució s’inicià en el segle XI. PABORDE. Cap d’una confraria que té cura d’un altar. SANT ROC. És advocat contra la pesta i malalties contagioses; el dia del Sant, antigament anaven a missa i no es feien treballar els animals. ESCOLÀ. Noi que serveix en els monestirs i esglésies per ajudar a missa i altres ministeris. GOIG. Composició poètica musicada en llaor de la Verge o d’un sant.

15 Arxiu parroquial de l’església de Santa Maria de Sarroca. 16 Dietari 1950 d’en Joan Romagosa i Llopard. 29

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Imatge romànica de la Mare de Déu de Sarroca El dia 19 de juliol de l’any 1906, quan s’estaven fent les obres de restauració del temple romànic, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu aparedada dins un finestral lateral, juntament amb dues talles esculpides d’un edicle, un Crist crucificat d’estuc, tres sarcòfags amb les despulles de tres infants i algunes peces de ceràmica de Manises.17 Fou tot un esdeveniment al poble la recuperació de tan preuada joia, la Mare de Déu romànica. El testament de Mir Geribert és el primer document que parla de l’església de Santa Maria del Castell de Sant Martí, l’any 1060.18 En aquell temps era usual posar sota l’advocació de la Mare de Déu les capelles castelleres.19 La data d’aquesta imatge és incerta. No es pot descartar la possibilitat que ja existís a la primitiva església, abans de l’ampliació, coincidint amb la primera època de la imatgeria romànica.20 A l’antigor, les criptes subterrànies dels temples servien d’estatge a les estàtues d’Isis, les quals és transformaren a l’arribada del cristianisme amb les tant venerades Verges Negres. En el significat exotèric no tindrien el sentit cristià que se’ls dóna.21

Podem comprovar que té moltes similituds amb la Mare de Déu de Montserrat, i que forma part de les Mares de Déu Trobades dels Països Catalans. Era una gran talla de fusta policromada de la Mare de Déu amb el Nen. Es va trobar un xic malmesa: la mare i el nen tenien la mà i l’avantbraç drets mutilats. Suposadament feia uns 80 cm d’alçada, ja que les taules dels batents de l’edicle fan un metre d’alt. Escultura d’expressió hieràtica que transpirava noblesa i poder, amb la mà esquerra sostenia un ram de flors de lis i cenyia una corona rematada amb aquesta flor, símbol de la Nova Eva. La Mare de Déu estava entronitzada i servia de setial al Nen Jesús, que tenia l’actitud de beneir amb la mà dreta, i amb

Imatge romànica de la Mare de Déu de Sarroca, tal com fou trobada l’any 1906. Postal d’autor no identificat.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

l’esquerra sostenia el Llibre de la Llei, símbol de la realització de la naturalesa humana.22 Aquesta imatge a Orient s’anomena Kyriotissa i a Occident, Verge Majestat i són veritables icones en relleu. Segons la tradició, sant Lluc l’Evangelista fou el primer que va pintar la Verge i Sant Pau va portar a Occident les primeres imatges iconogràfiques, on Maria fa de tron de la Saviesa Divina. Es troba sobretot en l’art bizantí i a Catalunya arriba amb l’art romànic cap allà el segle X i XI. Es constata que aquestes imatges són fidels a l’església indivisa dels 7 primers concilis, on s’anomenà a Maria de Natzaret Theótokos, i la seva contemplació porta a un ensenyament teològic. El dia 11 de novembre del 1906, diada de Sant Martí, es féu una gran celebració al poble de Sant Martí Sarroca, amb l’entronització de la Mare de Déu trobada a l’altar major, i la consagració de l’ara de l’altar. Hi va assistir tot el poble, autoritats eclesiàstiques i civils, la coral Sarroca Nova va cantar la missa del Mestre Perosi i predicà l’homilia el frare Frederic de Berga. El seu sermó s’imprimí en un fulletó de 27 pàgines, i es va repartir entre les famílies. A la tarda sortí processó, portant sota tàlem i en tabernacle la Verge venerada. Aquest tabernacle el sostenien els quatre obrers que trobaren la imatge i els regidors portaven les vares del tàlem.23 Durant la revolta de l’any 1936, la imatge romànica va desaparèixer, no hi ha cap testimoni que confirmi que fos cremada.

VOCABULARI POLICROMIA. Art d’afegir colors a les obres arquitectòniques i escultòriques. FLOR DE LIS. Flor heràldica que no existeix a la natura. Símbol de la reialesa des de molt antic. EDICLE. Complement arquitectònic que té l’aparença d’una casa en miniatura. ESTUC. Pasta feta generalment de ciment blanc, calç o guix amb sorra i marbre polvoritzat que s’aplica a una paret, a una columna, etc. Polida o envernissada, imita el marbre. TABERNACLE. Baiard on es porta la imatge d’algun sant. TÀLEM. Pal·li, dossier sostingut amb quatre o més vares llargues per aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custòdia o una imatge sagrada. ARA. Pedra consagrada damunt la qual el sacerdot estén els corporals durant la litúrgia. ICONOGRAFIA. Estudi descriptiu de monu ments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l’objecte representat i la manera de representar-lo ESGLÉSIA INDIVISA. Església abans del cisma entre Orient i Occident, l’any 1054. TEOLOGIA. Disciplina que estudia metòdicament els continguts de la fe cristiana.

18 CUESTA, Pere. L’Església romànica de Sant Martí Sarroca. Art-estudi. 1976. Pàg. 74. 17 El Labriego, pág. 333, Sant Martín Sarroca, julio de 1906. 19 CORTÉS, Eduard. Diari Avui. 23 –9 –1991. 20 CIRICI PELLICER, Alexandre.

21 FULCANELLI. El misterio de las catedrales. Pág 88.P.Janes. 22 Enciclopèdia Catalana. V. 9, pàg., 585, 598 i 599. 23 BOADA I CAMPS, Joan. Monografia de l’església i castell de Sant Martí Sarroca. 1935. Pàg. 23-24.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Goigs a llaor de Santa Maria de Sarroca

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Mènsules de l’exterior de l’església La prestigiosa església de Santa Maria de Sarroca, fou construïda com un llibre obert a tothom, per a la noblesa culta i la gent del poble que no sabia llegir ni escriure. Aquest extens simbolisme24 avui dia encara perdura i ens enriqueix. Es pot percebre, quan es desperta l’interès. Es veu tota acaronada per unes garlandes sota mateix de la cornisa, amb unes mènsules que la sostenen molt ornamentals, hi ha motius al·legòrics com: laberints, lligadures, caps d’animals fantàstics, cares, acròbates, entrellaçats, grius, etc. El seu conjunt, metafòricament, ens transporta al llibre dels Salms, fa pensar en una lloança de l’univers al seu creador. Molts d’aquests motius es repeteixen en els capitells de les columnes, tant a l’interior del temple com a l’exterior. Es dóna la coincidència que alguns d’aquests símbols són característics de les esglésies

Capitell d’una columna del mur lateral de la nau principal del temple romànic de Sant Martí Sarroca.

Cara de la noblesa. Persona en estat contemplatiu.27.0 Guerrer.27.1. Mur septentrional del temple. Foto Cèsar Malet 1995.

Entrellaçats i lligadures, situades al mur meridional del temple. Foto Cèsar Malet.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

romàniques presents a les rutes del camí de Sant Jaume, cosa que fa especular en un antiquíssim pas de pelegrins per la zona, a Compostel·la i a Terra Santa. Consta que després de la destrucció de l’església pels almoràvits, van reconstruir l’església els senyors del castell, en Guillem IV de Santmartí i el seu nét Guillem V,24.1 i cediren una masia dins el terme de Sant Martí Sarroca a l’orde del Temple. 24.2 Les al· legories del seu absis, fan intuir alguna influència templera. Cal fer esment que antigament, molt a prop (per Guardiola de Font-rubí), passava una de les rutes més importants de mercaders i pelegrins, era la via Mercadera. Aquesta sortia de Barcelona, entrava al Penedès pel Garraf, anava cap a Olesa de Bones-valls i Vilafranca, i seguint els camins de carrerada, arribava a la Llacuna, on hi havia un hospital. La via continuava cap a Santes Creus.25 26 27

Pedra provinent d’una antiga llinda amb la data 1505 en llatí de l’època, ara es troba adossada al mur.

Pedra adossada a un dels murs del temple, suposadament provenia de l’antic temple paleocristià. Foto Cèsar Malet. Acròbata.

26 RENO GENOM. Los Símbolos fundamentales de la ciencia Sagrada. 27 MARTEAU PAUL. El Tarot de Marsella. 1983. Pàg. 87, 88 i 89. 27.0 Lloeu Déu al seu santuari. Salm 150. 27.1 Mentre els seus llavis glorifiquen Déu. Tenen a les mans espases de dos talls. Salm 149.

24 CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos. Nueva colec. Labor. Barcelona, 1982. Pàg. 51, 184 (24.1) LLORAC i SANTIS, Salvador. Sant Martí Sarroca. Pòsit del temps. Ajuntament de Sant Martí Sarroca, 1989. (24.2) CUESTA Pere. L’església romànica de Sant Martí Sarroca. Artestudi, 1976. 25 MASACHS, Josep M. Els vells camins del Penedès. Miscel·lània Penedesenca 1979.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

VOCABULARI GRIU. Animal fabulós, meitat àguila i meitat lleó. CAPITELL. Part superior d’una columna que corona el fust o canya i sobre el qual reposa l’arquitrau. CAMÍ DE SANT JAUME. Camí tradicional de pelegrins per anar a visitar el suposat sepulcre de l’Apòstol Jaume a Galicia. Surt de diferents llocs tradicionals Roncesvalles, Montserrat, Barcelona, etc. El camí de Sant Jaume, va d’orient cap a occident. Al llarg del camí, durant els segles X i XI es construïen capelles, moltes dedicades a Sant Martí. Aquestes capelles han estat, i són encara, punts de meditació i acolliment pels pelegrins, amb significatius i singulars símbols esculpits a les pedres i capitells: motllures de petxines, oques, laberints, boles, etc. La tradició diu que el millor és fer el camí a peu, sol, amb un bastó i si es possible durant 40 dies. Arribar al mar i banyar-se després de cremar la roba vella i vestir-se de blanc. A la tornada es recomana passar per un camí diferent. CELTA. Individu d’un poble que en un temps prehistòric vingué a establir-se a l’occident d’Europa, principalment a la Gàl-lia. PALEOCRISTIÀ. Art sorgit als inicis del cristianisme, a l’Imperi Romà.

SÍMBOL. Es un suport material d’un suport espiritual.26 MÈNSULES. Peça sortint que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc. LLIGADURES. Fil d’Ariadna, símbol de la via i lligam intern de la criatura amb el Creador. El fi últim del ésser humà és alliberar-se de les lligadures. El problema essencial al que cal donar solució. ACRÒBATA. L’Acròbata es un símbol vivent de la inversió, amb piruetes inverteixen la posició normal del cos humà, aguantant-se amb les mans i amb els peus a l’aire. Representa la necessitat de trastornar l’ordre donat i tornar-lo al revés. Hi ha una relació amb la carta número dotze d’El Penjat del Tarot.27 ENTRELLAÇAT. Ornamentació de procedència islàmica. Expressa el sentit de lligam indestructible de tot allò real, d’ impossibilitat de sortir d’aquella cosa. CAP DE LLOP. Apareix com a guardià a molts monuments. Símbol del valor entre els egipcis i els romans. Té connexió el mite amb totes les idees d’aniquilació final d’aquest món, ja sigui per l’aigua o pel foc. CAP D’ASE. Animal simbòlic, sol aparèixer com emblema de la humilitat, paciència i coratge.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Pica beneitera de l’antiga ermita de Sant Salvador de Guadans de la Rovira Roja Aquesta pica beneitera és d’estil gòtic primitiu28, recollida per la família Ametller, suposadament de la desapareguda capella de Sant Salvador de la Rovira Roja, situada al pla de Sant Salvador, darrere la casa de cal Pau Piu. Trobem referències en documents de l’any 1150. 28.1 En una visita pastoral que el visitador Gabriel Camps va fer el 27 de febrer de l’any 1518, en una llista d’altars, s’hi anomena la capella de Sant Salvador de la Rovira Roja. També l’any 1728 i el 1777 hi ha referències.29 En un document de l’any 1846, que detalla els límits de la parròquia de Vallformosa, se cita la petita capella de Sant Salvador. A mitjan del segle XIX encara hi havia culte. Durant uns pocs anys es va celebrar missa per sant Salvador a la capella de la finca de Sers. La campana va ser donada a l’església de Santa Maria de Sarroca i va desaparèixer durant la guerra. Les imatges les recolliren la família Carbó de Vilobí, antics propietaris de Sers. Actualment, tan sols queda una clau dipositada al Museu Municipal del Castell.

Segons explicava Teresa Mateu, nascuda el 1907, de jove anava a brodar a cal Pau Piu i jugava a fet i amagar amb la seva amiga Carme, al lloc on encara hi havia restes de la capella. Ve de tradició cristiana, trobar a l’entrada de les capelles i esglésies, una pica d’aigua beneita. Els fidels, cap als anys 50, quan entraven feien el senyal de la creu al front, amb la punta dels tres dits mullats d’aigua de la pica, i a la sortida feien el mateix. També es

Mossèn Guardiola beneint amb el salpasser. Diada de Sant Antoni de 1958.

Pica Beneitera de Sant Salvador de la Rovira Roja, guardada durant uns anys per la família Ametller de cal Mames, ara dipositada al Museu Municipal del Castell.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

feia el Salpàs durant la Quaresma: les mestresses de casa preparaven damunt la taula del menjador unes estovalles blanques, un plat amb sal amb una candela al mig (del dia de la Candelera), un gerro d’aigua i un plat d’ous per a almoina. El sacerdot passava a peu per les cases, vestit per al ritual amb l’estola. Un cop al carrer, amb un salpasser beneïa el portal i tirava un grapat de sal a la paret, deien que era per fer marxar els mals esperits. A totes les cases hi havia candeles beneïdes, podien ser de molts colors, tot i que les que més es recorden són de color verd. En Pepet de cal Teixidor era el sagristà. Havia acompanyat molts anys el capellà pel salpàs, portant la cistella dels ous i un paraigua. També cobrava el

ciri del monument. A la postguerra hi anaven escolans i se sap que l’any 1959 a la Rovira Roja encara es feia el salpàs.30 Amb l’aigua beneita s’omplien piques petites a les cases, que es tenien penjades a l’habitació a prop del llit i es guardava per quan hi havia un malalt a la família. Era un ritual tradicional a tots els pobles, beneir els animals quan feien “els tres tombs” per Sant Antoni. A Sant Martí Sarroca, el dia de la festivitat de la Santa Creu es manté el costum de beneir als quatre vents el municipi des de la creu de terme que hi ha a dalt la Roca. Encara es pot sentir la dita “per Santa Creu, floreix la farigola arreu”.

VOCABULARI BENEIR. Una persona, especialment un sacerdot, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. SALPASSER. Objecte que serveix per a fer les aspersions amb aigua beneïda. Consisteix en una bola buida amb forats que porta una esponja a dins i va fixada a un mànec. AIGUA BENEITA. Aigua consagrada per la benedicció d’un sacerdot. CANDELA. Metxa de cotó envoltada d’una capa de cera o de sèu que fa una flama lluminosa quan s’encén.

PICA BENEITERA. Peça de pedra fixada a la paret d’una capella, amb una concavitat destinada a contenir aigua beneita. GÒTIC PRIMITIU. Característic de l’edat Mitjana. Especialment, dit de l’estil arquitectònic estès per Europa des del segle XII al Renaixement. FET I AMAGAR. Joc de nois i noies on tots menys un s’amaguen i corren a amagar-se, procurant no ésser atrapats per aquest. SALPÀS. La cerimònia d’anar un sacerdot per les cases aspergint-hi aigua beneïda i sal. ESTOLA. Ornament sagrat que consisteix en una banda de roba d’uns 2 metres de llarg amb tres creus, l’una al mig i les altres als extrems. ALMOINA. Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat.

28 LLORAC I SANTIS, Salvador. Sant Martí Sarroca. Pòsit del temps. E. Ajuntament de Sant Martí Sarroca. 1989, pàg. 236. 28.1 Arxiu Josep Maria Gavín. Valldoreix. 29 Elencus. Resums de les visites episcopals. Resultats d’unes enquestes que va passar el Bisbat a les parròquies molt abans de la guerra. Allà que-

da reflectit el poble, capelles que hi havia, escoles, pobres, habitants, etc. Documentació de la parròquia de Santa Maria de Sarroca recollida l’any 1933. Arxiu Diocesà de Barcelona. 30 LA FULLA (Hoja Diocesana). Diumenge 22 de febrer del 1959. Parròquia de Santa Maria, de Sant Martí Sarroca. 37

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Ermita romànica de Santa Apol·lònia de Sant Joan de la Massana L’ermita romànica de Sant Joan de la Massana formà part de la parròquia de Sant Vicenç de Morrocurt, del territori del castell termenat de Font-rubí. El lloc s’esmenta el 1120 i la capella, el 1315.32 Al segle XIX, per efectes de la desamortització, passà a mans privades. Sembla ser obra del segle XI; té una petita nau en forma de canó, reforçada per dos arcs torals, capçada a llevant per un absis semicircular, porta a la façana sud i dues finestres. També està sota l’advocació de santa Apol·lònia; que les persones grans expliquen que era advocada del mal de queixal. Abans de la Guerra Civil encara hi havia culte, al seu altar sempre hi cremaven ciris perquè les persones grans allà hi notaven un consol especial, i pujaven al cor per unes escales petites,

on hi havia lloc per a 6 o 7 persones. Recorden que una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, va ser traslladada en processó fins a l’església de Santa Maria.33 L’ermita fou malmesa el 1936, després fou restaurada i es tapiaren finestres. Actualment està en bon estat i conservada per la família Ametller Huertas, del caseriu de la Massana. Per la seva situació, es dedueix que aquest lloc era una via de pas de pelegrins, prop d’una carrerada que venia de la Llacuna, passant per Les Cabanyes fins a arribar a la Via Augusta. Segons fonts orals, per allí varen passar els Reis Catòlics quan anaven a Barcelona per rebre Colom, de retorn del seu viatge a les Amèriques.

Ermita romànica de Sant Joan de la Massana. Arxiu família Ametller Huertas.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Existeix la llegenda que al voltant de l’ermita varen ser enterrades les persones mortes d’una pesta que va haver-hi fa molts anys; de fet, s’han trobat ossos mentre es feia la plantació d’una vinya propera. Al peu de l’ermita de Sant Joan neix el torrent de Santa Apol·lònia, que seguint les lleis de la natura després de les pluges fortes, passeja les seves aigües pel bell mig de la Rovira Roja, fins a donar-les al riu Foix. Anys enrere el servei de correspondència de cartes, i d’altres trameses, circulaven per mitjà del correu de Guardiola de Font-rubí. Durant la República, l’any 1935, atesa la gran proximitat, es feren gestions per incorporar al terme municipal de Guardiola de Font-rubí la barriada de la Rovira Roja. Però aquestes gestions no prosperaren.34 La fotografia reflecteix l’ambient del moment: nens adolescents jugant a guerra, (era en plena postguerra). Amb xapes recollides als cafès, els nens jugaven a matar-se, tirant-les amb la punta dels dits. També aprofitaven aquestes xapes per jugar a policies; dintre la xapa hi havia una rodona de suro, la mainada la treien i l’enganxaven a la solapa, amb la roba al mig: era una manera d’identificar-se.

Absis de l’ermita l’any 2000.

VOCABULARI ERMITA. Capella situada, ordinàriament, en lloc despoblat. CASTELL TERMENAT. Possessió senyorial amb termes propis. DESAMORTITZAR. Alliberar (béns amortitzats) COR. Lloc destinat al conjunt de persones que canten plegades als oficis divins. Carta.

34 LLORAC I SANTIS, Salvador. Passeig pel temps i el territori. Guardiola de Font-rubí.

32 MAS J. MN. Notes històriques del bisbat de Barcelona. Sant Joan de la Massana. Volum XII. Pàg., 4 i 5. 33 Josefina Romagosa i Cendra. Vivències. 39

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Fita de les tres cares quan els jocs de daus estaven prohibits, allà era el lloc escollit pels veïns per jugar a jocs d’atzar: tabes, cartes, daus i a l’oca. Era bon lloc perquè per tenir validesa l’acusació era necessari reunir els alcaldes dels tres termes. És a dir, allà tenien temps suficient per escapolir-se.35 Una fita ha estat i és encara quelcom sagrat a respectar. Hi ha una dita popular que diu: “si trobes fita, alça l’arada”. Es considera molt mal vista la persona que n’arrenca una. Cada camp té les seves fites

Molló mil·lenari conegut vulgarment per la Fita de les Tres Cares, de forma piramidal. Té planta de sector circular, amb dues cares triangulars i una cònica, que conflueixen a dalt, suposadament en una punta, ara escapçada per l’erosió del temps. A la part baixa de cada cara hi tenia una fillola que assenyalava la direcció de la fita immediata al terme corresponent, Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. Actualment només es conserva la de la cara est. Segons la tradició oral, en temps de Felip V,

Fita de les Tres Cares, l’any 1990. Arxiu Montserrat Sala.

Diferents impressions de jocs de cartes de l’època.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

o partions, que es reconeixen pels murons. Aquestes han estat posades amb el mutu acord dels seus propietaris: amb l’ajuda d’una cordella mesuraven per canes, feien un clot fondo, al fons hi posaven trossos de teula, vidres i cendra i al damunt una o dues pedres grans falcades amb altres de petites. Aquest pedregar l’anomenaven muró. Algunes vegades es fitava el terreny amb la presència del jutge.36 Actualment, els agrimensors, quan mesuren els terrenys, normalment busquen aquests testimoniatges tradicionals i fidedignes com a punt referencial. Els records que queden a la Rovira Roja dels llocs de tertúlia són: les dues barberies, el Taberí d’en Ton (cal Tonet Casató), on hi anaven els més vells a jugar a cartes i a fumar (hi ha raons per pensar que antigament allà jugaven a les tabes, d’aquí el nom de Taberí) i a cal Pau de Sers. Aquí tenien tendència d’anar-hi els més joves, obrien el dissabte a la tarda i el diumenge al matí. Eren com petites tavernes on hi havia qui bevia barreja i cassalla amb un terròs de sucre (cigaló). A la postguerra, els dies de pluja, molts pagesos i les seves dones, després de feinejar per la casa, es reunien a la masia més acollidora del barri per jugar a cartes: a la brisca, al truc, a la manilla o a la mona. A la majoria de cases hi havia una baralla de cartes.

Situació i concrecions de la Fita de les tres cares MUNICIPI: Sant Martí Sarroca, comarca de l’Alt Penedès. LOCALITZACIÓ. Barri de la Rovira Roja, darrera la casa de cal Ramon Jeroni, a 5 metres del camí veïnal de l’antiga Carrerada que venia de la Llacuna. CONTEXT. Vinya propietat de cal Piu de Dalt. DESCRIPCIÓ. És un molló mil·lenari de dimensions bastant grans, té forma piramidal amb dues cares planes i una cònica. A la part inferior té una fillola. PLANTA. Té forma de sector circular, de 3,64 metres de perímetre. ALÇADA. De les tres arestes 2,13 metres. MURS. Forma un bloc massís, amb pedres irregulars, algunes treballades, les quals es falquen amb pedres petites i argamassa. A la cara est, a 0,20 m. d’alçada té una fillola en direcció al terme de Guardiola de Font-rubí. Apareixen restes d’altres filloles que suposadament senyalaven els termes de Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. ESTAT DE CONSERVACIÓ. Bo, no obstant té la punta escapçada per l’erosió del temps, dues de les filloles estant escapçades per la degradació de l’home al treballar la terra que l’envolta.

35 Breu recull històric de Sant Martí Sarroca. Juliol 1985. Pàg., 19 article d’en Magí Suriol i Romagosa. 36 Ens en dóna constància en Joan Romagosa en el seu dietari Manelic de l’any 1932. El 16 d’octubre posen fites en presència d’un notari. 37 Montserrat Sala i Figueras. Descobrim les arrels d’un medi penedesenc. La Rovira Roja. Inèdit.

EXPLORACIÓ37. Any 1990.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

VOCABULARI BRISCA. Bescambrilla, joc de cartes de basa en què guanya el jugador que, en les bases que ha fet, ha reunit un major nombre de punts. MANILLA. Joc de cartes que juguen aparellats, la carta més alta de cada coll és el nou. MONA. És un joc en què els jugadors, prenent successivament l’un de l’altre una carta, van descartant-se de les parelles que poden reunir. Al final, a la mà d’un dels jugadors queda la carta desaparellada que és la “mona”. TRUC. Joc de cartes que es juga d’ordinari entre dues parelles, en què cada jugador rep tres cartes i cada bàndol fa punts guanyant dues bases (guanyar el truc). BARALLA. Joc complet de cartes. BARREJA. Beguda consistent en una mescla d’aiguardent i vi.

MOLLÓ. Fita. FITA. Pedra o altre senyal clavat a terra que assenyala el límit d’una heretat, contrada. FILLOLA. Qualsevol de les dues pedres que s’adossen a un costat i altre d’una fita. MURÓ. Munt de pedres amb què es resguarda una fita. CANA. Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, igual a 8 pams, 6 peus o 2 passos, que a Barcelona equivalia a 1,555 metres. TERME. Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. TORRELLES. Nom d’edificis i altres construccions; del llatí turricella, “torreta”. TABA. Os amb què es jugava al joc de l’osset o de la taba.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Can Serra de la Rovira Roja Segons la tradició oral, els records materials i familiars de segles, es pot dir que dintre del context de la circumscripció administrativa regida per l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, hi trobem can Serra com una de les pairalies de més antiguitat de la contrada, pels volts de l’any 1200. En relació amb el medi físic del seu entorn, es troba situada al bell mig d’una plana que fa carena amb el conegut torrent de can Serra (o com se l’anomenava antigament, de Les Granotes) després d’ajuntar-se el torrent que baixa de la font de La Pairal amb el torrent de la Rovira Roja. És en aquest llit on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poc cabal, però que a voltes, especialment a la tardor, s’hi forma un corrent impetuós d’aigua per les fortes plogudes. Tanmateix, un dels orígens del nom propi Rovira Roja presenta algunes arrels i influències de can Serra. En temps passats era una casa rodejada de bosc de roures i d’alzines, que es perllongava fins a la Serra de Brugueres. La terra roja del seu entorn era, d’antuvi, aprofitada per un forn de coure totxos que existia prop del terral d’on s’extreia la terra i del bosc frondós que vorejava l’esmentat torrent. Aquest sòl rogenc, juntament amb el cognom Ruvira que portava l’antic llinatge, es diu que han servit per esdevenir els topònims Rovira Roja.38 En un document de l’any 1846, que detalla els límits de la parròquia de Vallformosa, encara es menciona la masia anomenada Rovira Roja.39 La fotografia feta l’any 1950, parla del tema arquitectònic que encara roman avui. La casa evoca dos períodes de construcció: la part posterior és la més antiga, però d’interès més comunicatiu és el rellotge de sol sobre la paret de la façana: un escut amb una serra de pedra esculpida damunt del portal de l’entrada de la casa va donar el nom que designa la casa.40 Es va malmetre a començament de l’actual segle.

Cal conèixer tot el seu pes visual per poder arribar a una interpretació. En Joan Ventura i Rovira, la seva filla Montserrat, el mosso i una convidada de la família participen de l’entorn en què han viscut i tal com l’han experimentat in situ.

38 MOLL, Francesc de B. Els Llinatges catalans. E. Raixa 1959. Pàg. 286 i 323. 39 Arxiu Diocesà de Barcelona, lligall parròquia de Santa Maria de Vall formosa.

40 Les Alzines núm. 3. “Breu història de can Serra”, juny 1980. Full informatiu de l’AAVV de la Rovira Roja.

Família de can Serra i uns parents de Molins de Rei, davant la masia, l’any 1950. Arxiu familiar.

VOCABULARI TOPÒNIM. Nom propi de lloc. Té una íntima relació amb la història i la geografia de l’indret que designa. TOPONÍMIA. Ciència que estudia l’origen i significat dels noms de lloc. ROVIRA. Topònim de plantes i conreus. Ruvira del llatí robérea, “roureda”. ROJA. Topònim de qualitats. Rocha. Forma femenina de Roig. De l’adjectiu roig, “vermellós”. IN SITU. En el mateix lloc. SERRA. Indústria de transformació dels troncs en taulons, en cairats, en cabirons.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Barraca de vinya i de pastors l’exterior, no tant. L’obertura de la porta té una construcció curiosa per la seva llinda amb volta de punta, on són dues les pedres planes que descansen damunt de les grans. Aquesta obertura està a un costat de l’estança. Això només es pot apreciar des de dintre, cosa que fa més acollidor el seu interior, propiciant l’abric dels fenòmens meteorològics, vent, pluja, fred, etc. Actualment, la barraca està coberta per la terra d’un camp de cereals. Seguint muntanya amunt, molt a prop, s’entra al terme de Torrelles de Foix, on hi ha barraques a dojo. Una majoria de barraques es troben orientades de cara a l’est per protegir-se de terrabastades i de les inclemències del temps, totalment integrades al medi. Els murs estan formats per pedres sense treballar, falcades amb altres de petites, tot fent filades que es van tancant cap a dintre fins a cloure la volta amb una pedra que li diuen la clau. A l’interior es poden veure

A l’Alt Penedès es varen conrear molts terrenys per a plantar-hi vinyes, amb un bon aprofitament de la terra, aplanant bancals en pendents esglaonats, construint-hi marges de paret seca a les zones muntanyoses. Avui dia es troben encara barraques de vinya fetes amb la tècnica de pedra seca. La majoria desapareixen per moments, tant per l’erosió del temps com per la mà de l’home. Pel que fa a la Rovira Roja, cal anar al barri més muntanyenc, a les Cabrunes, i passar a la hisenda de Montsarra, on en Joan Bolet de cal Madroneta hi treballa unes terres. Allà es pot contemplar una barraca de marge, feta amb la tècnica de la paret seca: està situada arran de camí, excavada al marge que li fa de reforç. Té la planta rodona i dimensions reduïdes, molt ben feta; l’estat de conservació de l’interior és bo, però

Barraca de vinya de la família Escardó Bolet. Foto arxiu Montserrat Sala

Marge de pedra seca, fet amb pedra vermella d’esmolar.

Interior de la barraca. Any 1999.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Escala de marge de pedra seca.

Marges d’antigues feixes de la muntanya del Sogues.

pedres fumades d’anys passats, ja que servien d’aixopluc als pastors, pagesos, caçadors i antics captaires. A la muntanya d’en Sogues es troben infinitat de tanques, marges esglaonats i barraques de pedra seca enrunades, testimonis d’un antic cultiu de vinya, construïdes amb una tècnica ciclòpia que només coneixien els margeners. Utilitzaven com a material bàsic la pedra del lloc, sense cap més element d’unió, i les seves eines eren les mans i una massa. La vox populi en diu barraques dels moros, per la seva forma; el seu origen remot el trobem en la cultura ibèrica. Actualment antigues barraques, són llocs abandonats i ocupats pel bosc, tal com ho acrediten els lliris que perduren amb el temps damunt la barraca enrunada. Era una característica peculiar cobrir el sostre de lliris blaus de barraca, això feia que les seves arrels entrecreuades aguantessin la terra. La tècnica de la construcció de pedra seca es va estendre molt pel Penedès: era una manera d’aprofitar les pedres que feien nosa per treballar el terreny. Es troben en els marges o murs que sostenen les feixes de conreu. Tenim escales centenàries de pedra en peu, i encara ens ajuden a pujar a la feixa de terra de dalt. Amb la mateixa tècnica es feien els colls dels pous i s’empedraven per dintre. Aquest pous són els preferits per amagar-se els ocells barracaires a la nit, d’ací el costum de posar-hi una tela metàl·lica al sostre. Queden pous de pedra a can Serra, cal Magí de Sers, cal Madrona, cal Tonet Casató, cal Janet, ca L’Esquirol, etc., la majoria amb el coll restaurat d’obra.

A la comarca, es poden trobar les últimes caselles (en diuen casilles), fetes de totxana, d’una sola vessant coberta amb teules. Al costat hi ha un dipòsit que recull l’aigua de la pluja de les rases properes; era molt útil el temps d’ensulfatar i per abeurar els animals. Solien ser amb tapa quadrada o rodona d’uns 0,80 metres d’ample, de fusta o pedra grossa a ras de terra; el fons, de forma de sitja molt gran i pel forat on entrava l’aigua s’hi posava un manyoc d’argelagues, que feien de colador de la brossa. Prop de la casilla hi plantaven carxoferes i alguna figuera.

Barraca de pedra seca del bosc d’en Nores.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Situació i concrecions de la Barraca de Montsarra COMARCA. Alt Penedès. MUNICIPI. Torrelles de Foix, llindant amb el terme de Sant Martí Sarroca. LOCALITZACIÓ. A 100 m del Torrent de can Miret, darrere el bosc de Montsarra. CONTEXT. Excavada en un marge arran de camí, sota un camp de cereals. Casella de cal Caldes.

DESCRIPCIÓ. Barraca de marge feta amb la tècnica ciclòpia de pedra seca, de dimensions molt reduïdes, orientada al sud, amb entrada de volta apuntada.

VOCABULARI

PLANTA. Circular.

PENEDÈS. Probablement ve d’un adjectiu llatí pinnetense (derivat de pinna, “penya”), que devia significar “paratge rocós”. MARGE. Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell. MARGENER. Persona que fa marges de paret seca. BARRACA. Caseta de pedra o de tàpia, que serveix d’aixopluc als pagesos, als pastors, als caçadors com a amagatall i per a guardar-hi eines i estris. LLINDA. Conjunt de tres o més pedres , sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla. VOLTA APUNTADA. Volta de secció transversal en forma de punta d’ametlla. TANCA. Paret de pedra seca que circueix una parcel·la. CICLÒPIA. Dit de certes construccions o murs fets de grans blocs irregulars de pedra, sense cap material que els uneixi i generalment amb alguna pedra petita que fa de falca.

ALÇADA INTERIOR. 1,36 m. DIÀMETRE INTERIOR. 1,34 m. ALÇADA VOLTA APUNTADA. 1,02 m. AMPLADA OBERTURA. 0,62 m. ESTAT DE CONSERVACIÓ. Bo. MURS. Pedres irregulars sobreposades sense treballar, falcades per pedres petites, tot fent filades que es van tancant cap a dintre fins a cloure la volta. PROPIETAT. Família Escardó Bolet. EXPLORACIÓ. Any 1999.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

El riu Foix

Les aigües atorrentades del riu Foix, com subtils fils de teranyina amaren el subsòl de la Rovira Roja.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Can Sogues El Servei Meteorològic de Catalunya, va ser un organisme creat el 1921 per la Mancomunitat de Catalunya a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans. Eduard Fonserè en fou el director i impulsor. L’any 1929 es creà la Confederació Sindical Hidrogràfica del Pirineu Oriental, que incloïa, entre d’altres, l’exploració de la conca del riu Foix. Per estudiar la pluviometria local, distribuí un bon nombre de pluviòmetres per la zona. Cal fer esment del que hi havia l’any 1931 a la masia de can Sogues a càrrec d’Antoni Guasch i Estalella, fins a l’any 1939, que fou desmantellat tot.42 Havien aconseguit telefonar i telegrafiar amb observadors a tot el territori. La masia de can Sogues està situada a una altitud de 280 metres dalt la muntanya que porta el seu nom, també ha donat denominació a la barriada que formen les cases disseminades pels seus voltants. A l’interior de la masia, durant anys s’hi han fet reunions importants pel càrrec de jutge de pau del poble de Sant Martí Sarroca, que han ostentat la família Guasch i més endavant la família Paner.43 Cal destacar la figura d’en Josep Paner Mercé, fill de Guissona, casat amb M. Àngels Guasch i Guilera, pubilla de can Sogues. Durant l’època de la segona República es va treure el títol d’enginyer agrari i treballà per al Sindicat i la Cooperativa Agrícola de Guisona, on va ser un dels fundadors. Consta que a la postguerra va signar avals amb alguns dels seus parcers per ajudar-los a sortir dels camps de concentració sense demanar res a canvi. Vivia entre Sant Martí i Guissona i és allà on l’any 1942, com a biòleg, es va dedicar a la genètica i experimentà amb blats, civades, ordis, alfals, etc. sota la marca Agrusa de Mollerusa. Es va fer famós al Penedès i va tenir molta acceptació el Blat Paner 14, genèticament fet per ell. Li va

posar aquest número perquè era la varietat que feia 14. Aquest blat té una espiga molt grossa. En temps antic, cal Sogues tenia bestiar boví. Certs tancats amb marges de pedra seca a la muntanya propera ara enrunats fan pensar amb bous i vaques pasturant a la zona.

42 Miscel·lània Penedesenca 1985. Institut d’Estudis Penedesencs. Pàg. 49. 43 El jutge de pau era escollit per l’Ajuntament entre les persones de prestigi i més ben vistes per tothom. Fins l’any 1969 només podien ser-ho homes.

44 Ortofotomapa de Catalunya. La Rovira Roja 419 – 4 – 5 (276– 125), Sant Martí Sarroca 419 – 4 – 6 (276 – 126). Generalitat de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Creu de terme anomenada de can Sogues, tal com estava col·locada, al seu origen, al mig d’un camp, prop de la peralta de can Sogues

Masia de can Sogues l’any 1917. S’observa la tartana i l’antiga creu de terme a la façana. Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

o err al F

eC td ren Tor

Cal Ton del Piu

Cal Jeroni

Cal Lluís

Cal Pega

Cal Piu Pega

Cal Florencio Cal Xic Janet

Cal Còguls Cal Joan Nogueres

Cal Janet

Cal Bep Cal Quim Cal Roget

Cal Casetó

Cal Xic Benet

To r

ren

Cal Nen

Cal Benet

Cal Peó

Fè

lix

Ca la Rosalia Cal Romà

Cal Jaumet Desert

Cal Gregano

Camp d’esports Ca la Lola Cal Sègol

LA ROVIRA ROJA

Cal Garrigó

Ca l’Enric LA BALCERANA

Cal Jepic Cal Xapó Cal Vicari

Cal Miquel Teulera Escola Cal Jan Romà

Mas Graó Cal Pau Piu Cal Ticó

Cal Magí Bord

Cal Mamesu

VOCABULARI

Cal Pau de Cerç

Cal Magí de Cerç Cal Pere Piu

Cal Madrona Cerç Escola

Cal Pepito de Cerç

Vista aèria d’una part de la Rovira Roja. Ortofotomapa de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.

VOCABULARI FOIX. Nom d’un riu que fa partió entre les províncies de Barcelona i Tarragona. SOGUES. Plural de soga, del mot llatí tardà soca, corda, pot ser d’origen cèltic. És un llinatge bastant estès pel Principat, però posterior al segle XVI a Sant Martí. PLUVIÒMETRE. Aparell per a mesurar la quantitat de pluja que cau en un lloc en un temps donat.

GENÈTICA. Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies. CREU DE TERME. Monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s’acaba el terme d’un poble o d’una ciutat. PERALTA. Donar més alçada a la part exterior d’una corba en una carretera.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Annexos Gràfica que mostra l’evolució dels hàbits, usos i costums de la vida quotidiana des de l’any 1870 al 2000. La Rovira Roja, terme de Sant Martí Sarroca. Comarca de l’Alt Penedès.

1870 Usual

Home Dona

1920 Usual

1940 Usual

Poc

Anar a missa Anar a peu a Sant Martí Conservar camins de sagrament Fer el Salpàs Fer enterraments a dalt La Roca Fer enterraments a peu Fer barraques de paret seca Fer el viacrucis Fer marges de paret seca Fitar Margenar Pagar cens Portar el viàtic a peu Pouar Recitar Cobles de Nuviances Tocar campanes amb campaner Vestir de dol

1975 Usual

Poc Gens

2000 Usual

Poc

Gens Home

Dona

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Índex de topònims S’han posat els topònims referents a nuclis de població i instal·lació humana, indrets, paratges, hidrografia i aspectes geogràfics que figuren al treball.

Avellà Balcerana Barberà Bassotes Bellver Brufaganya Brugueres Cabrunes Cal Bartomeu Can Miret Can Lleó Can Sogues Coll de la Barraca Comarruga Constants Corral Nou Cosconar Els Esperats Els Higols Els Llacs Els Llimbs

Els Tres Pins Espenyallucs Fassina Foix Font-rubí Gaià Galopa Galzerana Gepica Guadans Guardiola de Font-rubí Guixeres de Baix Hostalets L’Alzinar La Roca Les Alzines Les Graus Les Valls Llacuna Massana Mansiona

Mas Bertran Mas Guineu Montoliu Montsarra Montserrat Pacs del Penedès Pairal Parellades Pas de muletes Pedrera Pelegrí Penedès Pla del Penedès Planota Pontons Pujolet Rasa dels Prats Romaní Rovira Roja Rovireta Sant Joan de la Massana

Santuari de Foix. Alumnes de l’escola de nens de la Rovira Roja, amb el mestre Sr. Ràfols, l’octubre del 1958.

Masia de Brugueres.

Sant Martí Sarroca Sant Quintí de Mediona Santacreu Samuntà Semison Serra Serra d’Ancosa Serra dels Pujols Sers Sucarrada Solana Solella Solella de can Sogues Taberner Torrelles de Foix Vallformosa Vilafranca del Penedès Vilobí del Penedès

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Recull dels noms i renoms de les masies a les diferents barriades Barriada de les Cabrunes Ca la Carme. Cal Bartomeu. Cal Fanguet. Cal Fèlix de la Gralla. Cal Joan Gros. Cal Joan Pastor. Cal Parrí. Cal Peret Fanguet. Cal Tico Carboner.

Barriada de la Rovira Roja Cal Benet. Cal Bep. Cal Bort. Cal Carreter de cal Sègol, cal Peó, ca la Roseta. Cal Climent nou. Cal Climent vell. Cal Coguls. Cal Dragano Cal Ferro. Cal Florenci. Barriada de Brugueres Cal Garrigó. Ca la Caterina. Cal Jan Romà. Cal Condis. Cal Janet, ca l’Eloi, cal Fermín. Cal Garguinyola. Cal Japic. Cal Jaumet de Brugueres. Cal Japó, cal Marlès. Cal Mallorquí, cal Palagrí, cal Cal Jaumet de Sers, ca Flaret. l’Edelmira. Cal Pau de Brugueres, cal Cal Jep Cabana. Sanabets, cal Calistrus, ca Cal Jepet Janet. l’Andrea. Cal Jepep del Fèlix de la Gralla, Cal Ramon de Brugueres, ca la ca La Lola. Serafina. Cal Joan Janet, ca la Cisca. Cal Rita, cal Jaume Rita. Cal Joanet del Pere Piu, ca la Cal Salvador del Molí, ca Teresona, cal Vicari, cal Pollina,. la Salvadora, cal Míliu de Cal Joan Noguera. Brugueres. Ca La Mercè, cal Marcelino, Cal Sastret. cal Madeu. Cal Xarina, cal Francisco de Ca l’Antònia, ca la Rosalia. Brugueres. Ca l’Antònia de la Taulera. Cal Xató, ca la Maria Sensemans. Cal Llorens. (Desapareguda 1944). Cal Lluís de la Galzerana. Cal Xic Jaume Rita, cal Jaume Cal Madrona. Matxeter, ca La Pepa. Cal Magí Bort, cal Ninitos. Mas Graó, can Barceló de Cal Mames. Brugueres, Brugueres. Cal Marroquí. La Masia. Cal Miquel Taulera. L’Era de la Masia. Cal Nen, cal Mames, ca l’Enric Arrendador, cal Joan Salet. Cal Nen. 52

Cal Parrí. Cal Pastor dels bens, (terme de Vilobí). Cal Pau de Sers. Cal Pau Piu. Cal Pentinador. Cal Pepito de Sers, (terme de Vilobí). Cal Pere Piu. Cal Peret de la Fassina. Cal Peret Magí Bord. Cal Peret Mames. Cal Peret Piu, Cal Piu Pega, cal Piu de Dalt. Cal Piuet. Cal Quim. Cal Rafel, Cal Pelegrí, Casanova de can Serra. Cal Ramon Benet, cal Xic Benet. Cal Ramon Geroni. Cal Roget, cal Xic Roget. Cal Rumà. Cal Salvador Pastora. Can Serra. Cal Tico, cal Cisco Taverner. Cal Ton del Piu. Cases noves de Sant Salvador. Antiga Escola Rural, Local Social de l’Associació de Veïns, Dispensari de la S.S. Ateneu, ca La Senyora, cal Tit. Espenyallucs. El Casalot, Mas Diumenge, cal Tòful, cal Magí de Sers. El Taberí d’en Ton, cal Tonet Casató. La Geneta, (terme de Vilobí). Mas Figueres, can Via, can Sègol. Mas Graó. Sers.

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Barriada del Corral Nou Cases que pertanyent administrativament al terme de Vilobí, però pel seu emplaçament algunes són de l’Associació de Veïns de la Rovira Roja. Cal Creus Cal Farines Cal Madroneta Cal Meliton

Cal Noguera Cal Pansa Cal Sabret Cal Ton Esquirol Cal Jaume Rita amb la vinya al davant. Al fons ca l’Andrea, cal Xerina i l’antiga casa de cal Pelegrí.

Cal Salvador del Molí 1968.

Cal Garrigò. Any 1981.

Can Serra. Any 1981.

Espenyallucs. Any 1981. Va ser la casa pairal d’una besàvia de la pedagoga Marta Mata i Garriga.

Masia de Sers. Any 1981.

Can Sègol. Any 1981

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Dites i frases fetes d’ús freqüent a la contrada, per expresar una acció gestual, un fet quotidià A collibè. Seure darrera el coll, cama aquí, cama allà. Anar a tomballons. Caient i rodolant. Anar al gra. No perdre temps amb bajanades. Anar de tort. Beure més del compte. Anar en orris. Destruir-se. Anar-se’n de la llengua. Dir alguna cosa que convenia callar. Arrepapar-se. Posar-se en el seient, repenjant-hi esquena i braços. Arrufar el nas. Arrufar-lo en senyal de repugnància, de disgust. Ballar-la magra. Viure amb estretor. Barbamec. Que no té pèl a la cara, especialment dit de l’home adult. Bocamoll. Xerrar més del compte. Bocabadat-ada. Que bada. Buscar les pessigolles a algú. Provocar-lo Caminar a les palpentes. Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls. Caminar de quatre grapes. Posant peus i mans a terra. Canviar la pesseta. Perbocar. Cara de pomes agres. Cara de no trobar-se gens bé. Cara de tres déus. Cara de jutge. Córrer la rata per dintre. Tenir gana. Curt de gambals. De poca intel·ligència. Deixar fet una coca. Deixar (algú) aixafat, desfet físicament o moralment. Donar una clatellada. Donar un cop de mà al clatell. Donar una pallissa. Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, etc. Eixerit com un pèsol. Fer bona cara. Esbatussar-se. Batre’s a cops. Ésser cul i merda. Avenir-se molt. Ésser un mesell. D’una insensibilitat absoluta. Estar de mala llet. Tenir mal geni. Estar lluent. Gras Estar ple de cabòries. Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament. Estar prim. Tenir gana. Estar rebotat. Enfadat. Estar tocat del bolet. Estar malament del cap. Es mou el dit polze tot senyalant el front.

Faltar-li a algú un bull. Tenir poc seny. Fer babarotes. Fer delir. Fer catúfols. Perdre facultats mentals a causa de la vellesa. Fer de cos. Defecar. Fer el bot. Prémer els llavis, inflar les galtes i fer-se l’enfadat. Fer el paper del met. Desentendre’s. Fer el petarrell. Cara que hom fa quan es conté el plor, quan vol fer veure que està a punt de plorar. Fer escudella. Fer fàstic, empipar. Fer estrena. Bufetada donada al clatell del qui s’ha pelat el cap. Fer denteta. Fer enveja menjant. Fer ganyotes. Contorsió de la cara feta voluntàriament o involuntàriament. Fer l’orni. Fer el desentès. Fer la figa. Escarnir traient el polze entre l’índex i el dit del mig. Fer la figuereta. Posar-se de mans en terra i cames enlaire. Fer la traveta (a algú). Provocar una caiguda amb el peu. Fer llengots o llengotes. Burla. Fer mandonguilles. Fer burilles. Fer morros. Mostrar amb la cara estar enfadat. Fer nones. Dormir. Fer pam i pipa. Fer escarni a algú posant-se el polze tocant el nas i estenent la mà en direcció a ell. Fer patxoca. Goig que fa una persona per la seva presència ufanosa. Fer pudor de socarrim. Inspirar desconfiança. Fer pujar la mosca al nas. Empipar. Causar un fort enuig. Fer un pet com una gla. Rebentar-se. Fer un pensament. Prendre una decisió. Fer veure garses per perdius. Enganyar, mostrant una cosa per una altra. Fer-li veure la padrina. Amoïnar molt algú. Ficar els peus a la galleda. Dir, fer, alguna cosa completament fora de propòsit. Ficar-se la llengua al cul. Callar. Fotre un raig d’hòsties. Donar moltes bufetades. 54

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Ha fet la fi del Cagaelàstics. Morir Inflar-li els morros. Pegar-li. Ja no hi toca. Moure el dit índex, tot senyalant al front i dient-ho. Llepar-se’n els dits. Trobar molt gustosa una cosa. Mala maror. Malestar, discòrdia, mal humor. Més trempat que un gínjol. Molt content. Mirar de cua d’ull. Mirar dissimuladament. Mossegar-se la llengua. Retenir-se per no parlar. No em toquis el botet. No m’empipis. Parlar sopetes. Pronunciar el fonema <s> interdental. Partir peres. Renyir. Passar algú la mà per la cara. Avantatjar-lo. Penjar-se en algú. No separar-se’n. Perdre l’esma. Perdre la facultat de l’orientació, de saber per on es va o què es fa. Perdre la xaveta. Perdre el seny. Picar l’ullet. Fer senyals tancant un ull. Pixar fora de test. Parlar sense raó. Pixar-se de riure. Riure molt. Portar a coll sarró. Carregar una persona a l’esquena. Qui no té feina, el gat pentina. Entretenir-se. Reina santíssima. Exclamació usada per a indicar sorpresa. Remugar. Parlar entre dents en senyal d’enuig, desgrat o desaprovació. Repapiejar. Tenir afeblides les facultats mentals. Semblant al cul d’en Jaumet. No parar quiet, seure ara aquí ara allà. Ser un quico. Carrincló. Sortir amb estirabots. Dita, sortida incongruent, que no ve al cas. Sortir-ne escaldat. Escarmentat. Tant se li’n dóna naps com cols. Tant li és una cosa com una altra. Tenir fred de peus. Gelosia. Tenir la pell de gallina. Aspecte de la pell caracteritzat per l’erecció del fol·licle pilós a causa d’una impressió de fred, de por, d’emoció, etc. Tenir morro. Tenir barra. Tira pel cap que vulguis. Fes el que vulguis. Tocar l’ase. Fer petar la llengua contra les dents i el paladar en senyal de desaprovació. Tocar la pera. Empipar.

Tornar-se vermell com un tomàquet. Avergonyir-se. Treure el ventre de pena. Menjar amb abundància després d’una carència. Treure foc pels queixals. Enfadar-se. Treure’s la son de les orelles. Espavilar-se. Venir de les quimbambes. De molt lluny. Viva la Pepa. Desordre i disbauxa. Voi. Quasi. Xarop de bastó. Càstig corporal. Xarrancat/ada. Obrir-se de cames. Xarrupar. Beure, paladejant, com xuclant. Xerricar. Beure a galet fent xerrics. Xerrotejar. Començar a parlar, parlotejar, una criatura. Xiular. Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis en una certa posició (contrets formant una petita obertura oval o tibats per mitjà de dos dits ficats a la boca). Xiulet d’orelles. Tenir indicis de que parlen de tu.

VOCABULARI DITA. Allò que hom diu. Sentència, opinió. DITXO. A l’Alt Penedès a una dita en diuen ditxo. FOLKLORE. Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars; llur estudi. REFRANY. Frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees. Segons tradició erudita els refranys són: un tractat de filosofia vulgar, el fons de saviesa dels analfabets, els evangelis petits, i el resum de la cultura dels pobles.45 GESTICULAR. D’aquesta manera la gent sense parlar s’enten.

45 AMADES, Joan. El Llibre segons el poble. Exemplar núm. 9, editorial Diàfora 1938. 55

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Dites i frases fetes d’ús freqüent a la contrada que fan referència al temps i a fenòmens meteorològics A entrada de fosc. Després de la posta del sol. A hores d’ara. En aquest moment. A mal temps bona cara. Saber superar els entrebancs. A trenc d’alba. A punta de dia. En iniciar-se el dia. A sol caient. Agafar una solellada. Posar-se el sol al cap. Any de traspàs, any de mal averany. Arribar a misses dites. Fer tard. Bon dia i bon hora. Salutació del matí. Bona nit i bon hora. Salutació de la nit. Bona nit i tapa’t. Tot s’ha acabat. Bon vent. Es diu acomiadant quelcom amb cert despit. Cap de núvol. Núvol després d’una nuvolada. Cap de trons. Esbojarrat/ada. Canviar d’aires. Canviar de clima. Cel rogent, pluja o vent. Cel cap al tard. Cop d’aire. Estat morbós produït per un corrent d’aire. Cridar el mal temps. Fer mals averanys. Darrere el vent, corre el torrent. Escampar la boira. Anar-se’n. Ésser més llarg que un dia sense pa. Estar de mala lluna. Estar de mal humor. Estar llampat. Malament del cap. Estiuet de Sant Martí. Bonança que sol haver-hi pels volts del dia de sant Martí, 11 de novembre. Fa més por que una pedregada seca. Ésser danyós. Fa un fred que pela. Fa un temps embromat. Temps que amenaça pluja. Fa un dia lleganyós. Dia ennuvolat. Fa un sol que estavella. És tan fort que crema la pell. Fer una ramassada. Xàfec de poca durada. Fer una gotellada. Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades. Fer més mal que una pedregada. Causar danys greus a una persona o a un grup social.

Fer tronar i ploure. Fer-ne de totes. Fot un temps molt puta. Fer molt mal temps. Hora punta. Hora de màxima intensitat, de trànsit, etc. L’any de la Maria Castanya. Temps antic. L’any de la picor. Fa molt de temps. L’hora del sol fort. Les hores del migdia. La setmana dels barbuts. Setmana en què s’escauen Sant Pau Ermità i Sant Antoni Abat. La setmana dels tres dijous. Expressió humorística emprada per indicar que una cosa és impossible. L’arc de Sant Martí al matí, la pluja ja es aquí. L’arc de Sant Martí al vespre la pluja ja està llesta. Lluna nova, cara Vilanova; lluna vella, cara sol ponent. No toca ni quarts ni hores. Ha perdut el seny. Núvols de mal averany. Passar la nit del lloro. Dormir malament. Passar rabent com el vent. Córrer molt. Per la Mare de Déu d’agost a les set ja és fosc. Per Nadal, qui res no estrena res no val. Per Nadal, un pas de pardal. El dia comença a tenir més hores de claror. Per Sant Andreu, pluja o neu. Per Sant Esteve, un pas de llebre. Ploure a bots i barrals. Fer un gran xàfec. Quan la Candelera plora, el fred ja és fora. Quan la Candelera riu, el fred és viu. Qui dies passa anys empeny. Si al dia vols profit, que no et trobi el sol al llit. Si plou per sant Pere Regalat, ho farà 40 dies seguits. Si vols all coent, sembra amb lluna d’advent. Sol rogent, pluja o vent. Sota la capa del cel. En aquest món. Tamborinada. Tronada lleugera. Terrabastada. Xàfec molt intens. Voler fer veure la lluna en un cove. Voler fer creure una cosa increïble. 56

DE LES FONTS PRIMÀRIES

Fonts d’informació i consulta Arxiu Associació de Veïns de la Rovira Roja.

El MARTINET, Associació d’Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca. Butlletí mensual des de l’any 1976. Fundació Institut Ametller d’Art Hispànic. Institut Cartogràfic de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Penedesencs. Excursions a peu pel Penedès. La Biblia. Llibre dels Salms. Notes dels monjos de Montserrat. Editorial Casal i Vall, 1992. Llibretes d’arxius familiars de passar comptes els jornalers amb els amos, i llibretes de pagar antics censos. Material escolar: llibres, llibretes, quaderns, carpetes, diplomes i dibuixos d’alumnes de les antigues escoles del terme. Museu Municipal del Castell de Sant Martí Sarroca. Conjunt etnogràfic. LA FURA. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, núm. 828, pàg. 59, juliol 1998. Recull de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. 1937. Reglament de la Germandat del Sant Crist. 1879. Reglamento de la Sociedad recreativa Juventut Martinenca, Sant Martín Sarroca. 1908. Reglamento de la Cooperativa El Progreso de Agricultores. Sant Martín Sarroca. 1922. Reglament de la Societat Econòmica. Recreativa El Progrés d’Agricultors de Castellsarroca. 1937. Testimonis orals més rellevants: Carme Ivern i Cruset, Salvador Sala Ivern, Ramona Figueras i Mas, les germanes Josefina i Montserrat Romagosa i Cendra, Sofia Piñol i Mateu, Joan Galimany i Pera, Adelina Suriol i Galimany, Josep Centellas i Miró, Magí Suriol i Romagosa, Joan Bolet i Ferré, Teresa Barcelò i Busquet i molts altres veïns que queden anomenats dins les notes corresponents.

Estatuts, revistes, festes i programes de Festa Major. Arxiu Cuyàs. Arxiu Fotogràfic- Institut Municipal d’Història. Barcelona. Arxiu Episcopal de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona. Elencos, de la parròquia de Sant Martí Sarroca. Informació recollida l’any 1933. Arxiu Josep M. Gavín. Arxiu Històric Municipal de Barcelona, Casa de l’Ardiaca. Diaris de l’època. Arxiu Històric Pere Regull del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès. Arxiu Mas. Arxiu Municipal de Sant Martí Sarroca. Llibre d’acords de l’Ajuntament 1877, 1923, 1928 i 1976. Programa d’actes inauguració escoles 1928. Carnets de Somatenes Armados. Arxius particulars de famílies del municipi: fotografies, objectes antics, cartes, células de vecindad, escriptures i contractes. Arxiu Parroquial de Sta. Maria de Sant Martí Sarroca. Goigs,fulls dominicals, estampes, esqueles, recordatoris. Biblioteca i Departament d’Estudis La Caixa. Arxiu 35.55 Edificis escolars. Projectes 1917. Arxiu 33.55 Préstecs ajuntaments. Arxiu 45.31 Publicitat antiga 1905-1933. Biblioteca Torres i Bages. Hemeroteca. Vilafranca del Penedès. Calendari dels pagesos. Diccionari Pompeu Fabra de la Llengua Catalana. 4a edició, 1966. Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d’Estudis Catalans. 1995. Diccionari de Locucions i Frases fetes. E. 62-1985. Dietaris de Joan Romagosa Llopart. 1924 – 1932 – 1950 – 1955 – 1956

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Hoja Diocesana (La Fulla),13 de març de 1960, número 11.

Revista Penedès.

El Martinet.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Dels testimoniatges de passades generacions

Màquina de cosir de l’any 1906 de la casa Singer, exposada al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca. Foto Cèsar Malet. Arxiu Montserrat Sala.

Índex Dels testimoniatges de passades generacions Introducció......................................................................................................................................................................................63 Bloc temàtic

Avis de cal Pastora, segle XIX......................................................................................................................................64

Padrins de ca la Teresona.............................................................................................................................................66

Embigat amb jàssena de la masia de Sers.................................................................................................................68

Caseriu de la Massana..................................................................................................................................................72

Fotografia de casament, època modernista..............................................................................................................74

Nen amb cavall de cartró i jocs tradicionals..............................................................................................................76

Retrat de Primera Comunió.........................................................................................................................................79

Formació moral i religiosa............................................................................................................................................82

Família de cal Lluís de la Galzerana............................................................................................................................84

Soldat d’infanteria..........................................................................................................................................................86

Màquina de cosir Singer de primeries de segle XX..................................................................................................88

De la Rovira Roja a Barcelona......................................................................................................................................90

Vestits i pentinats d’època............................................................................................................................................92

Calendaris.......................................................................................................................................................................96

Postals d’època..............................................................................................................................................................98

Annexos Evolució gràfica d’hàbits, usos i costums de la realitat quotidiana, des de l’any 1870 fins al 2000.................................................................................................................................... 100

Testimoniatges de Vilafranca del Penedès, cap de comarca............................................................................... 101

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Introducció en retrats. A mesura que aquests arribaven a la casa, els guardaven en una capsa com a records molt preuats, juntament amb papers, factures i cartes de tota una vida. Les famílies més adinerades anaven a cal retratista, penjaven els retrats a la sala principal, anys i anys, i des d’allà estant, seguien el destí dels hereus i les pubilles. Si es miren les imatges amb atenció, els petits detalls fan de testimonis històrics de la vida diària i amb el seu silenci, parlen de costums, hàbits, maneres de vestir les diferents classes socials, dins el món rural, i desperten la curiositat d’esbrinar el que feien els seus protagonistes, malgrat, que pertanyen a un passat enormement distanciat de les formes d’ara. Es recullen els fets importants, com la plaga de la fil·loxera de final del segle XIX, i les realitats quotidianes de les primeres dècades del segle XX, tant en el camp religiós, com festiu. De mica en mica, varen anar desapareixent els objectes vells (estris d’aram, monedes, planxes de carbó, caixes de nuviatge, etc.). Aprofitant la bona fe d’algunes persones i l’extrema pobresa d’aquells temps, els drapaires les compraven, i tan sols les cases benestants, on el nivell cultural era més elevat, varen saber valorar i conservar molts d’aquests objectes antics. És obvi que a l’Alt Penedès, silenciosament s’ha mantingut viva la tradició popular d’explicar contes. La memòria oral ha permès que hagin arribat fins a nosaltres els més universals, com: En Patufet, Els tres porquets, La Caputxeta vermella, L’ànec lleig, etc.

Aquest capítol comença amb les primeres imatges fotogràfiques que s’han recollit, que són del tombant del segle XIX. Algunes, fetes per persones que havien tornat de les Amèriques. D’altres són retrats d’estudi pagats amb moltes suors, que solien enviar als familiars llunyans com a postals. Per fotografiar-se es posaven les robes del diumenge, i no es deixaven fer retratos quan anaven vestits d’estar per casa. En aquell temps era normal posar-se immòbils mirant a la càmera i les persones sortien sempre en primer pla. Ara han esdevingut documents històrics, i moltes testimonien una realitat humil, que volem dignificar. Mirant les fotografies amb les seves singularitats, es pot deduir el nivell socioeconòmic de l’època. Les famílies humils l’havien passat molt prima, i no teni-

Mostrari de punt de creu, de l’any 1873, fet per les germanes Antònia i Montserrat Mitjans de Brugueres.

Creu d’estil modernista.

Candelers.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Avis de Cal Pastora, segle XIX

Joan Rafecas i Francisca Canals, avis de cal Pastora l’any 1870. Fotografia americana W. Polak. Arxiu cal Salvador del Molí.

herba, verdures, etc.; era fer faldada. Va ser molt important per ells fer-se aquest retrat, gràcies a uns familiars de Buenos Aires que van venir, atès que, es veu un seient fet de troncs, tot fa deduir que era època d’alzines sureres a la zona. Les famílies humils tenien estaques clavades a les parets per penjar roba a diferents llocs de la casa —al celler, rebost, golfes— i amb una post al damunt feien prestatgeries. Guardaven la roba en una caixa, que era més o menys de fusta bona i treballada, segons la núvia o el nuvi fos de casa bona o més humil. A una majoria de cases trobem la més senzilla, anomenada caixa de mosso. Moltes vegades dormien damunt una màrfega en un catre, d’aquí el proverbi de dormir a la palla. Més tard aparegueren les calaixeres, que feien joc amb el llit. També tenien el bagul, que li deien mundo.

Matrimoni d’avis de cal Pastora de Guardiola, pares de Teresa Rafecas i Canals, de cal Salvador del Molí. S’observa la barretina plegada, els ribets de seda que portava l’avi, la jupa de vellut damunt de l’armilla, i les espardenyes de betes. També l’àvia amb les faldilles llargues fins als peus, el davantal lligat al davant, amb el mocador de butxaca a la mà dreta, i el seu mocador nou del cap. La seva panxa voluminosa mostra el seu estat d’embarassada. Elles mateixes es feien les faldilles de sobre i de sota; aquestes, a l’hivern eren de roba empelfada i d’estam, com també els davantals d’estar per casa, d’arreglar i els d’anar a buscar menjar per als animals a fora, aquests últims fets amb roba de sac. A vegades s’agafaven amb una mà les dues puntes del davantal lligat a la cintura i l’omplien amb palla, 64

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Les màquines de fusta d’arrencar ceps són uns dels testimoniatges de l’època. L’any 1871 el preu del vi era de 4 a 5 pessetes la carga, i el jornal de sol a sol, es pagava a 2 pessetes al dia.1.1 Una majoria de les terres eren donades a treballar pels terratinents amb contractes a mitges: pagaven els adobs i es repartien els fruits, la meitat cadascú.

Aquests personatges varen viure el trauma i la misèria que va imperar al Penedès durant i després de la malura de la fil·loxera. L’any 1891 apareixien els primers senyals d’aquesta plaga a la comarca, i l’any 1893 es deia que la vinya era completament perduda al Penedès,1 molts terrenys muntanyencs quedaren ermots. Les conseqüències socioeconòmiques de la plaga foren greus, l’alimentació de moltes famílies era deficitària (una arengada la repartien entre tots), i menjaven cosconilles per verdura. Molts infants tenien malalties, com el tifus, i només sobrevivien els més forts, encara no hi havia la penicil·lina. Expliquen que, sobretot les persones grans, tenien la dentadura molt malament, aviat quedaven amb les genives (en deien anyives) buides i amb les galtes enfonsades, aleshores menjaven farinetes. S’aplicaven refranys populars com a normes: Tot el que puguis fer avui, no ho deixis per demà, davant d’una situació d’entrebancs, s’exclamaven dient sembla que els dimonis hi ballin, tot reflexionant deien no hi ha mal que per bé no vingui i com a resignació s’ha de ballar el ball que toquen. De nit feinejaven sota una claror esmorteïda dels llums d’oli, o de carbur, els hi afluixaven el metxero per gastar menys.

VOCABULARI RIBET. Cinta amb què es guarneix i reforça la vora d’una roba. JUPA. Peça de vestir que cobreix el tronc, amb mànigues o sense que usen els pagesos. VELLUT. Teixit de pelfa amb pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc. DAVANTAL. Peça de drap o de cuir que serveix per a resguardar el davant del vestit de la cintura per avall, o bé, de més, el pit. FALDADA. El que cap a la bossa que es fa amb la faldilla alçant-se-la de davant. CAIXA DE NÚVIA. Moble, sovint ornamental, per a guardar-hi roba. BAGUL. Caixa de fusta, recoberta sovint de pell, de llauna, etc., de tapa ordinàriament de volta, amb pany per a tancar-la, destinada a aconduir-hi roba i altres efectes per a guardar-los o transportar-los. FIL·LOXERA. Insecte homòpter molt petit que ataca les arrels dels ceps. Malaltia de la vinya causada per aquest insecte. ERMOT. Tros de terra sense cultivar. MALURA. Malaltia epidèmica, especialment de les plantes. JORNAL. Feina que fa un treballador en un dia. MISÈRIA. Extrema pobresa.

Caixa de mosso

1.1 Les Alzines, núm. 3 juny 1980. Butlletí de l’Associació de Veïns de la Rovira Roja. Article de Martí Sardà.

Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Pàg. 22.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Padrins de Ca la Teresona Ell es deia Joan Cuscó i ella, Teresa Ametller. La Teresa morí als 96 anys i probablement la seva personalitat va donar nom a la casa: ca la Teresona. Es pot observar el mocador que porta a la mà, segons recorden els avis d’ara, on era costum portar els cèntims lligats amb un nus al mocador de butxaca; en deien xavalla, ja que la moneda que corria era metàl·lica: de coure, com el xavo, i de plata o d’or com les unces. El mocador de butxaca típic dels homes del camp era de quadres blaus; tenia moltes utilitats, de vegades arribaven de l’hort amb un mocadorat de bolets, cargols, etc. Les dones, sota el mocador del cap portaven la cabellera recollida en forma de trossa. Per anar als llocs o festes es posaven el mocador de seda; generalment utilitzaven agulles de monyo clavades horitzontalment al clatell, per cabdellar-s’hi les trenes llargues del cabell. Les àvies portaven mocador del cap sempre. Quan es pentinaven assegudes en una cadira, se’l posaven sobre la falda a fi de recollir els cabells que queien.2 És curiós veure el cos del vestit amb faldó i treballat amb tavelles petites, peça de vestir que li deien sac. La barretina de la fotografia tan ben plegada era la del diumenge, per anar al camp acostumava a ser de llana. Els homes portaven calçots llargs i a l’hivern, per dormir es posaven un estrenyecaps.

Tenien molta prevenció als cops d’aire. Les festes assenyalades es posaven corbata, amb el nus sempre fet, subjectat amb una goma elàstica, sota el coll de la camisa.

Joana Ivern Ràfols de cal Montserrat. Vivències.

3 66

Matrimoni d’avis de ca la Teresona de finals del segle XIX. Foto arxiu familiar.

Nativitat Romeu i Tort de cal Jepic, testimoni oral.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Manteleta.

Les padrines anaven amb faldilles llargues fosques, negres o marró, a sota portaven calces llargues fins als genolls, de cotó a l’estiu i pelfades a l’hivern, lligades amb dues vetes a la cintura, a més obertes del mig 3 per facilitar anar a fer de cos al camp. En deien calces de xemeneia. Sota les faldilles portaven bosses de roba petites d’un pam, fetes per elles mateixes i lligades amb betes a la cintura: les utilitzaven com a butxaques. Antigament, al barri, a les àvies se les anomenava padrines. Quan feia fred es posaven la manteleta, que era feta de mitja per elles mateixes. Era usual portar mantons quan anaven de festa o de mercat. Podien ser de llana o de seda i els portaven tant les dones grans com les jovenetes. Aquest costum, passada la Guerra Civil, a poc a poc va desaparèixer. Les mantes dels llit, les anomenaven flassades. Els anys 60, va posar-se de moda les mantes de calefactores elèctriques.

VOCABULARI BARRETINA. Lligadura usada a Catalunya, esp. per la gent pagesa, de llana o estam, de forma allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres; barretina vermella, morada o musca (morada fosca). MOCADOR DE CAP. Peça quadrada de roba de lli, cotó, seda, llana,que es destina a lligadura, o abrigall del cos. MOCADORAT. Mocador ple de (cebes, bolets, etc..) FALDÓ. Part d’una peça de vestir. TROSSA. Massa formada caragolant la cabellera de manera que resti recollida. CÈNTIM. Moneda real o imaginària que val la centèsima part d’una unitat monetària. XAVO. Moneda de coure que valia 1/17 de ral. Qualsevol moneda de coure d’ínfim valor. UNÇA. Moneda d’or que valia 80 pessetes. Pes català igual a la dotzena part d’1 lliura. AGULLA DE MONYO. Barreta de ferro doblegada pel mig en forma de U que serveix per aguantar el pentinat. MANTELETA. Esclavina que usen les dones com a abric o adorn. ESTRENYECAPS. Gorra de dormir.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Embigat amb jàssena de la masia de Sers Majestuosa jàssera que aguanta l’embigat dels dos vessants de la masia de Sers. Foto exhibida l’any 1987, dins les antigues escoles amb l’exposició “Què sabem ara de la Rovira Roja”.

Les bigues són un record testimonial de l’abundor de fusta in situ en temps passats. Queden encara masies antigues que guarden, darrere la porta de l’escala, el bernat que antigament posaven quan anaven a dormir, per enfortir-la en cas de malfactors. Tanmateix tenien una espiera a la paret de l’escala per mirar a l’entrada sense ser vist. A mitjan segle XX, a la majoria de cases, al capdamunt de l’escala hi havia el rellotge de pèndola, i a la sala una calaixera o armari, alguna caixa de núvia, una escopidora i les primeres fotografies de la família emmarcades. Les cases més adinerades tenien un rellotge de caixa que presidia la sala. El sostre era embigat i el terra variava segons l’estatus social: trespol, rajola vermella o mosaic. Una de les habitacions del davant de la casa era la dels avis; tenia alcova amb cortina, allà hi havia el llit de l’època i damunt el capçal un crucifix. També s’hi veia la raconera, la tauleta, la calaixera i un rentamans de ferro o fusta (en deien palanganer); guardat sovint a sota el llit hi tenien l’orinal (vulgarment anomenat gibrella) i quan estaven malalts n’utilitzaven uns de més alts en forma de barret de copa, on hi podien seure.

Rellotge de pèndola.

Escopidora.

Llit petit de ferro.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

A la majoria de masies del Penedès fetes durant el s. XIX, època de rabassaires, els llits i armaris més antics que hi ha són de color negre, i d’un mateix format. Diuen que els mobles anomenats alfonsins eren negres pel dol de la mort del rei Alfons XII. A altres habitacions de la casa, s’hi podien trobar llits de ferro de diferents mides, per a petits i grans. Fins l’any 1956 no va arribar l’electricitat a la Rovira Roja, li deien l’electra. Aquí s’observa una mostra de les primeres instal·lacions elèctriques de les cases: a les bombetes els hi deien peres i al capsal del llit, per tal de poder encendre i apagar el llum hi penjaven una pera. Era habitual trobar unes làmpades anomenades tulipes a les habitacions; eren de vidre transparent i de colors; les compraven als Quatre Cantons de Vilafranca. Qualsevol paper escrit era important. Generalment es guardaven en capses de llauna, que les aconseguien a les drogueries de Vilafranca. Ara es poden trobar, encara plenes, a les golfes de les cases. Darrere d’alguna porta s’hi podia trobar un penjapapers amb els rebuts de molts anys ben esgrogueïts.

Capçalera de llit gran de ferro.

Raconera.

Crucifix habitual a totes les masies.

Rentamans.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Mostra de les primeres instal·lacions elèctriques dalt dels pals.

Bombeta antiga.

Tulipa amb una pera.

Capsa de llauna, amb decoració modernista.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

VOCABULARI BERNAT. Barra de ferro amb la punta torçada en angle recte que penjada per l’altre cap d’una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, serveix per a assegurar la fulla de la porta, introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta. ESPIERA. Forat fet per poder guaitar des de l’interior d’una casa. MALFACTOR/A. Que comet actes criminals. JÀSSENA. Biga gruixuda que sosté altres bigues. RELLOTGE DE PÈNDOLA. Rellotge que regula el moviment per l’oscil·lació d’un pèndol. ESCOPIDORA. Petit recipient de vidre, de pisa, de metall, etc., amb aigua o serradures, que es posava a les habitacions per a escopir-hi. BIGA. Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ample i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar. ALCOVA. Cambra petita que dóna a una de més gran, CRUCIFIX. Creu de fusta, de metall, etc., en què hi ha la imatge de Jesucrist crucificat. RACONERA. Prestatge de superfície triangular que es posa en un racó d’habitació o de dormitori per tenir-hi un llum o objectes decoratius. RENTAMANS. Moble amb palangana, gerro i tovallola per a rentar-se les mans. PERA. Interruptor elèctric en forma de pera.

Penjapapers.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Caseriu de la Massana El caseriu de la Massana, que dóna nom a la barriada, antigament ocupava una gran extensió del municipi de Font-rubí, situat a la dreta de la riera de Llitrà (dita riera de la Massana).4, 4.0 Pels corrons de pedra trobats es fa la deducció que hi havia un antic molí d’oli. Ha sigut un lloc d’aplecs de la gent de zones properes. Hi anaven a fer berenades prop de les dues fonts de la riera, sobretot per Sant Joan, al redós de l’ermita. Per les vicissituds de la vida, ha tingut diferents posseïdors, hi ha l’anècdota que diu que en temps de la fil·loxera, la hisenda va canviar de propietari fent una permuta, a canvi d’un sac de blat.4.1 Pocs anys abans de la Guerra Civil, la Massana va canviar de propietari. Fou un moment en què moltes famílies de la Rovira Roja varen comprar terrenys de la gran hisenda. Actualment és propietat de la família Ametller Huerta; la casa està molt

conservada amb les seves parets gruixudes com les d’un castell. És coneguda per la seva granja de gallines ponedores. L’emigració dels propietaris cap a les ciutats, als tombants del s. XIX, va permetre l’accés a la propietat de la terra a moltes famílies que la treballaven. La fotografia mostra la convivència de diferents estatus socials a principis de segle: a la casa gran hi vivien el Sr. Enric i uns servents; a la masoveria, el tartaner amb la seva família i al portal del costat hi tenien les vaques. El rellotge de sol habitual a les masies antigues, avui encara es pot contemplar; és dels pocs rellotges que queden a la zona. Però el molí de vent ha desaparegut. Expliquen que davant de la casa tenien flors plantades en bidons de carbur al costat d’un magraner, i molta varietat d’arbres fruiters als terrenys propers.

Caseriu de La Massana, principis del s. XX. Arxiu família Ametller Huertas.

4.0 MOLL, Francesc de B. Els Llinatges Catalans. Biblioteca RAIXA, pàg. 127 4.1 Visitació Huerta i Güell. Testimoni oral.

4 En el llibre de fogatges de 1515, del castell i terme de Sant Martí, (Vegueria de Vilafranca), s’esmenta En Fígola en lo molí de la Massana. BOADA I CAMPS, Joan. Notes històriques de Sant Martí Sarroca, pàg. 76. 72

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

VOCABULARI CASERIU. Agrupament de cases separades del nucli principal d’una població. CASA PAIRAL La dels pares i progenitors del llinatge. FOGATGE. Imposició a raó d’una quantitat per foc o casa habitada. Empadronament. VEGUERIA. Denominació que s’aplicava, abans de 1716, a les divisions territorials de Catalunya. MASOVERIA. Casa on viu el masover d’una finca. RELLOTGE DE SOL. L’hora és assenyalada, quan hi toca el sol, per l’ombra d’una agulla sobre una superfície plana. BIDÓ. Recipient portàtil de llauna per a transportar benzina, oli, petroli, etc. MAGRANER. Petit arbre que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular de fulles caduques, simples i oposades, flors vermelles. El seu fruit, la magrana, és comestible. PERMUTA. Canvi d’una cosa que hom posseeix, d’un càrrec, d’un benifet, per un altre. MASSANA. Topònim d’origen llatí. Pres del substantiu maçana, “varietat de poma” (del llatí mattiana), però també és possible que vingui de Marciana (derivat del prenom Marcus), nom de diverses santes. Marzana i Marciana apareixen com a noms de dona (1026).

Font de la Massana amb la porta que es tancava l’any 1936; són, d’esquerra a dreta: Josep i la Maria de cal Mames, Adelina de cal Tico, Matilde de can Sègol, i unes filles de la Teulera. Arxiu familiar de cal Tico.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Fotografia de casament, època modernista En Ramon Ametller i Maria Escofet es varen casar l’any 1917; ell era fill de cal Mames de la Rovira Roja i ella era pubilla de cal Salet,masia del barri de cal Miret. Varen viure junts fins a l’any 1936, quan la nit del 18 de juliol, en Ramon va ser buscat a casa per un grup descontrolat del Comitè de Milícies de la FAI del poble; el varen trobat mort a l’endemà dins al bosc de cal Salet. Tenia quaranta-quatre anys, era una bona persona de tendències dretanes i havia sigut alcalde del poble (1934-1935). Aquestes fotografies presidien les habitacions nupcials. L’estil modernista del moment el fan reviure aquesta parella de nuvis, amb el seient d’època, el vestit, el mantó i el pentinat amb la diadema de flors. Les núvies anaven amb vestit negre, les famílies més adinerades regalaven unes manilles d’or (també l’anomenaven esclava), que passaven de generació en generació. Al Penedès, l’estil de l’època es va notar amb els mobles, joies, llençols, sobretot amb les mostres de brodar que tenien les modistes i que les noies copiaven. Segons el nivell social, els mobles eren de fusta bona o més basta, noguera o pi, però l’estil era el mateix. S’observa que, a totes les cases, les àvies tenien més o menys els mateixos mobles. A la capçalera del llit hi penjaven uns rosaris de nacre o pedra bona, al costat dret del llit on hi dormia l’home, hi havia una única tauleta, damunt la calaixera com a decora-

Fotografia de casament d’en Ramon de cal Mames i la Maria de cal Salet, l’any 1917.

Sanefa modernista de llençol.

Llit de l’època amb tauleta de nit.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

ció s’hi podia trobar un quinqué, un rellotge, o dos candelers de vidre amb un gerro al mig. Damunt del llit tenien un cobrellit blanc de teixit gruixut, acabat amb un serrell ample de borles, i per a ocasions molt especials, totes les cases guardaven cobrellits de domàs dels colors blau, granat o groc, i davant la finestra un estor penjat d’una barra metàl· lica amb pinces. Cap als anys 60, es van posar de moda les vànoves de ganxet, fetes per les àvies, i a l’hivern s’utilitzava un edredó farcit de miraguano o plomes d’oca.

VOCABULARI MANTÓ. Mocador o espatller gros d’abric o adorm. MODERNISME. Moviment cultural produït a Occident als tombants del segle XIX, essencialment estètic, amb una refinada sensibilitat per a la percepció de la bellesa, una exaltació de la natura i un inconformisme accentuat, amb una afecció excessiva a les tendències i als gustos moderns, especialment arquitectònic i decoratiu. QUINQUÉ. Llum, ordinàriament de petroli, proveït d’un tub de vidre i d’un pàmpol. CANELOBRE. Estri que consisteix en un peu dret que té diferents braços o branques amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeles. MANILLES. Braçalet. ESCLAVA. Argolla d’or, de plata o d’altre metall que les dones duien al canell o al turmell. CANDELER. Estri que consisteix en un peu dret amb una dolla en l’extrem superior que serveix per aguantar dreta una candela. DOMÀS. Teixit, antigament de seda natural, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit. ESTOR. Teixit de lli cru, propi per a fer cortines. VÀNOVA. Cobrellit d’abric i d’ornament, generalment fet de punt o ganxet.

Arracades modernistes

Fotografia de casament dels avis de cal Mames, en Joan Ametller i Morgades amb Enriqueta Vallès i Verd, l’any 1933.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Nen amb cavall de cartró i jocs tradicionals Anar a casa un retratista era tot un esdeveniment, només es feia en ocasions importants. Tant la canalla com els grans es posaven tot el bo i millor que tenien. De mica en mica les famílies més humils van poder accedir al dret de tenir la seva imatge, tot i pagar l’anada a un estudi fotogràfic. Allà trobaven les joguines més fascinadores de l’època per a decoració, com es pot observar a la fotografia. El vestit de mariner que porta en Josep, amb aquell coll característic, els pantalons amples i el cap rapat, són trets significatius d’aquells temps.

Josep Mateu i Sala amb un cavall de cartró, fotografia d’estudi any 1920.

Antany, els nostres besavis construïen joguines amb canyes (flautes, tubs per guardar llagostes, etc.); foradaven pinyols d’albercocs per fer xiulets; penjaven gronxadors als arbres amb una corda i una teula; també amb un tauló de fusta posat travesser damunt una soca grossa tallada, quedava fet un altre gronxador. Era fantàstic gronxejar. També s’aprofitava la roda d’algun carro vell amb el seu fusell, per improvisar uns caballitos casolans. Jugaven entre veïns (els dies de pluja), grans i petits, al pare carabasser i a l’anell picapedrell, es pagaven les penyores, i quan s’havia de triar per començar un joc es treien palletes. A la sortida d’escola feien intercanvi de botons, i amb la bassetja que la majoria portaven a la butxaca, feta amb una branca d’olivera, d’ametller o alzina, amb forma de forqueta, lligada amb una goma, quan l’estiraven era un fantàstic tirador de pedres petites i fer punteria.5 Eren jocs tradicionals, les bitlles i tirar la baldufa, aquesta era feta de fusta de boix i el cap pintat de vermell. Va ser molt popular entre els nois, que competien per qui la feia ballar adormida més estona. Els nois feien córrer el cèrcol, els treien de les timbes o els compraven, amb la maneta feia cisc... i corria, els cèrcols de fusta els feien córrer amb un bastonet. A temporades jugaven a bales o boligs. Diuen que els rajolers les feien de fang i les pintaven, però les millors eren les de pedra; també n’hi havia unes de vidre. Les grans les anomenaven bales i les petites, balins.

Revers de la fotografia.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Cromo de xocolata

Cromo per darrere

Un entreteniment especial de nenes era fer collarets amb cargolins de la muntanya, com també llavors seques de meló, síndria o carbassa i es deixaven enfilades. Un joc de nens i nenes era el de picar cromos. Quan jugaven a cartrons, tenien una xapa feta pel ferrer que en deien xocolata, (semblava una presa de xocolata)5.1 amb inicials valia un preu i sense, un altre. Dibuixaven un quadrat a terra i posaven un cartró al mig (que es treia de les capses de mistos) i aleshores tiraven la xapa; el que treia el cartró del quadrat guanyava. Aquests cartrons en deien patacons, que també eren utilitzats quan jugaven a balins com a premi. Ens queden cançons de repartir qui toca, d’aquell temps com: Uni dori teri cuteri matalaveri biri biron conta’ls bé que dotze hi són. Col·leccionaven cromos d’artistes de cinema o de futbol, i omplien els àlbums que donaven les cases de les xocolates. Les llaminadures més usuals eren caramels, anissos de frare, pets de monja i regalèssia. Es curiós trobar dins els records d’infantesa aquells contes populars escoltats amb la boca oberta, durant un capvespre a la vora del foc, en una sobretaula, o l’àvia cosint i explicant: La Blancaneus, Els tres porquets, etc. Hi havia jocs de contes amb cromos.

Jugant amb una roda de carro, l’any 1972, a cal Salvador del Molí.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Bitlles.

Collaret de cargolins.

VOCABULARI PARE CARBASSER. Joc infantil de penyores. PALLETA. Qualsevol dels troncs de palla, tiretes de paper, etc., de llargàries diferents que es tenen a la mà i només en sobresurt un cap; diferents persones en van agafant cadascuna una, de manera que la persona que treu la més llarga o la més curta guanya o perd la jugada. PETS DE MONJA. Galeta molt petita, rodona i aplanada. BALDUFA. Joguina de fusta de forma cònica acabada en una punta de ferro, que es fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació. BALA. Petita esfera de terra cuita, ferro, pedra o vidre que serveix per a jugar. TIRADOR. Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues gomes unides. CÈRCOL. Corona cilíndrica de fusta o de ferro que els infants hi jugaven fent-la rodar. PATACÓ. Sinònim de diner. Pàgina d’àlbum.

5 Jaume Barceló i Busquet. Vivències.

5.1 Josep Centelles i Miró. Vivències. 78

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Retrat de Primera Comunió Fotografia de la Primera Comunió de Crescència Sala Ivern, feta a l’església parroquial de Sant Martí Sarroca. S’observa la decoració de l’estudi fotogràfic adient per a la situació: reclinatori i moble amb capelleta: Malgrat tot, el vestit de túnica denota molta senzillesa. Era costum portar corona, un rosari i el llibret de Primera Comunió. A la fotografia el veiem nacrat i penjat amb una cadeneta al braç. Segons les èpoques, aquests petits devocionaris eren diferents i passaven d’un germà a l’altre quan feien la Primera Comunió.6 Les famílies benestants donaven estampes impreses com a recordatori; anys més tard, aquest costum es va generalitzar per a tothom. Els corresponents padrins regalaven la medalla i les arracades; altres familiars propers acostumaven a regalar els rosaris de plata amb grans de nacre, també coberts de plata amb les inicials del noi o noia. Uns dies abans de la festa, es preparava una habitació on s’exposava tot: vestit, sabates, regals, etc., mentre s’esperava la visita dels familiars i veïns. Aquests obsequiaven amb les tradicionals capses de confits, mocadors brodats, ploma estilogràfica, cosidor etc. Durant un temps s’acostumava a regalar, una figura del nen Jesús dins un llit fet de troncs, (aquestes últimes vivències són de l’any 1947).

Fotografia d’estudi de la Primera comunió de Crescència Sala Ivern, l’any 1922. S’observa el reclinatori de l’època. Arxiu cal Salvador del Molí.

Llibret Primera Comunió amb tapes de nacre i tanca.

Recordatori.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Estampes.

Al fer la Primera Comunió se’ls imposava l’escapulari del Carme, que més tard va ser substituït per una medalla de la Verge del Carme, en una cara, i a l’altra el Sagrat Cor. A partir d’aquell dia et comprometies a anar aquell any a missa i a combregar cada primer divendres de mes, durant 9 mesos. Les nenes que havien fet la Primera Comunió, durant la missa llegien el missal i aquell any passaven a ser de l’associació de Filles de Maria. La diada principal de les Filles de Maria era el 8 de desembre, diada de la Puríssima. Els hi penjaven una cinta blau cel al coll amb la medalla de la Puríssima, tot seguit es feia una processó per darrere el castell, juntament amb totes les filles de Maria del poble, cantant i portant el pendó de l’associació. Cada any es donava una estampa com a record de la festa. L’any 1944 ja es

troben escrites en català, en plena època franquista, quan era rector mossèn Andreu. La diada del Corpus Cristi també era molt celebrada: es feia la processó a baix al poble; la custòdia portada pel sacerdot, anava sota tàlem. Aquest era aguantat pels pares dels nous combregants, seguien els nens i nenes de la Primera Comunió, les autoritats, els músics, els feligresos i darrera de tothom la parella de la benemèrita (la guardia civil). A cada altar fet per la gent del poble, amb catifes de flors i plantes tretes de l’ombra dels cellers (els matjos), es feia una parada per agenollar-se, cantar i pregar. Durant la processó les dones i nenes portaven mantellina, els homes anaven separats de les dones. La darrera vegada d’aquesta celebració, fou el Corpus de 1970.7 80

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

VOCABULARI

Llit de Nen Jesús.

RECLINATORI. Moble adequat per a agenollar-se i pregar.8 TÚNICA. Vestit interior, amb mànigues o sense, llarg fins els genolls, que usaven els antics romans. MISSAL. Llibret per a ús dels fidels que conté els textos per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic. DEVOCIONARI. Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció. ESCAPULARI. Conjunt de dos trossos petits de tela beneïts i dues cintes llargues que els uneixen. Es portava sota els vestits, passant el cap entre les dues cintes, penjant sobre el pit i l’esquena. ESTAMPA. Full, generalment sense doblegar, que té impresa una imatge santa. PROCESSÓ. Desfilada ordenada i solemne amb alguna finalitat pública, especialment religiosa. PENDÓ. Insígnia d’una església, una confraria, etc. CUSTÒDIA. Peça d’or, d’argent, etc., en què s’exposa el Santíssim sagrament a la veneració pública. CORPUS. Festa catòlica que se celebra dotze dies després de Pasqua Granada. COSIDOR. Capsa o moble en forma de tauleta, amb un fondo folrat de roba, que serveix per a desar-hi els estris de cosir. NACRE. Substància dura, blanca, iridescent, que forma la capa interior de certs conquilles, usada en la fabricació de botons, i d’altres articles.

Medalla de la Puríssima. Revers.

6 L’Àngel bo. Devocionari breu, que conté les millors pràctiques religioses del cristià. 1931.

7 Mn. Magí Gasull i Castells, rector de la Parròquia de Santa Maria de Sarroca. Vivències. La fulla (Hoja Dominical), 24 de maig de 1970. 81

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Formació moral i religiosa A les cases es troben, penjades a les habitacions, làmines emmarcades que, al seu moment, havien estat molt importants: donaven fe del Baptisme o de la Primera Comunió d’algun fill o filla; fins i tot quan es casaven i formaven una altra llar, se l’emportaven com a record. Els infants preparaven la Primera Comunió anant a catequesi. Pujaven amb colla des de les barriades a l’església, aprenien el catecisme de memòria i el dia de la festa ocupava el primer banc de l’església el nen i nena (juntament amb els seus pares) que sabia més doctrina. S’anaven situant als bancs de manera que l’últim l’ocupava el nen o nena menys aplicat, segons el criteri del capellà. Els nens seien al cantó dels homes i les nenes al de les dones. El dia abans havien anat tots a confessar per primera vegada; les nenes s’agenollaven davant la finestreta del costat del confessionari i els nens a la porta del davant, com feien tots els homes. Per arribar al Cel, havien inculcat la doctrina de la por i en l’ imaginari de la canalla hi havia el foc del purgatori i de l’infern. Les mares esperaven el dia de la Primera Comunió: havien guardat els cabells llargs de les filles, per ferlos-hi bucles o tirabuixons, que feien amb torcidos, grapes o amb molls calents. Era normal que periòdicament el capellà passés per les escoles del terme a fer preguntes d’història sagrada. Es recorda mossèn Andreu, mossèn Sebastià i mossèn Guardiola, amb la seva sotana negra amb la llarga filera de botons, el seu coll blanc postís, el barret negre rodó d’ales, que se’l treia en arribar, quedant al descobert la coroneta de la seva tonsura, i tots en fila a fer-li l’amistat. Quan a una parella els havien tirat trona avall, era una manera de dir que el capellà havia llegit les amonestacions des de la trona. Aleshores durant tres setmanes sortien publicats els noms de la parella a la Fulla.9 Si no hi havia cap impediment, el matrimoni se celebrava. Avui dia encara perdura el fet que quan fas un esternut, l’altra persona et diu Jesús i tu li contestes gràcies. Era normal aplicar la dita: de xiquet, es cria l’arbre dret.

