Llibret Saragossa Parc Central 2020 by SaragossaParcCentral

“Units ens mantindrem en peu; dividits ens

cau re m”

Esopo

El present llibre ha participat en la convocatòria del premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat al concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

UMARI

FALLA SARAGOSSA PARC CENTRAL Torrent Edita: A.C. Falla Saragossa Parc Central Coordinació i direcció: María Amparo Izquierdo i Ramos Maquetació i diseny: María Amparo Izquierdo i Ramos Impressió: www.samarucsg.es Portada: María Amparo Izquierdo i Ramos Explicació monument major: Alba Padilla, Ángela Lozano, Carmy Company i Patricia Cañadas Colaboren: Amics i familiars del representats 2020, Carlos Mateo, Alba Padilla, Sara Ortíz, Esther Salt, Fede López, Maria Serrano, M. Amparo Izquierdo, Tony Izquierdo, M. Carmen Gascón, Paqui Salt, Jose Antonio Vida, Raquel Ramos, Manoli López, Elia Vegro, Cathérine Lehmann, Yana Kospakova, Turid Samdal, Jalal Gattas, Ismail Elmachrafi, Elizabeth Highfield, Marta Verdejo, M. Jesús Rincón, Sarah Martínez, Cristina Javier, Noelia Copote, Alba Vargas, Alba Carmona, María Nieto i anunciants. Imatges: extretes de www.pixabay.com (Llicències gratuïtes) Depósit legal: V-344-2013

NDEX

Sumari

Llibret infantil

Índex

Introducció

Explicació Saluda Fallera Major Torrent

Saluda Fallera Major Infantil de Torrent

Primera caiguda o quasi

Saluda President Infantil

Saluda President Dedicatòria al President Saluda Fallera Major Dedicatória Fallera Major Membres de Junta Comissió major Caigua d’un any

Dedicatòria Roberto Saluda Fallera Major Infantil Dedicatòria Vero Comissió infantil Comiat Sara

Comiat Esther

Monument infantil

Monument Major

Activitats

Temes d’investigació Caigudes Saragossanes

Monuments fallers

Caigudes al extranger

Caigudes a la societat

Comiat Noelia

Programació Himnes 5

XPLICACIÓ

Caure: “moure’s, una cosa, de dalt a baix per l’acció del seu propi pes”. (DNV) Este és el verb junt amb el substantiu “caiguda” les dos paraules que formaran el nostre llibret 2020, per a així respectar al màxim el lema del monument major: “La caiguda de…”. Els tres grans ninots que el componen només ens mostren la desaparició de grans imperis, però no van més enllà. Fer un llibret de tipus històric hauria sigut poc original a més de poc interessant, ja que per a això estan els llibres d’història. Calia arriscar per a fer que estes pàgines foren atractives per a tot aquell que vullga llegir-les. Anar més enllà no suposava tractar tampoc les teories que des d’Aristòtil fins a Newton s’han anat aportant sobre la capacitat que tenen els cossos de caure; no, això seria massa per a una xica de lletres. El meu gran objectiu és senzill: que aquest llibret siga llegit. Pot sonar obvi, però hem de reconéixer que la lectura també ha caigut. Per a intentar-ho, en aquest llibret parlarem de diferents temes a través de diverses veus per a així facilitar la lectura i gaudir mentre aprenem. Els articles no són extensos per a així facilitar la lectura i arribar a un major nombre de lectors. Com ja he dit, el monument té tres grans ninots i el tema d’investigació del nostre llibret també es divideix en tres parts. D’una banda, ens centrarem en el món faller. Vull mostrar-vos com la nostra comissió compta amb elements anticaiguda que, si bé no son infal·libles perquè nosaltres també les patim (com veurem), ens permeten mantindre’ns mentres tot al nostre voltant cau. Així, tornarem la vista arrere i ens emocionarem de veure tant que hem canviat i potser serà una perfecta excusa per a recuperar actes i concursos que hem perdut pel camí. 6

No m’oblide tampoc dels monuments fallers que al llarg de la història també han patit caigudes per causes climàtiques, errors humans o, simplement, mala sort. D’altra banda, ens centrarem en altres temes que no son fallers. Vull obrir fronteres i emportar-vos a l’estranger perquè descobriu que ningú està lliure de caure. Coneixereu monuments, époques i moviments que van marcar la vida de la seua població i van desaparéixer. Finalment, en la tercera part parlarem de temes actuals en què s’ha produït un canvi, un derrocament, una caiguda que, millor o pitjor, ens ha fet evolucionar. Entre ells la caiguda de l’imperi humà a través de la crítica del monument major i aprofitarem un article que parla sobre la integritat per a gaudir de les paraules de comiat de la nostra volguda Noelia Copete, Fallera Major de Adisto (Asociació de discapacitats de Torrent) i component de la comissió. Els xiquets, el nostre futur, també comptaran amb un espai especial per a ells, alhora que educatiu. Disfrutaran llegint, treballaran la comprensió lectora, es divertiran i aprendran amb les múltiples activitats. Tot enfocat al lema del monument infantil: “Contes”. Com no pot faltar en cada llibret, els nostres representants Martín, Naomi, Roberto i Vero (per fi tornem a completar el quadre d'honor) ens desitjaran unes bones Festes Josefines, alhora que rebran alguna sorpresa. Les Falleres Majors de Torrent, Alícia i Sandra, també ens volem saludar. Viurem novament l'exercici anterior i el principi d'este gràcies a totes les fotografies que els components de la comissió han volgut aportar. Finalment, però no menys important, coneixereu durant la lectura tots els anunciants que han fet possible que esta idea fora una realitat. Espere que la lectura no vos faça caure de son i disfruteu tant com jo ho he fet creant este llibret que ara subjecteu en les vostres mans. “Si et caus t'alce i sinó em gite amb tu”. 7

ALUDA

FALLERA MAJOR DE TORRENT 2020

ALÍCIA PALLARDÓ I BENAVENT

Estimats amics i amigues, fallers i falleres de la falla Zaragoza-Parc Central: Enguany tinc la tasca, però sobretot l’orgull de dirigir-me a tots vosaltres amb unes paraules al vostre llibret. És un plaer per a mi, com a fallera, valenciana i torrentina, mostrar el més sincer agraïment cap a vosaltres, una falla activa i consolidada. Sou una falla amb llarga trajectòria, que va ser fundada a 1977 i passà a formar part de la falla número 17 de les falles de Torrent i enguany ja aneu a per les vostres falles número 43. Sou una comissió amb solera, i que demostra any rere any, cada vegada més ganes de participar i treballar pel món de les falles. Molts són els concursos als que participeu: concurs de teatre en modalitat obra llarga de Junta Local, presentacions i als concursos de playbacks i curtmetratges, entre altres, i vos anime a seguir participant els propers anys, així com a les diverses activitats que s’organitzen al voltant de la cultura valenciana, ja que això és el que fa més grans les falles si cap. A més, organitzadors del campionat de futbol sala masculí i de l’acte de l’elecció del president de l’any infantil que ja van 22 anys. Enguany les falles de 2020 estaran representades per vosaltres, Vero, Roberto i Naomi que junt amb Martin com a president, teniu la tasca de representar a la vostra comissió allà on aneu. No tinc cap dubte que ho fareu de meravella i portareu aquesta empremta amb il·lusió i ganes, i recordeu que enguany sereu l’espill on es miraran tots els fallers de la vostra comissió. Vero, Roberto i Naomi, teniu la sort de contar amb un president que ja té experiència, i de segur, vos guiarà i farà el camí més fàcil. Jo l’any passat vaig tindre l’oportunitat de coincidir amb ell, que junt amb Sara, enguany component de la cort d’honor de la fallera major infantil de Torrent, i Esther, component de la meua cort d’honor, a més d’una gran amiga, vam viure i sentir tot allò que sé que ara està passant per les vostres ments i els vostres cors. No parpadejeu, que açò avança molt ràpidament, i guardeu cada instant d’aquest regnat als vostres cors per sempre. Fallers i falleres de la falla Saragossa Parc Central, podeu estar ben orgullosos de pertànyer a aquesta comissió. Sols em queda desitjar-vos que passeu unes bones falles i gaudiu de cada acte i de cada moment al vostre casal “El barral”. Una abraçada amb afecte i estima de la vostra Fallera Major de Torrent 2020. Alícia Pallardó i Benavent Fallera Major de Torrent 8

1ª

CAIGUDA O QUASI

SENSE PRESIDENT

Fa poc la nostra comissió va patir un entropessó que podria haver-nos fet caure. En el mes d'abril el president de 2019, Martín Leal Yubero, tenia molts dubtes sobre si seguir o no fent-se càrrec de dirigir la nostra comissió. Res en concret havia passat, però a vegades arriba un moment en la vida en què una persona necessita passar el testimoni a altres. Cal recordar que havia sigut president en deu ocasions anteriors; deu anys de donar la cara, de prendre decisions, de proposar i actuar perquè tots, fallers i falleres, disfrutem al màxim dels nostres “quatre dies”. Érem molts els que l’animàvem a seguir, però imagine que serà fàcil dir-ho quan una no ha de complir amb totes les responsabilitats i deures que comporta este càrrec. Qui voldria anar a mil reunions amb altres presidents? Dirigir una junta de més de cinquanta membres? Caps de setmana de presentacions, proclamacions i actes diversos? Una servidora no ho faria com a presidenta, per què hauria de tornar a fer-ho ell per onzena vegada? Quan va acabar el termini de presentació de candidatures, es va fer una reunió general a fi de conéixer el nou president… ningú es va presentar: no hi havia hòmens ni dones disposats i disposades a seguir el llegat de Martín. Tots estavem segurs que en l’últim minut alçaria la mà i diria amb eixa veu tan seua: “Jo, jo em presente”. Però no, no va passar i el termini es va ampliar una setmana amb l’esperança que algú ho fera. 10

Martín, faller dels peus al cap, veia amb preocupació com el temps s’acabava i la comissió, a la que tant vol, cauria; anava a ser controlada per una junta gestora. Si bé no és el final d’una falla, és trist que un grup unit per una mateixa causa quede sense ser dirigit per algú que porta la festa en les venes i que només voldrà el millor per a ella. Els dies passaven i la falla seguia sense tindre un candidat. En els diferents grups de Whatsapp - bendita aplicació, encara que també patix les seues caigudes- es bromejava i érem diversos els que déiem que ens presentariem. Però res més lluny de la realitat. A mitat setmana, la meua cara es va il·luminar quan vaig rebre un missatge del president 2020... Martín, d’ell era i deia: “et menges el llibret un any més, i esta vegada amb diners”. La junta va ser formada i es va respectar al màxim les nostres peticions. Des d’abans de maig varem començar a crear un nou sistema anticaigudes que ens permetera no témer a la gravetat. Des d’eixe moment es va convertir en el nostre ancoratge, del què la resta de peces (delegacions, falleres majors, president infantil i membres de la comissió) ens ancorem a la perfecció gràcies a ell. Disculpa’m per contar la teua història, Martín, però des d’estes breus línies vull donar-te l’enhorabona i un etern gràcies per evitar el que pareixia inevitable: que el nostre ancoratge desapareguera i amb ell el nostre sistema anticaigudes.

Preside nt 2020 Martín Leal i Yubero L’ ANCORATGE DE LA COMISSIÓ

ALUDA

PRESIDENT 2020 MARTÍN LEAL I YUBERO

Benvolguts fallers i falleres: Vull aprofitar l’oportunitat que em torna a brindar el llibret d’enguany per dirigir-me a tots i totes com a president de la comissió que m’ha vist crèixer. No entrava en els meus plans tornar a ser president, però us puc assegurar que no em penedisc d’haver pres de nou les regnes d’una falla que creix i treballa per un mateix objectiu: fer més gran la nostra comissió. M’agradaria des d’aquestes línies donar les gràcies per l’ajuda i afecte que em brinda any rere any, i ja van onze, aquesta gran falla. Agrair també als membres que formen la junta d’enguany, que amb el seu incansable fer aconsegueixen que la comissió es mantiga en peu. I per descomptat, no puc oblidar-me de la meua dona i fill. Sou l’energia que necessite per a continuar quan sent que les forces em comencen a fallar. Enguany tenim un gran quadre d’honor que ens representa dins i fora del nostre casal. Comptem amb dos grans falleres, Naomi i Vero, que al costat de Roberto, un magnífic faller, estan representant en majúscules el nom de la nostra comissió. Gràcies per l’increïble any que estem compartint junts i per estimar tant la nostra festa. Sou el millor exemple del que és ser Fallera Major, Fallera Major Infantil i President Infantil. Des de fora, tenim a Esther i Sara com a components de les corts d’honor de les Falleres Majors de Torrent. Gràcies també per continuar treballant per la nostra falla. Disfruteu d’este nou somni. La gran setmana fallera ens espera i només us demane que gaudiu de cada acte com només vosaltres sabeu fer. Visquen les falles del 2020 i visca la Falla Saragossa Parc Central! 14

A T MA T N U, RÍ

Quan Amparo em va dir que fora jo qui t’escrivira unes paraules des del nostre llibret, vaig sentir emocions oposades, d’una banda per la responsabilitat que suposava, i d’altra banda orgull que Amparo depositara la seua confiança en mi. Parlar de tu és parlar d’una persona apassionada de les falles, amant i compromès amb la festa fallera. Així queda reflectit en el teu currículum faller: president infantil, president de la nostra comissió durant 11 anys, membre de la Junta Directiva durant infinitat d’anys i vicepresident primer de Junta Local Fallera de Torrent. Persona incansable, lluitadora i forta quan es parla de falles, i de la vida en general. He conegut i he descobert una gran persona. M’has fet feliç durant un any i això ho portaré sempre guardat en el meu cor perquè la felicitat és una de les emocions més importants que podem sentir les persones. Amb les teues bromes, els teus abraços, la teua atenció, els teus detalls, els teus besos..., totes aquestes coses que sembla que no li donem importància, però que per a mi l’afecte demostrat es molt important. Amparo i tu m’heu transmès amor i felicitat, pel que em sent molt agraïda, i no vos podeu imaginar l’especial que m’heu fet sentir. No he tingut president infantil, però tu has sabut estar i acompanyar-me en el meu any com a Fallera Major Infantil, pendent de mi i de la meua mare. Vull que sàpigues que les falles de 2019 quedaran gravades per sempre en el meu cor. Eres d’aquelles persones que vull mantindre al meu costat, que sé que estaràs quan et necessite, i que amb una cridada sobrarà per tindre’t a prop. Durant aquest any com a component de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Torrent, en qualsevol acte o presentació on em veus de seguida t’acostes a mi, o em busques per donar-me un bes i una abraçada. Segueixes estant pendent de mi, i no t’imagines el feliç que em fa. L’últim que em queda dir-te és que no canvies mai, que continues lluitant per aquest món que als dos ens apassiona, que les falles necessiten persones com tu, i que espere seguir tenin-te al meu costat, i que em seguisques donant les teues abraçades i besos cada vegada que em veges. Et desitje de cor feliçes falles 2020. Gràcies per tant. T’estime compi.

Fallera Major 2020

L’ ARNÉS DE LA COMISSIÓ

Naomi León i López

ALUDA

FALLERA MAJOR

NAOMI LEÓN I LÓPEZ

Estimats fallers i falleres: Si bé ja és un gran honor viure des de dins la festa de les Falles, ho és encara més fer-ho en la falla Saragossa, la meua falla. Una comissió amb mes de 40 anys de història i sentiment. Ja fa una vida que sóc fallera d’aquesta comissio, i des del començament fins a dia de hui han passat moltes coses: hem plorat, hem rigut, hem ballat i cantat, hem fet presentacions, playbacks, cavalcades, però sobretot, hem fet falla. Fer falla va molt més enllá que fer un monument, fer falla es viure la cultura, cuidar-la i fer-la cada dia més gran. Fer falla és compartir el tresor que tenim amb gent de fora e intentar que l’estimen com nosaltres ho fem. Fer falla és involucrar a les persones falleres i no falleres en la nostra festa, en les nostres tradicions. Fer falla és tan sols viure intensament allò que ens han ensenyat els nostres avantpassats. I quina millor forma de fer falla, que representar a la meua comissió! De veres vos dic que és tot un honor i un sonmi poder dur el nom de la nostra falla per tot arreu. Gràcies per depositar la vostra confiança en mi. Pero no estic a soles en aquest somni, Vero, Rober i Martin, els quatre formem un equip meravellós. Dir-vos que ja formeu part de la meua vida i els quatre junts ja som part de la història de la falla Saragossa Parc Central per a sempre. Vos vuic. Agrair ràpidament a tota la gent que ha fet possible tot açò: ma mare, mon pare, la meua germana, iaios i tios, la junta directiva, als meus amics i a totes les persones que dia a dia es sumen al meu somni. Gràcies. Dir-vos que espere que pasem unes falles meravelloses. Per això, tans sols vos demane que deixeu d’imaginar i començeu a gaudir perquè les Falles 2020 ja están açí. Un fort abraç, Naomi León i López 18

A T N AOMI U, Naomí, dolça sobirana, el més notable pintor tindrà la mà insegura al copiar la teua imatge serena. Tu eres fugaç estrel.la perquè allà on passa brilla. De galtes ben rosadetes, al.legre, graciosa i bonica, la teua mirada ens penetra, rostre blanc i delicat. En conjunt una figura tan gentil y tan galana que tota tu representes a la dona valenciana.

La teua familia

Des de xicoteta sempre has tingut la il·lusió de poder representar a la nostra falla i el 2020 és el teu any. Estem segurs que seràs una gran Fallera Major per tots els valors que la teua família t’ha inculcat per les falles i, sobretot, per la nostra comissió, que és la nostra segona casa. No eres fallera de quatre dies, sinó de 365 perquè vius les Falles des del més endins, participant i vestint-te de valenciana. No canvies mai i sé tu mateixa. No deixes de somriure i, com dius tu: vivint els somnis que ni somiant vivia.

Diuen que tot en la vida arriba i que els somnis estan per complir-se... veient la teua il.lusió i les teues ganes per assaborir cada instant, no dubtem que el teu somni s’està fent realitat. Per sort, tenim l’oportunitat de estar al teu costat.

Si haguèrem de descriure’t amb una paraula, crec que ens resultaria impossible: entregada, detallista, afectuosa, fallera de bressol..., però realment per a nosaltres només hi ha una, i es AMIGA amb majúscules. Perquè sempre eres açí per a tots, encara que no t’ho diguem, sempre pendent que no ens falte de res, tan te bo el mòn et coneguera de debò.

Ara és la nostra oportunitat de donar-te les gràcies i de dir-te tot el que et volem, de l’orgullosos que ens sentim que ens representes, ja que estem segurs que no hi ha ningú millor que tu enguany per a ser la nostra FALLERA MAJOR. Gaudeix, riu, plora i sent, que nosaltres no et soltarem de la mà. Et mereixes tot aquest somni i més. Et volem, els teus amics

Et volem, la teua familia

COMENÃ&#x2021;A EL TEU SOMNI

UNTA DIRECTIVA LA BASTIDA DE LA COMISSIÓ EXERCICI 2019-2020

PREDIDENT: MARTÍN LEAL YUBERO

VICEPRESIDENTA PRIMERA (INFANTILS): AMPARO LINO VICEPRESIDENT SEGON (FESTEJOS): JUANITO LOZANO VICEPRESIDENTA TERCERA (COMPTADORA Y RESPONSABLE ECONÒMICA): M. DOLORES RODRÍGUEZ VICEPRESIDENT QUART (BARRA I COMPRES): JOSÉ FRANCISCO GIMÉNEZ SECRETARIA: PATRICIA CAÑADAS

VICESECRETARIA: MARIA GIMÉNEZ

TRESORERA: M. ÁNGELES LOZANO

BIBLIOTECARI: ROGELIO CAÑADAS

CASALETERS: TONI GIMÉNEZ i DOLORES SERRANO MANTENIMENT: MANOLO PASTOR, FERNANDO DOMÍNGUEZ i ALFONSO CAÑADAS DELEGACIÓ FESTEJOS: ALBA PADILLA, RAQUEL RAMOS, ROSA GALA, REME SAIZ, PILI DÍAZ, JUANMA GALA, ESTEBAN NAVARRO, MIGUEL VARGAS, JUAN CARLOS FERNÁNDEZ, SAMUEL FERNÁNDEZ i MANOLI LÓPEZ DELEGACIÓ INFANTIL: PILAR PEREA, MARÍA RAMOS, RAÚL TORNERO, ALBA VARGAS, ALBA CARMONA i MARIA NIETO PRESENTACIÓ MAJOR: M. JESÚS RINCÓN, CHUS LÓPEZ, EDGAR GASCÓN, DAFNE VILANOVA, AIDA SANJOSÉ, JOSÉ ANTONIO VIDA, TOÑI ALCANTUD i CAROL ANDREU DELEGACIÓ ESPORT: JOSÉ VERGARA

LLIBRET: M. AMPARO IZQUIERDO

DELEGAT NOVES TECNOLOGIES: CARLOS MATEO PRESENTACIÓ INFANTIL: TONI IZQUIERDO, PAQUI COMPANY, NURIA SALT, M. DEL MAR LOZANO, CONCHÍN MARCH i DOLORES SERRANO ACTIVITATS DIVERSES/ PIROTÈCNIA: SANTIAGO MARTÍNEZ, VALERIANO MORENO, JACINTO COPETE, PACO CINTERO i MIGUEL SERRANO DELEGADA DE RECOMPENSES: VERÓNICA VIAMONTE

OMISSIÓ MAJOR EL SUPORT PRINCIPAL

LA CAIGUDA DE LA DISTINCIÓ PER SEXE Fins ara sempre ens dividíem hòmens d’una banda i dones per una altra, però per què separar-nos si tots junts formem la comissió? És el moment de posar fi a les classificacions; és l’hora de “la caiguda de les distincions per sexe”. ADELANTADO MONTOYA, ANDREA AGUILAR PÉREZ, JAVIER ALCANTUD CABAÑERO, ANTONIA ANDREU MARTÍNEZ, CAROLINA ANDREU SERRANO, M. AMPARO ARAQUE GONZÁLEZ, ROSA MARÍA BENEYTO TORTOSA, JUAN ANTONIO BERLANGA GONZÁLEZ, LORENZO BERZOSA NAVARRO, ANA MARÍA BIOQUE RAMÍREZ, MANUEL J. BLASCO ROMERO, SONIA BONILLA BLASCO, LORENA BONILLO JIMÉNEZ, BELÉN BUENO GALA, PAULA BUENO MONTILLA, ISABEL BUENO MONTILLA, M. DEL CARMEN CALDERÓN CASTILLO, CRISTINA CALVO GALLEGO, MARI LUZ CAÑADAS CERRILLO, PATRICIA CAÑADAS GALINDO, ROGELIO CAÑADAS SOLANA, ALFONSO CAÑADAS SOLANA, JUAN JOSÉ CARMONA VILLAESCUSA, ALBA CASANOVA BENET, AMALIA CARMEN CASANOVA BENET, M. DOLORES CASANOVA BENET, MARCOS RAFAEL CASANOVA ESPINOSA, RAFAEL CASANOVA MARTÍNEZ, AITANA CASANOVA MARTÍNEZ, NEUS CERRILLO SÁNCHEZ, RAFAELA CERVERA GÓMEZ, PASCUAL CHERMES LÓPEZ, ÁLVARO

CHULIA GASCÓN, EDGAR CHULIA LIZONDO, PEDRO PASCUAL CINTERO CAMPOS, FRANCISCO CINTERO RAMOS, PAMELA CINTERO RAMOS, VERÓNICA COMPANY JUÁREZ, CARMINA COMPANY SIRVENT, FRANCISCA COPETE GUAITA, NOELIA COPETE LOZANO, JACINTO COSME GARCÍA, NOELIA CUADRADO CRUZ, ANTONIO CUADRADO CRUZ, EVA CUADRADO CRUZ, GEMMA CUADRADO VILLAESCUSA, ANTONIO CUENCA LÓPEZ, JOSÉ DÍAZ CANALES, PILAR DÍAZ CASTAÑO, PASCUAL DÍAZ MARTÍNEZ, JAVIER DOMINGO NIETO, JOSEP DOMÍNGUEZ LOZANO, FERNANDO ESCRIVÁ MARTÍNEZ, ASUNCIÓN FERNÁNDEZ BUENO, CARLA FERNÁNDEZ BUENO, SAMUEL FERNÁNDEZ DASÍ, FRANCISCO FERNÁNDEZ GARCÍA, ANTONIO FERNÁNDEZ GARCÍA, DANIEL FERNÁNDEZ LOZANO, JUAN CARLOS FERNÁNDEZ ROJAS, VICTORIA FERNÁNDEZ SOLANA, ÁNGELES FERNÁNDEZ ALMANSA, DIEGO FRANCÉS PORCUNA, RICARDO GALA MOLINA, JUAN MANUEL

GALA MOLINA, ROSA GALLEGO PÉREZ, ÁNGEL GALLEGO PÉREZ, FELISA GALLEGO PÉREZ, JUAN PABLO GALLEGO PÉREZ, PEDRO GARCIA ALMAZAR, JESÚS GARCÍA DE LOS GALANES, M. CRUZ GARCÍA RAMÍREZ, FRANCISCO GARCÍA VILANOVA, DAYANA GARCÍA VILANOVA, JORDI GARCÍA VILANOVA, VIRGINIA GARRIDO SANTAMARÍA, FCO. JAVIER GASCÓN VALLDECABRES, M. CARMEN GIMÉNEZ ESCRIBANO, JOSÉ FRANCISCO GIMÉNEZ GONZÁLEZ, INMACULADA GIMÉNEZ PRIVADO, ANTONIO SALVADOR GIMÉNEZ SÁNCHEZ, CRISTINA GIMÉNEZ SERRANO, MARIA GIMERÁ PALACIOS, HÉCTOR GÓMEZ LERMA, MARÍA GÓMEZ RODRÍGUEZ, JUAN MARTÍN GORDÓN GUERRERO, RICARDO GORDÓN LEÓN, PATRICIA GRIMAO COMPANY, PABLO GRIMAO LLORIA, ANTONIO GUAITA CEBRIÁN, JULIA GUERRERO RODRÍGUEZ, TAMARA GUIJARRO PEÑARANDA, JESSICA GUTIÉRREZ SÁNCHEZ, FCO. JAVIER HUERTA MORA, NOELIA IZQUIERDO RAMOS, ANTONIO IZQUIERDO RAMOS, AZUCENA IZQUIERDO RAMOS, LOURDES JESÚS IZQUIERDO RAMOS, M. AMPARO JANÉ SERRANO, CARLOS JOAQUÍN ANDREU, ÁLVARO LAORDEN CALVO, ANDREA LAORDEN ORTEGA, ANTONIO LAORDEN PEREA, OLAYA LEAL LINO, ROBERTO LEAL YUBERO, MARTÍN LEÓN LÓPEZ, NAOMI LEÓN MUÑOZ, DOLORES LINO JUAN, AMPARO LÓPEZ IRNÁN, FEDERICO LÓPEZ MÉNDEZ, CRISTINA LÓPEZ MESONERO, FIDEL

