La Trif
s l i t ú F s l e d a g ul
ls a tr a te s e r u t n e v ’a d s y 10 an
trifulga trifulgues f. Situaci贸
anguniosa de la qual se surt treballosament. Li agrada explicar les trifulgues que va passar durant la guerra.
fútil fútils adj. De no gens
d’importancia, de què no val la pena d’ocupar-se; que s’ocupa de coses que no valen la pena, frívol. Sempre em surt amb arguments fútils. || REL. futilesa f., futilitat f.
Abril 2002, Josep VoltĂ i Valles
Projecte: Grup de teatre. La Companyia (Estable) de Teatre del Centre de Dia Dr. Pi i Molist “La Trifulga dels Fútils” es crea l’estiu del 2000 a partir de la iniciativa conjunta d’una treballadora de pisos, Lourdes Saumell, d’un usuari del propi Centre, Josep Voltà i del recolzament del psiquiatra Josep Clusa. En aquests deu anys han passat moltes persones, més de seixanta, alguns de manera fugaç i d’altres per quedar-s’hi. Tots ells han donat forma i personalitat al grup i sempre seran part d’aquesta gran família. Volem, com qualsevol grup d’aficionats, aprendre a fer teatre, gaudir-lo i, sobretot, mostrar-lo al públic que, finalment, és qui dóna sentit a la feina realitzada. La Trifulga és, senzillament, un grup d’amics amb moltes ganes de divertir-se i divertir que es fan companyia (estable) els uns als altres. No es pot negar la dificultat que representa, per a un col·lectiu de les nostres característiques, arribar a divertir-se, convertir-se en grup, estabilitzar-se i, finalment, esdevenir amics que s’acompanyen. Aconseguir tot això dóna, indubtablement, una funció terapèutica i normalitzadora a la Trifulga. Però, què busquem?. La resposta és complexa i sembla girar entorn d’un concepte difús i màgic: la felicitat. La felicitat que es mostra, de manera efímera, a través d’allò que anomenem alegria. L’alegria de formar part d’un grup, de ser algú, de ser part, de compartir, de riure, de trobar la pròpia identitat... L’alegria d’estrenar una nova obra. En aquests deu anys hem muntat cinc espectacles i ara ens fa molta il· lusió mostrar-vos l’últim repte; “L’estiueig” de Carlo Goldoni. Una abraçada a tots i... molta merda! Manel Anoro Director de La Trifulga
La nostra trajectòria durant 10 anys... Diga 33 & La inversemblant teràpia del doctor Fabregastein /2001
El primer espectacle de la Trifulga sorgeix com un joc durant els assaigs. Els actors busquen textos per ser representats. El Dani s’està llegint un llibre que recull les anècdotes d’un metge al llarg de la seva vida, i proposa agafar algunes d’aquestes històries per muntar un espectacle. Dit i fet, el març del 2001 la Trifulga dels Fútils s’estrena al Centre Cívic Boca Nord amb Diga 33.
El malalt imaginari /2002
Una companyia estable de Teatre necessita grans reptes, sobretot amb un públic tan exigent. Cal un cop d’efecte: s’imposa un clàssic. Decidim començar per Molière i el seu Malalt Imaginari. José David dóna vida a Argan, malalt de malalties, a l’escenari del Centre Cívic Can Felipa del Poble Nou. Som al febrer de 2003 i la representació és tot un èxit. Al final sortim a saludar un públic entregat. Algú, darrera de caixes, treu un ram de roses blanques i els actors, emocionats, les llencen a platea: és l’inici d’una bonica tradició.
El bon doctor /2003
Seguim endavant. La Companyia ha crescut i ja som més de vint. Als assaigs es noten les ganes de teatre. I si fem un Txèkhov? Vinga, va, som-hi. La Companyia duu al Club Helena, al bell mig de Gràcia, la Rússia prerevolucionària i estrena, l’hivern del 2004, El bon doctor. El recull de contes curts de Txèkhov, adaptats per Neil Simon, arrenquen grans aplaudiments des de platea i les roses blanques tornen a volar.
La granja dels animals /2006
Cada vegada som més. Això no s’atura i el grup demana canya! El director, se la juga i adapta un clàssic de la literatura: La Granja dels Animals. La magnífica sàtira contra el poder escrita per George Orwell esdevé realitat després de dos anys d’intens treball. Finalment, el febrer del 2006, al magnífic teatre de l’Aliança del Poblenou, la Trifulga dels Fútils estrena el nou espectacle. Aquest cop, també roses blanques cobriran platea.