Estampa, cara i dors.

Làmina recordatori de Primera Comunió, de l’any 1889. Arxiu Montserrat Sala.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

VOCABULARI BAPTISME. Sagrament bàsic de la iniciació cristiana que incorpora a la comunitat de l’Església. CONFESSAR. Reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l’absolució. CONFESSIONARI. Qualsevol de les casetes que hi ha a les esglésies catòliques, amb un seient per al confessor i una obertura o finestreta per on el penitent des de fora pot dir la seva confessió a l’orella del sacerdot sense ésser sentit per ningú més. INFERN. En la religió cristiana, estat d’etern càstig dels damnats. PURGATORI. Lloc on les ànimes no condemnades a les penes eternes han de purgar llurs pecats abans de pujar al cel. CEL. Paradís, sojorn dels benaventurats. SOTANA. Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics. TRONA. Plataforma petita proveïda d’ampit i tornaveu, col·locada a una altura convenient, per a predicar-hi, cantar-hi l’epístola, etc. AMONESTACIÓ. Publicació, en l’església, dels noms i altres circumstàncies dels qui volen contreure matrimoni. CATECISME. Llibre que conté un sumari d’ensenyaments i de principis, esp. de la doctrina cristiana, en forma de preguntes i respostes. BUCLE. Rull de cabells de forma cilíndrica. TIRABUIXÓ. Rull de cabells llargs i en espiral. CORONETA. Punt més eminent del cap o crani, coronell. TONSURA. Acció de tallar o afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl. Cerimònia per la qual el bisbe conferia a algú el primer grau del sacerdoci. FER L’AMISTAT. Saludar els pares, els avis, el mossèn etc., besant-los la mà.

Interior del temple romànic. Observem el pendó de les Filles de Maria i la trona d’aquella època.

Confessionari.

Vista panoràmica de la muntanya tal com es veia els anys 50; els nens i nenes de la Rovira Roja, pujaven a peu per a fer catecisme a dalt la Roca.

9 La Fulla (Hoja Dominical), Parròquia de Santa Maria de Sarroca, març 1953. 83

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Família de cal Lluís de la Galzerana Eren èpoques difícils per als agricultors, les famílies vivien amb molta misèria la situació del moment, el pa era el centre de l’alimentació; s’elaborava a les cases, ja que totes tenien forn (aquest costum es va mantenir fins a finals de la Guerra Civil) i era una feina de les dones. El forn de coure pa generalment era de forma circular, d’un metre i mig de diàmetre, situat dins la paret, al costat de la llar de foc, i les xemeneies, a uns tres metres d’alçada, es comunicaven. L’entrada del forn la tapaven amb una planxa de ferro que tenia una nansa al mig. Actualment encara es poden trobar arraconats com a testimonis: el sedàs, alguna pastera i la típica taula allargada amb el calaix al costat, on antigament hi guardaven el pa. Les persones grans recorden que amb les segones (farines), feien el pa moreno, i que antes de petits menjaven pa d’ordi. Els moliners tenien bons sedassos i des de temps immemorials classificaven les farines en primeres, segones, terceres i quartes; d’aquestes dues últimes en

deien farinasses, ja que eren més espesses i servien per preparar els pinsos dels diferents animals. Els anys de la postguerra, es portava la farina als forners de Sant Martí i de Vilobí. Un dia a la setmana, passaven en Piles de Bellver amb un carro a portar el pa per les cases, i el Baldiri de Sant Martí; cadascú tenia els seus clients. Els forners feien pans grans, es necessitava la ganiveta per tallar-los, també es comprava el pa a pes i et donaven torna. Abans de llescar el pa se’l senyava fent-li una creu a sota amb la ganiveta, sense tallar-lo; si queia un tros a terra es recollia i se li feia un petó, tot dient que Déu ens en do. Els rosegons secs s’aprofitaven per donar-los als gossos i també als conills. Per sopar, algunes vegades es menjaven sopes de pa escaldat i a la canalla petita, per esmorzar, se’ls donaven farinetes. Als més grans, llet amb pa o pa torrat amb oli, sucre i xocolata, i per berenar, algunes vegades, pa amb vi i sucre.

Família de cal Lluís: en Pere Gili i Maria Sala, amb els seus dos fills Àngel i Lola. Aquesta nena va morir als 14 anys; la noia de l’esquerra era la germana d’en Pere, li deien Roseta. Porta un vestit de roba bona brodat amb incrustacions de cordons i un coll de puntes superposat. S’estilava portar el ventall penjant amb una cadena (vulgarment li deien vano). Fotografia Imperio, Vilafranca del Penedès, 1914.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

VOCABULARI VENTALL. El format per un tros de paper, tela etc., de forma de semicorona circular muntat sobre làmines primes de fusta, vori etc., mòbils al voltant d ‘un piu. PASTERA. Caixa gran de fusta rectangular amb tapa, d’ús familiar, on es feia la barreja de farina, aigua, sal i llevat, per fer el pastament a mà fins a obtenir la massa al punt desitjat i deixar-la fermentar el temps necessari abans de continuar el procés de panificació. SEDÀS. Estri semblant a un garbell, consistent en una tela clara muntada en un cèrcol, que serveix per a passar farina. GANIVETA. Ganivet gros, especial de llescar pa de 40 centímetres de llarg. TORNA. Quan una mercaderia que es ven a pes, no arriba exactament al pes demanat, allò que s’hi afegeix perquè acabi de fer el pes. FARINETES. Menja, sobretot per als nens, feta de farina de diversos cereals i d’aigua bullent i condimentada amb oli i sal o bé amb sucre. ESCALDAR. Sotmetre a l’acció de l’aigua bullent. ROSEGÓ. Bocí de pa que es deixa després d’haver-lo començat a menjar.

Targeta del forn.

Vanos de dol.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Soldat d’infanteria En Ramon Colomer i Saumell va néixer l’any 1911 i va servir al Quartel d’Almansa, caserna de Tarragona, com a soldat d’infanteria. Era fill cabaler de cal Benet. El seu pare li va donar de dot 200 duros perquè es lliurés de fer els 3 anys de servei militar. Només va servir mig any, tot residint en un hotel de Tarragona. Es poden observar les polaines, l’uniforme d’aquell temps, i la casaca. Ha donat nom a la casa de cal Ramon Benet. Molts avis poden explicar encara moltes batalletes de quan feien la mili i guarden la Cartilla militar de Tropa y la libreta de Movilización. Durant l’etapa franquista, tots els homes, després de fer el servei militar, havien de presentar-se cada any a la Guardia Civil, en deien passar revista. Al Penedès hi havia la tradició d’anomenar padrins i padrines als avis i àvies, perquè a la realitat apadrinaven els néts al bateig. Era molt usual posar-los el seu nom, sobretot als hereus i pubilles. La gent gran explica que anys endarrere es posava el nom del sant del dia que es naixia. La persona que tenia una deficiència psíquica, la definien dient que no hi es tota o que li falta un bull.

Als pares i avis i a les persones grans se’ls donava el tractament de vós; avui dia s’està perdent aquesta tradició. Quan un noi o noia no es casava i vivia amb els pares fins gran, se l’anomenava conco o conca. Els hereus i les pubilles mantenien la masia d’una generació a l’altra, cuidant els padrins, concos i tietes a casa tota la vida. Un costum antic a la comarca, i que només passava de tant en tant, era casar-se en segones núpcies el viudo o vídua, amb el cunyat o cunyada (fadristern) que hi hagués a la casa, passat un any de dol. Quan un vidu o una vídua es casava, a la nit els amics i veïns els feien els esquellots. Existien molts noms hipocorístics dintre del veïnat: Jepet, Jep, Pepet, Pep, Pepito, Bep, etc. Moltes dones ja grans mantenien el nom amb què de petites eren cridades com Marieta, Carmeta, Angeleta, Roseta, Ramoneta, Laieta, etc. Un dels noms de més tradició a la Rovira Roja era Salvador, que avui dia encara es manté, i entre la gent gran s’escolta el nom de Vador.

Plana Major del Regiment d’Artilleria de Costa núm. 4 de Maó. Gener de 1936.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Ramon Colomer i Saumell, quan era soldat d’infanteria l’any 1931. Estudio fotográfico Chinchilla.

Enric Raventós i Sivill de ca l’Arrendador (el de la dreta), quan feia la mili a Ceuta l’any 1917.

VOCABULARI INFANTERIA. Conjunt de soldats que van i combaten a peu. CABALER. Fadristern. (Germà de l’hereu). DOT. Cabal que hom dóna a una noia o noi quan es casa fora de casa i que aporta al matri moni. POLAINA. Peça de roba o de cuir que cobreix la cama des de sota el genoll fins al turmell o al peu. CASACA. Peça de vestir, usada en certs uniformes militars o civils, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs. SERVEI MILITAR. Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.

HEREU. Persona que rep una herència o part d’ella per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal. PUBILLA. Dona hereva única d’una casa. VOS. Fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè. FADRISTERN. Germà de l’hereu, cabaler. HIPOCORÍSTIC. Mot usat com a apel·latiu afectuós, familiar o eufemístic. MILI. Servei militar. ESQUELLOTS. Esvalot que es fa amb esquellots, corns, llaunes, etc.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Màquina de cosir Singer, de primeries del segle xx Màquina de cosir de l’any 1906 de la casa Singer, exposada al museu Municipal de Sant Martí Sarroca. Foto Cèsar Malet. Arxiu Montserrat Sala.

Aquesta màquina de cosir era propietat de Carmen Ivern Cruset i va ser comprada de segona mà a ca l’Arenas de Vilafranca l’any 1913. Actualment es pot trobar al Museu Municipal del Castell de Sant Martí Sarroca. Abans, a totes les cases hi havia una màquina de cosir. Era una fita important per a les noies aprendre a cosir i brodar amb la màquina i amb el tambor, ja que eren moltes les hores que passaven cosint a mà, es feien totes les peces de vestir elles: roba interior, llençols, camises de dormir, pentinadors, etc. Comptaven les peces per dotzenes. Tenien un llençol de fil, el més maco de tots, a vegades amb puntes i generalment passava d’avis a néts com a record. Una peça important era tenir un cobrellit fet de ganxet. Era costum ensenyar la roba de la núvia a tothom qui volgués veure-la, uns dies abans del casament. Eren veritables exposicions on tota la família col·laborava i allà presumien dels treballs manuals fets. Era usual veure les àvies cosir, a les tardes, en un lloc arrecerat i assolellat de la casa apedaçant llençols o calces dels homes, sargint sacs i fent mitja o calceta. Es posaven assegudes amb cadires baixes de boga al costat de la panera; de vegades aquesta imatge es completava amb la bona companyia d’algun marrec petit posat dins d’una portadora. Totes les cases tenien una panera per posar-hi els estris imprescindibles per cosir: agulles de diferents mides, fines i gruixudes per a la llana i el cordill, tisores, fils negre i blanc, fil d’embastar, didal, agulles de cap, capseta de botons, etc. La panera era petita i feta de vímet, la folraven amb roba de cretona estampa-

da de l’època. De Palillo Teresa Barceló la mateixa roba li Busquet. feien butxaques penVivències. jades i un coixinet, ple de serradures envoltat de farbalans, per clavar-hi les agulles. La màquina de cosir portava un calaixet on hi guardaven la cinta mètrica, l’ou de fusta per sargir mitjons, els canons d’agulles, de ganxets i el palillo d’aguantar les agulles de fer calceta, paper fi de calcar, una capseta metàl·lica amb peces de recanvi, el recipient d’oli per untar la màquina i el llibret de les instruccions. La màquina de cosir era molt important. Generalment la guardaven al menjador protegida amb una funda de roba estampada de cretona, feta a mida. Per cosir la feien córrer amb les rodetes fins a l’entrada.

Ou de fusta, punxons i diferents canons d’agulles.

Coixinet amb fils.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

VOCABULARI MÀQUINA DE COSIR. Enginy que serveix per cosir de manera més ràpida que a mà, i que funciona mitjançant una roda giratòria accionada per un cordó, que fa voltar per la força que li comunica una plataforma, situada arran de terra i que és moguda amb els peus. PEDAÇ. Tros de roba cosit a un vestit o a una peça de roba qualsevol per tapar un forat. EMBASTAR. Ajuntar o assegurar provisionalment amb una costura de punts llargs o bastes allò que s’ha de cosir després. FER MITJA. Entrellaçar els fils amb agulles llargues especials per fer-ne mitjons, jerseis... MARREC. Nen. CANÓ. Estoig de guardar agulles. CANÓ DE FER MITJA. Pal petit cilíndric en part tubulat que serveix per a recolzar-hi una de les agulles en fer el punt de mitja, antigament era de canya. TAMBOR. Dispositiu emprat per a brodar en el qual la tela es manté tibant com la pell d’un tambor, sostinguda per un cèrcol sobre el qual la subjecta un altre cèrcol o una corretja. CRETONA. Empesa de cotó amb lligat de plana, gruixuda, generalment destinada a l’estampació. PALILLO. Estri que lligat a la cintura, serveix per apuntalar les agulles especials de mitja quan fan mitjons. CALCETA. Nom usual a les Illes Balears, a l’acció de fer mitjons de mitja.

Factura.

Penjador.

Bagul.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

De la Rovira Roja a Barcelona El 15 d’abril de 1865 va arribar per primera vegada el tren a Vilafranca i això comportà més comunicació amb Barcelona, sobretot per a les famílies benestants. Els avis d’ara havien sentit a dir que anar a veure el camí de ferro, com li deien a la via del tren, era tot un espectacle a la comarca. Moltes famílies tenien parents a Barcelona i un cop a l’any els anaven a visitar. Generalment coincidia uns dies després de la matança del porc i se’ls hi portava un bon present d’aquest, juntament amb altres fruits del temps. L’estada a la ciutat era de 2 a 3 dies. Una de les sortides obligades era pujar al Tibidabo, també visitar els grans magatzems d’aleshores: Àguila, El Siglo i Casa Jorba, aquest últim en el terrat hi tenien un petit zoològic de mones i ocells. El jovent anava a les Atracciones Apolo. Aquestes imatges visuals de l’any 1927 al Tibidabo, en donen constància. Són l’Elvira Barceló de cal Xic Rita, la Carmeta amb els familiars de Barcelona, Marcelina i Mercedes, totes elles endiumenjades amb els vestits característics de l’època. La Marcelina tenia una taverna a la plaça del Sol a Hostafrancs; la seva filla estava delicada de salut i molts estius anava a la Rovira Roja per fer un canvi d’aigües. Va morir als setze anys del tifus. En aquesta època, el carrer Aragó de Barcelona estava descobert i des de dalt del passeig de Gràcia, per entremig d’unes reixes es podia veure passar els trens que anaven i venien de Vilafranca. A la tornada explicaven moltes anècdotes del viatge amb ferrocarril de carbó: quan s’omplien de fum els vagons perquè no tancaven les finestres al passar pel túnel; els nois que venien coques de Vilafranca a l’estació; les tertúlies que muntaven els ordinaris dels diferents pobles (vulgarment els hi deien recaders) jugant a cartes, amb aquells seients de fusta de 3a. categoria, tot vigilant cadascú els seus fardells. Quan baixaven del tren, els portaven penjats amb mocadors de fer farcells a l’esquena. El recader més antic que es recorda és en Ton Ros, que passava amb carro de Torrelles a Vilafranca. Pels anys 30 hi havia en Fusté Pobre de Torrelles, més tard la Joana de ca la Mestra i en Prudenci de Sant

Martí, utilitzaven els cotxes de línia de Pontons a Vilafranca. Aquests continuaren els anys de la postguerra amb plena època de trobar els burots (també els deien punxa-sàrries), quan arribaven a Barcelona. A la Rovira Roja consta que en Joaquim Cuscó de cal Quim feia les comandes i pels anys 50 utilitzava la línia d’automòbils de Guardiola.

Grup d’amigues al Tibidabo l’any 1927.

Fotomuntatge típic del Tibidabo, any 1935.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Anunci.

Fotomuntatge Rosa Benach i Montserrat Sala amb llurs mares, any 1941.

Atracciones Apolo.

VOCABULARI

Bitllet de tren de 3a classe, any 1956.

PRESENT. Allò que s’ofereix en do a algú, regal. TAVERNA. Establiment o botiga on es ven vi i altres begudes al detall. ORDINARI. Individu que va i ve regularment d’una localitat a una altra, i fa les comissions que li encomanen. RECADER-A. Fer encàrrecs i portar paquets, del poble a la ciutat amb carro, camió, autocar o tren. Seguien les parades dels transports públics. FARDELL. Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d’arpillera, roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada. BUROT. Funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d’entrada de certs articles. FOTOMUNTATGE. Tècnica per mitjà de la qual hom obté una fotografia a partir de dues o més per aconseguir determinats efectes.

Portada, El año en la mano.11

“Apeadero” del Passeig de Gràcia els anys 50

11 El año en la mano. Almanaque – Enciclopedia de la vida práctica. Anuario 1910. Librería Española. 91

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Vestits i pentinats d’època Les dones de l’Alt Penedès, per estar per casa o anar al camp portaven una bata, i un mocador al cap. La dècada dels 80 encara era habitual. Les noies de la Rovira Roja han anat durant molts anys al cosidor de ca la Lola; allà cosien els vestits de les festes, seguint els models dels figurins de la temporada,12 i també tallaven les bates. Recorden que hi havia 6 o 7 noies a cosir de blanc, embastar, sobrefilar i treure bastes, que cobraven un ral cada tarda. La Lola prenia mides amb la cinta mètrica sense patrons i cosia asseguda amb una post damunt la falda; de vegades eren tan joves les noies que fins i tot tallaven i cosien vestits per a les nines. També feia de modista la Navidad de cal Noguera. A la barriada de Brugueres, el cosidor funcionava igual; anaven amb l’Angeleta de ca l’Anton, que va fer de modista molts anys. Alguna faldilla la portaven a prisar a les tintoreries de Vilafranca; durant una temporada es va posar de moda el prisat Soley. Segons el model també hi portaven a folrar botons, cinturons i sivelles amb la mateixa roba del vestit. Perquè la faldilla tingués més caient, a la vora hi havien posat unes cintes folrades de plom, i a vegades per donar-li vol li afegien una gaia (tros de roba triangular). S’aprofitava molt la roba; en edat de creixença, les vores dels abrics i faldilles les doblegaven suficientment perquè l’any següent es poguessin allargar. La faldilla podia ser: acampanada, estreta, amb plecs, arrugada, o amb farbalans. A vegades cosien mànigues japoneses. Hi ha qui explica que per no emmatxucar-se el vestit nou, al ball estava sempre de peu dret. El dia de Santa Llúcia, patrona de les modistes, no es podia cosir perquè, segons creences antigues, es podia perdre la vista. Les teles dels vestits per a la Festa Major, les compraven a Vilafranca, a cal Galofré o a ca l’Estevet. Abans de comprar la roba i tallar la peça, donaven als seus clients mostres petites de tela (retalls) per ensenyar a les modistes que cosien els vestits. Podien ser de crespó, piqué, percala, setí, franel·la, raió, etc. Amidaven amb un metre de fusta, les teles desplega-

Teresina de cal Piu i la Navidad, totes endiumenjades; els pentinats són típics de la temporada; es portaven monyos a cada costat fets amb les trenes llargues. Els moneders eren de plexiglàs.

des damunt d’un taulell llarg de cap a cap de la botiga i embolicaven la comanda amb un paper fi. Al fons, la mestressa o amo de la botiga, cobrava dret darrere un moble de fusta (semblant a una trona). També havien comprat a duro el metre les teles, per fer-se bates, davantals, mocadors, camises, bisos, llençols de tela i de cotó; les compraven al Vidrier de Sant Quintí de Mediona que era un marxant que passava per les masies i pobles del Penedès, amb una tartana folrada de prestatgeries plenes de roba, trenzilles, botons, gomes, buates per folrar, cierres, gafets vetes i fil d’embastar i d’altres. No hi faltaven les capsetes plenes d’agulles de cosir de tota mena, de fer mitja i ganxets. El Vidrier passava la nit a la fonda de cal Lluís de Sant Martí Sarroca i el cavall el deixava a la quadra. Cada temporada tenia la seva moda i les noies rebien les influències del moment, tant en pentinats i vestits, com a pintar-se pigues a la cara, acolorir-se les galtes amb coloret vermell i pintar-se els llavis en forma de cor. 92

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Es poden trobar encara els molls d’arrissar cabells de tres pues (que una vegada calents del foc servien per ondular el cabell), un que altre postís (manyoc de cabell en forma de botifarra) que es posaven a sota dels cabells per donar-los volum, o aquelles trenes de joventut que anys més tard servien de diadema o per fer monyo. També, les polvoreres rodones de cartró o vidre, que les posaven damunt del tocador. Els anys 50, per arreglar-se els cabells a casa, era normal posar-se rullos, pinces per marcar les ondes del cabells i una ret per dormir. La gent gran solia dir: gent jove pa tou. Les àvies deien que el pentinat que portava la geganta per la Festa Major de Vilafranca, era el de la moda de l’any. Antigament només anaven a ballar per les festes assenyalades, Nadal, Sant Sebastià, Sant Martí, Santa Creu, Carnestoltes, etc. L’any 1915, a Sant Martí Sarroca i Guardiola ballaven amb manubri. Formaven petites colles per anar al ball a peu, a l’entrada del poble es

canviaven les espardenyes per les sabates, quan fresquejava es posaven al damunt una rabeca (jersei). Cap els anys 20 un ball que va entusiasmar molt al jovent va ser la polca. Cap als anys 20, un ball que va entusiasmar molt al jovent va ser la polca. Abans de la guerra, a cal Donato de Vilobí algunes festes feien cine mut, amb un pianista que tocava la música.13 Els avis recorden quan els diumenges s’ajuntaven nens per apedregar-se amb les colles de Bellver o Guardiola. Diuen que hi havia famílies que no deixaven sortir les noies de casa. Era costum no anar mai una noia sola, ni quan festejava amb el seu promès; portava el germà o germana o un familiar que feia d’espelma, mentrestant feien manetes. Les noies que no trobaven parella quedaven per vestir sants. En aquella època, els penja-robes que tenien als armaris eren de fusta de diferents mides, els feien

Germanes Josefina i Montserrat Romagosa amb en Magí Suriol l’any 1947. Observem el pentinat amb postís. Arxiu familiar.

La Tereseta de cal Jaumet de Brugueres, època del Xarleston, any 1927.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

se’ls hi feien carreres les portaven a recollir els punts a Vilafranca, però aviat un dels xarlatans del dia de mercat va comparèixer amb un aparell de recollir punts de mitja i aquesta promoció va ser molt ben acceptada per la majoria de dones joves de la co marca.

els fusters. També tenien la post de planxar (sense potes i la recolzaven entre una taula i una cadira), i el planxamànigues de fusta. Aquests estris, les dones els folraven amb roba blanca. A la dècada dels anys 50 va venir la moda dels moneders de plexiglàs i de les mitges de niló. Quan a

Josefina Romagosa i Cendra. 27-4-1936.

Ramona Figueras i Mas al terrat de ca la Quitèria de Vilobí, l’any 1936.

Teresina Raventós.

Vano de l’època de la Jeanette Macdonald

Polvoreres.

12 La Dona Catalana. Suplement de labors 1929. 13 Vivències de Ramona Figueras Mas, filla de cal Cargolí de Vilobí. 94

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

VOCABULARI PERCALA. Empesa de cotó semblant a la cretona, però de millor classe. RAIÓ. Fibra tèxtil de polímer natural, brillant. MARXANT. Comerciant que va pels pobles i les masies a vendre les seves mercaderies. VETA. Teixit en forma de cinta, de lli o cotó, fabricat ordinàriament amb lligat de plana. TRENZILLA. Cinta de cotó, seda o llana teixida trenant els fils. FONDA. Establiment públic on se serveixen menjars i es dóna allotjament. PIANO DE MANUBRI. Piano de maneta. FIGURÍ. Dibuix que serveix de model per a fer vestits. NILÓ. Fibra tèxtil sintètica de poliamida molt resistent i elàstica. PLEXIGLÀS. Polimetacrilat de metil. POLVORERA. Vas, capseta, per a posar-hi pólvores. TOCADOR. Lligador, moble en forma de taula amb calaixos i mirall. EMMATXUCAR-SE. Fer perdre el bon estat d’una roba, posant-la com si hagués estat amanyogada.

XARLESTON. Ball molt mogut caracteritzat per girs ràpids dels peus, llançats cap a un costat, després de la flexió dels genolls, que s’imposà als anys vint, d’influència anglesa. POLCA. Ball de parelles de ritme binari i temps ràpid, d’origen polonès. MODISTA. Persona que té per professió idear i fer vestits i capells per a senyores. BASTA. Cadascun dels punts de la costura de punts llargs amb què s’ajunten provisionalment les diferents peces d’un vestit, que després han de cosir-se. SOBREFIL. Cosit clar fet a les vores d’una roba, (antigament es feia a mà.) PRISAR. Fer una sèrie de petits plecs permanents (a una roba, a un paper), a màquina. PIQUÉ. Teixit de molt relleu produït per la diferència de tibantor entre els dos ordits diferents amb què es fabrica. CRESPÓ. Fil que s’obté torçant dos o més caps de seda o de fils sintètics, un dels quals ja ha estat torçat abans. FRANEL·LA. Teixit lleuger i fi de llana amb lligat de plana.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Calendaris per l’època eren en castellà; els primers en català es troben allà els anys 70. Els homes compraven l’almanac, el Calendari dels Pagesos; era el que tot l’any consultaven, llegien i rellegien, els guiava per a la preparació de les petites i grans collites i els feia pronòstics del temps. El Calendario Profético 1860, és el més antic que s’ha trobat a la contrada.14 Té els apartats següents: Ferias de Cataluña, Mercados y Fiestas mayores. A continuació, els mesos de l’any, amb les dades astronòmiques, hora en què surt el sol i es pon cada dia, tots els canvis de lluna amb la situació dels planetes, principi de cada estació i els equinoccis. Curull de dades religioses, els sants del dia, dejunis, vigílies, velacions i jubileus amb una senyalització de les festes pròpies locals i dels costums. També podem trobar dades cronològiques de les festes nacionals del moment polític de l’Estat espanyol. Hi ha un apartat d’anuari astrològic de set pàgines on s’explica cada mes la constel·lació que domina i les seves influències, com són les persones que neixen sota aquest signe i fa pronòstics del temps i de les malalties, amb una interpretació dels somnis, posant quins números seran afortunats en loteria... Cada signe va acompanyat de dibuixos fets amb la

Els homes i les dones del camp han estat sempre lligats amb el temps tant per bé com per mal: cada matí mirar quin temps fa per la finestra ha estat de les primeres rutines que han après. Avui dia amb la televisió, escoltar “l’home del temps” abans d’anar a dormir, és tota una obsessió, malgrat els seus 80 o 90 anys. Un dels costums més habituals de les masies era mirar d’aconseguir els calendaris del nou any quan arribava el desembre. Algunes botigues de Vilafranca varen començar regalant als seus clients calendaris, com a propaganda amb format de davantal. Aquests calendaris, a les cases de pagès els penjaven darrere la porta de la cuina; era una manera de tenir el mes i el dia a la vista de tots. Les últimes dècades, els més bonics i de millor disseny els donaven a les caixes d’estalvis, com Caixa Penedès i Caixa Catalunya. El calendari de bloc o de tac, anomenat dietari, es penjava d’una manera fixa. Visualment feia impacte el número gran, de color negre el del dia feiner i vermell el de les festes. Cada dia s’arrencava un full i a la part posterior hi trobaves rodolins, poesies, anècdotes, refranys i mots encreuats. Cada full era llegit en família, moltes vegades en veu alta. Naturalment,

Calendario profético.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

tècnica xilogràfica. Finalment aquest calendari acaba amb dues pàgines de pronósticos y profecías populares. A les cases benestants es podia trobar el calendari del frare: era de cartró retallat, portava una vareta, que senyalava el temps i se li movia la caputxa segons la humitat. Si l’any era de traspàs, deien que portava mals auguris. En conjunt, tots els calendaris formaven part d’un gènere literari molt popular. Durant el segle XX, s’han mantingut tradicions ancestrals molt arrelades, trameses de pares a fills, que venien de l’Astronomia i l’Astrologia. Feien de mediadors els anuaris dels calendaris o llunaris. Era una manera de viure convençuts de la influència dels astres en totes les coses de la vida: en la’agricultura (sembrar, recollir o tallar segons la lluna), en la medicina (no fer-se sagnies segons quina època), en la vida quotidiana (tallar-se els cabells, les ungles o afaitar-se, depenia de la lluna), etc.

Calendari 1920

VOCABULARI ALMANAC. Calendari acompanyat de dades astronòmiques, de pronòstics sobre el temps, de les dades de les festes anyals, les fires, etc. EQUINOCCI. Qualsevol dels dos temps de l’any en què el sol, en el seu moviment aparent, passa per l’equador i en què el dia i la nit són d’igual durada en tots els punts de la terra. DEJUNAR. Fer abstinència de carn els dies prescrits per l’Església. VIGÍLIES. Celebració litúrgica nocturna, abans d’una festa. VELACIONS. Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel el cònjuge, és en la missa nupcial que se celebra després del matrimoni.

JUBILEU. Indulgència plenària, solemne i universal concedida pel Papa en certs temps i ocasions. XILOGRAFIAR. Imprimir o estampar amb planxes de fusta gravades. ANY DE TRASPÀS. Dit de l’any que consta de 366 dies. ASTRONOMIA. Ciència dels astres. ASTROLOGIA. Pseudociència que tracta de les influències dels astres en els destins dels homes i de la predicció d’esdeveniments terrestres per llur posició i aspecte. LLUNARI. Calendari. SAGNIA. Operació de treure sang d’algú obrintli una vena.

14 Calendario Profético año 1859. Barcelona. Imprenta económica a cargo de José Antonio Olivares, C/ Templarios, 6. 97

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Postals d’època Durant aquesta centúria, les postals han fet d’objectes intermediaris entre les persones per felicitar-se el dia del sant o aniversari, les parelles d’enamorats escollien escenes romàntiques, i altres de vida quotidiana per als familiars i amics. Ara, quan es miren les postals antigues, s’observa pentinats, vestits, joguines, etc. que han quedat com a testimoniatges de totes les èpoques. Pels continguts, s’intueixen les emocions afectives que transmeten molts dels textos; poden ser creacions espontànies, o frases poètiques copiades d’altres postals. A l’escola unitària de la Rovira Roja, durant l’època de la postguerra, la senyoreta Isabel ensenyava a escriure les primeres postals. És curiós recordar com feia posar sempre la creu al damunt del text i al final la paraula Presente. Quan es compraven a l’estanc, les posaven dins una funda de paper de seda de color, blau, verd, groc, rosa o lila. Podia ser tramesa per correu sense sobre o donada en mà. De totes maneres, rebre una postal despertava moltes il·lusions, hi havia el costum de guardar-les en una capsa: eren petits tresors personals. Les postals com a exponents fotogràfics, feien la seva evolució: primer van ser d’un sol color verd, blau fort, sípia i, a continuació, blanc i negre brillant. Molt abans que arribessin les fotografies en color, les postals les pintaven i quedaven acolorides. A primeries del segle XX es troben fotografies d’estudi que per darrere tenen el disseny d’una postal.

Postal acolorida. Lletres darrere.

Postal 1908, amb relleu i acolorida.

Interior d’un sobre de l’època.

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Paral·lelament a les postals, les cartes també han tingut un paper molt significatiu dins el panorama familiar més íntim, sobretot abans de l’arribada del telèfon: eren unes converses escrites molt pensades, carregades d’afectivitat i d’enyorança, es llegien i rellegien moltes vegades, feien de reforç dels vincles familiars, generalment s’escrivia quan s’estava a la mili, quan els familiars estaven lluny i sobretot els anys de guerra s’esperaven les notícies amb candeletes. Hi havia sobres de dol que portaven un ribet negre, també era normal trobar sobres folrats amb

paper de seda per dintre, de color blau fort o morat. Com a carters, hi ha en el record en Casató de Guardiola, que anava amb bicicleta; després el correu va venir per Sant Martí i aleshores feia el servei de correus en Joan Sivill Cruset de cal Virolet, que anava per tot el terme amb una moto Guzzi. En Virolet (com tothom l’anomenava) plantava al camp de can Sisplau rengleres de presseguers i el convertí en el primer pagès que va fer plantacions a l’engròs d’aquest arbre fruiter dins el terme. Això passava per la dècada dels anys 40.

Postal típica, 1950.

Nuvis amb roses. Postal acolorida, 1932.

Joan Sivill i Cruset.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Annexos Evolució gràfica dels hàbits, usos i costums de la vida quotidiana des de l’any 1870 fins al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès. 1870 Usual

Home

1920 Dona

Usual

1940 Usual

Poc

Anar a collir herba Anar a cosir a la modista Apedaçar Ballar amb piano de manubri Bressolar nadons Brodar amb tambor Capellà amb coroneta Cosir a màquina de pedals Donar recordatori Primera Comunió Fer amonestacions Fer el sermó des de la trona Fer faldada Fer hereu i pubilla Fer Primera Comunió Fer mitjons de mitja Fer pa a casa Fer processó de Corpus Fer-se monyo Festa de Sant Martí Festa de Santa Creu Infantar a casa Llescar pa amb ganiveta Portar mocador del cap Portar barretina Portar escapularis Portar estrenyecaps Portar sotana

100

1975 Usual

Poc

2000 Gens

Usual

Poc

Gens

Home

Dona

DELS TESTIMONIATGES DE PASSADES GENERACIONS

Testimoniatges de Vilafranca del Penedès, cap de comarca

Pati del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès l’any 1995. Pica baptismal de l’antiga església parroquial de Vallformosa de Vilobí.

Càntir record de Vilafranca.

101

Gots de l’antiga taverna de cal Noi Noi, del Museu del Vi de Vilafranca (1967).

Dels fets socials i polĂtics

Visita pastoral l’any 1904, sortint de la rectoria de Sant Martí Sarroca. Arxiu Mas. Institut Amatller d’Art Hispànic.

Índex Dels fets socials i polítics Introducció....................................................................................................................................................................................... 107 Bloc temàtic Mossos d’Esquadra a l’Alt Penedès................................................................................................................................ 108 Germandat del Sant Crist.................................................................................................................................................. 110 Cos de Sometent............................................................................................................................................................... 114 Coral Sarroca Nova. Estendard........................................................................................................................................ 116 Inicis de la Cooperativa El Progrés d’Agricultors........................................................................................................... 119 Carnet d’un rabassaire....................................................................................................................................................... 123 Paper de tractes, entre un amo i un rabasser, l’any 1930.............................................................................................. 126 Alumnes de l’escola del Castell, a dalt La Roca............................................................................................................. 128 Quan anàvem a estudi i costura a Guardiola................................................................................................................. 131 Antigues vivències dalt del Castell de Sarroca............................................................................................................... 133 Inauguració dels edificis escolars del terme de Sant Martí Sarroca, l’any 1928........................................................ 135 Reaccions esquerranes dins el terme de Sant Martí Sarroca....................................................................................... 136 Primers alumnes de l’escola Milans del Bosch............................................................................................................... 137 Inventari de llibres de les antigues escoles..................................................................................................................... 140 Sección Administrativa de 1a Enseñanza........................................................................................................................ 142 Fets quotidians en temps de guerra............................................................................................................................... 144 Paper moneda local........................................................................................................................................................... 148 Llista de les persones que van morir al barri a conseqüència de la Guerra Civil...................................................... 151 Edifici escolar. Associació de veïns.................................................................................................................................. 154 Escola de la postguerra..................................................................................................................................................... 156 Mes de Maria amb la Sra. Isabel...................................................................................................................................... 159 Alumnes del curs 1949-50................................................................................................................................................. 161 Trobada d’exalumnes de la Sra. Isabel............................................................................................................................ 162 Llista de mestres que han treballat a les escoles rurals de la Rovira Roja.................................................................. 163 Costums de la postguerra................................................................................................................................................. 166 Anècdotes d’uns anys difícils............................................................................................................................................ 169 Els anys 60........................................................................................................................................................................... 171 Records d’una olivera........................................................................................................................................................ 174 Aquests testimonis oblidats.............................................................................................................................................. 176 Carretera tallada................................................................................................................................................................. 177 Auca de la Rovira Roja....................................................................................................................................................... 178

Annexos Evolució gràfica dels fets socials i polítics de la vida quotidiana, des de l’any 1970 al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès............................................................................................................ 179 Fets puntuals i significatius que han ajudat a fer història a la Rovira Roja.................................................................. 180 Índex sociopolític................................................................................................................................................................ 183

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Introducció La història del dia a dia a la barriada dóna una visió de com varen afectar els fets socials i polítics l’entorn, homes i dones del camp de l’Alt Penedès. A més de les inclemències del temps —fred, calor, pedregades i malures—, també rebrien les repercussions dels avatars polítics del moment. Amb el temps, s’agrupaven en germandats, cantaven amb els Cors d’en Clavé, anaven a fer de soldats, però sempre continuaven treballant la terra. Quan calia, sabien revoltar-se dins el seu món insignificant, però impregnat d’una humanitat senzilla que no s’apagava. Pels tombants del segle XIX, s’observa una forta immigració a la ciutat, coincidint amb la pobresa que va desencadenar l’arribada de la fil·loxera. Les noies joves i els fills cabalers servien a les famílies benestants. Els rangs estaven molt marcats dintre de la societat; era habitual manifestar un gran respecte i obediència als amos (els hisendats, vulgarment anomenats propietaris). La vida, girava al voltant de les creences religioses; a l’església hi havia bancs i reclinatoris reservats per a determinades famílies; a la parròquia existia una llista de beneficència dels pobres del poble i dels qui feien obres de caritat. La influència de l’Església sobre la dona era important en tots els estaments socials, i condicionava el seu comportament de submissió a l’home. Un reduït grup de propietaris controlaven la terra i estaven assabentats dels afers polítics del moment. Mentrestant, els jornalers treballaven de sol a sol les seves terres, els protegien fins al punt que guardaven i distribuïen els seus diners, venda del vi i altres collites. Ens consta que al Penedès també va imperar el caciquisme.

Per traslladar-se als llocs, sovint anaven en colles, ni a grans ni a petits no els importava caminar més d’una hora. Hi havia molta comunicació entre veïns, compartien i s’ajudaven amb les penes i les alegries, quan calia amb la feina, es donaven un cop de mà. És interessant inventariar llibres antics trobats a les golfes, perquè aquests han estat els que han llegit i rellegit molts dels nens i nenes de la postguerra. Són testimonis, de l’empremta que alguns mestres van deixar al poble de Sant Martí Sarroca. S’utilitzen com a referència els anys de l’última guerra civil, abans de, o després de. Es fa difícil recollir informació d’aquest període, sovint no hi ha ganes de parlar-ne, i encara surt la por d’explicar coses. L’ultima dècada del segle XX s’ha fet una globalització de serveis socials molt positiva i amb les noves tecnologies s’ha creat una forta dependència dels audiovisuals. Les famílies han millorat el seu nivell cultural al mateix temps que s’han relacionat menys. Si fem un balanç sociològic de l’evolució de les dones a l’Alt Penedès al llarg d’aquests 100 anys, comprovem que, dins del món rural, a poc a poc es van introduir en àmbits que havien estat de domini estrictament masculí, van canviar el rol que tenien assignat i la seva aportació ha contribuït al desenvolupament i la modernització d’aquesta comarca.

Ventureta Forés Folguet de cal Pastor.

107

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Mossos d’Esquadra a l’Alt Penedès Hi ha anècdotes que passen de generació en generació, com la que explica en Joan de La Masia: Temps era temps, a les muntanyes de la Llacuna, en plena serra d’Ancosa i plana de Matania, s’hi amagaven bandolers, anomenats també saltadors de camins. Eren un perill per als carruatges que hi passaven, sobretot quan tornaven del mercat de Vilafranca amb els diners de les vendes (els pagesos de Pontons i la Llacuna eren els principals proveïdors de pomes, ametlles i bolets del mercat, a més de l’aviram). Cal Tico Magí Bord era una masia situada arran de l’antic camí ral de la Llacuna a Vilafranca, al peu de la muntanya, prop del trencall que va a Font-rubí. Allà hi feien parada els vianants per descansar, beure i esperar-se els uns als altres, tant els qui anaven amb muls com amb carruatges. De la Llacuna baixava un escamot de Mossos d’Esquadra per protegir-los i pujar junts la muntanya.1 Les esquadres de Valls, o de Catalunya, tenien 45 mossos l’any 1723, distribuïts entre Valls, Riudoms, Piera i la Llacuna. A Sant Quintí de Mediona, des de l’any 1890 fins el 1939, va existir un escamot de Mossos d’Esquadra. Els mossos, tots originaris de la comarca on servien, havien de saber el català, conèixer les dreceres, les

coves i els amagatalls de cada terme, gaudien de fur militar i depenien simultàniament del capità general i de l’Audiència de Catalunya.2 Els mossos anaven vestits com els personatges de la comarca de la primera època en què foren creats: espardenyes, pantalons, i armilla de vellut. Els fets de caràcter lleu, en alguns pobles del Penedès, una Junta formada pel rector, el jutge i l’alcalde els jutjava. A Sant Martí Sarroca, l’any 1802, es feien complir les penes als malfactors posant-los un nombre de dies de cep, que era un tronc d’alzina, serrat en rodó; en el seu peu hi havia una argolla per subjectar el peu del delinqüent i aquest sols podia adoptar dues posicions, dret o assegut, sobre el cep. Aquest lloc de càstig estava prop de la baronia de Riudefoix.2.1

En Joanet de Brugueres. Fotografia d’estudi, Ramon Roig, Plaza del Ángel, Barcelona. Finals de segle XIX. Arxiu can Brugueres.

108

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

VOCABULARI LLACUNA. La llacuna és nom d’una vila de la Segarra (del llatí lacuna). ANCOSA. Serra principal de relleu que, des del Montagut arriba fins a la serra de Puigfred, als límits entre l’Alt Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia. VALLS. La forma Valls pot procedir del topònim Valls, ciutat del camp de Tarragona. BANDOLER. Bandit, lladre de camí ral. MUL. Híbrid de cavall i somera o d’ase i egua. ESCAMOT. Conjunt d’un petit nombre de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.

MOSSO D’ESQUADRA. Membre d’un cos de forces policíaques institucionalitzat a Catalunya des de 1719-21 aprofitant partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policíaco-militar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana. FUR MILITAR. Persona que pel càrrec que ocupa té un règim especial respecte a l’actuació judicial. VILAFRANCA. Nom de diverses poblacions (en el Conflent, en el Penedès, en el Maestrat, a Mallorca); grafia aglutinada de vila franca (exempta d’impostos).

1 Joan Galimany i Pera de la Masia. Testimoni oral. 2 Enciclopèdia Catalana V.10, pàg.339. 2.1 BOIGAS i BALAGUER, Pere. Folklore del Penedès. Vilafranca del Penedès 1993. 109

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Germandat del Sant Crist L’any 1870, al poble de Sant Martí Sarroca es fundà la Germandat del Sant Crist, per ajudar-se mútuament els seus socis o germans. Segons els estatuts, les persones majors de 16 anys pagaven dos rals cada primer diumenge de mes i, en cas de malaltia, se’ls passava sis rals diaris (1,50 pessetes) per a medecines o vuit rals si era per a cirurgia. Tots els socis, segons el nombre de llista, tenien l’obligació de treballar dues hores els dies festius les terres pròpies o d’arrendament que els malalts tenien.3 Quan portaven al Viàtic un germà malalt, l’acompanyaven amb dues torxes preparades per a l’ocasió. Vetllar els difunts era una norma habitual. En sobrevenir la defunció, els veïns propers a la casa vestien el mort i les dones rentaven la roba l’endemà de l’enterrament. En Joan Galimany de la Masia encara recorda un enterro del barri de les Cabrunes, portant la caixa del difunt lligada amb unes civeres, entre dos homes, fent relleus pel camí, i portant la bandera de la Germandat.

Amic del Poble Català

Teresa Rafecas i Canals, amb el seu nét Salvador. Fotografia d’estudi, any 1918. Arxiu cal Salvador del Molí.

Rebuts de la Germandat de l’any 1943 de la família Suriol Romagosa.

110

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

El soci que devia dos mesos no rebia cap assistència i, si eren quatre, se l’expulsava de l’associació. Dintre del mateix poble es formaren diferents Germandats segons els barris, amb estatuts similars. S’ha trobat una llibreta amb timbres de “Germandat de cal Mateu”, que suposadament era la marca conforme aquell soci estava al corrent de pagament. A vegades hi havia famílies que no es feien; volia dir que estaven renyides. A la Teresa Rafecas i Canals, nascuda l’any 1854, li deien La Molinera i també La Salvadora perquè va enviudar molt jove d’en Salvador Sala i Barceló del Molí del Xató. Se li va morir tísic el seu fill Joan als 22 anys i va quedar sola amb dues nenes, Filomena i Leonor, i un nen de tres anys, Emili. Va rebre ajuda de la Germandat en moltes ocasions, per tirar endavant les terres amb la companyia de la seva burra Canela. Les dues noies aviat van anar a fer de serventes a Barcelona. Tenim: els capítols matrimonials, la cédula de vecindad de l’any 19124 i una llibreta de quan anava a passar comptes per Nadal amb l’amo de Brugueres. Pagava els cens amb jornals. L’any 1907 hi ha una referència de 15 pessetes per pagar La Germandat del Poble Català; també guardava unes ulleres amb vidres ovalats dintre d’un estoig de cartró, que li havia portat de Barcelona el Senyoret (com anomenaven el fill de l’amo).

