HISTÒRIA
DE LA
HUMANITAT I LA LLIBERTAT
El despertar cultural fora d’Europa: Àsia, Àfrica i Amèrica
II. La Xina unificada La batalla de Muye, l’any 1045 aC, va posar fi a la dinastia Shang en favor d’un nou llinatge, el dels Zhou. S’iniciava així un període que duraria prop d’un mil·lenni, en el qual es van establir les bases de la unificació política i territorial de la Xina. La historiografia divideix aquesta dinastia en dues etapes: els Zhou de l’oest (fins al 770 aC) i els Zhou de l’est (fins al 221 aC), que a la vegada se subdivideix en els períodes dels Annals de Primaveres i Tardors i l’època dels Regnes Combatents. Els arqueòlegs han delimitat la seva àrea d’influència en un radi d’un milió de quilòmetres quadrats, és a dir, l’extensió aproximada de la península Ibèrica i França.
El primer emperador de la Xina unificada, Qin Shihuang, va impulsar grans reformes però també va protagonitzar episodis tràgics, com la crema de llibres i la matança dels lletrats.
L'OBRA D'ART
La tomba de l’emperador Qin Fruit de la seva darrera voluntat, un exèrcit de soldats de terracota, fets a mida real i a imatge i semblança de la seva tropa, acompanyen el descans etern del primer emperador de la Xina. El mausoleu del primer emperador de la Xina s’estén a través de desenes de quilòmetres quadrats sota la terra d’una muntanya artificial al nord-oest de Xi’an. A dins hi va fer construir un exèrcit de més de sis mil soldats de terracota. Els guerrers, que de mitjana mesuren 1,80 cm, estan fets a imatge de l’exèrcit imperial, i destaquen per les seves faccions i postures individualitzades. Això denota un tractament personalitzat per part dels artesans, tot i que feien servir motlles per al cap, les cames, els braços o el tronc, que després ajuntaven i individualitzaven.
✤
✤ L’exèrcit està format per columnes d’infanteria lleugera i pesant, arquers, ballesters, cavalleria i l’estat major, distribuït en fileres ordenades al llarg de quatre fossars. En un origen les figures eren policromades, però el temps i l’acció de l’aire els han fet perdre el color.
Qin Shihuang va mobilitzar més de mig milió de treballadors per construir el mausoleu i va donar l’ordre de fer-se enterrar amb molts d’ells per preservar-ne els secrets. Per bé que es va fer construir un exèrcit de terracota per no sacrificar milers de soldats, sí que va ordenar a alguns dels caps del seu exèrcit que s’enterressin vius per comandar la tropa a l’altre món. ✤
36
L’exèrcit de guerrers de terracota és un conjunt de més de 8.000 figures de guerrers i cavalls fetes a mida real, que van ser enterrades al voltant de la tomba del primer emperador de la Xina, Qin Shihuang, per protegir el seu descans.
✤ Antigament era habitual que els governants es fessin enterrar amb servents, concubines o funcionaris vius. El primer que va aixecar la veu contra aquesta pràctica va ser Confuci.
✤ Qin Shihuang va morir després de consumir grans quantitats de mercuri que li preparaven alquimistes de la cort. La seva mort prematura va fer que el mausoleu quedés segurament inacabat.
✤ Actualment el Govern xinès manté diversos equips d’excavació treballant al mausoleu. Els seus esforços es centren en trobar la tomba, ja que fins ara només s’ha excavat la avanttomba.
37
LA GRAN MURALLA XINESA Per tal de protegir l’Imperi xinès dels atacs procedents de les tribus de les estepes del nord, els successius emperadors van anar ampliant la Gran Muralla al llarg de més de 7.000 quilòmetres.
El govern dels Han també va destacar per les seves relacions amb l’exterior. En aquest sentit, van haver de fer front a les tribus nòmades de les estepes del nord, amb les quals mantenien un conflicte latent. Per assegurar el control de les fronteres, els Han van conquerir i poblar terres a l’est, la zona del corredor del Gansu, que a la vegada va afavorir les rutes comercials amb l’Àsia central. Pel sud, d’altra banda, els mercaders voltaven les fredes muntanyes de l’Himàlaia en un comerç que arribava fins a les mateixes ribes de la Mediterrània.
UN PODER IMPRESSIONANT No és agosarat comparar l’Imperi dels Han amb el romà, que durant la mateixa època s’estenia a l’altra punta del món. La població, uns seixanta milions d’habitants, i l’extensió de territori, uns tres milions de quilòmetres quadrats, eren similars. L’agricultura era la base de l’economia dels dos imperis, però a la Xina la terra donava més rendiment en posar en pràctica la rotació de conreus, mentre que Roma havia de tenir les terres en guaret. La 40 El despertar cultural fora d’Europa: Àsia, Àfrica i Amèrica
DOS IMPERIS PROPERS
L’Imperi xinès i l’Imperi romà, malgrat la seva distància geogràfica, tenien molts punts en comú. La població era similar, uns 60 milions d’habitants, així com també l’extensió territorial que dominava, uns tres milions de quilòmetres quadrats. Però també l’agricultura, que era la base de les economies respectives.
mobilització dels exèrcits per fer front a un gran enemic exterior també és un punt de trobada, tot i que en el cas romà els exèrcits eren molt més cars de mantenir que en el cas xinès.
EL NAIXEMENT DE LA HISTÒRIA: EL ‘SHIJI’ DE SIMA QIAN Una de les fonts més importants per acostar-nos a la Xina de l’antiguitat apareix durant la dinastia Han. Al Shiji o Memòries històriques, l’historiador Sima Qian féu un esforç per descriure el passat i el present del seu món amb una vocació d’objectivitat mai vista fins aleshores. Mogut per la darrera voluntat del seu pare, que va ser un alt funcionari de la cort, Sima Qian va escriure una extensa història universal de la Xina que va haver de mantenir amagada de l’emperador i els seus cercles més propers, ja que no mostrava un relat proper als seus interessos. Les memòries històriques es contraposen i a la vegada complementen l’altre gran llibre històric de l’època, el Hanshu o Llibre dels Han, escrit per diverses generacions d’una mateixa família al llarg del segle i dC. La Xina unificada 41
El dia de la llibertat:
c. segle
ii- iii
dC
Vatsyayana i el «Kamasutra» Les relacions íntimes a l’antiga Índia s’entenien com una unió divina entre dos éssers. La llibertat sexual queda palesa en tractats com el Kamasutra, un homenatge a l’amor en el qual el sexe no es presenta com un fet obscè, sinó com una pràctica emotiva i sincera. • Vatsyayana havia passat mesos compilant tots els tractats sobre l’amor. «Aquest treball no és per ser utilitzat només com un instrument per a la satisfacció dels nostres desitjos. Una persona familiaritzada amb els principis d’aquesta ciència [...] adquirirà el domini sobre els seus sentits. Una persona intel·ligent, sense convertir-se en esclau de les seves passions, obtindrà l’èxit en tot allò que vulgui fer». • El Kamasutra, en sànscrit ‘normativa del desig’, oferia pautes per gaudir de l’amor en comunió amb una vida conscient, guiada pel dharma, la virtut, i la recerca del moksha, l’alliberament. Vatsyayana esperava ajudar el món amb aquest tractat, perquè «així com un cavall en ple galop, encegat per l’energia de la seva pròpia velocitat, no presta atenció a qualsevol forat o rasa en el camí, dos amants encegats per la passió i la batalla sexual, estan atrapats en la seva ferotge energia i no presten atenció al perill». Ara només calia posar-ho en pràctica.