LÓPEZ MESONERO, M. JESÚS LÓPEZ MESONERO, MANOLI LÓPEZ MESONERO, TERESA LÓPEZ SATORRES, DAVID LÓPEZ SORIANO, CRISTINA LOZANO BUENO, ÁNGELA LOZANO BUENO, SERGIO LOZANO FERNÁNDEZ, JUAN DOMINGO LOZANO FERNÁNDEZ, M. DEL MAR LOZANO FERNÁNDEZ, M. ÁNGELES LUCAS BAUTISTA, LAURA LUJÁN GALLEGO, BEATRIZ MARCH CANO, CONCHÍN MARQUES YAGO, JESSICA MARTÍN JIMÉNEZ, TANIA MARÍA MARTÍNEZ ASENSIO, LOLI MARTÍNEZ CALVO, AINOA MARTÍNEZ CALVO, JENNIFER MARTÍNEZ MENA, SANTIAGO MARTÍNEZ MONTEAGUDO, PILAR MARTÍNEZ MONTEAGUDO, SUSANA MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, GERMÁN MATEO LÓPEZ, CARLOS MEDINA VELASCO, MARINA MESONERO GARCÍA, TERESA MICÓ YEBANA, HÉCTOR MOLINERO LÁZARO, ANA MORENO LOSADA, PEDRO JOSÉ MORENO MARCH, RAQUEL MORENO PONCE, VALERIANO MUÑOZ LOZOYA, ANA MARÍA MUÑOZ LOZOYA, LAURA NARANJO GARCIA, MANOLO NAVARRO BACETE, ESTEBAN NAVARRO BUENO, CELIA NAVARRO CUADRADO, LUCÍA NAVARRO LINO, JAVIER NIETO FERNÁNDEZ, MARÍA NIETO GIMÉNEZ DE LOS GALANES, M.JOSÉ PADILLA LOZANO, ALBA PADILLA LOZANO, MAR PASTOR CAÑETE, MANUEL PEREA COBO, PILAR PÉREZ FRÍAS, CARLA PIÑA COMES, SANDRA PLA VERDET, JOSÉ MANUEL PRIETO BERNAL, AMADORA

RAMÍREZ RAMOS, IRINA RAMOS ARRIERO, M. SANTOS RAMOS GONZÁLEZ, DEMELZA RAMOS GONZÁLEZ, MARÍA RAMOS GONZÁLEZ, RAQUEL RAMOS MERCHANTE, EDUARDO RECH RISUEÑO, M. AMPARO RIERA ABAD, JAVIER RIERA LINO, MIGUEL RINCÓN BENAVENTE, DANIEL RINCÓN PRIETO, M. JESÚS RODRÍGUEZ GALA, M. DOLORES RODRÍGUEZ TORRERO, JUAN RUEDA MERCHANT, JUAN ANTONIO RUÍZ MARTÍNEZ, SERGI SAEZ CUEVAS, PILAR SAIZ GÓMEZ, REMEDIOS SALES BELENGUER, VICENTE SALT COMPANY, ESTHER SALT COMPANY, NURIA SAMBLÁS FERNÁNDEZ, SARA SÁNCHEZ ALBA, JULIO JOSÉ SÁNCHEZ ALCALÁ, JOAQUINA SÁNCHEZ ESCRIBANO, NURIA SÁNCHEZ MOLINERO, NOEMÍ SANJOSÉ VILANOVA, AIDA SERRANO ANDREU, LAURA SERRANO ANDREU, M. DOLORES SERRANO SÁNCHEZ, MARÍA SERRANO SÁNCHEZ, MIGUEL SERRANO SÁNCHEZ, JOSÉ MIGUEL TORNERO CASAS, AGUSTÍN TORNERO CERRILLO, RAÚL VARGAS GONZÁLEZ, MIGUEL VARGAS NIETO, ALBA VARGAS NIETO, HÉCTOR VERGARA VALIENTE, JOSÉ GABRIEL VIAMONTE CURBELO, VERÓNICA VIDA FUENTES, JOSÉ ANTONIO VILANOVA SAEZ, DAFNE VILANOVA SAEZ, SALVADOR VILATA GARCIA, PEDRO JOSÉ YAGO FENOLL, DAVID ZANÓN MOLINERO, RUBÉN

ABONATS ANDREU BOSÁA, M. CARMEN BENET MARTÍNEZ, DOLORES BUENO MARTÍNEZ, JOSÉ FCO. BUENO MONTILLA, M. ÁNGELES CERRILLO SÁNCHEZ, LUISA COMPANY SIRVENT, LUCÍA FÉLIX NARANJO, AMPARO JUÁREZ TÉLLEZ, TANIA JUÁREZ YERPES, CARMEN LAORDEN ORTEGA, CONSTANTINO LEÓN LEÓN, LUIS MARTÍNEZ PÉREZ, RAMÓN MONTEAGUDO SANZ, PILAR OÑATE VILLENA, JUAN MANUEL PEÑUELA CASTAÑEDA, MARI SÁNCHEZ CABALLERO, ROSI SERRA, NAYÍN TARANCÓN COMES, PEDRO VALENTÍN SORIANO, NACHO VILANOVA IBORRA, ENCARNA

RECOMPENSES DOMÍNGUEZ LOZANO, FERNANDO (BR) BENEYTO TORTOSA, JUAN ANTONIO (BR) MEDINA VELASCO, MARINA (FULLES) SERRANO ANDREU, LAURA (FULLES) LEÓN LÓPEZ, NAOMI (OR) GIMÉNEZ GONZÁLEZ, INMACULADA (OR) MARQUES YAGO, JESSICA (ARG) DOMINGO NIETO, JOSEP (ARG) ADELANTADO MONTOYA, ANDREA (ARG) MARTÍNEZ CALVO, JENNIFER (ARG) RUEDA MERCHAN, JUAN ANTONIO (ARG) VILANOVA SAEZ, SALVADOR (ARG) ANDREU MARTÍNEZ, CAROLINA (ARG) NAVARRO LINO, JAVIER (ARG)

A CAIGUDA D’UN ANY

EXERCICI 2018-2019 El pas del temps afecta a tots i a tot. La nostra poma fallera de l’any 2019 va caure i va complir així un cicle necessari per a la vida i la nostra festa. A pesar que és irremediable, les nostres càmeres van fer que eixos moments foren immortalitzats. Ací podem veure un xicotet resum de tot el que junts vam ser capaços de fer.

OMIAT, ESTHER SALT I COMPANY FALLERA MAJOR 2019

CORT D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR DE TORRENT 2020

Fallers, falleres, xiquets i xiquetes de la nostra benvolguda comissió: Gràcies; gràcies per aquest 2019 ple de vivències i records que ens acompanyaran per sempre a Martín, Sara i a mi. Gràcies per estar sempre amb nosaltres en cada acte, processó o presentació. Heu sigut el suport i l’ànim que qualsevol fallera major desitja en l’any del seu regnat. Per vosaltres he sentit que la falla que m’ha vist crèixer ha fet un racò als seus cors per a mi. Ha sigut un honor representar-vos a tots els fallers de la nostra comissió i sempre estaré bé orgullosa perquè la meua falla està per damunt de tot. Mai oblidaré totes les mostres d’afecte que he rebut per part de tots i estic molt agraïda de pertànyer a aquesta comissió. Done les gràcies als meus pares perquè fa 26 anys prengueren la millor decisió del món: apuntar-me a la Falla Saragossa Parc Central; una falla que batega sempre al mateix so. Esther Salt i Company

GRÃ&#x20AC;CIES, ESTHER

A CAIGUDA DE... AUTOR: Alberto Rivera

CRÍTICA: Alba Padilla, Ángela Lózano, Carmy Company i Patricia Cañadas

En u ens n món p e truir regunt n cons tant em el p qu c lane t a , i è e s t e m a nv i i e vo l u per fe evit què fe nt per a ció, Seg m ta ar-h u o. que rament n p o d e svivim c pe en l ser r la se en l’a ’antigui ctua tat l ua i del ’e lit n s cons eu estil tenció f at fóra gocent r serv trucción de vida ora deix diferen isme t. Po ar, e ar c s qu a tra to ncar e a qu encara vés de nstànci a l e e h s tect ura molta d ui pode grans No o s’ha e la m ja p s e u a c o nd’ar bstant e r d arqu a ut. cent estem això, n io r e s i s n a me c l tres t e res, gats on , ju e ficia ntame el més per una ls hum an i n l m t am i un a allò b un portant ura d’e s que a falta g oso es ens d env e cons til de v m nosa olt cie lid amb ient a, espe nciació a super ci i can p vi cl alment er tot imà e l me tic. di

tar-se ectar i adap sp re a v ta n te ue siga el Si abans s’in pretenem q ra a , sa le ra apte a a la natu , el que s’ad im n te e u q ic planeta, l’ún nosaltres. que si bé i Cleopatra, r sa è C li Ju nosaltres Ens creiem us esclaus, se ls a s re anté donaven ord a, que ens m rr Te re a m la per s a l’ànima el fem amb n fi m ie a tr x qual e n negatiu vius i de la il de vida ta st e st e u q a seguir amb per a tots. ió. e la Destrucc d ri e p Im l’ Som em moltes ens planteg e u q fa ò ix davant la Tot a es, si estem ll e e tr n e s, mà? qüestion l’imperi… hu caiguda de blemes que sèrie de pro a n u t n a e à. Ja no Estem cr s en el dem it ct e fl re n rmes es veura e pedra eno d cs lo b b m més construïm a temples, no i n s e d a lç i ca ics i conpiràmides, n ments plàst ca o b ’a d rs es. creem ma nostres aigü taminem les turaledanyar la na se n se m te fi ue ens No apro s senzilles q se ca r ta n u scos sa per a m sem amb bo a rr a , o n ; re sfera i el permeta viu inem l’atmo m ta n co , rs sence nt. medi ambie per res de llum o h s le a m te electriNo ens adap eguem més cr e u q ó n si clear. a viure, d’energia nu citat a partir

us voquem gre ro p i ta e n la són Calfem el p es que ja no rr e u g e d s lpe danys per cu soldat. ldat contra so e d ic, fem electròn m re e n e g i li er tro naris de l’éss Aboquem pe ti ru s it b à h r dels necesper no parla m d’aigua in su n co t n a d n ts de humà: abu , abocamen e tg a cl ci re de sari, falta de sió de gasos is m e , ls ra tu s na el tabac, fem en zone li de palma, ’o d m su n uat de vehicles, co t, l’ús contin sa cu x e l’ a tera tirar residus un llarg etcè i r, ra ti i r ’usa nim. productes d mb el que te a rà a b ca a que ren el Cleopatra ve i r sa è C li Ju ta, serien els Si el nostre mb el plane a t n fe m e pleta de que est a eixa mar re se rça n a ll o ofeprimers a xiats, que n sfi a r ri o m ni a plàstics per ficient aigua su rà u a h i h no gats perquè manera. morir d’eixa a r pe és que l’home m ie e cr e u q ixò bient i serà És per tot a del medi am ça a n e m a a. la gran peri que caig el pròxim im ue i que igual q e cl ci n u té tot la nostra Sabem que ors èpoques, ri te n a s le e hauvan caure ncia serà qu rè e if d a L . rà s culpables. també ho fa ltres els únic sa o n t u g si rem neta. tenim un pla s é m o n t, n Sé conscie

Disfruta del placer de comer. Un espacio donde las sensaciones se convierten en emociones. Emocionar antes que alimentar. Pl. de la Libertad, 16 - 17 46900 Torrent (Valencia)

96 108 04 90 SĂguenos en las redes sociales

www.restaurantelaplaza.net

ES CAIGUDES SARAGOSSANES HISTÒRIA DE LA NOSTRA COMISSIÓ

Com ja sabem, evitar caigudes és quasi impossible i en la nostra comissió tenim experiència perquè nosaltres també les hem patit. Hem intentat evitar que succeïren, però el pas del temps, la pèrdua d’il.lusió, ganes i diners (siguem realistes, sense ell moltes coses no poden fer-se) han guanyat la batalla i hem acabat per veure com actes i personatges nostres acabaven pel sòl, com si d’un monument faller es tractara. No vam poder evitar que l’adorn de carrer, els Saragoyas, Petardet, etc. caigueren. Van suposar perdre una part de la nostra identitat, però no el fi. Com en la vida, tot ve i va; alguns actes van desaparéixer, però uns altres de nous van arribar. El més important és que entre tots continuem mantenint en la part alta la nostra comissió i els nostres pilars suporten tot el pes per a, així, continuar sent nosaltres. Gràcies a tots els que vau construir, vau reforçar i vau arreplegar les peces del sòl; sense vosaltres la comissió no seria el que és ara.

L’

ANTIC CASAL AMALIA, LOLI, PILI, SUSANA, VERO, PAME, MARU I GEMMA

Parlar del nostre vell casal, és parlar d’una gran època que mai podrem oblidar, per molt que passen els anys i canviem de lloc. Estava situat al carrer Teruel, era molt xicotet i sincerament, estava vell. Les goteres i altres coses que queien dels nostres veïns eren habituals, però sentíem que era la nostra casa. Recordem clarament com era: la porta d’entrada era de fusta i costava molt poder obrir-la; a l’esquerra estaven els banys, més endavant, a la dreta estava la barra, encara que aquesta es canviava segons l’espai que teníem lliure. Des d’ací s’accedia a una xicoteta habitació que era l’oficina i l’espai reservat per a guardar els trofeus i altres objectes. A través del corredor es trobava la zona de ball, on hi havia decorada una barraca, pilars amb petxines i la senyera. Ací, durant els dies grans de la nostra festa, es tiraven matalassos al sòl perquè els xiquets i xiquetes, nosaltres en aquells dies, dormírem i no molestàrem molt. Si no ens falla la memòria, les reunions de junta eren els divendres en el casal, encara que per a nosaltres es celebraven en la paradeta de Lola. Fins i tot li féiem obrir-la a les nits dels caps de setmana perquè ens venguera petards, llepolies i gelats.

El casal era tot per a nosaltres perquè, com ja hem dit, era la nostra casa, no sols per ser l’espai del nostre grup faller, sinó perquè eixe grup era la nostra família. Érem tots del barri, oncles, cosins, germans i fills i el casal era la nostra llar. En ell assajàvem els playbacks infantils, que llavors s’encarregaven Pili, Manoli i Amada (cridaven com a boges, però ara que som mares ho entenem... érem difícils de controlar); els majors també es preparaven per als seus playbacks humorístics; féiem moltes festes i vesprades de caretes casolanes, entre moltes altres manualitats i activitats que ja no existeixen; menjàvem tots junts el dia de San José i ballàvem sense importar l’hora, fins que els veïns ens donaven colps perquè callàrem. Els últims anys es va posar una carpa blava fóra i ací sopàvem. A poc a poc van arribar més fallers, l’espai es limitava i envellia... era necessari canviar. Va ser l’any 1996 quan es va inaugurar l’actual casal. El canvi va ser evident: més nou i gran, però alguna cosa “va caure”. Sembla com si en ampliar l’espai, la sensació de la xicoteta família s’haguera perdut. La perspectiva, la manera de veure la nova comissió fallera que s’estava formant era diferent. Abans tot estava més enfocat en la idea que tots érem família i veïns, i intentàvem passar molt de temps junts. Amb el canvi de casal, els objectius eren uns altres: créixer en l’aspecte faller amb una altra gent que procedia d’altres comissions. Volíem deixar de ser la comissió que quasi sempre quedava l’última en moltes de les activitats que ja es realitzaven amb altres falles de Torrent, per a ser els primers a rebre premis... i ho aconseguim, encara que per a nosaltres també es va perdre eixe aspecte familiar que ens havia caracteritzat i que amb tant d’afecte recordem en girar la vista arrere i veure que ja no estem assegudes a la porta del vell casal. 51

ETARDET

Mª CARMEN GASCÓN VALLDECABRES Fallera Major 2013

Fallers i falleres, sóc Petardet! Que qui sóc jo? Sóc la mascota oficial de la Falla Saragossa Parc Central. Qué? Que no vos acordeu de mi? Eguany tinc el privilegi d’eixir en este llibret i contar-vos la meua xicoteta gran història perquè podeu recordar qui sóc jo. Seguiu-me i llegiu amb atenció, i junts anirem fent memòria. Cada any, al món faller, l’enginy i gràcia es reinventa amb noves il.lusions, nous actes, nous concursos fallers, etc. És així com vaig nàixer jo, la mascota de la falla Saragossa Parc Central. Uff ja he dit mascota... Perquè, ara ja em toca presentar-me: ”Amb vosaltres... Petardet! Per a contar-vos la meua història, està Mª Carmen Gascó Valldecabres, coneguda en la falla per “la Valldecabres”, el seu segon cognom. Ella ha pogut viure este personatge en primera persona, ha disfrutat de moments únics amb les nostres comissions infantil i major i serà l’encarregada de parlar-vos ara de mi. Petardet va nàixer l’any 1996 en les mans d’Antonio Fernández García, el nostre volgut Toni Zapata, llavors delegat d’activitats diverses. Li agradava dibuixar i li agrada, clar, perquè encara continua en la nostra comissió. El seu cap ple d’imaginació i les seues ànsies per ajudar en la falla van fer que pensara a crear una mascota per a la nostra comissió infantil i donar un toc de gràcia que ens caracteritzara i ens donara un cert “caché” dins de les comissions de Torrent. 52

Va fer diversos dibuixos, però el que més va gustar en junta va ser Petardet. En l’esbós va plasmar una taronja, un vestit amb el nostre trage típic de torrentí, amb un barral en la mà esquerra en honor al nom del nostre casal i en l’altra un petard, ja que en les nostres Festes Josefines és una de les coses que no poden faltar. Eixe mateix any la nostra comissió, Falla Saragossa i adjacents, complia els seus 20 anys des de la seua fundació i va fer insígnies commemoratives. A tot aquell faller que comprara la dita insígnia, se li regalaria el pin de Petardet. D’esta manera es va fer realitat i va formar part de la nostra comissió. Uns anys després, la falla passaria a ser anomenada Falla Saragossa Parc Central, però és una altra història. Varem tindre per alguns anys al nostre Petardet en les solapes dels trages i en les bandes de fallera, però a poc a poc es va anar apagant i deixant de recordar. No obstant això, un dia, una delegada infantil, la qual sóc jo, “La Valldecabres”, va tindre una gran idea: tornar a traure-la d’on estava. Llavors vaig pensar: “Si cap comissió de Torrent té mascota i nosaltres sí, per què no disfrutàvem d’ella?” Va ser en eixe moment quan em vaig posar mà a l’obra. Així que vaig parlar en la junta de la falla i vaig proposar fer-la realitat perquè els xiquets de la nostra comissió pogueren tocar-la en viu i en directe. I com no podia ser de cap altra manera, es va aprovar i es va decidir que jo em vestiria de Petardet, (no hi havia ningú més). Es va comprar tela, es va confeccionar i a l’any 2009 va debutar en una festa de benvinguda per a inaugurar el nou any faller.

Va eixir en el campionat de futbet infantil de la nostra comissió, en les festes infantils i en els sopars de les fallers majors i berenars. Fins en les nits falleres apareixia ballant al ritme d’una música de discoteca, que es cridava Petardet, la qual va muntar un nebot meu DJ. En el moment que la música sonava, ja sabien tots que Petardet eixia per algun lloc ballant. Tots volien fer-se fotos amb ell. Fins una nit, en hores de discoteca, va vindre l’alcaldessa d’eixe any de Torrent, Mª José Catalá. Les seues majestats els Reis Mags d’Orient també es van fer fotos amb Petardet, quan varen vindre a donar els regals a la nostra comissió infantil. També es va fer un partit de dones fadrines contra casades en el qual van eixir hòmens vestits de dones perquè casades hi havia molt poques. Va ser una vesprada molt divertida. No puc oblidar-me de quan vaig ser Fallera Major del 2013 perquè totes les meues companyes de regnat van voler fer-se una foto amb mi i amb Petardet el dia que vaig ensenyar el trage en ma casa. En la presentació del meu regnat vam tindre una sorpresa increïble: Cecilia Alba, component de la comissió major, es va vestir de Petardet. No podia creure-ho! Veure pujar la nostra mascota per la passarel·la va ser increïble. Quanta emoció anava dins! 54

El mateix va succeir durant el meu sopar com a Fallera Major i el President, Ricardo, on va estar present Petardet. En esta ocasió es va vestir Ángel Gallego, component de la comissió major. Va ser un any espectacular! Petardet ha format part de la nostra història però, si no recorde malament, en el 2015 ja no va eixir. A partir del 2014 va eixir menys i és que, en realitat, em vestia jo sempre, i no tots els anys una té els ànims de la mateixa manera i les mateixes ganes i il·lusió, així és la vida. Jo sempre he dit que Petardet no era jo, sinó que era la nostra mascota i que qualsevol membre de la nostra comissió podia disfressar-se, que el trage estava en el casal, però la realitat és que hi ha molta gent que té sentit al ridícul i contra això no es pot lluitar. I ací va arribar el seu fi. Però, la bona notícia és que Petardet és i serà sempre la nostra mascota i qui sap si de les cendres pot tornar a ressorgir algun dia, com reviuen les nostres falles cada any. Petardet a on t’has caigut? Alça’t i torna!

ARAGOYAS RAQUEL RAMOS i MANOLI LÓPEZ FM 2002 i CHT 2003 FM 1996 i CHT 1997

El 6 de març de l’any 2012, les cap pensants de Alba, Nuria i nosaltres dos, Raquel i Manoli, anunciarem en el grup de Facebook de la nostra falla el primer concurs dels Saragoyas. No vam donar cap mena d’informació, volíem crear una gran expectació... i ho aconseguim: van ser molts els comentaris, i això que llavors les xarxes començaven a enlairar a Espanya, de membres de la comissió assegurant que ja estaven resant, ja que gens bo pot passar amb i en una comissió com la nostra. La idea era crear un concurs que, com la segona part del nom indica, fora similar als Goyas. Varem crear diverses categories o competicions, depén de l’any, perquè hi haguera uns nominats, la resta de la comissió votara al seu guanyador i anunciar als campions en una gala en directe realitzada en el nostre casal durant els dies de Falles. Tot va sorgir després d’observar el comportament que véiem en la gent i en un primer moment volíem donar premis contradictoris, és a dir, guardonar a la persona que, per exemple, menys balla el títol de “l’experta en dansa”. Al principi ens limitem a deixar que la sort fóra la que triara, després varem fer enquestes en el grup de Facebook per a aconseguir el guanyador amb la suma de vots. Cada any presentava la gala una persona diferent, pero sempre era molt divertida. Algunos d’ells varen ser: María Dolores, Mar, Fede, Esther, Ángela, Toni Zapata...

ANY 2012 El dia de la plantà varem anunciar que el 18 seria una gran dia perquè començaríem la primera edició d’un nou concurs que estaria amb nosaltres fins al 2017. Eixe 18 de març va ser molt intens, ja que teníem despertà, passacarrers, paelles, xaranga, visita a l’asil i finalment els premis Saragoyas. En esta primera edició, vam ser nosaltres les que varem triar als nominats i la sort es va encarregar de repartir els premis. Nuria va preparar un vídeo per a l’ocasió i la resta de la comissió va posar la diversió, la simpatia i el bon rotllo. L’èxit va ser brutal: el casal estava ple, malgrat que, com ja hem dit, el dia va ser molt intens. A la setmana següent ja estàvem pensant en com seria la següent gala. ANY 2013 Hi havia tantes de Falles, que el 12 de febrer ja estàvem anunciant pel grup de Facebook que tota la maquinària de la nova edició dels Saragoyas estava en marxa. Començava una nova etapa de nervis per saber quins serien els guanyadors. Varem decidir que fóra la comissió la que triara en aquesta ocasió. Varem crear enquestes en el grup i els membres de la falla votaven als seus favorits, encara que les nominacions continuaven depenent de nosaltres. Pocs dies després, Alba va pujar un vídeo en el grup en el qual combinava elements de la nostra festa amb la gala dels Goyas que s’havia celebrat l’any anterior. Sens dubte, va motivar els membres de la comissió a estar pendents i els va animar a participar. Es van obrir les enquestes i el dia 3 varem fer la gala. 57

ANY 2014 El format va ser pràcticament igual: nosaltres varem crear les categories dels premis, vam posar les enquestes en el grup i els membres de la falla van votar. Recordem clarament la nominació “al cos més sexy”, que si no ens falla la memòria, va guanyar Juanma, i això que Toni Cuadrado va prometre que si guanyava, es despullaria. Per sort, o desgràcia perquè més d’una i un s’hauria alegrat, els ardits no li van funcionar i el premi no el va guanyar ell. La gala es va celebrar en aquesta ocasió el dia 15 de març. ANY 2015 Eixe any la gala es va fer el 13 de març i va començar amb un vídeo que Alba va crear per a la ocasió. Recordem que per al guanyador Gemma Cuadrado (eixa família fa de tot per a guanyar) va crear un menú tupper que consistia en una truita de creïlla com a entrant, pollastre i pastís de formatge amb la condició que alguna del seu grup fóra la guanyadora. En aquest cas, realitzarien un sorteig entre tots els seus votants. ANY 2016 Va ser molt paregut a l’any anterior, però varem recurrir a la tecnologia. Per a participar, era necessari enviar un vídeo humorístic i el guanyador seria trit per votació popular. La gent, en el seu afany per guanyar, feia tot tipus de suborns i promocions. La gala va ser el mateix dia de la presentació del llibret i el lliurament de recompenses falleres, és a dir, l’11 de març.

ANY 2017 Va ser l’últim any. Organitzar una gala d’aquest tipus requereix de molt de temps i, encara que comptàvem amb molta ajuda, no teníem suficients hores lliures per a fer una nova gala que continuara motivant a la comissió. Vam haver de posar fi, però ho vam fer en gran: per a participar, els fallers havien d’enviar-nos selfies (estaven de moda) que mostrara el que per a ells és la comissió. Per a triar la foto, havien de votar a la seua favorita. La recompensa va ser que durant la setmana de Falles, la foto va estar exposada en la barra del casal. Tant de bo algun dia aquesta gala que tants riures ens va donar torne a celebrar-se. Demanem disculpes per si alguna dada no és exactament com nosaltres el recordem o si ens ha faltat algú a qui nomenar, però després de tants anys la memòria ja ens falla. Gràcies a tots, de cor.

RNAT DE CARRER TONY IZQUIERDO RAMOS Graduat en Dibuix tècnic

Encara que sóc faller des de naixement, no va ser fins a l’any 2000 quan vaig arribar a la Falla Saragossa Parc Central. Un any després vaig ajudar en l’ornat i en el 2002 vaig entrar com a membre de junta en la delegació d’activitats diverses. En aquells dies, Roberto Gómez i Alabajos era el màxim responsable de l’ornat de carrer. Ell plasmava en paper les seues idees, organitzava i donava els retocs que feien molt especials els seus treballs. Goyo, Antonio Mena i Eduardo s’encarregaven de la fusta, especialment de les maquetes, i jo de donar forma al suro i pintar. Depén de la quantitat de gent amb la qual es comptava, les tasques s’anaven repartint de diferent manera. Amb Roberto vam fer els ornats de carrer més espectaculars que es recorden, no sols en el nostre casal, sinó, possiblement, en tota la ciutat de Torrent. Estrany era l’any que com a mínim no obteníem premi i, si no em falla la memòria, vam ser primer premi 3 o 4 anys consecutius. Aconseguim ser una de les comissions més visitades durant la setmana gran, tant per gent de Torrent, com de València. Havíem aconseguit que el nom de la nostra comissió fóra reconegut per la nostra bona faena. Sens dubte, ens sentíem molt orgullosos de saber que tanta gent volia vindre a posta a contemplar les nostres, per què no dirho, belles obres d’art. Recorde que va haver-hi un ornat que representava el Tribunal de les Aigües. Era una maqueta que ocupava 12 metres del carrer del casal. Van ser 32 hores de muntatge, es va fer etern, però el resultat va ser increïble. 60

Primer premi. Ofrena de Torrent

Quan Roberto va deixar la falla, tot va canviar, encara que com explicaré més endavant no va ser el fet determinant per a deixar de participar en el concurs d’ornat de carrer. Amb la seua marxa, va recollir el testimoni durant un any Maru Serrano i jo vaig passar a ser segon delegat, encara que vaig estar molt més implicat que abans. Vam tornar a guanyar el primer premi amb la representació de la Batalla de flors. La baixa de Roberto no va ser l’única. Antonio i Goyo també es van anar de la falla i uns altres van deixar una delegació que no va tornar a recuperar a gent disposada a passar moltíssimes hores de treball. Jo també vaig descansar durant un temps com a membre de junta, principalment perquè va nàixer la meua filla, però també perquè em sentia cansat. Quan vaig tornar, ho vaig fer com a part de la delegació de presentació, on actualment seguisc amb el meu suro i pintura. La nostra falla també va deixar de participar, ens faltava motivació, i diners (la crisis econòmica va afectar) encara que crec que el canvi de bases del concurs (ara és la falla organitzadora la que tria el tema per a totes les comissions) tampoc va ajudar al fet que seguírem. Personalment, i espere no ofendre a ningú, és la meua opinió, no m’agrada així. Preferisc, i em divertisc més, quan som nosaltres els que busquem les idees i les plasmem. Fer alguna cosa per obligació, t’agrade o no la temàtica, no em convenç. El fet que tampoc hi haja una compensació econòmica influeix bastant, ja que la inversió - de diners i hores - que, per exemple, nosaltres féiem era molt elevada per a després no veure’s recompensada de cap manera. Actualment ja no existeix en la nostra comissió una delegació que vulga fer-se càrrec, però tant de bo algun dia tornàrem a alçar-nos d’aquesta gran caiguda i recuperar el que un dia varem aconseguir. 61

E FALLER I FALLERA? M. AMPARO IZQUIERDO RAMOS FM 2009 i CHT 2010

Sempre he sigut de seguir el protocol el màxim possible i sempre deia que “si cal vestir-se de fallera, es vist”, “que poca vergonya... anar amb el blusó a un acte així”, però he de reconéixer que em vaig deixar seduir per les sabatilles, el pol, el blusó, el polar i la parca (sempre tinc fred), i per desgràcia, no vaig ser l’única. Vaig arribar a la Falla Saragossa Parc Central en el 2000, encara que sóc fallera des de naixement. El nostre primer any en aquesta comissió va ser bo, però ens va impactar veure que en la presentació major, la fallera major infantil pujava a l’escenari vestida de particular... com? Quin protocol és eixe? La meua mare, que porta les falles en les venes, no va poder esperar molt i va fer fallera major infantil a la meua germana poc després. Per descomptat, vam dir que a partir d’eixe moment s’hauria de pujar a l’escenari vestida de fallera, i es va fer. Però va arribar el meu any de Fallera Major, 2009, i si no em falla la memòria, crec que va ser l’últim a vestir-nos de fallera i faller per a anar a la crida. Jo ho vaig fer, no hi havia una altra forma per a mi (ni volia en eixe moment), però es va donar l’opció d’anar amb el blusó a la resta de components, i una gran majoria el va triar. Dos anys després em vaig incorporar de nou a la falla (el meu paper com membre de la cort d’honor de la Fallera Major de Torrent havia acabat) i ho confesse: vaig anar també amb les meues sabatilles i parca, i més de mig món faller torrentí. La comoditat i el no preocupar-te pel vestit van guanyar. 62

Des d’eixe any, alguns es posen el vestit típic de la nostra Festa perquè Junta Local de Torrent va habilitar una zona per a ells, però són molt pocs els que ho fan. Com he dit, vaig arribar a aquesta comissió fa 20 anys i ja no vaig veure tampoc a gent vestida de faller i fallera per a fer el tradicional passacarrer i si done una ullada a la resta de comissions de Torrent, també algunes d’elles han caigut als peus, mai més ben dit, de les sabatilles i de l’equip còmode al complet. He de reconéixer que una xicoteta part de mi ho troba a faltar, però mentiria si diguera que em dóna enveja veure’ls. No em mal interpreteu, m’encanta vestir-me de fallera i si algun dia no he pogut he plorat com a poques vegades he fet, no obstant això ja no vull fer-ho en actes com la crida i el passacarrers. Per què? Ni jo ho sé... Potser és perquè em deixe portar per la resta o potser perquè m’agrada molt anar còmoda, la qüestió és que, per desgràcia, no sóc l’única i em preocupe en pensar si això, en algun moment, podria arribar a altres actes que fins ara ni imaginem fer-los de particular, però... si un dia va caure el nostre vestit regional en eixos actes, no podria fer-lo en altres situacions? Vull obrir un debat: tradicions sempre o fem excepcions? Si és així, on posem el límit?

ONUMENTS FALLERS

Mª AMPARO IZQUIERDO RAMOS Llicenciada en Filologia Hispànica FM 2009 i CHT 2010

La gravetat no perdona, ni té en compte el dur treball que suposa realitzar un monument faller, des del més xicotet i humil al més gran i car. Sent la necessitat que dos cossos, com afirmava Newton, s’atraguen. En este cas els monuments, obres efímeres i de materials poc pesats, i el sòl, el fi inevitable, fan una combinació poc agradable per a artistes fallers i membres de la comissió afectada. No parlaré del foc, ritu necessari en la nostra festa, sinó d’aquells que no van poder fer front al clima, especialment al vent i pluja que solen estar presents en la setmana gran. No obstant això, com veurem en algun cas, no sempre han sigut estos dos elements de la naturalesa els culpables, sinó que de vegades és el humà el responsable, i inclús la mala sort. En les pròximes pàgines recordarem junts algunes de les caigudes més destacades que es van succeir al llarg de la història de les Falles, tant dins com fora de la ciutat de València, i que han sigut arreplegades gràcies al treball que els mitjans de comunicació realitzen. En algunes ocasions ha sigut possible recopilar més informació; en altres casos a penes s’han trobat dades o imatges o res.

1934 Les dades obtingudes són escasses; no obstant això, se sap que almenys quatre falles van caure el 17 de març a causa de les fortes ratxes de vent que es van registrar. Una de elles estava ubicada al actual carrer Bisbe Amigó-Conca i l’altra en Pi i Margall-Gran via. En eixe any es va plantar un total de 120 falles, el màxim fins a eixe moment, a pesar de la crisi econòmica que assotava Espanya. La comissió del primer premi de Secció Especial -2500 pts.- fou la Falla Plaça Sant Jaume. En el Cabanyal, Modest González presentava la seua particular visió de l’Estatut d’Autonomia Valencià, falla considerada com magnífica i que va aconseguir el 2n premi. Eixe mateix any va tindre lloc la primera Exposició del Ninot en el Mercat Central, i va ser indultat per primera vegada del foc “La vella i la neta”, obra de l’artista faller Vicente Banedito realitzat per a la falla de la Plaça del Mercat, que per a anar a arreplegar-lo organitzà una comitiva folklòrica humoristica que uns anys més tard derivaria en la primitiva “Cavalcada del Ninot”.

Monument Plaça Sant Jaume. Imatge extreta de Valencia Bonita.

1936 Un any plujós que va aigualir, mai millor dit, la setmana gran de les Falles. No s’ha pogut esbrinar tots el noms de les comissions els monuments dels quals es van veure afectats pel temps atmosfèric, però es sap que el dia 19 de març, a primera hora del dia, els monuments dels principals escultors i pintors (José Pérez i Manuel Vilasarelo, Antonio Ramón i Alfredo Collado) havien quedat amb múltiples desperfectes. Va ploure durant tot el matí i va continuar així durant tota la jornada, per la qual cosa es va suspendre la correguda de bous, entre altres actes. A pesar d’això, l’animació en els carrers no va decaure i els turistes continuaven arribant amb tren, amb autobús i amb cotxe a la ciutat per a celebrar el dia gran. El ninot indultat d’eixe any pertanyia a la Falla del Mercat i va ser portat al Museu de Folklore en la típica Cavalcada del Ninot Indultat, com llavors es feia. L’endemà, es va produir la desaparició d’un ninot premiat, exactament el d’una llauradora a l’estil de Lluís XV. Pertanyia a la falla establida en els carrers de Vivons i Arizo. Poques hores després es va trobar destrossat, sense cap i sense trage en un solar pròxim.

Reconstrucció de l’original realitzat per José Azpeitia en 1995. Imatge extreta de Valencia Canta.

1946 El cas de la Falla Borrull-Socors és un poc curiós. Durant els anys 19461948 la ubicació del monument va canviar de lloc, concretament va passar a la Gran Via, la qual cosa va produir que les ratxes de vent es notaren més. En el primer i últim any d’eixe període de canvi, el monument va caure. Pareixia dir que no li agradava estar ací. Les falles plantades no van obtindre cap premi en les seues respectives seccions: Segona en el 46 i Tercera durant el 47 i el 48, realitzats per artistes fallers de bona reputació, Alfredo García Albarrasí, Manuel Sánchez Calvo i Pascual Gimeno, que començava la seua carrera professional en les falles del barri. Mentres açò passava a València, en Perpinyà, un grup de refugiats republicans valencians plantaren una falla reivindicativa en el centre de Perpinyà amb un títol ben explícit: ‘Cremem Franco’. Instal.lada a la plaça del Pont d’en Vestit, era coronada per un ninot que caricaturitzava a Francisco Franco dalt d’un cavall. La Prefectura de Perpinyà va prohibir cremar-lo en la plaça i es va haver de traslladar-ho als afores de la ciutat, fins el Velòdrom. Aquella curiosa falla reivindicativa va quedar documentada gràcies al fotoperiodista Jean Ribière.

Monument faller plantat en Perpinyà, França. Imatge extreta del Facebook de Valencianisme en fotos.

Contrari és el següent cas ocorregut a Salamanca, en la famosa Plaça Major. En eixa època, el país veí tancava les seues fronteres i començava la fase més aguda d’ostracisme internacional. En este context, en la Plaça Major, es va organitzar una costosa manifestació hispanofilia, i en la mitjanit del dimarts 19 de març es cremà una extravagant falla dissenyada per alguns valencians i residents de Salamanca. El monument presentava la Torre del Clavari, d’enormes proporcions, sobre un botó de sis metres de diàmetre. Mentres els cines projectaven inofensives pel.lícules, la falla va distraure a Salamanca dels seriosos problemes plantejats amb l’exterior i el dur racionament impost en l’interior.

Monument plantat en Salamanca. Imatge extrata de Salamanca al día.

1964 El bot temporal és evident: situació de guerra i postguerra al nostre país. Es el primer any de què s’ha tornat a obtindre informació sobre el tema que tractem. Per desgràcia, no ha sigut molta la trobada, però segons l’hemeroteca del periòdic Las Provincias, la comissió de l’Avinguda Baró de Càrcer va caure a causa del vent. A més, hi ha constància que el monument de l’antiga Plaça del Cabdill també es va trontollar, però no va arribar a caure gràcies a que poc abans s’havia reforçat per mitjà de cables. Va haver-hi altres esdeveniments que, si bé no tracten de la caiguda de monuments, són fets que mereixen ser recordats. Va ser en eixe any quan la Duquessa d’Alba va ser Fallera Major de la Plaça del Mercat i del parador El Tro. La proclamació de Cayetana d’Alba es va celebrar Al Palau de Llíria, a Madrid.

Monument Plaza del Caudillo. Imatge extreta de fallas.com

El succés més trist es va donar en el parador Sota Nelo el 18 de març. Eren les 2 de la vesprada i els membres de la comissió estaven arreplegant el primer premi dels 172 monuments plantats, quan es va incendiar per complet i en a penes deu minuts el parador instal.lat en el carrer de Sant Vicent. La causa va ser un coet d’una mascletà veïna, que va caure sobre la lona i, ajudat pel vent, va reduir el parador a cendres. Hi ha qui diu que va ser intencionat, però mai es va poder provar res. 74

1965-66 Ens traslladem a Borriana per recordar la caiguda que va patir el monument de la Falla Barri de València. El jove artista José Pascual Ibáñez, Pepet, va plantar una gran obra guanyadora del primer premi en la localitat. El lema era “Moder-ni-sació” i a causa de la seua complexitat i altura -22 metres-, una de les torres de la bastida per al muntatge va caure a terra i una part es va doblegar cap al monument. Açò va fer que es produïren alguns desperfectes, però gens greu que els impedira fer-se amb la victòria. De fet, la comissió ho recorda més com un esglai que es conservarà sempre com una anècdota. Els artistes fallers sempre busquen diferenciar-se i passar els seus propis límits. En el cas dels monuments, ho intenten arriscant en altura i desafiant a la gravetat. És el que va voler fer Vicente Codina en la mateixa falla que un any anterior havía sigut testimoni de com el seu monument patia desperfectes durant el muntatge. L’experiència tornava a repetir-se, però en esta ocasió va ser més dramàtica. La vesprada del 17 de març es van registrar fortes ratxes de vent, per la qual cosa els fallers i falleres de la comissió Falla Barri de València, preocupats per evitar tornar a passar pel mateix, van decidir lligar la peça principal -el geni d’Aladín- amb cordes per a així intentar que no caiguera. No obstant això, el treball realitzat no va servir i van haver de contemplar com el ninot no aguantava, queia a terra i destrossava amb el seu pas tot el que trobava pel camí.

1970 La comissió de la Plaza del Caudillo (en aquella època el monument de l’actual Plaça de l’Ajuntament de València el pagaven els fallers i falleres i no el municipi com ara) va arriscar per fer honors al lema del monument d’eixe any: “El Colós de Rodas”. No obstant això, el fort nom i tot el que simbolitzava no va ser prou per suportar el vent. Tot va ocórrer el 16 de març, de bon matí, mentres s’estava acabant de muntar la falla. Només faltava col.locar el cap, però el cos, que mesurava un total de 25 metres -molt per a eixe moment- no va resistir i es va vindre baix. Entre l’escultor i artista Octavio Vicente i els fallers de la comissió es va aconseguir alçar-la, encara que res es va poder fer per reconstruir el cos del colós. Es van veure obligats a col.locar una columna llisa de fusta pintada de colors en què poder muntar el cap. Estat del monument després de la caiguda. Comissió de la Plaza del Caudillo. Imatge extreta de Distrito Fallas.

Va ser tanta la desil.lusió de la comissió, que l’any següent van decidir tornar a intentar-ho, sense cap accident, i montar un altre Colós de Rodes. L’artista tornava a ser el mateix, així com el lema de la falla, i amb la col.laboració del fuster Antonio García es va realitzar la mateixa enorme figura de 25 m. A més de millorar l’estètica, també van voler fer un homenatge a les set meravelles del món antic; motiu pel qual va presentar dos novetats destacables: una, que la torxa ja no estava en el sòl, sinó que l’alçava el Colós com a símbol d’èxit; i l’altra, l’Au Fénix que hi havia als seus peus que feia referència al ressorgir de les cendres de la falla. Les fortes ratxes de vent d’eixe any van afectar, per desgràcia, una altra falla, Exposició, que eixe any es trobava en Secció Especial. Va córrer la mateixa sort que la seua companya: un gran ànec que coronava el monument va caure a terra durant la plantà a causa del vent. L’artista faller fou J. Azpeitía i estava dedicat a la “ Vanitat”. A més, es va produir un fet molt curiós en la Falla Plaça del Pilar. La comissió havia plantat el seu primer monument en la Secció Especial. El lema era “Les coses del món, circ són” y tractava els problemes del món a través de termes circenses. En la part superior, un elefant representava la vida i un pallasso llest que es riu de què fa equilibris per viure per culpa de les guerres. Ja se suposava que les dimensions de la figura (13 metres) serien un problema per traslladar-la des del taller, a Borriana, fins a València. Les hores passaven i no arribava l’elefant a la Plaça del Pilar. Ni la comissió, ni l’artista podien esbrinar què havia ocorregut perquè alguna cosa tan gran es perdera. Es va preguntar a la guàrdia civil, però la resposta va ser negativa. Davant de la desesperació, el pare de la fallera major i locutor del programa radiofònic La Veu de Llevant, Eduardo Gil-Perotín, va demanar ajuda per ràdio per a localitzar aquell enorme elefant. Finalment, va haver notícies d’ell: en anar a creuar un pas a nivell a Puçol es va quedar enganxada en la catenària del tren, la qual cosa va bloquejar la carretera i va provocar caravanes de vehicles de diversos quilòmetres.

1981 La desolació va arribar als membres de la falla més veterana de Benicarló, al comprovar a primera hora del matí que el seu monument estava en el sòl. Al principi es va pensar que havia sigut el vent perquè eixe any també es van registrar elevades ratxes, però després d’esbrinar allò que havia succeït pels propis fallers i falleres, es va comprovar que la caiguda va ser a causa d’un error tècnic: la base no tenia prou força. Pel que sembla el president va afirmar que l’artista, Mario Seguer, no havia dotat a la base de la força necessària per suportar el pes. És possible que l’artista haguera col.locat menys materials dels necessaris. Eixa mateixa vesprada es va treballar per aconseguir posar de peu novament la falla amb l’ajuda de l’artista que va construir el monument. Va ser en eixe any quan una part de la comissió de la Falla l’Embut es va dividir i es va anar per a fundar a l’exercici següent una nova falla en la ciutat: Falla la Barraca.

Monument de la Falla L’Embut, guanyadora del primer premi Secció Especial. Lema: “Els intermediaris”. Autor: S. Pascual.

1983 Com vam veure amb el cas de la comissió Falla Borrulls-Socors, a vegades, el canvi d’ubicació, per voler aprofitar els espais, afavorix que el vent siga el guanyador de la lluita del monument contra les inclemències del temps. Parlem del cas de la Falla Na Jordana, famosa pels seus monuments i llibret, entre altres activitats. Fins a eixe any es plantava en la plaça que va donar el nom a la comissió, però va ser necessari traslladar-lo. Cada vegada era més gran i dificultava el treball d’instal.lació, així que es va passar a plantar en la Plaça del Portal Nou, actualment denominada Plaça Pere Borrec Galindo. La nit de la plantà de 1983 el fort vent va ser el protagonista i va aconseguir tombar un guerrer alat. No obstant això, gràcies a la solidaritat dels artistes es va reconstruir i alçar novament la gegantina figura. Eixe mateix any, en la Plaça de l’Ajuntament, l’artista Vicente Lluna va realitzar un monument faller que es va quedar sense plantar a l’hora deguda perquè va rebre crítiques per part dels fallers i falleres al considerar que es tractava d’una falla plena de tòpics que no van ser ben rebuts (imatge burlesca de Franco). Van ser tan intenses que el portaveu del grup comunista, Pedro Zamora, va demanar que fóra adjudicada per mitjà de concurs públic. Mentres la capital gaudia de monuments que decoraven els carrers, la ciutat d’Alzira vivia tot el contrari: només es va plantar un monument, el de la Falla Cami Nou. Les tràgiques inundacions que es van donar a l’octubre de l’any anterior van provocar que fóra impossible plantar els monuments que els artistes fallers ja havien començat a treballar uns mesos abans. Estos es van veure afectats per les inundacions que van arrasar amb els tallers fallers situats en les comarques de la Ribera Alta i Ribera Baixa.

L’Ajuntament i la Junta Local d’Alzira van decidir improvisar la falla anteriorment esmentada, plantada en la Plaça Major, amb materials i mobles representatius de la tragèdia. Es va convertir en el símbol de la resta de comissions falleres. El 20 d’octubre la presa de Tous va començar a desbordar-se i a pesar que es van obrir les comportes passades les set de la vesprada, la tragèdia ja era inevitable: la inundació avançava. Els veïns de les localitats d’Alzira i Carcaixent romanien en muntanyes pròximes a l’espera de ser evacuats, mentres altres ja veien com les seues vivendes abandonades començaven a inundar-se. Un total de vint-i-cinc persones van perdre la vida com a conseqüència de la riuada. Cinc anys després, exactament el 4 de novembre de 1987, l’intens temporal de plutges va provocar que, de nou, el riu Xúquer al seu pas per Alzira es desbordara. Els veïns tornaren a viure una situació dramàtica com l’anterior, però esta volta perquè l’embassament encara no s’hi havia reconstruït. Els falleres i falleres varen decidir eixe any no plantar cap falla a l’any 1988. Ruptura de la presa de Tous. Imatge extreta de ABC Valencia.

1985 La Falla de Caçadors, de Borriana, va ser una de les afectades per la mala sort. En este cas no va ser el vent el causant, sinó un entropessó amb un cable de línia elèctrica que va provocar la caiguda d’una de les bases, cosa que va provocar alguns desperfectes que van poder ser arreglats posteriorment. Eixe mateix any, al febrer, hauria d’haver-se celebrat l’acte de presentació de la Fallera Major, Elena Alonso, de la comissió Convent Jerusalem. Les raons de la suspensió romanen confuses perquè mentres unes fonts l’atribuïxen a la retirada d’assistents, el president de la falla, Norberto Piñango, apuntava a “pèrdues en el muntatge d’origen tècnic”. La esmentada falla va anomenar faller d’honor a l’Extinent General colpista Jaime Milans del Bosch; motiu pel qual podria haver-se produït eixa retirada d’assistents. Segons la informació trobada, els membres de la directiva de la falla Convent Jerusalem van acudir per a dir que no tenien res a veure i que era un tema personal de Piñango. El president de la JCF, Enrique Real, va manifestar que deplorava el nomenament de Milans com a faller d’honor perquè contribuïa a divulgar una imatge ultradretà del món de les falles en un moment en què s’estan incorporant a ell corrents renovadors.

Monument de la Falla de Caçadors Artista: Joan Ninot

1986 Que els monuments fallers no es planten per art de màgia és una cosa que tots sabem. Per poder lluir-los als carrers, és necessari que les figures es transporten del taller de l’artista faller a la ubicació en què la comissió plantarà el monument. Hi ha vegades, com veurem a continuació, que ocorren accidents que provoquen que alguna figura, principal o secundària, no arribe a col.locar-se junt amb la resta. És el cas de la comissió Falla Plaça dos de maig, de Paterna. El monument major tenia com a figura principal un cavall, exactament un pegàs, que va caure mentres els fallers i falleres junt amb l’equip de l’artista faller estaven pujant el ninot amb ajuda de la grua. El cavall va perdre una ala, però la comissió va lluitar per a aconseguir completar el monument. Així, en una planta baixa que els van prestar, els fallers i falleres van fer un gran esforç i van aconseguir reconstruir-la. El monument va lluir com si res haguera passat. Mentrestant, en la capital, València, es recorda que aquell any l’aigua va impedir que les falles de Russafa no pogueren desfilar el dia de l’ofrena. L’aigua queia torrencialment i els presidents de les comissions es van reunir i van decidir no participar perquè era pràcticament impossible i les pèrdues, quant a vestimenta es referix, haurien sigut molt elevades. Es va consultar amb Junta Central Fallera si podrien desfilar l’endemà, en Sant Josep, i així va ser. En 1986 les falles de Russafa es van vestir amb els trages i van complir amb la devoció. Llavors no hi havia cadafal amb la Mare de Déu i les falleres depositaven el ram en la porta de la Basílica i pujaven a un escenari. Allí van cantar l’Himne Regional, mentres les llàgrimes d’emoció recorrien el seu rostre.

2000 Ser el monument més car d’aquell any no et lliura tampoc de caure. És el que va passar amb la falla de la comissió Cuba-Buenos Aires, valorada en 32 milions de les antigues pessetes. Mesurava 25 metres d’altura i més de 2000 quilos i es va desplomar el dia 14 durant la mascletà. Els materials no van suportar, el monument va cedir cap a un costat i es va estavellar contra el sòl. Els ninots desplomats -troncs d’un arbre mil.lenari i animals que presidien les seues copes- van sobrepassar les tanques de seguretat i van caure en un pati, el número 10 del carrer de Dénia, en el barri de Russafa. Per sort, a eixa hora no transitava cap vianant pels carrers Dénia-Sueca, a les que havien traslladat el monument per les seues grans dimensions. Segons la premsa, Fernando Domínguez, un dels operaris que estaven muntant la falla, va relatar que “varem sentir un cruixit i van eixir d’allí abans de que es afonara”. L’artista, Juan Carlos Mols, va reconéixer que hi havia ”desafiat la gravetat” en un intent de sorprendre el públic i el jurat amb el seu atreviment. “Se l’havia jugat” i havia col.locat unes figures gegantines en un equilibri molt precari que van acabar en el sòl espentades per una ràfega de vent que es va donar mentres treballaven en el muntatge. Els operaris i operàries van reconéixer que el dia anterior, quan van començar a plantar la falla, ja van notar que es desequilibrava cap a un costat i van retardar la col.locació del ninot més elevat fins que cessara el vent. A pesar d’esta decisió, res es va poder fer per evitar la caiguda. Les figures danyades es van retirar i el monument va quedar reduït a 12 metres d’altura.