A la Rovira Roja, l’any 1956 encara mantenien aquesta associació i al barri de Brugueres, aquest mateix any varen ajudar a collir raïms a la Maria de cal Sastret com a vídua d’en Pau. L’últim record és de l’any 1962, d’anar a treballar els de la Germandat a cal Jaume Rita. Més endavant va quedar un règim d’ajuda per als enterraments;5 ara tan sols queden els bons records que la gent gran guarda de la Germandat.

Reglament 1879.

Contribució.

111

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Paral·lelament a la Germandat del Sant Crist, l’any 1904 es va constituir una Associació de Previsió i Socors anomenada L’Amic del Poble Català, amb domicili a Barcelona, sota el lema Tot per tots i per a tots. Alguns treballadors del camp es feren pensionistes, pagant una pesseta al mes; al cap de 10 anys, els corresponia una renda. També varen fer una promoció de regalar subscripcions a favor d’orfes o bordets menors de 15 anys. S’han trobat llibretes referenciades fins a l’any 1923.6 Els anys 30 sorgeix l’associació mutualista Germanor, posant consultoris mèdics a Vilafranca, per operacions urgents anaven a Barcelona. Va durar 40 anys. A la postguerra la companyia d’assegurances CATALUÑA també va fer molts socis al Penedès.

Célula de vecindad.

Segell Germandat de cal Mateu.

Llibreta dels cens.

112

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Ulleres de la Teresa Rafecas. Museu Municipal del Castell.

Reglament Germandat.

VOCABULARI TORXA. Ciri gran de cera, generalment de figura prismàtica quadrada i amb quatre blens. CIVERES. Baiard. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Negoci jurídic accessori del matrimoni que permet als cònjuges pactar el règim econòmic familiar. A la dona, hi constava el dot i una relació de totes les pertinences que hi havia dins la caixa de núvia. TISI. Tuberculosi pulmonar. GERMANDAT. Associació benèfica, especialment per a socórrer els seus membres en cas de malaltia.

Companyia Catalunya.

amb ferrocarril havien de portar al damunt la cédula de vecindad, els empleats els la podien demanar quan arribessin a l’estació. 5 Hi ha rebuts d’enterraments de l’any 1947, amb quotes de 7 pessetes al mes per família. 6 Llibreta de pensionista núm. 4041, amb els estatuts de l’Amic del Poble Català, any 1915.

3 Cristòbal Suriol i Vallès, tenia aquests estatuts l’any 1887. Reglamento para el régimen de la Hermandad de socorros mútuos. Bajo el título del Sto. Cristo del pueblo de S. Martin Sarroca. Imprenta de Miguel Claret. Villafranca del Panadés, 1879. 4 El Eco del Panadés. Semanario. 21 enero 1866 núm. 56. El Diari de Barcelona va publicar una nota on deia que les persones que viatgessin 113

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Cos de Sometent La història del Sometent es remunta al Sagramental. Els compromesos eren convocats en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, amb repic de campanes tocant a rebato o amb toc de trompeta. El seu origen data de la Constitució del segle X, els Usatges. Jaume I el Conqueridor adjunta el dret de tots els membres de guardar armes a casa seva per a la defensa dels seus interessos.8 Els reis d’Espanya no gosaren atacar o combatre els privilegis del Sometent. El 4 de gener de 1714, el poble de Sant Martí Sarroca va ser el primer del Penedès a negar-se a pagar un impost per sufragar despeses de l’exèrcit borbònic. A toc de sometent i cridant Via fora, lladres van organitzar una revolta. El comandament militar de Vilafranca va enviar 150 granaders al poble; quan passaven prop de la Fassina, els revoltats van parar-los una emboscada. Pocs granaders van aconseguir fugir i arribar a Vilafranca. 8.1

Bandera dels Sometents. Portada7

El 1808, la Muntanya de Montserrat fou l’escenari adequat per practicar els dots de guerrillers dels homes del Sometent en la famosa batalla del Bruc contra els francesos. Per iniciativa dels propietaris rurals, l’any 1855 s’organitzà amb el nom de Some-

Llicència d’arma.

114

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Antics carnets de sometent.

tent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau. Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic i intervingué al costat de les autoritats en diverses ocasions.9 Un dels acords de les Bases de Manresa de l’any 1892,10 confiava la seguretat interior de Catalunya al Sometent. A la fi de la Guerra Civil el sometent restà dissolt, fins a l’any 1945, quan la Dictadura Militar n’instaurà un per lluitar contra els maquis. Finalment, el 1978 fou desarmat. A Sant Martí Sarroca,11 els sometents feien les concentracions a la plaça, davant de la casa de la vila.12 A la Rovira Roja consta que foren del Sometent: Joan Amatller (cal Mames), Josep Vallès (can Sègol), Josep Santacana (cal Romà), i del barri de Brugueres Josep Olivella, Ramon Escofet i Jaume Mateu. Els seus carnets estan guardats a l’arxiu municipal del castell de Sant Martí Sarroca.

VOCABULARI SOMETENT. Cos de gent armada no pertanyent a l’exèrcit que es reuneix en un moment donat per perseguir els criminals o defensar-se de l’enemic. SAGRAMENTAL. Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament. HOST. Exèrcit en campanya. USATGES. Recull dels usos, costums, privilegis, drets i deures etc., del poble català. GUERRILLA. Grup petit de combatents, que lluiten per mitjà de sorpreses, d’aguaits, amb gran coneixement del terreny, rapidesa de dispersió i de concentració. DICTADURA MILITAR. Concentració de tots els poders en un sol individu. GRANADER. Soldat que portava i llançava granades de mà.

9 El 6 d’octubre del 1934, quan es va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, els guerrillers catalans van lluitar amb l’Estat Català. 10 Base 13. La conservació de l’ordre públic i de la seguretat interior de Catalunya estaran confiades al Sometent. 11 Artesano del Panadés núm. 12 (periòdic que sortia tots els diumenges), el 20 de març de 1870, deia: “a Sant Martí el sometent ha mort un home, per malfactor”. 12 Josep M. Ariño, fill del mestre Sr. Ariño. Testimoni oral.

7 Discurso- Salutación dirigida por el alcalde de Igualada don Emilio Orfila a S. M. el Rey don Alfonso XIII, en el CXVII aniversario de la batalla del Bruch, el dia 1 de Junio de 1925. 8 GUAL, Ramon. Revista Terra Nostra núm. 59, any 1986, “Elements de Folklore.” Terres Catalanes. 8.1 PUIG i BUCH, Cristina. El Penedès, focus inicial de la resistència catalana, a finals de la Guerra de Successió. Primer premi d’Investigació Històrica convocat per la FURA, any 2000, patrocinat per la Fundació Ferrer Sala i Freixenet. 115

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Coral Sarroca Nova Excursión de las caramellas. La escuela nacional de niños recorrieron la población el sábado y domingo de Gloria cantando patrióticas y bonitas composiciones. Del fruto de las mismas, alumnos, padres y maestro emprendieron una excursión en auto hacia el Pantano de Castellet, Sitges etc. Els avis de la Rovira Roja recorden que l’any 1929 hi havia una colla de caramellaires que només sortien a cantar el dissabte de Glòria i el diumenge de Pasqua. Els dirigia un jove músic de cal Parera, del barri de cal Cintet (Guardiola de Font-rubí), que es deia Ton i es va casar amb la Lídia d’Espenyallucs. Assajaven al celler del Piu (encara no hi havia la casa feta). Alguns veïns els escoltaven d’amagat entre les vinyes i recorden que feien unes tonadillas molt maques. Era costum cantar una peça diferent cada Pasqua, també un popurri alegre i picaresc. La Josefina de cal Magí de Sers, abans de cal Janet, encara en canta aquesta: Als 15 anys totes les dones són espuma de xampany/als 20 anys, mistela pura /als 30 són vi d’engany /però quan passen dels 40 /si algú els vol provar el tast,/ només tenen gust de vinagre i aiguarràs. Diu que en Jan Llopet sempre la cançonejava.

Els aires associatius de l’època i els cants dels cors d’en Clavé també varen fructificar al Penedès. A Sant Martí Sarroca, l’any 1901 es va constituir la Societat Coral Sarroca Nova. El seu local social era a cal Lluís, anys més tard es reunien i assajaven en un local propietat del Sr. Torrents i Claret, situat al final del carrer de la Font, li deien El Cor. Això va ser fins a l’any 1928, quan la coral es va dissoldre. L’últim director va ser el músic compositor i folklorista Francesc de P. Bové de Vilafranca.13 Probablement, aquesta fotografia fou feta per Pasqua: amb les barretines tot sembla a punt per cantar les caramelles; els seus membres eren dels diferents barris del poble: en Jaumet i en Míliu de Brugueres, can Sègol, etc. Malgrat les diferents tendències polítiques, el cant els unia a tots. Es fan notar: les cadenes dels rellotges de butxaca damunt els gecs, el mocador del coll d’alguns, el tapaboques penjat a l’espatlla, que una majoria porten espardenyes i se’ls veu una bona llesca, (peus llargs). En una redacció d’un alumne de l’escola de Dalt el Castell amb el mestre Sr. Escofet l’any 1926, llegim:

La Societat Coral Sarroca Nova l’any 1901.

116

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

El mestre Sr. Rigol va assajar caramelles amb els nens grans en un local de ca l’Enric Arrendador per allà els anys 30. Portaven un pal llarg, amb una barretina o un cistelló penjat, era la manera de recollir ous o diners des de les finestres. L’any 1955, joves de la Rovira Roja sortien a cantar caramelles amb la colla de la Serra i assajaven amb en Pepet Teixidor, que aleshores dirigia el Cor Parroquial. L’any 1949 es va tornar a formar el Cor Sarroca Nova, sota la direcció d’en Lluís Pujadó i Queraltó,13.1 assajaven a cal Lluís. La seva seu fins a l’actualitat és El Centre (antiga Cooperativa). Des de 1976 és un grup mixt amb veus femenines, i amb els seus cants està present en els esdeveniments que fan la història del nostre poble. Actualment (any 2000), segueix en plena forma, tot preparant el seu centenari.

Quadre de l’època de la fundació del cor. Arxiu cal Salvador del Molí.

VOCABULARI CARAMELLES. Colla de cantaires que la nit del Dissabte Sant surten a cantar per les cases del poble i fan recapte d’ous, diners, etc. GEC. Peça de vestir generalment de vellut que cobreix el tronc fins a la cintura. TONADILLA. La “tonadilla” era un gènere popular que s’orientà cap a temes galants. POPURRI. Peça musical formada per una sèrie de temes units per uns compassos d’enllaç. ICONA. Signe que representa una realitat, amb què té una relació de semblança. ESTENDARD. Ensenya que usen les corporacions religioses o civils, en què el drap penja d’una vareta horitzontal, la qual està col·locada a l’extrem d’una asta vertical. LIRA. Instrument músic de corda que es tocava colpint les cordes amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació.

Festa de Sant Isidre el maig de 1950. Coral Sarroca Nova i l’Orfeó de Sant Feliu de Llobregat. Arxiu Pere Vallès i Altet.

13.1 Funcionari administratiu de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, durant el període franquista, director del Coro, del 1947 al 1965, músic de l’orquestra Raybel i Els Àngels. Va ser cronista del poble.

13 PUJADÓ i QUERALTÓ, LLuís. El cant d’un poble. Sant Martí Sarroca, 1991.

117

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Estendard de la Societat Coral Sarroca Nova SITUACIÓ I LOCALITZACIÓ

Roser Puche va confeccionar un nou estendard còpia exacta del primer, tot fet a mà amb molta paciència i altruistament.

MUNICIPI: Sant Martí Sarroca. PROPIETAT: Entitat Coral Sarroca Nova. ÈPOCA: Any 1901.

EFEMÈRIDES: Inauguració del nou estendard el dia 1 de maig de 1990, festa i concentració de 19 corals. A finals del mil·lenni, va ser exposat a Barcelona al Museu d’Història de Catalunya, juntament amb altres estendards significatius d’una època, testimonis de la primera efervescència dels Cors d’en Clavé als pobles.

ESPECIFICACIONS DESCRIPCIÓ: Popularment se l’anomena el Pendó del Coro, destaca pels seus colors vius, i els brodats d’estil modernista. Penja de l’extrem d’una barra metàl·lica horitzontal, la qual va unida per una altra més llarga formant angle recte. Està sostingut per unes tires de roba que fan lluir majestuosament la seva imatge. A l’extrem superior hi presideix el símbol metàl·lic d’una lira. Als dos costats pengen les llampants cintes i medalles, condecoracions de les diferents concentracions corals que ha presidit.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. L’antic estendard està exposat i guardat en una vitrina al local del Centre, Societat Cultural i Recreativa, actualment seu de l’entitat Coral Sarroca Nova.

TEXTURA: És de roba, amb doble folre, teixit de vellut de color vermell grana, lletres, sanefa i decoracions florals modernistes, tot ell brodat a mà, amb fil de seda de colors vius, acabats amb rivets i serrells daurats. Porta un folre amb barnilles, també ploms a la part inferior, tot junt li dóna consistència i bon caient. FORMA: Asimètrica amb la part inferior semiondulada. Fa 80 centímetres d’ample per 115 centímetres de llargada. OBSERVACIONS: Va ser cosit i ornamentat per les noies del poble l’any 1901. El dibuix, brodat al centre del pendó, escenifica una visió bucòlica del poble quan les cases estaven situades al redós del castell. Aquesta icona és única a la contrada. A la cara del revers hi veiem brodades les quatre barres verticals de la senyera catalana, i la data de la fundació de la Coral Sarroca Nova (1901). RESTAURACIÓ: L’any 1990 es va constatar un fort deteriorament del seu teixit de vellut, es féu impossible la seva restauració. La brodadora martinenca

Estendard de la Coral Sarroca Nova.

118

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Inicis de la Cooperativa el Progrés d’Agricultors, Castellsarroca El jovent de les barriades del terme de Sant Martí Sarroca, per les festes assenyalades com: Festa Major, Sant Martí, Sant Sebastià, Santa Creu, Carnestoltes, etc., s’aglutinava al nucli urbà del poble, antigament a dalt la Roca. Molts recorden la típica masia de cal Marrà, edificada damunt la muralla i que fins l’any 1933 encara servia de taverna.14 L’any 1929, una copeta de moscatell i un carquinyoli valien 25 cèntims, un ral. S’ha trobat un reglament de la Sociedad recreativa Joventut Martinenca de l’any 1908.15 Tenien el local al carrer Major núm. 7, propietat de cal Valent. El primer president va ser en Pere Torrents i Claret, propietari de cal Miret. Els primers anys era un lloc d’esbarjo del jovent de tot el terme, sense distincions polítiques, però poc a poc els actes que es feien —teatre, reunions etc.— van ser controlats per la Parròquia, fins que oficialment va ser declarat Local de la Unión Patriótica. Aquest fet va excloure els republicans, majoritàriament gent humil i d’esquerres, fins al final de la dictadura. L’any 1936 encara es van trobar rebuts de socis de l’Associació Joventut Martinenca. A primeries de segle XX, el lloc de trobada més gran i adequat per fer teatre i ball, era cal Lluís, freqüentat per les famílies acabalades i la gent amb idees més conservadores. Tenien botiga de queviures i oferien als viatgers el servei d’allotjament: era l’ única fonda del poble. Pels rabassaires i gent d’esquerres, el lloc de trobada era a cal Salvador, fins que varen construir la Comprativa, com vulgarment anomenaven el local de la Cooperativa. Més tard, també li deien la Sala. Dins el moviment social del moment, s’impulsà a la comarca la creació d’una xarxa de cooperatives locals i de consum. A Sant Martí Sarroca, l’any 1922 es creà la Cooperativa el Progreso de Agricultores. La majoria dels seus 231 socis eren del moviment de Rabassaires i van col·laborar amb jornals per a la construcció del seu acollidor local d’estil noucentista.16 Es va crear una Junta de Govern i Administració amb socis fundadors,17 el primer president fou en Domingo Bartrolí. Es reunien setmanalment, i el primer

Portada del Reglament de la Cooperativa.

Rebut Associació Joventut Martinenca.

119

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

dia de l’any hi havia Junta General de Socis; el seu funcionament era democràtic i transparent. El primer reglament està escrit en castellà, però malgrat totes les intrigues polítiques del moment, l’entusiasme dels seus associats no va defallir. Els anys de la República queden com l’època de més força associativa; en són testimonis els nous estatuts de l’any 1937.18 El cafè de la Cooperativa era lloc de trobada dels rabassaires, a més de ser cooperativa de consum sota la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. Es promovien actes culturals i recreatius, amb conferències de personalitats de la política del moment, obres de teatre, cinema mut i balls. Hi ha qui recorda que es va fer una obra de teatre sobre el procés d’en Francesc Ferrer i Guàrdia.19 El 5 de febrer del 1932, es féu la festa dels presos i un míting dels Rabassaires. I el 28 de juliol del mateix any es va fer festa per seguir el paro de la Societat de Rabassaires.20

El maig de 1937 el seu segell posava Societat Econòmica i Recreativa, El Progrés d’agricultors Castellsarroca; era tresorer en Joan Canals i cobrador, Emili Sala i Rafecas.

Edifici d’estil noucentista. Celebració 75è aniversari del Centre. Abril 1999. Arxiu del Martinet

120

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Reglamento 1922.

Federació de Sindicats Agrícoles.

Títol soci fundador.

Portada del reglament de la Societat recreativa Joventut Martinenca de l’any 1908.

121

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

VOCABULARI COOPERATIVA. Unitat econòmica de producció, de comercialització o de consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té per objecte l’ajut mutu i equitatiu entre els seus socis. FERRER I GUÀRDIA. Francmaçó. Pedagog i pensador, creador de l’Escola Moderna, preconitzà un ensenyament laic i racionalista, especialment adreçat als obrers i independent de l’estat. Fou afusellat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909, com a anarquista acusat d’instigar la Setmana Tràgica, a l’edat de 55 anys.21 UNIÓN PATRIÓTICA. Organització política espanyola fundada el 1924, durant la dictadura del General Primo de Rivera. El seu lema era Patria, Religión y Monarquía. Va tenir molt suport de funcionaris i membres del Sometent. Els deien els Pupins. PUPÍ. Eufemisme irònic, inventat per Josep Carner als seus articles de “La veu de Catalunya”, per designar els membres del PUP (Partido de la Unión Patriótica). SINDICATS AGRÍCOLES DE CATALUNYA. Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el març del 1934, essent conseller d’economia i agricultura J. Comorera. Els sindicats que s’acollien lliurement, havien de remetre els seus estatuts i reglament al consell Superior de la Cooperació. També havien d’enviar l’acta de l’assemblea on s’havien aprovat els estatuts.

Sindicat Agrícola.

14 El MARTINET, juliol de 1978, “cal Marrà”, article d’en Lluís Pujadó i Queraltó. 15 Reglamento de la sociedad recreativa Juventud Martinenca. San Martín Sarroca. Impremta Vda. Claret, Villafranca 1908. 16 Reglamento de la Cooperativa El Progreso de Agricultores. San Martín Sarroca, 1922. Imprès a Gràficas Cuscó de Vilafranca. 17 Títol de soci fundador d’Emilio Sala i Rafecas núm. 184, Sant Martí Sarroca. 26 de febrer de 1922. 18 Reglament de la societat econòmica recreativa El Progrés d’Agricultors de Castellsarroca. 1937. 19 Josep M. Ariño, fill del mestre Sr. Ariño. Testimoni oral. 20 Dietari Manelic 1932, de Joan Romagosa i Llopard de cal Jepet Janet. 21 Enciclopèdia Catalana V. 7, pàg. 401.

Declaración de cosechas.

122

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Carnet d’un rabassaire A l’Alt Penedès, també es van fer notar les intrigues sociopolítiques del moment: durant la dècada dels anys 30 van tenir lloc conflictes entre parcers i propietaris (aquests protegits pels cossos de seguretat de la Guàrdia Civil), els quals en pobles com Sant Martí Sarroca van negar-se a complir les millores pactades al Parlament (Llei de contractes de conreu).22 Els propietaris volien recuperar el domini útil de les rabasses mortes; es tractava d’un contracte d’emfiteusi especial, que els segles XVII i XVIII durava fins que restessin vius una tercera part dels ceps primitius,23 però com que el rabasser tenia dret a fer colgats i capficats, és a dir, colgar brots i caps dels mateixos ceps, cosa que es feia contínuament, els ceps rebrotaven en els nous peus i no es moria mai la vinya. Els propietaris no ho volien i obligaven el rabasser a deixar la vinya. Això estimulà l’agitació camperola i alguns rabassers s’uniren per a la defensa del dret de romandre a la terra que conreaven24 i s’afiliaren a la Unió de Rabassaires Castellsarroca, un dels lemes de la qual

era: La terra, propietat col·lectiva de la societat. Els fruits del treball per al qui els ha produït. Es formà una Junta de 6 rabassaires, aviat foren empresonats i gràcies a les gestions del senyor Josep Zulueta i Gomis, republicà federal i diputat per Vilafranca, varen ser alliberats i rebuts com herois al poble. Des d’aleshores fins al 1939, cada any a Sant Martí Sarroca, se celebrava la festa dels presos. Quan un terreny era rabassa hi havia molta càrrega sentimental entremig. No necessàriament havia de ser vinya. Alguns es trobaven que aquell tros de terra els seu besavi l’havia fangat pam a pam i tret les arrels de l’antic bosc, això comptava molt per als joves rabassaires, que es defensaven amb dignitat davant dels qui s’aprofitaven de la seva ignorància (no estaven al corrent de les lleis que contínuament canviaven) i els prenien les terres. Testimonis d’aquells fets han explicat que, mentre collien raïms, tenien un xicot que vigilava emparrat dalt d’un arbre, tocant un corn quan veia venir el cotxe de la Guàrdia Civil. Era molt dura la repressió dels guàrdies civils, que pegaven amb la culata de l’escopeta.

Carnet de rabassaire i part dels estatuts. Any 1936.

123

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

En Joan Romagosa escriu en el seu dietari de l’any 1932: El 28 de juliol s’ha fet festa per seguir el paro de la Societat de Rabassaires. El 10 d’octubre han tocat el corn perquè a Muntsarra prenien els raïms del Bartomeu. El dia 12 mentre collien raïms per a Fèlix de la Gralla, a l’hora d’esmorzar ha vingut el Brugueres amb 6 guàrdies civils i ens ha fet plegar. El 19 de novembre he anat a Sant Martí a votar per a l’Esquerra Catalana.24.1 Els arrendaments de les vinyes es feien per escrit i se signaven. Generalment tenien uns disset o divuit pactes, tots els detalls quedaven controlats pel propietari, per exemple: “Podrà l’arrendatari construir una barraca en la vinya, però no podrà cobrir-la amb teules, ni posar-hi cap porta, al finalitzar el contracte, quedarà dita barraca de propietat d’aquest, sense que l’arrendatari puga reclamar cap indemnització”.

Carnet Sindical.

Document que especifica in situ, la problemàtica rabassaire. Contenciós entre Teresa Rafecas vídua d’en Salvador del Molí i l’amo de Brugueres Sr. Olivella, l’any 1932.

124

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Corn dels rabassaires. Dipositat al Museu Municipal del Castell.

VOCABULARI UNIÓ DE RABASSAIRES I ALTRES CULTIVADORS DEL CAMP A CATALUNYA. Sindicat de viticultors no propietaris sorgida a Catalunya l’any 1922, defensor de l’explotació familiar, autònoma i hereditària. En fou fundador en Francesc Riera i Claramunt de Martorell. ESQUERRA CATALANA. Grup format entorn de Jaume Carner, (novembre 1904). CORN. Banya buidada i foradada a la punta, usada com a instrument de vent per a fer senyals. INSTITUT AGRÍCOLA CATALÀ DE SANT ISIDRE. Institució fundada a Barcelona el 1851 per a la defensa dels interessos dels grans propietaris del camp català. LLIGA CATALANA. Nom que adoptà el 1933 la Lliga Regionalista. Dirigida per Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, etc. Esdevingué la força dominant de la política catalana, però amb una orientació burgesa i conservadora que frustrà el seu nacionalisme. Dins la república representà l’alternativa de centredreta.

RABASSAIRE. El qui conrea un tros de terra a rabassa morta. RABASSA MORTA. Contracte característic del dret català que concedia al conreador de la vinya el dret d’usdefruit de la terra que havia posat en explotació mentre visquessin els ceps que havia plantat. USDEFRUIT. Dret d’aprofitar-se dels fruits d’una cosa que és propietat d’altra. EMFITEUSI. Contracte de cessió perpetua o per llarg temps d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o altres prestacions a qui fa la cessió, el qual conserva el domini directe. CAPFICAR. Encorbar i colgar sota terra (una branca), sense tallar-la de la vella soca d’on prové, a fi que arreli i adquireixi vida independent. COLGAT. Redolta que es fa passar per sota terra traient només el cap i que, tallada en haver arrelat, forma un nou cep.

24 BALCELLS, Albert. El problema agrari a Catalunya. Ed. Nova Terra,1890 - 1936. 24.1 LES DONES, en aquestes eleccions, varen tenir dret a vot per primer cop.

22 Amb aquesta llei, els rabassaires milloraven les condicions del seu contracte i adquirien dret de compra. El Govern de Madrid, pressionat per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el partit de la Lliga Catalana, va anul·lar aquesta llei. 23 VILA, Pau. La Fesomia geogràfica de Catalunya. Ed. Laia, Barcelona 1977.

125

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Paper de tractes entre un amo i un rabasser En el temps antic, quan es feia un tracte, primer l’havien d’emparaular, en deien donar la paraula. Aquesta paraula donada era sagrada, igualment els escrits de tu a tu, com es pot veure en aquest contracte d’uns terrenys de vinya, cereals i arbres fruiters, fet entre l’amo de cal Pau Isidre i el parcer Emilio Sala, l’any 1930. Era donar terres a menar.

Per a desdonar el tracte, havien d’avisar un any abans. Qui no tenia paraula i trencava la paraula donada era un caragirat. A vegades, com a garantia del pagament d’un deute es donava una penyora, que podien ser diners, un rellotge d’or, etc. També hi havia qui collava més que un altre.

Paper de pactes

126

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Era costum dir quan més amics, més clars, i fer-se una encaixada de mans, quan es tancava un tracte. S’aplicaven els costums del bon pagès: treballar el terreny com cal i quan cal; respectar les fites o partions; en cas de construir un pou, hi ha d’haver més de cent metres del que hi hagi més a prop; amb el terreny moll, no es llaura ni es puja als arbres, per no fer escalibot; canalitzar les aigües amb rases per evitar reguerots, etc. Tant si era camp com vinya, es respectaven les rases; quan eren mitgeres, les netejaven la meitat cada veí. Era habitual desbrossar les vorades dels argelagars, i cadascú tenia cura de netejar els marges de la part de dalt del seu terreny, i arreglar-los quan s’escagassaven (esllavissaven); els de baix els netejava el pagès que li tocava. La feina s’ha de fer com Déu mana (ben feta, sentit comú). Cada uns quants anys es feia boret, que consistia en sembrar durant un any farratges i veces, rics amb nitrats; l’any següent, la collita era més fèrtil. També tenien en compte les llunes tant per sembrar com per arrencar o tallar plantes i arbres, etc. En el cas de pagar cens de terrenys i cases, era sagrat anar a passar comptes a casa de l’amo el dia de l’any quan tocava (era costum per Nadal o cap d’any). En cas de compra, no es disposava de la propietat totalment sense lluir els cens. La força del costum, fa que avui dia a l’Alt Penedès encara es mantinguin aquests usos allà on treballi un pagès.

VOCABULARI PARCER. Persona que pren o arrenda la terra a parts. DESDONAR. Algú, prendre a algú altre allò que li havia donat. COLLAR. Fer pressió (sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. COSTUMS DE BON PAGÈS. Manera de fer, conjunt d’usos i costums tradicionals, que passen de pares a fills, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. EMPARAULAR. Comprometre, fer un tracte de paraula. CARAGIRAT. Traïdor, renegat; fals. MITGERA. Que és comú a dues propietats contigües. REGUEROT. Solc per on passa aigua. CENS. Cens que correspon al senyor directe del predi establert en emfiteusi, amb els drets de fadiga i de lluïsme. CENSAL. Obligació redimible de pagar una pensió anual a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per qui la contrau. LLUIR. Redimir (un cens). LLUÏSME. Dret que es paga al senyor del domini directe quan s’alienen les terres i les possessions donades a emfiteusi.

127

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Alumnes de l’escola del Castell, a dalt La Roca Grup escolar de nens, davant l’escola del Castell, amb el mestre Don Salvador Fontdevila. Any 1920.

segons les èpoques de les feines del camp. Era usual anomenar els mestres amb la designació de Don i Doña, com també portar bata nens i mestres. Alguns mestres amb els càstigs eren molt severs, repartien xarop de bastó: amb una palmeta picaven la punta dels dits; els posaven agenollats de cara a la paret; i els braços en creu; es vivien moments d’una forta angoixa. Era rector Mn. Francesc Mestre,26 l’anomenaven Mn. Francisco; expliquen que havia donat panaderes tant fortes a nens, que fins i tot s’havien escagarrinat i posat malalts.26.1 D’aquesta època queden anècdotes orals, de les maleses que feien a les sortides d’escola, per dalt La Roca: passar per un passadís subterrani; menjar regalèssia d’un hort proper; caminar dalt la barana de les Valls; tocar les campanes (amb una corda que penjava al mig del cimbori de l’església); pujar dalt la trona, etc. Era normal fora de la classe comunicar-se entre ells xiulant i a vegades esbarallar-se i acabar a pinyes. La majoria de nens portaven el cabell rapat per mesures higièniques.

Els primers alumnes de la Rovira Roja, segons la zona on s’esqueia casa seva, anaven a escola a Guardiola de Font-rubí o a Sant Martí Sarroca a dalt el castell, on hi havia el nucli urbà, situat al turó de La Roca, que té una alçada de 375 metres. Durant la primera dècada del s. XX, es té constància d’un fet transcorregut: un grup de nens varen descobrir, tot jugant, un paquet d’explosius sota una paret de l’Ajuntament, prop de l’escola. Per sort es va poder evitar una tragèdia, ja que en aquell temps hi anaven un centenar de nens de tot el terme. Encara podem trobar el diploma que l’Ajuntament va concedir com a prova d’agraïment als dos nens que van fer la troballa. L’any 1915 era mestre d’instrucció Don Fernando Muñoz Gassó; més tard, Don Salvador Fontdevila Español, el Manco. Les nenes anaven a costura amb Doña Mercedes a baix al poble. Els nens i les nenes de les barriades duien el dinar en un cabàs; alguns dies, les mares de la Rovira Roja els portaven el dinar fins a mig camí, allà a cal Pelaia. Els més grans anaven a l’escola de manera intermitent fins als 11 o 12 anys, 128

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

El 27 d’abril de 1926, l’escola va fer una sortida al pantà de Castellet i a visitar el museu de Vilanova i la Geltrú.27 Hi ha qui guarda la pissarra individual de roca pissarrenca, el cartipàs i aquelles carpetes lligades amb cintes de colors; també els llibres, folrats encara amb tela de l’època, les contraportades amb els noms dels nens i nenes (germans o cosins) que se’ls havien deixat, entremig de les calcomanies de colors. Els llibres eren tots de tapes gruixudes: per a nens, o per a nenes i també n’hi havia de mixtos. Expliquen que feien servir un os de sípia per assecar les taques de tinta, i resina d’ametller i farina mullada per enganxar paper. Amb els llibres d’aritmètica treballaven tot tipus de mesures locals, amb problemes que tocaven fets quotidians. De lectura passaven sil·labaris i manuscrits, amb els seus diferents tipus de lletra, que gradualment augmentaven les dificultats entenedores, segons l’edat dels nens i nenes. No hi faltaven els llibres d’urbanitat indispensable para presentarse el hombre cortesmente ante la sociedad; també els d’història sagrada i d’agricultura. Eren força interessants les primeres enciclopèdies, però els llibres que més records han deixat són els de les faules, que tradicionalment s’han explicat a molts infants i d’aquestes narracions han tret el seu esquema de valors. Encara hi ha qui recorda una cantarella apresa de petit a l’escola, contant amb els dits fins a dotze, que diu: uni dori teri coteri mata la veri, viri viron conta’ls bé que dotze hi són, i la del 15 quinze són quinze, quinze quinze quinze, quinze són quinze, quinze quinze són.

Fotografia aèria del castell l’any 1935. Local de les antigues escoles que més tard fou presó.

Carpeta.

Escrit personal.

Diploma.

129

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Llibre enquadernat amb pell i regalat per la mestra a la nena Filomena.

VOCABULARI ROCA. Del nom comú roca (del preromà rocca). CARTIPÀS. Quadern de paper ratllat o pautat en què els infants s’assagen el traç. MALESA. Entremaliadura. REGALÈSSIA. Herba lleguminosa de flors blaves i rizoma dolç. VALLS. Vall (del llatí vallum), “fossat que envolta una fortificació.” CALCOMANIA. Procediment de transportar sobre vidre, metall o altres suports, un text o un dibuix impresos en un paper autogràfic. PALMETA. Peça de fusta plana, usada per a donar, com a càstig, cops al palmell de la mà. ESCAGARRINAT. Cagat de por. PINYA. Cop de puny.

Llibre folrat amb tela estampada de l’època.

26.1 Carme Ivern Cruset. Testimoni oral. 27 Salvador Sala Ivern. Vivències.

26 GABARRON i BAGES, Josep Anton. Recordant les primeres dècades del segle XX a Sant Martí Sarroca. Treball de recerca. Publicació del Martinet. 130

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Quan anàvem a estudi i costura a Guardiola Eren temps difícils per a la mainada; anar a estudi o a costura (noms d’abans segons fos a l’escola de nens o de nenes), era tot un privilegi perquè a les masies els treballs es repartien entre tots els membres de la família, en funció de l’edat i el sexe i alguns infants tan sols havien pogut anar-hi per temporades i els dies que podien. Això li passava a l’Adelina Suriol i Galimany, filla de ca l’Antònia de la Teulera, nascuda l’any 1915, i tercera de quatre germanes. Ara ho explica: Vaig anar a costura a Guardiola de Font-rubí l’any 1921 quan tenia 6 anys, venia amb mi la Maria de cal Mames, a dalt de l’escola hi havia l’ajuntament, la mestra es deia Doña Maria. Entre totes érem 100 nenes, però tenia una noia d’ajudanta, hi havia una espessor que feia por, els costats tenien bancs, era on seia jo, apreníem les beceroles, tot fent pals en una pissarra petita. Per les tardes cosíem. Allà, vaig aprendre a fer: cadeneta i mitja, traus, tavelles, puntes, sorgir i brodar, durant unes setmanes vaig treure fils per fer uns entrecreuats i calats d’una tovallola per a l’ajudanta de la mestra. Havia fet un tapafruites, un tapagots i un camí de taula brodat. En aquell temps era més important aprendre de cosir que de lletra. Portaven totes una bossa feta de roba de sac. Fa notar que va aprendre el Pare Nostre de dues maneres: primer, en castellà i quan va venir la República, en català. Quan tenia 11 anys va anar a servir de minyona a Vilanova i la Geltrú, uns anys més tard a la pairalia de can LIeó fins als 23 anys. En venir la guerra va tornar a la Rovira Roja, perquè a casa seva la necessitaven per treballar a les feines del camp, ja que no hi havia homes a la casa. Tota la vida he sirgat molt, deia. Observant llibres de primeries de segle, podem recollir el costum que hi havia d’escriure a les contratapes, tot dient: Si este libro se perdiera, como suele suceder, es de una niña estudianta que lo ha de menester, seguia el nom de la nena i de la casa, i algunes vegades, l’any. Els primers dibuixos diuen que els feien repassant lapizsàbios.

Grup de nenes de la Rovira Roja, quan anaven a l’escola de Guardiola de Font-rubí l’any 1920. D’esquerra a dreta: Paquita i Maria de cal Noguera, Conxita de cal Paret de la Fassina, Teresina de cal Xic Arrendador, Adelina de ca l’Antònia de la Taulera, Angeleta de cal Pep Pinyol i la Teresina de ca l’Esteve.

L’Adelina Suriol i Galimany, quan tenia 20 anys i servia a Vilanova i la Geltrú.

131

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Lapizsabio.

Llibre.

VOCABULARI BECEROLES. Llibre per a aprendre les lletres. TAVELLA. Doblet fet per adornament a la roba. CADENETA. Treball de ganxet, en què la sèrie dels punts forma una cadena. CALAT. Treball fet en una roba, un paper, una planxa, etc., traient-ne fils. ENTRECREUAR. Dos o més fils, cordes, etc., encreuar-se. SIRGAR. Treballar sense parar. FER PALS. Fer-los com exercici cal·ligràfic.

132

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Antigues vivències dalt el Castell de Sarroca A les fotografies es pot observar la imatge que oferia el castell abans de la restauració l’any 1963: a primer terme, es veu el local de les antigues escoles del poble, les restes dels edificis que coronaven el pou empedrat i la plaça del Castell. Entre ells hi havia l’Ajuntament i un conjunt de botigues: carnisseria, estanc, cafè, etc. Una persona, entranyable ànima de la restauració del castell, fou en Josep Domènec i Muñoz: en Pepet de cal Teixidor. Ja des de petit havia viscut les obres de restauració de l’església dirigides per en Puig i Cadafalch. Home polifacètic i autodidacta, feia de pagès, barber, campaner, sagristà, dirigia el Cor Parroquial, tocava l’harmònium a l’església i el piano a l’orquestra Raybel i també componia i dirigia caramelles. Sempre anava amb espardenyes i com a persona era un tros de pa. Va promoure les primeres visites turístiques des de la botigueta on venia fòssils. Amb el seu entu-

Recollint anècdotes dels últims 100 anys de la vida del castell de Sant Martí Sarroca, s’ha trobat que durant la Tercera Guerra Carlista (1872-1876), el castell fou de nou habilitat com a caserna de forma provisional; va quedar incendiat i la casa Queraltó, al barri de la Fassina, es convertí en Hospital. Des d‘aleshores, el castell va quedar molt malmès. Hi ha qui recorda que de nen, l’abril del 1931, el dia que es va proclamar la República, el mestre Sr. Josep M. Ariño, després d’explicar el fet històric a la classe, va cridar “Visca la República” i tots els nens van contestar “Visca”. Tot seguit va fer anar a buscar els músics i fent una cercavila, varen pujar darrere de la banda, pel camí de la Costa Dreta, entremig de les cases esglaonades fins a dalt el castell.28 Durant la revolta del 36, el castell va fer de caserna de les milícies disciplinàries, i fou testimoni presidencial de la foguera d’objectes religiosos recollits a les cases del terme i a l’església.

Plaça del Castell l’any 1904. Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas.

Estat ruïnós del castell de Sant Martí Sarroca l’any 1948.

133

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

siasme explicava (a la seva manera), la història del conjunt monumental que tant estimava i va publicar un llibret. És un recull de les moltes converses amb visitants del castell erudits, apunts de biblioteca amb impressions personals.29 La seva família passava la bacina dins l’església durant les misses, i feia el recompte de la calderilla. Persona d’una gran humanitat, volgut i recordat per a tothom, el 29 de juny de 1976 l’Ajuntament li va retre un homenatge.30 Per a en Pepet va ser un dia molt emotiu, acompanyat de tot el poble en tots els actes carregats de valors sentimentals.

Sant Martí Sarroca l’any 1900. Cases damunt de la muralla. Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas.

VOCABULARI BANDA. Conjunt de músics d’instruments de vent i percussió, que poden tocar caminant. CAMPANER. Persona que té al seu càrrec tocar les campanes d’una església. MILÍCIES DISCIPLINÀRIES. Tropa o gent de guerra especialment la que té un grau de militarització inferior al de l’exèrcit, obligats a mantenir una disciplina. A Sant Martí, depenien del Comitè local. BACINA. Safata, plata, de metall, per a demanar almoina.

Carrer de cases adossades al castell l’any 1913. Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas.

30 La Vanguardia Española, 28 de maig de 1965. Programa homenatge a Josep Domènech i Muñoz. Sant Martí Sarroca, 29-6-1976.

28 Josep M. Ariño, fill del mestre Sr. Ariño. Testimoni oral. 29 DOMÈNECH i MUÑOZ, Josep. Breu història del poble i castell de Sant Martí Sarroca. Sabadell, Ind. Artes Gràficas. 1975.

134

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Inauguració dels edificis escolars del terme de Sant Martí Sarroca, l’any 1928 Portada del Diario de Barcelona del 20 de novembre de 1928. El Ayuntamiento Constitucional de San Martín Sarroca, reunit amb les autoritats civils i militars, el dia de la inauguració de les escoles del terme, el 18 de novembre. AHCB.32 Fotografia Montserrat Manent.

Foto

32 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Antiga casa de l’Ardiaca.

135

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Reaccions esquerranes dins el terme de Sant Martí Sarroca Els diaris de l’època es feren ressò d’aquestes inauguracions, principalment el Diario de Barcelona (20-XI-1928, pàg. 9), La Vanguardia (20-XI-1928, pàg. 11), El Diluvio, El Correo Catalán i La Veu de Catalunya. Durant la dictadura de Primo de Rivera, a Catalunya era normal aprofitar les inauguracions de centres escolars, places, etc. per fer parades militars amb bombo i platerets, on hi posaven el nom del dictador, el capità general i del governador civil. La bandera espanyola era el teló de fons de l’espectacle i utilitzaven la mainada per inculcar patriotisme fent-los-hi enlairar banderetes espanyoles.33 Quan es féu la inauguració oficial de l’escola rural de la Rovira Roja, portava 5 anys de funcionament: des de l’època de la Mancomunitat. Van posar-li el nom del general Joaquin Milans del Bosch, el governador civil de Barcelona Rafael Milans del Bosch, va

venir a la barriada i va destapar la placa amb el nom del seu pare. Les plaques posades a les parets de les escoles, aviat varen sofrir sabotatges. Expliquen que la de Primo de Rivera, al nucli urbà de Sant Martí Sarroca, un anarquista la va tapar amb quitrà i quan la Guàrdia Civil l’endemà va anar a buscar-lo a casa seva, no volia sortir. Varen utilitzar el seu pare com a hostatge per convèncer-lo i el varen empresonar. La placa de l’escola de la Rovira Roja, també va desaparèixer al cap de dos dies.34

VOCABULARI ANARQUISTA. Partidari de l’anarquia. ANARQUISME. Teoria política i social que preconitza la llibertat total de la persona i la desaparició de l’estat i de la propietat privada. COP D’ESTAT. Acció de prendre violentament el poder polític d’un país un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades. PRIMO DE RIVERA, Miguel. Militar i polític andalús, el 1922 fou nomenat capità general de Catalunya, el 1923 dirigí un cop d’estat i començà la Dictadura militar, fins el gener de 1930 que va dimitir. MILANS DEL BOSCH, Joaquín. Militar nascut a Barcelona, durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fou governador civil de Barcelona (1924-1930), amb adhesió completa al programa polític del dictador: clausurà l’Orfeó Català, imposà reiterades suspensions i multes a diaris i revistes catalanes. Fou destituït en caure Primo de Rivera.

Inauguració dels edificis escolars de la Bleda, Hostalets, Rovira Roja i Sant Martí. Diario de Barcelona, 20 de novembre de 1928. AHCB. Fotografia Montserrat Manent.

34 Joana Ivern i Ràfols de cal Montserrat. Testimoni oral.

33 Arxiu Municipal de Sant Martí Sarroca. Programa d’actes de la inau guració d’escoles. Ayuntamiento Constitucional San Martín Sarroca, Noviembre 1928. 136

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Primers alumnes de l’Escola Milans del Bosch Aquella època, les mestres cobraven un terç menys que els homes. Les filles de les famílies benestants, pel seu nivell cultural superior, feien les substitucions o d’ajudantes (quan la mestra anava a Barcelona o estava malalta). L’Ajuntament els pagava la meitat del sou de la mestra titular. Doña Edelmira Valls i Puig i els alumnes, seguint la numeració són:

Aquesta fotografia forma part de la memòria històrica de la zona. No deixa de ser curiosa, pel seu format tan escalonat: els més menuts seuen damunt una llarga biga, tots (petits i grans) amb els braços creuats, el posat seriós i amatent, fruit de la consigna donada per la mestra davant d’un moment molt important per a ells. Pels vestits sembla ser època d’hivern: els nens porten mitjons llargs i les nenes, mitges. També com a curiositat els nens, fins i tot els més grans porten bata i les nenes no. S’observa el pentinat amb serrell de moltes nenes, algun coll de mariner i la varietat del calçat. La majoria d’alumnes de la fotografia són morts, un nombre molt reduït d’ells encara conserva la memòria d’aquest moment.35 36 37 38 39

Doña Edelmira Valls i Puig amb els primers alumnes de la Rovira Roja, el novembre de l’any 1928. Arxiu familiar de cal Salvador del Molí.

