HISTÒRIA
DE LA
HUMANITAT I LA LLIBERTAT
El món actual: la recerca d’una nova societat
I. Els anys noranta: un món unipolar? La desintegració soviètica i la fi de la guerra freda van significar la victòria del model democràtic liberal i del lliure mercat. Era l’inici del «nou ordre mundial» anunciat per George Bush sènior, una nova època liderada pels EUA. El seu poder hegemònic va permetre que Washington imposés el seu model polític i econòmic a la majoria de països del món en nom del progrés i la llibertat de tothom. Així ho creia també Bill Clinton, el primer a considerar el terrorisme islàmic com a nou enemic a batre en la que ell ja va denominar «guerra contra el terror».
La Casa Blanca,seu de la presidència dels Estats Units d’Amèrica. Amb la implosió de la Unió Soviètica, el país nord-americà va quedar en una situació de supremacia al món que cap altra potència ha conegut al llarg de la història.
LA BATALLA
Setge de Sarajevo El setge de Sarajevo, protagonitzat per les tropes de l’autoproclamada República de Srpska i les forces sèrbies de l’Exèrcit de Iugoslàvia, està considerat el setge més llarg de la història moderna. Va durar des del 5 d’abril del 1992 fins al 29 de febrer del 1996. ❱ ELS SERBIS ENVOLTEN SARAJEVO
Els combats més durs del setge van tenir lloc entre mitjan 1992 i mitjan 1993, quan les forces sèrbies envoltaven completament la capital bosniana i controlaven tant els punts de subministrament d’armes com les posicions militars més estratègiques.
❱ RESISTÈNCIA!
Malgrat la pluja de bombes que va malmetre la pràctica totalitat dels edificis de la ciutat i l’aparició de franctiradors que assetjaven carrers i avingudes, molts ciutadans van decidir romandre a casa seva i resistir. La introducció d’armes a través del mercat negre, l’obertura a l’aeroport del trànsit aeri amb les Nacions Unides i la construcció d’un túnel que permetia l’entrada i la sortida d’avituallaments i persones van ser clau per a la supervivència dels civils.
❱ LA MATANÇA DEL MERCAT DE MARKALE
Durant el setge, la pitjor matança es va produir el 5 de febrer del 1994 al mercat de Markale, en la qual van morir 68 persones. Aquesta massacre va ser el punt d’inflexió del setge, ja que va generar un ultimàtum per part de l’ONU i la posterior entrada en escena dels bombarders de l’OTAN. Aquesta intervenció va precipitar l’alto al foc l’octubre del 1995. Les forces sèrbies van abandonar la ciutat el 29 de febrer del 1996. 56
✤ EL CONTEXT La presència de franctiradors a la ciutat va fer habitual el crit Pazite, Snajper! (‘Compte, franctirador!’). Els serbis van prendre barris sencers, com ara el de Novo Sarajevo. Des de la fi del conflicte, la ciutat ha quedat dividida en dos sectors ètnics completament separats: el bosnià (Sarajevo) i el serbi (Sarajevo oriental). ✤ EL PROTAGONISTA Jovan Divjak (1937) Nascut a Belgrad en el si d’una família sèrbia, va estudiar a l’Acadèmia Militar, a l’Escola de cadets, i va ocupar diversos llocs a l’Exèrcit Popular Iugoslau, abans d’abandonar-lo per formar part de l’estat major de l’exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina. Durant la guerra de Bòsnia i especialment durant el setge de Sarajevo, va participar activament en la defensa de la ciutat. Se’l coneix com «el serbi que va defensar Sarajevo». Actualment és director de l’OGBH, una organització que té com a objectiu ajudar les famílies dels nens que van ser víctimes de la guerra. ✤ L’ESCENARI Els danys al patrimoni cultural de la ciutat van ser incalculables. La col·lecció de manuscrits orientals de l’Institut Oriental de Sarajevo, una de les més riques del món, va ser completament destruïda, com també la Biblioteca Nacional de la ciutat. Amb tot, el 2004 la pràctica totalitat dels edificis destruïts estaven reconstruïts.
El Bulevard Mese Selimovica, una avinguda cèntrica de Sarajevo, va ser coneguda durant el setge com l’Avinguda dels Franctiradors, ja que va ser controlada pels serbis que disparaven contra qualsevol persona que hi passÊs.
57
EL MOMENT DECISIU
11-S Veure caure les torres en directe aquell 2001 va ser, per a molts nord-americans, la fi de la innocència de creure’s exempts de patir atacs externs. La resta del món, per la seva banda, va contenir l’alè. Quina seria la resposta de la superpotència?
✤ ENFONSAMENT DE LES TORRES BESSONES
Eren les 8.46 del matí quan el vol 11 d’American Airlines es va estavellar contra la Torre Nord del World Trade Center de Nova York. Mentre les televisions enfocaven les Torres Bessones a causa de la densa fumera que en sortia, el vol 175 va fer el mateix contra la Torre Sud. Va ser la primera a esfondrar-se, només una hora més tard. En el decurs d’aquella hora, un altre avió havia impactat al Pentàgon (9.37) i un quart avió, que pretenia atacar el Capitoli, es va estavellar en un camp de Pennsilvània després d’una possible revolta dels passatgers i els pilots contra els terroristes. ✤ «SOM UNA NACIÓ FORTA»
Abans que la Torre Nord caigués a les 10.30, la Casa Blanca, el Congrés, la seu de l’ONU, entre d’altres, havien estat evacuats i Bush ja s’havia dirigit a la nació des de l’escola de primària on es trobava, a Florida. El mandatari nord-americà va prometre perseguir els terroristes i aquells que els protegien, tot assegurant que «som una nació forta». ✤ IMATGES DANTESQUES
Finalitzat el discurs, les televisions van seguir emetent imatges dantesques del sud de l’illa de Manhattan i fent balanç dels atemptats: en total, els 19 terroristes que van participar-hi van matar més de 3.000 persones. 124
✤ EL CONTEXT No era el primer cop que Al-Qaida atemptava contra el World Trade Center. La seva obsessió per les Torres Bessones de Nova York estava fonamentada en un triple objectiu: colpejar el món hereu de la guerra freda, el punt neuràlgic de la globalització i els suposats esforços per fer de la terra un lloc més segur, segons afirmà el líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden. ✤ LA CURIOSITAT La família de Bush feia negocis amb la família Bin Laden en el camp de la indústria de defensa a través del grup Carlyle fins que, després de l’11 de setembre, va semblar inapropiat que els Bin Laden continuessin els seus negocis amb els nord-americans. ✤ LA REPERCUSSIÓ Estats Units va considerar des del primer moment els atacs de l’11-S com una declaració de guerra. La conseqüència van ser les guerres de l’Afganistan (7 d’octubre del 2001) i de l’Iraq (20 de març del 2003). Segons alguns estudis, aquesta «guerra contra el terror» va provocar la mort d’almenys 137.000 civils. Ni el nou règim de Bagdad ni el de Kabul gaudeixen d’estabilitat, mentre que aquests dos països i la base de Guantánamo han entrat en l’imaginari musulmà dels estereotips contra l’Occident cristià, que no han deixat de créixer.
Els quatre atemptats suïcides coordinats per Al-Qaida als Estats Units l’11 de setembre del 2001 varen provocar més de 3.000 morts i una reacció de temor generalitzat a tot el món.
125
L’ESTAT ISLÀMIC
La guerra a Síria ha permès l’aparició d’un nou actor, l’Estat Islàmic. A finals del 2014, aquesta organització gihadista, que ha proclamat un califat, ja controlava gran part de Síria, l’Iraq i diverses ciutats importants, amb Mossul com a capital.
començar el 25 de gener del 2011, i van sorprendre tant les autoritats que l’alt comandament militar egipci es trobava en aquell moment a Virgínia del Nord en un reunió amb homòlegs nord-americans. L’epicentre de les protestes es va concentrar a la plaça Tahrir del Caire, que els manifestants van ocupar dia i nit fins a la caiguda de Hosni Mubārak. Un any després, els manifestants van tornar a prendre la plaça, ja que, després de la marxa de Mubārak, l’elit de l’exèrcit havia pres les regnes del país i obstaculitzava les anhelades reformes socials. A la vista d’aquest panorama, els governs de la zona van prendre mesures per evitar acabar com Alí i Mubārak. La monarquia saudita va comprar l’estabilitat social amb una subvenció de 130.000 milions de dòlars per apujar sous, construir habitatges assequibles i finançar entitats musulmanes. Al Marroc, la reialesa va respondre les manifestacions pacífiques que demanaven la democratització amb una reforma a mida de la Constitució. A Argèlia la concessió fou encara molt menor, ja que només es va fer la promesa d’aixecar en un futur proper l’estat d’emergència que en aquell moment ja durava dinou anys. A Síria, Bašār al-Assad va fer una promesa similar, però en aquest cas les protestes d’una població majoritàriament sunnita contra el seu líder de minoria xiïta alauí van continuar, i el dictador va optar per reprimir-les per la força. Tot plegat va derivar en una guerra civil que va prendre més dimensió global quan el 21 d’agost del 2013 un atac amb gas tòxic va estar a punt de propiciar una intervenció nord-americana. Només un acord impulsat per Rússia a l’ONU, segons el qual el govern d’al-Assad posava el seu arsenal químic sota control internacional, va impedir la invasió. Els combats interns, però, van seguir, i només al 2014 es calcula que van causar 74.000 morts. La guerra també va permetre l’aparició d’un nou actor, l’Estat Islàmic, una organització gihadista que proclama un califat i que també al final del 2014 controlava gran part de Síria i l’Iraq, i diverses ciutats importants amb Mossul com a capital. Menció a part mereix el cas de Líbia, on el dirigent Moammar al-Gaddafi era considerat per la Unió Europea un col·laborador amistós, i que rebia un suport d’Occident més explícit que cap altre, com ho demostra que al febrer del 2011, en ple esclat de les Primaveres Àrabs, el Fons Monetari Internacional l’elogiés per les seves reformes i el felicités per ser immune a les revoltes. El temps va demostrar que no era així. La seva reacció violenta contra manifestacions pacífiques va provocar una intervenció armada de l’ONU, de manera que els antics aliats es van convertir d’un dia per l’altre en els seus enemics. Les tropes rebels van entrar a Trípoli l’agost del 2011, i al-Gaddafi moria l’octubre del mateix any a Sirte, linxat pels insurgents.
134 El món actual: la recerca d’una nova societat
Uns 15.000 manifestants es van citar a la plaça Tahrir a El Caire el 25 de gener del 2011 per protestar contra les altes taxes d’atur i la manca de llibertat d’opinió. Cada dia s’hi afegien nous grups de manifestants fins que l’1 de febrer la cadena Al-Jazeera comunicava que els manifestants ja eren més d’un milió.
El món després de l’11-S 135
El dia de la llibertat:
11 de setembre del 2014
La «V» de la Diada Després de l’espectacularitat de la Via Catalana, la «V» amb la senyera va tornar a fer la volta al món i es va convertir en una de les mobilitzacions més importants de la història d’Europa.
✤ EL CONTEXT La «V» es va celebrar en la Diada en què es commemorava el Tricentenari de la derrota del 1714, enmig d’un clima de forta expectació per la proximitat de la convocatòria de la consulta del 9-N.
• A les 17:20, la «V» s’ha completat i 1,8 milions de persones omplen la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. Les dues columnes humanes dibuixen una senyera gegantina. Pocs minuts abans, una jove que el 9 de novembre complirà setze anys ha dipositat el seu vot en una urna, un gest que simbolitza la voluntat de votar del poble català. • Ara, a la capçalera de la «V», ja s’han situat les presidentes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, i d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, a més de membres de la Generalitat i de representants d’alguns partits polítics. Forcadell, que llueix la samarreta vermella amb l’«Ara és l’hora», se sent eufòrica.
✤ EL PERSONATGE CLAU Carme Forcadell (1956) és una lingüísta que, des de l’any 2012 i fins al 2015, va presidir l’Assemblea Nacional Catalana, l’ANC, entitat que, juntament amb Òmnium Cultural, ha organitzat algunes de les mobilitzacions més massives de la història d’Europa. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Artur Mas va signar el 27 de setembre el decret de convocatòria de la consulta del 9-N, decret que el Govern espanyol va impugnar dos dies després. El Govern català va impulsar aleshores un procés de participació ciutadana que es va celebrar amb bon èxit igualment el 9-N.
• Són les 18:00 i, amb gest enèrgic, es col·loca davant del micro per començar el discurs amb què clourà una jornada històrica: «Compatriotes. Ho hem aconseguit! Avui hem omplert els carrers i el 9 de novembre omplirem les urnes!».
2012 160
11 DE SETEMBRE
11 DE SETEMBRE
La manifestació va dur el Govern a convocar eleccions anticipades i a convertir la independència de Catalunya en el principal punt de l’agenda dels partits polítics catalans.
La Via Catalana va ser una cadena humana en la qual van participar 1,6 milions de persones al llarg de 400 quilòmetres, seguint el traçat de l’antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià).
2013
L’11 de setembre del 2014 els catalans van omplir l’avinguda Diagonal i la Gran Via de Barcelona per formar una gran senyera en forma de «V». Aquesta manifestació se sumava a les dels anys 2012 i 2013, marcant un abans i un després en la vida política de Catalunya.
11 DE SETEMBRE
2014
9 DE NOVEMBRE 40.900 voluntaris organitzen el procés de participació ciutadana en el qual voten 2.305.290 persones. El «sí-sí» va obtenir el 80,76 % dels vots.
14 DE GENER El president de la Generalitat, Artur Mas, convoca eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari per al 27 de setembre del 2015.
2015 161
HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
I LA LLIBERTAT
Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.
Volum 20
El món actual: la recerca d’una nova societat Després de l’ensorrament de la Unió Soviètica, a occident es va imposar la idea que s’havien acabat els grans conflictes globals. Ben aviat es va demostrar com d’erroni havia estat aquest vaticini. La idea del final de la història va quedar trencada per unes noves formes de relacions internacionals marcades per la multipolaritat: el creixement de la Xina, les transformacions a Amèrica Llatina, la reaparició de Rússia o les noves formes de terrorisme integrista posen en dubte l’hegemonia dels Estats Units i projecten un futur més que obert.