Sol, bona temperatura i sense núvols va ser el clima de la setmana gran de València, fins que va arribar el 19 de març. El dia va començar amb un cel plomós i vent, que va acabar per espatlar la festa amb el ruixat que es va produir a les 22.30, després de cremar la primera falla infantil. La pluja va obligar a les comissions falleres a reduir les càrregues de pólvora i que el dispositiu de seguretat, format per un miler de bombers, policies i voluntaris de Protecció Civil, s’activara. La comissió més afectada per este canvi climatològic va ser Antic Regne-Mestre Serrano, de Secció Especial, que va veure com el seu monument es crevillava pel dia i acabava afonant-se a primera hora de la vesprada, a pesar d’haver sigut subjectada prèviament. A causa del mal temps també va haver de suspendre’s el castell de focs artificials de la plaça de l’Ajuntament de València, però la intensa pluja de la nit no va poder amb les flames de la resta de monuments majors. Mentres açò succeïa en la capital, de nou, la Falla Plaça dos de maig (Paterna) tornava a viure la caiguda d’una de les seues figures principals quan treballaven en el muntatge. En esta ocasió es tractava de tres caps de pallassos, que a l’intentar pujar-los, un d’ells va caure a terra. Els fallers i fallers van tornar a demostrar que la il.lusió i el treball ben fet van junts de la mà. Van agafar el cap i es van dirigir al taller de l’artista faller per a intentar salvar-lo. Allí, un operari de l’equip de treball els va obrir les portes i entre tots ho van aconseguir. Van traslladar novament la figura, van acabar de reconstruir el pèl d’un altre pallasso que s’havia vist afectat per la caiguda de l’anterior cap i van aconseguir que el monument brillarà per complet. Les falles del 2000 van passar a la història com les més multitudinàries de la dècada, un milió de vianants, però també romandrà en la memòria com les més accidentades. A més d’estes dos caigudes, la mascletà del dia de la jornada electoral va deixar 24 ferits al rebentar una carcassa en el cantó de Correus. Es van atendre a 900 ferits per manipular coets, i altres 500 per lipotímies causades en moments de més concentració, especialment en la Nit del Foc.

Reconstrucciรณ del monument de la Falla Cuba-Buenos Aires. Imatge extreta de Fotos Fallas.

2005 El monument de la falla de L’ Antiga de Campanar va perdre el braç de quatre metres de la figura principal. Segons va informar el president, José Antonio Pérez Casas, va atribuir el despreniment a “un posible defecte de la fusta i no al factor climatològic” com el causant de l’incident. La figura no es va poder recompondre perquè es va trencar totalment a l’impactar contra el sòl. La resta del monument es va mantindre intacte i no va caldre lamentar ferits. El lema “Altius, citius, fortius” tractava el món de l’esport en general, amb representacions de grans esportistes com Miguel Indurain o Fernando Alonso, i temes com el dopatge. Els seus autors eren els germans García Ribas, que ja havien plantat tres falles en la màxima categoria en anys anteriors. La falla va obtindre el sèptim premi, possiblement no va aconseguir més a causa d’este incident, però això no va impedir que una vegada més rebia milers de visitants que a penes van notar la falta del braç.

Falla L’Antiga de Campanar. Imatge extreta de Planet Fallas.

2006 No va ser realment una caiguda, però el monument de la falla municipal va patir un incendi provocat que va ocórrer al voltant de les 03.00h de la matinada del dia 11 de març, abans de la Plantà. Segons pareix, uns jóvens, que anaven amb motocicleta, van tirar material inflamable -una botella amb papers encesos- i van eixir fugint immediatament. El monument estava vigilat pels guàrdies de seguretat privats, però no va ser possible impedir el esmentat acte de vandalisme. Poc després els bombers de València van acudir al lloc i van confirmar que tres de les quatre parts del monument havien quedat completament destruïdes i la resta estava parcialment cremada. Les figures destruïdes representaven el ninot protagonista (una dona i el seu fill) i una dona africana. Algunes parts van poder reconstruir-se -sense la mateixa qualitat- i van estar preparades per al dia 15 perquè les imatges estaven gravades en l’ordinador i era possible, per mitjà de l’ús de pintures més ràpides, recompondre el màxim número possible de figures, sobretot les principals com el xiquet amb sa mare. La falla de la Plaça de l’Ajuntament va ser realitzada per l’artista Ramón Espinosa amb un pressupost de 190.000 euros. El monument, que estava inspirat en la cançó “Imagine”, de John Lennon, devia haver tingut una altura de 25 metres i una superfície de 20 metres per 12 metres.

Falla reconstruïda Imatge extreta de CiberFallas.

2007 Part de les figures del remat superior del monument de la Falla L’Antiga de Campanar, en la Secció Especial i que representava un enorme arbre baobab i un grup d’animals africans, en concret una zebra i un elefant, es va desprendre abans de la plantà al fallar l’estructura de fusta. La seqüència de l’afonament es va produir quan es va intentar col.locar la figura de la zebra sobre la branca de l’arbre en el seu emplaçament. La fusta va cruixir i es va vindre a baix. Els danys van ser elevats i va ser molt complicat refer tot allò que s’ha había trencat, a pesar que l’equip de treball va començar ràpidament a buscar solucions a tres dies de la plantà. La JCF es va oferir per a buscar idees i impulsar les reparacions. La comissió va rebre també el suport de diversos presidents de la Secció Especial així com el regidor de Festes, Félix Crespo. El monument faller estava valorat en 168.000 euros i contemplava una altura màxima de 19 metres, amb un gran risc per la situació de les figures dels animals, al ser de grans volums. Falla reconstruïda. Imatge extreta de Cendra Digital.

Millor va ser per als fallers i falleres de la comissió Exposició-Micer Mascó, que van decidir desmuntar el remat del seu monument davant del risc de caiguda a causa de les fortes ratxes de vent que s’esperaven en la Comunitat. Van desmuntar la part alta de la Falla -competia en Secció Especial- que estava rematada per les figures d’uns xiquets que es recolzaven en un espectacular barret de copa alta. La creació, que tenia com a lema “I tu, a què jugues”, era obra dels artistes José Latorre, Gabriel Sanz i Sergio Penades. Diferent sort va tindre la Falla Molí de Vent que va veure com unes hores abans de la crema queia abans d’hora, cosa que va deixar un sabor amarg als components de la comissió que no van poder cremar el monument de manera completa. Dies després, a Montroi -les Falles es celebren posteriorment a les de València- la figura central de la Falla de Montroi va caure després que el remat del monument passara la nit anterior al ras durant les intenses pluges d’eixe any. El ninot estava realitzat exclusivament en cartó i fusta, per la qual cosa va guanyar pes a causa de l’aigua, no va suportar-ho més i varen caure parts sobre altres figures secundàries.

Monument de la falla Exposició-Micer Mascó. Imatge extreta de PlanetFallas.

2008 Era la primera vegada, però no seria l’última, que la Falla Nou Campanar -com era coneguda- veia com la plantà del seu monument corria perill. No es va produir una caiguda total, com veurem més tard, sinó una de les figures del remat, concretament un dels àngels amb capa rosa que estava situat en la part superior. Va ocórrer el mateix dia de la plantà, quan en ple procés de muntatge, una forta ratxa de vent va fer trontollar la peça sense que els operaris i operàries pogueren evitar que esta caiguera i produïra també altres danys en la part dreta del monument. L’àngel va quedar destrossat i va ser impossible la seua recuperació total (es van arreglar els espais de les figures afectades) , però per sort no va caldre lamentar ferits entre l’equip de l’artista faller. El lema era el de “Quant de conte” i va ser realitzat per Pedro Santaeulalia. El pressupost era de 900000 euros i el va convertir en el monument més car de la història. Mesurava 30 metres d’altura, la qual cosa va batre també un nou rècord. Es va plantar en un altre emplaçament a l’habitual per a evitar que les finques patiren algun problema durant el muntatge i la posterior cremà. Per descomptat, va aconseguir el primer premi en la Secció Especial (era el quint consecutiu).

Monument de la Falla Nou Campanar. Imatge extreta de Foro Fallas.

Una de les figures centrals del monument de la falla municipal queia pocs minuts després del de Nou Campanar. Les causes concretes no es van saber, però sí que l’equip que treballava en la instal.lació va tornar a col.locar-la segons el projecte inicial. El lema d’eixe any era “Desitges el que desitges, et quedaràs a mitges” i estava relacionat amb el conte d’Aladín i geni meravellós. El monument de la Plaça de l’Ajuntament, elaborada per Gabriel Sanz, José Latorre i Ramón Pla amb un pressupost de 220000 euros, tenia una altura de 20 metres i una base de 15 per 12 metres i estava composta per un total de 31 figures.

Monument al complet. Falla municipal de 2008. Imatge extreta de Cendra Digital.

Ens allunyem un poc de València i anem a Cullera, on, de bon matí, es va produir l’impressionant afonament del cos principal de la falla, davant de l’atenta mirada dels nocturns que encara circulaven pel carrer de la localitat. La caiguda va provocar plors i desolació generalitzats, com no podia ser d’una altra forma. Encara que es tractava d’una escena molt reconeguda perquè en la cremà es viu precisament eixe tipus d’afonaments, cap dels espectadors assistia en eixe moment a l’emocionant acte del dia 19 de març, sinó a la caiguda de l’immens ninot que presidia un dels monuments que sol ser guanyador del primer premi de la Secció Especial de Cullera, el del la comissió de La Raval de Sant Agustí. L’enorme gladiador, de més de deu metres d’altura, doblegava els genolls i es precipitava cap al sòl i arrossegava amb el seu afonament al dragó amb què es mantenia en lluita. La desil.lusió va sobrevindre al president, Vicent Beltrán, i a la Fallera Major, Marta Tur, que mentres participaven en el desmuntatge de la discomóvil nocturna, van ser alertats pel vigilant dels cruixits que feia la fusta que sostenia la descomunal figura de la falla. Entorn de les quatre de la matinada van veure com les il.lusions per revalidar el primer premi aconseguit l’any passat es venien baix, junt amb l’afonament de la figura. La reconstrucció va permetre recompondre part del monument, encara que no en la seua totalitat. L’autor de la falla, el suecano José Vicente Gutiérrez, va voler tornar a alçar de nou al gladiador.

Com es pot veure per la grandĂ ria de les mans, la caiguda de la figura va ser impactant. Imatge extreta de Levante-emv.

2011 Poca informació s’ha pogut obtindre sobre l’incident que es va donar en la comissió fallera Guillem de Castro Triador, de secció sèptima en aquell any. El dia 14 de març unes quantes parts del monument van caure al carrer. Va ser necessari que la Policia Local i diversos membres del cos de bombers es personaren per tallar dos carrils i retirar el que quedava del monument. La causa va ser el fort vent que assotava la ciutat en aquells dies festius. El lema del monument era “La més cara” i va ser obra de la pròpia comissió.

Comisió Guillem de Castro Triador després de la caiguda. Imatge extreta de El Mundo.

Millor sort va córrer la Falla Arxiduc Carlos - Músic Gomis al desplomar-se una part, una bústia de correus amb una cigonya en la part superior de la figura central. La caiguda no va produir tants desperfectes com en l’anterior comissió, i encara que incompleta, van poder reconstruir-la i continuar. Monument de la Falla Archiduque Carlos-Músic Gomis. Imatge extreta de Cendra Digital.

La mateixa sort va córrer la comissió Doctor Oloriz-Fabián i Fur. Els fallers i falleres van veure com una de les figures centrals queia a terra a causa de les pluges i forts vents, cosa que va provocar danys a causa de l’impacte. El 15 de març, en ple procés de muntatge, queia l’acabament -dos enormes cavalls- de la Falla Sueca Azorín. La causa va ser evident: el vent que bufava fort. Un equip de treballadors del taller de l’artista, Juan Carlos Ferri, es va emprar a fons per tornar a col.locar el remat. Eixe any el monument, amb el lema “Plagues de hui en dia” no va tindre sort i va quedar en la 11a posició de la categoria d’especial.

Monument reconstruït. Imatge de Cendra Digital.

2012 El remat central de la Falla Justo Vilar-Mercat del Cabanyal es va desplomar mentres l’artista faller començava el muntatge del monument, que eixe any participava en la Secció Primera A amb el lema “La bona i la mala llet”, de l’artista José Luis Pascual Nebot. Possiblement el pes de la figura central, una cabra, va superar la subjecció i finalment va véncer sense causar ferits. La Policia Local i experts de la JCF es van desplaçar al lloc on estava ubicat el monument, en la plaça del Cabanyal, per a comprovar la seguretat de l’entorn. L’artista va treballar per intentar deixar el millor possible la resta de la falla i el va aconseguir, encara que el seu somni d’obtindre un bon premi va caure junt amb l’acabament. Precisament, el lema del monument tractava d’ironitzar sobre la “mala llet” que hi ha a l’hora de repartir premis en les falles.

Monument després de la reconstrucció. Imatge extreta de Cendra Digital.

A Sagunt, a penes un dia després d’haver aconseguit el primer premi en la Secció Especial, els fallers i falleres de la comissió Plaça Rodrigo del Port van veure com la seua falla quedava desfigurada. En la vesprada del dia 17, mentres milers de fallers i falleres participaven en la tradicional visita al Port a què se sumen comissions d’altres pobles, el cap del remat -que representava a una gran dama- va començar a balancejar-se a causa del vent, es va desprendre del cos, va caure al buit i va causar també danys al ninot indultat. El volum i pes del cap eren elevats, per la qual cosa alguns membres de la comissió van creure que l’artista no l’havia assegurat prou i això va provocar que caiguera, encara que el president va considerar que l’equip havia fet un gran i correcte treball. Va descartar demanar qualsevol tipus de responsabilitat i van aconseguir reparar el ninot indultat. Era un monument de 16 metres, d’alt risc i va costar 40000 euros.

Monument abans de caure. Imatge extreta de El Periódico de aquí.

2013 Les fortes ratxes de vent van derrocar la figura principal de Falla de la Universitat Politècnica de València (UPV). En concret, va caure part de remat del monument, que comptava amb una altura de sis metres. L’incident es va produir sobre les 10:30 del matí com a conseqüència de les inclemències del vent. Poc després, els artistes fallers, els germans Fernando i José Manuel García Ribas, van acudir per a recuperar part dels ninots afectats.

Monument de la UPV caigut. Imatge extreta de Levante-emv.

El monument tenia per lema “Què futur hi ha per als jóvenes?”, va costar 13000 euros i competia en la secció 2a B. Una altra important caiguda va ser l’afonament del remat principal que va afectar la Falla Arborar de L’Oliveral, situada en la pedania valenciana de Castellar-L’Oliveral, uns dies abans de la plantà. La comissió va treballar durament per a intentar reconstruir part del monument, que va quedar partit. Igualment, es van registrar danys menors en la Falla Barri Llamosí, del Cabanyal, que va perdre una gàbia que formava part d’una de les escenes del monument.

2014 El monument plantat per la Falla Cuba Literato Azorín, davall el lema “I promet ser-te fidel”, de Vicente Llácer, tornava a patir el 17 de març la caiguda de part del remat principal a causa del mal temps dels dies previs a la plantà. Els elements despresos van ocasionar danys a la resta de ninots que completaven la part baixa i la figura central, una jove que va quedar literalment decapitada deixant al descobert l’estructura interna. Segons es va poder saber, la caiguda es va produir com a conseqüència de l’acumulació d’aigua que hi havia en l’interior de l’estructura junt amb el propi risc que incloïa un cavallet quasi en angle recte. Esta acumulació va originar que la falla augmentara de pes i que provocara que l’estructura -pensada per suportar 1500 quilos des de la punta- no poguera amb quasi més de dos tones i es desprenguera. Durant la plantà es va optar per prescindir d’un enorme globus aerostàtic que havia de coronar la part alta de la falla per a evitar majors riscos, ja que la pluja d’eixos dies no donava treva. A pesar de tot, la comissió va poder ser visitada per dins amb total normalitat. La falla va obtindre el tercer premi en Secció Especial, una molt bona posició, però el descontentament va ser evident, sobretot per a l’artista faller que va considerar que s’havia valorat massa poc el gran risc que comportava plantar un monument com el que eixe any va realitzar, ja que no es tractava de posar una peça damunt de l’altra o de manera lateral, sinó d’una peça de gran pes i deu metres d’alt des de l’eix fins a la punta.

Monument de la Falla Cuba Literato AzorĂn finalment completat. Imatge extreta de Cendra Digital.

100

A tan sols uns dies de la plantà, el monument de la Falla Ramiro de Maeztu-Leonés no va suportar més la pluja i el vent d’eixe any i va caure. Exactament es tractava d’una ballarina, un barret i una lluna, que a pesar dels esforços per intentar recuperar-los, va ser impossible. Per sort, no va caldre lamentar ferits perquè tot va succeir a les 7 del matí. El monument competia en la categoria 1ªB i l’artista era José Jarauta, qui va intentar fer tot per recuperar l’aspecte inicial de les peces, però va ser un treball impossible de realitzar; irreparable. Únicament va poder restaurar la base, que per l’impacte es va veure afectada, per a aconseguir algun premi en la secció. El desànim, com és normal en estos casos, va inundar -com la pluja eixe dia- fallers i falleres que veien com la il.lusió depositada d’optar a premi amb un monument realitzat per un gran artista faller, s’esvaïa. Finalment, van obtindre el 13é lloc. Que la Fallera Major de València d’eixe any fora Carmen Sancho, membre de la comissió Plaça del Mercat Central, no et lliura de res. El monument d’eixe any també es va veure afectat per les pluges del 2014. En este cas va ser la figura central la que va perdre un braç, però a causa de la seua caiguda, altres ninots que estaven al voltant també es van danyar. L’artista faller, Javi Herrero, va aconseguir emportar-se la peça al taller per intentar recol.locar-la i que estiguera preparada per a la plantà. Va ser eixe any quan la comissió fallera va aconseguir participar en la categoria d’especial -premi 11é, amb un pressupost de 100000 euros i amb el lema “Amor entre festes”.

101

2015 La comissió de Nou Campanar va veure com, de nou, el seu monument amb el lema “Ekklesia” - obra de l’arquitecte Miguel Arráiz i l’artista faller David Moreno- s’afonava unes hores abans de la cremà. La pluja i les fortes ratxes de vent (fins als 70km/h) van poder amb una estructura que, si bé pareixia de metall, en realitat estava realitzada amb tubs de cartó. Ni tan sols els tensors afegits el dia anterior van poder evitar el que la majoria de fallers i falleres veien vindre: la caiguda de “Ekklesia”. Recordem que el esmentat monument va ser polèmic a causa del gran canvi que es va donar en ell. La busca d’innovació, de l’estudi dels espais i dels materials que pogueren demostrar que és possible un nou concepte dins del món faller no van ser ben rebuts per la majoria de fallers i falleres que, acostumats a veure un altre tipus de construccions, no van saber compartir la mateixa opinió dels creadors. Va ser també, casualitats del destí, el penúltim any de vida d’una comissió que, igual que el seu últim monument, no va estar exempta de crítiques. No obstant això, no oblidem que va obtindre en els seus tretze anys de funcionament set primers premis en Secció Especial major i altres tants en infantil. Els millors artistes de llavors i ara van plantar en esta comissió; (Pedro Santaeulalia, Julio Monterrubio, Pere Baenas, Manolo García, Agustín Villanueva...); van tindre una Fallera Major Infantil de València (María Berbel) ; i una cortesana (Ángela Garín). Com a vegades ocorre, la caiguda arriba i una comissió fallera no és intocable. Bé fora per una mala gestió, per excés de confiança o per incapacitat per adaptar-se a la realitat d’una societat valenciana que anava empobrint-se, la qüestió és que la falla va desaparéixer com el seu monument “Ekklesia”. Passe el que passe en el futur amb esta falla, el que sí que està clar és que ens van deixar monuments impressionants que quedaran guardats en milers de fotografies. 102

Falla de Nou Campanar abans de caure. Imatge extreta de Cultur Plaza.

Estat desprĂŠs de la caiguda. Imatge extreta de Las Provincias.

103

2016 La Falla Taüt, una de les quatre que integraven la Secció Especial de Cullera, veia com el dia del plantà el seu monument queia. L’obra realitzada per l’artista local Alfredo Baiona tenia com a remat central un pirata amb un lloro en el muscle, que no va poder mantindre l’equilibri i va véncer quan estava sent instal.lat en el cos central de la falla. La figura era de grans dimensions i va caure al ser soltada per la grua en la zona acordonada de la plaça on es realitzava el muntatge, per la qual cosa no es van produir ferits. Va ser el propi artista el que va veure que alguna cosa no anava bé i va decidir intentar evitar el que ja estava anunciat: la caiguda de la figura. El pirata va quedar completament destrossat, encara que l’artista i els fallers i les falleres van treballar per intentar reconstruir-lo i poder plantar un monument el més digne possible per a continuar optant a premi. De fet, van aconseguir el tercer lloc, a pesar dels danys patits en un monument que originàriament presentava una gran dificultat. Una vegada més, la solidaritat de la resta de comissions va arribar a la Falla Taüt, entre elles la de l’Ajuntament de Cullera que va mostrar el seu gran pesar davant d’esta situació. Fins a eixe moment la comissió Taüt era la més guardonada de les falles de Cullera, ja que liderava el rànquing de primers premis, amb 17 palets al llarg de la seua història.

Estat del monument després de la caiguda. Imatge extreta de Levante-emv.

2017 La Falla de Pío XII-Jaume Roig, de Quart de Poblet, se’n va anar baix abans de la plantà. L’obra, que participava en la Secció Sexta A, era d’un artista veterà i perfecte coneixedor de les tècniques com és José Jarauta. Al llarg del dia s’anava notant el deteriorament en la pintura, però el que no s’esperava és que l’aigua fora reblanint els elements i acabara desplomant-se, com els ànims dels fallers i falleres de la comissió. Un cas semblant va ocórrer en la Falla Verge de Sales, en Sueca, on la figura principal es va partir i va caure, cosa que va provocar que la resta del remat també es danyara. El monument tenia com a lema “Carnestoltes” i va ser realitzat per l’artista faller Mauricio Moreira. Les causes van ser evidents: el vent i la pluja. L’última caiguda registrada eixe any va ser en la falla Falla Molinell-Alboraia. En esta ocasió els majors danys que es van produir en les mans del ninot central. Es tractava d’un xiquet que coronava la falla sostenint un palet. Ambdós extremitats no van poder resistir el pes i van caure a terra i danyaren amb la seua caiguda un altre contrarremat. Per sort, es van poder reparar gràcies a l’intens treball de l’artista faller Andrés Arevalo.

Així varen quedar els braços del monument de la Falla Molinell-Alboraia. Imatge extreta de Levante-emv.

2018 Passaven les dos de la matinada i mentres es treballava en la plantà infantil, una forta ratxa de vent va partir les bigues centrals i va tirar a terra el remat de la comissió Pintor Segrelles. La figura era un ós panda que portava en l’esquena un xiquet vestit de faller amb un fanalet roig i un xicotet dragó, que al caure va deixar totalment inservible una escena de la base del monument. Per sort, el cos central i la resta de les escenes es van mantindre. A més, el xiquet i el panda es van poder reubicar. El monument participava en la Secció Primera B, amb el lema “Açò està que explota”. Va costar 32000 euros, era obra de José López Selfa i va obtindre el premi 14é.

Part del remat caigut. Imatge extreta de Cadena Ser.

106

Agredolç. Eixa és la sensació que van viure els fallers i falleres de la comissió La Victòria, de Sagunt, perquè després d’haver aconseguit el primer premi d’especial d’eixe any, van haver de veure com el seu monument queia a les 20.30 a causa de les fortes ratxes de vent i pluja que es van donar en la zona. La falla, d’uns quinze metres d’alt i realitzada per l’artista Fernando Llopis Torres, tenia el lema de “De Sagunt a L’Orient”; i el cos central el constituïa una geisha, mentres que per damunt d’ella sobrevolaven un dragó, un sol de dos metres i mig de diàmetre i dos samurais lluitant subjectes en un únic punt. Estes figures van ser les que es van vindre baix, però per sort ningú estava en la contornada i no va haver-hi major incident. La part afonada va quedar dins de l’àrea de seguretat i no va ser necessari que els bombers acudiren al lloc.

Monument guanyador del primer premi de la Sección Especial de Sagunt abans de caure. Imatge extreta de Falles de Sagunt.

107

No sols la comissió La victòria es va veure afectada perquè una altra falla, Mercat de Sagunt, va veure com la pluja d’eixos dies danyava també el seu monument. Va ocorrer sobre les 14 hores del dia 16 de març, quan una figura del remat es desplomava dins del recinte de seguretat que s’havia establit davant del risc que ocorreguera. Es tractava d’un pirata Playmobil d’uns 5 metres, realitzat per la artista fallera Ana Rodríguez, que va obtindre el segon premi de la Tercera Cecció.

Una altra falla del mateix nom, però a Alzira, també patia per causa de la tempestat que es va desencadenar la vesprada del 18 de març. El cap del rei Neptú, que formava part del remat de l’espectacular monument creat per Rafa Ibáñez, es va afonar. El contratemps no va afectar la puntuació del jurat, però va suposar una primera decepció. Posteriorment, la victòria de la Plaça Major trencava el registre històric de cinc victòries consecutives que va deixar establit la falla del Mocador verd.

Les fortes ratxes de vent que va patir la comarca durant eixos dies van fer mossa en el monument faller de la comissió El Romà. Concretament, al migdia i per causa de l’aire, va caure el remat de la comissió, plantada en uns dels cantons de la plaça Cronista Chabret de Sagunt. Per sort, no va caldre lamentar danys personals, ja que quan va ocórrer el succés, la gran majoria de fallers i falleres de la comissió es trobaven menjant en l’interior de la carpa. L’artista faller va ser Juan Ferri i el lema “Carnaval”, amb el que va obtindre el primer premi de la Secció Segona, a més del premi Ingeni i gràcia.

108

Estat abans de la caiguda del monument de la Falla el RomĂ , en Sagunt. Imatge extreta de Falles de Sagunt.