137

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

1 7

4 11

24 16

26 37

19 29 41

23 35

30 42

43 44

36 Edelmira Sala Ivern (cal Salvador del Molí) 37 Joan Romagosa i Serdà (cal Jepet Janet) 38 Josep Ventura i Segura (cal Nanitos) 39 Florenci (cal Florenci) 40 Josep Planas i Bricollé (d’Espenyallucs) 41 Jaume Escofet i Forés (cal Ramon de Brugueres) 42 Solita Castellvi (cal Garrigó) 43 Edelmira Giralta (ca l’Ignasi) 44 Pepita Marlès (cal Japó) 45 Nativitat Domènech i Llop (cal Peret Fanguet) 46 Alberta Grimau (cal Pau de Sers) 47 Maria Carme Vallès i Sacases (can Sègol) 48 Leonor Buixens i Galimany (cal Tonet Casató) 49 Roseta Romagosa i Sapera (ca l’Eloi Janet)

34 46

48 47

1 Josep Santacana i Vives (cal Romà) 2 Quimet Cuscó (cal Pau de Sers) 3 Joan Sol (cal Climent Parent) 4 Josefina Romagosa i Cendra (cal Janet) 5 Crescència Sala Ivern (cal Salvador del Molí) 6 Montserrat Torner (cal Cisco Taverner) 7 Antoni Buixens i Galimany (cal Tonet Casató) 8 Joan Galimany i Pera (La Masia) 9 Magí Suriol i Grimau (cal Magí de Sers) 10 Magí Ametller i Escofet (cal Salet) 11 Montserrat Rovira i Rafecas (cal Julià, de can Miret) 12 Maria Teresa Miret i Queraltó (cal Garguinyola) 13 Maria Ametller i Morgades (cal Mames) 14 Enriqueta Vallés i Sacases (can Sègol) 15 Laureano Romagosa i Cendra (cal Janet) 16 Joan Escofet i Surroca (cal Joan Gros) 17Antoni Santacana (cal Tonet de Montsarra) 18 Ton Cuscó (cal Pau de Sers) 19 Joan Domènech Gallego (cal Fanguet) 20 Joana Serdà i Cuscó (ca la Teresona) 21 Lola Suriol i Cuscó (cal Jaumet) 22 Victòria Suriol i Grimau (cal Magí de Sers) 23 Maria Rovira (cal Climent Vell) 24 Paquita Noguera (cal Joan Noguera) 25 Maria Ventura i Segura (cal Nanitos) 26 Josep Maria Domènech i Gallego (cal Fanguet) 27 Joan Romagosa i Domènech (cal Peret Mames) 28 Josep Cerdà i Soler (cal Piuet) 29 Josep Ametller i Morgades (cal Mames) 30 Carmen Domènech i Torner (Cal Joan Sisplau del Pont del Baró) 31 Cèlia Romagosa i Sapera (ca l’Eloi Janet) 32 Navidad Romeu i Tort (cal Jepic) 33 Guillermina Torner (cal Cisco Taverner) 34 Matilde Vallès i Sacases (can Sègol) 35 Camil·la Romagosa i Serdà (cal Jepet Janet)

Foto individual d’alumne d’aquella època, feta a l’escola.

138

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Segell de l’època.

Tinters.

Paper moneda.

35 UNIVERSITAT DE BARCELONA, Junta de arquitectura escolar, año 1917. 36 Biblioteca i Departament d’estudis La Caixa. Arxiu 35. 55, Edificis escolars. Projectes 1917. Arxiu 33.55, Préstecs ajuntaments. Arxiu 45.31, Publicitat antiga, 1905 - 1933. 37 Llibre d’actes de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca any 1923.

38 Mancomunitat de Catalunya, “L’obra realitzada 1914-1923”. Pàg. 98,99. 39 GALÍ, Alexandre. Obra completa. Història de les Institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900 a 1936. “Ensenyament primari.” Pàg. 163,164,165. Barcelona 1979.

139

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Inventari de llibres antics de les antigues escoles del poble Testimonis culturals de les passades generacions: BORI Y FONTESTÁ, Antoni. Lo Trovador Catalá. Llibre de lectura en vers. Barcelona 1896. És una joia que guarden algunes cases. El llegien els nois i noies més grans; va ser pensat per als escolars de Catalunya. En el pròleg, el seu autor diu: “ensenyàntloshi a estimar las virtuts y a avorrir los vicis, dirigint sa consciència, inspiranthosli los més nobles sentiments y fortificantlos en las desgràcies de la vida)”. DE IRIARTE, Tomás y SAMANIEGO, Félix Maria. Colección de Fábulas escogidas de los autores. Imprenta de P.J. Gelabert. 1843. SAMANIEGO, Fèlix Maria. Fábulas (en verso castellano). Madrid. 1899. CODINA, José. Urbanidad en verso. Para uso de las niñas. Barcelona. 1875. (Data 1889). NAHARRO, Vicente. Método práctico de enseñar a leer. Madrid. 1848. ORIOL Y BERNADET, José. Rudimentos de Aritmética. Barcelona. 1883. PALUZIE, Esteban. Geografía para niños. Barcelona 1885.-Escritura y lenguaje de España. Barcelona, 1898. Manuscrit amb 200 caràcters de lletra diferent, cada escrit conserva l’ortografia original amb una varietat de diferents segles. Datat el 1899, (Escola de dalt La Roca). OLIVÁN, Alejandro. Manual de agricultura. Madrid. 1875. TORRE MARCO Mariano. Programa de Historia Sagrada. Saturnino Calleja. Madrid 1898. PASCUAL DE SANJUÁN, Pilar. FLORA. La educación de una niña. Barcelona. 1888. Molt interessant el glossari de 22 pàgines que porta al final. (Fou utilitzat a la classe de Doña Mercedes l’any 1916). RATISBONNE, Luis. La Comedia Infantil. Barcelona. 1911. (Llibre de lectura, 1915). DALMAU CARLES, José. Europa. El segundo manuscrito. Gerona. 1913. Aquest llibre fou una innovació: tot llegint, els alumnes feien un repàs històric i geogràfic d’Europa.

Una mostra dels primers llibres de les escoles del terme de Sant Martí.

Fábulas

Manuscrit.

Llibre de lectura.

140

Escrit personal.

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

BOSCH Y SERRA, Federico. Prontuario de Urbanidad. Octava edición. Barcelona. 1903. Va ser utilitzat l’any 1920 a les escoles del castell dalt La Roca pel mestre Sr. Capdevila. PORCEL Y RIERA, M. Enciclopedia grado medio. Palma de Mallorca. Tenia dos tipus de lletra: gran i petita; el primer curs havien d’estudiar els paràgrafs amb lletra gran i el segon, tot tipus de lletres. Els apartats eren: Ortografía – Geometría – Geografía- Historia Sagrada – Agricultura – Industria y Comercio –Ciencias Físicas y Naturales – Nociones de Derecho Usual – Historia de España – Fisiología, Higiene y Urbanidad – Compendio de la Doctrina Cristiana – Nociones de Lenguaje, Vocabulario Catalán - Español – Gramática. És significatiu dins l’apartat de llenguatge, el Vocabulario Catalán-Español amb 1088 paraules. És una curiositat, el tractament que fa exposant la història amb vinyetes, com si tingués reminiscències d’auques. Va ser utilitzat en temps del mestre Sr. Capdevila a les escoles a dalt el castell l’any 1918.

Urbanitat.

VOCABULARI FAULA. Narració en què es dona un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals. MANUSCRIT. Obra escrita a mà. GLOSSARI. Explicació dels mots i passatges difícils d’una obra. ENCICLOPÈDIA. Conjunt de totes les ciències. URBANITAT. Cortesia en les maneres, que dóna l’habitud de la societat a les ciutats. DIPLOMA. Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi, etc. PLOMA. Instrument anàleg fet d’una petita làmina metàl·lica terminada en punta (tremp) fixada a l’extrem d’una tija de fusta, metall, etc. (mànec).

Llibre de lectura.

Lo Trovador Català.

141

Història Sagrada.

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Documents que s’enviaven a la Sección Administrativa de 1a Enseñanza per a l’aprovació de l’inspector, l’any 1928 40 41 A Sant Martí Sarroca, durant l’Alcaldia Republicana, el dia 12 d’agost del 1934 es va reunir el Consejo Local de 1a Enseñanza, presidit per Benet Santacana, i es van signar els acords següents: 1) Mantenir les visites mensuals a les escoles del poble i a les barriades (un representant del Consejo Local). 2) Fer coincidir el mateix horari a totes. 3) Que onegi a les escoles la bandera durant les hores de classe. 4) Fer una selecció dels millors alumnes a l’acabar el curs i encarregar-los treballs coordinats pels mestres.

Japó, va ser un dels representants del Consell Local d’Ensenyança durant l’última època republicana. També va ser de la Unió de Rabassaires i, durant la guerra, del Comitè de Milícies del poble. Acabada la guerra, en represàlies, el Govern franquista el va condemnar durant quatre anys a treball forçós, dins els Batallons de treballadors.41.1 Aquests diplomes es poden trobar emmarcats a moltes cases penjats en llocs preferents: menjador, sala, etc. Havien estat lliurats als nois i a les noies en una diada especial, com a premi a l’aplicació. Els signava el mestre i l’alcalde, sense faltar mai el segell de l’Ajuntament. Escrits amb lletra redondilla, amb ploma i tremp apropiats. Els més antics que s’han trobat són de l’any 1889, d’altres del 1922, un del 1923 (escrit en català) i el més recent és de l’any 1947.

El Sr. Josep M. Ariño, mestre de Sant Martí Sarroca, era secretari del Consell. A la Rovira Roja, en Josep Marlés i Cuscó, de cal

Document de l’escola nacional del poble de Sant Martí, l’any 1929.

Inventari de l’escola, any 1928.40 41

142

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

El mestre Sr. Ariño amb els seus 70 alumnes l’any 1928, davant del portal romànic de l’església.

Segell.

Diploma.

Josep Marlés i Cuscó de cal Japó de la Rovira Roja.

Pupitre de l’any 1930. Fotografia Maria Josep Ariño.

41.1 Feien reconstruccions, principalment de ponts. Ell va ser destinat a treballar al pont del Lladoner, a L’Ordal.

40 Documentació de l’Escola Pública de nens de Sant Martí Sarroca, cedida pels familiars del mestre Sr. Josep Maria Ariño i Certa. 41 Els documents originals es guarden a l’Arxiu Municipal de Sant Martí Sarroca. 143

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Fets quotidians en temps de guerra A Sant Martí Sarroca, en les eleccions municipals de l’any 1934, el partit Centre Esquerra Republicana de Catalunya va recollir 714 vots, i el grup Rabassaire, en coalició amb Unió Socialista de Catalunya, 587 vots. Es va formar una col·lectivitat pagesa dirigida per la CNT i la UGT. La II República comportà una obertura significativa en la vida de la dona. Malgrat que algunes ja eren diputades al parlament de Madrid, no va ser fins l’any 1933 que van aconseguir el dret del divorci i disposar del dret de vot per primera vegada. A Vilafranca es va crear l’Institut de batxillerat Milà i Fontanals, gratuït per a nois i noies; era l’únic de la comarca de l’Alt Penedès i de l’Anoia. Les vicissituds socials i econòmiques del moment el van fer poc accessible a les classes populars. L’esclat de la guerra al 1936 va ser turbulent i es van desfermar molt instints primaris. Queden records d’aquells dies encara latents en els sentiments de moltes persones de tots els bàndols (partits); reviure’ls no resulta gaire agradable, parlar d’aquest temps fins i tot de vegades els incomoda. El camp d’aviació més proper era entre Vilobí i Pacs. A Sant Martí Sarroca, hi havia famílies de tendències dretanes que varen ser obligades a treballar periòdicament en aquest camp. Es feia notar el silenci de les campanes perquè s’utilitzaven per a la indústria de la guerra. Els camions passaven a recollir roba pel front, matalassos i llençols per als hospitals de sang.42 A la Rovira Roja, el lloc de reunió del comitè i recollida d’aliments era l’Ateneu, a ca la Senyora. Repartien carn de porc que alguns veïns se sentien obligats a lliurar. Cada setmana passava en Federico de cal Sègol amb un cotxe, i feia intercanvi de menjar amb algunes masies. Malgrat que a la nit dormien amb un ull obert, la vida quotidiana feia el seu curs. A la Rovira Roja, el nens anaven a escola amb el Sr. Rigol. Les nenes amb la senyoreta Àngels, que va exercir fins a l’any 1937. Expliquen que portava una polsera de ganxet amb nusos, era monja però mai va dir-ho i la polsera

Paper moneda del temps de la República Española.

era un rosari. També la Maria de cal Mames va fer de mestra substituta un cert temps. Recorden que va explotar una bomba damunt del bosc de can Salet i diuen que la va tirar un avió, perquè anava massa carregat. També passava de tant en tant un avió de reconeixement dels nacionals, que li deien La Pava. Moltes cases tenien refugiats dones i nens, la majoria venien de Madrid o Bilbao, havien arribat mig morts de gana. Generalment ajudaven a les feines de la casa i també del camp, la Generalitat pagava dues pessetes per persona i dia a les famílies acollidores. A la postguerra, algunes famílies van mantenir contacte i correspondència amb ells i fins i tot van existir casaments amb noies d’aquí. A la nit, la Palmira de cal Pegatill del barri de Brugueres, juntament amb l’Anita de cal Rostit de dalt la Roca, algunes vegades havien anat a peu a buscar farina al forn de cal Valentí de Vilobí. 144

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

que ho recorden que aleshores eren infants de 10 i 6 anys, ens diuen: d’homes, n’hi havia una estesa que dormien a terra del menjador embolicats amb mantes; eren molts; els camions els aparcaven a la carretera sota l’ombra de les oliveres, que eren molt altes. Quan passaven els avions, els soldats sortien corrents i s’amagaven entre les vinyes.43 En Ramon de Brugueres vivia a la masia, encarregat de cuidar la hisenda, i havia explicat que en Lister, durant uns dies va fer una estada a la masia i ell el va servir. Prop de Brugueres sempre hi havia camions i motos que anaven i venien del camp d’aviació de Pacs. Algunes masies, per por als bombardeigs, havien fet un petit refugi, sota un marge proper o a baix a la riera. Expliquen que tenien preparat un sac amb les coses més valuoses per si havien de fugir de casa. Es va donar un cas que al passar la retirada els hi varen robar el sac. El 1937 va sortir una llei que penalitzava molt tots els emboscats (amagats), que quedaven a la rereguarda i no anaven al front per qualsevol excusa. Hi ha

A les carreteres es trobaven diferents controls, amb destacaments de soldats. A cal Sisplau i a Pacs, els dies de festa eren els llocs de trobada del jovent;allà es feien amistats i molts pares no hi deixaven anar les filles. Les milícies del Comitè controlaven el jovent del poble. Malgrat tot, existia una Quinta Columna. Les feines del camp, les tiraven endavant les dones i els avis, els joves eren al front d’un batalló de guerra, o parapetats a les trinxeres, darrera les alambradas protegint-se de l’artilleria loca. Josep Centelles i Miró,42.1 recordant la batalla de l’Ebre diu: Després d’esperar-nos molts dies fent trinxeres, van arribar uns fusells nous txecs, marca Màusers, però la munició russa que teníem no entrava dins els fusells, a més les tanquetes russes ja estaven espatllades abans d’arribar. A l’hora de la batalla molts van morir com a mosques al meu costat. Durant el bombardeig, portava un pal a la boca per no mossegar-me la llengua. La masia de Brugueres va ser ocupada per la Plana Major d’un regiment republicà. Hi havia nits que els milicians anaven a dormir a les masies properes. Els

Declaració de collita 1934.

Els nens de ca l’Enric Arrendador, durant els anys de la guerra, davant de l’escola de nens.

145

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Josep Centelles i Miró, regant l’hort l’any 1999.

qui recorda el pacte que va fer el president Companys amb la CNT, i per la ràdio “demanava voluntaris per a la defensa de Catalunya”. Expliquen que a una noia de cal Balanyà de Guardiola se la van emportar els rojos a la retirada, perquè no va voler descobrir on s’amagava el seu promès, i ja no va tornar. Acabada la guerra hi havia molta por. Els soldats republicans que passaven a la desbandada els deien: “quan passin els nacionals obriu portes i finestres, sortiu al carrer, sobretot les noies”. Durant un temps, a mitjan 1939, hi havia persones amagades a les rieres i a la nit les famílies els portaven menjar. L’arribada dels nacionals, el 22 de gener de 1939, es va produir per diferents camins. Va passar una columna pel camí dels Horts davant de la Masia, anaven molt a prop dels últims soldats republicans retirats. Els moros (naturals de la part septentrional d’Àfrica, de cultura i llengua àrab o berber, van formar part dels batallons del general Franco), feien molta por i portaven molts paquets. Hi ha l’anècdota d’un avi que amb el seu castellà els deia siéntese al suelo, i els donava una cadira al sol. Tot just acabada la guerra, va passar un fet que va commoure tot el poble: uns nens i nenes, jugant, van calar foc a unes bardisses prop del Bosquet de Brugueres. Entremig de les cendres van trobar una bomba de mà i la van agafar amb un mocador de butxaca perquè cremava, al caure va explotar i matar dos nens, en Jaume Escofet, de 15 anys, de cal Ramon de Brugueres, i en Josep Lacruz, de 7 anys, fill de la Maria Sensemans, de cal Xató; d’altres amb ferides i metralla per les cames, com l’Edelmira de cal Míliu, que la van portar a curar amb el carro cap a Vilafranca.43.1

Cançons que cantaven al front republicà, els soldats dels batallons anarquistes.44 - Aquellos canallas que España vendieron al buitre italiano y al cuervo alemán. - La voz de Durruti de los guerrilleros que no pasarán. - Buenaventura Durruti, tu camino hay que seguir, antes de vivir de rodillas es preferible morir. -Arroja la bomba que escupe petardo, y empuña lastar. - Acudir los anarquistas empuñando la pistola hasta morir, con petróleo y dinamita, toda clase de gobierno combatir y a destruir. - Es hora que caiga tanta dictadura, vergüenza de España por ese proceder, no más militares beatas y curas. - Abajo el poder.

43 Germans Teresa i Jaume Barcelò i Busquet de cal Xic Rita. 43.1 Edelmira Sala Ivern. Vivències. 43.2 A.A.V.V. Petit Curial Enciclopèdic Il·lustrat. E. Curial Barcelona 1979. 44 Josep Centelles i Miró. Vivències.

42 A Vilafranca hi havia el d’en Molí d’en Rovira i després de la batalla de l’Ebre, es va fer una extensió d’aquest, a l’edifici on hi havia l’antic Institut Milà i Fontanals a la Rambla. 42.1 J.C. Nascut l’any 1921 a les Casetes de can Codorniu. Militant de les Joventuts Llibertàries de Sant Sadurní i més tard afiliat a la CNT. Va marxar voluntari al front de guerra amb la 26 Divisió del 4t. Batalló de la Columna Durruti. 146

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

VOCABULARI màquines de guerra d’una plaça, d’un exercit, amb llurs municions, etc. ARTILLERIA LOCA. Canons alemanys que utilitzaven els feixistes. Tiraven tres ràfegues seguides a hores intempestives. JOVENTUTS LLIBERTÀRIES. Organització juvenil anarquista constituïda l’any 1934. REFUGI. Lloc on hom es pot posar en seguretat. REREGUARDA. Espai que resta darrere un front de guerra, especialment vulnerable per a l’aviació, els coets i els paracaigudistes. QUINTA COLUMNA. Treball polític i militar efectuat en el mateix territori de l’adversari. DESBANDAR-SE. La tropa, gent que anaven plegats, separar-se desordenadament. RETIRADA. Acció de retirar-se d’un lloc, especialment un cos de tropes davant l’enemic. EMBOSCAT. Ficat en l’espessor d’un bosc i amagar-se. COMPANYS I JOVER Lluís, era polític, advocat laboralista i membre fundador de la Unió de Rabassaires, Conseller d’Esquerra Republicana de Catalunya. President de la Generalitat el 1934, formà un govern de concentració. El 6 d’octubre de 1934, va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, va ser empresonat per aquest fet pel govern espanyol. El febrer de 1936, ocupà de nou la presidència de la Generalitat i formà un govern d’unitat popular. El gener del 1939 s’exilià a França, allà fou descobert per la SS i detingut per la Gestapo. Franco el va fer afusellar el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc. SS. Sigla (secció de protecció), formació de policia militaritzada del partit nazi alemany. GESTAPO. Policia política d’espionatge de l’estat nacionalsocialista alemany. Estructurada per H. Himmler. Fou condemnada com a organització criminal pel tribunal de Nuremberg (1946). TRINXERA. Excavació estreta i més o menys llarga en què la terra extreta es fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics. TANQUETA. Nom que es donava als tancs molt lleugers, de fins a 10 tones de pes, emprats generalment com a tancs de reconeixement. DURRUTI Buenaventura. Dirigent anarquista, 18961936. Afiliat a la CNT, encapçalà les columnes de milícies que marxaren a Aragó, on impulsà les col·lectivitzacions. Va morir en circumstàncies no ben aclarides.

COL·LECTIVITZAR. Transferir a la col·lectivitat (la propietat dels mitjans de producció) mitjançant l’expropiació o la nacionalització. FAI. Sigla de la Federació Anarquista Ibèrica. CNT. Sigla amb què és coneguda la Confederació Nacional del Treball. UGT. Sigla de la Unió General de Treballadors. NACIONALS. L’exèrcit franquista. ROIG. Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista del moviment obrer. HOSPITAL DE SANG. Establiment on es proporcionava assistència mèdica i sanitària completa a ferits de guerra. REFUGIAT. Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu. COMITÈ. Organisme polític establert a Catalunya de manera espontània durant la guerra civil de 1936-39 per a substituir els ajuntaments i les forces d’ordre públic. Eren formats per membres de les organitzacions polítiques o sindicals afectes al Front Popular especialment les anarco-sindicalistes. PLANA MAJOR. Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap de forma semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats. LISTER Enrique, fill de Galícia, polític i militar comunista, format a l’URSS. Coronel durant la guerra civil, dirigí l’onzena divisió a la batalla de l’Ebre i s’encarregava d’impedir cap reacció de les divisions anarquistes. Exiliat a l’URSS (1939-77), trencà amb el PCE el 1970 i creà el Partido Obrero Español, de línia pro-soviètica.43.2 REGIMENT. Cos de tropes d’una mateixa arma format de diferents batallons o esquadrons, a les ordres d’un coronel. FRONT. Extensió linial de territori on hi ha la zona de combat. COLUMNA. Porció de soldats formats en massa de poc front i molt fons. BATALLÓ. Unitat tàctica, principalment d’infanteria, que es divideix en un cert nombre de companyies. PARAPET. Mur, elevació de terra, barricada, etc., per a protecció dels soldats. ALAMBRADA. Filferrada, reixat de filferro. ARTILLERIA. Conjunt de canons, d’obusos i d’altres

147

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Paper moneda local Durant la República, a tots els pobles que portaven noms de sants, els canviaven el nom per testimoniar la seva laïcitat. El Consell Municipal de Castellsarroca, va fer una emissió de paper moneda local, amb un import de 6250 pessetes. Els bitllets eren d’1 pesseta i de 25 cèntims. Es podien utilitzar per fer operacions comercials dins el municipi. A l’arribada dels nacionals, el paper moneda i els bitllets del banc d’Espanya dels anys de la República van deixar de valer, sols es valoraven les monedes de plata o d’or. Els més llestos, preveient la fi de la guerra, havien anat canviant el paper, i pogueren comprar trinco-trinco les coses, d’altres acumularen paperassa inútil. Varen sorgir molts duros falsos de plata, anomenats duros sevillanos perquè els encunyaven a Sevilla. Per conèixer si eren autèntics els mossegaven (si les dents quedaven marcades era plom, sinó era plata) o els feien ballar damunt un marbre. D’aquí la dita ets més fals que un duro sevillano. Amb les monedes de plata, les noies en feien polseres i agulles de pit. A la postguerra, les monedes metàl·liques d’una pesseta les anomenaven rúbies. Per sort, la gent del camp tenia la seva riquesa, i amb les seves mans de treballadors de la terra, podien intercanviar els seus fruits.

Moneda de plata de 5 pessetes.

Moneda local.

148

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Timbre de l’Ajuntament republicà. Timbre del Consell Municipal Castellsarroca.

Rebut de la Caja de Ahorros del Penadés, per al lliurament de diners republicans.

149

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Segell Ajuntament.

Filatèlia de la 2a República.

VOCABULARI CONSELL MUNICIPAL CASTELLSARROCA. Nom utilitzat per l’ajuntament, durant els anys de la república, en substitució de Sant Martí. PAPER MONEDA. Paper que substitueix el diner efectiu i té curs com a tal. FRANQUISME. Règim polític dictatorial implantat pel general Francisco Franco a l’Estat espanyol com a resultat de la guerra de 19361939. REPÚBLICA. Govern en què la sobirania resideix en una assemblea del poble o un senat i el poder executiu no és hereditari. FEIXISME. Ideologia política pròpia de la dictadura italiana de Benito Mussolini que s’aplica per extensió a les ideologies totalitàries de dretes. DURO. Moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams.

150

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Llista de les persones que van morir al barri, a consequència de la Guerra Civil A la Rovira Roja, tothom fou víctima de les calamitats de la guerra. Amb aquesta llista s’ha fet un recull dels que moriren: els uns assassinats, els altres al front, en camps de concentració i també per accidents.45 47 Amatller i Morgades, Ramon de cal Salet. Mort a mans de descontrolats, del Comitè de Milícies del poble el 1936, a l’edat de 44 anys. Bacòs i Escofet, Indalecio de cal Pegatill, del barri de Brugueres. Morí en combat al front d’Osca als 22 anys. Barcelò i Rafecas, Josep de cal Xic Rita, del barri de Brugueres. Morí al camp de concentració de San Marcos de León, el 1940 als 33 anys. Bricollé i Xaus, Antònia d’Espenyallucs. Quan anava a visitar una germana a la presó, va morir en un bombardeig prop de Tarragona, el 1937. Escofet i Forest, Jaume de cal Ramon de Brugueres. Mort per l’explosió d’una bomba perduda de la Retirada, prop del bosc de Brugueres quan tenia 15 anys, el 1939. Lacruz i Ferrer, Josep, fill de la Maria Sensemans de cal Xató, del barri de Brugueres. Mort d’accident el 1939, per l’explosió d’una bomba, en un bardissar, tenia 7 anys. Molinari i Farrè, Josep de cal Paret Nani, del barri de les Cabrunes. Mort al front del Segre el desembre del 1938. Olivella i Mitjans, Josep de can Brugueres. Agafat en una txeca de Barcelona, va morir assassinat el 1936 per milicians del front popular. Sala i Tuyà, Joan, era el noi petit de cal Nen. Morí en combat al front d’Osca l’any 1938. Sardà i Santacana, Ramon de cal Ramon Geroni. Ferit al front de Balaguer, va morir a l’hospital de Cervera l’any 1938. Suriol i Torné, Ramon de cal Miquel de la Taulera. Tenia 20 anys quan va desaparèixer al front de Terol. Ventura i Rovira, Rafel de can Serra. Morí al front de l’Ebre l’any 1938.

Papers de l’època.

Contribució de l’any 1941.

151

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Segells de l’època franquista, alguns sense valor filatèlic.

Segells de les colònies espanyoles.

152

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Paper moneda dels anys de postguerra.

Dues pessetes “any triomfal”.

VOCABULARI TXECA. Local utilitzat durant els anys de la guerra civil, per una policia política, especialment del partit comunista. A les txeques hi convivien gent del POUM i suposats feixistes, allà es produïen interrogatoris repressius i ajusticiaments descontrolats. POUM. Sigla del Partit Obrer d’Unificació Marxista. FRONT POPULAR. Front comú dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu, per tal de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.

Una pesseta, 1940.

45 PUJADÓ i QUERALTÓ, Lluís. “Víctimes de la guerra civil.”

47 Veïns de la Rovira Roja. 153

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Edifici escolar. Associació de veïns L’edifici de les antigues escoles és d’estil noucentista, fet per l’arquitecte Pau Guasch, compost de dues naus en forma de T i d’una sola alçada.48 Fou projectat per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1917, amb uns convenis que va fer l’Ajuntament amb la Caixa de Catalunya i la Universitat de Barcelona.49 En Josep Goday fou l’ànima dels grups escolars municipals, deixeble d’en Puig i Cadafalch. Aquest edifici es va construir amb l’ajuda de mà d’obra dels veïns de la Rovira Roja i hi va treballar de paleta en Tonet de ca l’Anton. L’any 1923 es va estrenar.50 L’alcalde d’aleshores era en Nores de Sant Martí. Durant 50 anys ha estat l’escola dels infants de la Rovira Roja i rodalies: unes èpoques de nenes i d’altres, mixta. Finalment l’any 1970, davant la problemàtica de les escoles rurals i la política de fer concentracions escolars, la Delegación Territorial de Barcelona la va tancar. Actualment és el local social del barri, també utilitzat com a dispensari de la Seguretat Social. L’Associació de Veïns de la Rovira Roja, amb els veïnats de Brugueres, can Sogues i Les Cabrunes, es va fundar l’any 1978 en assemblea general de veïns. Allà es varen aprovar els estatuts amb els quals havia de regir-se l’entitat, que més tard foren legalitzats pel Govern Civil de Barcelona. El seu primer president va ser en Josep Sivill i Mas de cal Pau Piu. Fent un petit resum, el que es volia i vol encara és: Aplegar-se per treballar pels interessos del barri tant en

l’ordre material com cultural, tenir capacitat legal per poder dialogar amb l’autoritat en els afers que pertoquin al barri, impulsar i promoure iniciatives de caire cultural: en una paraula, servir els interessos del barri tenint en compte que entre tots ho podem fer tot quan convingui. L’empenta del moment va impulsar que en sortís un full informatiu per als socis, anomenat Les Alzines. En l’espai de dos folis tenia els següents apartats: Editorial, Conte, Breu història d’una casa, Notícies del barri, Coneguem la nostra terra i Remeis casolans. Tan sols en van sortir 5 exemplars. S’ha fet tradicional organitzar cada any un esmorzar amb mongetes i botifarres per als socis, i per la Festa Major una sardinada popular amb xató, tot regat amb vi de la contrada. Aquests últims anys, la Junta de l’Associació de Veïns es fa responsable d’organitzar els actes de la Festa Major. Dins l’aula de les antigues escoles s’han fet mítings dels diferents partits durant les campanyes electorals. Des d’aquest edifici es pot contemplar la panoràmica de la masia de Sers, amb el seu singular celler.

Programa. Edifici de l’escola rural de la Rovira Roja. Esmorzar popular l’any 1987. Arxiu Magí Suriol.

154

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Sostre interior del celler.

En el tombant del s. XIX, el món del vi a l’Alt Penedès, pateix una crisi sense precedents. Això va propiciar que alguns propietaris hisendats proposessin projectes nous per a l’elaboració del vi: celler orientat adequadament, espai gran, grau d’humitat i ventilació adient, etc. Eren cellers fets a mida i alguns dissenyats per arquitectes modernistes. A la Rovira Roja també va arribar la febre innovadora. En tenim una mostra en el celler de la masia de Sers, que consta d’una sola nau, amb la coberta de voltes bufades de maó de pla. Aquests edificis industrials, per les seves característiques, estan considerats dins el modernisme tardà.51

Façana del celler de Sers, l’any 1993.

Cara nord del celler.

Pàgina

VOCABULARI NOUCENTISME. Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX. Lligat a la política de la Mancomunitat. Revista.

50 Universidad de Barcelona. Junta de arquitectura escolar. Año 1917. 51 A.A.V.V. Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Pàg. 167. 1990.

48 SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. “Fitxes Sant Martí Sarroca.” Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 49 CAIXA DE PENSIONS PER A LA VELLESA I L’ESTALVI. Edificis escolars 1918. Impremta Abadal. 155

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Escola de la postguerra Aquesta fotografia dels anys de la postguerra es pot trobar repetida a totes les escoles rurals de la península Ibèrica (sols canviarien les fisonomies): els pupitres de dos seients plegables, els corresponents forats per posar el tinter, amb el seu tapetet retallat de paper a sota, i tapat amb una moneda de coure de l’època monàrquica, una capsa de fusta (plumier) on es guardaven els llapis i la ploma d’escriure, paper assecant i al costat dels peus, la maleta de cartró o de fusta. Es feia punta als llapis amb una fulla d’afaitar, la gilette. La bandera espanyola amb l’escudo nacional, presidia la classe, juntament amb el retrat del Generalísimo Franco, El Caudillo, un Sant Crist i una estampa de la Puríssima d’en Murillo. Passava un retratista per les escoles de la comarca i d’acord amb la mestra, es preparava tot un muntatge fotogràfic in situ. A l’escola tot es feia en castellà, fins era la llengua obligatòria durant el recreo. Quan els nens i les nenes entraven havien de saludar dient Ave Maria Purísima i la mestra contestava sin pecado concebida. A la sortida es cantava el Cara al sol amb el braç enlaire, i abans de marxar es donava la mà al mestre tot dient usted lo pase bien. Del lavabo en dèiem excusado.52

L’any 1949, durant la visita d’en Franco a Vilafranca, els nens i nenes de les escuelas nacionales de l’Alt Penedès van ser presents a l’arribada, enlairant banderetes espanyoles de paper. Un dia per setmana, entre totes fèiem la neteja de la classe: escombrar, treure la pols, cuidar les plantes, omplir el càntir d’aigua i a l’hivern preparar la llenya per a l’estufa. Aquestes responsabilitats fetes amb un excés d’ordre i disciplina compartides amb la mestra, eren rutines habituals que dins l’espai de la classe ple de silenci, amb l’entreclaror que passava pels visillos de les grans finestres, feia que malgrat tot, les alumnes s’hi sentissin bé, (sort del gat de cal Madrona que a vegades passejava per la cornisa de les finestres i feia esclatar el riure). Durant uns anys, els americans enviaven a les escoles uns bidons de llet en pols, que posava USA, juntament amb formatge. Tot era ben rebut en aquella època. La Sra. Isabel Bort i Saura, fou mestra a la barriada quinze anys, des de l’any 1940. Era filla de Vilanova d’Alcolea, província de Castelló i vídua de guerra; fou persona d’una gran ètica professional, molt exigent

Portada del primer llibre de lectura de les alumnes de la Sra. Isabel. Nota de la Vanguardia l’any 1949.

Aquesta era l’última pàgina d’aquest llibre.

156

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Montserrat Sala i Figueras l’any 1948.

amb els alumnes i amb ella mateixa, de creences religioses molt fortes, lligades als corrents conservadors del moment. Persona austera i tenaç, aconseguia allò que es proposava; d’una severitat excessiva que inspirava respecte, vestia sempre de negre, però a la classe es posava bata blanca. Inculcava les seves idees, i les que li obligava la Inspección.53 Ens consta que la Sra. Isabel estava particularment vigilada pels inspectors d’ensenyament. A la memòria col·lectiva, queden records de tots colors, barrejats amb bolets i manualitats: aprofitava el llapis posant-li una funda platejada al final per allargar-li la vida. No quedava clara la finalitat: als ulls dels nens li donava categoria. Va fer sentir els seus alumnes de la Rovira Roja, fent competicions de catequesi entre escoles del poble i de la comarca, participant a les famoses Trobades de Joventut a Pontons i a Vilafranca, l’any 1953, a la plaça del Tívoli. Allí es reuniren uns centenars de nens i nenes dels centres parroquials de la comarca, cadascun dels grups portava una bandera d’un color, (anys més tard s’ha sabut que eren aspirants de la J.A.R.C.).54 Paral·lelament, la Sra. Isabel feia gestions amb l’Ajuntament per aprofitar les estades gratuïtes a un Albergue de la Falange Española per a nenes, durant un mes a Sant Hilari de Sacalm, que oferia la Delegación Provincial de la Sección Femenina. El curs següent, els alumnes que hi havien anat

Llibreta.

Escudo Nacional. Havien estudiat pam a pam tots els seus símbols.

157

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

havien d’ensenyar als nens i nenes de l’escola les taules de gimnàs que havien après.55 Feia copiar els treballs a la llibreta en net amb tinta i plomilla, i amb un secant xopar les taques. Els quaderns de cal·ligrafia i llibretes, estaven impresos a cal Claret de Vilafranca. A casa es feien els deures sota la claror del llum d’oli i de carbur. En un festival de les escoles de tot el terme (també hi havia els de Vilobí), dins la sala de la Cooperativa de Sant Martí Sarroca, l’any 1946 es varen cantar “Les Petites formiguetes” i “Tinc un mocador de fil i cotó”, etc. Les nenes portaven un llaç al cap de la bandera espanyola, una nena, per error, la mare li va posar la catalana de les quatre barres, la mestra es va enfadar, però va colar i no va passar res. Curiosament, la Sra. Isabel va posar una petita granja de gallines blanques, juntament amb ca la Madrona i el carter Joan Sivill i Cruset de cal Virolet. Eren unes de les primeres experiències de granja del poble.

Tremp.

VOCABULARI PUPITRE. Moble de fusta amb la tapa formant un pla inclinat, que es posa damunt la taula. PLOMA. TREMP. Instrument anàleg fet d’una petita làmina metàl·lica terminada en punta (tremp) fixada a l’extrem d’una tija de fusta, metall, etc. (mànec). BOLET. Cop donat al cap d’algú amb la mà. FALANGE ESPAÑOLA. Agrupació política fundada l’octubre de 1933 per J. A. Primo de Rivera, inspirant-se en els feixismes europeus; antimarxista, nacionalista i catòlica, propugnà la instauració d’un estat totalitari i unitari. El febrer del 1934 es fusionà amb les JONS, i el 1937 amb els carlins. Esdevingué el partit únic del Movimiento Nacional. JONS. Sigla de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, primer grup polític feixista espanyol, fundat l’octubre de 1931 per R. Ledesma Ramos. EL CAUDILLO. Francisco Franco Bahamonte. General republicà, es rebel·là iniciant la guerra d’Espanya ajudat pel feixisme italià i alemany. Fou Caudillo i cap de l’Estat espanyol del 1939 al 1975. Estructurà un règim dictatorial i totalitari. CARA AL SOL. Himne de la Falange. EXCUSADO. Lloc on es fan les defecacions, comuna. ALBERGUE DE LA SECCIÓN FEMENINA. Albergs edificats com escoles per acollir durant les vacances a nenes de 10 a 14 anys, on se’ls donava una preparació exhaustiva de Formación del Espíritu Nacional i de gimnàs durant un mes. Sortien amb un títol de Monitora elemental de gimnasia.

Carta adreçada a la mestra.

52 A.A.V.V. Catalunya sota el règim franquista. V. I. Edicions catalanes de París 1973. Pàg. 254. “Llei de prohibició del català.” 53 Segons circular del 5-3-1938, tots els mestres estaven obligats a complir les ordres del nou ideal de la Escuela española.

54 J.A.R.C. Joventut, Agrícola i Rural Catòlica. 55 Falange española de FET i de las JONS. Sección Femenina.

158

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Mes de Maria amb la Sra. Isabel El mes de maig, les cases de la Rovira Roja de ram en ram quedaven sense flors, ja que els nens i nenes les acaparaven per fer el mes de Maria de l’escola. Aquesta imatge espectacular d’altar curull de flors, presidit pel Sant Crist, cada any era igual: construït damunt la tarima, combinat amb flors manuals i naturals. La cançó que més sonava era Venid y vamos todos con flores a María. Aquest mes, la Sra. Isabel feia passar el rosari cada dia. A la fotografia tenim els pentinats de l’època: cabells trenats amb clenxa al mig i lluents de brillantina. Un cop per setmana, les mares els esbaldien amb vinagre per reforçar i protegir-los dels polls. Abans de pentinar ruixaven el cabell amb colònia comprada a granel o feta a casa, barrejada amb aigua, tot plegat quedava un líquid tèrbol, posat dintre d’una ampolla que portava un tap de suro foradat, amb una xapa al damunt per esquitxar. També de tant en tant passaven la pinta espessa. Les noies, es tallaven les trenes quan tenien 14 o 15 anys i les guardaven embolicades amb paper de diari; a vegades la perruquera els les comprava. Era obligatori portar bata blanca; les temporades que venien els nens, ells les portaven amb ratlles blau marí. A l’hivern, moltes vegades portaven un braser de llauna ple de brases enceses de casa per poder escalfar-s’hi els peus a sota del pupitre. Encara queden records més antics: portar una pedra calenta embolicada amb paper de diari (posada la nit abans al foc) per escalfar les mans durant el camí de casa a l’escola.56 Es portaven espardenyes i vestits molt senzills, fets per les mares o tietes: jerseis de llana, gorros, bufandes i mitjons, fets de punt de mitja per les àvies i padrines, amb aquells cabdells trets de les troques de llana que tots i totes havien ajudat a descabdellar aguantant amb els dos braços. També la bufanda co-

sida pel mig formant caputxa, encara està a la ment de molta gent. Les nenes portaven mocadors de butxaca petits i estampats amb dibuixos, molts d’ells regalats per Reis. Els nens anaven amb pantalons curts, sostinguts amb elàstics, i mitjons llargs o pantalons llargs de

2 1

6 8

3 12 11

1) Angelina Llop (cal Jan Pastor). 2) Montserrat Romagosa i Serdà (cal Jepet Janet). 3) Montserrat Sala i Figueras (cal Salvador del Molí). 4) Eugènia Noguera i Ventura (cal Joan Noguera). 5) Rosita Colomer i Caraltó (cal Benet). 6) Assumpció Sogas i Saumell (cal Paret Piu). 7) Assumpció Ametller i Vallés (cal Mames). 8) M. Isabel Sogas i Saumell (cal Paret Piu). 9) Rosalia Santacana i Salvà (cal Joan Romà). 10) M. Rosa Ametller i Pera (cal Sastret). 11) Enriqueta Sala i Suriol (cal Nen). 12) Montserrat Santacana i Salvà (cal Joan Romà). 13) Edelmira Esplugues i Suriol (cal Jaumet). 14) Palmira Planes (cal Tit). 15) Josefina Xaus i Suriol ( Barcelona). 159

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

vellut (duraven molt i podien passar d’un germà a l’altre). Per l’advent, no hi faltava la tradició de fer un pessebre a la classe, aprendre les cançons i el vers per recitar durant el dinar de Nadal, esperant la moneda que ens donarien els padrins. Qui no recorda les cases que es feien a l’hora de pati amb pedres arrenglerades posades amb tanta cura com imaginació, els jocs de xarranca, els quatre cantons, l’anell picapedrell, saltar a corda, a julit, arrencar cebes, conillets amagar, estirar la corda, els soldats que vénen de França i fer figueretes. Temporades que a l’escola hi venien els nens per falta de mestre, havien jugat junts a la gallina ponicana: asseguts a terra en rodona i amb els peus estesos vers el centre, cantant la cançó fins a amagar tots els peus menys l’últim, el guanyador. Era divertit veure de retorn a casa, les de baix, saltant els pèlags de la carretera després de la pluja o passant pel bell mig de les vinyes a la tardor esgotimant i a la primavera collint ametllons, gaudint del privilegi de trobar una ametlla bessona. D’altres recollint quelcom que els cridés l’atenció de les deixalles de la ciutat (venien amb els fems): ampolles petites, fireta... fins es va trobar una pilota de pedra (bala de canó). De les excursions, queden molts records: pel Dijous Gras, anar a menjar la truita amb botifarra a la font de les Graus i jugar amb nens d’altres escoles; també anar al bosc de la Massana i observar sitges de l’antic poblat ibèric, tot recollint fragments de ceràmica. La Sra. Isabel ens va fer descobrir les petjades dels pobladors prehistòrics i valorar-ne les troballes. Les labors (manualitats) més usuals eren: tapets de ganxet, brodats amb el tambor i a mà, bossa de pintes, pentinador, bossa de malla, drap amb diferents mostres de punts, etc. Tanmateix ens va transmetre l’art de folrar llibres, tant amb roba com amb paper de diari. Als menjadors de les cases es trobaven flors de paper fetes a l’escola, sostingudes amb aquells gerros de l’època: negres i rodons plens de sorra. Un costum molt antic del dia de Dijous Gras era el d’anar els nens i nenes per les cases disfressats amb la cara pintada i cridar uitos, uitos; si els reconeixien, els donaven ous.

VOCABULARI TARIMA. Taulat movible que forma una plataforma un poc més elevada que el paviment. ADVENT. Temps que precedeix la festa de Nadal i comença el quart diumenge abans d’aquesta festa. BRASER. Recipient de metall en què es posen brases. BRILLANTINA. Producte cosmètic per a fer lluents els cabells. TRENA. Porció de cabells dividits en tres o més badies fent un entreteixir, seguint una línia. PINTA ESPESSA. Pinta de pues molt espesses, especial per treure polls del cap. TROCA. Madeixa. Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no s’embullin les voltes les unes amb les altres. CABDELL. Manyoc de fil debanat. Conjunt de fils apinyats com una bola. DESCABDELLAR. Desfer un cabdell desenrotllant-ne el fil. DIJOUS GRAS. El dijous anterior al diumenge de Carnestoltes. Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i si hom sortia al camp, truita de botifarra. XARRANCA. Joc consistent a saltar a peu coix damunt unes figures geomètriques dibuixades a terra, dividides en caselles o en compartiments numerats, fent córrer a cops de peu un palet o un tros de teula que calia fer passar d’una casella a l’altra. JÚLIT. En el joc de saltar a corda, fer-la rodar molt ràpidament. PILOTA DE PEDRA. Bala de pedra, de plom etc., amb què hom carregava els arcabussos, els mosquets i altres armes de foc antigues. ESGOTIMAR. Collir els gotims que resten (en una vinya veremada).

56 Paquita Ametller i Pera de cal Sastret. Vivències.

160

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Alumnes del curs 1949-50

Grup de nens i nenes de l’escola rural de la Rovira Roja l’any 1949.

2 7

12 10

1. Magí Suriol i Romagosa (cal Magí de Sers). 2. Salvador Sivill i Mas (cal Pau Piu). 3. Antonio Sivill i Mas (cal Pau Piu). 4. Emília Ventura i Pujadó (ca la Madrona). 5. Maria Mestres i Noguera (cal Rafel). 6. Montserrat Sala i Figueras (cal Salvador del Molí). 7. Ramona Escofet i Forés (cal Ramon de Brugueres). 8. Edelmira Esplugues i Suriol (cal Jaumet). 9. M. Carme Serdà i Casanelles (cal Pere Piu). 10. Teresa Sala i Figueras (cal Salvador del Molí). 11. Teresina Coll i Miret (cal Garguinyola). 12. Enriqueta Sala i Suriol (cal Nen). 13. M. Teresa Bonfill i Vallés (cal Garrell). 14. Josefina Xaus i Suriol (de Barcelona). 15. M. Rosa Ametller i Pera (cal Sastret). 16. Lola Ametller i Pera (cal Sastret). 17. Pilar Via i Sardà (ca la Teresona).

13 14

A la fotografia es poden observar les cortines de les finestres que protegien del sol que queia a les tardes i donaven caliu a la classe. 161

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Trobada d’exalumnes de la Sra. Isabel

Pòster dissenyat per Remei Alemany de cal Pau Fusté, repartit durant el sopar, a l’hotel Pere III de Vilafranca del Penedès, el 4 de juliol de 1998.