✤ EL CONTEXT No queda clar en quin moment es va compilar, però tot fa pensar que el marc havia de ser un govern central fort i pròsper. Per això és lògic pensar que va ser durant l’Imperi Gupta, edat d’or de l’antiguitat a l’Índia, quan un tractat sobre llibertat sexual va poder ser presentat i difós. ✤ EL PERSONATGE CLAU Se sap ben poca cosa del filòsof hinduista Vatsyayana, conegut per haver compilat el Kamasutra. Sabem pel seu propi testimoni que va cursar estudis religiosos a Benarés, un temps en el qual va mantenir el celibat. Les seves descripcions de l’Índia aristocràtica antiga fan pensar que coneixia bé la vida cortesana. ✤ EL LLEGAT Des del primer Kamasutra, fa gairebé dos mil·lennis, se n’han fet tota mena de versions, entre les quals destaquen altres manuscrits indis que incorporen miniatures i dibuixos al text original. La recepció a occident va impactar, ja que es van destacar els apartats que tracten sobre posicions sexuals, obviant el component espiritual.
c. ii-iii DC Col·lapse de l’Imperi Maurya.
185 aC 84
c. segle ii - iii dC
320 dC
El Kamasautra és un antic tractat indi sobre l’amor que, entre altres consideracions, descriu les diferents posicions que pot dur a terme la parella durant el coit.
Chandragupta funda l’Imperi Gupta.
Segle xvi
Kalyanamalla escriu l’AnangaRanga, versió actualitzada del Kamasutra.
El diplomàtic britànic Richard Burton tradueix el Kamasutra a l’anglès.
1883 85
CARTOGRAFIA
La desertització del Sàhara Avui és el desert càlid més gran i que més ràpidament creix del món, però fa mil·lennis era una fèrtil sabana. Durant el neolític, els pobladors del Sàhara es van veure obligats a desplaçar-se i buscar una nova llar a causa d’un canvi sobtat en les condicions climàtiques. Nou mil anys enrere, per la fèrtil sabana del Sàhara hi passejaven hipopòtams, elefants, cocodrils, girafes i petites tribus de pastors de cabres i ovelles. Abans d’omplir-se de dunes, aquelles terres eren regades per rius connectats amb el Níger i el llac Txad. Els primers pobles que van habitar aquest territori van deixar un rastre en forma de pintures rupestres en coves, com les de Tassili n’Ajjer, a l’actual Algèria.
✤
Fa cinc mil anys, però, les condicions climàtiques van començar a canviar i en qüestió de segles el paisatge es va modificar abruptament. Els seus pobladors van fugir cap a entorns més benignes: l’actual Sahel al sud del desert o les ribes fèrtils del Nil, a l’est. Els jaciments agrícoles trobats tant al Sàhara com a la vall del Nil són els més antics que es coneixen al continent.
✤
A diferència del que passa al mateix període al Pròxim Orient, les comunitats africanes desenvolupen abans la domesticació d’animals que l’agricultura. Això va provocar que no hi hagués assentaments de llarga durada, ja que els pobladors seguien les dinàmiques dels ramats.
✤
134
✤ S’anomena període humit africà l’interval entre aproximadament el 9500 i el 3500 aC, en el qual el Sàhara va ser una fèrtil sabana. En només alguns segles, un canvi climàtic abrupte va convertir el Sàhara en un erm, que avui s’estén a través de gairebé 10 milions de quilòmetres quadrats.
✤ Són diversos els pobles que van viure al Sàhara mentre era habitable. La cultura del Ténéré hi va deixar més de 15.000 gravats a la pedra. Trobem més exemples d’art rupestre al Fezzan (a l’actual Líbia), al massís de l’Air (a Níger) o a Tibesti (Txad). Amb el procés de desertització, aquestes cultures van emigrar a zones més fèrtils.
✤ Justament les condicions climàtiques i l’aïllament del Sàhara han permès preservar en un excel·lent estat de conservació un gran nombre de pintures prehistòriques. Per això, actualment, al desert es concentra un dels patrimonis d’art rupestre més importants de tot el món.
135
HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
I LA LLIBERTAT
Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.
Volum 3
El despertar cultural fora d’Europa: Àsia, Àfrica i Amèrica Les grans civilitzacions asiàtiques del món antic, la xinesa i l’índia especialment, van ser el bressol d’idees, pensaments i innovacions tècniques cabdals en la història de la humanitat. Parlem de la brúixola, del paper, de la impremta o de la pólvora. Però també del budisme, una religió ancestral avui practicada per milions de persones arreu del món. En aquest sentit, les aportacions asiàtiques van ser decisives per configurar el món que coneixem avui.