109

El remat, una peça de grans dimensions, del monument gran de la comissió Miguel Hernández, d’Alaquàs, es va afonar també a causa del vent. Una vegada més, no va caldre lamentar danys humans perquè la caiguda es va produir mentres els fallers i falleres de la comissió estaven en la mascletà d’una altra comissió. El risc del monument, amb el lema “A l’abordatge” -obra dels germans Miñana-, era evident. Des del dia 16 va estar trontollant-se pel vent, per la qual cosa la comissió va decidir ampliar la tanca de seguretat perquè, davant d’una possible caiguda, no provocara cap dany. La falla va extremar les precaucions al màxim, ja que es va comunicar a tots els fallers, especialment als infantils i a les seues famílies, que no invadiren el perímetre de seguretat. En ocórrer la vesprada del 19 de març, la comissió va optar per no reparar i reubicar res, perquè la cremà acabaria en unes hores amb tot. El mateix dia 19 del desastrós 2018, a les 13:00 hores, els fallers i falleres de la comissió Plaça de Mongrell, de Cullera, van haver de cremar el poc que els va quedar en peu després que s’afonara quasi al complet el monument amb què havien participat en la Secció Primera de Cullera. El lema d’eixe any era el de “Bruixeries” - obra de Francisco Vizcaíno - i va obtindre el tercer premi de la seua secció.

Una de les figures centrals del monument de la Falla Miguel Hernández. Imatge extreta de Levante-emv

110

El vent, el gran protagonista d’eixe any en la ciutat de València va provocar que el remat del monument de la Falla Avinguda Burjassot - Joaquim Ballester i Reus no suportara les fortes ratxes i caiguera abans del dia de la plantà. En concret, es tractava d’una dona a qui un cocodril i una au li eixien del cap. Van ser els propis fallers i falleres de la comissió els que van haver d’arreplegar les parts que havien quedat escampades. L’equip de l’artista faller va intentar alçar novament la peça central i recuperar la resta de figures danyades. Pere Fuset, president de Junta Central Fallera, va visitar la falla i va mostrar el seu suport a la comissió després de poder veure en primera persona el gran treball que s’estava realitzant per tornar a la normalitat.

Estat després de la caiguda del monument de la Falla Avinguda Burjassot - Joaquim Ballester i Reus. Imatge extreta de Las Provincias.

111

El 2018 va ser, sens dubte, el pitjor any que es recorde perquè les destrosses provocats per la pluja i el vent no han acabat encara. És el torn de parlar de la caiguda del monument de la Falla la Font de Pego, en la Marina Alta. Per sort, no hi havia cap membre de la comissió prop perquè es tractava de l’afonament d’unes quantes figures de grans mides. Amb la caiguda, altres ninots també van ser danyats. Els fallers i falleres de la comissió, amb tristesa evident, van avisar ràpidament l’artista faller, qui va acudir al lloc amb una grua per intentar alçar-la novament. Pareix que el 2018 volia acabar amb tots els monuments plantats tant dins com fora de la ciutat de València. Una vegada més, en esta ocasió en Sueca, les fortes ràfegues de vent que van bufar la nit del diumenge al dilluns van fer que dos falles començaren amb mal peu la setmana gran de les Festes Josefines. Un dels monuments era obra de l’artista cullerense José Lafarga. L’enclavament on planta la comissió ja és per si ventosa, però eixe any ho va ser més, per la qual cosa l’equip de l’artista faller va extremar al màxim les mesures de seguretat i va optar per no lligar els ninots per a evitar desperfectes per haver usat suro per a la seua creació. El fort vent que en la nit del diumenge va bufar en la ciutat arrossera va fer que una de les peces del remat de la falla de L’AvinNinots centrals de la Falla la Font de Pego. Imatge extreta de Levante-emv

112

El monument infantil de L’Avinguda 18 de juliol, guanyadora eixe any del concurs de sainets, també va patir desperfectes en cedir la zona central de la falla i danyar bona part de la resta. El xicotet monument, obra de l’artista Jesús Rodasoques es trobava acabat de descarregar després de portar-lo des del taller de l’artista a la seu fallera, quan una forta ràfega de vent va fer que el monument es trencara, es bolcara per complet i provocara molts destrossos. L’artista, amb ajuda de la comissió, va intentar recompondre la falla perquè estiguera disponible. Com hem vist, els monuments infantils també patixen el rigor del vent i la pluja. El cas anterior no va ser l’únic d’eixe any 2018 que no va deixar canya dreta. Finalment, alguns monuments com els plantats per la Falla Camí de Moncada- Pintor Jacomart i Luís Lamarca-Velázquez van bolcar, literalment, tota o en part i va obligar a fer un esforç de restauració de les obres. Encara que les mesures dels monuments infantils no són tan altes, és necessari també que estiguen bé subjectes; cosa que no va passar en estos casos, ja que eren un poc més amples i va dificultar romandre en el sòl.

Estat del monument de la Falla Luís Lamarca-Velázquez. Imatge extreta de Las Provincias.

113

2019 Després d’un 2018 tan destructor, toca el torn de parlar de l’últim exercici faller; un any més tranquil i amb pocs accidents. El primer d’ells es va produir el 14 de març, de bon matí, quan es va desplomar part del remat central de la Falla Cristóbal Sorní-Maestro Fernando Martí, de Burjassot. La caiguda, esta vegada (recordem que només el dia de la cremà va ser especialment roín) es va deure a un error en l’estructura, un clevill que va anar a més i que va provocar que part d’una lluna que componia el remat central caiguera, al mateix temps que destrossava al seu pas també tres àngels que complementaven el monument. Eixa mateixa vesprada, membres de la comissió i artistes locals es van posar mà a l’obra per a restaurar un monument molt especial per a l’associació, ja que era el 50 aniversari. Es van aprofitar totes les peces possibles per a reparar i rematar un monument que havia perdut, com hem comentat, unes quantes figures principals. Com és obvi, no va poder reconstruir-se com estava dissenyat en un principi, però l’arreglament va servir per no desanimar els seus components i disfrutar d’eixos dies de falles.

Treballs de reconstrucció. Imatge extreta de Las Provincias.

114

El capítol dedicat a la caiguda dels monuments fallers acaba amb el incident produït en un monument de la localitat de Benicarló. Este cas és diferent de la resta que hem vist fins ara perquè en esta ocasió el monument de la Falla Amics del Foc va quedar tombat, ja que faltaven sacs d’arena en la base i en ubicar-se en una zona sense edificis, el vent només va trobar com rival la falla. Afortunadament, el monument no va patir greus desperfectes i els fallers i falleres van poder restituir-lo de forma immediata.

Hemeroteca - Las Provincias - El Mundo - El País - La Vanguardia - Levante emv - Cadena Ser - ABC Valencia

Llibrets - Llibret Borrull-Socors 2015 - Llibret Cami Nou, Alzira - Llibret Barri de València - Llibret Falla Caçadors

115

116

AIGUDES A L’EXTRANGER GUERRES, TEMPS I DIFERÈNCIES

La gravetat no entén de fronteres, ni s’ha centrat únicament en la nostra Comunitat i en el món faller; s’estén i embolica el món que ens envolta. En el següent capítol tractarem caigudes que han patit alguns països, més veïns o menys, però que han vist com part dels seus monuments o ideologies més rellevants s’esfondraven davant els seus ulls. En algunes ocasions amb conseqüències positives per als seus habitants; en altres, de manera negativa i amb molt pesar. Tots els col·laboradors han volgut explicar-nos en primera persona, alguns des de la llunyania dels anys i uns altres des de la pròpia experiència, què va caure (amb els seus múltiples significats), com va succeir i què va suposar per als seus compatriotes perdre una part important per al país. Serem partícips de fets destacats en els següents països: Alemanya, Síria, Itàlia, Noruega, Anglaterra, el Marroc i Bulgària.

117

LEMANYA CATHÉRINE LEHMANN Màster en Gestió Internacional de la Sostenibilitat LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN

La caiguda del mur de Berlín mostra diversos aspectes importants que convé aclarir per a entendre què va suposar el seu afonament. En primer lloc, existia el problema de les fronteres arbitràries que partien un mateix poble i les seues múltiples famílies. En segon lloc, va demostrar la possibilitat de canviar un sistema opressiu de manera pacífica. I finalment, no hem d’oblidar la dificultat de ser capaços d’eliminar les diferències acumulades durant la separació. Però, el millor de tot, serà que comencem pel principi. HISTÒRIA Les Potències de l’Eix - entre elles Alemanya - van perdre la Segona Guerra Mundial, que va provocar la mort de 50 milions, contra els Aliats en 1945. Com a conseqüència, Alemanya va ser repartida pels Aliats en quatre parts: una anglesa, una francesa, una nord-americana i una russa. L’última va arribar a ser separada de les primeres tres a causa de les diferents ideologies entre l’Oest i l’Est, és a dir, entre el capitalisme i el comunisme. Esta última part es va transformar en la República Democràtica Alemanya (RDA) en 1949 i l’altra en la República Federal d’Alemanya (RFA). Així, ens trobem davant d’una ciutat, Berlín, greument separada en una part occidental i una part oriental. En 1952 la RDA va començar a establir una zona restringida de cinc quilòmetres darrere de la seua frontera i a controlar les persones que vivien dins i fora de la zona. 118

Moltes d’elles van fugir per diverses situaciones: per separació de les seues famílies, per rebutjar la ideologia, el sistema, per fugir de les seues conseqüències socials i axí obtindre millors condicions salarials i drets a propietat, entre altres raons. Entre 1949 i 1961 al voltant de 2,7 milions de persones van abandonar la RDA, la mitat d’ells eren menors de 25 anys. Esta onada de refugiats va estar a punt de causar la caiguda social i econòmica de la RDA. Per això, la frontera va ser reforçada i més controlada, fins al punt de construir un mur a Berlín que es va iniciar el 13 d’agost de 1961. Des d’eixe moment, fugir va ser molt perillós, tant que fins al seu afonament en 1989 almenys 140 persones van morir només a Berlín intentant-ho. A pesar d’això, més de 100000 es van arriscar a travessar la frontera fins a la reunificació del país. Durant els anys posteriors a la construcció del mur, els alemanys vivien encara més separats en dos països distints. Mentres que la RFA es recuperava de la guerra amb les reconstruccions recolzades pels Aliats, els problemes augmentaven en la RDA i en el bloc de l’Est en general. Entre alguns d’ells, es trobava l’eliminació del dret de poder viatjar lliurement. En 1989 va haver-hi moltes manifestacions en la RDA i el Govern finalment va veure la necessitat de canviar el reglament de prohibir els viatges. El 9 de novembre de 1989 va tindre lloc una conferència de premsa internacional en la RDA en la qual el nou reglament va ser publicat per Günter Schabowski. Un periodista li va preguntar a partir de quin moment este reglament seria vàlid i va rebre la famosa resposta: “A partir d’ara, immediatament”. Els habitants del país ho van entendre com l’obertura de les fronteres en general i el resultat que moltes persones volien: passar pel mur de Berlín. En mitat de la nit, milers de persones d’ambdós parts de Berlín es van reunir en el mur, van passar per este i van celebrar la seua unificació. El lideratge de la RDA no va aconseguir tornar a establir el control de les fronteres del país. Després de moltes xarrades polítiques internacionals, la RDA va ser finalment integrada de manera oficial en la RFA el 3 d’octubre de 1990. 119

QUÈ SIGNIFICA? El mur de Berlín era el símbol de la separació dels dos països alemanys i així com el de la divisió del món occidental i el món oriental. És per este motiu, que la seua caiguda va tindre un gran significat: és el símbol d’un canvi pacífic en el qual el poble - amb ajuda internacional - va aconseguir destruir una dictadura. És el símbol dels contrastos: de la mort i de la vida, de la desesperació i de l’esperança, de la separació i de la unitat. A Berlín, es pot veure els vestigis i la història del mur en molts llocs de la ciutat. La caiguda va fer possible la reunió de moltes famílies i amics, així com l’alliberament de molts detinguts polítics. La nit del 9 de novembre en 1989 es va convertir en una nit històrica. Els meus pares vivien a Berlín de l’Oest, però no sabien res sobre la conferència de premsa i les seues conseqüències. El matí del 10 de novembre ma mare es va sorprendre al veure uns cotxes característics de la RDA en els carrers de l’Oest i no va comprendre el que havia succeït durant la nit anterior. La caiguda del mur i la frontera en general van brindar moltes noves oportunitats pels alemanys d’ambdós parts. Mentres que molts de l’Est es van mudar a l’Oest, el meu pares i altres ciutadans de l’Oest van començar a viure en l’altra part -enviats per les seues companyies o voluntariament- al veure les possibilitats empresarials que tindrien a partir d’eixe moment. La caiguda del mur va canviar la vida de milions de persones. Ara, 30 anys més tard, el mur només roman en xicotetes zones que donen testimoni de la seua autèntica existència. Però la separació de les dos parts alemanyes es manté oficialment fins ara. Parlem el mateix idioma, encara que amb dialectes diferents i estranys. Quaranta anys de separació van deixar empremta en els costums i en la manera de pensar. Açò es pot observar més en les persones que van viure durant la separació, i menys comú en els més jóvens com jo, que vam nàixer i vam créixer en un país unificat. No obstant això, encara hi ha una separació no sols social, sinó també econòmica i política. Hi ha més desocupació en l’Est que en l’Oest, una divisió ideològica, ja que moltes més persones en l’Est voten per partits molt de dretes i euroescèptics (Alternativa per Alemanya). 120

En contrast, l’Est rep més diners per a recuperar les infraestructures, mentres que algunes parts de l’Oest es fan velles. El factor més destacable és el fet de que encara hi ha persones que desitgen que la RDA torne. Supose que es necessita més temps per a eliminar les diferències entre ambdós parts. Crec que el major error va ser esborrar, junt amb la dictadura, el control, la repressió, la contaminació i la debilitat econòmica (necessari tot), els costums i la identitat del poble alemany de l’Est. Per a mi, tots són alemanys, inclosos també els immigrants. Hem de comunicar-nos amb les persones de totes parts per a reduir estereotips i prejuís. Vaig créixer en les dos Alemanyes, cinc anys després de la caiguda del mur i he viscut en altres països, per la qual cosa sóc conscient de les meues paraules. Hi ha costums diferents, però també persones amables en totes parts. Cal tindre a tots en compte per a aconseguir una millor situació i entendre els diversos punts de vista que existixen. El mur de Berlín ens recorda que volíem tornar a ser un país unit i que és possible trobar solucions pacífiques per a situacions difícils. La seua caiguda va canviar Alemanya i moltes altres parts del món de manera positiva per a la gran majoria de la població. Esquerra: part conservada del mur. Baix: divisió de Berlín en quatre. Imatges de M. Amparo Izquierdo.

121

AZAJISTÁN YANA KOSPAKOVA KLYSHEVA Professora Lengua russa i literatura LA CAIGUDA DELS PREJUDICIS

El Regne d’Espanya, la pàtria de Cervantes i Lope de Vega, de Julio Iglesias, de Picasso i de Salvador Dalí, pero.. què sabem, nosaltres els estrangers, realment sobre este país rodejat per quatre mars? I… qué saben els espanyols dels estrangers? Jo vaig nàixer en Kazajistán, que formava part de la Unió Soviètica fa ja uns quants anys. Al principi del nou mil.lenni Espanya era tot un misteri per a moltíssima gent de l’antiga URSS, i només quan Internet va començar a arribar a les cases dels simples mortals, nosaltres descobrirem un nou món amb moltes platges, flamenc i corregudes de toros... però com eren els espanyols? La dictadura de Franco va fer que el país visquera aïllat, igual que l’URSS en l’època de Stalin. Espanya estava patint una forta crisi econòmica de què pareixia no saber eixir. Les repressions i l’autoritarisme total no afavorien el seu desenrotllament, però va arribar la mort de Franco i amb ella es va produir la caiguda de la dictadura franquista. Mentres Espanya donava un gran pas cap al progrés a l’entrar en 1986 a la Unió Europea, el meu país també vivia grans canvis polítics que a poc a poc ho van portar a la independència. Per això, puc dir que Espanya i Kazakhstan van començar al mateix temps una nova època de desenrotllament en tots els aspectes i van destruir els murs de contenció als quals estaven sotmesos pels seus generals. 122

No obstant això, al principi la independència dels països de l’antiga Unió Soviètica ens va portar a una crisi econòmica molt greu i va provocar que moltes persones se n’anaren a l’estranger a la recerca de treball, i que altres, simplement per desig, canviaren de vida o crearen una família amb persones del món desconegut; món fins llavors ocult i prohibit, com havien sigut altres països per a Espanya. Milers de persones de diferents cultures podrien parlar sobre la integració social d’Espanya i contar-nos la seua història, els seus motius -bé per fugir de la guerra, de la pobresa, o com jo, que es van enamorar del país durant un viatge- i les seues dificultats perquè, independentment de la raó per la qual abandonem el nostre país, existixen, a pesar de ser un país molt acollidor i solidari. Personalment, el primer any ací no va ser gens fàcil, i aprofite per dir que no s’ha de confondre el turisme amb l’emigració. A partir del moment en què decidixes quedar-te, t’enfrontes a la famosa burocràcia, a la recerca del treball i a les persones que ja no et miren com una turista, sinó com a una estrangera amb els mateixos drets, però també obligacions, i ja no és el mateix. Vaig vindre per primera vegada a Espanya en 2007, el meu viatge va durar un mes i no vaig poder conéixer molta gent, però sempre recorde amb molt afecte els que vaig conéixer, la seua amabilitat, la seua tolerància i la seua calidesa. És el que més t’atrau, la qual cosa t’enamora, la qual cosa et fa sentir acollida i benvinguda. Em vaig traslladar ací a València en 2013, i la família del meu marit - espanyol - ens va acollir amb molt afecte, els meus fills mai s’han sentit marginats i desatesos, des del primer dia i encara hui ells estan molt a gust ací. En el meu país açò hauria sigut quasi impossible perquè la família de l’home no sol acceptar que ell es case amb una dona divorciada, i especialment si ella té fills. Estic molt agraïda per açò. Per descomptat, no tot és un camí de roses i de tant en tant ens trobem amb la ignorància i el nacionalisme, perquè en totes les parts del món existixen; és dur, vergonyós, i gràcies a Déu, hi ha poques persones d’este tipus de classe.

123

En cap entitat pública ni privada m’han fet sentir malament per la meua pertinença ètnica, la qual cosa desgraciadament no puc dir sobre el meu país, a Kazajistán, on continua existint la manifestació nacionalista respecte a la gent no kazajoparlant. M’agradaria també esmentar alguns assumptes molt delicats, tals com les religions i les diferències culturals. Com sabem, fins al clima marca el caràcter de les persones, i les tradicions culturals i religioses no podien quedar-se arrere. Per a qualsevol persona que siga d’una altra religió - no catòlica- i tinga una altra mentalitat diferent o costums diversos és molt complicat acostumar-se a algunes tradicions espanyoles com, per exemple, rebre dos besos en conéixer a algú. Ara ric parlant d’això, però és després d’estar vivint sis anys ací, estar completament integrada i de tindre la nacionalitat espanyola; no obstant això, no era gens fàcil al principi, quan vaig vindre ací per primera vegada. Amb el temps la gent espanyola va començar a distingir als estrangers amb eixa diferència cultural i va deixar de llançar-se a fer els dos famosos besos espanyols res més conéixer-te. He de destacar també la capacitat de les persones de diferents confessions religioses que, sense cap problema, s’ajunten en una festa i parlen de les seues diferències i brinden per elles. Finalment, he esmentat que tinc fills i per a qualsevol mare, siga d’on siga, la felicitat i l’equilibri emocional d’ells és el principal i per a mi era, i és molt important, la qual cosa opinen els meus fills sobre els estudis. En la Unió Soviètica vam créixer sota la ideologia comunista i les seues estrictes normes respecte a l’educació. En els nostres col·legis ningú parla de tu als professors, no hi ha pauses llargues per a jugar, i les excursions i les activitats extraescolars són bastant escasses. El primer any a Espanya, el meu fill va entrar en el sisé curs de primària sense saber parlar l’idioma i menys el valencià. Després de sis mesos estudiant jo li vaig dir que, si li resultava massa difícil, si ell no se sentia bé amb els nous companys, ens tornàvem al nostre país perquè jo no volia veure’ls patir. 124

El meu fill em va contestar que malgrat totes les diferències li encantava estudiar en el seu col·legi, que era divertit i li agradaven les classes. En el seu col·legi l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes va organitzar una festa multinacional on els pares dels alumnes estrangers van representar el seu país amb banderes, escuts, vestits nacionals, música i menjar per a degustar. Es van presentar més de dotze països. Va ser inoblidable! No vull acomiadar-me sense dirvos que, espanyols, teniu la gran sort d’haver afonat els murs de la intolerància, el racisme, el classicisme i el nacionalisme. No deixeu que tornen a construir-se. Yana en la festa multinacional parlant del seu país. Imatge aportada per Yana.

Fusió de tradicions. Imatge aportada per Yana.

125

TALIA ELIA VEGRO Apassionat de la història LA CAIGUDA DE LA VENÀRIA

La Venaria Reale és una cort dels contemporanis oberta per a tots, que es presenta com un descobriment d’experiències múltiples, un viatge a la Reggia d’Itàlia on, destacant la valorització del nostre patrimoni històric, de paisatge i gastronòmic, es poden trobar la noblesa i el plaer de la vida. La Venaria Reale, grandiós complex a les portes de Torino amb els seus 80000 metres quadrats d’edifici monumental, 60 hectàrees de jardins, propietats als voltants del centre històric del poble del 1600 i 3000 hectàrees barrades pel Parc La Mandria, és una obra mestra de l’arquitectura i del paisatge. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 1997 i obert per al públic en 2007, després d’haver sigut l’obra més rellevant d’Europa pel seu bé cultural. L’edifici monumental, un dels més important del Barroc universal, compta amb un encantador escenari, la Sala de Diana (desenvolupada per Amedeo di Castellamonte); amb la solemnitat de la Galeria Gran; la Capella de San Uberto i l’immens complex de les escuderies juvarrianas, obres del 1700 per Filippo Juvarra; la decoració festival i l’espectacular Fontana del Cérvol en la cort d’honor que representen el marc ideal del teatre d’història i magnificència. A més, del recorregut expositiu dedicat als Savoia, que porta al visitant cap als quasi 2000 metres entre la planta soterrada i la planta noble de l’edifici. 126

BREU HISTÒRIA DE LA REGGIA DI VENARIA 1658-1699: RESIDÈNCIA D’OCI I CAÇA A la meitat del segle XVII, el duc Vittorio Emanuele de Savoia i la seua dona Maria Juana Baptista de Savoia Nemours decideixen fer construir una joia nova per a afegir a les seues col·leccions d’habitatges reals que envolta Torino. L’encarregat per a dibuixar un lloc d’oci i caça va ser Amedeo di Castellamonte. El projecte, de gran impacte escenogràfic, inclou el palau, el parc, els boscos de caça i un poble sencer. La residència naix al costat dels jardins a la italiana i un joc d’escultures, a més de fonts, escales espectaculars i terrasses en múltiples nivells, un parc alt cap a la planta de l’edifici i un altre sota la planta de la Pesquiera. La composició sencera és una línia perspectiva que talla el poble i segueix en el cor de la Reggia, al costat del canal que la connecta a la Fontana de Ercole i al temple de Diana. 1699-1798: EL PALAU DELS REIS En començar el 1699 l’arquitecte Michelangelo Garove torna a projectar el complex de la Reggia per a donar-li un caràcter més grandiós, seguint les ambicions de Vittorio Amedeo II. Els jardins vénen redibuixats en estil francés amb perspectives obertes a l’infinit i un respir nou, com era el gust de la cort europea més gran, Versailles. Mentrestant el duc es converteix en rei en el 1716. Encarrega a Filippo Juvarra eixamplar el palau, que amb la seu Galeria Gran, la Capella de San Uberto, La escuderia, converteix la Reggia en una obra mestra del Barroc. En 1739 Carlo Emanuele III encarrega a Benedetto Alfieri donar unitat al complex amb un sistema de galeries de comunicacions i habitacions de serveis. La Reggia segueix la seua vida de tall durant el regne de Vittorio Amedeo III i Carlo Emanuele IV, fins a la fi de l’antic règim.

127

1798-1999: EL PERÍODE MILITAR I LA DECADÈNCIA La transformació de la Reggia en caserna comença a principis del 1800, després de l’arribada de Napoleó, la fugida i el successiu retorn dels reis. Desapareixen els jardins, convertits en plaça d’armes per a la pràctica militar. Cavalls, canons i armes reemplacen els jardins, les fonts i les escultures. El complex coneix els uniformes de les guerres d’independència, els de l’exèrcit italià durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Quan acaba el presidi militar, la Reggia és saquejada per vàndals que buiden el complex de tots els materials reutilitzables. L’abandó provoca les primeres ensulsiades que donen lloc a la seua màxima decadència amb el pas del temps. Un període d’oblit rescatat per la comunitat i els béns arquitectònics. 1999-2007: LES OBRES DE REFORMA La reforma de la Reggia i dels Jardins forma part del projecte La Venaria Reale, que inclou la recuperació del poble antic i del parc La Mandria. Va començar en 1999 pel Ministeri de Béns i Activitats Culturals i per la Regió del Piemonte, donat suport per la Unió Europea, Ministeri d’Economia i amb la col·laboració de la Província de Torino, l’Ajuntament de Venaria. El projecte torna a donar a llum frescos, decoracions i testimoniatges arqueològics a través de metodologies d’intervencions a l’avantguarda. És l’obra més gran de conservació d’un bé cultural mai fet abans a Europa: 100 mil metres quadrats de superfície interior reformades, 9500 metres quadrats d’estucs recuperats, 1000 frescos que van tornar a veure la llum. Les hectàrees de Jardins visitables són 50, 200 mil plantacions, 11m de litres d’aigua en la Pesquiera, 4500 metres quadrats de escuderies Juvarrianes. Sens dubte, es va requalificar un territori sencer a les portes de Torino.

128

DES DE 2007: LA RENASCUDA La inauguració - el 12/10/2007 - restitueix la Reggia i els seus Jardins. L’arquitectura, la història, el paisatge, els llenguatges artístics moderns, les obres mestres d’art i un espectacular escenari que representa l’estil de vida de 1600-700 ofereixen als contemporanis l’esplendor d’una gran cort europea. A través del recorregut que ofereix la visita, exposicions, espectacles, concerts, conferències i plaers enogastronòmics i el plaer de viure han tornat a alçar la Reggia di Venaria; tot un món caigut que hui ens brinda l’oportunitat de comprendre una vida ja passada, però que va ser, és i serà vital per als italians. Conjunt històric de La Venaria. Imatges aportades per l’autor de l’article.