162

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Llista de mestres que han treballat a les escoles rurals de la Rovira Roja Escola de nenes:

–ISABEL BORT i SAURA. 1940 al 1955. Plaça en propietat. Era viuda de guerra i vivia amb la seva filla a la casa de la mestra. Tenia escola mixta, les temporades que no hi havia mestre per als nois. –MARIANA –PILAR (la recorden, però sense situar-la). –MONTSERRAT MONTAÑÉS i PASTOR. 1961 al 1970. Plaça en propietat. Escola mixta. –MERCEDES DOMÍNGUEZ i GUTIÉRREZ. 1970 al 1971. Escola mixta. –MARIA DOLORS CIVIT i BALLESTER. 1971 al 1972. Plaça en propietat. Escola mixta. –TERESA BELTRAN i PARIS. 1972 al 1973. –CATALINA PARRA i GÓMEZ. 1973 al 1974. Era de Madrid i s’allotjava a cal Mames.

–EDELMIRA VALLS i PUIG. 1923 al 1932. Plaça en propietat. Escola mixta. Els primers anys, anava a dormir a cal Mames; al casar-se, va viure a la casa de la mestra. –FRANCESCA MITJANS i OLIVELLA. Ajudant. Va fer substitucions fins al 4 de setembre de 1933, (consta en el llibre d’actes de l’Ajuntament). Era filla de Brugueres. –MERCÈ CABALLÉ i JOANPERA. 1932 al 1934. Plaça en propietat. Mestra depurada pel règim franquista.57 –JOSEFINA ESTEVE i TORRA. Mestra interina l’any 1934.58 Li deien la Geperuda, i s’allotjava a cal Piuet. –ÀNGELS PONS i SOLER. Exercia de mestra provisional l’any 1936. Era monja, dormia uns dies a cada casa, a cal Salvador del Molí i altres. –ENRIQUETA VALLÉS i SACASES. Ajudant. Va fer substitucions del 1930 al 1936. Filla de can Sègol. –MARIA AMETLLER i MORGADES. Feia substitucions els anys 1938 al 40. Era filla de cal Mames.

Porxada de l’entrada de l’antiga escola rural de la Rovira Roja. Dibuix al natural, fet amb la tècnica de linòleum per Carme Riera l’any 1980.

Els últims alumnes de l’escola rural, amb la mestra Montserrat Montañés.

163

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Escola de nens:

–JOSÉ GARCIA. –MARCEL RÀFOLS i SICART. 1957 al 1959.Va tenir plaça en propietat durant dos anys i cada dia venia en moto des de Llorens del Penedès. Feia classes de repàs a nois grans, era caçador i aficionat a la fotografia: a la classe passava diapositives de muntanyes. L’any 2000, els ex-alumnes de la Rovira Roja li varen fer un dinar d’homenatge. –JOAN MAYANS. 1959, s’allotjava a cal Ramon Benet. –VICENTE GUIA i ROIG. Era valencià, només va ser-hi un any, s’allotjava a cal Cisco Taverner.

–MANUEL RIGOL i LOMBARTE. 1932 al 1937, i del 1940 al 1944. Plaça en propietat. S’allotjava a casa l’Enric Arrendador. –RIAZA. 1935 al 1936. Era mestre de Bellver i venia a fer les substitucions. –GILI, de cal Ton Conill de Vilobí. Era ajudant i feia substitucions. –L’any 1946, hi ha constància que durant un cert temps va fer de mestre “l’esposa del senyor del registre de Vilafranca”. –“El mestre del paraigua”, (1950 al 1951). Era farmacèutic, les famílies li duien el dinar, perquè si no ho feien, marxava a Guardiola i no tenien classe a la tarda. Tenia molta miopia, anava amb americana negra i sempre portava una maleta i un paraigua. –RAMON PERALTA. Mestre de la Rovira Roja durant les festes de Fàtima el 1953. Va estar dos anys al barri i es va casar amb una noia de Sant Quintí de Mediona.

Quan van tancar l’escola rural de la Rovira Roja molts dels nens i nenes, amb la mestra, van passar a la nova escola concentrada Jaume Balmes, del poble de Sant Martí Sarroca. Aquesta llista ha resultat molt incompleta. No es troba informació a l’arxiu municipal ni als Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat. S’ha recollit informació oral d’antics alumnes.59

Grup d’alumnes l’abril del 1959, amb el mestre Sr. Ràfols davant de l’escola, a ca La Senyora.

D’esquerra a dreta són: Magí Suriol i Romagosa, Josep Santacana i Romagosa, Florenci Mestres i Busquets, Jordi Santacana i Romagosa, Francesc Colomer i Querol, Jaume Gil i Piñol, Anton, Salvador Loperez i Saumell, Joan Cusiné i Coral, Pere Romagosa i Molinari, Laureà Suriol i Romagosa, Joan Torné i Suriol, Joan Cusiné i Sogues, Pere Planas i Salvat, Josep Suriol i Marlès, Josep Cusiné i Coral.

164

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Esposa del Sr. del Registre de Vilafranca l’any 1946, fent de mestra a la Rovira Roja.

Ca La Senyora.

El mestre Sr. Rigol amb el grup de nens i nenes l’any 1937.

59 L’antiga Delegación Provincial va traslladar a Cervera molta documentació d’aquests anys.

57 GONZÁLEZ i ARMENTEROS, Ernesto. La depuració del magisteri a l’Alt Penedès. E. Consell Comarcal 1999. 58 En dóna constància la carta de la senyoreta Josefina Esteve, al Sr. Josep Marlés i Cuscó de cal Japó, membre del Consell Local d’Ensenyança de Castell Sarroca, el juliol 1934, cessant com a mestra interina de la Rovira Roja.

165

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Costums de la postguerra Els primers anys passaven lentament amb empentes i rodolons i entremig de les dificultats del moment.Al món rural hi havia varietat de conductes, cada família era un món, la desconfiança era mútua, al mig de llargs silencis, tothom intentava refer-se: alguns, generalment de postures dretanes, sortien dels amagatalls de la retirada, cups, bótes, etc., d’altres tenien els fills als camps de concentració nacionales o de França i era primordial localitzar-los i després enviar-los els avals, signats per persones influents i addictes al règim; els deien que, si no tenien les mans brutes de sang, podien tornar a casa. Malgrat aquesta frase franquista, varen matar molts innocents. També hi havia qui, després d’anar a la guerra, va ser empresonat uns mesos i a continuació va continuar amb tres anys de servei militar, perquè era jove, com els de la Quinta del biberó. Diu que estava tip de menjar ranxo i chuscos.60 Els republicans que tornaven d’un camp de concentració, havien de presentar-se cada setmana a la caserna de la Guardia Civil. Allà era obligatori saludar dient Arriba España amb el braç dret enlaire. Durant els primers anys de la postguerra, també es feia aquest gest quan passaven per davant de les casernes (en deien quartels) de Vilafranca i tocaven a hissar bandera. Es donaren casos de parcers republicans, que l’año de la victoria (el 1939), els obligaren a pagar les parts de les collites por el período rojo (anys de la guerra) que no havien fet (els propietaris havien marxat i les masies havien estat ocupades pel Comitè del poble). Es va donar el cas de persones que pel fet d’haver avalat algú per tornar del camp de concentració, es cobraven el favor fent-li signar hipoteques per als seus préstecs personals durant anys. Consta aquest fet l’any 1979. Per desplaçar-se per Catalunya, es necessitava un salvoconducto, que l’Ajuntament el feia per la durada d’un mes. Malgrat tot, el pitjor dolor fou esperar els que per aquests camins de guerra ja no varen tornar mai més. Es feien consultes a persones endevines per preguntar si tal soldat... era viu o mort.

Impost del vi.

Factura del trull.

L’any 1940 se celebraven molts casaments al mateix dia a les esglésies que, fins feia poc, havien servit de sala de ball, magatzem o com la de Vilobí, on expliquen que posaven uns taulons damunt les escales per passar els cotxes del Comitè i utilitzar-la com a garatge. En general, les famílies anaven justes de diners, es feien menjars senzills, i s’escuraven molt els ossos, a moltes cases podies trobar una palla dins el broc del setrill de l’oli, així rajava menys. S’aprofitava molt la roba: era normal portar els pantalons apedaçats, tant els grans com els petits, i quan els colls de les camises estaven gastats, els giraven. 166

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Impost de beneficència.

Salvoconducto.

Per 25 cèntims compraven uns cubitos de caldo Gallina Blanca: eren uns petits daus de brou concentrat, en tenien prou per a una sopa familiar. Es feien infusions de malta (el cafè de pobre), amb ordi torrat. El molien en un molinet i després el bullien i colaven amb un mitjó, una, dues o tres vegades. Alhora que funcionaven cartilles de racionament dels aliments bàsics fins a l’any 1952, una per família, hi havia qui feia estraperlo. A Sant Martí, just acabada la guerra, es van muntar unes llistes de les persones més necessitades i se’ls feia caritat amb coses puntuals.61 La Junta Provincial de Beneficencia, va imposar unes subscripcions familiars amb uns segells mensuals sota el control del Ministerio de la Gobernación. S’han trobat factures de l’època amb la frase Arriba España. Moltes vegades era una consigna més de supervivència que de convicció, altres d’oportunisme. Al segell de l’Ajuntament se li va afegir a dalt l’águila imperial del Escudo Nacional, i l’idioma català fou foragitat de tots els llocs oficials. A l’església, damunt la paret dreta del portal romànic, durant molts anys es va contemplar sota una creu de fusta negra la llista dels Caídos por Dios y por España del nostre poble (naturalment només els morts del bàndol nacional). A

F.S.A.C.

Sant Martí també en deien bàndol als documents que penjava l’Ajuntament en llocs públics com a pregó. Durant el franquisme, hi havia un sindicat únic, obligatori per a tota la pagesia, la C.N.S. Central Nacional Sindicalista, sota el símbol d’el Yugo y las Fle chas, amb el lema de Por la patria, el pan y la justícia. Anys més tard van ser de La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Des dels anys 40 fins als 70 el blat l’havien de vendre al Servicio Nacional del Trigo. Cap els anys 50, els pagesos estaven obligats a pagar el subsidi que era una quota mensual (només per els homes), suposadament seria per cobrar uns diners a la seva vellesa. Més tard va sortir una llei, on les dones pageses podien també pagar subsidi; però l’ajuntament no va fer els tràmits corresponents per a tothom, i desgraciadament les dones pageses d’aquella època han anat morint cobrant tan sols el subsidi de viudetat. 167

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Central Nacional Sindicalista.

Servicio Nacional del Trigo.

VOCABULARI QUINTO. Home que, per sorteig, havia d’ésser soldat. QUINTA. Conjunt de gent reclutada en un mateix any, lleva. SALVOCONDUCTO. SALCONDUIT. Document lliurat per una autoritat, que permet a qui el porta d’anar a un lloc i tornar-ne, sense perill que se li privi. MALTA. Ordi o blat torrat que, mòlt, es pren com a substitut del cafè. RACIONAMENT. Control de la demanda de determinats articles degut a circumstàncies excepcionals o a l’escassetat continuada. ESTRAPERLO. Negoci il·legal de productes intervinguts per l’Estat. C.N.S. Sigla de la Central Nacional Sindicalista, organisme provincial de l’Organización Sindical Española. SUBSIDI. Diner donat, concedit, en ajut d’algú o alguna cosa. BÀNDOL. Facció, partit, banda.

AVAL. Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència moral o econòmica d’una altra. LLIBERTARI-ÀRIA. Partidari de la branca comunista de l’anarquisme. DIVISIÓ. En un exèrcit, unitat tàctica composta de tropes de totes armes majoritàriament d’infanteria. BRIGADA. Unitat de l’Exèrcit, integrada per unitats de diverses armes i serveis, que està sota el comandament d’un general. ENDEVÍ/NA. Persona que, per mitjans sobrenaturals, endevina les coses futures o ocultes. CHUSCO. Pa de munició en forma de panet gran. RANXO. Menjar que es fa per a molts i que es redueix generalment a un sol plat, com el que es dóna a soldats, mariners, presos, etc. CAMP DE CONCENTRACIÓ. Centre d’internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció, on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o d’explotació.

60 Josep Centelles i Miró. Vivències. 61 Elencos de la parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca. Arxiu Episcopal. 168

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Anècdotes d’uns anys difícils No es podia inscriure al Registre Civil cap nom de pila en català. Era freqüent trobar-te algun funcionari que al sentir parlar en català, et deia háblame en cristiano. Uns caçadors recorden el dia que varen trobar a dalt del coll de la Barraca a un grup de maquis amagats a la muntanya amb els seus macutos, i que mútuament, varen fer com que no es veien. Diuen que la processó anava per dintre i van passar moments de por perquè tots portaven armes. Una parella que passava amb certa freqüència pels voltants durant la postguerra era la de la Guardia Civil (per als estaments oficials era la benemèrita i per a la gent els civils). Anaven a peu, amb capa i tricorni i parlant en castellà (estranyava a la gent veure’ls menjar faves crues dels camps). Venien de la caserna de Torrelles de Foix, portaven un parte que a unes hores determinades havia de ser signat a unes cases també determinades. Malgrat les inclemències del temps, havien de passar pels llocs establerts: per carretera vigilaven els estraperlistes i perseguien els gitanos.62 Havien de denunciar qualsevol sospita d’algun antifeixista, també els canviaven de destí amb certa freqüència, perquè no fessin amistat amb la gent de la terra. El Primer de Maig, Fiesta del trabajo, i el dia del Pilar, feien plegar els que treballaven al camp i també si veien algú treballar en diumenge, especialment als terrenys pròxims a les carreteres. El primer telèfon més proper a la Rovira Roja fou el de cal Pau de la Sala, a Bellver. Expliquen que, de vegades, telefonava el cap d’estació de Vilafranca dient que havia arribat un vagó carregat de fems i per la mala olor s‘havien de treure ràpid. A la nit, amb bicicleta, anaven a avisar la casa de la Rovira Roja que els havien encarregat. Les primeres cases amb telèfon foren can Sègol, can Serra i Brugueres, l’any 1955. Queden aparells de ràdio galena, que durant la revolta varen ser dipositats a l’Ajuntament, i acabada la guerra els varen tornar als seus propietaris. Per allà els anys 50, Mobles Guardiet de Vila-

franca va fer una campanya de recórrer la comarca de l’Alt Penedès els diumenges amb un cotxe, repartint aparells radiofònics de la marca Philips i auques per les masies. Eren tots iguals, funcionaven amb piles súper grans; els deixaven un mes a prova i la majoria de masies els van comprar a terminis, donant un tant cada setmana.63 Al comprar l’aparell era obligatori signar un paper d’autorització oficial; sinó, podien requisar-lo. A poc a poc la difusió del parte (noticiari) de Radio Nacional de EsRàdio LOT. paña es generalitzava a l’Alt Penedès. Dintre dels secrets familiars hi ha el d’escoltar d’amagat a les nits Radio España Independiente, en deien “La Pirenaica”; era una ràdio pirata que donava informació política que despertava passions. D’altres buscaven notícies connectant amb la BBC de Londres. Abans d’anar a dormir però, es donava corda als rellotges. Una novetat per als pagesos més joves va ser treballar escoltant música amb els primers transistors, escoltant les cançons de l’època: tengo una vaca lechera...; estan clavadas dos cruces en el monte del olvido; María Cristina me quiere gobernar y yo le sigo la corriente... etc.

Ràdio de pila.

169

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

VOCABULARI MAQUIS. Moviment francès de resistència als nazis. Incorporà membres de les guerrilles antifranquistes, que des del 1944 foren actius a diverses zones de l’estat espanyol. TRICORNI. Capell originàriament de base triangular usat per la guàrdia civil espanyola. BENEMÈRITA. Que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis. POSTGUERRA. Etapa immediatament posterior a la guerra civil espanyola, va durar uns 20 anys, coincidint amb una política franquista de control absolut. RÀDIO GALENA. Receptor simple en què la detecció s’efectua amb un cristall de galena. RÀDIO PIRATA. Emissora pirata de radiodifusió. COLL DE LA BARRACA. Muntanyola de la Serralada de Font-rubí. MACUTO. Bossa de pell, lona etc., que hom duu penjada a l’espatlla. TRANSISTOR. Aparell receptor de ràdio que funciona amb transistors com a base de la miniaturització i portabilitat. Auca.

Mobles Guardiet.

62 És un poble amb ètnia, tradicions i lleis pròpies, des de fa mil anys practiquen el nomadisme, procedeixen de l’Índia, la seva llengua és el romaní, estan molt arrelats als seus costums.

63 En Joan de cal Sastret, quan anava a treballar a baix la riera, s’emportava aquesta radio a coll.

170

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Els anys 60 La febre del sis-cents dels anys 60 també va arribar al poble. En tenim una mostra amb aquest utilitari de cal Tico, expliquen que de compra valia 60.000 pessetes. Aquests anys, els nois s’alimentaven amb les lectures de Roberto Alcázar el intrépido aventurero español y Pedrín, El pequeño Cherif; les noies La colección Azucena”, el TBO, i Flechas y Pelayos per a petits i grans. Es passaven dels uns als altres. Es rebia formació des de Madrid amb el NODO i les pel·lícules censurades de l’època, projectades als cinemes de cal Lluís de Sant Martí, i de cal Pau Xic de Guardiola. A temporades, especialment per Quaresma, que no es feia ball, feien cinema als locals de les antigues Cooperatives de Sant Martí i de Bellver. Passaven dues pel·lícules per sessió. Eren interessants els petits programes de cine, que les distribuïdores donaven a les taquilles, fidels reproduccions de les cartelleres grans que s’exposaven a les façanes dels cinemes com a reclam durant la setmana. El Full Dominical de la parròquia, La Fulla, portava un apartat d’“espectacles recomanats per a la quaresma”, allà s’anunciava el cinema apte de cal Lluís i el teatre que feia el coro. Fer teatre era fer funció.

El sis-cents de cal Cisco Taverner. Arxiu familiar.

Cupón.

Programa de cinema.

171

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

L’Estat espanyol organitzava estades gratuïtes d’un mes als Albergues nacionales de la Falange, per als nois i noies (només podien anar-hi un o una de cada escola). Allà els donaven formació intensiva de la doctrina Nacionalsindicalista, sota el pensament del Nacionalcatolicismo. A l’Alt Penedès, els grups de Falange van arrelar molt poc, sí que van tenir molt d’èxit les trobades de joventut, entre l’Aspirantat i les J.A.R.C., organitzades per l’Acció Catòlica de Vilafranca i els rectors de les parròquies de Sant Martí Sarroca, Torrelles, Pontons, Vilobí i Sant Quintí de Mediona, etc., on tot es feia en català. Foren temps de resistència que no passaren en va; anys més tard, a la barriada, no va faltar qui va col·laborar amb el F.N.C., i va militar al P.S.A.N., tot alimentant-se amb les octavetes clandestines i la informació vilafranquina del setmanari Acción i el Tothom. El Govern Civil i Militar de Barcelona, juntament amb el Bisbat, eren els qui controlaven els càrrecs polítics dels pobles: alcalde, jefe del movimiento na-

Azucena.

cional i jutge. Eren nomenats a dit, generalment famílies d’hisendats. Aquests escollien col·laboradors de les diferents barriades per ser de l’ Ajuntament. A Sant Martí Sarroca, concretament, aquests càrrecs varen recaure en persones de molta honradesa, que

TBO.

Flechas y Pelayos.

172

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

dintre de les seves possibilitats miraven per refer el poble i tirar endavant aquells anys difícils de la postguerra, sense cobrar res a canvi, tan sols ballar al ball que tocava per la seva lleialtat al règim.64 64.1 El 25 de desembre de 1956 posaven les torres per portar l’electra al barri de Brugueres.65 Amb l’electricitat van arribar les restriccions i molts dies hi havia talls de llum, que afectaven la vida quotidiana. Per comprar bombetes, calia donar les foses. De mica en mica la societat de consum va fer canviar els hàbits i costums. A costa de molts esforços, tothom s’anava posant al dia: les àvies utilitzaven bosses de goma d’aigua calenta per escalfar-se i substituir els maons, es portaven robes i mitges de niló amb costura al mig, es compraven aparells nous, nevera, rentadora, televisió, utensilis de plàstic, planxes elèctriques, maquinetes d’afaitar, etc., a la vegada que s’emplenaven les llibretes del cupón Ahorro del Hogar. A la canalla els hi obrien llibretes d’estalvis, a la Caixa d’Oros (Caja de Ahorros). Els animals de tir foren substituïts per tractors i per la carretera passaven matrimonis amb les motocicletes Guzzis i els més rics amb moto sidecar i cotxes. Durant les festes majors dels diferents pobles de l’Alt Penedès, venien orquestres de totes les categories com: Montgrins; Rosaleda; Jaume Miralles; Principal de la Bisbal; Escolans; Raybel (Els Àngels); Lira y Sensación; Fatxendes; Els Verds; Monterrey; Llagostera; Triunfal; Niza; Jaume Ventura; Cimarrón; Maravella, etc. Hi havia ball de tarda i de nit, i després de sopar, les orquestres més importants, feien un concert de peces de cant i música instrumental. Va ser important per la comarca la “Exposición y Feria de la viña y del vino”, l’any 1953 a Vilafranca. Ara periòdicament tenim les Fires de Maig, amb exposició de maquinària agrícola.

VOCABULARI FNC. Front Nacional de Catalunya. PSAN. Països Catalans, Partit Socialista d’Alliberament Nacional. NODO. Documental de l’època franquista, passat obligatòriament pels cinemes de tot el territori espanyol per a fer propaganda política del règim. NACIONALSINDICALISMO. Conjunt de teories propugnades per la Falange Española i adaptades pel règim del general Franco, segons les quals aquest va implantar el totalitarisme estatal, el partit únic i el sindicat vertical. NACIONALCATOLICISMO. Situació política religiosa que, durant el franquisme, identificava la condició d’espanyol amb la de catòlic. NILÓ. Fibra tèxtil sintètica de poliamida molt resistent i elàstica. ACCIÓN. Butlletí informatiu, escrit pels joves d’Acció Catòlica de Vilafranca, que sortia per subscripcions. TOTHOM. Butlletí de Vilafranca, va substituir a Acción, donava força informació comarcal. Durant la dècada dels 60 era el més progressista de la comarca. CLANDESTÍ. Ocult. OCTAVETA. Full clandestí, fet per un partit, un moviment o grup il·legal. Es trobava a les bústies, als mercats, a les entrades del metro o al carrer. Durant el franquisme, aquesta acció (si t’enxampaven), era motiu d’empresonaments, tortures i registres domiciliaris).

Dors fotografia.

1979, explicava que pagava de la seva butxaca els bitllets de tren, quan anava a Barcelona a fer tràmits pel poble. 65 Dietari Manelic 1932, de Joan Romagosa i Llopard.

64 El Dr. Boada, canonge de la Seu de Barcelona, es preocupava molt d’influir en els nomenaments d’alcaldes de St. Martí Sarroca. Via poders fàctics del moment: Govern Civil i Bisbat. 64.1 En Joan Suriol i Ventura alcalde de Sant Martí Sarroca, 1962 al 173

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Records d’una olivera Estan arrancant una olivera de la carretera, en el tram entre cal Magí de Sers i cal Pau de Sers, l’any 1976. Arxiu Magí Suriol.

Moment en què és arrancada una de les moltes oliveres que vorejaven l’antiga carretera de la Rovira Roja. La seva ombra havia protegit a molts dels captaires i rodamons (els anomenaven pobres) que antigament passaven a peu, i que periòdicament resseguien la comarca de l’Alt Penedès, demanant almoina. Sovint eren portadors de notícies d’un lloc a l’altre, cadascun d’ells feia sempre una mateixa ruta. Estan en el record el pobre del gat que portava un gat negre, explicava històries de trifulgues familiars d’antigues pairalies; el pobre dels gossos, que anava amb dos gossos (Carolina i Paquita) i explicava romanços. Es quedava a dormir al trepitjador de cal Janet o a una barraca de la muntanya del Sogues,66 davant de la casa de la Masia; la parella de la trompa, ell era molt alt i ella baixeta, portaven una trompa; el Vols callar, li deien Bufa de pato, era molt popular, caminava guerxo, acostumava a anar sempre amb la bragueta descordada, una mica esparracat i si li donaven un mos de pa no l’acceptava, en canvi amb un got de vi es posava molt content. Es tenia un got guardat per donar vi als captaires, i calderilla (monedes d’1, 2 i 5 cèntims) en un travesser del darrere de la porta. Si feia bons temps, durant el dia les masies tenien les portes obertes de bat a bat, solament a l’hivern les tancaven amb balda, i només s’obria la mitja porta per l’obertura de dalt anomenada portella. A l’entrada de fosc, dins la masia,

Carmeta de cal Míliu amb els seus besnéts, passejant per l’antiga carretera, l’any 1969. Al fons un camp de cols florit.

s’escoltava una veu que preguntava “ja heu tancat la porta del carrer?”. Una manera de fer-se notar quan s’arribava a una casa era dir ei cridant, tocar el picaporta, o cridar aumaria, repetint-ho fins que sortia algú; és un costum encara vigent. Molts dels captaires s’acomiadaven dient Déu us ho pagui. Cap als anys 60 molts pobres van anar desapareixent per malaltia o per mort. D’altres es guanyaven la vida venent rodets de fil, vetes i paquets de mistos de teia, així feia el Pedregada que vivia a Bellver. 174

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

El “Vols Callar”, balla i canta al carrer de cal Magí de Sers davant d’un grup de convidats a la festa de la Primera Comunió de l’hereu. Els que fan petar la xerrada, d’esquerra a dreta són: Paulino de cal Paret Piu, Josep Rovira de cal Pentinador, Sebastià Esplugues de cal Jaumet de Sers, Josep Xaus, Josep Grimau, i Magí Suriol i Grimau. Any 1950.

Cada any passava un frare, no se sap si era franciscà o del convent dels trinitaris de Vilafranca,67 vestit amb túnica marró i portava una coixinera per recollir llegums o diners per als pobres. Abans de la guerra ja passava i el recorden fins als anys 50, a vegades es quedava a dormir a la masia de can Sogues. També passava una família amb una màquina de fer fideus i macarrons. La casa posava la farina, formaven la pasta i una nena anava girant la manibela, penjaven els fideus amb tires i amb canyes netes els deixaven assecar.68 Moltes persones grans recorden aquells moments d’infància en què ajudaven a trencar els macarrons abans de cuinar-los, perquè es compraven llargs i a pes a les botigues. Un mateix dia cada setmana passava una peixatera, venia del cantó de Guardiola. Anava a peu, portava el peix dins cistelles rodones entremig de fulles de col. Allà els anys 60 ja passava un peixater amb moto, amb una caixa de peix al darrere, i més tard amb una furgoneta. No hi faltaven les gitanes de Vilafranca a vendre cistells fets per elles, i uns fogons de guix blancs amb ratlles negres. Altres famílies gitanes més nòmades, passaven amb carro i dormien uns dies sota el pont de can Sogues. Les males llengües deien que menjaven gats. Solien llegir el palmell de la mà per dir la bonaventura, grans i petits anaven descalços i amb grenyes, i al seu pas desapareixien peces de roba dels

estenedors. Durant els anys de la postguerra sovint passaven a peu els civils. Aquests si trobaven carros de gitanos els perseguien i els feien marxar.69 Cap als anys 70 passava per les masies el camió del pollater a comprar conills. De tant en tant, es deixaven veure pel barri una herbolària, un paraigüer i l’esmolet. Aquest portava una mola muntada en un bastiment de fusta, la feia girar amb un pedal i un joc de politges. Primer va començar passant a peu, després amb bicicleta i més tard amb moto. Totes les cases tenien el sac dels draps, allí hi guardaven els retalls i draps sobrers, per al drapaire, que passava amb un carro ple de draps, rampoines i trastos vells. Es notava la seva arribada pel so estrident que feia des de la carretera, picant amb una paella penjada a les baranes del carro. Les cases que volien el cridaven, mesurava el pes de la mercaderia amb la romana i pagava amb caixes de llumins de fusta. És probable que anés al molí paperer més proper a Sant Quintí de Mediona. Els anys 30, hi havia un venedor conegut com l’oliaire que passava amb un carro de 3 o 4 matxos, carregat amb bots d’oli, i ampolles de mostra. Posava a cal Lluís de Sant Martí (fonda on hi havia estable pels cavalls), venia de Montoliu i la gent, després de fer el tast, li emparaulaven oli per al pròxim viatge.70 Expliquen, però ningú el recorda, que passava un home a comprar plomes de gallina, oques o ànecs, omplia la seva gorra i les pagava a tant la gorra, servien per farcir coixins i edredons. A vegades en to despectiu, es deia sembles un pòtol.

66 Joan Galimany i Pera de la Masia. Testimoni oral. 67 BENACH i TORRENTS, Manuel. Biografia de la calle de La Fuente. Vilafranca del Penedès 1946. 68 Josefina Romagosa i Cendra de cal Magí de Sers. Testimoni oral

69 Durant la dictadura del general Franco, hi havia la llei de “Vagos i maleantes”, que anava contra els gitanos nòmades, tractant a l’ètnia gitana de maleantes. 70 Joan Galimany i Pera de la Masia. Testimoni oral. 175

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Aquests testimonis oblidats CAPTAIRE. Persona que viu de captar. RODAMÓN. Persona que va de poble en poble, guanyant-se la vida venent, captant. PORTELLA. Porta petita practicada en el batent d’una porta més gran. ROMANÇO. Narració de la vida d’algú popular pels seus fets. TROMPA. Instrument de vent, de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s’eixampla gradualment des de l’embocadura al pavelló. BONAVENTURA. Pretesa endevinació de la sort d’una persona per les ratlles de les mans, etc. ESPARRACAT. Anar amb el vestit ple d’estrips o esparracs. NOMADISME. Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre. DRAPAIRE. Persona que comercia amb els draps vells, amb paperassa, etc RAMPOINA. Dit d’una cosa d’escàs valor, inservible. PICAPORTA. Argolla, peça penjada a una porta. CLAVETEJAR. Guarnir de claus. HERBOLARI. Persona que ven herbes i plantes medicinals. FIDEUER. Fabricant o venedor de fideus i altres pastes per a sopa. ESMOLET. Persona que té per ofici esmolar ganivets, tisores, etc. POLITJA. Cilindre de poca altura que pot girar al voltant d’un eix concèntric amb el seu eix geomètric i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda. CIVILS. Individus de la Guàrdia Civil. OLIAIRE. Fabricant o comerciant d’oli. POSADA. Casa on s’estatja gent pagant. MOSTRA. Petita quantitat, d’una mercaderia, que es mostra per fer- ne conèixer la qualitat. MONTOLIU. Nom d’un poble del Pla de Lleida. Del llatí monte olivi: muntanya de l’olivera. EI. Forma de salutació usada en entrar en una casa o en trobar algú pel camí. PÒTOL: Persona que vagabundeja i viu miserablement al marge de la societat.

Porta clavetejada d’una antiga masia, ara adossada a un portal.

Picaporta.

176

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Carretera tallada varen quedar penjats. Passats els anys a l’ajuntament no hi ha constància de res i els que ho sabien varen preferir callar. La inauguració oficial de la carretera es va fer el 25 de novembre del 1990.

La carretera de la Rovira Roja era un antic camí ral, patrimoni de la corona (després fou de l’estat), cuidat periòdicament pels veïns dels diferents barris, amb prestacions personals de 15 dies l’any. S’organitzaven brigades d’homes que treballaven com a peons de camins, escurant cunetes i tapant clots, coordinats per l’Ajuntament de Sant Martí. A més, se’ls cobrava un rebut per pagar la sorra i la grava. Això passava els anys 1940 al 1976. Aquesta panoràmica recorda uns fets que es visqueren amb molta passió. Transcripció de l’informe fet per l’Associació de Veïns: “La pavimentació i eixamplament del camí veïnal de can Sogues a Guardiola de Font-rubí passant per la Rovira Roja, partint de la carretera núm. 2021 fins a enllaçar a la núm. 2120, ha estat i és un desig de tots els veïns dels barris travessats per aquesta via. Els treballs d’adequació d’aquest camí veïnal van ser iniciats per la Diputació de Barcelona l’any 197771 i realitzats fins uns cent metres més enllà de l’indret anomenat Les Alzines. Arribades les màquines d’explanació en aquest punt les obres van ser aturades, el 21 d’abril de 1977, precisament quan el traçat de la carretera nova deixava el trajecte antic. Les obres doncs, foren suspeses per oposició dels veïns afectats en comprovar que des d’allà, es prosseguia segons llur parer amb un criteri diferent. Aquesta Associació i en nom seu la Junta Directiva, per manament de l’Assemblea General de socis, té la voluntat d’activar les gestions perquè l’obra de la carretera sigui represa i continuï fins a enllaçar la carretera núm. 2120 atenent la xarxa general viària projectada per a aquest sector comarcal . (La Rovira Roja. Sant Martí Sarroca gener de 1981)”.72 Als veïns que cediren les terres per a l’eixamplament de la carretera i que signaren voluntàriament, l’Ajuntament els va prometre de paraula que se’ls rescabalaria per les pèrdues suplementàries quan fessin la segona fase de la carretera, perquè s’arrencaren moltes oliveres, desaparegueren pous, cisternes, safareig, etc. Però, les paraules se les va emportar el vent i només es va complir per a alguns, altres

Antiga carretera, amb el marge de paret seca arran de cuneta, al seu pas per davant de la casa nova de ca l’Antònia de la Taulera. Aquesta casa la va construir lentament el seu propietari, fent–se ell mateix amb un motlle, els totxos, amb arena i ”porlan”, l’any 1975.72.1 Arxiu de cal Tico.

Vista panoràmica de la Rovira Roja, amb la carretera tallada, l’any 1978. Arxiu Associació de Veïns.

VOCABULARI DIPUTACIÓ. Institució econòmica i administrativa que té competències en l’àmbit provincial a l’Estat espanyol.

71 Setmanari Tothom núm. 411, any 1977. 72 Arxiu Associació de Veïns de la Rovira Roja. 72.1 Adelina de cal Tico. Testimoni oral. 177

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Auca de la Rovira Roja Per la Festa Major de l’any 1995, en el local de les antigues escoles es va fer una exposició de fotografies antigues de la Rovira Roja, i una vintena de famílies hi col·laboraren. La Montserrat Sala va fer una tria de les més significatives, un total de 48 (nombre tradicional), i va muntar l’auca.73 Cada fotografia l’acompanya una dita popular escaient, va ser editada l’any 1996 i presentada sota l’alzinar per en Santi Pau, folklorista de Barcelona. Es reparteix un exemplar a totes les cases de l’Associació de Veïns. S’ha fet seguint un fil conductor històric, des del passat més remot del Forn Romà fins a l’actualitat i recollint imatges de feines del camp, costums, maneres de vestir, carruatges, fets socials i polítics, escola rural, esports... L’oca de cal Magí de Sers al final és el símbol tradicional de l’auca, (auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes). Una de les intencions d’aquesta auca és fer un petit homenatge a totes les persones de la Rovira Roja, que d’una manera o altra, han estat testimonis d’un passat que ara es fa present amb les imatges. I també, ajuntar el passat i el present i fer sentir a totes les llars un aire fresc de records i refranys, que facin retrobar les nostres arrels i saber d’on venim. Finalment, aportar aquesta publicació missatgera, com un gra de sorra més, al nostre patrimoni etnogràfic penedesenc. 74

VOCABULARI AUCA. Conjunt de petits dibuixos o gravats, estampats en un full de paper que representen per ordre els distints episodis d’una història, una biografia, una aventura, la qual és explicitada al peu de cada gravat en versos o rodolins. Entre les figures hi havia una oca. Pertany a la literatura popular.75

73 AMADES Joan, COLOMINES Joan, VILA Pau. Les auques. Imatgeria popular catalana. E. Orbis. Barcelona – 1931. 74 TALLAUDER, Antoni. Aforismes i proverbis històrics i tradicionals. Barcelona 1899. 75 A.A.V.V. Diccionari de la Literatura Catalana. Ed. 62 Barcelona 1979. 178

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Annexos Evolució gràfica dels fets socials i polítics de la vida quotidiana, des de l’any 1870 al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès.

1870 Usual

1920 1940 Home Dona

Usual

Adobar la carretera Anar al ball cada diumenge Associació de veïns Cantar a la coral Capficar Captaires Caramelles Cooperativa el Progrés d’Agricultors Cos de Sometent Escola rural Escola dalt el castell Festa Major de la Rovira Roja Germandat del Sant Crist

179

1975 Poc

Usual

2000 Poc

Gens

Usual

Poc

Gens

Home

Dona

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Fets puntuals i significatius que han ajudat a fer història a la Rovira Roja de febrer de 1932, celebració al poble de la festa dels presos. –El 8 de febrer de 1932, l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, va fer un subarrendament d’una pallissa, propietat de cal Salet, per instal·lar-hi una escola unitària provisional de nens.

–Construcció del cementiri nou de Sant Martí Sarroca l’any 1868. –Arribada de la plaga de la fil·loxera, l’any 1888. Es van fer les primeres replantacions l’any 1896. –L’última dècada del segle XIX va coincidir amb la guerra de Cuba, i la consegüent crida de “quintes”. –La Mancomunitat de Catalunya va fer construir una caseta protectora damunt el Forn Romà de can Sègol l’any 1917.

–El 18 de juliol de l’any 1936, esclat de la Guerra Civil espanyola amb totes les seves conseqüències. –Ca la Senyora va ser local del Sindicat Col·lec tivitzat durant els anys de la guerra, en deien l’Ateneu. –El 22 de gener del 1939, final de la guerra. Pas de la retirada. –L’any 1939, explosió d’una bomba i mort dels nens Jaume Escofet i Josep La Cruz, al barri de Brugueres. –L’any 1940 es fa la sega, amb màquina garbelladora tirada amb animals. –En Josep Vallès i Sacases de can Sègol va ser alcalde (1941-1952). Va organitzar la primera Festa Major després de la guerra, al seu terreny de Les Alzines. –L’any 1952 posaven les primeres torres per portar electricitat al barri. “La llum, venia de can Pardo, quan va venir la força, el Segura de Pontons a tots els que no tenien cèntims els fiava”.76 –Festes de la Mare de Déu de Fàtima l’any 1953. Processó a la nit des de Brugueres a can Sègol.

–Les autoritats, l’any 1923 van posar la primera pedra de l’edifici escolar. Robatori de les monedes enterrades al cap d’uns dies. –Creació de la Cooperativa El Progrés d’Agricultors, i construcció del local l’any 1924, amb l’ajuda de mà d’obra dels rabassaires de tot el terme. –L’any 1924 va caure una gran nevada a tot el municipi, amb cases incomunicades tota una setmana. –Inauguració oficial de l’escola rural el 18 de novembre de l’any 1928. –Agitació social, amb mítings del moviment Rabassaire, empresonaments i posades en llibertat. El 5 180

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

–Creació de la societat L’Espiga l’any 1968. Estava formada per 12 propietaris que tenien en comú una màquina de segar i recol·lectora de cereals; els deien Els dotze Apòstols. –Tancament de l’escola rural l’any 1970. Concentració escolar dins el poble de Sant Martí Sarroca a l’escola Jaume Balmes. Transport escolar amb autocar. –L’any 1975, a Penyafort es funda el sindicat agrícola de la Unió de Pagesos. A la Rovira Roja sorgeix un grup molt actiu d’afiliats. –L’Ajuntament i una comissió de veïns s’organitzen l’any 1975 per portar a terme el forniment i canalització de l’aigua del poble a totes les cases de les barriades: can Sogues, Brugueres, Rovira Roja, les Cabrunes. –Surt la primera revista del poble l’any 1976: El MARTINET. És d’àmbit local i arriba a les cases per subscripció. –Tallada d’oliveres i construcció de la carretera amb conflictes veïnals, l’any 1977. –Fundació de l’Associació de Veïns l’any 1979, amb local social a les antigues escoles. –L’any 1980, habilitació de la casa de la mestra en el local de les antigues escoles, com a consultori mèdic i ambulatori, un dia a la setmana. –Primers telèfons automàtics, deixant de banda el sistema de trucades mitjançant la centraleta, l’any 1981. –Sardinada popular i plantada d’arbres, al pati de les antigues escoles, l’any 1986. –Homenatge que l’Associació Cultural de Sant Martí Sarroca, secció Ballets del Penedès, va dedicar al seu company Joaquim Forés, dins els actes de la Festa Major, l’any 1986.

–Arriba el telèfon al barri l’any 1955, a can Serra i a can Sègol. –L’any 1955 cau una gran pedregada per la zona, moltes famílies perden tota la collita del raïm. –El desembre de 1956 posen les últimes torres de l’ electricitat. Arriba l’electra. –El desembre de 1956, construcció de la carretera nova de la Roca, que va des de l’església al poble de Sant Martí Sarroca. –A cal Mames posen màquina de batre i es podia llogar, l’any 1958.

–L’any 1958, mor el Dr. Roig, metge del poble. –S’erigeix una pista sota les Alzines pel ball de la Festa Major, l’any 1959. –El dia de Nadal de l’any 1962 va fer una gran nevada, i a mig dinar molta gent va sortir al camp a buscar menjar per als animals per a guardar en reserva.

–L’any 1965, primera fase de reconstrucció del castell de Sant Martí Sarroca, amb aportació voluntària de jornals per part de tothom, coordinada per l’Ajuntament. 181

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

–Mostra a les antigues escoles, d’objectes antics i una exposició gràfica sota el lema “Què sabem ara de la Rovira Roja”. Amb fotografies del Forn Romà de can Sègol. L’any 1987.

–L’any 2000, dinar homenatge al mestre Marcel Ràfols i Sicart, amb els seus exalumnes de la Rovira Roja del cursos 1957 al 1959. –Durant l’última dècada del segle XX, a Sant Martí Sarroca s’han recuperat tradicions emblemàtiques com els Gegants, el Drac, Capgrossos i els Diables Aristois.

–Caixa Penedès fa lliurament d’un televisor i un vídeo a l’Associació de Veïns. –Exposició pictòrica a les antigues escoles, feta pel jove il·lustrador i pintor Pere Romagosa i Saumell, fill de cal Paret Mames. Festa Major 1988. –Inauguració oficial de la carretera B-V 2151, amb l’enquitranat i pintat del primer tram de la carretera, el 25 de novembre del 1990. –En Josep Santacana i Romagosa de cal Romà és nomenat alcalde de Sant Martí Sarroca, (1991-1999). –En Josep Pollina i Via, l’any 1993, fa el Servei Social Substitutori en lloc del Servei Militar vigent, i es converteix en el primer objector de consciència del barri.77 –L’Ajuntament envia una carta a l’Associació de Veïns dient que s’ha de desallotjar el local social per culpa dels tèrmits, l’any 1995. –El curs 1995/96, l’Ajuntament crea una Llar d’infants, ubicada dins de l’escola Jaume Balmes. –Trobada i sopar, a l’Hotel Pere III de Vilafranca, d’antics alumnes de l’època de la Sra. Isabel Bort, l’any 1998. –A l’escola, “Mostra d’estris d’ahir i d’avui fets manualment al nostre barri”. Primer sopar de germanor de final de mil·lenni, al Pla de les Alzines. Festa Major 1999.

Això ha donat peu a la creació de noves entitats culturals, conjuntament amb les ja existents, com la Societat Coral Sarroca Nova, els esbarts dansaires l’Associació Cultural “Ballets del Penedès” i l’Agrupació Teatral i Dansaire “Castell Sarroca”. Una menció especial per a la coral dels Petits Cantaires. Altres entitats són l’Escola Esportiva Municipal, la Penya Barcelonista i la Societat de Caçadors. Naturalment, no han faltat grans i petits de la Rovira Roja que han col·laborat activament amb aquestes entitats del poble.

Serra elèctrica fabricada manualment per Josep Bonastre de cal Quim. Feta amb un motor de rentadora

76 Joan Bolet i Ferré de cal Madroneta. Testimoni oral. 77 Objector de consciència. Persona que es nega a obeir una llei, especialment la de complir el servei militar, a causa de les seves conviccions. 182

DELS FETS SOCIALS I POLÍTICS

Índex sociopolític dels fets socials Acción Advent Alambrada Albergue de la Falange Alou Alzamiento Nacional Amic del Poble Català Anarquisme Anarquista Arrendament Artilleria Artilleria loca Assentament Auca Aval Bàndol Bandoler Barroc Batalló BBC de Londres Benemèrita Bolet Bonaventura Brigada Burot C.N.S. Càbala Camp de concentració Campaner Capítol matrimonial Captaire Cara al sol Caramelles Caragirat Cartilla racionament Castellsarroca Caudillo Cédula de vecindad Cens Censal Censura CENU

Civils Clandestí CNT Collar Col·lectivitzar Columna Comèdia Comitè Comitè de milícies Companys i Jover, Lluís Consell Municipal Consell Local d’Ensenyança Cooperativa Cop d’estat Cos de portants del Sant Crist Costums de bon pagès Costura Decret de Nova Planta Desbandar-se Descabdellar Desdonar Dictadura militar Dijous Gras Diputació Divisió Duro Durruti Buenaventura Drapaire Ei Emboscat Emfiteusi Emparaular Endeví Escagarrinat Escamot Esmolet Esquerra Catalana Estraperlo Exèrcit Roig Expòsit F.N.C. Falange Española 183

FAI Faula Feixisme Ferrer i Guàrdia, Francesc Fideuer Fogatge Franquisme Front Front Popular Fur militar Germandat Gestapo Glossari Granader Guàrdia civil Guerrilla Herbolari Hospital de sang Host Icona Infanteria Institut Agrícola Català de Sant Isidre Institut d’Estudis Catalans JONS Joventuts Llibertàries La Pava Lister Enrique Llei de contractes de conreu Llibertari-ària Lliga Catalana Lluïsme Lluir Maquis Milans del Bosch, Joaquin Milícia Milícies disciplinàries Minyò Mitgera Montoliu Mosso d’esquadra Nacionalcatolicisme

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Nacionals Nacionalsindicalisme NO-DO Nomadisme Noucentisme Octaveta Oliaire PSAN Paper moneda Paraigüer/a Parcer Parlament Pinya Penyora Pont del Diable Postguerra POUM Primo de Rivera, Miguel Pupí Quaderns d’Acció Quinta Quinta del Biberó Quinta columna Quinto Rabassa morta Rabassaire Racionament Ràdio Galena Ràdio Pirata Ràdio Pirenaica Refugi Refugiat República Rereguarda Retirada Revolta Rodamón Roig Romanço Rúbia Sagramental Salvoconducto Sección Femenina Setmana Tràgica Sindicats Agrícoles de Catalunya Sirgar Sometent

Subsidi SS Tanqueta Tisi Tonadilla TOTHOM Trinxera Txeca UGT Unió Catalanista Unió de Rabassaires i altres cultivadors del camp a Catalunya Unión Patriótica Urbanitat Usatge Usdefruit Vegueria Via Augusta Vident

Octaveta.

