Experiències

1

ESCAPADA DE TARDOR

EXCURSIÓ A TAÜLL

GIMCANA SERRALLONGA

TOT EL QUE NO ET POTS PERDRE DEL MONTSENY

CONTEMPLEM SANT CLIMENT TAL COM ERA FA MIL ANYS

UN CIRCUIT FAMILIAR ALS BOSCOS DE COLLSACABRA

TARDOR-HIVERN 2014

LA REVISTA DE LA GENT QUE ES MOU

TARDOR-HIVERN 2014

NÚMERO 1

SORTIDA AL MAR

EL PIRATA BARBA-ROSSA GUIA ELS NOSTRES PASSOS A PALAMÓS VIATGE SENSORIAL

TOTS ELS SECRETS DE LA XOCOLATA A SANT SADURNÍ D’ANOIA

225

PROPOSTES QUE ET

PAGÈS PER UN DIA 40 IDEES PER VIURE A FONS ELS PLAERS DEL TURISME RURAL PALLARS SOBIRÀ

CONCA DE BARBERÀ

SEGUIM A CAVALL ENS ENDINSEM A LA LA TRANSHUMÀNCIA SETENA COVA MÉS PEL PIRINEU LLARGA DEL MÓN

CAPTIVARAN

5,95€

TROBADES GASTRONÒMIQUES SOTA LES ESTRELLES NEU I AVENTURA PER ALS AMANTS DELS ESPORTS 1 | DESCOBRIR EXPERIÈNCIES

TROBA R U N M U ÀS NT DE DET A I PROP LLS OS PER FE TES R AMB N ENS

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

el que no pots deixar de saber si vas al montseny

REPORTATGE

31.063

HECTÀREES. És la superfície de territori del massís que protegeix el parc natural.

1.977

ÉS L’ANY QUE ES VA CONSTITUIR EL PARC NATURAL DEL MONTSENY

3

COMARQUES El massís del Montseny s’estén per Osona, la Selva i el Vallès Oriental

18

municipis participen en la gestió del parc

1.706

ÉS L’ALTURA DEL TURÓ DE L’HOME, el pic més alt del Montseny i un dels punts més emblemàtics de tot el massís.

El

Montseny a la tardor

LA SELVA DE L’AVENTURA

(SENSE DEIXAR-SE RES)

54 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 55

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

el que no pots deixar de saber si vas al montseny

REPORTATGE

31.063

HECTÀREES. És la superfície de territori del massís que protegeix el parc natural.

1.977

ÉS L’ANY QUE ES VA CONSTITUIR EL PARC NATURAL DEL MONTSENY

3

COMARQUES El massís del Montseny s’estén per Osona, la Selva i el Vallès Oriental

18

municipis participen en la gestió del parc

1.706

ÉS L’ALTURA DEL TURÓ DE L’HOME, el pic més alt del Montseny i un dels punts més emblemàtics de tot el massís.

El

Montseny a la tardor

LA SELVA DE L’AVENTURA

(SENSE DEIXAR-SE RES)

54 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 55

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

REPORTATGE

Al Montseny, sempre hi han conviscut la natura amb l’activitat humana. Si volem conèixer bé el parc, convé que ens hi endinsem, però també que en coneguem la gent. Per això ens hem proposat de viure-hi experiències de tota mena...

Agnès Rotger /

P

Montseny

Dani Codina

er començar, situem-nos al poble de Montseny, ben calçats per caminar. Allà ens trobem amb la Carme Clopés, que ens porta a fer una ruta on descobrirem una pila de coses que no es veuen a simple vista: la 16 | CAMINADA DE TARDOR. El punt de partida és l’ermita preromànica de Sant Martí, des d’on seguirem el GR 5 cap al riu. Ens endinsem en un bosc d’alzines.

Pura natura? No del tot! La Carme ens assenyala les restes d’unes antigues feixes, ara tan embardissades que passen desapercebudes. També ens porta fins a un petit descampat, que en realitat és una plaça carbonera, i explica com durant segles la gent del Montseny venia carbó a Barcelona, a més de gel. Durant tres hores no donem l’abast: descobrirem com els ratolins de bosc amaguen el seu menjar, on rasquen els senglars i com es pela l’alzina surera. Esbrinarem de qui són uns petits excrements amb restes de poma i, amb gran eufòria del grup, trobarem uns quants rossinyols magnífics. L’excursió, l’acabem a la vora de la Tordera, on la Carme ens fa conèixer una fauna molt variada: en un moment trobem a l’aigua mitja dotzena d’animalons diferents, amb noms tan evocadors com efímera, perla, cuca de capsa... Ja de tornada, tenim la sort de topar amb l’herba de Sant Segimon, endèmica aquí i a les Guilleries. Per celebrar un matí tan fructífer, la Maria, que ha vingut amb el grup, ens convida a tots a menjar xocolata.

Formatges i carbó Però no ens atipem, que ens esperen per fer un tast a la 17 | FORMATGERIA DEL MONTSENY. Can Gorgs és un lloc idíl·lic. La Sílvia Luis, mallorquina riallera, ens explica que el tercer dia de sortir amb la seva parella, en Jordi Ollé, ja es proposaren de comprar un ramat de cabres i fer

56 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

VILADRAU 22

20

SEVA EL BRULL

C-17

C-25

21

MATAGALLS 1.697 M

23

LES AGUDES 1.705 M

CENTELLES 18

ARBÚCIES

17

19 AIGUAFREDA

TURÓ DE L’HOME 1.705 M MONTSENY

TAGAMANENT EL FIGARÓ

CAMPINS SANT ESTEVE

CAMPINS

16 SANT PERE DE VILAMAJOR

formatge. Avui aquell somni rutlla, encara que el dia a dia sigui dur. Després del tast, mirem el petit obrador —tot ben blanc— i ens conviden a veure el seu centenar de cabres alpines, que pasturen en uns prats cinc quilòmetres més amunt, anant cap a la Calma, on ens dirigim ara.

El restaurant que hi ha a la masia Bellver del pla de la Calma, a més d’una cafeteria i un centre d’informació, és una delícia. L’Ignasi Martínez encomana passió quan ens presenta els plats del bufet lliure. Perquè cada un té una història, lligada als productes de la terra: aquests tomàquets de cor de bou són tan plens i dolços que caldria menjar-los sols; aquest pa el fem nosaltres; aquestes mongetes del ganxet són típiques del Vallès...

Tenim tantes ganes de tastar-ho tot que cinc minuts abans d’iniciar l’etapa següent encara suquem pa!

Les alzines sureres són habituals al parc del Montseny, i se n’extreu el suro.

L’aigua de la Tordera té una qualitat excel· lent, com demostra la quantitat d’animals que hi viuen.

La biòlogia Carme Clopés anima els participants en una caminada a trobar insectes al riu.

La Sílvia Luis, de la Formatgeria del Montseny, amb alguns dels productes que elaboren i que tastem després de veure el ramat i l’obrador.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

REPORTATGE

EL MILLOR LLOC PER TROBAR BOLETS Diuen els experts que la carretera entre Seva i Viladrau és un indret privilegiat si voleu trobar bolets. Però convé recordar que és una activitat molt perillosa per als que no els coneixen prou bé. En cas de tenir el més mínim dubte, no colliu el bolet i encara menys us arrisqueu a tastar-lo!

Al Montseny, sempre hi han conviscut la natura amb l’activitat humana. Si volem conèixer bé el parc, convé que ens hi endinsem, però també que en coneguem la gent. Per això ens hem proposat de viure-hi experiències de tota mena...

Agnès Rotger /

P

Montseny

Dani Codina

er començar, situem-nos al poble de Montseny, ben calçats per caminar. Allà ens trobem amb la Carme Clopés, que ens porta a fer una ruta on descobrirem una pila de coses que no es veuen a simple vista: la 16 | CAMINADA DE TARDOR. El punt de partida és l’ermita preromànica de Sant Martí, des d’on seguirem el GR 5 cap al riu. Ens endinsem en un bosc d’alzines.

Pura natura? No del tot! La Carme ens assenyala les restes d’unes antigues feixes, ara tan embardissades que passen desapercebudes. També ens porta fins a un petit descampat, que en realitat és una plaça carbonera, i explica com durant segles la gent del Montseny venia carbó a Barcelona, a més de gel. Durant tres hores no donem l’abast: descobrirem com els ratolins de bosc amaguen el seu menjar, on rasquen els senglars i com es pela l’alzina surera. Esbrinarem de qui són uns petits excrements amb restes de poma i, amb gran eufòria del grup, trobarem uns quants rossinyols magnífics. L’excursió, l’acabem a la vora de la Tordera, on la Carme ens fa conèixer una fauna molt variada: en un moment trobem a l’aigua mitja dotzena d’animalons diferents, amb noms tan evocadors com efímera, perla, cuca de capsa... Ja de tornada, tenim la sort de topar amb l’herba de Sant Segimon, endèmica aquí i a les Guilleries. Per celebrar un matí tan fructífer, la Maria, que ha vingut amb el grup, ens convida a tots a menjar xocolata.

Formatges i carbó Però no ens atipem, que ens esperen per fer un tast a la 17 | FORMATGERIA DEL MONTSENY. Can Gorgs és un lloc idíl·lic. La Sílvia Luis, mallorquina riallera, ens explica que el tercer dia de sortir amb la seva parella, en Jordi Ollé, ja es proposaren de comprar un ramat de cabres i fer

54 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

AULÀS 15

17 EL CASTELLET

18

20

ROUREDA D’AULÀS

FONT DE LES BASSES

FONT DELS CAPELLANS

16 ROQUES DE CASTELLET 14

SAPEIRA

13

ROCA MOSQUERA 1.460M

ROCA DE LA LLEUDA 1.586M SERRA DE CASTELLET 19

els millors bolets de tardor al montseny

A la majoria de catalans l’arribada de la tardor els encén un avís: “època de bolets”. El Montseny, com tota zona boscosa, en té un bon catàleg, però no s’hi fa de tot. Us seleccionem les cinc espècies potser més paradigmàtiques del massís.

TROMPETA DE LA MORT Craterellus cornucopioides Surt entre els mesos d’agost i novembre.

Malgrat el nom, les trompetes són bolets deliciosos i hi ha qui troba que tenen un gust semblant a les tòfones. Es fa a les suredes i als alzinars, i necessita humitat i frescor. A la zona de Viladrau se’n fan moltes.

CAMA-SEC Marasmius oreades N’apareixen entre els mesos de maig i juny i de setembre a novembre. És un bolet petit que creix en erols als camps (sobretot si hi ha bestiar). Són bons amb carn, arròs, pasta... Atenció: si té anell no el colliu, podria ser tòxic.

ROSSINYOL Cantharellus cibarius En trobem d’abril a juny i de setembre a novembre.

Aquest bolet tan esvelt i carnós és un dels més agraïts a la cuina, a més de bo, perquè no s’acostuma a corcar. Es fa a molts tipus de boscos, sobretot suredes, alzinars i rouredes.

Les alzines sureres són habituals al parc del Montseny, i se n’extreu el suro.

formatge. Avui aquell somni rutlla, encara que el dia a dia sigui dur. Després del tast, mirem el petit obrador —tot ben blanc— i ens conviden a veure el seu centenar de cabres alpines, que pasturen en uns prats cinc quilòmetres més amunt, anant cap a la Calma, on ens dirigim ara.

El restaurant que hi ha a la masia Bellver del pla de la Calma, a més d’una cafeteria i un centre d’informació, és una delícia. L’Ignasi Martínez encomana passió quan ens presenta els plats del bufet lliure. Perquè cada un té una història, lligada als productes de la terra: aquests tomàquets de cor de bou són tan plens i dolços que caldria menjar-los sols; aquest pa el fem nosaltres; aquestes mongetes del ganxet són típiques del Vallès...

Tenim tantes ganes de tastar-ho tot que cinc minuts abans d’iniciar l’etapa següent encara suquem pa!

L’aigua de la Tordera té una qualitat excel· lent, com demostra la quantitat d’animals que hi viuen.

La biòlogia Carme Clopés anima els participants en una caminada a trobar insectes al riu.

La Sílvia Luis, de la Formatgeria del Montseny, amb alguns dels productes que elaboren i que tastem després de veure el ramat i l’obrador.

ROVELLÓ Lactarius deliciosus La seva millor època és de setembre a novembre. Segurament, és el bolet més conegut al nostre país. Es fa als boscos de coníferes (pins i avets). Les maneres més populars de menjar-ne són també les més senzilles: a la brasa o passat per la paella amb all i julivert.

SABATERA Scutiger pes-caprae Surt entre els mesos de setembre i novembre.

Aquest bolet és segurament el més apreciat al Montseny, i considerat un dels més bons que hi ha.

També anomenat pota de cabra, es localitza a les suredes. El problema és que es troba en perill de desaparició, i per tant és millor no collir-ne.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 55

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

DOSSIER PAGÈS PER UN DIA

Un tast d’activitats ramaderes A l’alta muntanya, les activitats agràries estan íntimament relacionades amb la ramaderia.

En Jordi Llorens i l’Anna Bordas han aprofitat els antics camins de pastoreig i transhumància per gaudir d’un cap de setmana de turisme actiu.

Núria Garcia Quera /

Oriol Clavera

els protagonistes el jordi i l'anna

jo rd i llo re ns . és fil l i de sa ba de ll, on viupe tit llegia tel etr eb al la . de r les ma pes per pla nif icai per seg uir vaca nc es fam ilia rs el to ur . l’i nd ur ain du ra nt

L’

Anna i el Jordi han matinat per arribar a les deu del matí a l’enlairat poble de Llessui.

Els espera un cap de setmana d’activitats muntanyenques relacionades amb la vida dels pastors i el comencen coneixent el passat i el present d’aquest ofici.

A 43 L’ECOMUSEU DEL PASTOR es troben amb la Maria Pou. Els guiarà en aquest primer tast durant el qual ells tot ho pregunten (quantes cries pot tenir una ovella?, com se sap que un ramat ha estat atacat per l’ós?), tot

78 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

anna borda s. és la mestr essa del mas familia r de sant pol de mar i hi viu rodejada d’anim als. mig catala na mig polon esa, conei x tant els pirine us com el tatra . ho toquen (el morralet de pell d’ovella, el truc del crestó...), tot els interessa (l’ús de la llana com a aïllant de les cases, el funcionament de l’Escola de Pastors...). Fins i tot troben interessants els diferents fems dels ramats: els cagallons, el sirro i les cagoles!

La visita havia de durar una hora, però és tan apassionant que en dura dues i han de plegar perquè se’ls fa tard per a la segona activitat.

Al carrer ja els espera en Víctor Fabró, de 44 L’HÍPICA SORT. Està especialitzat en rutes de dos dies fetes a mida del client. Té els cavalls a cinc minuts amb cotxe, als peus de

La vall del Pamano és un dels escenaris pels quals discorre la ruta Equassers per un dia, amb la qual el Jordi i l’Anna van començar el seu periple d’activitats.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 79

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

DOSSIER PAGÈS PER UN DIA

Un tast d’activitats ramaderes A l’alta muntanya, les activitats agràries estan íntimament relacionades amb la ramaderia.

En Jordi Llorens i l’Anna Bordas han aprofitat els antics camins de pastoreig i transhumància per gaudir d’un cap de setmana de turisme actiu.

Núria Garcia Quera /

Oriol Clavera

els protagonistes el jordi i l'anna

jo rd i llo re ns . és fil l i de sa ba de ll, on viupe tit llegia tel etr eb al la . de r les ma pes per pla nif icai per seg uir vaca nc es fam ilia rs el to ur . l’i nd ur ain du ra nt

L’

Anna i el Jordi han matinat per arribar a les deu del matí a l’enlairat poble de Llessui.

Els espera un cap de setmana d’activitats muntanyenques relacionades amb la vida dels pastors i el comencen coneixent el passat i el present d’aquest ofici.

A 43 L’ECOMUSEU DEL PASTOR es troben amb la Maria Pou. Els guiarà en aquest primer tast durant el qual ells tot ho pregunten (quantes cries pot tenir una ovella?, com se sap que un ramat ha estat atacat per l’ós?), tot

78 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

anna borda s. és la mestr essa del mas familia r de sant pol de mar i hi viu rodejada d’anim als. mig catala na mig polon esa, conei x tant els pirine us com el tatra . ho toquen (el morralet de pell d’ovella, el truc del crestó...), tot els interessa (l’ús de la llana com a aïllant de les cases, el funcionament de l’Escola de Pastors...). Fins i tot troben interessants els diferents fems dels ramats: els cagallons, el sirro i les cagoles!

La visita havia de durar una hora, però és tan apassionant que en dura dues i han de plegar perquè se’ls fa tard per a la segona activitat.

Al carrer ja els espera en Víctor Fabró, de 44 L’HÍPICA SORT. Està especialitzat en rutes de dos dies fetes a mida del client. Té els cavalls a cinc minuts amb cotxe, als peus de

La vall del Pamano és un dels escenaris pels quals discorre la ruta Equassers per un dia, amb la qual el Jordi i l’Anna van començar el seu periple d’activitats.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 79

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

SABÍEU QUE...?

Des de la vall ribagorçana d’Adons els viatgers poden contemplar la Terreta (Pallars Jussà), el pla de Corts, l’Aneto, la Maladeta...

La Ruta del Pastor i la Transhumància té una durada de quatre dies. S’ha de tenir una bona forma física per completar tot l’itinerari. L’Anna i el Jordi en van fer un tram.

En Ricardo, de casa Pere d’Adons, té un ramat d’ovelles i cabres que mostra orgullós als visitants que arriben.

En un ramat d’uns tres-cents caps, tan sols calen dos marrans o tres. La resta són femelles i cries. És una de les curiositats que la Maria Pou va explicar a l’Anna i el Jordi en la seva visita a l’Ecomuseu del Pastor [foto de la dreta].

80 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

DOSSIER PAGÈS PER UN DIA El gos del pastor és un invent modern. Abans eren els nens els que, a cops de rocs llançats amb la fona, feien creure el ramat.

La carn de bèstia viva són les cues tallades a les borregues per facilitar l’acoblament.

Es mengen estofades.

L’ovella xisqueta és la raça de l’alt Pirineu. Es diu que és molt presumida perquè té els ulls, la boca i les orelles negres, com si es maquillés. Les de raça pura també porten mitjons negres.

les antigues pistes d’esquí de Llessui, i així que hi arriben, fa les presentacions. L’Anna portarà el Nil; el Jordi, el Putxo, i ell, el Pelegrí. Comença per fer raspallar a cadascú el seu cavall per tal de familiaritzar-s’hi. L’Anna s’hi mou confiada perquè durant un temps va tenir-ne un, però una estona més tard confessarà que fa uns anys va caure d’un cavall, es va fer un trau al cap i des de llavors que mai més no ha volgut anar a galop.

Amb els cavalls ben raspallats i ensellats, comença la ruta Equassers per un dia. Aniran a veure la ramada tal com ho feien els antics ramaders de les cases benestants. El Víctor, amb la mateixa calma amb què avancen els L'Ecomuseu cavalls, els va explicant del Pastor coses. Per exemple, que al Pallars les eugues es és un niu per eqües. O bé d’anècdotes coneixen que, si s’hi fixen, dels i activitats cavalls que munten, el sobre el primer sempre porta les món de les orelles cap endavant per controlar el que passa ovelles cap aquella direcció; el del mig, cap als costats, i l’últim, cap al darrere: —Si un veiés una cosa estranya, s’espantaria i, en un no res, els altres se’n contagiarien.

L’Anna va filmant i fa fotografies des de dalt del cavall.

—Tot ho enregistra —diu el Jordi al Víctor—. Ha gravat tota la visita del Museu sencera!

—És que això és preciós! —diu, eufòrica. Ha renunciat a unes entrades per anar al Liceu per pujar a la muntanya i no se’n penedeix.

A mesura que guanyen altitud, reben més clarament l’aire fresc de la muntanya. El Víctor els explica el comportament gregari dels ramats, els problemes amb els llamps, el vincle dels animals amb els humans, el caràcter dels cavalls que munten...

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 81

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

SABÍEU QUE...?

Des de la vall ribagorçana d’Adons els viatgers poden contemplar la Terreta (Pallars Jussà), el pla de Corts, l’Aneto, la Maladeta...

La Ruta del Pastor i la Transhumància té una durada de quatre dies. S’ha de tenir una bona forma física per completar tot l’itinerari. L’Anna i el Jordi en van fer un tram.

En Ricardo, de casa Pere d’Adons, té un ramat d’ovelles i cabres que mostra orgullós als visitants que arriben.

En un ramat d’uns tres-cents caps, tan sols calen dos marrans o tres. La resta són femelles i cries. És una de les curiositats que la Maria Pou va explicar a l’Anna i el Jordi en la seva visita a l’Ecomuseu del Pastor [foto de la dreta].

80 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

DOSSIER PAGÈS PER UN DIA El gos del pastor és un invent modern. Abans eren els nens els que, a cops de rocs llançats amb la fona, feien creure el ramat.

La carn de bèstia viva són les cues tallades a les borregues per facilitar l’acoblament.

Es mengen estofades.

L’ovella xisqueta és la raça de l’alt Pirineu. Es diu que és molt presumida perquè té els ulls, la boca i les orelles negres, com si es maquillés. Les de raça pura també porten mitjons negres.

les antigues pistes d’esquí de Llessui, i així que hi arriben, fa les presentacions. L’Anna portarà el Nil; el Jordi, el Putxo, i ell, el Pelegrí. Comença per fer raspallar a cadascú el seu cavall per tal de familiaritzar-s’hi. L’Anna s’hi mou confiada perquè durant un temps va tenir-ne un, però una estona més tard confessarà que fa uns anys va caure d’un cavall, es va fer un trau al cap i des de llavors que mai més no ha volgut anar a galop.

Amb els cavalls ben raspallats i ensellats, comença la ruta Equassers per un dia. Aniran a veure la ramada tal com ho feien els antics ramaders de les cases benestants. El Víctor, amb la mateixa calma amb què avancen els L'Ecomuseu cavalls, els va explicant del Pastor coses. Per exemple, que al Pallars les eugues es és un niu per eqües. O bé d’anècdotes coneixen que, si s’hi fixen, dels i activitats cavalls que munten, el sobre el primer sempre porta les món de les orelles cap endavant per controlar el que passa ovelles cap aquella direcció; el del mig, cap als costats, i l’últim, cap al darrere: —Si un veiés una cosa estranya, s’espantaria i, en un no res, els altres se’n contagiarien.