129

ORUEGA

TURID VICTORIA SAMDAL Professora de Ciències polítiques i Espanyol com a llengua estrangera LA CAIGUDA DE LA IN.NOCÈNCIA

“22 de juliol de 2011”, una data que romandrà en la memòria de tots els noruecs; una data en què tots recorden el que van fer i on van estar; el dia en què Noruega va perdre la seua innocència i el terrorisme va arribar al país. Eixe dia, a les 15.25, un cotxe bomba va explotar davant de l’edifici del Govern en el centre d’Oslo. Huit persones van morir i nou van ser greument ferides. Després, eixe mateix dia, a les 17.21 es va cometre un assassinat en massa en un campament de jóvens militants del partit polític “Arbeiderpartiet” (partit de treballadors), en l’illa d’Utøya. En total hi havia 564 persones en l’illa, de les quals 67 van ser assassinades. Les víctimes menors només tenien 14 anys. A més, 33 adolescents van ser ferits i moltes persones van desenrotllar problemes psicològics greus. La raó, si és que pot haver-la, va ser protestar contra la immigració massiva. El terrorista responsable d’eixa massacre i de la caiguda de la nostra innocència es cridava Anders Behring Breivik. Abans d’eixe dia, el pensament habitual en Noruega era que el terrorisme només ocorria en altres llocs, lluny de les nostres llars. Noruega era un país “innocent”, on ni tan sols la policia podia portar armes. Era un país segur, tolerant i respectuós davant de diferents grups que conviuen en la nostra societat, o almenys, això era el que pensàvem fins a eixe dia. Abans de que sabérem qui era el terrorista, tots parlaven de l’arribada del terrorisme islàmic. 130

Per a molts era obvi que el responsable havia de ser un terrorista i els seus motius eren religiosos o “antioest”. Poques hores després de l’explosió, quan encara no sabíem res, la xenofòbia va florir en la xarxa. L’impacte va ser enorme al escoltar que en els mitjans de comunicació es parlava d’un noruec, ros i amb ulls blaus. En els dies posteriors a l’atemptat intentàvem conservar la nostra “innocència”, no parlar d’odi, castics i venjança, sinó de l’atenció, la dignitat, l’actitud receptiva, la tolerància i major democràcia. La nostra resposta va ser un “mar de roses” i el missatge que va imperar va ser “més democràcia, humanitat i obertura”, com Jens Stortenberg (el primer ministre en 2011) va dir en el seu discurs dos dies després de l’atac. La resposta contrastava clarament amb l’oferida per Bush després de l’11 de setembre: “O estàs amb nosaltres o estàs amb els terroristes”. Encara que la nostra comunitat havia sigut atacada de manera inimaginable i teníem “dret” a reaccionar d’una altra manera, vam voler mantindre els valors que pensem que formen part de Noruega: la confiança, la seguretat, la igualtat, la llei, la transparència i l’obertura. El nostre desig de mantindre’ls es va demostrar sens dubte en el juí contra Anders Behring Breivik. Mai abans, en els temps de pau, havia passat alguna cosa pareguda; no obstant això, el terrorista va rebre la mateixa condemna que recau en tots els criminals en Noruega. Va haver-hi moltes reaccions en l’estranger davant d’esta decisió judicial de tractar el terrorista com un més, però així actuarem nosaltres. Després d’un llarg juí, amb molt de temps dedicat a saber si era una persona corda o no, al final va ser condemnat a 21 anys amb pena de presó permanent revisable; l’empresonament més llarg en Noruega.

131

Després de tot, què ha canviat realment? Com ja he escrit, el missatge va ser “més democràcia, humanitat i obertura”, però no hem vist un gran canvi en la nostra vida política. Per cert, entre moltes de les víctimes del terrorisme i en la població en general, hi ha un sentiment que no ens hem tornat més tolerants i oberts. A més, encara no hem abordat la por de la xenofòbia. No obstant això, tampoc hem observat una caiguda dels drets. Sovint el terrorisme conduïx a més por, i amb ell, moltes vegades, es produïxen menys confiança i menys llibertat d’expressió, com és possible veure als Estats Units després de l’11 de setembre a l’implantar moltes noves mesures de seguretat basades en la vigilància i el control dels ciutadans. Fet que no ha succeït en Noruega. Però, per què parlem de “la caiguda de la innocència” quan, segons pareix, no hem canviat en cap sentit i continuem sent un país obert i liberal? Esta afirmació es deu al fet que ha passat alguna cosa amb la mentalitat de la gent de Noruega. El terrorisme ja no és això que passa lluny i que no ens afecta, ja arribat a la nostra realitat. Encara hui en dia, huit anys després, la gent parla amb frequencia de l’atac. La policia ha començat a portar armes molt més que abans, i quan tenim dies de màxima afluència pels carrers es posen tests de grans mides en les entrades dels carrers grans perquè cap vehicle puga accedir a eixa zona. Per exemple, el 17 de maig - el Dia Nacional de Noruega - , és un dia per als xiquets i totalment ”innocent”. El celebràvem amb menjar, gelats i cavalcades per a tots els xiquets escolars de totes les nostres comunitats. Però ara, el dia té un fons fosc. Encara ho celebrem de la mateixa manera, però la policia està visible per totes les bandes, amb armes, hi ha cotxes de bombers que bloquegen els carrers i molts altres mitjans de seguretat. Mai tornarà a ser el dia innocent que va ser. Per a comprendre millor esta idea, usaré un exemple que potser sone un poc brusc, però que reflectix molt bé el que vull transmetre al parlar de “perdre la innocència”. Per a nosaltres, guarda una estreta connexió amb el fet de, per exemple, mantindre relacions sexuals no consentides. Si una xica, jove i ingènua és violada, és possible que 132

perda les seues il.lusions i la seua innocència. Si la xica és forta, pot treballar per a continuar tenint fe en la part bona de cada persona, però ara és quan haurà de triar, mentres que abans potser hauria sigut més natural i inconscient pensar que tot el món és roín. És una imatge que podem usar per a il.lustrar el que va passar en Noruega: abans, el país era com una xica jove i fràgil, però Anders Behring Breivik va violar la nostra societat, ens va avisar que nosaltres no som especials a la resta, que podem sofrir atentants, però això no vol dir que no podem continuar treballant per a ser tolerants i oberts. Les paraules triades de Jens Stoltenberg en els dies posteriors a l’atac van ser correctes per a no centrar-nos en l’odi i la venjança. Però ara, potser serà possible afirmar que hem perdut el sentit del missatge. A penes fa poc de temps (el 10 d’agost 2019), va haver-hi un nou atac terrorista al nostre país realitzat per un ciutadà noruec, Philip Manshaus, que amb només 21 anys va matar la seua germanastra i va entrar en una mesquita amb armes. Per sort, dos hòmens van poder dominar-ho abans de que haguera ferits. Este episodi mostra que no hem arribat a on volem estar i on deuríem després del 22 de juliol.

“Mar de roses” Imatge extreta de El País.

133

IRIA

JALAL GATTAS Llicenciat en Arquitectura Tècnica LA CAIGUDA DEL SAGRAT CINTURÓ

Han passat nou anys des que el conflicte a Síria va començar (2011), i el Patrimoni Nacional continua patint a causa d’aquesta guerra devastadora, que és considerada una de les majors catàstrofes humanitàries des de la Segona Guerra Mundial, segons les dades d’organitzacions internacionals. Ja s’han publicat centenars d’articles adjuntats amb fotografies i vídeos mostrant el terrible grau de destrucció. Alguns informes indiquen que la fase catastròfica del patrimoni sirià ha superat a la que va travessar el patrimoni iraquià durant l’embargament (1991-2003) i després durant la invasió estatunidenca (2003). En efecte, diferents llocs històrics, recollits com a patrimoni tant nacional com humanitari, han sigut objecte de saquejos, excavacions clandestines o destrucció sistemàtica a causa de l’ocupació i els bombardejos. En 2013 el Comité del Patrimoni Mundial va decidir inscriure els sis llocs de la República Àrab Siriana en la Llista del Patrimoni Mundial en Perill per a alertar sobre els riscos als quals estan exposats a causa de la situació del país. Segons El Comité, aquesta inscripció té per objecte mobilitzar tots els suports possibles per a garantir la conservació d’aquests llocs, reconeguts per la Comunitat Internacional com de “Valor universal excepcional” per a la humanitat sencera.

134

Els llocs inscrits en la Llista en Perill són: la Ciutat Vella d’Alep, la Ciutat Vella de Damasc, la Ciutat Vella de Bosra, el Crac dels Cavallers i Qal’at Salah Al Din (El Castell de Saladino), el Lloc de Palmira i els Llogarets antics del nord de Síria. No obstant això, existeixen altres llocs històrics d’alta importància cultural i humana que estan amenaçats o ja van ser danyats o completament destruïts pel conflicte. La ciutat d’Homs, anteriorment coneguda com Émesa (grec: Eμεσα), és la tercera important ciutat de Síria després de Damasc i Alep, tenia una població de 900500 habitants. Localitzada a l’oest del país, en la bretxa d’Homs, un passatge relativament ple a la vall del riu Orontes, que separa les muntanyes de Latakia i Jabal Zawiya de les muntanyes de Líban i Antilíbano. Aquesta bretxa sobrenomenada “la porta d’entrada a Síria” sempre li ha donat a la ciutat d’Homs una importància estratègica. Segons les dades, la lluita tan violenta pel control de la ciutat l’ha convertida en la localitat més danyada per la Guerra Civil, amb la majoria dels seus barris i edificis destruïts. Com la majoria de les ciutats de Síria, Homs té una gran diversitat demogràfica que està formada per musulmans i cristians de diferents grups i sectes. Per la qual cosa, la ciutat és famosa per les seues històriques mesquites i esglésies. L’Església del Sagrat Cinturó de Santa María és una de les esglésies més reconegudes de la ciutat, una històrica església ortodoxa siriana que està construïda sobre una església subterrània que data de l’any 50; per això, està considerada també una de les esglésies més antigues del món. En els evangelis apòcrifs, concretament en la narració de José de Arimatea es narra que Santa María fa lliurament del seu cinturó a l’apòstol Tomàs. En els textos es diu:

135

“Jo sóc José, el que va depositar el cos del Senyor en el meu sepulcre i li vaig veure ressuscitat [...] Després el benaurat Tomás es va posar a explicar-los com es trobava celebrant missa a l’Índia. Estava encara revestit dels ornaments sacerdotals quan ignorant la paraula de Déu, es va veure transportat a la muntanya Olivete i va tindre ocasió de veure el cos santíssim de la benaurada Mare de Déu que pujava al cel; i va pregar a aquesta que li atorgara una benedicció. Ella va escoltar la seua pregària i li va llançar el cinturó amb què estava cenyida. Llavors ell va mostrar a tots el cinturó.” (op. cit. 20) La tradició siriana relata que Sant Tomàs va portar el cinturó amb ell a l’Índia, on va ser martiritzat. Quan van portar les relíquies de Tomás a Edesa, en el segle IV, el cinturó va ser portat amb elles. Finalment va arribar a l’església de la Verge d’Homs, en el segle V, portat per un monjo anomenat David Tor-Abdini, que estava de viatge de peregrinació a Jerusalem. És per aquest motiu que va ser batejada amb el nom d’Església del Cinturó de la Verge. Després de 2000 anys, exactament l’any 1953, el Patriarca de l’Església Ortodoxa Siriana d’Antioquia i tot Orient, Efrén I Barsoum, va revelar un document antic d’un lloc sota l’altar on va descobrir en un recipient de pedra unes relíquies amb un tros de tela en forma de cinturó. L’església se situa entre els barris d’Al-Hamidiya i Bustan Al-Diwan, dos barris del centre antic de la ciutat, amb carrers estrets i densitat demogràfica de majoria cristiana. Durant els conflictes, van entrar molts rebels armats als barris centrals, la qual cosa va provocar que els residents deixaren les seues cases i emigraren fóra d’Homs. Els enfrontaments van deixar molts edificis totalment o parcialment destruïdes. 136

Església del Sagrat Cinturó. Imatge extreta de Archaeo life Blog.

L’església del Sagrat Cinturó tampoc ha estat exempta de danys. El campanar va caure, també una gran part del sostre i les parets es van esfondrar. Els veïns estaven preocupats pel Cinturó. No obstant això, durant les batalles en Homs, es va aconseguir extraure el tros del cinturó de l’església al costat de la icona que mostra la Verge del Cinturó a fi de protegir-los. A l’agost 2014, un divendres, es va dur a terme una cerimònia a l’església per a celebrar la devolució del Cinturó de la Santíssima Mare de Déu i la seua icona. La cerimònia es va celebrar en la presència del Patriarca Mar Ignacio Afram II, Patriarca d’Antioquia i de tot Orient, el líder suprem de l’Església siriana ortodoxa en el món. Aquest esdeveniment va ser per a nosaltres molt més que una devolució, va ser una esperança nova que tot pot tornar a ser el que un dia va ser el nostre país. 137

NGLATERRA ELIZABETH HIGHFIELD Llicenciada en Geografia LA CAIGUDA DE LA TORRE GRENFELL

Al juny del 2017 les notícies internacionals van informar d’un esdeveniment devastador ocorregut a Londres. Una torre de la capital anomenada The Grenfell Tower, la Torre de Grenfell en castellà, havia patit un gran incendi. L’impacte en la comunitat va afectar social, econòmica, política i ambientalment, però sobretot, va danyar la confiança i seguretat de la població. El més tràgic va ser el nombre d’accidents fatals que es va desencadenar. Per a la societat, va ser horrible, ja que molta gent va perdre la família, amics i les seues cases. Des d’eixe dia, la societat londinenca intenta millorar la seua vida, però encara hui dia es troben en una situació difícil. Fins a eixe moment, sempre hem pensat que el Regne Unit és un país segur, ja que la regulació i les lleis relacionades amb la construcció solen respectar-se totalment. Però ens varem equivocar. Va ser llavors quan ens vàrem preguntar què estava passant. Els ministres van ser acusats de no fer res i poc després, en un reportatge, es va descobrir que hi havia molts errors en el sistema del departament de bombers. Fins ara, la batalla judicial contra els responsables per la seua falta de professionalitat contínua. Intentem esbrinar qui va ser el culpable d’aquesta tragèdia. 138

El treball posterior va ser encara més dur. Un gran nombre de professionals, entre ells psicòlegs, van ser contratats per a ajudar a la gent i intentar millorar la qualitat de la seua vida. Altres voluntaris es van unir a la causa i van fer costat als xiquets, que havien vist com la seua casa i familiars s’esvaïen entre les flames. Més de dos anys després la gent continua dient que el Govern no fa prou per a millorar la vida de la gent afectada. D’altra banda, la gent de la Grenfell Tower es va unir i va crear una comunitat més forta. Ara continuen recordant a les víctimes amb marxes silencioses una vegada al mes. Quant a les noves mesures de construcció, s’han dut a terme revisions en altres edificis per a comprovar que el revestiment és l’adequat, ja que es va demostrar que aquest va ser la causa de la devastació. A més, es va afegir un altre tipus de prova que es realitza en comprar un apartament i és el d’assegurar-se que el material emprat no és altament inflamable. Davant el risc d’un nou accident així, el Govern i les companyies constructores han de fer modificacions i estar segurs que no tornarà a ocórrer. En conclusió, la caiguda de la Grenfell Tower va ser una tragèdia pel nombre de morts i el sofriment que va produir. Si bé va ser una gran pèrdua, és necessari destacar la gran unió que es va donar entre la comunitat i les mostres d’afecte de la gent. Cal valorar el treball de milers de voluntaris que no van permetre que els afectats passaren sols un moment així. No obstant això, encara queda molt per millorar i per a evitar que l’ocorregut en la Grenfell Tower torne a succeir.

Grenfell Imatge extreta de The Telegraph.

139

ULGÀRIA ELIZABETH HIGHFIELD En nom de la seua àvia LA CAIGUDA DEL COMUNISME

El fet més important de la història de Bulgària, i del seu present, va ser la caiguda del comunisme (sistema social i polític on, entre altres mesures, tota la propietat és de la comunitat i cada persona contribueix i rep d’acord amb les seues habilitats i necessitats) i el bloc de l’Est. En general, sempre es pensa que el comunisme és dolent, però la realitat és que, com en tot, hi havia cosa bones i dolentes. La meua família prefereix la vida sense comunisme, com afirma la meua àvia en dir que ara és molt millor, encara que també, a vegades, és pitjor: gent que viu en la pobresa sense diners, sense allotjament i sense menjar, només iogurt o pa, si té sort. Durant el comunisme cadascun compartia el mateix espai per a viure i treballar, hi havia igualtat entre dones i homes, i la pobresa, en general, no era tan evident com ara. No obstant això, com també he comentat, hi havia situacions dures i difícils a causa del comunisme que regnava el país. No hi havia llibertat i tothom sospitava de l’altre per pensar que potser algú podia ficar-los en un problema si parlaven de més. De fet, hi ha una expressió en búlgar que vol dir una cosa així: “si hi ha quatre persones en una sala un és un espia, si no hi ha ningú en el grup, llavors eres tu”. És obvi pensar que ni aquesta frase podia dir-se durant tot el període comunista. La gent havia de ser molt prudent i sempre mirar cap endarrere. No podien viure amb seguretat, perquè molts membres de família desapareixien i ningú podia, ni volia fer res per por. 140

La meua àvia em va contar que el nostre veí va desaparéixer i va estar en un camp de concentració comunista. No se sap què va passar amb ell, però mai va tornar a ser el mateix. Va deixar de parlar i es comportava de manera estranya i diferent, era com una ombra d’ell mateix. Va morir poc després d’haver tornat. Va ser una tragèdia per a la seua família i amics. Lamentablement, això no és més que una història que va patir molta gent. Em va explicar també que la gent podia ser religiosa, però era una falsa elecció també. No estava bé vist pel Govern ser-ho i mai va animar la població a practicar una religió. Un clar exemple de tota aquesta situació pot veure’s en els molts edificis i monuments de Bulgària. Actualment s’ha obert un debat sobre si cal continuar amb eixos monuments o no, ja que poden significar el tot i res per a la seua població. Quant a l’ensenyament en les escoles, ja no es mostra el comunisme als xiquets, s’ha intentat esborrar de les aules. El Govern no vol reprendre eixa part de la història, encara que potser també és bo per als estudiants conéixer la història dels seus avis. Independentment, hi ha tours per a turistes amb guies molt informatives que volen mostrar la realitat d’eixa època al públic. Per a la meua família, la vida és millor. Podem viure sense preocupacions, sense témer que una cosa dolenta pot passar-li a la família, que podem viure amb seguretat i llibertat, especialment per a viatjar, ja que part de la meua família és anglesa i l’altra búlgara. No ens imaginem ara haver de viure separats per ideologies tan controladores com ho va ser el comunisme al país de la meua àvia.

141

ARROC

ISMAIL ELMACHRAFI Cursant Estudis Hispànics a la Universitat del Rabat

LA CAIGUDA DE LA LLIBERTAT EN LA MÚSICA Us presentaré a Nass El Ghiwane, un grup musical marroquí, nascut en els anys 70 (Casablanca) en el barri de Hay Mohammadi que va marcar un abans i després en la societat del meu país fins a la seua desaparició. Amb la caiguda d’este grup, no hem tornat a escoltar el grit de llibertat que va aportar este banda de música. El grup estava compost inicialment per sis músics: Laarbi Batma, Omar Sayed, Mohamed Akhdim, Boujmîa Hagour, Allal Yaâla i Aziz Tahiri, que seria reemplaçat en 1974 per Abderhmane Kirouche. Un altre membre, un dels fundadors del grup musical anomenat LRFAG del districte de Sidi Bernousi (Casablanca), Chifa Abdelkrim, un gran compositor de Banjou, mestre d’aquest últim, va reemplaçar a Alaal en 2007. Un dels membres, Larbi Batma, va morir de càncer de pulmó en 1997 i el difunt Bujmiâ el 26 d’octubre de 1974. Abderhmane Kirouche va deixar el grup en 1993 per una disputa entre ell i Omar Sayed. Van començar la seua carrera en el centre juvenil Hay Mohammadi, no lluny del café Essaâda. Larbi Batma evoca aquest lloc com la fortalesa de la formació en la seua autobiografia “Arrahil”. Després es van unir a la companyia de Tayeb Saddiki i van introduir en el seu repertori dramàtic cançons com la mítica “Qittati essaghira”. La idea de crear un grup va germinar en les ments de Larbi Batma i Boujmiî durant una gira teatral a França. Però la consagració va tindre lloc en el teatre Mohammed V de Rabat en 1971. 142

El públic va sentir aquesta oposició simbòlica entre dos tipus de cançons: convencional i estàtica, i militant. Gràcies a les seues lletres compromeses i poètiques que reflecteixen el malestar de la joventut marroquina de l’època i als seus poderosos ritmes, interpretats amb instruments tradicionals, van revolucionar la música marroquina i magrebina, i van deixar una petjada indeleble en el paisatge cultural del país. La seua fama va ser tal, que fins al famós director Martin Scorsese va cridar al grup “Els Rolling Stones d’Àfrica” al mateix temps que també comprava els drets d’autor de la cançó “Ja Xa” per a incloure-la en la banda sonora de la seua pel·lícula “L’última temptació de Crist”. Es van inspirar en cançons de l’estil Aïta (Echems Ettalaa, Elhassada, Sif El Bettar, Ghadi Fhali ...), el Melhoun (Han wa Chfeq, Mezzine Mdihek, Qalet ...), el Gnaoua (Ghir Khoudouni, Lebtana, Mahmouma, Essadma, Jralek Ouach ...) i Jilala (Allah ja Moulana, Haoulouni) amb la finalitat de crear una música que combinara la música tradicional marroquina amb temes moderns. L’originalitat del grup Nass El Ghiwane va ser reunir instruments de diferents orígens (Derbouka, llaüt, bendir, guembri, banjo, snitra) i assimilar els ritmes berber i àrab. Es tractava, en particular, d’una influència de la música tràngol dels gnawas, que pretenien expulsar als dimonis i purificar el cos a través de patrons llargs i hipnòtics ritmes. Els seus textos, manifestants i incisius cap als poderosos, aborden els problemes de la societat marroquina. D’aquesta manera, es van fer molt populars entre els joves i els més desfavorits.

143

Els Ghiwanes van produir en els altres països del Magreb i a Europa per als seus compatriotes. Impulsat per una potent qualitat rítmica i vocal dels seus membres, el grup va tindre, sens dubte, una excepcional influència clandestina en Raï. Les morts i els canvis en els músics no van impedir que el grup seguira actiu com es va veure en l’actuació en l’Exposició Universal d’Hannover, en el 2000, que va demostrar que l’aura del grup no havia caigut, no s’havia esvaït. La seua fama es va fer inevitable perquè el grup va ser capaç d’adaptar la seua creativitat al context sociopolític en el qual va nàixer, i així oferir a la joventut marroquina l’expressió d’una nova veu en Darija (àrab dialectal) que fera front a la ideologia política i social del moment. Malgrat els anys i la seua “caiguda”, “Els Rolling Stones d’Àfrica” continuen sent molt coneguts al Marroc i en altres llocs, fins i tot van aconseguir omplir l’auditori de l’Olímpia de París.

Imatge del grup al complet. Aportada per Smail.

144

CANÇÓ MÉS CONEGUDA DEL GRUP Ghir khoudouni (Porten-me amb vosté) Oh, sang traïda, flueix... Oh, amants d’aquesta gran bellesa, Oh, sang traïda la terra recordarà, d’aquesta gasela blanca, no hi ha forma que t’oblide. sóc un apassionat benvingut a ella Oh sang traïda, flueix... si ve a veure’m. en el bosc, les bèsties et temen. Encara estic enamorat d’ella, Afona’t.... Afona’t! fins i tot si de tots els colors Els verins del desert, amb ella he vist alguna cosa. quan et veuen, s’espanten. Ella crida.... ella crida. Oh, sang traïda, flueix... flueix! Aquesta és una crida, això és un crit. A la teua sang traïda, mai em rendiré, Porta’m lluny en el nom de Déu, els drets dels espoliats. porta’m lluny! Mai em rendiré, T’oferisc la meua ànima m’apunyales per l’esquena, com a sacrifici, és només una mort, però, porta’m lluny! porta’m lluny! No puc resignar-me a això, En el nom de Déu, Pare, l’absència dels quals s’han anat. respon-me! Sí, no puc resignar-me! Per què estic sent El meu ferro està en mans sacrificat al silenci? d’un ferrer. El que em va passar llavors, No puc resignar-me a això! dis-m’ho! Pren-me, doncs, Oh amics, gent del tràngol, en el nom de Déu, quan serà l’alliberament? porta’m lluny! Aquesta és la meua terra, Porta’m lluny! el meu país, quin dret tinc a privar-me d’això? El meu cor està en mans d’un ferrer, La meua estrela no morirà, aquest ferrer no es mor per ell. l’amor no morirà, Aquest ferrer no té pietat d’ell, el bé no morirà, la colpeja dur després del fet, la justícia no morirà, la pau no morirà. i si fa fred, se li antulla el foc. Per Al·là, per Al·là, per Al·là. Porta’m... porta’m lluny. Oh, Pare Hammouda. En el nom de Déu, porta’m lluny! 145

146

AIGUDES EN LA SOCIETAT MILLOREM COM SOCIETAT... O NO...

Segons el diccionari, la societat és un “conjunt de persones, pobles o nacions que conviuen sota normes comunes”. Algunes de les normes que regeixen la societat espanyola s’han perdut o estan canviant actualment. D’això és del que tractarà lúltim apartat: de les normes, conductes i comportaments de la societat espanyola i les seues conseqüències. Algunes d’elles han resultat ser positives, però unes altres, com veurem, no tant. Pot ser que algunes d’aquestes caigudes, com les anomenarem a partir d’ara, ens hagen fet perdre part del que hem sigut fins ara. Els col·laboradors d’aquest apartat són tots professionals i no van dubtar en aprofitar l’oportunitat que el llibret d’enguany brinda per a parlar-nos d’alguns temes molt presents en la nostra societat. Nosaltres, els lectors, també hauríem d’esprémer al màxim cada paraula perquè, com veureu, alguns articles tracten de temes que són present i encara tenim temps de millorar. A la nostra mà està la possibilitat de créixer com eixe conjunt que conviu o de separar-nos cada vegada més, fins a arribar a ser individus i no societat.