Aparell de ràdio galena.

Auxilio Social.

184

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Dels diferents carruatges

407

Índex Dels diferents carruatges Introducció................................................................................................................................................................................... 411 Bloc temàtic

Tartana de la Massana.................................................................................................................................................... 412

Carro de vela amb punxa.............................................................................................................................................. 413

Carro de torn................................................................................................................................................................... 415

Carreter dels anys 50...................................................................................................................................................... 416

Carro de bóta.................................................................................................................................................................. 418

Carro d’anar a mercat o de vela.................................................................................................................................... 420

Records del mercat de la vila........................................................................................................................................ 424

Factura de cal Carreter................................................................................................................................................... 428

Escorxant un conill a l’ombra del carro........................................................................................................................ 431

Carruatge de morts........................................................................................................................................................ 433

Cotxe de línia................................................................................................................................................................... 437

Un comerç oblidat dins els boscos penedesencs...................................................................................................... 439

Camins d’abans i d’ara................................................................................................................................................... 442

Annexos

Evolució gràfica dels hàbits, usos i costums de la vida quotidiana i dels seus carruatges, des de l’any 1870 al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès...................................... 444

Vocabulari de pesos, mesures i utensilis per mesurar............................................................................................... 446

Vocabulari de carruatges i guarniments d’animals de càrrega................................................................................ 447

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Introducció Les imatges de carruatges d’aquest treball, són testimonis d’un passat viu encara dins la memòria col·lectiva: tan sols fa 40 anys alguns d’ells encara circulaven pel municipi, però l’arribada de les noves fonts d’energia i els recents mitjans de comunicació els han fet desaparèixer ràpidament, i això ha aportat nous costums a la comarca. Ara, les trilles dels carruatges han desaparegut dels camins, però aquests perduren llisos i com artèries continuen comunicant els conreus amb els seus amos. No obstant això, en camins de muntanya es poden trobar trams amb roderes; són les antigues empremtes de les rodes dels carros, que de tant passar-hi, igual que una fresa, havien fet un solc a la roca. Aquests records testimonials no tenen edat ni preu. Al voltant dels carruatges hi havia tota una indústria artesana que donava feina i vida a Vilafranca i als pobles veïns, com eren esparters, carreters, basters, ferrers, moliners, esquiladors, drapaires, esmolets, corredors de bestiar, etc. De la mateixa manera, les plantacions de garrofers al Garraf i al Tarragonès, proveïen les cases dels graners. Els anys 60 foren decisius per a la pagesia: cada dia es feia més difícil el manteniment dels animals de tir, cavalls, matxos, etc. Les úniques entrades de diners a les cases eren del vi, cereals i un poc de les ametlles,

inferiors a les despeses que la societat de consum exigia. Fou quan es crearen les primeres indústries a Sant Martí Sarroca i a Torrelles de Foix, que van donar feina a un bon grup de dones. Paral·lelament, el jovent buscava feina a Vilafranca i portava les terres conjuntament amb els avis. Últimament, moltes construccions industrials ja han deixat de tenir els seus usos originaris. Per la dècada dels 90 s’observa una coexistència d’estil de vida entre sistemes de producció tradicional i l’establiment dels avenços tècnics: màquina de collir raïms i d’altres.

Aplec de Sant Magí de la Brufaganya, l’any 1927. Aquesta fotografia va viatjar per Catalunya en forma de postal. El tercer carro de la dreta era de la família Galimany de la Masia del Barri de Brugueres.

Anem a collir raïms a la vinya amb el matxo i el carro carregat amb la família i les portadores. Any 1965. F. Montserrat Manent. Arxiu cal Salvador del Molí.

411

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Tartana de la Massana Aquesta tartana era de construcció especial, única al Penedès: tenia 8 seients. Es pot veure el Sr. Enric amb el seu barret, agafat a la porta de la tartana, el cabrer amb les cabres i el tartaner vigilant l’egua Tordilla; també la masovera amb una cistella al braç i un càntir de llauna. La nena gran tenia 12 anys; la tenien per anar a buscar aigua fresca a la font de baix de la riera. La nena petita era la filla del tartaner i encara és viva (1998). El tartaner era el mosso matxeter, cuidava els cavalls o muls de les estables. S’observa, al fons, el portal del baluard, propi de les cases pairals. Al costat, la cúpula de la cisterna, que rep l’aigua a través de les tortugades. Queden records encara de veure passar la tartana de la Massana al trot del seu cavall i el dringar de la cascavellada per la carretera de la Rovira Roja; a més, passaven les tartanes de can Sègol i cal Mames. Un comentari molt generalitzat és: “només en tenien els rics de tartana”. Les tartanes dels propietaris del terme es podien visualitzar a la plaça del castell els diumenges a la sortida de missa major. A les cases hi havia un o dos gossos de companyia: generalment eren caçadors, vigilaven la masia i el seus lladrucs anunciaven l’arribada d’un estrany.

El Sr. Enric de la Massana amb la tartana, l’any 1910. F. Arxiu família Ametller Huertas.

VOCABULARI TARTANA. Carruatge de dues rodes, amb coberta i seients laterals encoixinats. TARTANER. Persona que mena una tartana. CABRER. Persona que guarda un ramat de cabres. EGUA. Femella del cavall. MASOVER. Persona que és estadant i té cura d’un mas de propietat d’altri. CÀNTIR. Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, vidre, metall, habitualment amb nansa, broc i galet. BALUARD. Parets altes que servien de defensa a les masies. CÚPULA. Acabament d’alguns edificis, de base cilíndrica i coberta d’una volta hemisfèrica. CISTERNA. Dipòsit subterrani on es recullen i guarden les aigües de pluja. TORTUGADA. Canaló fet de teules o tortugues que es posa al capdavall d’una teulada al llarg d’ella per rebre’n l’aigua i conduir-la a una canonada. TROT. Manera ràpida de caminar el cavall. CASCAVELLADA. Collera de cascavells que posen als cavalls, als muls etc.

Tortugada.

412

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Carro de vela amb punxa la Masia amb en Joan i l’Encarnació a dintre pel camí dels horts era agradable de mirar. L’infant de la fotografia és en Joan Galimany i Pera; actualment (1998) viu a la masia i amb molta lucidesa ens recorda fets i costums d’ara fa 70 anys. Per la situació de la casa, els terrenys del seu llindar eren apropiats per al cultiu de regadiu, rics amb saó, a diferència dels cultius de secà de la zona. Una sínia i un emparrat presidien el centre de l’hort. De vegades feien formiguers: amb feixos de brossa del sotabosc, aplegats a la muntanya, els posaven un ací l’altre allà, tapats amb terra, i els cremaven; això era adob per a l’hort i al cap del temps recollien fruits a dojo. Durant les diferents èpoques de l’any s’ajudaven per a les feines del camp amb els veïns a tornajornals, sobretot utilitzant la màquina de segar agabelladora. També havien treballat a preu fet. Curiosament, a la casa es conserva una antiga arnera, feta d’un teixit de vímets tapats amb fang i

Aquesta imatge tan casolana com acollidora de la família Galimany de la Masia, recorda una visita feta per uns amics de Barcelona, treballadors de l’empresa de taxis Casa David. Vingueren amb un automòbil David i amb un conductor vestit per a l’ocasió: eren de la Penya Rhin i participaven a la carrera de cotxes que es va organitzar l’any 1921 al circuit de Vilafranca, Monjos i l’Almúnia. És significatiu veure quatre generacions convivint a la mateixa casa, com era tradicional en aquella època. Malgrat les mànigues llargues dels vestits, les garbes de blat i la pala de l’era a terra, delaten que la temporada era estiuenca. Al fons de la porxada guardaven els carros; un d’ells, el més antic, tenia la vela amb punxa, utilitzat regularment per anar a treballar a les vinyes que estaven a la quinta forca (allunyades), com ara la que treballaven als Pujols. També tenien un carro petit tirat per un ruquet del moro. Veure passar el xarret de

D’esquerra a dreta, drets al darrere: Dionísia Tort Galimany, Joan de Barcelona, xofer casa David, Merceneta, Joaquim Vila (gerent de la David), germans Modest i Joan Galimany Tort, Encarnació Pera Solé. Asseguts i drets al davant: Llúcia Galimany (mare de la Dionísia), Manuel Planas Ferrando, nen petit: Joan Galimany Pera. Any 1921. Arxiu familiar de la Masia.

413

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

fems de vaca; la tenien al pati cap per avall, els ajudava a treure la mel en Magí fuster de Bellver, amb un fumador i protegint-se amb una careta. Malgrat que a la zona l’activitat apicultora mai ha estat important, moltes cases havien fet l’experiència de recollir algun eixam d’abelles, facilitar-li un lloc (forat de paret o caixa) perquè fessin el rusc i així poder aprofitar la mel i la cera que elaboraven. En Joanet de la Masia, fa anys que dia rere dia, escriu el seu dietari.

Arnera de la Masia.

VOCABULARI DAVID. Empresa constructora d’automòbils fundada a Barcelona el 1914 per Josep M. Armangué, en funcionament fins al 1924. Produí més d’un miler de vehicles. Els David eren vehicles intermedis entre la motocicleta i l’automòbil, de 1100 cc de cilindrada.1 XARRET. Carro petit i lleuger de dues rodes i dos o quatre seients. SAÓ. Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa apta per treballar-la. SOTABOSC. Vegetació arbustiva i herbàcia que es fa, en el bosc al cobert dels arbres. EMPARRAT. Cobert fet amb barres, que sostenen una o més plantes enfiladisses. A la zona li diuen ramer. A TORNAJORNALS. Fent l’un a l’altre segons aquest faci a aquell. A PREU FET. Per un preu o quantitat fixat per endavant, no a jornal. ARNERA. Arna o buc d’abelles. CARETA. Peça en forma de màscara formada per un enreixat espès. FUMADOR. Aparell on es fa cremar un combustible. Fumiguen per amansir les abelles.

En Joanet i la Maria, escalivant carxofes al carrer de la Masia l’any 1968. Al fons veiem l’hort i part del ramer i la sínia.

1 414

Gran Enciclopèdia Catalana V. 2, pàg. 744. 1970.

DELS DIFERENTS CARRUATGES

El carro de torn El carro de torn era utilitzat pels corredors de vi de la comarca per traginar el vi que el pagès havia venut. El recollien al celler de la masia i el portaven cap a Vilafranca, als magatzems i fassines d’aquell temps: Hill, Torres, Freixedes, Just, etc. Generalment, el carro portava vela i era tirat per dos cavalls o muls enganxats, tal com es pot observar a la fotografia. De vegades posaven un ruc al davant, portaven dos bocois de cinc cargues (en deien càrregues) i altres bótes petites. Per carregar-los, els pujaven amb un torn. Les botes s’aguantaven amb unes cadenes perquè no toquessin a terra. Pels costats hi carregaven bots grans, i també barrals, damunt dels bocois. Els braços de carros de torn tenen una llargada de 30 pams, una amplada de 0,22 metres i un gruix de 0,09.2 Els corredors de vi més habituals que passaven per les masies de la contrada foren: en Jaumet de cal Xic, en Rimondet de Guardiola, en Jepet Valentí de Bellver, en Pau Isidre del Cosconar, en Ton Cruset de Sant Martí i en Jepet Moreno. Hi havia cases d’hisendats, com a Brugueres i can Sègol, que tenien carro de torn propi.

El mosso de cal Jepet, Valentí de Bellver, acompanyat de la Pepita de cal Cargolí de les Guixeres de Baix, amb el carro de torn. Carretera de Vilafranca l’any 1930. Fotografia Rosa Tuyà i Mas.

VOCABULARI BOCOI. Bóta d’unes 5 cargues que, a igualtat de diàmetre, te menys alçària que una bóta ordinària. VELA. Coberta de lona que porten alguns vehicles destinada a protegir allò que transporten de les inclemències del temps. TIR. Conjunt de cavalls, de muls, etc., que mouen un carruatge. BELLVER. Del llatí pulcro videre o bellu videre, bell veure, o sia, bella vista, pot ser anomenat així pel lloc on estava enclavat. És un topònim autòcton.2.1 CUSCONAR. Coscó. Cuscó, d’“alzina nana”.

2 A.A.V.V. La volta en carro als Països Catalans. Ed. La Magrana. 1980. “El dimecres 12 de juliol de 1978, van passar per Sant Martí Sarroca,” pàg. 93. 2.1 MOLL Francesc de B. Els Llinatges Catalans. Biblioteca RAIXA pàg. 179.

El carro del vi. Vilobí del Penedès. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxiu Cuyàs.

415

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Carreter dels anys 50 el guardapolvo (guardapols), cargolat damunt del coll. Les regnes servien per dirigir el cap del cavall en la direcció que volien que anés el carro; qualsevol ensurt podia fer que l’animal es desboqués, fins podria córrer amb el carro estringat. Dins el carro generalment es portava una manta que tenia moltes utilitats: per seure, per al fred, per a la pluja, per tapar el sanatxo, etc. Algunes vegades, el carreter caminava al costat del carro, segons fos el carregament, també per evitar el sotragueig. Quan traginaven fogots, posaven un garrot clavat al mig de la carretada, li feien una lligada a dalt en forma de creu, amb els garrots la cargolaven i amb la galga ajudaven a frenar el carro. Anaven amb dos matxos: al de davant li deien el ganxes i al de darrere l’escaler.3 Sovint utilitzaven les carretades que feien com a mesura, tot dient: avui he fet 3 traginades de fogots, vergues, bassa, etc. De tant en tant s’ajudaven entre veïns, deien que es donaven un cop de mà. Al final del dia, o quan volien que l’animal descansés, el desguarnien i el posaven sota l’ombra d’un arbre, fermat a una paret amb una argolla o en un estable. Un cop a l’any, als animals de tir els posaven dins la menjadora de l’estable una bola de sal gemma i la llepaven durant unes setmanes. A la nit, abans d’anar a dormir li donaven la pallada, que consistia a recollir en una galleda l’aigua bullida d’escórrer les verdures del sopar familiar, posar-hi uns grapats de segó o quartes (farina d’ordi) i tot remenat es tirava sobre la palla de la menjadora de l’animal.3.1 A primeries del segle XX, moltes masies tenien un ruc: era un animal útil per traginar mercaderies amb el bast, per fer rodar les sínies properes a les rieres, com a reforç davant d’altres animals de tir i per traginar o estirar llenya pels camins de muntanya. Algunes vegades els sortia guit. Popularment es deia: de Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes Matrícula de carro. les cases.

Antoni Sivill conduint el carro de cal Pau Piu. Arxiu familiar.

Aquest era el carro d’anar a treballar al camp, traginar fogots, etc. Els seus braços tenen una llargada de 18 a 20 pams, una amplada de 0,18 metres i un gruix de 0,06 m. El pintaven de color groc i de vegades verd, amb les rodes vermelles. Fer de carreter era una feina dura: sovint havien d’empènyer el carro quan s’encallava una roda, carregar, descarregar, untar amb sèu el botó de les rodes per on s’aguanta el fusell, preveure l’espelma del llum del carro, per quan es fes fosc, etc. El carreter solia portar una faixa enrotllada a la cintura i això el protegia quan feia esforços desmesurats, ja que a vegades quedava clavat (no es podia posar dret). El carro portava una placa de matrícula al costat esquerre de la barana. Conèixer molt l’animal i les seves necessitats, alimentació, ferradures i vigilar les guitzes era indispensable. El vocabulari usual del carreter amb l’animal era: arri arri (per caminar), bo (per parar), osquei (per tombar a l’esquerra), ollau (per tombar a la dreta) i tras (per anar endarrera). També hi havia carreters molt renegaires amb les haveries. Abans d’enganxar-lo al carro, a l’animal li posen els guarniments: la brida, la cabeçada, el collar i el bastet. Se’l fa entrar a recules entre els braços del carro, es passa l’argolla que penja del collar pels braços i es falquen amb la clàvia, se li passa la ventrera per sota la panxa i per últim s’ajunta una cadena entre l’argolla i la retranga. Quan hi havia perill de pluja, li posaven 416

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Acabada la Guerra Civil es va recuperar la tradicional festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals. Consistia a anar a missa, portar l’animal sol o amb un carruatge a fer els tres tombs, rebre la benedicció i menjar el típic tortell de Sant Antoni. Amb l’arribada dels tractors i el consegüent canvi d’hàbits del camp, van quedar pocs animals de tir i a poc a poc va desaparèixer la festa religiosa, que quedà com a cosa folklòrica i d’exhibició, poc relacionada amb l’antiga tradició. Collar.

Carro de cal Jaume Rita, amb en Ton Nadal, la seva filla Agnès i una collidora. Collar.

VOCABULARI GUIT/A. Dit del cavall, del mul, de l’ase, etc., que acostuma tirar guitzes. GUITZA. Acció d’alçar i llançar violentament endarrere una o amb dues potes posteriors un cavall, ase, mul etc., DESBOCAR-SE. Posar-se a córrer abrivadament un cavall. ESTRINGAR. Frenar les rodes per mitjà d’un estringuet. ESTRINGUET. En els carruatges, cadena que serveix per a frenar-ne les rodes. GALGA. Barra, especialment la que es posa sota el botó de les rodes del carro per a servir de fre. COLLAR. És una peça encoixinada habitualment de cuir, que porta penjades dues cadenes, una a cada costat amb una argolla al mig i un ganxo a la punta. GUARDAPOLS. Peça de cuiro d’un metre quadrat de superfície, serveix per a protegir de la pluja les espatlles i coll dels animals de tir. GUARNIR. Posar els guarniments necessaris als animals de tir per anar a treballar al camp, o tirar d’un carruatge. DESGUARNIR. Treure els guarniments. PALLADA. Decocció de palla i segó.

CARRETADA. La càrrega que transportava un carro, uns 25 quintars o mil quilos. FUSELL. Eix, especialment d’un carruatge. CARRO. Vehicle per transportar càrrega, consistent generalment en un tauler de fusta amb baranes a dreta i esquerra, muntat sobre un eix o fusell de ferro amb dues rodes, proveït de dues vares entre les quals va el cavall, mul, etc. HAVERIA. Bèstia de càrrega. FOGOT. Branca que serveix per a fer foc en els forns de pa, de calç etc. SÈU. Greix fos dels animals remugants que serveix per untar el fusell de les rodes del carro. BOTÓ. Part central d’una roda, travessada per l’arbre, generalment de secció circular i més gruixuda que la resta de la peça on, si s’escau, encaixen els raigs. RAIGS. Qualsevol dels barrots, de les varetes, etc., que van del botó d’una roda a la seva circumferència. ARGOLLA. Anella grossa de ferro o d’un altre metall. BRIDA. Fre, regnes i altres corretges que serveixen per retenir i guiar un cavall o mul. REGNA. Qualsevol de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall o l’haveria, de quatre a cinc metres de llargada.

3 Joan Bolet i Ferrè de cal Madroneta. Records vivencials. 3.1 Magí Suriol i Romagosa. Testimoni oral. 417

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Carro de bóta Veure un animal davant la masia menjant amb el morral (li deien morralet o boç) era una imatge habitual els anys 50. Mentre el pagès esmorzava o feia les deu hores, a l’animal li posaven una mosta de gra dins el morral. Aquí es pot veure el matxo al carrer de cal Lluís de la Galzerana, amb el carro de bóta: potser han netejat el dipòsit de la bassa de la soll del porc, per aprofitar la mesquita i tirar-la damunt dels fems al femer. Els taps de les bótes de bassa eren de fusta. Quan escuraven la bassa de la comuna, ho feien amb la portadora. S’observen els descansos plegats al braç del carro i alguns guarniments del matxo, com la retranga, el bastet, la sofra i la ventrera (també li deien barriguera). El carro està despullat de veles i estores. A finals del segle XIX, al Penedès foren edificades moltes masies com aquesta i es va donar accés a la propietat de la terra a moltes famílies d’humils rabassaires que la treballaven, pagant un cens cada any pel terreny i la casa. Primer edificaven l’espai de la premsa, tot seguit la nau del davant i, quan la família podia, es construïa la nau del darrere. Les parets les feien de tàpia, amb pedres grans arran de terra, sense fonaments. El portal era arquejat de maons; l’entrada, ample i de forma quadrada; a l’esquerra hi havia el menjador

de les festes; a la dreta, la cuina i al fons, el celler amb el seu portal ample per passar-hi les bótes. Per pujar a la planta de dalt, hi havia escales amb els esglaons (en deien graons), acabats amb marcs de fusta d’alzina o de melis, separades per una paret de l’entrada. Algunes masies eren més grans: tenien una escala interior, amb barana de ferro amb passamà de mitjacanya; al capdamunt es trobava la sala, que comunicava amb les habitacions, i a dalt de tot, un pis que li deien les golfes, amb una finestra petita, que tenia una porta de fusta, tancada amb una barra travessera, al darrere, aguantada a banda i banda amb uns forats a la paret. Moltes temporades la deixaven oberta amb una tela metàl·lica al mig perquè els llegums, figues, codonyat, etc. s’assequessin. A poc a poc afegien petites construccions adossades a la casa: pallissa, estable, soll del porc, colomar i pati. Les portes d’aquests locals solien tancar-les amb forrellat. A l’estable de l’animal de tir, les persones feien de nit les seves necessitats; de dia anaven al femer. A poc a poc, a cada casa es va condicionar una comuna al fons del celler: una paret al racó amb una cortina de roba al davant. El fuster de la contrada feia la post de fusta amb un forat rodó al mig de 20 centímetres de diàmetre i la seva tapadora. A la paret trobaves l’orinador i, penjat, hi havia un ganxo amb papers de

Matxo amb morralet davant la masia de cal Lluís de la Galzerana. Arxiu familiar.

418

DELS DIFERENTS CARRUATGES

diari tallats, un altre per penjar el llum d’oli i, al racó, una escombra curta; també les gibrelles buides que a la nit les posaven a sota dels llits. Al costat hi havia un pou mort que feia de bassa per recollir els excrements de la comuna. Moltes cases tenien guardat un orinal alt i un de pla; eren de terrissa o de metall i els feien servir quan estaven malalts. Un lloc important era el porxo, on guardaven els carros, els arreus i els trastos. Prop de la casa trobaves el femer al costat de l’era, el paller i el llenyer. Un carro sense veles ni estores li deien carro despullat. Quan havien de traginar amb el carro fems, sacs plens de gra o matèries, l’empostissaven, posant posts pel fons i als costats; el postís del darrere era el més alt.

VOCABULARI CARRO DE BÓTA. Va proveït d’una bóta de fusta per a transportar generalment aigua o mesquita. BASSA. Dipòsit, on es recullen el suc, els excrements, d’un femer o d’una comuna. MESQUITA. Substància que es treu dels dipòsits de les comunes i serveix per a adobar quan ja ha fermentat. NECESSITAT. L’anar de ventre, l’orinar. COMUNA. El lloc on es fan les defecacions, excusat. ORINADOR. Lloc per a orinar els homes, consistent en una petita pica adossada a la paret. GIBRELLA. Orinal. Vas de terrissa, de metall, etc., que serveix per a orinar-hi i àdhuc defecar-hi. POU MORT. Cavitat destinada a fer-hi anar les aigües residuals. ORINAL PLA. Vas en forma especial per tal que els malalts hi facin llurs necessitats. MITJACANYA. Solc o llistó, motllura còncava, de secció semicircular. BASTET. Espècie de sella de fusta molt petita, encoixinada per sota, que es posa damunt l’esquena de la bèstia que ha d’estirar el carruatge, i serveix per sostenir la sofra i evitar que el pes del vehicle faci mal a l’esquena de l’animal RETRANGA. Banda de cuir, que subjecta la sella o el bast per darrera passant per sota la cua de la bèstia. SOFRA. Sobrellom. Corretja que es posa al llom de l’animal perquè aguanti altres peces. VENTRERA. Corretja que va de braç a braç del carro per sota del ventre de l’animal. COLOMAR. Lloc, sovint sobre terrat, on es crien els coloms. FORRELLAT. Barreta de ferro que va subjecta amb dues argolles a una porta. PORXO. Pòrtic adossat a la façana d’un edifici i limitat amb columnes. ARREU. Ornaments, guarniments del cavall, del mul, etc.

Carro empostissat dins el porxo, 1966.

Forrellat.

419

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Carro d’anar a mercat o de vela

Tornant del mercat de Vilafranca l’any 1950. Arxiu cal Salvador del Molí.

En Salvador i la Ramona han anat al mercat. El dissabte era normal veure passar a carrera feta, molts carros de vela per la carretera que anaven i venien del mercat de Vilafranca (consta que l’any 1934 el mercat era en divendres).4 De bon matí, els pagesos de l’Alt Penedès omplien la cistella de conills, la dels ous i cap a mercat. Encara era fosc, encenien el llum que portaven penjat al costat esquerre del carro i s’asseien damunt una post travessera al mig del carro, encoixinada amb un sac de palla i una manta a sobre; als costats hi portaven les estores. Xino-xano, amb el dringar dels picarols i les campanetes (en deien picaroles) dels animals de tir, marcant el ritme amb galvana, i amb la seva catxassa típica, garratibats de fred a l’hivern, s’anaven afegint a la corrua de carros que baixaven de la Llacuna, les Llambardes, Pontons, Torrelles de Foix, i Sant Martí Sarroca. Els carros que venien de Pontons anaven carregats de bolets i de pomes roquetes, que les venien al mercat

tot l’any.5 Expliquen que a les sis del matí, la mestressa de l’Apeadero de Pacs, la Sulita, que tenia una botiga de queviures, ja escombrava el carrer i recollia els encàrrecs de carn que li demanaven la gent dels carruatges. Quan despatxava, es posava davantal i maneguins blancs. Per la flaire que respiraven al passar a prop de la rasa dels vinots, de la fassina de cal Just, notaven que arribaven a Vila. Encara era fosc i la carretera de Sant Martí estava plena de clots, que els dies de pluja es convertien en pèlags. Per travessar a peu el carrer, al capdemunt hi havia unes passeres de pedra quadrades. Fins a la dècada dels anys 50, aquest carrer no es va empedrar. Aquesta corrua de carros del dia de mercat només es repetia per la Festa Major de Vilafranca. Deixaven els carros a l’Era Enrajolada i pels seus voltants, després desenganxaven els animals i els portaven a uns estables grans, fermats amb el ronsal i amb el morralet posat: cal Giralt dels matxos i d’altres. A cases com cal Tonet Carreter o cal Martorell (que tam420

DELS DIFERENTS CARRUATGES

L’Era Enrajolada de Vilafranca. Arxiu can Sabé. Fotografia M. Rato

bé tenien estable), hi deixaven el sanatxo i les cistelles tapades amb la manta, arrenglerades per famílies. Es diu que mai ningú no els prenia res. A mig matí hi anaven a fer un piscolabis asseguts a terra i aprofitaven per portar un pinso i abeurar l’animal. Als pollaters, amb les seves gàbies de vímet (damunt el reixat de vímet portaven una tela metàl·lica), i més tard de fusta, la balança romana i la de molles o dinamòmetre, els esperaven sota Les Voltes a la plaça del Gallinam. No podien començar cap tracte fins que no sonés el toc de xiulet, generalment a les 6 del matí. Els conills no sempre els pesaven, sols els palpaven i a ull ja sabien quin preu valien, tant els pollaters com els pagesos. Algunes vegades feien un capmàs amb els animals de la cistella, que podia ser petita o gran. Era popular un pollater a qui deien l’Aurelio. També hi havia pageses arrenglerades esperant que els paguessin la moma les mestresses compradores de la Vila, i les marmanyeres, que després de regatejar venien o compraven conills, ous, cargols, aviram, etc. Els forcs d’alls els portaven a la plaça dels Alls i quan havien de comprar un garrí per engreixar, anaven al Firal, la plaça dels Porcs: allà hi havia en Codina, de Sant Martí Sarroca, molt entès en la compra venda de porcs petits i grossos. A la plaça de l’Oli hi havia els carros arrenglerats amb les piles de melons i síndries; a la placeta de Santa Maria esperaven els camions,

Gàbia de conills.

Tiquet de perfumeria.

421

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Anunci programa Festa Major de Vilafranca 1935. Arxiu Lluís Udina.

Una pesseta

porta: en tancar la porta quedava aixafada i les escates enganxades al paper.5.1 Era important, quan no hi havia electricitat, proveir-se de carbur (li deien carburo) per a la setmana. Generalment eren els padrins de les cases els qui anaven a mercat; havien de passar molts anys fins que hi anessin l’altra generació, quasi quan eren també avis. S’aprofitava el dia de mercat per comprar trossos de roba a les gitanes, que els tenien amuntegats a terra: retalls de tots colors a bon preu, per fer davantals, estovalles i llençols. Cada família tenia costum de comprar sempre a les mateixes botigues, a la que tenien més confiança, era on guardaven els cistells mentre es movien per la Vila. De bon matí, la pagesa ja els havia compensat amb verdures o fruits del camp. Els dies de mercat deien que els botiguers treien faves d’olla.7 Les botigues més significatives a mitjan segle eren ca l’Hill, ca l’Arenas, ca l’Estevet, cal Galofré, els Quatre Cantons, cal Vicentó, cal Plats i Olles, ca la Marina, ca l’Insenser, etc. Una perfumeria petita del carrer de Santa Maria era ca la Bisierra: allà li compraven la colònia a granel, donava uns vals amb punts i quan en tenies 100, et regalava una nina. Es comprava molt a petites dosis: lliura carnissera, mitja lliura, mitja terça, tres unces, un porró, mitja cana, un petricó, un pessic, un grapat, a bocins i a granel. A més de les balances, algunes vegades feien servir les mans per mesurar i apamar, ja que venien i compraven les coses a grapats, a almosta i a manats. També la mida dels mitjons la mesuraven amb el puny de la mà de la persona que els havia de portar. Expliquen que els anys antics havien mesurat amb la gorra que portaven: a tant la gorra.

Mercat dels alls de Vilafranca. Arxiu Lluís Udina.

per carregar caixes d’ous i les gàbies d’aviram cap a Barcelona. L’any 1933 era considerat un dels mercats d’ous més importants de Catalunya. Dels diners recollits al mercat, les dones compraven queviures per a la setmana: bacallà tallat a penques, tonyina en salmorra, congre per a l’escudella de quaresma, arengades comprades per dotzenes. Tenia fama el Rei de les arengades, que les exposava al carrer en barrils anomenats cascos. L’any 1931, una arengada valia 15 cèntims; dues, un ral; amb una pesseta compraven vuit guàrdies civils. Normalment, per treure les escates, embolicaven l’arengada amb paper de diari i la posaven entre el bastiment i una 422

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Hi havia una manera de dir de les coses petites: no hi ha ni un bri d’herba; doneu-me un bri de safrà; venda a la menuda; poca virolla; he fet poca virosta. Quan hi havia molta quantitat d’una cosa deien, que n’hi havia un tou i també un fotimer, que anaven a dojo. A vegades compraven a gratcient (sense pensar). Venien avellanes (en deien vellanes) torrades. A Vilafranca, la comunitat gitana eren tractants de bestiar, molt entesos i capacitats en els afers de comprar i vendre cavalls, matxos, mules i ases a tota la comarca. Gaudien de molt bona reputació entre la pagesia.

VOCABULARI CARRO DE VELA. És el carro de pagès, amb la caixa protegida per una vela de lona, i molts cops decorada amb trossos de cuir, muntada sobre les baranes. ESTORA. Peça feta de llates trenades d’espart, destinada principalment a cobrir els costats i el fons d’un carro. Feia les estores un esparter. GALVANA. Mandra. CATXASSA. Caminar a poc a poc. DRINGAR. Un objecte de metall o de vidre, sonar en rebre un xoc. PICAROL. Qualsevol dels cascavells o de les campanes que es posen als arreus dels cavalls o dels muls. GARRATIBAT/ADA. Que va tibat. VINOT. L’aigua bruta que surt de l’alambí després de destil·lar l’alcohol de la brisa. QUEVIURES. Provisions de boca, les coses de menjar. QUADRA. Estable de cavalls o de muls. ESTABLE. Lloc cobert on s’allotja el bestiar. FERMAR. Lligar amb una corda, cadena, etc., (una bèstia) a una anella, estaca. PISCOLABIS. Refrigeri, menjar o beguda que es fa fora dels àpats normals. POLLATER. Persona que comercia en aviram. MOMA. Allò que hom dóna o rep per damunt del que és de llei. REGATEJAR. Tractar d’obtenir alguna cosa a un preu més baix. MARMANYER/A. Revenedor de verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora. CAPMÀS. Establir a ull un preu global per un conjunt de coses de diferent valor que es tracta de baratar totes plegades. PENCA. Tira ampla i gruixuda que es treu d’alguna cosa. GUARDIA CIVIL. Arengada grossa rovellada, en llenguatge familiar.

Anuncis època republicana.6

Plaça del Gallinam. Postal impremta Cuscó.

6 L’ESTUDIANT, revista dels alumnes de l’antic Institut Milà i Fontanals de Vilafranca. Època republicana. 7 Antoni Sabater i Mill. Antologia.

4 Programa Festa Major de Vilafranca any 1934. Arxiu Lluís Udina. 5 Varietat de poma originària de Pontons. 5.1 Antoni Feliu. Records vivencials. 423

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Records del mercat de la vila Les dones eren les que administraven els diners de les vendes del mercat. Algunes guardaven diners embolicats amb un mocador, dins la pitrera. Era el dia que portaven les receptes del metge del poble a la farmàcia: ca l’Amador, Serdà, Bosc, Miralles, etc. Allà interpretaven aquelles fórmules magistrals, i al cap d’unes hores es passava a recollir el medicament. Es retornaven les receptes dins unes carpetes petites de paper gruixut cosides a màquina amb el logotip de la farmàcia. Les monges Carmelites tenien el convent al centre de la Vila, feien encàrrecs de costures per famílies de la comarca: sargir alguna peça delicada, brodar mocadors de 1a Comunió, túniques de bateig, etc. Es parlava amb elles des de darrere d’una reixa i els paquets s’intercanviaven per mitjà d’un torn. Les pageses tenien el costum de posar-se davantal

per anar a mercat; també portaven bosses de roba de bri; la majoria cosides per elles, i hi posaven nanses de fusta. També es feien amb roba estampada de cretona i nanses rodones de vímet. Els homes portaven una camisa sense coll i una armilla al damunt; els més grans varen seguir portant la brusa ampla negra. A la dècada dels anys 40 encara se’n podien veure.8 Era interessant la comunicació que s’establia entre les persones, després de tota la setmana de treballar al camp. Anar a mercat era una compensació i evasió. Hi havia punts de trobada on generalment els homes feien tertúlies: els caçadors a les Rambles, l’esmorzar de sang i fetge a cal Marcó i a cal Panxeta, més tard a la taverna de l’Ateneu. Els propietaris o hisendats es trobaven al Centro Agrícola. Al bar Esteve, a la rambla de Nostra Senyora, feien tractes els comerciants de fusta. No podia faltar anar a la rambla Pi i Margall després de Sant Francesc, i fer les rotllanes per escoltar

Bossa de roba.

En Salvador i la Ramona amb la seva filla Montserrat, passejant per la vila un dia de mercat. Aquesta foto la van veure a l’aparador de cal Paco, i van entrar a comprar-la. Any 1942. Arxiu Montserrat Sala.

424

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Farmàcia Serdà

Farmàcia Serdà.

Farmàcia Bosch

Farmàcia Planas

Pots de farmàcia.

Farmàcia Miralles

425

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

els xarlatans cridaners, mirar com prenien la pressió arterial a la seva clientela i els induïen a comprar els miraculosos xarops o el seu ungüent de la serp, boines, màquina d’enfilar agulles de cosir i altres curiositats. Era el lloc preferit dels carteristes i de la mainada per observar una mona que portava un dels xarlatans. L’any 1951 es va fer un Primer concurso de charlatanes. Una majoria dels homes portaven al damunt un llibre de comptes,9 que era petit i pràctic. Els era molt útil quan feien una compra o venda de vi, ametlles, alls, bestiar, etc. L’utilitzaven per trobar les solucions als problemes de sumar, restar, multiplicar i dividir. També per comparar quilos, quintars, roves i lliures catalanes, o per reduir metres a canes. El dia de mercat s’omplien les adrogueries, els locals modernistes de la peixateria i la carnisseria, les botigues de queviures com ca La Marina, les de plats i olles, i no cal dir les merceries, com a can Ribalta i can Ramon Sala (aquesta avui dia manté encara el caliu dels últims 50 anys). Era usual anar a casa d’un cotillaire, recollir sabates al sabater i alguna peça a la tintoreria. També, anar a la paraigüera del carrer de Sant Francesc per

recuperar aquell paraigua gran que tant servei feia. Els carros donaven vida a diferents oficis: carreter, baster (cal Fesolet), ferrer (cal Mencior), esparter (cal Sabé), etc. A les cases de graners es podia comprar a l’engròs els sacs de garrofes i altres pinsos: ca l’Homs, cal Martorell, cal Pauses, etc. En aquests llocs mesuraven amb quilos, roves i quintars i treballaven amb camàlics. A ca l’Homs tenien una carreta amb un ruc; els dies de mercat repartien les comandes per tota la Vila allà on hi havia el carro. A la tornada de Vila alguns feien una parada a l’Apeadero o cal Tinons de Pacs. Abeuraven els animals i els lligaven a unes anelles de la paret. Mentrestant, els seus amos compraven i feien petar la darrera xerrada, comentant el que s’havien firat. Per a la mainada era esperada l’arribada del carro de mercat; es valoraven les petites coses que els portaven: la rajola de xocolata amb el seu cromo, un caramel amb el cromo de l’artista de cine enrotllat, un panet amb forma de cargol o amb forma de trena, etc. Així omplien a poc a poc els àlbums. Una col·lecció molt arrelada fou la de la casa Gallina Blanca: els cromos venien en uns sobres de pols litínic que es bevien dissolts amb aigua com a beguda refrescant.

Cromo.

Pàgina de llibre de comptes de butxaca.

426

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Per les destil·leries de Vilafranca, la venda sense envasar, era important pel seu negoci. L’any 1974 es va fer “El Plan General de Ordenación Urbana”, i el Servei Territorial de la comarca va prohibir la venda a granel.9.1

VOCABULARI CARTERISTA. Lladre de carteres. CONGRE. Peix teleosti, semblant a l’anguila, de 30 a 70 cm, de llarg. TAVERNA. Establiment on es ven vi i altres begudes al detall i se serveixen menjars. BASTER. Persona que fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments per a les cavalleries. CARRETER Persona que construeix carros i carretes. FÒRMULA MAGISTRAL. Prescrit per un metge, preparat per a un particular. XARLATÀ. Persona que, procurant atraure la curiositat dels passants, els ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc. UNGÜENT DE LA SERP. Pomada per fer untures al pit i curar la bronquitis. ABEURAR. Donar beure abundant (al bestiar). TORN. Tambor giratori d’eix vertical amb cloendes radials i obertures laterals que, col·locat en l’obertura d’una paret, permet de fer passar objectes de l’un costat a l’altre sense que la persona que hi ha a l’un costat vegi la que hi ha a l’altre costat. COTILLAIRE. Persona que fa, arregla o ven cotilles. PARAIGÜER/A. Persona que fa, ven o adoba paraigües. CAMÀLIC. El que té per ofici transportar coses de pes al coll.

Cistella tapada (xafardera).

Merceria Ramon Sala.

8 Ramona Figueras i Mas. Records orals. 9 Llibre de comptes de butxaca. Imprenta viuda Badia. Barcelona, 1912. Consta de diferents apartats: Mallorca, València i Catalunya, amb les reduccions de les mesures específiques de cadascun d’ells. 9.1 Article d’Antoni Sabaté i Mill al Setmanari Penedès. Els diaris de Vilafranca durant la transició (1971-1978) d’Enric Tomàs i Guix.

Ouera

427

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Factura de cal Carreter A les cases, les factures eren papers importants i els guardaven amb capses de llauna o penjats darrere d’alguna porta amb un penjador de ganxo, que era de ferro galvanitzat.

Reparacions més usuals que es feien als carros.

Factura casa Marina.

Penjador de ganxo.

Factura d’un graner.

428

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Factura. Varietats d’ametlles recollides a la zona.

Carro de vela amb les estores posades a cal Magí de Sers l’any 1957. Observem les aplicacions de cuiro retallat que porta la vela

Ametller florit i centenari dalt la serra de Brugueres.

Vano

429

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Moneda divisionària.

VOCABULARI TERÇA. Pes de carn o de peix equivalent a la tercera part de la lliura carnissera. UNÇA. Unitat de pes, la dotzena part de la lliura. LLIURA. Unitat de pes de valor molt variable segons els països i les localitats. LLIURA CATALANA. Unitat de pes catalana, dividida en 12 unces, equivalent a 400 grams al Principat, a 407 grams a les Illes i a 355 grams al País Valencià. LLIURA CARNISSERA. Lliura de 36 unces. ROVA. Pes equivalent a un quart de quintar o 26 lliures. CANA. Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, igual a 8 pams, 6 peus o 2 passos, que a Barcelona equivalia a 1,555 metres. QUINTAR. Pes equivalent a 4 robes o 104 lliures. PORRÓ. Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a 94 centilitres. PETRICÓ. Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró. BRI. Quantitat molt petita d’alguna cosa. PESSIC. Petita porció d’alguna cosa que es pren amb els dits.

GRAPAT. Porció d’alguna cosa que cap dins el puny o la mà closa. PAM. Distància que hi ha entre la punta del dit polze i la del dit petit tenint la mà oberta i els dits estesos. METRE. Unitat de longitut. MOSTA. Almosta, mesura de capacitat per a grans, equivalent a la quantitat que cap a la conca de les dues mans juntes. MOSTRA. En una roba, qualsevol retall petit. MANAT. Feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà. MALLAL. Mesura de capacitat per a grans i líquids, equivalent a 16 porrons. RAL. Moneda de diferents valors; situat a l’època que parlem, valia 25 cèntims. PELA. Pesseta en llenguatge familiar. BOCÍ. Tros, (de menjar, roba, etc.). A GRANEL. Sense envasar. A DOLL. A raig. MONEDA DIVISIONÀRIA. Moneda que representa una fracció de la unitat monetària. A L’ENGRÒS. En gran quantitat. BRAÇAT. Quantitat de sarments que cap a dins dels braços.

430

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Escorxant un conill a l’ombra del carro En plena tasca d’escorxar un conill al carrer d’una masia, les pells encara calentes les encastaven a una paret, on quedaven enganxades, a fi que s’assequessin i no fessin cucs; els altres residus els tiraven a una bujola. Allà l’any 1950 encara passava una família de pellaires de Vilobí, Els Pallotes, que amb la salutació de teniu pells de conill, les compraven a canvi de llumins o 5 cèntims. Més tard es pagava un ral per les pells blanques i 10 cèntims per les altres. Expliquen que vendre llumins estava prohibit i es feia d’amagatotis; també portaven teies amb paquets tapats per dalt amb un paper fi. De les pells de conill adobades en feien abrics, gorros i bufandes per a la canalla, especialment amb les de pèl blanc. El llenyer era un símptoma d’abundor de la família segons fos més o menys ple de feixos de vergues, que es col·locaven capiculats fent estiba. En Salvador era un pagès que tenia dots de saurí; per això, molts coneguts l’anaven a buscar quan havien de fer un pou. Utilitzava tècniques de radioestèsia: pel moviment que feia la vareta (branca d’avellaner silvestre o rebrot d’olivera tendra en forma de forca) coneixia si passava per aquell lloc una deu o veta d’aigua per sota terra. Paraules textuals seves: cal estar concentrat, s’agafa amb les dues mans el rebrot sol, i s’apuntala aquí al costat del cor, caminant recte i quan troba el contacte s’alça, se sap que hi ha molta corrent d’aigua o poca, per les vegades que s’aixeca. També es troba or. Tan sols fa 30 anys que amb aquest sistema encara es feien els pous a les cases. De la mateixa manera que es troba aigua, també es troba or amb un rellotge de butxaca de coure: el fan pendolar fins que fa un moviment circular; segons el moviment del rellotge es pot saber si se’n trobarà força o poca. Aquest era el sistema utilitzat per en Magí fuster de Bellver. Un altre saurí de la Rovira Roja fou en Joan de cal Xic. En Salvador, de jove picava l’ullet a les noies d’un cosidor de Vilobí, on anava la seva xicota, i li varen treure el renom de Pícali. Sovint anava amb boina i quan s’afaitava es deixava sempre les patilles amb punta, com l’artista de cinema Rodolfo Valentino

Estan escorxant un conill. Arxiu cal Salvador del Molí.

Rellotge de butxaca.

Filaberquí.

Forc d’alls.

431

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

dels anys 30; de vegades deia que se n’anava a escampar la boira. Dins la vida rutinària del camp hi havia dies en què el pagès es quedava a casa: l’endemà de ploure molt no es podia tocar la terra perquè s’hi feia escalibot; aleshores s’aprofitava per fer remendos i frioleres, treure farda de la casa, arreglar els conillers, els carros, preparar el celler, netejar patis i estable, també estellaven llenya per a l’hivern amb la maça i el tascó, després la capolaven amb la destral grossa. Entre les eines hi tenien les tenalles, un xerrac de mà i el filaberquí. Les dècades dels anys 30 i 40 va ser molt extens el cultiu d’alls a tot l’Alt Penedès, cosa que va convertir el mercat de la plaça dels alls de Vilafranca com el més important de Catalunya. Per vendre els alls, els enforcaven. Dies abans havien anat a buscar boga a la riera; un cop seca, amb les tires de boga i les cues dels alls feien unes trenes on la cabeça dels alls quedava en filera. Ajuntaven dues trenes per dalt i quedava el forc d’alls fet. Quan no tenien boga, feien el forc amb sègol. Enforcar els alls era feina de dones. També es venien alls lligats a manats. Dintre els patis hi tenien molts departaments, dependent de la varietat dels animals. A vegades feien un sostremort i l’apuntalaven amb barres d’arbres de la muntanya. De nit, els patis sovint estaven habitats per ratolins i rates, i una de les feines dels homes era anar a matar rates. Consistia a fer-los llum de sobte i amb un bastó donar garrotades fins que els gats les agafaven per menjar-se-les. A la canalla els feien aguantar el llum d’oli mentre observaven l’espectacle. També paraven rateres en llocs estratègics amb miques de cansalada dintre de la ratera.

VOCABULARI PELLAIRE. Persona que adoba i ven pells. BUJOLA. Atuell de la forma d’una galleda, però més baix i més ample, que serveix per a rentar plats, rentar-se els peus. BOINA. Gorra rodona, d’una sola peça, de llana o feltre. FEIXINER. Munt de branques primes. PILÓ. Bloc feixuc de fusta dura, sobre el qual es posa allò que s’ha de tallar i capolar. DESTRAL. Eina de tall formada per una fulla acerada proveïda d’un mànec de fusta, en angle recte, en el mateix pla de la fulla. ESTIBAR. Posar llenyes en piles ordenadament fetes. SAURÍ. Persona que amb una vareta a la mà, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies o altra cosa oculta sota terra. RADIOESTÈSIA. Pràctica de detecció de corrents d’aigua, de minerals, d’objectes amagats, etc. basada en la sensibilitat de certes persones a les radiacions emeses o absorbides pels cossos que té a prop. VETA. Corrent d’aigua subterrània. FARDA. Conjunt de coses més aviat inútils que fan d’embaràs, que enfarfeguen i de les que es podria prescindir. SOSTREMORT. Paret construïda entre el sostre i el terra per aprofitar l’espai. CAPOLAR. Tallar en trossos petits. ENFORCAR. Fer forcs (d’alls, de cebes). FORC D’ALLS. Trena de joncs, d’espart, etc., on se subjecten per les cues una partida d’alls, de cebes, etc. RATERA. Parany per a caçar rates. TASCÓ. Peça de ferro que serveix per esberlar troncs. LLENYER. Lloc on és guardava la llenya. FILABERQUÍ. Trepant consistent en una maneta semicircular o de doble colze, en un dels extrems de la qual se subjecta la broca o l’instrument perforador i en l’altre hi ha un pom.

Ratera de caçar ratolins. Maça i tascó d’esberlar i estellar llenya.

432

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Carruatge de morts A la Rovira Roja hi havia famílies aconductades amb el metge de Guardiola de Font-rubí i d’altres amb el de Sant Martí Sarroca. El més antic que la gent recorda que passava per les cases és el Dr. Càndido Pujavet Martí. Anava a peu, caminava molt de pressa i acostumava portar espardenyes blanques plenes de pols. Es té constància d’altres doctors, com el Dr. Alejandro Culla, l’any 1902, i Antonio Tomasa Domènech, l’any 1939. A la postguerra, una majoria de les famílies del barri els visita el Dr. Ramon Roig de Sant Martí. Els primers anys passava per les cases muntat dalt d’un cavall, però aviat va anar amb bicicleta. Malgrat les deficiències de l’època, era molt positiu l’aspecte humà de la relació pacient - metge. Les seves medicines eren molt ben acceptades i tots els que ara tenen de 60 a 80 anys recorden com visitava i feia ensenyar la llengua, i tenen encara la marca al braç de la vacuna de la verola feta per ell amb una plumilla. Tot i el seu caràcter peculiar, era estimat. Malgrat ser un senyor de carrera, sintonitzava molt amb les famílies més humils; li deien el metge dels pobres.10 Tenia grans desavinences polítiques i de tota mena amb gent rica del poble. Sabia entomar les situacions i no feia escarafalls quan trobava una habitació guarnida de robes vermelles amb els malalts de xarampió. Va tenir una mort tràgica als 42 anys, l’onze de juny de 1958 (suposadament assassinat per un sicari). La meva àvia Carmeta va dir-me com qui explica un secret que els rumors deien que era maçó.11 El seu enterro fou multitudinari, amb molta representació comarcal; fins i tot els infants de les escoles del poble varen anar a acomiadar el seu metge. Va ser enterrat al panteó número 6 del cementiri del poble, al primer mausoleu per l’esquerra. Les famílies benestants mantenien la devoció de passar el Rosari cada dia; d’altres només en dies puntuals: quan hi havia un difunt a la casa o quan feia els 40 dies de la seva defunció; per Tots Sants es resava el rosari pels difunts de la família; els nens i nenes més grans eren els encarregats de passar-lo. La idea de la mort estava present en moltes vi-

L’enterrament del Dr. Roig, passant per davant de la Casa de la Vila. Veiem les nenes de l’escola, totes amb mantellina, i les personalitats de l’Ajuntament. En Pepet Teixidor, assegut dalt del carruatge, porta les brides dels cavalls. Fotografia Lluís Gili.

Recepta.

Recordatori.

433

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

vències quotidianes; per exemple, hi havia qui quan anava a dormir i deia bona nit i bon hora, li contestaven bona mort quan sigui hora. Es feien comentaris, a fulano/a li ha arribat l’hora; ha fet la fi del cagalaxtits. Els difunts es vetllaven tota la nit a les cases amb la caixa recolzada entre dues cadires, tapada amb un llençol, i amb les mans entrellaçades els hi creuaven un rosari; també a dins la caixa la família hi posava una veta allargada com la seva alçada, tot dient: si vols fer via, agafa’t amb la guia (costum encara vigent). Antigament, l’endemà d’una defunció s’obrien totes les finestres de la casa i es cremava la màrfega on havia mort. Els familiars portaven dos anys de dol si era d’un pare, fill o marit; un any si tenien un altre grau de parentiu. El dol consistia a vestir-se de negre de dalt a baix, tapar-se el cap amb un vel espès dins l’església, agulles de pit i arracades de botó negre, no assistir a festes, ni escoltar la ràdio. Els homes portaven botons negres a les camises, gastaven espardenyes de betes negres, mocadors de butxaca amb voraviu negre i quan s’arreglaven por-

taven una franja de roba negra damunt una màniga. Algunes famílies usaven paper d’escriure cartes amb voraviu negre. L’últim any de dol anaven de mig dol: amb colors blanc i negre, lila o gris. Les cases humils tenyien la roba de negre fent-la bullir dins una marmita amb pols de Tintes Ibèria, remenant amb un pal molta estona sense parar. Moltes cases, a dalt les golfes hi tenien un bagul (l’anomenaven mundo), on guardaven la roba de dol. Si a les converses s’anomenava una persona morta, era costum dir al cel sia; descansi en pau o també Déu l’hagi perdonat/ada. Quan passaves per davant d’un cementiri calia resar un parenostre pels difunts, així també quan les campanes tocaven a morts. Es diu que les besàvies d’abans sabien distingir pel so si el difunt era home, dona o un albat. L’antic cementiri era a dalt la Roca. Durant l’enterro, els familiars i veïns acompanyaven el difunt a peu i amb silenci fins a la església: el capellà i l’escolà, vestits amb roquet, portant la creu caminaven al davant; darrere el difunt, els homes i tot seguit, les dones portant un vel negre llarg i espès

Rebut d’aconductat.

Rebut de cotxe de morts.

Antonio Tomasa. Alejandro Culla.

434

DELS DIFERENTS CARRUATGES

els suïcides i els no batejats, en un terreny sense consagrar adossat darrere del mur de ponent del cementiri. Les persones que havien conviscut en incest (relació sexual entre parents, dins els graus en què està prohibit el matrimoni), sense obtenir la dispensa, hi eren enterrats. Antigament no podien faltar a cap casa plantes de crisantems i pensaments: les seves flors feien companyia el dia de tots sants als difunts del cementiri. Es una tradició que encara perdura, malgrat que les flors d’ara, moltes no siguin autòctones. Als barris de la Rovira Roja i can Sogues, durant la postguerra havien fet una agrupació pròpia per pagar-se l’enterrament cada família pagava 10 pessetes al mes. Es té constància d’aquest fet fins a l’any 1963.

Cementiri de Sant Martí Sarroca a finals del s. XX.

(l’aguantaven pel cos, amb agulles de cap negre) si eren familiars directes, les altres amb mantellina. El difunt era portat a pes de braços amb un baiard, pels socis de la Germandat del Sant Crist;12 pel camí paraven a descansar a llocs determinats: els de la Rovira Roja, a dalt la serra de Brugueres i al tomb de can Sogues (on hi havia la casa de ca l’Amadeu, que ja no existeix). Allà posaven la caixa del difunt damunt una taula preparada per la casa més propera, per respecte mai el deixaven a terra. Quan s’arribava al cementiri, el capellà amb el salpasser aspergia aigua beneita sobre el difunt i li cantava les absoltes. En els dies propers se celebraven els funerals pel difunt/a. Es varen fer enterraments a peu fins a la dècada dels anys 60. Aviat es va generalitzar llogar el carruatge dels morts que anava tirat per cavalls, més o menys de luxe (cortinatges de vellut i plomalls negres), segons l´estatus social de la família. L’enterrament era de 1a, 2a i 3a categoria; la diferència eren més cavalls i més capellans. Quan es va construir el cementiri nou l’any 1868, moltes famílies compraren nínxols. Alguns avis de més edat recorden haver sentit explicar que la gent va anar-hi a treballar. És de planta rectangular, amb nínxols adossats al murs. Presideix el cementiri, una capella dedicada al Sant Crist i a cada costat hi trobem 5 mausoleus, corresponents a les famílies benestants d’aquell temps. És una mostra fefaent de com marcaven les classes socials en aquella època. Entrant al cementiri, a mà dreta hi ha una sala. Expliquen que hi havien fet autòpsies damunt d’una taula llarga de marbre. Quan moria un albat, deien que la seva ànima anava als llimbs; si no estava batejat, l’enterraven amb

Títol 1912.

Títol 1937.

435

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Agulla de pit i arracades de dol.

Mausoleus i nínxols.

VOCABULARI ROQUET. Sobrepellís de mànigues curtes. SOBREPELLÍS. Vestidura blanca de lli, amb mànigues molt amples, llarga aproximadament fins a la cintura, que es posen els capellans sobre la sotana en les processons, en els enterraments. ALBAT. Criatura morta abans de tenir ús de raó. LLIMBS. Lloc on van les ànimes dels infants morts sense baptisme. ABSOLTA. Respons cantat o resat en sufragi d’un difunt. FUNERAL. Ofici en sufragi de l’ànima d’un difunt/a. SUFRAGI. Obra bona que s’aplica a la salvació de les ànimes dels difunts. BAIARD. Aparell format per dues barres llargues paral·leles amb una plataforma al mig per a transportar-hi malalts, difunts, ferits, etc. MAUSOLEU. Tomba monumental. CEMENTIRI. Segons la seva paraula etimològica derivada del llatí Caementerium, a la seva vegada derivada d’altra paraula grega, és sinònim de dormitori i, per tant, vol significar el lloc on dormen els morts

ACONDUCTAR. Concertar amb un metge, la prestació dels seus serveis mitjançant el pagament periòdic d’una quantitat determinada. SICARI. Assassí a sou. FRANCMAÇONERIA. Associació secreta de persones unides per a propòsits fraternals que usa com a emblemes certs instruments de l’ofici de mestre de cases, com nivells, escaires, etc. Un dels seus lemes diu “oposar-se sempre a la tirania i a l’arbitrarietat exercides per l’home sobre l’home”. CARROSSA. Cotxe de cerimònies, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer. ROSARI. Res de grans enfilats separats de deu en deu per un gra més gros, i nuat en els seus extrems a una creu, el qual es fa servir per a comptar les avemaries. VETLLAR. Passar la nit prop d’un malalt, d’un mort. DOL. Aflicció causada per la mort d’una persona estimada. Senyal exterior d’aquesta aflicció en el vestit, en els paraments, etc. TENYIR. Impregnar d’una matèria colorant, canviar el color d’una tela.

10 Palmira Ivern i Ràfols de cal Pau Cruset. Vivències. 11 La francmaçoneria era present clandestinament en el nostre país, intentant mantenir vius valors com: la llibertat, la fraternitat, el

lliure pensament. El 1939 fou prohibida a tot l’Estat espanyol. 12 Joan Galimany i Pera de la Masia. Vivències de l’enterrament d’un difunt del barri de Les Cabrunes. 436

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Cotxe de línia A primeries del segle XX, els trajectes públics entre Vilafranca i les poblacions veïnes es feien amb tartana. Consta que l’any 1913 es feien 3 torns diaris de tartana per anar i tornar de Vilafranca a Torrelles de Foix. Hi ha el record antic d’en Cuitora, que feia el trajecte de Vilafranca fins a Torrelles. L’any 1928 es va formar la companyia que en deien La Torrellenca: la tartana fou substituïda per cotxes Fords T, que tenien el sostre molt baix; les carrosseries i els seients de fusta i els bitllets eren de 1a, 2a i 3a categoria, valien 19, 16 i 13 cèntims respectivament, segons fossin seients de davant o de darrere.13 13.1 L’any 1930 passava per Sant Martí Sarroca La Hispano Igualadina cap a Pontons i la Hispano Llacunense cap a la Llacuna. Aquest Hispano Suiza de la foto és l’automòbil que durant molts anys va fer el trajecte de Guardiola, Vilobí, les Cabanyes i Vilafranca, vulgarment l’anomenat cotxe de línia. Era propietat de la família de cal Barraques. Anys més tard fou conductor en Pau Manso, de Guardiola de Font-rubí. La cotxada era de 25 a 30 persones; el portaequipatges de dalt, sobretot el dia de mercat, acostumava a anar ple de cistells i paquets, i també hi anaven els sacs del servei de correus de cada poble. S’hi pujava per una escala del darrere. Això encara passava la dècada dels anys 50. A la Rovira Roja es repartien les opcions d’anar a buscar el cotxe de línia a Guardiola o a la parada de can Sogues, on hi passaven els cotxes que venien de Pontons. Era una mitja hora de caminar a peu. Sort que, a l’hivern, moltes vegades, l’Emília de ca l’Amadeu (casa a peu de carretera) deixava escalfar les mans a la vora del foc a les persones que esperaven el cotxe. A la postguerra, en Pepito Rafecas de Torrelles, va guiar amb prudència el cotxe de línia de Vilafranca a Pontons, molts anys sense tenir carnet de conduir, juntament amb en Gardet, que feia de cobrador. Recorden que el cotxe tenia el volant a la dreta i que circulava molt a poc a poc, quan funcionava amb gasogen i que a la pujada de cal Caldes sempre hi havia ciclistes agafats a l’escala del darrere.

En Jaume Raventós, reparant el cotxe de línia de Guardiola.

Cotxe de línia Hispano Igualadina a la plaça del poble de Torrelles de Foix, l’any 1952. Arxiu Cuyàs, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

L’any 1876, el Sr. Lleó (propietari de can Lleó), va promoure que es transformés en carretera l’antic camí veïnal de Vilafranca a Torrelles de Foix. Els propietaris que cediren terrenys els deixaren plantar oliveres; aquest fou el cas de les oliveres que hi havia a peu de carretera en terreny de can Sogues.14 A la resta de la carretera hi havia plataners. Els primers cotxes circulaven a 30, 50 i més tard a 60 km per hora, sota l’ombra fresca dels agegantats plataners, fins que la Diputación Provincial els va fer tallar l’any 1960 i amb ells van esborrar-se molts records de tota una època: les anades i vingudes a Vilafranca dels pagesos de la contrada, protegits per la seva ombra, a peu, amb bicicleta o amb carro. 437

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Era normal trobar-se els peons caminers de carretera que periòdicament passaven a netejar les cunetes i a tapar clots, fent anar aquella màquina piconadora amb el corró que anava endavant i endarrere; els trencalls estaven senyalitzats pels antics pilons de pedra picada. Un record especial són les tristes imatges dels soldats republicans quan a la retirada passaven per la carretera corrent i menjant la carn mig cuita de les cassoles de les cases, perquè els nacionals els seguien de prop. Els bons observadors recorden els senyals que hi havia cada 3 o 4 arbres de la carretera: eren unes peces blanques rodones per on havien penjat, durant la guerra, els fils del telègraf per comunicar-se entre les diferents posicions de les seccions de transmissions.15

Pilons.

VOCABULARI COTXE DE LÍNIA. Carruatge de dues o quatre rodes destinat al transport de passatgers, que periòdicament fa un recorregut per uns mateixos pobles. PLÀTAN. Arbre caducifoli de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades. Subministra una fusta de bona qualitat. PILÓ DE CARRETERA. Pilar petit de pedra picada, generalment de forma de tronc de con, col·locat a les carreteres per a senyalitzar un punt singular de perill o trencall. PEÓ. Persona que treballa en una feina que no requereix saber un ofici. TELÈGRAF. Aparell per a transmetre missatges a llarga distància per mitjà de senyals convinguts. ALFABET MORSE. Alfabet telegràfic compost de punts i de ratlles.

Màquina de corronar la carretera. Arxiu GRAS S.A.

Carruajes que partiran.

13 Retalls i curiositats històriques de Torrelles de Foix. J. Pardo, A. Parellada i J. Güell. 2005. 13.1 DOSSIER. La Fura, 15 de maig 1992.

14 Carmeta de cal Míliu. Testimoni oral. 15 Samuel Morse va inventar el telègraf (1832), i l’alfabet Morse, codi per comunicar-s’hi. 438

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Un comerç oblidat dins els boscos penedesencs Per la dècada dels anys 40 era usual aquest model de bicicleta per a noies, en el qual s’observa la xarxa que portava damunt la roda del darrere a fi que no s’hi enganxés la faldilla. També, sota el seient, la bossa de les eines que s’utilitzava en cas de rebentón (punxar les rodes). Era l’època en què els nens portaven pantalons de golf i les nenes, mitjons i faldilla llarga fins sota els genolls. Hi ha qui recorda les corregudes amb bicicleta d’una minoria d’adolescents de la zona, quan a les 8 del matí, gelats de fred, anaven cap a Vilafranca a l’acadèmia Mencía a fer el comerç i a l’antic Institut Milà i Fontanals per estudiar el batxillerat. De tant en tant ens havien de posar en filera per donar pas als camions carregats de rolls, amb el seu drap vermell penjant a la punta del roll més llarg del darrere. Venien de la serra d’Ancosa i de les muntanyes de la Llacuna. Els comerciants de fusta de la comarca, els dissabtes, ajustaven la venda, tancant preus, al bar Esteve de Vilafranca; havien fet els tractes amb els amos dels boscos o amb intermediaris: lloc, pendent o pla, nombre d’arbres, preu, camí proper per carregar el camió, llicència, etc. Sortia més car quan havien de llogar mules (animals de bast) per traginar els rolls a peu de camí. Naturalment, era més barat si els esllavissaven (caure pel vessant). Els arbres més freqüents eren: pi, àlber poll o àlber blanc. El pi melis era de fusta especial, per fer mobles de més qualitat i es pagava més car. Havien sigut senyalats amb una creu blanca, uns dies abans pels qui havien anat a marcar rolls, copsaven la mida abraçant la soca de l’arbre, de mida més petita no es podien tallar. Llavors, amb una serra que l’agafaven entre dos homes, serraven l’arbre a una determinada altura perquè tornés a rebrotar. Per fer el transport era necessària la guia, que, els comerciants de fusta havien d’anar a buscar a la caserna de la Guardia Civil amb antelació. Un cop els camions arribaven a Vilafranca, anaven a la bàscula pública, per tal de pesar els rolls, i d’allà a un magatzem de fusta, a una fusteria o al camp dels rolls. 16

A Sant Martí Sarroca, per allà els anys 60 hi havia una família que tenien rucs i els llogaven per treure llenya dels boscos. De les branques primes, en feien fogots, molt buscats per fer foc als forns de pa. Els troncs petits eren aprofitats per mantenir les piles de les carboneres que es trobaven dins les clarianes dels boscos, d’allà sortia el carbó que venien a les carboneries per a les estufes, fogons, cuines econòmiques, brasers i planxes de carbó. Amb branquillons feien el carbonet. El carbó el venien a tant el sac, la senalla o el quilo.

L’Emília de cal Madroneta amb la bicicleta. Arxiu cal Madrona.

439

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Els rolls tenien moltes utilitats: bigues per als sostres de les cases, grues dels pous dels horts, pals de la conducció elèctrica, fusta per a mobles, llom d’escales, bótes i portadores, etc. Els troncs de les branques superiors i tendres els tallaven amb una destral a trossets de 15 centímetres, els esberlaven i estellaven a tires: eren les teies que es posaven entre la llenya o el carbó tant a les cuines econòmiques com a les llars de foc. La fusta resinosa cremava amb molta facilitat. Venien les teies en manats de 10 o 20 unitats lligades amb un filferro a les carboneries i els magatzems de fusta. Cap als anys 50, el preu era d’un ral (0,25 cèntims). També feien uns petits tacs de fusta, d’uns 2 centímetres de costat, que servien per posar dins d’una espècie d’estufa amb xemeneia que portaven alguns cotxes, tractors, cotxes de línia i camions quan funcionaven amb gasogen. Al cremar la fusta o carbó i també closques d’ametlles, es generaven diversos gasos, com el monòxid de carboni, i amb una petita modificació en els motors de gasolina permetien moure el vehicle. Això passava a la postguerra, quan no hi havia gasolina al mercat durant les restriccions. Quan un dormia amb un son fort li deien que dormia com un tronc.

Factura de bici.

Impost de bicicletes.

D’esquerra a dreta són: Montserrat de can Serra, Rosita i Carmeta de cal Benet, M. Mercedes, Josep de cal Japó, Conxita, en Jaumet de cal Piu i en Pere de cal Tic.

Carretera de Sant Martí en la dècada dels anys 20. En un primer pla, l’antic magatzem modernista de cal Martorell; al fons, la pila de rolls davant de cal Magí fuster.

440

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Xerrac de llenyataire.

VOCABULARI PANTALONS DE GOLF. Pantalons amples agafats sota els genolls. INSTITUT MILÀ I FONTANALS. Inaugurat el 1933 en època republicana. Va ser l’únic institut oficial de la comarca de l’Alt Penedès, del Garraf i de l’Anoia, que totes les classes socials tenien a l’abast. A la postguerra va sobreviure fins l’any 1952 amb el nom de Instituto de Enseñanza Media “Milà i Fontanals”, malgrat la bona voluntat d’alguns pares i professors de mantenir la coeducació, mai va ser igual que abans. ROLL. Peça de fusta que consisteix en el tronc d’un arbre del qual s’han separat la brancada i les arrels. GASOGEN. Aparell que serveix per a fabricar un gas.

Passant el corró pel camp de futbol de Vilafranca amb un tractor amb gasogen.

16 Vivències de Ma. Lluïsa Bertran i Marqués, filla d’un comerciant de fusta, de Vilafranca del Penedès. 441

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Camins d’abans i d’ara Una de les herències ancestrals més preuades que es tenen actualment són els camins, entrecreuant-se i donant l’aparença de llargs laberints que cobreixen la terra. Des de molts anys ens els fem nostres, alguns desapareixen a poc a poc amb les generacions que hi han passat: són els antics camins de ferradura amb els seus trencalls i dreceres sovint fressades per la gent quan anaven a peu d’un lloc a l’altre. Alguns d’aquests camins es deien camins de sagrament, perquè hi passava el capellà quan portava el Viàtic a un malalt o moribund. Generalment eren dreceres que travessaven rieres o camps. Es mantenia la tradició que sempre més serien respectats com a camins. Hi havia la via Mercadera, que creuava el Penedès de llevant a ponent, sortint de Barcelona en direcció a Lleida; era com l’artèria principal d’altres camins que la unien amb els diferents pobles. Antigament es practicava la transhumància. Per la Rovira Roja encara queda el camí de la carrerada que ve del cementiri de Torrelles, passa per cal Ferro i salta cap a Guardiola, continua per la Sala de Vilobí i travessa la muntanya de Sant Pau fins a Vilafranca. Al barri de Brugueres hi ha el camí dels Horts, que passa per davant de la Masia i segueix pels horts de Vilobí, fins a arribar a la Sala. Antany era una antiga carrerada. En temps remots, la carretera de la Rovira Roja a Guardiola era un camí ral, igual que el camí que baixa de la Llacuna, passant per Sant Joan de la Massana, cap a Vilafranca. Altres camins anomenats de carro són: el de Mas Roig a Mas Guineu, el de la Pairal, el de Bellver, el de cal Piu, el de les Guixeres per cal Miquelot, el dels Carros de Brugueres passant per les Tres Puntes fins a Bellver, el Pas de Muletes a la Mansiona17 i un antic

camí de carro que ja no s’utilitza: és el que comunicava la carretera de la Rovira Roja amb la de cal Miret, des de cal Sastret passant pel mig del baluard de Brugueres i travessant la riera. Dins els boscos i muntanyes es troben encara viaranys i senders que, entremig de les balmes folrades de molsa, hi emergeixen com fils de teranyina: els carreranys i camins d’abeurada, tot seguint la direcció de l’aigua que s’escorre de la pluja, cap a les fondalades i torrents. S’han trobat rebuts que testifiquen que durant certes èpoques, alguns terratinents feien els camins seus, és a dir: cobraven un dret de pas als pagesos que tenien la necessitat de passar amb el carro per anar a treballar terres allunyades.

Permís de circulació.

Berta Arenas, jugant amb un carro l’any 2000, davant de l’esquelet del carro vell.

Permís particular.

442

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Fins fa poc, els homes del camp mantenien la tradició d’adobar camins de forma sistemàtica tot l’any; era una manera d’ajudar-se entre veïns. Actualment, amb la mecanització del camp, són els ajuntaments els que els mantenen i asfalten, tot i que, de mica en mica, s’obliden aquells camins que van desapareixent. Era habitual a la postguerra veure passar, entremig dels carros, en Josep i l’Antònia de can Sègol damunt d’una motocicleta amb sidecar; també la Rúbia de la Massana. Aquest model de moto Guzzi, va ser de les primeres motos que cap als anys 50 passava per la carretera. Tenim una imatge encara present: l’home conduint i la dona, asseguda de costat al darrere. No quedava bé que la dona anés eixarrancada; eren èpoques de portar faldilles i, a més, algunes eren de tub.

Moto Guzzi Hispania de 65 cc. Restaurada per en Lluís Grau Sala.

VOCABULARI CARRERADA. Camí ramader, que segueix el bestiar quan puja a muntanya o en baixa. CAMÍ DE SAGRAMENT. Antic camí de ferradura fet per passar el Viàtic. DRECERA. Senda o camí que porta dret a una banda, que serveix per abreujar el camí. CAMÍ RAL. Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres. CAMÍ DE FERRADURA. Camí per on pot passar una haveria, però no un carro. CAMÍ D’ABEURADA. Camí d’anar a beure els animals. CARRERANY. Camí estret, corriol. VIARANY. Sendera. Camí estret per a vianants. TRENCALL. Camí travesser. RÚBIA. Model de cotxe fet d’apanyar un taxi vell. Un cop tallat per la meitat li posaven la carrosseria de fusta. SIDECAR. Caixa muntada sobre un bastiment proveït d’una roda lateral i amb un o dos, fixada a un dels costats d’una motocicleta.

Pont d’en Xarina per on passava l’antiga carretera de la Rovira Roja. Al fons, el camí dels Horts.

Antic camí de carros.

17 Magí Suriol i Romagosa. Testimoni oral. 443

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Annexos Evolució gràfica dels hàbits, usos i costums de la vida quotidiana i dels seus carruatges, des de l’any 1870 al 2000, Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès

1870 Usual

Home

1920 Dona

Usual

1940 Usual

Poc

1975 Usual

Abeurar Aconductar-se Anar a buscar el cotxe de línia Anar a mercat amb carro Anar a vendre al mercat Anar al mercat Anar amb tartana Carro de torn Comprar carbur Cuidar arneres Enforcar Enterraments a peu Escorxar conills Escurar la comuna Fer formiguers Fermar Fórmula magistral Passar el rosari Portar boina Portar faixa Portar davantal Portar gorra

444

Poc

2000 Gens

Usual

Poc

Gens

Home

Dona

DELS DIFERENTS CARRUATGES

1870 Usual

Home

1920 Dona

Usual

1940 Usual

Poc

1975 Usual

Recollir pells de conill Regatejar Renegar Tenyir roba Traginar fogots Vetllar els morts Escoltar xarlatans Vendre licors a granel

445

Poc

2000 Gens

Usual

Poc

Gens

Home

Dona

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS

Vocabulari de pesos, mesures i utensilis per mesurar A granel A preu fet As Balances Barral Barraló Bàscula Bocoi Bocí Bot Bóta Bri Cana Càntir Canya Carga Carretada Cassa Cens Cèntim Cinta mètrica Cofí Cove Dinamòmetre Dotzena Faldada Feix Fillola Fita Forc d’alls Galleda Garba

Garbera Garrafa Garrafó Gavella Gorra Graduador Grapat Joc de pesos Jornal Jovada Lliura Lliura carnissera Lliura catalana Mà Mallal Manat Mocadorat Mos Mosta Paca Pam Paner Paper moneda Parellada Pela Penca Perol Pesseta Pessic Petricó Peu Picotí

Pitxell Porró Porrona Portadora Quartà Quartera Quintar Ral Rellotge de butxaca Rellotge de pèndol Rellotge de sol Romana Rosari Rova Sac Saca Satrot Semis Senalla Terça Terme Tona Torna Tres quartans Unça Xavalla Xavo Xeringa

Balances i joc de pesos.

Romana.

Rosaris.

446

DELS DIFERENTS CARRUATGES

Vocabulari de carruatges i guarniments d’animals de càrrega Abeurar Argolla Arreu Acular Barret de cavall Bastet Bastiment de carro Botó Brida Cabeçada Carro Carro de bóta Carro de torn Carro de vela Carro de vela de punxa Carrossa Cascavellada Cavalcar Clàvia Collar Cotxe de morts Cotxe de línia Desbocar Descans

Desguarnir Dringar Estable Estora Estringuet Estríjol Estringar Euga Fre Fusell Galga Guarnir Guardapolvo Guit/a Guitza Llum de carro Llum de bicicleta Matxo Menjadora Mordassa Morralles Morrió Mosquitera Mul

Pallada Picarol Pinso Quadra Raig Regna Retranga Ronsal Sanatxo Sarró Sella Sèu Sofra Tartana Tir Tralla Travar Trilla Trot Ulleres de batre Vela Ventrera Xarret Xurriaques

Llum de bicicleta.

Llum de carro.

Ferradura.

447

Aquest llibre s’ha finançat en part a través d’un projecte de micromecenatge. Volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones i empreses que hi han participat: Família Valls Miralles Pere Gual Vila Carla Teruel Pardo Lídia Teruel Pardo Marta Almirall Galimany Salvador Nogués Ma Teresa Carbó Figueras Núria Bosch Berta Arenas Ma Lluïsa Bertran Marquès Joan Torné Suriol Josep Sivill Civil Josep Arnan Piñol Fina Duocastella Larroya Clàudia i Pol Arenas M. Teresa Domènech Josep Tort Josep Esteve Sogas Família Galimany-Alsina Albert Espona Quim R. Vendrell Edi Weigand Ruben Ametllé i Gutiérrez Carme Alsina Sánchez Dolors Vendrell Gual Joan Gual Vila Joan Ferré Núria Bergé Josep Segura i Estalella Xavier Cusido Joan Saumell i Caralt, de les Cabanyes Àngels Ferré i Carbó Gracià Sánchez Font Lluís 1954 Xavier Argemí Fina Carol Masana Lageneta

Laia Sallarès i Jordi Maduell Marcel Francesc Arenas Bosch Judit Pinyol mgonza47 Teresa Josep Mestre i Gracia Vicens Carbonell Virella Daniel Agut Marc Orozco Manel Rouras Mercè Campanera Josep Maria Calaf Gozalo Uca Moya de León Joan i Consol Gerard Cañadas Rita Argilaga Adam Pepi i Tòfol Salva Arenas Sala David Perez Josep Ràfols Teresa Font M. Victòria Maduell Josep Matas Benet Arenas Sala Àngel Rovira i Turdiu Joan Solé Bordes Jaume Girona Xavier Miret i Mestre Montserrat Sala Graupera Montserrat Santacana Antoni Batet Nin Jeroni Xavier Cadafalch Boada Jaume Cela Lluís Mauri Miquel Raventós i Surià Joan Centellas

Jordi Ciscu Pere Rovira i Alemany Victòria Vila Joan i Mercè Josep Bricullè Dani Weigand Laia Arenas Sala Anna Weigand Francesc Arenas Sala Mercè Abeyà Isabel i Evarist Teresa Sala Figueras Cristina Xavier Piñol Pujadó Mª Carme López Isabel Eloi Miralles Montserrat Arenas Sala Joan Carles Aureli Diaz Jaume Solà J. M. Tort Anna Piguillem Jaume Carbonell Victor i Montse Laia Altarriba

També el nostre agraïment a totes aquelles cases que ens han cedit fotografies: Brugueres Ca l’Enric Arrendador Ca la Teresona Cal Casavelles Cal Cisco Taberner Cal Compte Cal Fanguet Cal Fèlix de la Gralla Cal Jaume Rita Cal Japó Cal Jaumet de Sers Cal Lluís de la Galzerana

Cal Madrona Cal Magí de Sers Cal Mames Cal Nen Cal Paret Magí Bort Cal Pastor del bens Cal Pau Piu Cal Pepito de Sers Cal Peret Mames Cal Quim Cal Ramón Benet Cal Salvador del Molí

Cal Sastret Cal Sègol Cal Teiu Cal Ton del Piu Cal Xarina Cal Xic Rita Can Serra La Masia Sers La Massana

Índex general

De les fonts primàries Introducció.........................................................................................................................................................................................15 Bloc temàtic

Forn romà de can Sègol.....................................................................................................................................................17

Colla de fer estaques davant El Fornot.............................................................................................................................19

Molí rotatori...........................................................................................................................................................................21

Rajola d’arc romà..................................................................................................................................................................22

Casaments a l’església parroquial de Santa Maria de Sant Martí Sarroca...................................................................23

Interior del temple romànic.................................................................................................................................................27

Cobles de nuviances............................................................................................................................................................28

Imatge romànica de la Mare Déu de Sarroca...................................................................................................................30

Goigs a llaor de Santa Maria de Sarroca...........................................................................................................................32

Mènsules de l’exterior del temple......................................................................................................................................33

Pica beneitera de l’antiga ermita de Sant Salvador de la Rovira Roja...........................................................................36

Ermita romànica de Santa Apolònia de Sant Joan de la Massana................................................................................38

Fita de les Tres Cares............................................................................................................................................................40

Can Serra de la Rovira Roja.................................................................................................................................................43

Barraca de vinya i de pastors...............................................................................................................................................44

El riu Foix................................................................................................................................................................................47

Can Sogues............................................................................................................................................................................48

Annexos

Índex de topònims................................................................................................................................................................51

Recull dels noms i renoms de les masies a les diferents barriades................................................................................52

Fonts d’informació i consulta..............................................................................................................................................57

Dels testimoniatges de passades generacions Introducció.........................................................................................................................................................................................63 Bloc temàtic

Avis de cal Pastora, segle XIX.............................................................................................................................................64

Padrins de ca la Teresona....................................................................................................................................................66

Embigat amb jàssena de la masia de Sers.......................................................................................................................68

Caseriu de la Massana.........................................................................................................................................................72

Fotografia de casament, època modernista....................................................................................................................74

Nen amb cavall de cartró i jocs tradicionals.....................................................................................................................76

Retrat de Primera Comunió................................................................................................................................................79

Formació moral i religiosa...................................................................................................................................................82

Família de cal Lluís de la Galzerana...................................................................................................................................84

Soldat d’infanteria................................................................................................................................................................86

Màquina de cosir Singer de primeries de segle XX........................................................................................................88

De la Rovira Roja a Barcelona.............................................................................................................................................90

Vestits i pentinats d’època..................................................................................................................................................92

Calendaris..............................................................................................................................................................................96

Postals d’època.....................................................................................................................................................................98

Annexos

Evolució gràfica d’hàbits, usos i costums de la realitat quotidiana,

des de l’any 1870 fins al 2000............................................................................................................................................100

Testimoniatges de Vilafranca del Penedès, cap de comarca.......................................................................................101

Dels fets socials i polítics Introducció....................................................................................................................................................................................... 107 Bloc temàtic Mossos d’Esquadra a l’Alt Penedès................................................................................................................................ 108 Germandat del Sant Crist.................................................................................................................................................. 110 Cos de Sometent............................................................................................................................................................... 114 Coral Sarroca Nova. Estendard........................................................................................................................................ 116 Inicis de la Cooperativa El Progrés d’Agricultors........................................................................................................... 119 Carnet d’un rabassaire....................................................................................................................................................... 123 Paper de tractes, entre un amo i un rabasser, l’any 1930.............................................................................................. 126 Alumnes de l’escola del Castell, a dalt La Roca............................................................................................................. 128 Quan anàvem a estudi i costura a Guardiola................................................................................................................. 131 Antigues vivències dalt del Castell de Sarroca............................................................................................................... 133 Inauguració dels edificis escolars del terme de Sant Martí Sarroca, l’any 1928........................................................ 135 Reaccions esquerranes dins el terme de Sant Martí Sarroca....................................................................................... 136

Primers alumnes de l’escola Milans del Bosch............................................................................................................... 137 Inventari de llibres de les antigues escoles..................................................................................................................... 140 Sección Administrativa de 1a Enseñanza........................................................................................................................ 142 Fets quotidians en temps de guerra............................................................................................................................... 144 Paper moneda local........................................................................................................................................................... 148 Llista de les persones que van morir al barri a conseqüència de la Guerra Civil...................................................... 151 Edifici escolar. Associació de veïns.................................................................................................................................. 154 Escola de la postguerra..................................................................................................................................................... 156 Mes de Maria amb la Sra. Isabel...................................................................................................................................... 159 Alumnes del curs 1949-50................................................................................................................................................. 161 Trobada d’exalumnes de la Sra. Isabel............................................................................................................................ 162 Llista de mestres que han treballat a les escoles rurals de la Rovira Roja.................................................................. 163 Costums de la postguerra................................................................................................................................................. 166 Anècdotes d’uns anys difícils............................................................................................................................................ 169 Els anys 60........................................................................................................................................................................... 171 Records d’una olivera........................................................................................................................................................ 174 Aquests testimonis oblidats.............................................................................................................................................. 176 Carretera tallada................................................................................................................................................................. 177 Auca de la Rovira Roja....................................................................................................................................................... 178 Annexos Evolució gràfica dels fets socials i polítics de la vida quotidiana, des de l’any 1970 al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès............................................................................................................ 179 Fets puntuals i significatius que han ajudat a fer història a la Rovira Roja.................................................................. 180 Índex sociopolític................................................................................................................................................................ 183

Dels costums i les festes Introducció....................................................................................................................................................................................... 189 Bloc temàtic

Aplec de Sant Magí de Brufaganya................................................................................................................................. 190

Goigs a llaor del Gloriós Sant Magí................................................................................................................................. 191

Romeves a Sant Magí......................................................................................................................................................... 192

Homes del camp en dia de mercat. Art de fer espardenyes........................................................................................ 194

Coberta de fer les estaques.............................................................................................................................................. 197

El porc com a animal imprescindible de la masia.......................................................................................................... 198

Matança del porc................................................................................................................................................................ 200

Atuells i vocabulari de la matança del porc.................................................................................................................... 201

Secretismes de les dones.................................................................................................................................................. 202

Cal Pentinador..................................................................................................................................................................... 205

Curar de gràcia.................................................................................................................................................................... 207

Remeis casolans.................................................................................................................................................................. 209

Pegats i cataplasmes.......................................................................................................................................................... 212

Les pegataires..................................................................................................................................................................... 213

Festa de la Mare de Déu de Fàtima a la Rovira Roja..................................................................................................... 214

Diumenge de Rams............................................................................................................................................................ 216

Antics grallers del terme.................................................................................................................................................... 218

Vocabulari sonador............................................................................................................................................................. 221

Antropologia de la Festa Major........................................................................................................................................ 222

A l’ombra de les Alzines..................................................................................................................................................... 224

Danses d’ahir i d’avui.......................................................................................................................................................... 226

Actes culturals que fan història......................................................................................................................................... 227

Oques i menjars.................................................................................................................................................................. 228

La greixonera....................................................................................................................................................................... 232

Fem una ullada al rebost.................................................................................................................................................... 235

Un dia als banys................................................................................................................................................................... 237

Palanca damunt el torrent de Brugueres......................................................................................................................... 239

Un camí d’aigua al pou sota el vent................................................................................................................................. 241

Les últimes cançons de bressol......................................................................................................................................... 242

Antigues rutines dels nens i de les nenes....................................................................................................................... 244

Records d’unes joguines.................................................................................................................................................... 247

Vida a la masia.................................................................................................................................................................... 251

Contes a la vora del foc...................................................................................................................................................... 254

L’últim arròs amb fogons de carbó................................................................................................................................... 256

Buscar els tres peus al gat................................................................................................................................................. 258

Utensilis de la vora del foc................................................................................................................................................. 260

Arribada del caçador amb la llebre.................................................................................................................................. 261

Matxo amb morral.............................................................................................................................................................. 263

Els nostres castellers........................................................................................................................................................... 264

Oficis d’ahir i d’avui............................................................................................................................................................. 266

Antics llauners i cadiraires.................................................................................................................................................. 268

Cistelleria penedesenca..................................................................................................................................................... 270

Antiga bòbila....................................................................................................................................................................... 273

Qui canta, el seu mal espanta........................................................................................................................................... 275

La Moreneta......................................................................................................................................................................... 276

Antics oficis a la carretera de Sant Martí.......................................................................................................................... 279

Annexos

Evolució gràfica dels oficis d’ahir i d’avui a l’Alt Penedès............................................................................................. 281

Evolució gràfica de les tradicions, usos i costums de la vida quotidiana del camp, des de l’any 1870 al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès.......................................... 283

Dels personatges Introducció. ..................................................................................................................................................................................... 289 Bloc temàtic

Josep Vallès i Guilamany................................................................................................................................................... 290

Francesc Barceló i Carbonell............................................................................................................................................. 292

El Vell Saquetes................................................................................................................................................................... 294

Edelmira Valls i Puig............................................................................................................................................................ 296

Laureà Romagosa i Llopart................................................................................................................................................ 297

Carmeta de cal Pau Piu...................................................................................................................................................... 299

Filomena Sala i Rafecas...................................................................................................................................................... 301

Jaumet de Brugueres......................................................................................................................................................... 303

Manuel Rigol i Lombarte................................................................................................................................................... 305

Mercè Caballé i Joanpera.................................................................................................................................................. 306

Carmeta de cal Míliu.......................................................................................................................................................... 308

Dr. Joan Boada i Camps.................................................................................................................................................... 310

Canonge de la Fassina....................................................................................................................................................... 312

Caçadors de les Cabrunes................................................................................................................................................. 314

Enric Raventós de ca l’Arrendador................................................................................................................................... 316

Peret Magí Bord.................................................................................................................................................................. 318

Sofia Piñol i Mateu.............................................................................................................................................................. 319

Emili Sala i Rafecas.............................................................................................................................................................. 320

Oració d’Espatllat............................................................................................................................................................... 321

Teresa Mateu i Sala............................................................................................................................................................. 322

Antoni Vives Fierro.............................................................................................................................................................. 325

Annexos

Evolució gràfica dels hàbits, usos i costums de la vida quotidiana, des de l’any 1870 al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès........................................................................................ 326

Altres personatges.............................................................................................................................................................. 327

De les feines agrícoles Introducció....................................................................................................................................................................................... 333 Bloc temàtic

Llaurar el camp.................................................................................................................................................................... 335

Qui sembra recull................................................................................................................................................................ 338

Màquina de segar............................................................................................................................................................... 340

Temps de batre................................................................................................................................................................... 342

Passar el corró per la batuda............................................................................................................................................. 345

Matxo amb mosquitera...................................................................................................................................................... 347

Ventant els cigrons.............................................................................................................................................................. 349

Garbellant al final d’una batuda....................................................................................................................................... 352

Reunió d’eines, actualment aturades............................................................................................................................... 354

Argilar el paller.................................................................................................................................................................... 356

Màquina de batre............................................................................................................................................................... 358

Remolc amb paques de palla........................................................................................................................................... 360

Cuidant els animals de corral............................................................................................................................................ 361

Vida a l’exterior de la masia............................................................................................................................................... 364

Pagesos de l’època quan anaven a buscar rebrots a Pontons..................................................................................... 366

Record de quan feien estaques a cal Piu......................................................................................................................... 367

Preparant els mallols........................................................................................................................................................... 368

Colla de veremadors de can Sègol a primeries del segle XX...................................................................................... 370

Descarregant portadores a la vinya.................................................................................................................................. 372

Pagès típic de l’Alt Penedès.............................................................................................................................................. 374

Buidant portadores al trepitjador..................................................................................................................................... 376

Temps de premsar.............................................................................................................................................................. 378

L’últim rajolí de la cubella................................................................................................................................................... 380

Típics cellers de la contrada.............................................................................................................................................. 381

Estris guardats al celler....................................................................................................................................................... 383

Quan el boter feia les deu hores...................................................................................................................................... 385

Eines del boter.................................................................................................................................................................... 387

Collir olives........................................................................................................................................................................... 388

Anem a adobar cols............................................................................................................................................................ 392

Tot anant i venint de l’hort................................................................................................................................................. 394

Les nostres vinyes, camps i boscos.................................................................................................................................. 397

Relació de fonts, rases, basses, pous, sínies, molins fariners i molins de vent........................................................... 399

Annexos

Evolució gràfica de les feines del camp, manuals o amb tracció animal, i dels costums de la vida quotidiana, des de l’any 1870 al 2000. Rovira Roja (Sant Martí Sarroca). Comarca de l’Alt Penedès........................................................................................ 401

Vocabulari d’utensilis i eines del camp............................................................................................................................ 404

Dels diferents carruatges Introducció....................................................................................................................................................................................... 411 Bloc temàtic

Tartana de la Massana........................................................................................................................................................ 412

Carro de vela amb punxa.................................................................................................................................................. 413

Carro de torn....................................................................................................................................................................... 415

Carreter dels anys 50.......................................................................................................................................................... 416

Carro de bóta...................................................................................................................................................................... 418

Carro d’anar a mercat o de vela........................................................................................................................................ 420

Records del mercat de la vila............................................................................................................................................ 424

Factura de cal Carreter....................................................................................................................................................... 428

Escorxant un conill a l’ombra del carro............................................................................................................................ 431

Carruatge de morts............................................................................................................................................................ 433

Cotxe de línia....................................................................................................................................................................... 437

Un comerç oblidat dins els boscos penedesencs.......................................................................................................... 439

Camins d’abans i d’ara....................................................................................................................................................... 442

Annexos

Vocabulari de pesos, mesures i utensilis per mesurar................................................................................................... 446

Vocabulari de carruatges i guarniments d’animals de càrrega.................................................................................... 447

Ajuntament de Sant MartĂ Sarroca

Museu de les Cultures del Vi de Catalunya