L’Anna va filmant i fa fotografies des de dalt del cavall.

—Tot ho enregistra —diu el Jordi al Víctor—. Ha gravat tota la visita del Museu sencera!

—És que això és preciós! —diu, eufòrica. Ha renunciat a unes entrades per anar al Liceu per pujar a la muntanya i no se’n penedeix.

A mesura que guanyen altitud, reben més clarament l’aire fresc de la muntanya. El Víctor els explica el comportament gregari dels ramats, els problemes amb els llamps, el vincle dels animals amb els humans, el caràcter dels cavalls que munten...

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 81

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

ANATOMIA DEL ‘RAFAEL’

xavier valls. la meva àvia (o ‘baba ’, dit local era palam osina . no era dona de mar, la paquitment) prune da. era més de missa de deu. a l’esgl ésia, no m’hi va aacons eguir porta r mai, però sí que em va trans metre l’amo r per palam ós.

BARBA-ROSSA REVIU

Corsaris a l’Empordà

Som al port vell de Palamós per recórrer, a bord d’un vaixell de vela llatina, el litoral empordanès que va ser escenari de l’atac sagnant del corsari Barba-rossa contra aquesta vila, l’any 1543. Preparats per a la brega?

Xavier Valls /

T La pirata Tintorera explica als petits les peripècies de Barbarossa per la costa de Palamós i Sant Antoni de Calonge.

6 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

El Rafael és un vaixell de vela llatina, que té una vela triangular dissenyada per anar contra el vent.

Aquestes són altres seves parts característiques.

ANTENA És un màstil propi de la vela llatina que, en lloc de quedar perpendicular al vaixell, queda en diagonal i suspès, no fixat al peu de coberta. Sosté la vela major.

PUNYS Són els vèrtexs de la vela, i s’anomenen puny de car (vèrtex de proa), puny de pena (vèrtex superior) i puny d’escota (vèrtex de popa).

Roger Llabrés

ranquils, pares, tot està perfectament adaptat al públic infantil. El relat que ha quedat de l’episodi —escrit per Antic Brugarol, notari de Palafrugell—de fet només parla de vilatans esventrats, cossos cremats i caps separats de les espatlles. Però ens ho estalviarem. La nostra tripulació d’avui està formada per vint petits corsaris d’un a deu anys i els seus acompanyants adults. Són mariners d’aigua dolça, gironins, però disposats a transformar-se per un dia en busca-raons de pega. Es caracteritzen per a l’ocasió i, arengats pel capità Joan Santolària, busquen aventura i algú que es digui Sparrow.

Una jove pirata, més mediterràniament anomenada Tintorera, ens espera mandrejant sobre la coberta. Ho sap tot sobre el món dels corsaris. A l’hora en punt, salpem i posem proa cap a Sant Antoni de Calonge. Des del mar,

BOTALÓ És una verga de fusta situada a la punta de tot de proa que apunta endavant del vaixell.

Suporta el floc (la vela petita davantera) del Rafael.

DRISSA I TRONA Són les dues cordes que s’utilitzen per hissar la vela i assegurar l’antena.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 7

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

ANATOMIA DEL ‘RAFAEL’

xavier valls. la meva àvia (o ‘baba ’, dit local era palam osina . no era dona de mar, la paquitment) prune da. era més de missa de deu. a l’esgl ésia, no m’hi va aacons eguir porta r mai, però sí que em va trans metre l’amo r per palam ós.

BARBA-ROSSA REVIU

Corsaris a l’Empordà

Som al port vell de Palamós per recórrer, a bord d’un vaixell de vela llatina, el litoral empordanès que va ser escenari de l’atac sagnant del corsari Barba-rossa contra aquesta vila, l’any 1543. Preparats per a la brega?

Xavier Valls /

T La pirata Tintorera explica als petits les peripècies de Barbarossa per la costa de Palamós i Sant Antoni de Calonge.

6 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

El Rafael és un vaixell de vela llatina, que té una vela triangular dissenyada per anar contra el vent.

Aquestes són altres seves parts característiques.

ANTENA És un màstil propi de la vela llatina que, en lloc de quedar perpendicular al vaixell, queda en diagonal i suspès, no fixat al peu de coberta. Sosté la vela major.

PUNYS Són els vèrtexs de la vela, i s’anomenen puny de car (vèrtex de proa), puny de pena (vèrtex superior) i puny d’escota (vèrtex de popa).

Roger Llabrés

ranquils, pares, tot està perfectament adaptat al públic infantil. El relat que ha quedat de l’episodi —escrit per Antic Brugarol, notari de Palafrugell—de fet només parla de vilatans esventrats, cossos cremats i caps separats de les espatlles. Però ens ho estalviarem. La nostra tripulació d’avui està formada per vint petits corsaris d’un a deu anys i els seus acompanyants adults. Són mariners d’aigua dolça, gironins, però disposats a transformar-se per un dia en busca-raons de pega. Es caracteritzen per a l’ocasió i, arengats pel capità Joan Santolària, busquen aventura i algú que es digui Sparrow.

Una jove pirata, més mediterràniament anomenada Tintorera, ens espera mandrejant sobre la coberta. Ho sap tot sobre el món dels corsaris. A l’hora en punt, salpem i posem proa cap a Sant Antoni de Calonge. Des del mar,

BOTALÓ És una verga de fusta situada a la punta de tot de proa que apunta endavant del vaixell.

Suporta el floc (la vela petita davantera) del Rafael.

DRISSA I TRONA Són les dues cordes que s’utilitzen per hissar la vela i assegurar l’antena.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 7

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

3 remeis per no ma rejar -s e

TOP 15 NYAM NYAM Menja alguna cosa abans de salpar, això t’ajudarà a assentar l’estómac.

A TREBALLAR! T’has de mantenir actiu: dedica’t a les tasques de la navegació i no estiguis pendent del mareig.

MIRADA PERDUDA Mantén la mirada en punts llunyans: ocells en l’horitzó, altres vaixells...

INFORMACIÓ PRÀCTICA BARBA-ROSSA REVIU BAIX EMPORDÀ

Palamós

Les cicatrius són el record dels abordatges, i la pirata Tintorera en deu haver viscut uns quants.

A bord del Rafael, els petits corsaris són a punt per salpar mar endins.

Museu de la Pesca de Palamós. Edifici del Tinglado.

Moll pesquer, s/n. Palamós 972 60 04 24 www.museudelapesca.org www.telamarinera.es Amb cotxe, hi arribem per l’AP-7 (sortida 9) i l’autovia C-65, amb connexió amb la C-31.

La companyia Sarfa connecta Barcelona, Girona i Caldes de Malavella amb Palamós ( 902 30 20 25 | sarfa.com).

PORTAR EL RUMB

En el Rafael, això es fa amb dos caps ben gruixuts, un a cada mà. De peu dret, a popa de l’embarcació, gaudeixes del domini del vaixell. És un paper més actiu i viscut que menar la tradicional canya (un llistó de fusta, prolongació de la pala del timó) de les embarcacions petites.

Adults: 15€.

Nens entre 4 i 10 anys: 8€.

Es pot fer tot l’any, però fora de la temporada d’estiu cal trucar-hi abans i reservar-hi.

Es fa cada dia en temporada d’estiu, i dura unes dues hores.

la vista de la badia és esplèndida.

Durant el trajecte a bord del Rafael, una embarcació de vela llatina construïda al 1915, travessarem tota la badia de Palamós. Tan bon punt partim, la Tintorera fa sonar un corn per avisar els pobladors de la costa que els corsaris turcs ja són aquí. Tots a resguard. Els petits tripulants proven també de fer-lo sonar.

Quan arribem a Sant Antoni, ens acostem a la torre Valentina, una torre de guaita del segle xvi. Des d’aquí dalt feien un foc per avisar els calongins de l’arribada dels corsaris. Aprenem una curiositat de la mà de la pirata Tintorera: “Que veieu de quin color és la

8 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

porta de la torre?” “Noooo...” “És clar capità ens allarga la passejada i sorque no, perquè no en tenen, de porta, tim de la badia. En passar pel far de aquestes torres. Usaven una escala de Palamós, la Tintorera ens explica un corda i fusta, i la recollien just des- truc de mariners: “Sabíeu que cada prés d’enfilar-s’hi perquè far de la costa fa una els corsaris no accedissin llum diferent? El de El capità a l’interior.”

Palamós en fa dues de Perquè ningú no pugui aborda amb llargues i una de curta: dir que avui no ha fet de per als navegants noccomicitat mariner, els nens porten turns d’aquestes costes, el paper el timó una estona. La això vol dir Palamós”. de mariner Noa, l’Alba i l’Aniol són Encara hi ha llum els primers, però hi pasmalcarat, de dia, però s’atansa sen tots els que volen. Jo i és qui dóna l’hora de la tornada. també. Mentre la TintoreL’última sorpresa que les ordres ra s’encarrega de la part resta als neòfits marididàctica, el capità aborners és la descoberta da amb comicitat el paper de mari- del ventre del Rafael. Una escala de ner malcarat i és qui dóna les ordres fusta ens portarà a tafanejar entre els a coberta. Durant el camí de tornada, autèntics secrets del capità Joan Sansota la seva disciplina implacable, els tolària. El vaixell està amarrat de nou grans també ens ho passem pipa: esti- a port. A mesura que anem tornant rem caps, despleguem veles, hissem a coberta, per l’escotilla, ja podrem el floc. Satisfet amb la nostra feina, el posar el peu a terra.

Xavier Valls. Periodista i coordinador editorial. Publica articles de geografia i viatges en diverses publicacions. Roger Llabrés. Fotògraf especialitzat en viatges i natura.

A MÉS A MÉS ON MENJAR LA SALINERA Situat en una antiga fàbrica de salaó de peix, actualitza la tradició culinària local amb un gran respecte pels productes que vénen del mar.

Av. de l’Onze de Setembre, 93.

Palamós | 972 31 64 74 www.salinera.es 40€ | | | | Restaurant

ON DORMIR HOTEL TRIAS És l’hotel amb més solera de Palamós. Conserva l’estètica clàssica amb les comoditats del segle xxi. És situat al passeig Marítim, davant del mar.

Pg. del Mar, s/n. Palamós 972 60 18 00 www.hoteltrias.com Habitació doble estàndard en temporada alta: 166€ | | Bon restaurant amb menú diari per als clients | | 15,50€ | Tenen servei de cangur.

MÉS INFORMACIÓ:

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 9

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

3 remeis per no ma rejar -s e

TOP 15 NYAM NYAM Menja alguna cosa abans de salpar, això t’ajudarà a assentar l’estómac.

A TREBALLAR! T’has de mantenir actiu: dedica’t a les tasques de la navegació i no estiguis pendent del mareig.

MIRADA PERDUDA Mantén la mirada en punts llunyans: ocells en l’horitzó, altres vaixells...

INFORMACIÓ PRÀCTICA BARBA-ROSSA REVIU BAIX EMPORDÀ

Palamós

Les cicatrius són el record dels abordatges, i la pirata Tintorera en deu haver viscut uns quants.

A bord del Rafael, els petits corsaris són a punt per salpar mar endins.

Museu de la Pesca de Palamós. Edifici del Tinglado.

Moll pesquer, s/n. Palamós 972 60 04 24 www.museudelapesca.org www.telamarinera.es Amb cotxe, hi arribem per l’AP-7 (sortida 9) i l’autovia C-65, amb connexió amb la C-31.

La companyia Sarfa connecta Barcelona, Girona i Caldes de Malavella amb Palamós ( 902 30 20 25 | sarfa.com).

PORTAR EL RUMB

En el Rafael, això es fa amb dos caps ben gruixuts, un a cada mà. De peu dret, a popa de l’embarcació, gaudeixes del domini del vaixell. És un paper més actiu i viscut que menar la tradicional canya (un llistó de fusta, prolongació de la pala del timó) de les embarcacions petites.

Adults: 15€.

Nens entre 4 i 10 anys: 8€.

Es pot fer tot l’any, però fora de la temporada d’estiu cal trucar-hi abans i reservar-hi.

Es fa cada dia en temporada d’estiu, i dura unes dues hores.

la vista de la badia és esplèndida.

Durant el trajecte a bord del Rafael, una embarcació de vela llatina construïda al 1915, travessarem tota la badia de Palamós. Tan bon punt partim, la Tintorera fa sonar un corn per avisar els pobladors de la costa que els corsaris turcs ja són aquí. Tots a resguard. Els petits tripulants proven també de fer-lo sonar.

Quan arribem a Sant Antoni, ens acostem a la torre Valentina, una torre de guaita del segle xvi. Des d’aquí dalt feien un foc per avisar els calongins de l’arribada dels corsaris. Aprenem una curiositat de la mà de la pirata Tintorera: “Que veieu de quin color és la

8 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

porta de la torre?” “Noooo...” “És clar capità ens allarga la passejada i sorque no, perquè no en tenen, de porta, tim de la badia. En passar pel far de aquestes torres. Usaven una escala de Palamós, la Tintorera ens explica un corda i fusta, i la recollien just des- truc de mariners: “Sabíeu que cada prés d’enfilar-s’hi perquè far de la costa fa una els corsaris no accedissin llum diferent? El de El capità a l’interior.”

Palamós en fa dues de Perquè ningú no pugui aborda amb llargues i una de curta: dir que avui no ha fet de per als navegants noccomicitat mariner, els nens porten turns d’aquestes costes, el paper el timó una estona. La això vol dir Palamós”. de mariner Noa, l’Alba i l’Aniol són Encara hi ha llum els primers, però hi pasmalcarat, de dia, però s’atansa sen tots els que volen. Jo i és qui dóna l’hora de la tornada. també. Mentre la TintoreL’última sorpresa que les ordres ra s’encarrega de la part resta als neòfits marididàctica, el capità aborners és la descoberta da amb comicitat el paper de mari- del ventre del Rafael. Una escala de ner malcarat i és qui dóna les ordres fusta ens portarà a tafanejar entre els a coberta. Durant el camí de tornada, autèntics secrets del capità Joan Sansota la seva disciplina implacable, els tolària. El vaixell està amarrat de nou grans també ens ho passem pipa: esti- a port. A mesura que anem tornant rem caps, despleguem veles, hissem a coberta, per l’escotilla, ja podrem el floc. Satisfet amb la nostra feina, el posar el peu a terra.

Xavier Valls. Periodista i coordinador editorial. Publica articles de geografia i viatges en diverses publicacions. Roger Llabrés. Fotògraf especialitzat en viatges i natura.

A MÉS A MÉS ON MENJAR LA SALINERA Situat en una antiga fàbrica de salaó de peix, actualitza la tradició culinària local amb un gran respecte pels productes que vénen del mar.

Av. de l’Onze de Setembre, 93.

Palamós | 972 31 64 74 www.salinera.es 40€ | | | | Restaurant

ON DORMIR HOTEL TRIAS És l’hotel amb més solera de Palamós. Conserva l’estètica clàssica amb les comoditats del segle xxi. És situat al passeig Marítim, davant del mar.

Pg. del Mar, s/n. Palamós 972 60 18 00 www.hoteltrias.com Habitació doble estàndard en temporada alta: 166€ | | Bon restaurant amb menú diari per als clients | | 15,50€ | Tenen servei de cangur.

MÉS INFORMACIÓ:

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 9

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

joan raven tós. ara tinc un fill de nou anys entus iasmat amb el taller ‘jugue m a fer l’indi ’. excur sionis tes com hem camin at molts cops per les munta nyes del bergu edà.som,segur plegat s, torna rem a cal peguer a amb la resta de la famíliaque, .

JUGUEM A FER L’INDI

Pellroges en acció!

Tots hem fet l’indi alguna vegada.

A Cal Peguera, però, fer l’indi és un pretext divertit amb un rerefons pedagògic que promou la relació entre progenitors i mainada a través del joc comunitari, l’habilitat manual i el contacte amb la natura.

Joan Raventós Natxo Oñatibia

L’ La mainada viu l’experiència amb eufòria: imiten les pel·lícules, aprenen coses, gaudeixen de la natura i juguen amb els pares!

38 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Ester Corrales i el Natxo Oñatibia són els impulsors del projecte Rural Salut, que despleguen des de casa seva, una masia situada en un paratge privilegiat de Castell de l’Areny, al Berguedà. M’expliquen que en poc més d’un any ja han passat per Cal Peguera un miler llarg de persones. No m’estranya gens. L’acolliment que ofereixen a les famílies es palpa en cada detall de la casa on viuen, en els seus gestos i la seva cordialitat.

Un dissabte em trobo a Cal Peguera amb altres famílies. Mentre l’Ester ens convida a una infusió d’herbes de la zona i un pastís casolà coronat amb flors de l’entorn, el Natxo ens fa triar indumentària índia que penja de les branques baixes d’una prunera. Guarnits amb armilles de serrells, ens pintem les cares —cadascú pinta la d’algú altre— i ens encintem el cap perquè

PER QUÈ ELS INDIS ANAVEN AMB LA CARA PINTADA?

Pintar-se la cara com un indi és molt divertit, però convé saber que no sempre se la pintaven per guerrejar entre les tribus.

Quines eren les funcions de les pintures?

RESPECTE Per als indis, era de mala educació rebre algú o anar a casa d’un veí o familiar amb la cara sense pintar —ni que fos una figura senzilla de color blanc.

PROTECCIÓ Les pintures (fetes d’olis vegetals i minerals barrejats amb greix de búfal o de peix) protegien la pell del fred, del vent, del sol... i dels insectes.

CERIMÒNIA Quan feien una festa o havien de vetllar un difunt, també es pintaven. Cada etapa de la vida exigeix un tipus de decoració diferent: pubertat, casament, etc.

BELLESA Malgrat tot, cadascú tenia el seu estil i la pintura —abans com ara— era un complement important: un bon dibuix ajudava a lluir. També eren presumits!

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 39

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

joan raven tós. ara tinc un fill de nou anys entus iasmat amb el taller ‘jugue m a fer l’indi ’. excur sionis tes com hem camin at molts cops per les munta nyes del bergu edà.som,segur plegat s, torna rem a cal peguer a amb la resta de la famíliaque, .

JUGUEM A FER L’INDI

Pellroges en acció!

Tots hem fet l’indi alguna vegada.

A Cal Peguera, però, fer l’indi és un pretext divertit amb un rerefons pedagògic que promou la relació entre progenitors i mainada a través del joc comunitari, l’habilitat manual i el contacte amb la natura.

Joan Raventós Natxo Oñatibia

L’ La mainada viu l’experiència amb eufòria: imiten les pel·lícules, aprenen coses, gaudeixen de la natura i juguen amb els pares!

38 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Ester Corrales i el Natxo Oñatibia són els impulsors del projecte Rural Salut, que despleguen des de casa seva, una masia situada en un paratge privilegiat de Castell de l’Areny, al Berguedà. M’expliquen que en poc més d’un any ja han passat per Cal Peguera un miler llarg de persones. No m’estranya gens. L’acolliment que ofereixen a les famílies es palpa en cada detall de la casa on viuen, en els seus gestos i la seva cordialitat.

Un dissabte em trobo a Cal Peguera amb altres famílies. Mentre l’Ester ens convida a una infusió d’herbes de la zona i un pastís casolà coronat amb flors de l’entorn, el Natxo ens fa triar indumentària índia que penja de les branques baixes d’una prunera. Guarnits amb armilles de serrells, ens pintem les cares —cadascú pinta la d’algú altre— i ens encintem el cap perquè

PER QUÈ ELS INDIS ANAVEN AMB LA CARA PINTADA?

Pintar-se la cara com un indi és molt divertit, però convé saber que no sempre se la pintaven per guerrejar entre les tribus.

Quines eren les funcions de les pintures?

RESPECTE Per als indis, era de mala educació rebre algú o anar a casa d’un veí o familiar amb la cara sense pintar —ni que fos una figura senzilla de color blanc.

PROTECCIÓ Les pintures (fetes d’olis vegetals i minerals barrejats amb greix de búfal o de peix) protegien la pell del fred, del vent, del sol... i dels insectes.

CERIMÒNIA Quan feien una festa o havien de vetllar un difunt, també es pintaven. Cada etapa de la vida exigeix un tipus de decoració diferent: pubertat, casament, etc.

BELLESA Malgrat tot, cadascú tenia el seu estil i la pintura —abans com ara— era un complement important: un bon dibuix ajudava a lluir. També eren presumits!

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 39

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

ELS SECRETS DE LES DAMES

monts e armen gol. com a histor iador a, sóc apass ionada de les visites a colòn ies indust rials i antig uesunafàbriq sempr e he trobat a faltar que s’exhi bissin mostr es delsues. teixits d’aqu ella època . i són al museu tèxtil de terra ssa!

VIU EL SECRET D’ATURAR EL TEMPS

Una descoberta sorprenent entre vetes i fils

Aquest vestit confeccionat en jacquard de seda va ser una donació al Museu de la distingida família Jujol (Josep M. Jujol va ser col·laborador d’Antoni Gaudí). És un exemple de la moda del primer període modernista: 1890-1908.

El Museu Tèxtil de Terrassa obre les portes de les sales de reserva i dels tallers per donar a conèixer com es restauren i es conserven els teixits antics.

Tot un privilegi.

Les mànigues formen un bollat a la part superior.

La cotilla ajustada projectava el pit endavant i li donava volum, en contrast amb la cintura Coll alt decorat estreta. per donar esveltesa a la figura de la dona.

Montse Armengol Quico Ortega

M’

agraden els museus petits. Perquè les col·leccions particulars, els museus locals o els de temàtiques molt específiques guarden tresors inusitats, curiositats que fan de la visita una experiència inoblidable.

A Terrassa, en l’entorn excepcional del parc de Vallparadís, hi ha un d’aquests petits museus de meravelles. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és el testimoni d’un sector que va ser la clau del desenvolupament industrial i la prosperitat econòmica del nostre país entre els segles xviii i xx. Però, a més a més, les seves col·leccions de vestits i complements (més de cent mil objectes) són plenes d’històries particulars apassionants.

Només d’arribar, l’Helena Peña, dels serveis didàctics del Museu, ens mostra un conjunt de peces curioses que serviran de fil conductor de la visita. Sobre la taula podem trobar una capa de bisbe, una nina antiga, un ventall o un gec de torero el propietari del qual afirma que va pertànyer a Mano-

30 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Els brodats i les puntes al coixí eren signe de distinció.

La visita al Museu Tèxtil de Terrassa permet accedir a les sales de reserva i al taller de restauració. Amb el comptafils [pàgina anterior] podem apreciar detalls invisibles a ull nu.

lete. Totes les peces tenen una història al darrere, i molts dels seus secrets es desvelaran al llarg de la jornada.

Quan l’Helena ens anima a equipar-nos amb bata, guants i un comptafils per fer de veritables investigadors, les criatures que s’han apuntat a la visita fan grans mostres d’entusiasme.

Els adults deixem de dissimular l’exaltació quan s’obren les portes de les sales de reserva, aquells espais misteriosos i prohibits dels museus on dormen centenars de peces tot esperant de ser exhibides. En aquest museu són com enormes vestidors d’altres èpo-

ques, plens de vestits, bosses de mà, sabates i barrets. L’Helena ens mostra algunes peces que fan joc amb la que estem estudiant. Com que tots volem estirar del fil, una peça ens porta a una altra i a petició del públic l’Helena ens obre més i més calaixos de meravelles.

Potser el vestit de noces de la pubilla dels Freixa, una important família terrassenca, és el que causa més furor.

A la primeria del segle xx, la noia va desafiar el costum de casar-se de negre per lluir un model sensacional de color d’ivori, amb farbalans de tul i transparències suggeridores i un esplèn-

El vestit està folrat a l’interior amb tafetà blanc, amb costures amb pinces i set barnilles per donar-hi volum.

Una cinta a manera de cinturó ressalta l’estretor de la cintura.

A sota, es portaven calces recobertes per uns enagos decorats amb puntes, i la cotilla.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 31

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

ELS SECRETS DE LES DAMES

monts e armen gol. com a histor iador a, sóc apass ionada de les visites a colòn ies indust rials i antig uesunafàbriq sempr e he trobat a faltar que s’exhi bissin mostr es delsues. teixits d’aqu ella època . i són al museu tèxtil de terra ssa!

VIU EL SECRET D’ATURAR EL TEMPS

Una descoberta sorprenent entre vetes i fils

Aquest vestit confeccionat en jacquard de seda va ser una donació al Museu de la distingida família Jujol (Josep M. Jujol va ser col·laborador d’Antoni Gaudí). És un exemple de la moda del primer període modernista: 1890-1908.

El Museu Tèxtil de Terrassa obre les portes de les sales de reserva i dels tallers per donar a conèixer com es restauren i es conserven els teixits antics.

Tot un privilegi.

Les mànigues formen un bollat a la part superior.

La cotilla ajustada projectava el pit endavant i li donava volum, en contrast amb la cintura Coll alt decorat estreta. per donar esveltesa a la figura de la dona.

Montse Armengol Quico Ortega

M’

agraden els museus petits. Perquè les col·leccions particulars, els museus locals o els de temàtiques molt específiques guarden tresors inusitats, curiositats que fan de la visita una experiència inoblidable.

A Terrassa, en l’entorn excepcional del parc de Vallparadís, hi ha un d’aquests petits museus de meravelles. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és el testimoni d’un sector que va ser la clau del desenvolupament industrial i la prosperitat econòmica del nostre país entre els segles xviii i xx. Però, a més a més, les seves col·leccions de vestits i complements (més de cent mil objectes) són plenes d’històries particulars apassionants.

Només d’arribar, l’Helena Peña, dels serveis didàctics del Museu, ens mostra un conjunt de peces curioses que serviran de fil conductor de la visita. Sobre la taula podem trobar una capa de bisbe, una nina antiga, un ventall o un gec de torero el propietari del qual afirma que va pertànyer a Mano-

30 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Els brodats i les puntes al coixí eren signe de distinció.

La visita al Museu Tèxtil de Terrassa permet accedir a les sales de reserva i al taller de restauració. Amb el comptafils [pàgina anterior] podem apreciar detalls invisibles a ull nu.

lete. Totes les peces tenen una història al darrere, i molts dels seus secrets es desvelaran al llarg de la jornada.

Quan l’Helena ens anima a equipar-nos amb bata, guants i un comptafils per fer de veritables investigadors, les criatures que s’han apuntat a la visita fan grans mostres d’entusiasme.

Els adults deixem de dissimular l’exaltació quan s’obren les portes de les sales de reserva, aquells espais misteriosos i prohibits dels museus on dormen centenars de peces tot esperant de ser exhibides. En aquest museu són com enormes vestidors d’altres èpo-

ques, plens de vestits, bosses de mà, sabates i barrets. L’Helena ens mostra algunes peces que fan joc amb la que estem estudiant. Com que tots volem estirar del fil, una peça ens porta a una altra i a petició del públic l’Helena ens obre més i més calaixos de meravelles.

Potser el vestit de noces de la pubilla dels Freixa, una important família terrassenca, és el que causa més furor.

A la primeria del segle xx, la noia va desafiar el costum de casar-se de negre per lluir un model sensacional de color d’ivori, amb farbalans de tul i transparències suggeridores i un esplèn-

El vestit està folrat a l’interior amb tafetà blanc, amb costures amb pinces i set barnilles per donar-hi volum.

Una cinta a manera de cinturó ressalta l’estretor de la cintura.

A sota, es portaven calces recobertes per uns enagos decorats amb puntes, i la cotilla.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 31

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

cristin a serret acons ella: “vigil eu la maina per fer tastet s a l’espa i xocol ata són tan a l’abada!stelsqueplats acaba r empat xats.” els seus fills, com els de dani codinpoden van sortir de les visites conte nts i feliço s de tants estímua,ls.

ESPAI XOCOLATA + CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL CAVA

Abans que Sant Sadurní fos la capital del cava, Simón Coll ja hi fabricava xocolata.

Al seu Espai Xocolata viatgem per la tradició d’aquest aliment al nostre país.

I en acabat, ara sí, aprenem tots els secrets del cava.

Cristina Serret Dani Codina

N Una visita al País de la Felicitat 14 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Tastar i tocar...

L’Espai Xocolata és una experiència per als sentits: el de la vista, el gust i també el del tacte. Per això agrada a tothom.

o sóc una apassionada de la xocolata. M’agrada, però de tant en tant, i a bocinets. Per això, d’entrada, la visita a l’Espai Xocolata de Simón Coll, a Sant Sadurní d’Anoia, em sembla una experiència d’aquelles que fem els adults perquè hi portem els nens.

Hi porto els nens, és clar. Però quan fa cinc minuts que hi sóc, m’oblido d’ells.

La Noemí, una noia morena com el cacau, ens dóna la benvinguda al “País de la Felicitat”. No passen ni deu minuts que ja degustem una xocolata intensa, calenta i exquisida, seguint les pautes que ens va donant, i entre cullerada i cullerada, som testimonis d’un espectacle panoràmic que ens porta a la selva tropical, on creix l’arbre del cacau. Des d’allà acompanyem un vaixell fins al port de Barcelona, i un cop a terra ferma, contemplem en directe com es treballa a la fàbrica.

COM ES FA LA XOCOLATA?

Voleu saber com s’ho fan perquè les llavors de cacau conreades als boscos tropicals acabin convertides en les delicioses rajoles de xocolata que mengem?

1. Es torren i trituren les llavors netes del cacau.

2. S’amassen els ingredients per obtenir una pasta homogènia (cacau mòlt, mantega de cacau, el sucre i la vainilla, llet en pols...). Cada fabricant té la seva fórmula secreta!

3. Es refina la massa, que passa a ser de semilíquida a pols i es fa el conxatge: remenar la barreja durant algunes hores per homogeneïtzar-ne la textura, refinar-ne l’aroma...

Normalment s’hi afegeix lecitina i mantega de cacau.

La xocolata torna a ser líquida.

4. S’emmotlla i es refreda la xocolata per donar-li la forma que es vol.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 15

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

TOP 15

cristin a serret acons ella: “vigil eu la maina per fer tastet s a l’espa i xocol ata són tan a l’abada!stelsqueplats acaba r empat xats.” els seus fills, com els de dani codinpoden van sortir de les visites conte nts i feliço s de tants estímua,ls.

ESPAI XOCOLATA + CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL CAVA

Abans que Sant Sadurní fos la capital del cava, Simón Coll ja hi fabricava xocolata.

Al seu Espai Xocolata viatgem per la tradició d’aquest aliment al nostre país.

I en acabat, ara sí, aprenem tots els secrets del cava.

Cristina Serret Dani Codina

N Una visita al País de la Felicitat 14 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Tastar i tocar...

L’Espai Xocolata és una experiència per als sentits: el de la vista, el gust i també el del tacte. Per això agrada a tothom.

o sóc una apassionada de la xocolata. M’agrada, però de tant en tant, i a bocinets. Per això, d’entrada, la visita a l’Espai Xocolata de Simón Coll, a Sant Sadurní d’Anoia, em sembla una experiència d’aquelles que fem els adults perquè hi portem els nens.

Hi porto els nens, és clar. Però quan fa cinc minuts que hi sóc, m’oblido d’ells.

La Noemí, una noia morena com el cacau, ens dóna la benvinguda al “País de la Felicitat”. No passen ni deu minuts que ja degustem una xocolata intensa, calenta i exquisida, seguint les pautes que ens va donant, i entre cullerada i cullerada, som testimonis d’un espectacle panoràmic que ens porta a la selva tropical, on creix l’arbre del cacau. Des d’allà acompanyem un vaixell fins al port de Barcelona, i un cop a terra ferma, contemplem en directe com es treballa a la fàbrica.

COM ES FA LA XOCOLATA?

Voleu saber com s’ho fan perquè les llavors de cacau conreades als boscos tropicals acabin convertides en les delicioses rajoles de xocolata que mengem?

1. Es torren i trituren les llavors netes del cacau.

2. S’amassen els ingredients per obtenir una pasta homogènia (cacau mòlt, mantega de cacau, el sucre i la vainilla, llet en pols...). Cada fabricant té la seva fórmula secreta!

3. Es refina la massa, que passa a ser de semilíquida a pols i es fa el conxatge: remenar la barreja durant algunes hores per homogeneïtzar-ne la textura, refinar-ne l’aroma...

Normalment s’hi afegeix lecitina i mantega de cacau.

La xocolata torna a ser líquida.

4. S’emmotlla i es refreda la xocolata per donar-li la forma que es vol.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 15

ÀMBITS

A R

R

U T AV

EN

ES N BE

L A R RU

LT CU

TA

A R U

R ST A G

N

A T

U

R

O

A

N

O

M

IA

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

CULTURA Carme Escales

ÍNDEX DE PROPOSTES 139 | Museu del Vi | 131 140 | Pedalant de nit per Barcelona | 132 141 | Dibuixa al MNAC | 133 142 | Atents a la pantalla | 133 143 | Swing al museu | 133

un crim la nit de nadal què va passar a sant cugat del vallès el 25 de desembre de 1350? com ho recorden a la ciutat? busca-ho!

144 | Gimcana de dracs | 134 145 | Visita a Siurana | 134 146 | Un joc de pirates | 134 147 | Visita als cementiris de Barcelona | 135 148 | La Tortosa jueva | 136 149 | Històries d’Andorra | 136 150 | Passejada per Dalt Vila d’Eivissa | 136

151 | Història i artistes prenen vida a Alacant | 137 152 | Esperits del Ter | 137

162 | Cantem junts a l’Orfeó de Lleida | 140

153 | Montserrat i les Coves del Salnitre | 137

163 | Escriptura medieval a Sant Cugat | 141

154 | Girona amb segway | 138

164 | Fem-nos artistes | 141

155 | Terrassa amb segway | 138

165 | Barcelona per terra, mar i aire | 141

156 | Resseguint Dalí amb burricleta | 138

166 | Gaudí Experiència | 142

157 | Passeja pel Born del segle xviii | 139

167 | Sigueu artistes del trencadís | 143

158 | Els carrers del Born com a testimonis | 139

168 | La Sagrada Família per a nens | 143

159 | El conflicte de 1714 per capítols | 139

169 | Nits a la Pedrera | 143

160 | Moments màgics | 140

ESCANNEJA EL CODI QR I TROBARÀS TOTA LA INFORMACIÓ PRÀCTICA D’AQUESTES EXPERIÈNCIES

130 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

161 | Un bon tast de jocs | 140

170 | Visita a Catalunya en Miniatura | 144

VILAFR PENEDÈ A N C A D E L S, CAP El 20 la Cap15, la ciutat ITAL ital ser

139 | VISITA AL MUSEU DEL VI I A LA CIUTAT DE VILAFRANCA

de la C à Cata u d’activlana i s’omp ltura te’n a itats. Infor lirà m vilafra nca.ca at.

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DEL VI Al call de Vilafranca, al bell mig de la ciutat, places, palaus i esglésies ens transmeten l’empremta que va deixar el majestuós gòtic català a la vila. I, en arribar a la seva gran plaça de Jaume I, el Palau Reial. Entrem-hi, que ja ens hi esperen. Coneixerem en Moció de Palau, atabalat per la mort del rei Pere II; fra Bernat i la vídua Maria de Tarascó, recaptadors dels impostos eclesiàstics en el segle xv (pareu compte, que us demanaran la vostra part de recaptació). També hi seran Cristòfor Milà i la seva serventa. Ell és pagès i comerciant, va adquirir el Palau quan es va desamortitzar l’any 1822. Amb tots ells anirem fent el recorregut del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, un museu on trobarem també els taverners de Cal Noi-Noi, que s’hi van estar fins al 1935. Segurament algú

us interpel·larà perquè sigueu vosaltres els pròxims a comprar l’històric edifici. Però res, vosaltres ni cas, perquè quan arribeu al final de la visita, al jardinet interior del Palau, una copa de cava posarà fi a aquest salt al passat.

Les bombolles us tornaran a redreçar cap als nostres dies. Bombolles de cava i catànies vilafranquines. La visita teatralitzada s’acaba amb un petit refrigeri endolcit pels productes locals.

Una ciutat per descobrir Si us heu quedat amb ganes de més història, sapigueu que el Palau de Vilafranca és també el punt de trobada i inici d’una altra visita teatralitzada, en aquest cas, un itinerari urbà per resseguir, a través d’un nou salt cronològic enrere, les traces arquitectòniques de la indústria vitivinícola de la capital

penedesenca. Vilafranca i l’esperit del vi us proposa un matí per descobrir la ciutat en tota la seva esplendor.

Coneixerem el seu nucli antic, esquitxat d’imponent arquitectura medieval i d’un ric patrimoni modernista. Pujarem al campanar més alt de la comarca, bo i coneixent-ne la història i les principals anècdotes, i gaudint de la vista.

Acabarem a la Casa de la Festa Major, a l’enclavament de l’antic mercat de gallines i menuts, una construcció modernista de l’arquitecte local Santiago Güell de l’any 1911, i reformada l’any 1927. L’itinerari també inclou l’entrada al claustre i l’església de Sant Francesc i a l’interior de la basílica de Santa Maria i el seu emblemàtic campanar.

Vinseum Pl. de Jaume I, 5. Vilafranca del Penedès 93 890 05 82 | www.vinseum.cat

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 131

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

ÀMBITS

140 | PEDALADA NOCTURNA

Amb bici i de nit a Barcelona Una manera ben original de descobrir la capital catalana és seguint alguna de les rutes organitzades per Barcelona by Bycicle. Acompanyats per un monitor guia i un monitor mecànic, tant de dia com de nit, pedalarem sobre places i vora monuments i platges. Hi ha diferents itineraris per triar. Un travessa el parc de la Ciutadella i ens condueix cap al parc de l’Estació del Nord, el Teatre Nacional, la renovada plaça de les Glòries, voreja la torre Agbar i enfila cap a Diagonal Mar i fins al Fòrum; de tornada, segueix per la franja marítima, el Port Olímpic i la Barceloneta. Els tombs nocturns durant l’època nadalenca són especialment lluïts, ja que permeten gaudir de la decoració lluminosa de la ciutat.

Barcelona by Bicycle Esparteria, 3. Barcelona | 93 268 21 05 www.bicicletabarcelona.com

PROPOSTES AL MNAC Només la magnífica vista privilegiada que tenim de la ciutat de Barcelona des de la terrassa del Museu Nacional d’Art de Catalunya ja mereix el viatge fins a Montjuïc. Un cop a dins, el gran palau no tan sols ens delecta amb la col· lecció més gran d’art romànic català, i també d’excel·lents mostres d’art gòtic, barroc, modernista i noucentista, sinó que a més podeu prendre part del món de l’art participant en les activitats que s’hi programen. N’hi ha per a totes les edats, i algunes, com les que aquí us expliquem, de ben originals pel fet de desenvolupar-se entre les parets d’aquest museu nacional.

132 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

passió pel swing la música de les grans orquestres americanes dels anys trenta està

de moda, i ara és fàcil trobar arreu de catalunya llocs on aprendre i practicar el seu ball, el lindy hop. informació: swingmaniacs.com

143 | BALLA SWING AL MUSEU!

Un dels espais més espectaculars del palau que alberga el Museu Nacional d’Art de Catalunya és la Sala Oval.

Té 2.300 metres quadrats útils i una graderia amb capacitat per a 1.300 espectadors asseguts. És una estança que va ser concebuda per a grans celebracions. La primera va ser la mateixa cerimònia d’inauguració de l’Exposició Universal, que es va celebrar l’any 1929, per la qual es va construir el Palau Nacional. Us imagineu poder ballar al vostre aire en aquesta immensa sala de festes? Doncs de la mà del swing ho podeu fer, i de franc, amb l’activitat del MNAC Véns a ballar? Els dies 15 de novembre i 13 de desembre hi ha programades sessions de tarda de swing, de quatre a tres quarts de sis.

Vestiu-vos ben còmodes i, sobretot, calceu-vos de manera que els vostres peus es puguin moure amb agilitat en aquest lloc tan especial de la muntanya

141 | PORTA EL

142 | ATENTS

Si t’agrada dibuixar i en tens algunes nocions, no et perdis l’activitat Obres sota el llapis, que es farà el 13 de desembre de 10 a 13.30h. És una oportunitat de dibuixar, a la sala Oval del Palau Nacional, alguna de les escultures més importants del MNAC. Apunta-t’hi, porta el teu material i participa en aquesta sessió col·lectiva de creació, que també compta amb la participació d’un model que “dialogarà amb l’escultura”.

L’activitat és gratuïta, està organitzada en col·laboració amb el Cercle Artístic Sant Lluc, i un professor d’aquesta entitat assessorarà els participants que ho demanin.

El projecte Per amor a l’art és una iniciativa, feta en col· laboració amb la Filmoteca de Catalunya, que consisteix en projectar cada setmana un film centrat en un aspecte diferent del món de l’art: la seva relació amb la història, la influència del cinema sobre la pintura, els punts de contacte entre l’art més artesanal i el més industrial, una aproximació a la vida i l’època de diferents artistes o moviments cabdals dins la història de l’art entre d’altres. Cada projecció va precedida de la presentació a càrrec d’un especialista que parla del film i dels problemes artístics que planteja.

CAVALLET I DIBUIXA

de Montjuïc. El dissabte 15 de novembre serà la Juli Aymi’ Swing la que amenitzarà els passos de ball. I la Saphie Wells & Swing Cats posarà música a la sessió que tindrà lloc el dissabte 13 de desembre.

Totes les formacions musicals d’aquestes tardes de jazz al Museu Nacional d’Art de Catalunya provenen del Taller de Músics, i totes les sessions de ball han estat organitzades coincidint amb el dia d’entrada gratuïta al Palau Nacional.

Per tant, si voleu podreu aprofitar per fer-hi un volt.

Museu Nacional d’Art de Catalunya Palau Nacional. Parc de Montjuïc, s/n. Barcelona 93 622 03 60 | mnac.cat Filmoteca de Catalunya Pl. de Salvador Seguí, 1-9.

Barcelona | 93 567 10 170 www.filmoteca.cat Cercle Artístic Sant Lluc Palau Mercader. Mercaders, 42 Barcelona | 93 302 45 79 www.santlluc.cat.

A LA PANTALLA

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 133

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

ÀMBITS

QUILÒMETRE ZERO De finques on es fa cultiu ecològic, cada dia se’n certifiquen més. Però, quines característiques defineixen la seva producció? I la manera de treballar la terra, seleccionar les llavors i plantes i el moment de la sembra, la poda o l’elaboració dels seus productes derivats? Quines diferències d’aspecte i gust presenten les fruites i verdures de proximitat? I quines són les elabo-

racions culinàries idònies per a una millor degustació d’aquesta tipologia d’aliments? Anem a buscar el veritable quilòmetre zero, destinacions gastronòmiques que són l’excusa per descobrir-nos, també, una manera de viure tranquil·la i un paisatge autèntic, el mateix on creixen els cereals, les fruites i les verdures, que embolcalla experiències que conviden a tornar.

120 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

l’arquitectura, el procés, el territori i els valors que han fet sobreviure aquesta catedral del vi, feta per Cèsar Martinell fa més de cent anys. La visita finalitza amb el tast d’algun dels vins que s’hi fan. El nostre guia serà en Blai, un treballador del celler una mica eixelebrat que, per circumstàncies alienes a la seva voluntat, es veurà amb

calçots, feta amb ‘bitxo’ o pebres picants,és fàcil d’elaborar.

INGREDIENTS 4-5 tomàquets madurs escalivats 1 cabeça d’alls escalivada 1 gra d’all cru 100 g d’ametlles torrades i pelades 60 g d’avellanes torrades i pelades 1 llesca de pa torrat o 3 galetes maria 2 nyores (posades en remull hores abans) 100-150 ml d’oli verge d’oliva Vinagre Sal i pebre

ELABORACIÓ 1. Escalivem els tomàquets i la cabeça d’alls, els pelem i els posem dins d’un bol.

2. Posem-hi el gra d’all cru i les ametlles i avellanes.

3. Raspem la polpa de les nyores (ja remullades unes hores abans) i l’afegim a bol.

4. Afegim el pa xop de vinagre.

5. Hi posem oli, sal i pebre.

6. Ho triturem tot.

117 | MARIDATGE DE VI I CALÇOTS AL PRIORAT Del 15 de gener al 15 d’abril, els calçots afloren de la terra proposant originals trobades on la gent s’aplega per coure’ls amb una bona flama i preparar la salsa que els ajudarà a gaudir-ne. Durant la temporada de calçots, la Cooperativa Falset Marsà organitza visites guiades que s’inicien davant les tines del vermut. S’hi explica la història,

lala salsamillor salvitxada típica que acompanya els

l’obligació d’atendre els visitants (nosaltres). Tot i aquest divertit contratemps, tindrem la gran sort de ser els comensals convidats a una calçotada deliciosa.

Cooperativa Falset Marsà 977 83 01 05 / 645 73 26 93 www.etim.cat www.restaurantcalçotada.cat

119 | TOT EMPAITANT

118 | EL PALLARS

DE LES MERAVELLES

Tros de Sort és el resultat de la unió, l’any 1995, de cinc ramaders lleters del Pallars Sobirà que van decidir fer junts formatge. Ara, juntament amb el Celler del Batlliu, una firma de vi fet a la comarca, ens acompanyen a descobrir racons poc coneguts del Pallars, on hi ha les vinyes i les granges d’aquests pagesos. L’itinerari inclou una visita a les vinyes i al Celler del Batlliu i continua a peu a través d’antics camins fins a arribar a la formatgeria Tros de Sort, on visitarem l’obrador. El recorregut finalitza amb un maridatge de vins i formatges del territori pirinenc.

Tros de Sort Camí de les Vernedes, s/n.

Sort | 973 62 12 20 www.trosdesort.cat

Oficina de Turisme i Estació Nàutica de Vilanova Pg. del Carme, s/n.

Vilanova i la Geltrú 93 815 45 17 / 673 47 39 56 estacionauticavilanova.com

MARIA ROSA VILA

SÍPIES AL GARRAF

Quan Vilanova i la Geltrú era una vila eminentment marinera, els pescadors acostumaven a preparar-se l’anomenat ranxo.

Dalt de la barca, en una cassola de terra, hi feien coure un sofregit, patates i les restes de tot allò que pescaven. Avui, aquest plat el podreu tastar en diversos restaurants de la capital del Garraf. Abans, però, què us semblaria sortir amb un pescador a mirar d’empaitar algunes sípies? És una de les moltes activitats pensades per a famílies que s’ofereixen a l’Estació Nàutica de la ciutat.

Tant hi fa, si no ho heu provat mai ni si sou experts pescadors, quan sereu dalt del vaixell us aniran explicant com i què s’ha de fer per capturar-les.

I si preferiu anar mirant com ho fa l’expert en la matèria, gaudiu de la fresqueta marítima que bressola les onades i d’una vista privilegiada de la costa, amb un refresc a la mà. Un cop a terra, no us oblideu de fer un volt pel port de la ciutat.

120 | L’EMPORDÀ ÉS TERRA D’ARROSSOS

La plantada i la sega de l’arròs als camps del municipi de Pals és motiu de festa. De fet, cada any en fan una celebració oberta a tots els públics en què els pagesos que tenen i treballen els arrossars durant l’any mostren com es planta l’arròs i com es fa la sega.

La plantada té lloc al mes de juny i és a l’octubre quan se sega.

Enguany serà dissabte 18 d’octubre al Mas Carles. Grans i petits esdevenen espectadors d’una feina tradicional molt arrelada en aquesta població empordanesa, on l’arròs forma part de la base de l’activitat agrària local. Les exhibicions dels pagesos també conviden a experimentar com es fan aquestes labors de camp.

Un bon plat d’arròs cuinat en algun dels restaurants de la zona posarà la cirereta a la jornada arrossera.

Ajuntament de Pals Pl. Major, 7. Pals | 972 63 61 61 |

www.pals.cat

121 | AMB MOLT BON GUST AL SOLSONÈS

Un dolç esmorzar al camp, amb llet fresca i coca de forner, una hamburguesa feta amb carn de vedella ecològica, un maridatge de formatges i iogurt i un àpat de xai amb trumfos són les quatre Experiències amb gust que el Solsonès proposa per donar a conèixer els productes agroalimentaris de la comarca.

Les visites són guiades a una finca o obrador i tot seguit es tasta el producte en un restaurant. Les visites estan pensades per a famílies.

Oficina de Turisme del Solsonès. Ctra. Bassella, 1.

Solsona | 973 48 23 10 www.turismesolsones.com

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 121

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

ÀMBITS

ES DE COP OO A Lm’IpGleLment dnedre

Un co ncia és pre oo gl riè l’expe intònic a l’I a un g randvalir de G ir a l’Iglú o dorm otel.

H

decinc llocs tapes... on

menjar bones tapes a barcelona

LA XULA TAPERIA Cuina creativa. Sempre serveixen tapes amb cada cervesa. Mare de Déu dels Desemparats, 19 (Gràcia).

ÀPATS I TASTS De propostes d’àpats, tasts i degustacions combinades amb sortides a la natura o visites culturals, n’hi ha cada cop més, al nostre país. Perquè no hi ha res millor per certificar la procedència d’un producte que visitar el seu lloc d’origen, visitar els trossos on es conrea, entrar a l’obrador on es produeix o assistir a un taller on algun expert en aquell producte ens en parla i, fins i tot, ens ensenya com menjar-lo o cuinar-lo. L’enoturisme ofereix una increïble varietat de propostes que empenyen a posar els peus a les vinyes, trepitjar el raïm, tastar el most i visitar els cellers del país.

I formatgers i productors d’embotits, iogurts i cervesa us ofereixen el seu producte, i també delicades explicacions i exhibicions de com el fan. Els Països Catalans són plens de petits i grans obradors per visitar.

122 | SNOW FOOD

Menjar sobre la neu Qui ha dit que les jornades d’esquí han d’anar sempre acompanyades d’entrepans o plats combinats? Ara ja es poden tastar bons aliments tan amunt com arriben els telecadires.

Salmó noruec fumat al nostre país, cava artesà del Penedès, mitjanes de vedella del País Basc i carnoses ostres de l’Atlàntic arriben als cims més alts cada hivern de la mà de Snow Food. La proposta, a més de servir els productes de primera qualitat a peu de les pistes, també permet contemplar la preparació dels plats, l’obertura de les ostres, la cocció de la vedella sobre les brases a més de 2.000 metres... Amb els músculs en forma, fer parada a la barra de l’Snow Food, ubicada en una construcció d’iglú, és tota una festa.

L’avantatge és que darrere el taulell hi trobareu personal que cuina i que explica d’on provenen els productes.

Grandvalira 628 75 38 10 |

www.grandvalira.com

122 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

123 | UN ESPECIAL

124 | DE TAPES

Us imagineu sopant amb la vista de la ciutat de Barcelona als vostres peus després d’haver pogut contemplar des del mateix seient on sou els edificis i carrers principals de la capital catalana? En aquesta proposta, són els cinc sentits els que s’activen. Gourmet Bus és un recorregut urbà amb autocar durant el qual rebreu informació d’aquells llocs per on passeu, per acabar amb un àpat amb gastronomia d’alt nivell, que duu la firma del cuiner Carles Gaig.

Colors, olors i el peculiar enrenou dels mercats són part d’aquesta experiència que combina el passeig a peu amb el tast d’alguns productes de la terra en petites porcions de tapa. Els mercats de la Boqueria i de Santa Caterina de Barcelona són llocs de parada en una ruta gastronòmica que vol donar a conèixer la història d’aquests grans centres de venda d’aliments frescos i d’embotits, formatges i plats preparats.

Dues de les places més emblemàtiques del país.

SOPAR SOBRE RODES

Gourmet Bus 93 317 64 54 www.gourmetbus.com www.juliatravel.com www.barcelonaturisme.com

PELS MERCATS

We Barcelona Montjuïc del Bisbe, 3-5.

Barcelona | 93 412 28 53 www.webarcelona.com

BAR MINGUS Petit, amb personalitat, bons preus i bones tapes amb cervesa artesana, la seva especialitat.

Ataülf, 6 (Gòtic).

QUIMET I QUIMET Quatre generacions portant aquest bar de tapes delicioses, vermut, cervesa i vins. Poeta Cabanyes, 25 (Poble-sec).

TAVERNA MEDITERRÀNIA Braves, seitons a l’andalusa i altres grans tapes en un clàssic modern. Enric Granados, 58 (Eixample).

LA TAVERNA DEL CLÍNIC Tapes sofisticades però també braves de primera en un bar que cuida el producte.

Rosselló, 155 (Eixample).

127 | UN APERITIU MODERNISTA

La bona qualitat dels licors més o menys dolços, peixos en conserva, olives, patates o petits tastos d’embotit poden fer excel·lents els vermuts que, moltes vegades, representen ja mig àpat. Però el que realment acaba arrodonint l’experiència és el lloc triat per fer l’aperitiu. En aquest sentit, la Fonda Espanya és una joia poc coneguda del modernisme.

Al bell mig del barri del Raval (al carrer de Sant Pau), la històrica fonda s’allotja en un fabulós edifici reformat per Lluís Domènech i Montaner que conserva obres extraordinàries de Ramon Casas i Eusebi Arnau.

Aquest establiment serà la parada final d’un recorregut pel modernisme del centre de la ciutat i alhora marc privilegiat d’un magnífic vermut.

Itinera Plus 93 342 83 33 www.itineraplus.com

125 | DESCOBRIR LA CIUTAT AMB EL PALADAR La cuina mediterrània és una marca gastronòmica a l’alça de prestigi mundial. Però, en sabem prou, nosaltres mateixos? Tenim clar quins són els seus aliments protagonistes i les seves tècniques culinàries? Pensant en el visitant d’altres països,

però també apte per al públic local, Visit Barcelona Bilbao organitza rutes temàtiques que us duran a passejar per comerços de la Ciutat Vella on us parlaran d’aquests productes i, entre altres degustacions, fareu un exclusiu

126 | DOLÇOS PLAERS QUE PASSEGEN

La xocolata que avui tots coneixem és un producte amb què els catalans han conviscut des de la descoberta d’Amèrica.

El cacau, que té el seu origen a l’Amèrica Llatina, va arribar a Barcelona i s’hi va quedar, fins al punt d’esdevenir un dels productes que ha format part de l’engranatge econòmic d’aquesta ciutat des del segle xv . Primer va ser una beguda i a les acaballes del segle xix es va obrir un obrador per transformar-lo en producte sòlid. Aquesta és part de la història que dóna a conèixer un dels punts de parada d’una atractiva i dolça ruta gastronòmica per la ciutat: el Museu de la Xocolata. La seva visita s’inclou en un passeig guiat per la història i l’origen del cacau que recorre els estrets carrers del Barri Gòtic: ens referim al Xocolata Tour. Passareu per algunes de les botigues més antigues de Barcelona i coneixereu mestres xocolaters, a banda de degustar bombons, visitar un taller de xocolata...

Xocolata Tour 93 285 38 32 | www.itineraplus.com www.barcelonaturisme.com

tast d’oli d’oliva, i també tallers culinaris per veure preparar, en directe, plats d’autèntica cuina mediterrània.

Visit Barcelona Bilbao 93 881 10 45 / 93 881 26 04 visitbarcelonabilbao.com

128 | FES-TE L’OLI

És a finals de tardor que les oliveres mostren la seva màxima esplendor, preparades per donar-nos els seus millors fruits. A l’Empordà, al petit celler de Pau, us ho posen fàcil per fer-vos vosaltres mateixos l’oli. Durant una jornada viureu el procés d’elaboració d’aquest tresor gastronòmic tan característic de la Mediterrània.

Arrencareu al celler, on, amb un trenet, arribareu al camp d’oliveres. Amb les borrasses a terra, preparades per recollir els fruits, us tocarà fer anar les manetes per pentinar les branques i fer caure les olives.

Un cop al molí, veureu com es netegen, premsen i se n’extreu l’oli... Un suc valuós que, després d’un bon esmorzar de pagès, us caldrà embotellar per poder endur-vos a casa. I fruir-ne en tota mena de plats.

Empordàlia Ctra. de Roses s/n. Pau 972 53 01 40 www.empordalia.com

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 123

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

ÀMBITS ORIÓ És la gran constel·lació de l’hivern. Quan es veu millor és entre desembre i febrer, però a finals d’octubre, cap a les 11, ja es comença a observar bé.

mirant el cel aquestes són les constel. lacions

més visibles durant l’hivern des del nostre país, fins i tot sense telescopi.

PLÈIADES És un cúmul estel·lar també conegut com les Set Germanes.

A ull nu es poden distingir fàcilment cinc estrelles (amb bona vista, algunes més).

Igual que el paisatge de la Terra, el cel durant els mesos de fred no té res a veure amb el dels temps càlids. Al nostre país hi ha una pila de llocs on us ensenyaran a distingir les principals constel·lacions que es poden veure en aquesta època. En alguns d’aquests observatoris, la sessió astronòmica va acompanyada d’alguna altra activitat,

com una visita a la zona o un sopar romàntic. I en qualsevol cas és una ocasió per viure una experiència molt especial en entorns privilegiats, i de passada endur-se’n uns coneixements que recordareu cada cop que mireu el firmament a partir d’aquell dia...

Les estrelles mai no seran el mateix a partir d’aquest moment!

MARIA ROSA VILA

AMB EL CAP A LES ESTRELLES 68 | OBSERVACIONS

AL COR DE CATALUNYA

Allotjar-se a Cal Ros, a Calonge de Segarra (Anoia), us obre un ventall de possibilitats a l’hora de relacionar-vos amb l’entorn en forma d’activitats i rutes. Indrets històrics i paratges naturals de l’alta Segarra, com per exemple el veí castell de Calonge, formen part dels itineraris que posen aquest racó interior al vostre abast. Però, sense dubte, serà a l’Observatori Astronòmic de Pujalt on, tot observant el cel amb el telescopi, sereu una mica més a prop de les estrelles al cor de Catalunya.

Masia Cal Ros Calonge de Segarra 93 869 92 41 / 617 42 60 91 www.calros.info Observatori Astronòmic de Pujalt Ctra. de l’Astor, s/n. Pujalt 93 869 80 22 / 620 13 67 20 www.observatoridepujalt.cat

69 | MIRANT ELS

ESTELS DE DIA I DE NIT

67 | UN VIATGE EN EL TEMPS I L’ESPAI

Hi ha qui diu que el nostre caràcter queda definit per la posició de les plantes i les constel·lacions el dia que vam néixer. Ara tindreu l’oportunitat de celebrar l’aniversari d’una manera ben especial: descobrint com era el cel aquella nit. A l’Observatori Astronòmic del Garraf també podreu gaudir de sessions d’observació amb orientacions per aprendre a llegir una carta celeste. I des del nou Digitarium, un planetari digital, veureu el cel en qualsevol indret del món, dos milions d’anys enrere o en el futur.

Observatori Astronòmic del Garraf. Camí d’Olivella a la Plana Novella, km 3,5. Olivella 93 771 31 54 / 685 23 35 75 / 651 42 68 72 | www.oagarraf.net

100 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Si hi aneu de dia, el sol serà el protagonista de les vostres observacions i de la visita guiada a l’exposició “Proporcions del sistema solar”. Us sentireu ben petits al costat de les dimensions dels planetes i els astres!

I de nit, des de la cúpula de l’observatori podreu viure un bateig ben especial, l’anomenat bateig del cel, que us farà viatjar per les constel·lacions i adquirir-ne les nocions bàsiques amb l’ús de telescopis i les explicacions didàctiques dels experts.

Observatori Astronòmic de Castelltallat Castelltallat (Sant Mateu de Bages)| 667 52 90 51 observatoricastelltallat.com

TAURE Aquesta constel·lació del zodíac està presidida per l’estrella Aldebarà, vermella i brillant (també anomenat Cabra, Mosca o Ull de Bou).

CA MAJOR Alguns hi veuen el gos que segueix Orió, el caçador.

En forma part l’estrella més brillant durant l’hivern a les nostres latituds: Sírius.

71 | UN FIRMAMENT EXCEPCIONAL

Us imagineu veure una tempesta solar? I passejar la vista pels mars de la Lluna? Al Montsec hi ha un lloc privilegiat per fer-ho: el Centre d’Observació de l’Univers (COU). Fet i fet, el Montsec és una de les millors zones del sud d’Europa per observar el cel nocturn (l’any passat el van certificat com a reserva Starlight per la poca contaminació lumínica de què gaudeix) i disposa d’un arsenal d’instruments i espais que fan que observar el firmament sigui una delícia.

Sigui de nit o de dia, aproximar-nos als astres és més fàcil des del Parc dels Telescopis i l’Ull del Montsec, el planetari multimèdia digital del centre.

Esdevindreu mestres en l’art de llançar coets!

Centre d’Observació de l’Univers. Camí del Coll d’Ares, s/n. Àger 973 05 30 22 / 973 45 52 46 www.parcastronomic.cat

70 | UN SOPAR

72 | L’EMPORDÀ

Quina millor manera de cloure l’observació dels estels que amb un sopar romàntic i en un entorn privilegiat com el del Delta?

Estels a l’Ebre és una de les moltes propostes que ens fa l’Observatori de l’Ebre, un centre de formació i recerca que podreu visitar durant tot l’any.

I si no en teniu prou, ofereixen cursos d’astronomia.

La història, l’art i les llegendes defineixen perfectament l’essència de l’Empordà.

Allotjant-vos a Can Bonet (dins el terme de Sant Martí Vell, un poble del Gironès històricament empordanès), tindreu a l’abast el patrimoni, entre d’altres, d’espais com el castell museu Gala Dalí de Púbol —molt a prop de la casa— o, un cop caigui la nit, podreu participar en les vetllades astronòmiques sota la volta celestial i en els tallers que organitzen. Acompanyats per les explicacions de mites i curiositats, observareu el firmament, i podreu escollir entre fer-ho en família, a Can Bonet, o aprofitant les instal·lacions de l’observatori situat al santuari dels Àngels, que és molt a prop.

PER TOCAR EL CEL

Observatori de l’Ebre Horta Alta, 38. Roquetes 977 50 05 11 | obsebre.es Sternalia (sopars) 93 170 17 97 | sternalia.com

I LES SEVES ESTRELLES

Can Bonet Barri Mercadal, 8.

Sant Martí Vell | 690 66 14 40 www.canbonet.com www.espaiastronomic.com

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 101

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

ÀMBITS

tots els ocells al mòbil l’aplicació ‘aves de españa’ és molt pràctica:

MARIA ROSA VILA

conté informació (també els sons) de 563 espècies d’aus. inclou els noms en català.

73 | BIRDING: DESCOBERTA ORNITOLÒGICA

74 | TERRA DE MILANS

SORPRENDRE’S AMB LES AUS

RAPINYAIRES ACROBÀTICS

Si volem conèixer bé el món dels ocells, el millor és que un expert ens acompanyi a observar-los. Aquest zoom ornitològic és una aproximació a una de les principals riqueses ecoturístiques dels Països Catalans, territori on es poden observar prop de 400 espècies d’ocells, de les quals aproximadament la meitat hi nidifiquen i gairebé 200 hi passen l’hivern. El nostre Pirineu és l’únic lloc d’Europa, per exemple, on es poden observar les quatre espècies de voltors (voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany) i en molt poc espai. En Pere Alzina organitza, segons ell, “experiències de turisme atípic”, i està a punt per sorprendre’ns. Tan segur n’està, d’aquesta riquesa faunística, que primer triarem nosaltres la reserva on volem anar a fer l’observació o bé les espècies que volem observar. I a gaudir-ne.

Beyond Barcelona.

www.beyondbarcelona.com

102 | EXPERIÈNCIES DESCOBRIR

Els milans són ocells rapinyaires que s’alimenten de petits animals (amfibis, rèptils, mamífers, ocells, invertebrats,...) i també aprofiten restes d’animals morts. A l’Alt Urgell se’n poden veure de dos tipus: els milans negres i els milans reials, que són més grossos. Són aus àgils, potents, de vol elegant i acrobàtic. Si voleu conèixer aquests animals de cua forcada, el millor és que us acompanyi un expert que sap on trobar-ne i us explicarà tot el que fan. Els podreu veure amb detall gràcies a un telescopi, encara que mentre espereu el torn també els podeu observar amb prismàtics (us en llogaran si cal).

Experiències Pirineus www.experienciespirineus.com Aubèrria www.auberria.cat

75 | PLANTES MEDICINALS I COSMÈTICA NATURAL

El bosc com un rebost Passejar pels boscos tardorencs del Pallars és un regal per als sentits i un regal que la natura ens fa en forma de fruits, plantes i arrels.

Sortireu dels voltants de la vall de la coma de Burg, on s’ancora el petit poble de Farrera, per cercar els millors obsequis de la natura amb l’objectiu d’avançar-se als freds mesos de l’hivern. Amb els rojos aranyons elaborareu patxaran, i les gavarnes i les pomes us serviran per fer confitures. I de cara a reforçar el vostre sistema immunològic i l’aparell respiratori, elaborareu xarops i infusions a base de farigola, saüc i moltes altres plantes. L’hipèric

i l’àrnica seran la base per a ungüents que sanen cops i ferides, mentre que l’oli de romaní us servirà per als dolors musculars. I això no és tot, aprendreu com elaborar cremes per protegir la pell de cara al fred i el sol hivernal i, si encara en teniu ganes, esbrinareu quines són les millors opcions per fer productes de neteja ecològics i naturals. El curs Plantes medicinals i cosmètica natural per a l’hivern l’organitzarà el Centre d’Art i Natura de Farrera durant el cap de setmana del 25 i 26 d’octubre.

Centre d’Art i Natura La Bastida. Farrera de Pallars 973 62 21 06 | www.farreracan.cat

herba de sant joan

(o hipèric). se li atribueixen moltes virtuts: des de curar cremades o cops fins a combatre la depressió.

saüc

és molt eficaç per combatre els refredats, la faringitis, la bronquitis i fins i tot per fer baixar la febre.

farigola

afavoreix la digestió i ajuda amb problemes de gasos, és antisèptica i expectorant, i evita el mal alè.

EXPERIÈNCIES DESCOBRIR | 103