147

ODERNITAT

CARLOS MATEO LÓPEZ Diplomat en ASIR i component de la nostra comissió

LA CAIGUDA DE LA TECNOLOGIA I INTERNET A vegades quan parlem de grans caigudes al llarg de la història ens ve a la ment l’Imperi Romà, Egipte, Grècia... Però actualment també les hem vistes retrocedint pocs anys arrere, concretament en el món tecnològic; productes que van causar un boom en l’època. Perquè tot quede més clar, anirem sector a sector, i comentarem aquells aspectes més rellevants d’aquesta tecnologia ja desfasada. EN LA MÚSICA El tocadiscs va ser la major invenció. Va aparéixer en 1925 i va ser la manera de poder escoltar enregistraments de veu. Amb el temps va anar evolucionant i va aparéixer la cinta de casset, en 1975, i va acabar desapareixent en el 2000. Va ser una època on va començar a aparéixer el walkman, en el qual podies escoltar música que no fora en un reproductor habitual de cotxe o casa. Amb ell podies ser a la platja i escoltar les teues cançons amb uns auriculars amb cables, per descomptat. Anys abans va aparéixer el famós CD, però gràcies a la informàtica va donar l’impuls a veure’s més i comercialitzar-se amb ells a partir de l’any 1984. Emmagatzemaven fins a 650MB (uns 74 minuts), però en la música els vam veure aparéixer a la fi dels 90 amb 700MB (80 minuts de CD). ans va aparéixer el famós CD, però gràcies a la informàtica va donar l’impuls a veure’s més i comer148

Eixe boom tecnològic es va posar de moda i va donar lloc el discman, que funcionava a piles, igual que el walkman. Era més lleuger, et permetia poder canviar de cançó saltant a la següent, mentre que en el walkman havies de rebobinar la cinta per a escoltar la cançó que volies. Tots aquests avantatges van fer que aquest últim desapareguera. Posteriorment va aparéixer el mp3, que era una memòria USB on emmagatzemaves les teues cançons. Era xicotet, molt lleuger i amb el qual podies fer esport o anar a qualsevol costat sempre que tingueres una butxaca. Tot això va fer deixar en segon pla al discman, fins que va acabar desapareixent. Amb el temps la tecnologia va evolucionar i va fer el pas a escoltar música en el teu telèfon mòbil sense haver de descarregar-la. Cada salt tecnològic va marcar una època, però també permetia una millora de qualitat de so i comoditat conforme anava avançant la tecnologia. EN EL PLA AUDIOVISUAL Les pel·lícules es veien en cintes VHS. Va ser creat en 1970 i llançat al mercat en 1976 per Panasonic. El vídeo reproductor de VHS va ser llançat en 1975, però tot això va començar a utilitzar-se massivament quasi a principis dels 80. Tot el que volia veure una pel·lícula ho podia fer a la seua casa amb un reproductor i aquestes cintes. Amb això, van aparéixer les càmeres de vídeo i cintes per a aquestes càmeres (1985), amb les quals la gent feia els seus vídeos casolans. L’any 1996 van començar a eixir els reproductors de DVD i es començaven a veure els primers DVD. Va ser el principi d’una nova època on es començava a deixar arrere les cintes VHS i els reproductors de vídeo.

149

INFORMÀTICA Hi ha una gran varietat de tecnologies que van marcar l’època, tant de Software i programació, com Hardware. Ací podem observar el primer ordinador que es va crear l’any 1943 per John William Mauchly i John Presper Eckert (EE.UU.), amb el propòsit de resoldre els problemes de balística de l’exèrcit dels Estats Units; no obstant això, no es va acabar de construir la màquina fins al 1946. En aquesta imatge apreciem com van evolucionar les memòries per a guardar dades i com s’usava de manera habitual. Segurament si hui dia ensenyem això a gent jove, ens diran que hem imprés en 3D la icona de guardat. Hem passat de tindre tota la taula ocupada per un ordinador que feia molt de soroll i desprenia calor, a tindre tant d’espai en la nostra taula que no sabem que més posar (amés de plantes) perquè ens dóna la sensació que la nostra habitació està buida. Teníem aquest sistema operatiu, Windows XP, fàcil, senzill de manejar i que molta gent solia utilitzar. Ara tenim Windows 10, més tecnològic i senzill d’utilitzar, però que ha necessitat diverses versions anteriors per a crear un sistema que funcionara correctament.

150

Molta gent recordarà les seues hores durant el PC xatejant amb uns altres o tindre el teu grup de classe en Messenger estudiant des de casa, o simplement arribar del carrer amb els amics i continuar xatejant amb ells. Recordàreu els brunzits que movien tota la pantalla i arribaven a ser tan molestos que bloquejaves a eixe amic durant un minut. De Messenger hem passat a Skype, molt utilitzat en empreses i particulars per a fer videoconferències. Finalment, ens toca parlar de les caigudes d’Internet. Aquestes a vegades suposen grans catàstrofes per a la gent, però majors són per a les empreses que no poden funcionar. Moltes vegades hem viscut una caiguda de WhatsApp, Twitter, Instagram, Facebook, i gràcies a això veiem a gent i aprofitem més el temps, que de normal no el fem per estar enganxats a les xarxes socials. Per a eixa mena de gent la seua reacció és la fi del món, una desesperació i ansietat que els causa que per primera vegada practiquen esport, isquen a fer un volt, però eviten anar de compres perquè saben que la foto que facen no podran pujar-la a les seues xarxes socials. Però parlant de caigudes d’internet, també suposa un drama quan cau Internet a la teua casa amb eixa pel·lícula o sèrie que estàs veient online o eixes partides en la Play o Xbox que es tallen i estaves apunte de guanyar. Encara que no tot queda ací, també suposa per als més xicotets un gran dilema que els canvies les contrasenyes del wifi perquè facen les seues activitats o tasques en la llar. Depenem ara tant de la tecnologia que, cau ella, i caiem tots. 151

ERIODISME

ALBA PADILLA LOZANO Llicenciada en Periodisme i component de la nostra comissió LA CAIGUDA DE L’OBJECTIVITAT

És cert, l’objectivitat no existeix. Una notícia té tantes maneres de ser contada com ulls ho presencien. Els sentiments són subjectius i les persones sempre estan marcades pel que els succeeix, pel seu nivell cultural i estil de vida. El periodisme és una forma de comunicació, d’expressió escrita, oral o gràfica, de qualsevol esdeveniment que succeeix al nostre voltant, i que se sobreentén sota els principis d’honestedat i objectivitat. Tot això, sota un estil periodístic i codi ètic professional que ha anat evolucionant intrínsecament amb els sistemes polítics de l’època. Fins ací una mica de teoria. Jo crec que el periodisme sempre ha sigut un ofici en crisi. El periodisme és el poder de la comunicació de masses. És la possibilitat d’aconseguir milions de persones amb qualsevol mena de missatge. Ara bé, analitzem aqueixos missatges. Primer, s’utilitzaven de manera propagandística amb els primers trobadors de l’època medieval. Després, es va utilitzar com a arma llancívola, com el màxim poder de control de les masses en guerres, per desgràcia un mal ús al proveïment de sistemes dictatorials de govern. I finalment, i molt més pròxim. És un ús indiscriminat de pèrdua de la intimitat, no sols de nosaltres mateixos, sinó de les víctimes que apareixen cada dia en els telenotícies. No podem més que preguntar-nos per què pixelen el rostre d’un violador i no el d’una víctima. Per què vulnerem els principis d’intimitat d’aqueixa persona? 152

I què més ens dóna que en televisió o premsa es realitze així, si per xarxes socials, a tan sols un clic, podem viralitzar absolutament qualsevol cosa, inclusivament rostres de víctimes i presumptes persones acusades, sense pensar en les seues famílies. Cada dia és més important la conscienciació de l’ús que realitzem de les noves tecnologies. Un poder a l’abast de les nostres mans i que, no obstant això, no som coneixedors de la magnitud de cadascuna de les nostres accions. Reprenent el tema, en definitiva, som consumidors continus de notícies, la qual cosa diferència a cadascuna d’elles és l’ús d’opinions o dades subjectives. L’aspecte positiu és que tenim llibertat per a triar quin de totes rebre. I l’aspecte negatiu s’accentua quan la persona que rep un fet com a notícia, no és capaç de distingir entre opinió o no, entre veritat o faula. De manera simple, podem concloure que el periodisme és una comunicació entre emissor (qui emet un missatge) i receptor (qui ho rep), la qual cosa ens planteja dues problemàtiques: la veracitat de qui emet aqueix missatge, i la capacitat d’anàlisi de qui el rep. Com l’emissor, el receptor juga un paper important ací. Si aquesta equació no es compleix, llavors estarem parlant de qualsevol cosa, però no de periodisme. Un compromís mutu, que quasi mai es compleix. Al final, com tot en la vida, depén de cada persona, de la seua honestedat, del seu nivell cultural i de les seues influències. A on va el periodisme? Si rebem notícies que no respecten els principis d’objectivitat i llibertat d’expressió, llavors no estem parlant de periodisme, estarem parlant de publicitat, o de màrqueting, però no de periodisme. Potser queda alguna esperança d’un periodisme vocacional i no contaminat per governs i empreses.

153

ORIR D’OBLIT SARA MARTÍNEZ PERPIÑÁ Llicenciada en História i màster en Literatura i Teatre Hispànics LA CAIGUDA DE LES HUMANITATS

Vivim ràpid, molt ràpid, tan ràpid que veiem el festeig fúnebre passar i no reflexionem ni un minut a qui porta dins. L’amor a l’èxit, als diners, a l’efímer, al fàcil, al nou… Assistim a un enterrament. Ens trobem davant la crisi del pensament, la crisi del saber, del crític. Veiem agonitzar la Filosofia i desaparéixer els clàssics. En un curt, curtíssim període de temps els que varem estudiar llatí i grec a l’escola passarem de ser un rara avis a estar simplement formats en alguna cosa que ni tan sols existeix. Les Humanitats han caigut, han perdut tot prestigi i posició en aquesta la nostra societat, des de l’escola fins al món laboral. “Per a què serveix això”, resa la condemna. Per a tot, serveixen per a tot. Del que el gruix de la societat no vol assabentar-se o no li permeten que s’assabente és que les Humanitats serveixen per a tot. En un món de consumisme agressiu i producció encara més agressiva, en un món on impera el benefici econòmic; en aquest món que us plantege, els éssers han oblidat la seua llibertat. Perquè sí, amics meus, d’això tracten les Humanitats, de llibertat. El coneixement, el pensament crític, la cultura, el que ens fan és més lliures. La visió del món i de l’humà s’expandeix, et dóna ales. T’ajuda a saber qui eres i quins fas ací, però també qui eren i què feien ací altres milers i milions de persones abans que tu.

154

En un món tan individualista com aquest hem oblidat que no som el centre de l’univers, la nostra realitat no és única, la nostra veritat tampoc. Teníem aquest sistema operatiu, Windows XP, fàcil, senzill de Sabeu quants s’evitarien si les societats foren conscients manejar i queconflictes molta gent solia utilitzar. Ara tenim Windows 10, que són posseïdores la veritat però absoluta? Sabeu quant sofriment mésno tecnològic i senzillde d’utilitzar, que ha necessitat diverses s’evitaria si coneguérem millor als nostres veïns que, sorprenentment, versions anteriors per a crear un sistema que funcionara correctano són tan diferents a nosaltres? Sabeu quants desastres no tornarien ment. a succeir si visquérem en una societat posseïdora de la seua història? Com sol dir-se: “ja està tot inventat”. Amb la història passa el mateix: és cíclica. Si els espanyols foren posseïdors de la seua història recent, si cada jove d’aquest país coneguera la història del segle XX ens lluiria més el pèl. Llavors veuríem amb estupor el panorama polític i social i no seríem tan permissius ni tan passius. Podem anar fins i tot més lluny. Podem anar al quotidià. És sorprenent llegir als grecs i als romans i comprovar que el bategar humà continua sent el mateix més de 2000 anys després. És fascinant comprovar que Sòfocles és purament actual o que a un poeta se li parteix el cor de la mateixa manera ara que segles arrere. D’això tracten les Humanitats, de l’humà. Deuríem, doncs, fer-les caure?

155

ELICITAT PLENA

Mª JESÚS RINCÓN PRIETO Llicenciada en Psicologia Fallera Major de Torrent 2018 i component de la nostra comissió

LA CAIGUDA DE LA TRISTESA

Qui no vol ser feliç? Realment necessitem difondre tanta felicitat? Pot haver-hi alguna cosa negativa en este excés de felicitat que veiem per totes les bandes? Les següents frases i altres per l’estil poden llegir-se diàriament en qualsevol xarxa social, camisetes, quaderns, bolígrafs, estores, fons de pantalla, etc.:

-“Hui aconseguiré tot el que em propose”; -“Hui seré la canya”; -“Deixa de donar-li voltes a tot i somriu”; -“Jo puc amb tot”; -“Hui tinc energia per un tub”; -“Somriu a la vida i la vida et tornarà eixe somriure; -“Ama el que fas, fes el que ames.”

156

Qui no vol veure el millor de la vida? En este cas no hi ha res que poder rebatre-li a esta afirmació, però estes frases, suposadament alegres i positives, aparentment beneficioses, poden amagar, a vegades, també un rerefons negatiu. I com és possible que puga haver-hi alguna cosa negativa a ser tan positiu? Perquè, encara que no ho creguem, a vegades buscar la felicitat és el que més ens allunya d’ella. Frases tan motivadores com les anteriorment mencionades, frases amb tan bon “rotllo”, a vegades tenen efectes que poden perjudicar la nostra salut emocional.

Hem d’entendre que les emocions no es poden evitar. Són reaccions davant de les situacions que vivim. Algunes són més agradables que altres, però hem de tindre clar que hem d’aprendre a gestionar-les. Si estem mal, la solució no és pensar per què no estem alegres, sino modificar les circumstàncies que provoquen eixa tristesa.

Mes prompte o més tard, qualsevol emoció que ens neguem a sentir es presentarà imprevisiblement en tota la seua esplendor. Amagar o negar el malestar que genera alguna emoció no soluciona els problemes, els perpetua.

Cada emoció té una finalitat, per tant hem d’entendre que la por es manifesta com a resposta al perill que sentim cap a qualsevol cosa i contribuïx a evitar conseqüències negatives; l’alegria ens invita a reiterar esdeveniments; la ira i l’enuig es declaren quan lluiten contra la injustícia; la sorpresa, es manifesta davant de l’inesperat; la tristesa insta a demanar ajuda i a buscar suport en els altres; finalment, el fàstic sorgix per a mostrar que no podem acceptar alguna cosa. 157

Per què pretenem negar eixa part de nosaltres? No hi ha gens vergonyós en sentir. Normalment, necessitem certeses que tot eixirà bé, però no sempre tenim totes les respostes, ni els nostres objectius es complixen com volem, ni els nostres problemes tenen la solució que desitgem. Si acceptem que no podem controlar-ho tot, sentirem menys angustia cuando ens falten certeses. Un gran indicador de la nostra salut mental és la nostra capacitat de tolerar la incertesa. Òbviament, no podem culpar de tot al màrqueting, però sí que hem de reconéixer que la ja coneguda com “industria del bon rotllo”, no para d’oferir productes per a atraure l’amor, tindre èxit, etc. Se’ns invita a somriure sempre més que els altres i que tot el món ho sàpia, i així caiem sense donar-nos compte en l’autocomplaença. Mes tot açò no sempre ho podem aconseguir sols. A voltes necesitem als altres. No se’ns ensenya a crear i fomentar xarxes de suport que cobrisquen les nostres necessitats de contacte i ens servisquen de sosteniment davant de les crisis. S’exalcen gestes de triomfadors. Es mostren models de superació personal per a exemplificar la idea que “si vols, pots”. Només has de desitjar-ho. Però, eixes persones de veritat ho aconseguixen elles soles? No tenen un equip darrere, gent que els recolza i encoratja? No se’ns mostra tot el que els rodeja. I si algú està passant-ho malament es tendix a pensar que per alguna cosa serà, que no 158

estarà fent prou. La solidaritat i el suport mutu estan desvalorats. Pareix que, si el somriure no ens acompanya constantment, si no disfrutem de la vida, és que som defectuosos o estem fent les coses mal. També hem de deixar de ser persones fàcilment influenciables, perquè com he dit anteriorment, no tot es deu al màrqueting. Hem de deixar de creure que perquè tot el món publique en xarxes socials la seua felicitat, nosaltres també hem de fer-ho, i per tant, som millors persones. Hem d’aprendre a deixar de comparar-nos, a acceptar la nostra vida, a acceptar la nostra felicitat. Tot açò implica “eixir de la nostra zona de confort” per a fer-nos responsables; acceptar que hi ha parts de nosaltres que no ens agraden ni funcionen com volguérem; conéixer les nostres limitacions; afrontar situacions desagradables; mirar cara a cara als problemes, encara que això ens supose estrés i angoixa; i no fugir del que ens tortura. El que hem d’aprendre és a aplicar eixa filosofia del”bon rotllisme” en la nostra forma de vida, en la nostra família, en els nostres amics, i deixar de pensar en qué tenen o deixen de tindre els altres, de publicar tot en xarxes socials, de viure el moment, eixe instant que potser no torne a succeir. D’esta manera, ens aceptarem, deixarem de caure en el prejuís de la felicitat, i llavors sí que serem més feliços. 159

IGUES MILLOR

MARTA VERDEJO CÁNOVES Terapeuta natural

LA CAIGUDA DE L’EMPATIA

Mai havia estat malalta. Ni tan sols havia patit un simple mal de cap. Estava sana, feia esport i m’alimentava bé. Tenia treball, economia suficient i el bon ambient familiar i les amistats em proporcionaven alegria i una bona salut mental. Encara que en el meu procés de canvi i creixement personal alguna cosa en la meua vida va ocórrer. No tenia cap motiu per a no estar feliç, però... Sempre vaig tindre un gran interés per saber i conéixer el que els ocorria als altres tant, que ja des de molt xiqueta semblava metgessa; és més, totes les meues amigues em contaven els seus problemes i jo jugava a buscar solucions per a les seues vides. A eixa edat podia comprendre a les persones i diagnosticar-les, entendre el que els ocorria, semblava conéixer perfectament eixe virus que entra de sobte al cap i et fa veure la vida de manera estranya, exagerada i dolorosa. Per a mí, era fàcil reconéixer l’estat en el qual la persona es trobava, només era respirar profund, mirar, observar, escoltar i entendre per a sentir en el meu cos els símptomes de l’altra persona.

160

El primer que penses és anar a un metge, algú els coneixements del qual se suposa que sap i l’única cosa amb el que em vaig trobar és que, sense escoltar-me, ja m’estava receptant pastilles per a dormir i unes altres perquè durant un temps m’oblidara del problema, el qual ell veia sense jo entendre. Havia treballat 12 anys en farmàcia, tenia coneixements sobre determinats medicaments i també entenia perfectament la seua despreocupació i les seues poques ganes de treballar i, per descomptat, em vaig negar a prendre res. No estava malalta, només necessitava una resposta que ell no em sabia donar, una sola explicació potser, o que m’aconsellara i m’enviara a algú que sabera com tractar aquests temes, però el seu ego i enuig per no admetre que no tenia ni idea del que a mi m’ocorria li va fer quedar en evidència. Així va passar, que vaig haver d’anar a buscar ajuda pel meu compte i vaig trobar a un terapeuta naturòpata que em va ajudar moltíssim a entendre el que em succeïa. Vaig tornar al mes següent al metge de capçalera per a agafar cita i fer-me unes anàlisis, i en comentar-li al metge que havia millorat amb unes flors i la meditació que m’havia aconsellat un naturòpata, l’expressió de la seua cara va canviar de manera negativa. No vaig esperar aquesta reacció i menys que jutjara la medicina natural i tot el que tenia a veure amb ella. Va ser llavors quan vaig entendre que la seua poca empatia amb la medicina alternativa, li havia fet més que metge, ser una persona ignorant i nècia. Em va dir que els efectes de les flors em farien una reacció contrària, quan són completament naturals i no tenen efectes secundaris, no obstant això si m’haguera pres la medicació que ell em manava, m’haguera tornat una addicta més de la societat dependent del fàrmac. Hui dia estic molt bé i gràcies a eixa experiència em vaig formar i em vaig convertir en una especialista en teràpies, ja que vaig entendre que quan l’empatia cau, el món necessita més persones que sàpien escoltar, entendre les necessitats de les persones i no callar els símptomes del seu cos. Jo sóc una d’elles.

AMPIONS

CRISTINA JAVIER MUÑOZ Diplomada en Magisteri Educació Especial LA CAIGUDA DE “L’ ESPECIAL”

“Per què ens diuen especials? Què tenim d’especial que no tinguen els altres? No és molt difícil d’entendre... cada persona té diferents capacitats i ritmes. Jo puc fer tot el que fas tu, però amb un ritme més lent. Tinc mans, cames, ulls, cervell i gràcies a això, tots els dies puc parlar, veure, córrer, riure... igual que tu. Com molts de vosaltres, jo també estudi i isc d’excursió. Hui hem anat als Vivers de València. En ell, hem fet un taller d’educació viària amb bicicletes i patinets i hem realitzat un recorregut tipus circuit. Perquè ha sigut una gran fallada... m’han donat un patinet per a xiquets d’infantil! Per què eixa activitat no estava adaptada a mi? No deien que som especials? Primer, necessite un patinet a la meua altura concorde també a la meua alçada i edat. I a més, necessite més rodes, ja que perd l’equilibri i l’estabilitat. Amb aquest exemple, vull explicar a la societat, que per sort no té problemes de mobilitat, que el nostre dia a dia és més difícil que el vostre. Tu t’alces del llit en menys d’un minut; jo necessite per a fer el mateix, 10 minuts. 162

I així podria estar escrivint fulles, però el meu objectiu no és avorrir-te, és conscienciar a totes les persones que no som especials, ni invisibles: tenim dret a poder fer tot el que la majoria sí que pot. M’encantaria també que la meua ciutat no fóra el motiu d’haver de dependre 24 hores d’algú; seria meravellós que estiguera adaptada a les meues necessitats...tal vegada algun dia es faça realitat.”

Des de la meua professió, són molts els casos que com el que acabeu de llegir es donen en la nostra societat. Per a nosaltres, els que lluitem dia a dia pel futur d’aquestes persones, no es tracta de tindre dret al fet que siguem tots iguals, sinó que tinguem el mateix dret a ser diferents. No oblidem que incloure està bé, però no ho confongueu amb deixarlos entrar, com si nosaltres fórem els amos del món... es tracta de donar-los la benvinguda i junts caminar cap a una millor societat. És cert que s’ha avançat molt en aquest aspecte i que cada vegada més podem parlar de donar eixa benvinguda, però encara queda demolir els murs de la indiferència, la invisibilitat i fer caure “l’especial” perquè no es tracta d’etiquetar, açò va de conviure i adaptar-nos, tots, a les necessitats de cadascun perquè, definitivament, puguem ser diferents sentint-nos iguals.

163

OMIAT NOELIA COPOTE I GUAITA

FALLERA MAJOR ADISTO 2019 FALLERA MAJOR INFANTIL DE LA NOSTRA COMISSIÓ 2019

“Ser diferents sentint-nos iguals”

El meu nom és Noelia Copete i Guaita, i enguany he pogut sentir la doble il·lusió que ha significat per a mi i per a la meua família ser Fallera Major de Adisto ( Asociació de discapacitats de Torrent ) i Fallera Major Infantil de la comissió de la Falla Saragossa - Parc Central. El meu regnat m’ha agradat moltíssim, juntament amb Marina García com a presidenta de Adisto de l’any 2019. Em va agradar molt la presentació, on va actuar el meu pare. Amés, em van encantar les mascletaes i també vaig gaudir molt quan Martín i Sara Lozano van vindre a la meua casa a posar les banderes de Fallera Major al meu balcó. No puc oblidar l’emoció del dia de la cremà de la meua falla de Adisto, i de la meua falla infantil de Saragossa. Gràcies a tota la comissió per voler-me tant, i per tractar-me amb l’afecte que el feu . Bones falles 2020 a tots. Noelia Copete i Guaita 164

165

• DESAYUNOS • VARIEDAD DE ALMUERZOS • MENÚ DIARIO Y CELEBRACIONES DE LUNES A DOMINGO

C/San Valeriano, 32

C/Virgen del Puig, 3

Carrer Constituciรณ, 56 (Torrent)

URBE II Gemma Garrido Agente Asociado

Mรณvil.:658 94 49 66 Tel.:963 531 344 gemma.garrido@remax.es

Cada oficina es de propiedad y gestiรณn independiente

172

CONTINGUT INFANTIL

Xiquets i xiquetes de la comissió, ací comença el vostre espai en el tradicional llibret. Com passa en la part dels majors, el vostre espai també està enfocat al lema del monument infantil, és a dir, als “Contes”. Gaudireu d’una història creada per les delegades infantils, aprendreu vocabulari, treballareu la lectura i tot mentre jugeu amb les activitats que des de la delegació del llibret s’han dissenyat per a vosaltres. Ah, i coneixereu a Saragosset! Recordareu cada activitat i concurs en el qual heu participat gràcies a les fotos que van immortalitzar eixos moments. I per descomptat, la Fallera Major Infantil de Torrent, Sandra, i els nostres representants infantils, Rober i Vero, ens felicitaran les Falles 2020, i la nostra Fallera Major Infantil del 2019, Sara, es despedirà de vosaltres. Aprofiteu al màxim les següents pàgines, apreneu molt i divertiu-vos. 173

aluda Sandra Peris i Embuena

Fallera Major Infantil de Torrent 2020

A la Falla Zaragoza-Parc Central Benvolguts xiquetes i xiquets de la comissió, Com a Fallera Major Infantil de Torrent, amb molta alegria i il·lusió, em dirigisc a tots vosaltres des d’estes línies, dins del vostre llibret, per a enviar-vos una salutació ben afectuosa. M’agradaria agrair-vos de tot cor la dedicació de totes les xiquetes i els xiquets, que implicats en la vostra comissió, participeu activament en tots els actes, fent que nostres tradicions i cultura perduren en el pas del temps. Mai deixeu d’aprendre dels nostres majors i de reflectir eixe amor cap a les Falles. Que el fruit del nostre treball tinga per damunt de tot una bandera, LA GERMANOR. Un vincle comú que no entén de fets ni de colors, això és el més bonic de nostra festa. Permeteu-me que dirigisca unes paraules als vostres representats infantils del 2020. Veronica i Roberto, no deixeu de somiar i d’agrair l’oportunitat que us han brindat de poder representar a tots els infantils de la vostra comissió per tots els racons de Torrent, amb alegria i orgull. A la meua amiga Sara, FMI del 2019 i ara component de la cort d´honor que m’acompanya en este somni compartint totes i cada una de les experiències, a més de recordar-li que ja forma part de la meua família fallera, vull dir-li que guardarem amb molt de carinyo el 2019 sense perdre cap detall dels moments únics que ens queden per disfrutar enguany. Per últim, vull expressar-vos el meu desig de compartir aquest any, com a màxima representant del món infantil de Torrent, amb tots vosaltres. Gaudim amb il·lusió i des de la nostra innocència, la màgia d’aquesta gran Festa. I que els bons desitjos es facen realitat en estes falles. Visquen les Falles 2020! Sandra Peris i Embuena Fallera Major Infantil de Torrent 2020

174

175

President infantil

2020

Roberto Beneyto i Alcantud

ALUDA President infantil 2020

Roberto Beneyto i Alcantud

Fallers i falleres de la nostra benvolguda comissió: Tinc el plaer de dirigir-me enguany a tots vosaltres com a President infantil de la Falla Zaragoza Parc Central. Enguany estic vivint un somni inoblidable que perdurarà sempre en la meua memòria i en el meu cor. Un somni fet realitat al costat de Vero, Naomí i Martín, els millors companys que he pogut tindre i que són el meu gran suport al costat dels meus familiars i amics. Xics i xiques, volia dirigir-me a vosaltres: Tots tenim alguna cosa en comú, l’amor per les falles, un sentiment que és unió, treball, dedicació, diversió... En nosaltres està el futur de la nostra festa perquè la nostra festa és cultura, és tradició i hem de lluitar perquè es mantinga viva. Fallers i falleres, ja està molt a prop la nostra festa i desitge que la gaudim tots junts; que la visqueu al meu costat amb la mateixa il·lusió que jo; que aprofitem cada moment, cada acte i que omplim els carrers de música, color i alegria. Gràcies per tot el treball, col·laboració i participació de la nostra benvolguda comissió perquè sense el vostre esforç tot això no hauria sigut possible. Visca la Falla Zaragoza Parc Central i que visquen les falles de 2020. Roberto Beneyto i Alcantud

178

A tu, Roberto Ja eres president, supose que estaràs content, i tens tu, Robert, l’honor, el nostre gaudí millor que a la falla representa.

Ja pots riure content, Robert, en este any ple de glòria, des del lloc que representa com una flama brusenta l’himne obert d’una victòria.

Este any eres la nostra glòria, eres el nostre cant de primavera, este any viuràs eixa euforia que fa gaudir la victòria vestit de llum fallera.

Ara ja no és somni, és el teu present. Ara veus que Torrent mira la teua il.lusió en present ple de goig i d’alegria.

Eres perfect i humil, com joia discreta, que du aires de gesmil i de violeta. Eres vol de papallona que alegra la nostra xicalla, eres tro de bac que empresona, que reina i que corona la vida de la nostra falla.

Quina falla no volguera tindre eixe somriure teu, promesa d’un futur que ja s’endevina breu. Quina falla no somniara amb eixa alegria que portes als ulls.

I ara veus que s’ha complit el teu desig sense engany, ara portes en el teu pit eixe símbol distinguit que esperaba el teu afany.

Tu, el nostre volgut Robert, de la Falla Saragossa Parc Central, la llum, el foc, la flor i el fum. Fede López Irnán

179

Fallera Major infantil 2020 Verรณnica Aguilar i Viamonte

ALUDA Fallera Major Infantil 2020

Verónica Aguilar i Viamonte

Estimats fallers, falleres, amics i amigues: Me dirigisc a tots vosaltres des d’estes línies del nostre volgut llibret. És per a mi un honor i un orgull representar enguany a tots els xiquets i xiquetes de la nostra comissió. Desitge de tot cor que disfruteu de les falles 2020 perquè sé que seran úniques, i encara que m’agradaria que duraren més temps, segur que anem a disfrutar-les com nosaltres sabem. Gràcies a totes les persones que han fet possible el meu somni i que sempre m’han ajudat en tot el que he necessitat. Sense vosaltres el meu regnat no haguera tingut sentit. Espere que la semana més intensa de les falles estiga repleta de moments inoblidables junt a Roberto, Naomi i Martin, els tres pilars fonamentals en els que recolzar-me quan el cansanci s’apodere de mi. No podria tindre millors acompanyants per a este meravellós any. Només em queda dir-vos que sóc molt afortunada de pertànyer a la falla Saragossa Parc Central i que espere estar a l’altura de les circumstàncies. Gràcies per fer dia a dia la nostra comissió més gran i per treballar sense descans per la nostra festa. ¡A per les falles 2020! Verónica Aguilar i Viamonte

182

A tu, Vero Si haguera d’elegir una paraula per a descriure a Vero seria VALENCIANIA. Si molts de vosaltres no la coneixeu, a continuació vos parlaré d’ella, de la fallera major infantil de la falla Saragossa Parc Central de l’any 2020. Vero és una xiqueta molt dolça, amb un somriure d’orella a orella sempre a la cara. És amiga dels seus amics i encara que de vegades és prou tímida, li apassiona ballar dansaes. Des que la vaig conéixer no hi ha dia que no parle del seu grup de ball, de tot el que aprén allí i com de feliç està sempre que viatgen fora per a mostrar la nostra cultura valenciana. És una apassionada de la indumentària valenciana, no hi ha segle que no sàpiga com anaven vestides les valencianes en aquella època, quina és la tela que portaven, de quina manera anaven pentinades les dones, les pintes i els adreços adients a cada moment. Encara em sorprenc quan ve a casa a vestir-se i ens diu “esto va así” “no lo pongas de esta manera que no está bien”, i és que junt a ella estem aprenent tant de falles i d’estils! Vero, eres valenciana pels quatre costats, dus les falles al cor i a la sang, i cada vegada que desfiles i et poses el vestit de valenciana brilles com el sol de la nostra ciutat. La vida t’ha donat l’oportunitat de viure este meravellós somni junt a les persones que més te volen com són els teus pares, Javi i Vero, i la teua germana, Candi. Ells estan molt orgullosos de vore a la seua nineta representant a esta volguda comissió i per això estigues sempre agraïda per tot el que fan per tu. Gràcies per donar-me l’oportunitat de formar part del teu regnat, de viure altra vegada l’emoció i la il·lusió de ser fallera major perquè cada mirada teua, cada bes i cada abraç, cada “¿Me ayudas?” i cada somriure que ens dediques a mi i a ma mare són el motor per a continuar treballant per tu, per vore’t feliç i radiant. Què boniques són les falles si hi ha xiquetes com tu, amb ganes d’aprendre cada dia més de la nostra festa, fallera de tot l’any, de les que no vol anarse’n a casa i no es llevaria la indumentària mai. Continua sent com eres, regala’ns el teu amor i el teu somriure sempre i no deixes de somiar. Oblida’t de les persones que no t’aporten res positiu i centra’t en aquelles que volem lo millor per a tu. Ser fallera major infantil és tot un honor i un privilegi, t’ho dic per experiència, viu cada moment al màxim i no tanques els ulls. El temps passa molt ràpid i a la fi et quedaran tots els records d’un any meravellós. Riu, balla, plora, canta! Que la teua essència de xiqueta estiga en tot moment dins de tu i que la teua naturalitat, senzillesa, saber estar i amor per les falles t’acompanyen sempre en el teu regnat perquè són les teues senyes d’identitat. Desitge que sigues immensament feliç, que la setmana fallera que està per vindre siga inoblidable per a tu i que una vegada passen els anys recordes sempre que tu, Verónica Aguilar i Viamonte, has sigut, eres i seràs la Fallera Major Infantil de la Falla Saragosa Parc Central de l’any 2020. Te vullc molt, nineta. Maria Giménez Serrano 183

COMENÃ&#x2021;A EL VOSTRE SOMNI

1 84

185

COMISSIÓ INFANTIL AGUILAR VIAMONTE, VERÓNICA V. BADOS GIMÉNEZ, NEREA BENEYTO ALCANTUD, ROBERTO BIOQUE ESCRIBÁ, ALEX BIOQUE ESCRIBÁ, CRISTIAN BUENO GALA, LUCÍA CASANOVA FLORES, RAKEL CATALÁ BLASCO, DIEGO CHERMES ROMERO, YANIRA CHULIÁ ANDREU, MARC DÍAZ RAMOS, AITANA DOMINGO BLASCO, ÍKER DOMÍNGUEZ DÍAZ, MANUEL DOMÍNGUEZ DÍAZ, MIGUEL ÁNGEL FERNÁNDEZ CASANOVA, IRENE FERNÁNDEZ COSME, IRENE FERNÁNDEZ COSME, NURIA FERNÁNDEZ SAEZ, NATALIA FERNÁNDEZ SAEZ, ROMEO GALA RAMOS, ITZIAR GALA RAMOS, VÍCTOR GALLEGO LUCAS, DANIELA GALLEGO MORA, ÁNGEL GALLEGO MORA, MARÍA GARCÍA CASTELLANOS, ALBA GARCÍA GARCÍA, JOSÉ IZQUIERDO MEDINA, MARINA LÁZARO RAMOS, MARIO LÁZARO RAMOS, MIREIA LEIVA HERNÁNDEZ, AINARA LEÓN LÓPEZ, CYNTHIA LÓPEZ AGUILAR, LIDIA LÓPEZ AGUILAR, RICARDO LÓPEZ GIMÉNEZ, NAYARA MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, HÉCTOR

MORENO CASABÁN, ITZIAR NARANJO LÓPEZ, SANDRA NAVARRO BUENO, CLARA NAVARRO LINO, ÁFRICA ORTÍZ LOZANO, SARA PASTOR GIMÉNEZ, SARA PÉREZ ALGABA, ZOE MARÍA PÉREZ FRÍAS, MARTA PILES MARTÍNEZ, FERRÁN RAMOS JUÁREZ, HUGO RIERA MARTÍNEZ, NAYARA SÁNCHEZ MARTÍNEZ, LEO SERRANO SÁNCHEZ, FCO. JOSÉ TARANCÓN CINTERO, CELIA VARGAS LORENTE, JULEN VERGARA CUADRADO, ABRIL VILATA SERRANO, XAVI

RECOMPENSES NAVARRO LINO, ÁFRICA (OR) NAVARRO BUENO, CLARA (OR) BIOQUE ESCRIBA, CRISTIAN (OR) DOMÍNGUEZ DÍAZ, MIGUEL (OR) LÓPEZ GIMÉNEZ, NAYARA (OR) PÉREZ FRÍAS, MARTA (ARGENT) LEIVA HERNÁNDEZ, AINARA (ARGENT) GARCÍA CASTELLANOS, ALBA (ARGENT)

Sou el futur de la Festa

188

189

omiat, Sara Ortiz i Lozano

Fallera Major Infantil 2019 i Cort d’honor FMIT 2020

És per a mi un privilegi tornar a dirigir-me a la meua estimada comissió des de les pàgines del nostre llibret, aquesta vegada com a component de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Torrent per a les falles de 2020. Si gire la vista arrere, em vénen a la memòria els moments viscuts durant el meu any com a Fallera Major Infantil del any 2019. Moments plens de sentiments, emoció i felicitat que sempre portaré al meu cor. Cada acte, cada vegada que m’havia de vestir de valenciana, cada moment compartit amb tots vosaltres i amb la resta de representants infantils de les diferents comissions de Torrent, en definitiva, tantes i tantes vivències compartides. L’orgull de representar a la meua comissió per cada racó de Torrent, cada vegada que escoltaba: “Sara Ortiz i Lozano, Fallera Major Infantil de la falla Saragossa - Parc Central” el meu cor s’estremia i s’omplia d’emoció. I sobretot cada minut viscut amb Martín i Esther, i les nostres famílies. He tingut uns excepcionals companys de viatge i, els portaré en el meu cor tota la meua vida. Enguany continue amb la meua passió per les Falles, per aquesta forma de vida que la meua mare em va transmetre des que vaig nàixer. Tinc el privilegi de representar el món faller infantil torrentí com a component de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Torrent. Estic descobrint noves emocions i la responsabilitat que el càrrec suposa en cada acte a què tinc que anar acompanyant a la màxima representant de les falles de Torrent. Són emocions i sensacions diferents perquè a més de representar a la meua comissió també represente el nostre poble. Aquest any torne a gaudir del món de les falles, de vestir-me de valenciana, de representar la meua ciutat, de compartir un any amb persones noves en la meua vida, de sentir el privilegi d’estar en el més alt de les falles, de continuar escoltant el meu nom per cada racó de la festa, en definitiva, de continuar transmetent la meua emoció per aquesta bogeria fallera. Estic desitjant que arribe la crida, per a tindre a totes les comisions falleres de Torrent unides als peus de la nostra torre, pero especialmente veient des d’aqueix lloc privilegiat la meua volguda comisió. Sentiré l’orgull de pertànyer a la Falla Saragossa – Parc Central! M’acomiade molt emocionada del meu any com a Fallera Major Infantil de 2019 de la meua volguda comissió desitjant que Roberto, Vero, Naomi i Martín gaudisquen del seu any com a representants del 2020. No us dic adéu, us dic fins ara. Vos vull.

190

191

GRÃ&#x20AC;CIES, SARA

192

193

CONTES Autor:

Alberto Rivera

194

rítica

En el tranquil llogaret de TorrentLandia els xiquets i xiquetes vivien en pau fins que un gran drac va arribar. Els pares i mares estaven espantats i temien que el drac els fera mal. Un dia van decidir tancar-los en antics molins fins que el Drac s’anara de la ciutat. Des de la xicoteta finestra dels molins, els xiquets i xiquetes de TorrentLandia veien al drac volar... però estava trist... Per què serà?

Van passar la nit junts i es van divertir tant que quan es va fer de dia, els seus pares i mares els van descobrir jugant. La cara d’alegria de tots va ser suficient per a comprendre que el drac mai els faria mal. Des d’eixe moment, tots van eixir als carrers i van riure i van jugar com mai havien fet. El drac no va tornar a estar trist i va prometre cuidar de tots i totes per sempre.

M. Amparo Izquierdo i Ramos

Van aprofitar que els seus pares i mares estaven dormint per a eixir i poder acostar-se al drac, que estava plorant. Els xiquets i xiquetes van entendre que l’única cosa que el drac volia era jugar, divertir-se i amar. 195

N DRAC DIFERENT

Hi havia una vegada en el món encantat de Torrentlandia un drac que era diferent als demés. Ja havia cumplit l ’edat indicada per a seguir les tradicions familiars, es a dir, ja tenia l ’obligació de tancar a unes vint princesses al any en un castell i possar-ho difícil per a que el prínceps que anaren a rescatar-les el tingueren molt complicat. A ell li possava molt trist esta situació, però estava dispossat a fer-ho per la seua família. Un dia mentres entrenava es va a acostar una xiqueta, i ella no podia deixar de riure mentre veia que el drac no donava ni una, i li va oferir la seua ajuda. El drac va acceptar l ’ajuda de la xiqueta perquè ja no sabia com millorar per a poder seguir les tradicions. 196

Es veien tots els matins molt prompte per a entrenar sense que ningú els vera, ja que no era normal veure a un drac amb una xiqueta sense que aquesta estiguera tancada. A poc a poc es van anar fent grans amics. Després d’un parell de mesos el drac ja es sentia preparat per a capturar a la seua primera princesa, només li faltava la torre en la qual esperaria que vinguera el príncep. Va ser en eixa situació quan la xiqueta el va ajudar més que mai, li va contar al Drac que en TorrentLandia estava la torre més alta i més bonica, i que li portaria fins ella. El Drac en veure la torre es va acabar de convéncer, ja que era perfecta per a tancar a una princesa. 197

Va arribar el gran dia i el Drac va capturar a la princesa de TorrentLandia i la va tancar a la torre, però en lloc d’estar orgullós, estava totalment trist. Ni els seus amics els dracs ni la seua família li entenien. Va anar a explicar-li-ho a la seua amiga la xiqueta i ella li va dir que era normal que estiguera trista perquè el que estava fent no era el correcte. Amb les sàvies paraules de la seua amiga, es va adonar que la princesa no havia fet gens dolent i no mereixia estar tancada. La xiqueta i el Drac van anar volant a la torre per a alliberar-la, però quan van arribar a la gàbia on es trobava la princesa estava buida. La princesa estava escapant-se ella sola, sense l ’ajuda de cap príncep. El Drac es va disculpar amb ella i la va portar a palau. La seua amiga li va donar un consell: - “Drac, a partir d’ara fes sempre el que sentes que és correcte. “ 198

Va prometre que cap princesa tornaria a ser capturada i li va escriure una carta al Rei dels dracs per a explicar-li tot el que havia succeït en TorrentLandia i és que el Drac es negava a haver de capturar més princeses. La carta va arribar al Rei. No era la primera vegada que rebia la notícia que les princeses s’estaven salvant soles. Va pensar que tenien raó, que el temps dels dracs havia de canviar, que no havien de segrestar a més joves. Va canviar la llei i des d’aquell moment els dracs no segresten princeses, ni combaten contra cavallers o prínceps, sinó que volen lliures i protegeixen a tots els habitants de TorrentLandia. Gràcies a Drac i a la xiqueta, tots viuen en pau i la torre de la ciutat continua sent la més bonica de totes. Conte contat, conte acabat. Alba Vargas, Alba Carmona i María Nieto 199

UÉ HAS LLEGIT?

1. Respon a les preguntes de manera breu. 1. Per què era un Drac diferent? ......................................................................................... ......................................................................................... 2. Per què es reia la xiqueta del Drac? ......................................................................................... ......................................................................................... 3. A on va anar el Drac per a tancar a la seua primera princesa? ......................................................................................... 4. Qui va ajudar la princesa a eixir de la torre? ........................................................................................ ......................................................................................... 200

2.Les següents afirmacions són vertaderes o falses? V

1. El Drac volia segrestar moltes princeses. ......... ......... 2. La família del Drac respectava les tradicions familiars. ......... ......... 3. El Drac i la xiqueta entrenaven amb molta gent.

......... .........

4. La xiqueta li va parlar al Drac de TorrentLandia.

......... .........

5. El Drac va aconseguir segrestar una princesa.

......... .........

6. El rei dels dracs era el pare deDrac.

......... .........

7. El Drac va demanar segrestar més princeses. ......... ......... 201

TU COM ESCRIUS? Hola, sóc Saragosset. Pots ajudar-me?

El nostre amic Saragosset vol conéixer la història de Caputxeta Roja, però no ha pogut trobar el llibre per llegir-la i només té una imatge. Pots ajudar-lo a entendre què va passar? Escriu el conte en valencià perquè ho puga llegir sempre que vullga. CAPERUTXETA ROJA

202

.......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... .......................................................................................................................... ..........................................................................................................................

ASSATEMPS

opa de lletres

M’has ajudat tant que ara vull fer-ho jo.

T’agraden les sopes de lletres? He preparat tres perquè pugues triar segons la teua edat i preferència. La primera sopa de lletres és més senzilla i te la recomane si encara eres xicotet o xicoteta. La segona és per a xiquets i xiquetes que són quasi experts. L’última és per a xics i xiques amb un gran nivell en este tipus d’activitats. 204

Nivell fàcil

Reina Dragó Mag Castell Príncep Bruixa 205

Nivell intermedi

Calabรณs Guerrer Ogre Nano Corona Fada Malvat Caballer

Nivell difĂcil

Auguri Malefici

Lacai Moralitat

Embruixar Donyet

Vareta

ASSATEMPS

aberints

Vols continuar jugant? He preparat més activitats.

Açí tens dos laberints. En el primer, la nostra guerrera ha d’arribar fins al drac feliç, però s’ha perdut. Pots ajudar-la? En el segon laberint, el mag ha de recuperar la seua vareta, que ha sigut furtada per un drac molt dolç, però que li agrada les coses dels altres. Podràs trobar-la?

208

ABERINTS

ASSATEMPS

libres

T’agrada llegir? A mí sí, però...

No sé si saps que per a mi no és molt fàcil trobar llibres, i saps per què? Perquè quasi sempre oblide el nom dels autors de les històries que m’agraden i clar, així és més difícil traure el llibre de la biblioteca o comprar-ho. Ajuda’m a relacionar el llibre amb el seu autor. 1. BLANCANEUS

a. Hans Christian Andersen

2. ELS TRES PORQUETS

b. J.K. Rowling

3. LA HISTÒRIA INTERMINABLE

c. Michael Ende

4. HARRY POTTER

d. Suzanne Collins

5. EL PETIT PRÍNCEP

e. Jacob Grimm

6. ELS DÈUS DEL NORD

f. Antoine de Saint-Exupéry

7. LA DIVERSIÓ DE MARTINA

g. L. Frank Baum

8. ELS JOCS DE LA FAM

h. Jara Santamaría

9. EL SOLDADET DE PLOM

i. Martina D’Antiochia

10. EL MAG D´OZ

j. Jon Scieszka y Lane Smith 210

211 1-e/ 2-j / 3-c / 4-b / 5-f / 6-h / 7-i / 8-d / 9-a / 10-g

1 2 Difícil Fàcil Intermedi

SOLUCIONS

ocs de taula

He creat més jocs perquè que jugues en la família o amics... Vols?

Per a jugar, has de demanar-li el mòbil al teu pare o mare i obrir la càmera (si tenen Iphone) o descarregar una app per a codis QR (si tenen Android), acostar-la al quadrat i descarrega el document. Envia’l a l ’ordinador o la impressora wifi per a poder imprimir-lo. Ara només has d’imprimir, tallar... i jugar!

212

La primera activitat és un dominó amb vocabulari sobre el tema dels contes. Has de relacionar la imatge amb la paraula correcta i crear una cadena. Gana el que es quede sense fitxes o menys tinga si es tanca el joc. Agafa cinc i si no tens per a posar, roba una altra del muntò. La segona activitat és un memory. Per a no oblidar el vocabulari que has aprés, has de practicar i practicar, per això aquest joc et serà de gran ajuda. Posa les imatges en el centre, boca avall, i al voltant les targetes amb les paraules també boca avall. Alça una de cada i si és la mateixa cosa, has guanyat un punt! Si no has encertat, gira-les i memoritza la posició. Guanya el que més punts tinga en acabar de formar totes les parelles. 213

ROGRAMA D’ACTES

PRÒXIMES CAIGUDES* 22 DE FEBRER - Residència i crida. A les 16.45 en el casal per a anar amb música a la residència. A les 18.30 en el casal per a recollir les nostres falleres majors i anar a la torre. 23 DE FEBRER - Cavalcada infantil. Exida a les 11:05. 29 DE FEBRER - Cavalcada major. Exida a les 19:40. 01 DE MARÇ - Primera mascletà a la ciutat de València. Anem tots junts. 07 DE MARÇ - Sopar Fallera Major i President a les 21:30h. en el casal. 08 DE MARÇ - Berenar Fallera Major Infantil i President Infantil a les 18:30h. 13 DE MARÇ - Xocolatada a les 18:00h. oferida pel President Infantil. - Arriba el monument al nostre carrer i el muntarem. Sopar al casal. 14 DE MARÇ - Sopar plantà infantil (20:30h.) i torrà pagada per la falla. Després hi haurà festa fins a les 02:30h. 218

15 DE MARÇ - Paelles a les 12:00h. per a la barriada oferides per Carnicería Bonillo y Reme. - Sopar de germanor a les 22:00h en el casal i festa fins a les 2:30h. 16 DE MARÇ - Esmorzar a les 10:00h. pagat pels nostres representants. - Trasllat. Exida a les 18:45h. A les 17:30 en el casal per a recollir les falleres majors. - Sopar en el casal a les 22:00h pagat per la falla i després festa. 17 DE MARÇ - Esmorzar a les 10:00h. pagat pels nostres representants. - Recollida de premis (es confirmarà horari). - Ofrena. Exida a les 19:45h. A les 18:00 en el casal per a recollir les falleres majors. - Sopar en el casal pagat a les 22:00h. per la falla i després festa. 18 DE MARÇ - Despertà a les 08:30h. Desdejuni oferit per la Fallera Major Infantil. - Esmorzar a les 10:00h. pagat per la falla. - Passacarrers a les 12:00h. - Paelles pagades per la falla per a tota la comissió. - “Tardeo” a les 18:00h. en el casal amb el grup Hnos. Marín, patrocinat per la nostra Fallera Major. - Sopar en el casal a les 22:00h pagat per la falla i després festa. 19 DE MARÇ - Operació kilo a les 13:00h. A les 12:30h. en el casal. - Mascletà a les 14:30h. - Inflables a les 17:00h. - Cremà infantil a les 21:00h. - Sopar a les 22:00h. - Cremà major (es confirmarà horaris). *Cada acte pot ser modificat. Consulta el tauler d’anuncis en el casal o en el grup de Facebook.

219

HIMNE VALÈNCIA Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germ ans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, him nes de pau.

HIMNE TORRENT Música: José Ortí So riano Lletra: Jesús Hugu et Pascual Conjungats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat reviscolen l’esforç d’una terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pe dra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pret érit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofre na en imatge de conquesta tena ç per vigor constant. Units férem de la pe dra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l’Horta, mà a mà, forma anell que dansa envolta nt l’essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor al seus hom ens. VISCA TORRENT! VISCA TORRENT!

Pas a la Regió que avança en mar ca triomfal. Per a tu la vega en via la riquesa que atre sora i és la veu de l’aigu a càntic d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’o frenen ses victòries gegant ines; i als teus peus, sulta na, tons jardins ex tenen un tapís de m urta i roses fines. Brinden fruites daur ades els paradisos de le s riberes; pengen es arracade s baix les arcades de les palmeres

Sona la veu amad a i en potentíssim, vib rant ressò, notes de nostra al bada, canten les glòries de la Regió. Valencians, en peu alcem-se. Que la nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germ ans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, him nes de pau. Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca!

220

221

C/ Padre MĂŠndez, 160. Tlf. 96 157 22 58 C/ Dominical, 24 Tlf. 96 155 66 13 pasteleriamontoro@hotmail.com

Per favor, no tires aquest llibret. Com has llegit en la crítica del monument major, estem fent que el nostre planeta empitjore. La delegada del llibret ha intentat aprofitar les pàgines al màxim per a evitar imprimir paper innecessari, fes tu el correcte: aprofita-lo o recicla-lo. No afavorim la caiguda del planeta. Si ho prefereixes, també pots llegir-lo en versió digital. Només has d’utilitzar els següents enllaços en codi QR. El primer et portarà a la web de Issuu i el segon al Google Drive que la comissió ha creat per a emmagatzemar els jocs i una còpia d’aquest llibre.

Issuu

Google Drive