Otel·lo /2008
El juny del 2008 estrenem el que ha estat el repte més important del grup. L’Otel·lo de William Shakespeare és una obra monumental; per la complexitat del text, per la posada en escena i per la duració de l’espectacle. En el marc incomparable del Convent de Sant Agustí, la Trifulga ho aconsegueix de nou. Públic i actors acabem extenuats però enormement feliços. Un altra vegada, ho hem aconseguit.
Diga 33 La Trifulga
dels FĂştils
Es grave doctor?
i r a n i g a m i t El malal Molière
iiiiiiva!!! at av L ! !! la u st íí íí fí a y an C
r o t c o d n o El b Neil Simon
digo un insecto, ue Q o! ct se in un ed st Es u escarabajo! Usted un de e br po te en ri pa el ada! no es nada! Me oye? N
s l a m i n a ranja dels
La g
ell
George Orw
legria, la rau xa l’a ca is V ! at rt be lli la Visca pols del camĂ. la a, n llu la i l so el , vi i el Visca la llibert at!
Otel路lo
kespeare
William Sha
Una vela, una vela!
Qui? La Trifulga som: Enric Álvarez jr., Manel Anoro, Tomas Ardèvol, Garbiñe Armentia, Juan Carlos Bertrán, Marta Botija, Eva Botija, Vanesa Briones, Maite Busquets, Toni Calafell, Ana Caballero, Juan Carlos Cebrian, Thaïs Clusa, Ramón Enrich, Seyla del Francisco, Montse Fernández, Albert Flotats, Pablo Forniers, Enrique Fosatti, Daniel Frades, Dolors González, Jordi Gràcia, Alfred García, Marisa Hernando, José David Hernando, Mercedes Hidalgo, Daniel Jalencas, María Jiménez, Paula Kleiman, Marga Loriente, Natalia Llanes, Marta Lledó, Sandra Lledó, Hugo Martín, Jordi Medina, Vicenç Melia, Isabel Martínez, Montse Mercader, Miki, Núria Montes, Alba Montfort, Salvatore Moravito, Estela Morón, José Navarro, Montse Noguel, Damián Ortega, Eduard Ortega, Jordi Petenàs, Margarita Pueyo, Pedro Ramos, Loli Recio, Sara, Lourdes Saumell, Marcel Saura, Victor Segura, Susana Solé, Joseph Torrescasana, María Vaillo, i Josep Voltà. Agraïments: Annes i Alicies, Mª Jesús Abadia, Reyes Alcón, Dr. Enric Álvarez, Simó Andreu, Kati i Joan Anoro, Associació de Veïns Can Peguera, Associació Socio-cultural La Cosa Nostra, Albert Balaguer, Meritxell Barberà, Jesús Basora, Xavier Carulla, Centre Cívic les Basses, Jordi Bayo, Centre Cívic Boca Nord, Centre de Dia Dr. Pi Molist, Col·legi de l’Amor de Déu, Escola de Maquillatge Cazcarra, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Oscar Escudero (PVC), Edu i Susi, Estudi Fotogràfic Puigdangolas, Fundació Congrés Català de Salut Mental, Martí Gómez, Gonzalo, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Alan Jornet, Karim, Bruna i Fidel, Marga López, Eva José López, Eduard Lucas, Christian Llàcer, Xavi Martí, Bernardí Martorell, Ainoha Navarro, Peter, Soraya Pujol, Genís Romera, Montse Salgado, Josep Sarrió, Uri, Pelegrí Vivó i, molt especialment, al Dr. Josep Clusa... Finalment, volem agrair a totes aquelles persones que han fet possible, durant aquests últims 10 anys, que aquest projecte sigui avui una realitat.
Jordi Bay贸
Jordi Bay贸
I ara què? Cap on anem? Quins nous reptes ens esperen? Com qualsevol fútil d’aquest món, no tenim respostes a tanta profunditat. Qui sap què passarà demà. Sabem perfectament que tot es pot ensorrar en qualsevol moment. L’economia i la ment, en això, s’assemblen bastant. La Trifulga, aquest grup de “destartalats” mai no mira massa enllà, només vol viure intensament el present. Vam començar un dia d’estiu i, com qui no vol la cosa, ja hem fet deu anys. Moltes felicitats, doncs.
Servei de Psiquiatria
Concepte i disseny: lacoco.es + sarahhahnle.com
Unitat de Recursos Comunitaris Doctor Pi i Molist Club Social
Amb el suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania