ActualTARRAGONA n 3 DESEMBRE 2017 by Sebastia Cabre

GASTRONOMIA

Els imprescindibles de desembre p. 22

LLUMS I OMBRES

EL MERCAT UN NOU ESPAI GASTRÓMIC. PÀGINA. 20

EL FIL DE LES OBRES QUE LLIGA INCERTESA I ESPERANÇA PÀGINES 16 i 17

EMPRESARIS DE TARRAGONA. TEMES DE DEBAT PER LA CIUTAT

WWW. actualTARRAGONA.CAT

DESEMBRE 2017 NÚMERO 003

actualTARRAGONA

Alguns carrers comercials tradicionals de tota la vida com Unió, Méndez Núñez o la Rambla llangueixen, però l’energia dels empresaris locals es manté viva i permet obrir una finestra d’esperança. FOTOS: MARSEL

PETIT COMERÇ: EN B/N O COLOR ? LA CIUTAT AFRONTA A UNA NOVA ETAPA MARCADA PER LA RECUPERACIÓ DE L’ENTORN DEL MERCAT

El clàssic de renovar-se o morir està més vigent que mai al sector comercial de proximitat, que pateix molt per las noves tendències de consum i la manca de relleu generacional. Les dues cares, la que agonitza i la que està disposada a aprofitar les noves oportunitats de negoci, il·lustren dues realitats antagòniques que conviuen a Tarragona, una ciutat que ha experimentat profunds canvis en els seus eixos comercials arran de les obres del Mercat Central i la puixança de les grans superfícies. PÀGINES 3 A 6

LES CLAUS La excessiva dilació dels ‘tempos’ de les obres al cor de la ciutat han alterat els hàbits i les rutes de compra

L’esperat efecte dinamitzador del Mercat exigeix temps d’aclimatació fins que els consumidors tornin

COM SOBREVIURE A LA TEMPESTA Salvador Minguella, comerciant i president de ‘La Via T’, Tomeu Fullana, propietari de la coneguda cadena d’òptiques,, Lluís Gombau, estanquer, Ferran Milà, president de la Confederació CECOSECT, i Sergi Albarran, empresari i membre de la Confederació de Comerç de Catalunya, van atendre la crida de Actual Tarragona per reflexionar sobre la ‘salut’ del comerç tradicional a Tarragona. PÀGINES 12 i 13

Malgrat les eternes demandes del sector, Tarragona encara no ha sigut capaç d’impulsar un pla estratègic

TAULA RODONA

Cal disenyar un urbanisme inteli.gent que ajudi a consolidar eixos comercials atractius ben comunicats

Millorar el pàrquing, ajustar horaris i la neteja són tres vectors bàsics per seduir el client i prendre un nou impuls

MERITXELL PERPIÑÁ. KOMERCIUM “S’ha de potenciar la part més humana, impossible de trobar en la compra virtual” Filla de comerciants, amb dues botigues obertes. la directora del Institut Superior de Comerç explica la seva visió de com aprofitar amb èxit els reptes dels nous temps. PÀGINA 10

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA SEBASTIÀ CABRÉ. EdT

EDITORIAL

La mala imatge de ciutat que deixa el mercat ambulant a la Rambla Nova Sense posar en dubte el moviment econòmic que deixa el mercat dels dimarts i els dijous a la Rambla Nova, crec que utilitzar aquesta zona de la ciutat -una de les principals imatges que es porten els visitants- és incompatible amb la imatge turística de qualitat a la qual aspira Tarragona. La finalització de les obres de la Plaça Corsini, prevista a la primavera, ha de comportar, entre altres efectes positius, el retorn de les parades a l’entorn del Mercat Central, molt més apropiat. Amb tots els respectes, al meu parer, aquesta situació que s’ha perllongat durant anys i que ha anat guanyant espai a la zona més noble de la Rambla Nova, projecta una imatge una mica provinciana. Confiem que no hi hagi resistències a l’hora de tornar a Corsini.

COMERÇ SENSE PLA ESTRATÈGIC

egons el detallat recompte que porta la Unió d’Empresaris d e l ’ Vo l t a n t d e l Mercat Central, un total de 116 comerços han tancat les portes en els deu anys d’obres de remodelació del icònic edifici modernista. Tot i que la renovació ha comportat els primers brots verds, no falta qui es qüestiona si la zona tornarà a recuperar-se després d’una dècada ‘congelada’ en el

temps. La ciutat ha rebut la inversió pública més cara de la seva història, que contrasta amb la manca de recursos per activar el comerç en el dia a dia. es dades de la Confederació Cecosect indiquen que el comerç genera el 18% del PIB territorial al Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana més important de Catalunya després de Barcelona. No

obstant això, almenys a Tarragona ciutat, aquesta xifra no es correspon amb el pes específic que des de l’Ajuntament es concedeix a aquesta àrea. om a mostra pot servir l’absència d’un pla estratègic d’usos comercials que orienti el delicat equilibri de un sector cada vegada més dominat per la logística d’internet i el poder dels grans operadors.

ELS TARRAGONINS ENS FAN DE REPORTERS

CARINA HERNÁNDEZ

Il·luminació pobra Tots els anys ens queixem pel mateix: els carrers de Tarragona no llueixen al Nadal com correspon a una capital important, i aquest any encara menys per les protestes polítiques a Catalunya. Llevat d’alguna zona concreta, la il·luminació nadalenca és bastant pobra, sense cap tipus d’atractiu per als visitants. Malauradament, només les grans superfícies com el Parc Central o el Corte Inglés són capaços de crear l’escenari idoni per fer ‘shopping’.

ESPECTACULAR RAMBLA DE NADAL. La Rambla s’ha pres seriosament l’arribada del Nadal i llueix les seves millors gales a boca de nit. Un embolcall que crida molt l’atenció, d’acord amb les prestigioses marques que tradicionalment poblen la seva avinguda. Nomes falta la catifa vermella per rebre al Pare Noel.... FOTO: JOSEP M. FONT

El carrer l’Unió havia estat tradicionalment una de les arteries amb mes vida comercial de la ciutat, pero des de fa uns anys cap aqui la situació ha donat un tomb molt perillos. Cada mes que passa un local més baixa la persiana i no el sustitueix cap altre negoci. En aquests moments hem arribat a contar que els que estan tancats ja guanyant als que encara son oberts. Era un lloc tradicionalment escollit pels tarragonins per poder-se comprar les sabates o peces de roba d’aquells establiments amb propietaris de la ciutat que coneixien als seus clients. A finals dels 90 van arribar les primeres franquicies de roba que es van establir en aquest carrer i els van seguir comerços en expansió d’altres indrets de Catalunya, com ara Mango, Punt Roma, Casas, Muro... Quan va arribar la crisi i els numeros no marcaven els resultats positius d’exercicis anteriors, van ser els primers en buscar noves ubicacions. Els propietaris dels locals, que havien fet l’agost amb els preus de lloguer, es van mantindre en voler cobrar aquelles quantitats astronomiques que ja no es podien pagar. El resultat es el d’ara, un “cancer” d’establiments tancats que ning vol per posar el seu negoci. Sebastià Cabré President d’Empresaris de Tarragona

FLORENCI NIETO. PIMEC

EL CAMÍ JA HA COMENÇAT

JOAN CORTÉS

actualTARRAGONA Edita: Profesional Edit Tarragona Direcció general: J. Romeu Coordinació: Estudio Roberto Villarreal Textes: Agnès Llorens Nerea Tera Natxo Guinea Direcció seu ACTUAL: Rambla Nova, 38. 1-2A Telefón 977 12 0870 info@actualtarragona.cat Diposit Legal: DL T 1201-2017

l comerç de Tarragona s’ha anat obrint camí al llarg de la història, reclamant un espai i un lloc apropiats que en justícia li pertoquen. Malgrat les grans adversitats ha sabut sobreposar-se, perquè sempre ha fet els deures ben fets. Avui el comerç de proximitat de Tarragona està aprenent, copiant i utilitzant les eines per desenvolupar cada vegada

més el seu paper en aquesta societat, formant part de la ciutat i dels seus valors. Avui el comerç és cultura, història viva, turisme, restauració, tradicions i festes. Una de les grans lluites ha estat esperar els més de 10 anys que ha durat la restauració i transformació del Mercat Central. Una enorme adversitat, perquè el Mercat, que era un gran aliat per al comerç de proximitat, va tancar un bon dia les seves portes i, per més que es va instal·lar una gran carpa (que durant aquest temps ha fet les funcions de Mercat), mai ha estat el mateix. Això ha ocasionat grans danys col·laterals, i tota la zona (la plaça Corsini i els carrers adjacents i propers) s’ha deteriorat. Molts comerços,

amb una gran trajectòria i molts anys al darrere, han hagut de tancar. El Mercat Central és el gran eix al voltant del qual gira una gran part del comerç de la ciutat. Avui la zona torna, afortunadament, a recuperar la vida i l’activitat econòmica que havia perdut. El comerç de la ciutat també ho ha vist així. El comerç tarragoní, com la seva ciutat, és un comerç que batega i contagia la seva ciutadania. No hi ha dubte que l’activitat comercial ha evolucionat, i aquesta evolució és cada vegada més evident i necessària en aquesta societat tan canviant. Els fluxos migratoris han incorporat costums diferents, varietat i riquesa al nostre teixit comercial. Qüestions com la gran crisi financera que hem

patit i la consolidació de les noves tecnologies ens recorden, dia a dia, l’oportunitat i necessitat d’aquest canvi. I no puc deixar de mencionar una altra gran oportunitat per al nostre comerç: els Jocs Mediterranis de 2018. Tarragona té totes les meravelles que qualsevol ciutat voldria tenir. I, per tant, el Mercat Central, els Jocs Mediterranis i altres elements positius que tenim i tindrem, atorguen un valor afegit a aquesta gran i il·lustre Imperial Tàrraco. Un valor afegit que els nostres comerciants sabran aprofitar, ja que el camí cap a l’excel·lència del comerç de Tarragona ja ha començat. *Florenci Nieto és president de PIMEComerç a Tarragona

CADA DIA TOTA L’ACTUALITAT DE LA CIUTAT I DELS BARRIS AL DIGITAL: ENTREVISTES, OPINIONS, INFORMACIÓ DELS NOSTRES LECTORS

actualTARRAGONA.cat

a fons

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

TEMPS DE REACTIVACIÓ ROBERTO VILLARREAL

La remodelació del Mercat Central de Tarragona es va dissenyar per impulsar la vitalitat comercial del cor de la ciutat i donar un salt endavant en una ciutat amb un model econòmic cada vegada més orientat al sector serveis. No obstant això, l’excessiva dilació dels ‘tempos’ d’unes obres inacabables -encara sense finalitzar per complet- han atenuat l’esperat efecte dinamitzador. És més, la transformació dels hàbits de compra -a causa d’una dècada de pols i carrers impracticables- exigeix ara un temps d’aclimatació fins que els consumidors tornin a sentir-se seduïts per les virtuts de la rehabilitació d’aquesta àrea urbana.

eu anys i 47 milions d’euros després de l’inici de les obres del Mercat Central -que continuen a la Plaça Corsini-, 2017 simbolitza el ‘any 0’ d’una nova etapa en què l’enorme edifici, de 22.000 metres quadrats si s’inclouen les 330 places d’aparcament, haurà de mostrar la seva capacitat per dinamitzar el desenvolupament comercial del centre de la ciutat, aquesta “locomotora” que els diferents partits polítics han visualitzat en el nou mercat, un preciós edifici modernista de 1915 convertit en un intens mal de cap durant les tres últimes legislatures. Sense una bola de vidre amb la qual endevinar el futur, la trista realitat és que l’obra

Els clients, després d’un període tan prolongat amb tota la zona inhabilitada per les obres arriben a perdre l’hàbit d’apropar-se a l’àrea del Mercat”

pública més costosa de la història de Tarragona, ideada com a pol estratègic per estimular l’activitat comercial de la ciutat i elevar-la a una altra categoria, de moment només ha mostrat la seva cara més negra, la del tancament de desenes de negocis dels voltants que van trobar la seva tomba en una inacabable dècada d’obres. Un ‘via crucis’, com el va qualificar en el seu dia l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, que va obligar a abaixar la persiana a comerciants de tota condició, nous i de tota la vida, davant la lletania de problemes tècnics, la fallida de la constructora, i especialment la manca de recursos econòmics derivada de la crisi, van alentir l’obra fins a l’exasperació. “L’efecte no ha pogut ser més nociu, ja que els clients, després d’un període de temps tan prolongat, ni més ni menys que deu anys, amb tota la zona inhabilitada per les obres, arriben a perdre l’hàbit d’apropar-se a l’àrea del Mercat”, coincideixen els comerciants consultats per Actual Tarragona. L’energia positiva que insufla una remodelació d’aquesta envergadura s’ha

Les obres d’adequació de la Plaça Corsini permetran en breu el retorn del mercat ambulant. FOTO. R.V.

anat evaporant a eternitzar-se les obres, tot i que l’obertura del nou Mercat Central comença, a poc a poc, a donar els seus primers fruits en forma de noves idees de negoci en carrers adjacents com a Governador González o Reding.

Forta pujada dels lloguers No obstant això, als molts que es van quedar pel camí se sumen ara els que no poden aguantar la pujada del lloguer

dels locals, un efecte col·lateral que es comença a deixar sentir a la zona. Després de suportar una dècada de travessia al desert, els comerciants es queixen que és impossible quadrar els comptes ara que arriba el moment de recollir la recompensa. Els propietaris de locals volen fer caixa ara que el poder d’atracció del Mercat Central ha revaloritzat la zona. Paradoxalment, els lloguers han iniciat una espiral

ascendent abans fins i tot que les obres estiguin totalment finalitzades, ja que travessar la Plaça Corsini i les seves artèries suposa encara una carrera d’obstacles. L’adequat ús d’aquesta plaça en el futur aglutina part de les esperances dels comerciants, que confien en que el retorn del mercat ambulant que actualment col·lapsa la Rambla Nova els tornarà el protagonisme i la centralitat perduda.

a fons

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

IMPROVISACIÓ SENSE ESTRATÈGIA El fort impacte de les marques que integren l’oferta del Parc Central o El Corte Inglés, per no citar les Gavarres, posa de manifest la manca de planificació en el delicat equilibri que requereix el comerç tradicional per guanyar en fortalesa. Malgrat les eternes demandes del sector, Tarragona no ha estat capaç de consensuar un pla estratègic que guiï el desenvolupament d’un model comercial saludable. R.V.

l passat 14 de juny el teixit comercial de Tarragona, i en concret el subsector tèxtil, va viure el seu particular terratrèmol amb l’obertura de la botiga més gran de Primark a Catalun ya, in tegr ada al Parc Central. Uns anys abans s’havia viscut un fenomen semblant, -potser no tan virulent- amb l’arribada d’un altre gegant de H & M.

La presència de Josep Fèlix Ballesteros no va passar desapercebuda en la inauguració. Tot i els 150 llocs de treball directes, el gest va ser molt criticat entre les associacions de comerciants, que no conceben “com la ciutat, després d’anys de reivindicacions”, encara no disposa d’un Pla Estratègic que reguli l’aterratge d’aquestes grans marques, “amb un

enorme impacte”, i s’orienti a l’equilibri amb el comerç tradicional.

Nou conveni amb la Cambra En aquest sentit, l’Ajuntament de Tarragona i la Cambra de Comerç han segellat fa tan sols unes setmanes un conveni de col·laboració per promoure accions de millora en el desenvolupament del comerç

urbà i de proximitat. L’acord preveu col·laborar en el futur Pla Estratègic de Comerç de Tarragona (PECTgn), com a marc de referència comercial de Tarragona. Segons la consellera de Comerç, Elvira Ferrando, “hi ha voluntat ferma per liderar els treballs d’un document de referència sobre el futur comercial de Tarragona”.

A voltes amb el projecte de la ‘Illa Corsini’ El Grup Municipal del Partit Demòcrata (PDeCAT) a l’Ajuntament de Tarragona va impulsar al plenari municipal del passat 17 de novembre una moció perquè el pressupost de l’any vinent inclogui una partida per redactar i executar el projecte ‘Illa Corsini’. En 2016 ja va ser aprovada una moció similar sense cap efecte pràctic a dia d’avui. El projecte Illa Corsini consisteix a millorar l’espai públic i convertir en zona per a vianants (total o parcial) els carrers que envolten el Mercat Central i que formen una ‘illa’ delimitada per la Rambla Nova, els carrers Unió i Gasòmetre; i les avingudes Prat de la Riba i Ramon i Cajal.

Albert Abelló, en la seva condició de portaveu de PDeCAT, expresident de la Cambra de Comerç i empresari amb parada al

la redacció i execució del projecte ‘Illa Corsini’ per tal d’incloure una partida en els pressupostos de l’any vinent que no depengui

Mercat Central, reclama que es dugui a terme un estudi econòmic sobre el cost de

de la venda de patrimoni municipal. “Veïns i veïnes-explica-,

comerciants, restauradors i tots els grups polítics amb representació a l’Ajuntament coincidim amb la necessitat urgent de recuperar aquesta zona del centre de la ciutat”. “La feina no s’acaba inaugurant el Mercat Central, -afegeix- no podem permetre que aquesta zona continuï deteriorant-se; en els darrers anys han tancat nombrosos establiments, locals que formaven part d’aquest eix comercial i que han hagut d’abaixar la persiana... molts d’aquests locals buits generen mala imatge”. Devant de la proposta, l’equip de Govern ha recordat que les mocions són declaracions polítiques, però no amb l’imperatiu de expedients administratius.

Ferrando avança consens amb els operadors del sector per fixar el sistema comercial de Tarragona en els pròxims cin c an ys , amb la mir ada posada en la competitivitat, la modernitat i el lideratge comercial del teixit minorista urbà”.

Escepticisme dels comerciants Les declaracions d’intencions no acaben de convèncer al petit comerç, molt castigat per la fortalesa de les grans superfícies ubicades a la trama urbana, -bàsicament Parc Central i El Corte Inglés-, que han modificat profundament el trànsit de potencials consumidors i l’han desplaçat. Els empresaris no es queixen tant de la presència d’aquests poderosos agents econòmics de la falta de previsió a l’hora de generar eixos comercials atractius “que ajudin a la creació de sinergies i fluxos entre tots dos models”. Per descomptat, no hi ha consulta sobre la ‘salut’ del comerç en la què no sorgeixi la problemàtica de l’aparcament a les zones nobles de Tarragona. Malgrat l’esforç realitzat en aquest sentit i la millora aconseguida, la ciutat està encara a anys llum del model d’èxit de Reus, la capital comercial de referència a la província, a l’hora de facilitar la comoditat de qui s’anima a fer “shopping” als seus carrers.

SI VOLS COL·LABORAR EN EL NOSTRE MITJA DE COMUNICACIÓ, ENVIENS UN MAIL A INFO@ACTUALTARRAGONA.CAT

actualTARRAGONA.cat TOT L’EQUIP DE L’ACTUAL ET VOLEM FELICITAR LES FESTES

a fons L’ESPERANÇA ARRIBA PER VAIXELL

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

Més de 80 comerços del centre i de la Part Alta s’han adherit ja a l’anomenada Zona d’Acolliment de Creueristes (ZAC), coordinada per la Cambra de Comerç de Tarragona. La ciutat espera rebre la temporada vinent 80.000 passatgers arribats en 55 creuers, una bona notícia per espantar el pessimisme. R.V.

n temps rècord, Tarragona s’ha convertit en el segon port de viatgers de Catalunya. Aquesta temporada ha superat totes les expectatives amb 51.390 passatgers, cosa impensable quan fa tres anys amb prou feines s’aconseguien els 2.000. Aquest bocanada d’oxigen no ha passat ni de bon tros desapercebuda al comerç. Segons els càlculs del Port, l’impacte econòmic, -a raó de 120 euros de despesa per als passatgers que fan servir Tarragona com a base i 65 per als que estan en trànsit-, ronda els quatre milions d’euros, de manera que els comerciants han començat a mirar

al mar i prestar atenció a aquest nou canal turístic. Amb inspiració en ciutats amb més experiència com Cartagena i Motril, els creueristes reben un mapa amb les botigues de la ZAC, mentre que els comerciants a s s ociats reben informació sobre l’arribada dels creuers, procedència, edats i idiomes. L a Cambra de Comerç està impulsant la formació en temes clau com impostos (tax free), hàbits horaris o idiomes per aconseguir el màxim retorn, ja que un 49% dels visitants decideixen recórrer la ciutat per lliure, enfront d’un 20% que fan excursions programades.

Costa Cruceros reserva en 2018 el Costa Victoria, amb 700 places més que les 1.700 del Costa NeoRiviera. CEDIDA

TARRAGONA 14 DE DESEMBRE ESPAI CONVENCIONS EL SEMINARI

1 ª JORNADA

INFRAESTRUCTURES QUE TRANSFORMEN LES CIUTATS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: http://www.tarragonasmart.cat/mediterranean-city/1a-jornada-infraestructures info@empresarisdetarragona.cat

Organitzen:

Infraestructures del Transport i transformació urbana en les ciutats intel·ligents. Tecnologies intel·ligents i col·laboratives transformant la prestació de serveis municipals. Study Cases: Ciutats en transformació: Vitoria · Santander · Bilbao · Barcelona .

veu ciutadana

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

ENTREVISTES

‘UNA CIUTAT AMB EL COMERÇ ADORMIT’ El carrer Méndez Núñez és un dels més castigats per la crisi i el elevat preu dels lloguers dels locals. FOTO: R.V.

A LA RECERCA DE NOVES FÓRMULES PER A NOUS TEMPS La pressió de les compres per internet i l’atractiu de les ofertes de les grans superfícies han transformat radicalment els hàbits de consum. Als comerciants de tota la vida no els queda més remei que reinventar-se o morir, ja que les fórmules d’èxit de les botigues físiques d’ahir no serveixen ja en el preàmbul de la tercera dècada del segle XXI. Com sempre, la calidesa en el tracte humà, la professionalitat i l’especialització marquen el camí. R.V,/N.TERA/N. GUINEA

ingú millor que una petita selecció dels comerciants de Tarragona per aportar el seu punt de vista sobre les preguntes que es fa qualsevol consumidor

després de recórrer els carrers del centre de Tarragona i contemplar dotzenes de locals buits. Què opinen de la salut dels seus negocis? Com valoren

JORDI GOMBAU. CASA GOMBAU

la convivència entre el comerç tradicional i els grans del sector? Què canviarien en el model comercial de la ciutat? Considera que l’impacte del

Mercat Central ha complert les expectatives? A què atribueixen els cessaments de negocis de tota la vida en zones emblemàtiques? Cadascun

des de la seva visió personal, els nostres protagonistes aporten en les seves respostes interessants reflexions per encarar el futur amb optimisme.

“Caldria aconseguir que hi hagués més ambient a Tarragona” “El problema del comerç és general, no només a Tarragona. El petit comerç està condemnat a desaparèixer per la compra per internet, l’aparició de les grans superfícies... És una situació molt trista perquè el petit comerç ofereix un tracte més personal i professional que aquell que ofereixen les grans superfícies”. “Els gegants van a la seva amb la seva política -ofereixen producte de temporada, obren més hores al dia, etc…-, a canvi ofereixen una atenció al client

que no és professional, amb dependents que ni tan sols coneixen bé el producte”. “Caldria aconseguir que hi hagués més ambient a Tarragona. Fent tot a l’extraradi, es buida la ciutat. S’han de fer coses a la ciutat per a que no mori el comerç que és el que li dóna vida i llum”. “No es pot estar 10 anys per fer una obra. La gent deixa d’acudir a la zona i s’acostumen a anar a altres llocs. El Mercat Central ha quedat molt maco, però l’Ajuntament ha de fer

activitats per a que la gent torni a aquesta zona que tenia molta vida abans de les obres”. “Hi ha diversos factors que expliquen els locals buits com la davallada de la demanda, la competència deslleial de les grans superfícies i l’augment de la compra per internet. També influeix que els propietaris dels locals tenen poca capacitat per adaptar-se a les noves circumstàncies econòmiques i estan demanant lloguers a preus massa alts, i per aquesta rao els locals es queden buits”.

veu ciutadana

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

NEUS MONTCUSÍ. MADONNA MODA

“Tarragona és una ciutat adormida que necessita més empenta”

“La salut del comerç és millorable. Tarragona és una ciutat adormida que necessita més empenta política per millorar el comerç. Els polítics no s’han volgut implicar prou amb el comerç ni unir-se als

comerciants”. “No hi ha relació com a tal entre el petit i el gran comerç, a no ser que estiguis involucrat a alguna associació conjunta. Ambdós sectors es respecten però hi ha aspectes del gran

que el visitant trobi fàcilment la zona comercial. S’haurien de potenciar certes zones per vitalitzar el comerç i l’Ajuntament no està per la labor. També hi ha el problema important del pàrquing. Hi ha aquesta idea entre els clients de que venir a la ciutat surt molt car”. “El Mercat Central m’encanta. És nou, net i l’atenció al client per part dels botiguers ha millorat en un 100%. Es necessitaria però fer una part lúdica amb activitats pels nens, per exemple, a fora del Mercat. De totes maneres, penso que el resultat final no ha compensat tot el mal que les obres han fet durant aquests anys. Els comerços que han sobreviscut s’han vist afavorits, però molts s’han quedat pel camí i han hagut de tancar. Quan es van fer les

comerç que perjudiquen el petit. Els grans comerços poden fer campanyes amb les que els petits no hi podem competir. Aquesta zona on em trobo és bona però ha estat molt perjudicada pel tancament del Mercat Central i encara falten anys per a que la zona es recuperi. És molt difícil avui en dia obrir un negoci que funcioni perquè fa falta realitzar una inversió d’anys per a atraure i fidelitzar els clients. S’ha de ser molt professional i no és fàcil”. “S’hauria de trobar una solució pel problema de la pujada dels lloguers dels locals comercials. Tarragona té a més el problema de la dispersió. Té un encant de petita ciutat però li manca reordenació, és a dir, que el centre estigui ben senyalitzat per tal d’estructurar la ciutat i

ASSUMPCIÓ CLARAMUNT. EL NEGRITO I LA NEGRITA

XAVIER PAGÉS. CERERIA CASA CORDERET

“La nostra competencia és la venda per internet”

“El problema més aviat és el model comercial”

“El comerç necessita una mica d’ajuda institucional perquè les grans superfícies i les franquícies estan matant el petit comerç, que és la sang d’una ciutat. Els petits comerciants patim les conseqüències: tenen preus

més baixos i més quantitat de feina. També ens fan competència amb els horaris. Ells poden obrir més hores i, encara i així, fer conciliació laboral. Els autònoms no podem competir amb això”. “El problema és més aviat

obres, va faltar programació per a que els comerciants també es poguessin organitzar i ajudar-los així una mica. Molts comerços han patit molt. Tampoc s’ha fet al final al Mercat Central tot el que s’havia promès: accessos, pàrquing, etc”. “L’Ajuntament potencia comerços com Primark i grans superfícies com Parc Central o El Corte Inglés. Amb la seva arribada, es buida i s’empobreix la ciutat. Els petits comerços no tenen prou “pas” de gent. Això passa perquè en potenciar una zona comercial, es perjudica una altra. També ha fet molt de mal la compra per internet i el fet de que els propietaris de locals hagin pujat els lloguers ara que el Mercat Central està arreglat: a zones com el Carrer Reding s’ha arribat a duplicar”.

el model comercial arreu del món. No és un problema endèmic d’una ciutat petita o mitjana en concret. Les grans superfícies gaudeixen d’una sèrie d’exempcions fiscals que no són justes pels petits comerços. Suposen una competència ferotge. S’haurien de canviar les lleis fiscals per solucionar el problema”. “El Mercat Central a nosaltres no ens afecta en absolut. Estem en un altre ordre de coses. La meva botiga es troba al “poble” de Tarragona.

“Està sent un any molt difícil per al petit comerç. Els grans del sector sempre seran competència per a nosaltres. Ells tenen unes certes avantatges però també pateixen quan les coses no van bé. Quan rebem els uns, també reben els altres”. “Crec que seria important que es fessin més activitats culturals i lúdiques a zones més properes al centre per tal

d’atraure clients”. “Penso que encara falten uns dos o tres anys per a poder valorar els resultats del impacte del Mercat. És massa aviat encara per a poder-ho dir”. “Els negocis comporten moltes despeses, són molt cars de mantenir i per això venen tants cessaments. A més, avui en dia hi ha molta competència com la venda per internet, per exemple”.

família

AUDITORI DIPUTACIÓ Fem créixer l’aventura

col·labora:

www.dipta.cat/cinemaenfamilia

Venda d'entrades a l'Auditori Diputació des de les 16 h del mateix dia de la projecció

del 5 de novembre de 2017 al 25 de febrer de 2018 Els diumenges a les 17.00 h

veu ciutadana

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

RICARD ESPINOSA. LLIBRERIA LA CAPONA

“És una salut precària. Veiem comerços que tanquen, i els que obren no són de tanta qualitat com els que tanquen. Aquests nous negocis duren poquíssim, ja que veus que els obren per intentar-ho,

però la majoria de vegades acaben tancant. Una vegada va ser el ‘compro or’, després els cigarrets electrònics, els gelats de iogurt, i ara les perruqueries de cinc euros, etc...” “Al comerç tradicional li falta un relleu generacional. És un treball molt sacrificat, que li dediques moltes hores, treballes els dissabtes… És, en definitiva, bastant esclau, entre cometes. I clar, en comerços de persones individuals, has de fer moltíssimes hores perquè et surtin els números. Això és completament diferent a les grans cadenes, on tens

“Al comerç li falta el relleu generacional” diversos treballadors als quals se’ls paga un sou relativament baix i un altre tipus d’horaris” “Les grans cadenes fan la guerra pel seu compte. Com que tenen més armes, més modernes i més grans, doncs dominen una mica el mercat: marquen territori, intenten obrir més hores que ningú, els festius, etc. Si pretens seguirlos el ritme, amb la llengua fora, doncs no vius” “Està canviant moltíssim l’hàbit de compra: la gent jove ja no es passa tant per les tendes, en part pel comerç

DANI BERNAT. LA BOTIGA DEL CABELL

electrònic, i això ho acabarem pagant a la llarga, i les ciutats es veuran més fosques. És curiós, això sí, que és l’època en la qual els joves escriuen més que mai, amb els mòbils, i quan es llegeix menys” “Nosaltres el fet de tenir els carrers tallats del Mercat Central sí que ho notem. Però bé, caldrà veure quan estigui la plaça Corsini acabada, que circuli la gent. És important que estigui el Mercat, que sigui dinàmic i que funcioni, però que estigui tot obert i que no hi hagi barreres ni tanques pel

MARÍA MENDEZ. CAN DOMÈNECH

“Treballem per esdevenir un comerç de qualitat”

“Tarragona és un reflex fidel de l’impacte que va patir en l’ultima crisi econòmica esdevinguda. Va tenir especial repercussió a la capital, on molts comerços de tota la vida malauradament han tancat i d’altres encara dubten si ferho. Però malgrat la situació viscuda aqui, nous comerços

estan obrint i d’altres es transformen per adaptar-se als nous temps, així que veig una bona salut del comerç però amb un ampli recorregut de millora”. “Des del meu punt de vista la competència comercial a quansevol sector sempre és saludable i precursora de negocis i comerços de qualitat, així que penso que és bona, però sempre i quan sigui lleial i amb les mateixes normes de joc: horaris, dies d’obertura i altres factors són importants per tal de fer possible la convivència entre els diferents models de comerç instal·lats a Tarragona”. “En els últims anys s’està tractant de dinamitzar molt a través d’associacions comercials l’activitat dels centres neuràlgics de la ciutat. L’associació que podríem destacar avui per avui és La Via T. Des-de La Via T

s’està treballant molt per tal d’aconseguir que tots anem en una mateixa direcció i treballem per esdevenir un comerç efectiu i de qualitat. Això és una feina que hem d’agrair a Salva Minguella, president de La Via T, i a tot el seu equip; la formació i suport dels petits comerços de proximitat que nodreixen la ciutat és el que els pot donar més força per acabar de sortir d’una dinàmica complicada”. “Després del grandíssim retard que ha patit, la sensació que dóna és que el Mercat Central no ha complert del tot amb les expectatives depositades. però cal recordar que sempre ha sigut un del punts neuràlgics més importants de la ciutat, i així serà en el futur; en un màxim de dos anys veig la zona del mercat i carrers colindants, amb tanta força com tenien abans o més.

JOSEP MARIA JUAN BIOSCA. PIRINEUS TRES

“L’especialització és el futur”

“El comerç de Tarragona, com la resta del comerç nacional, està bastant tocat últimament, i a més, nosaltres a la zona del Mercat hem sofert deu anys d’obres amb la remodelació” “Jo penso que les botigues que han subsistit han anat a buscar una especialització, i crec que això és el futur. Si anem tots a vendre de tot, anem malament. El canvi de model comercial és problemàtic... L’administració hauria d’implicar-se més amb els comerciants, perquè al cap i a la fi paguem els nostres impostos, i això ho han de tenir en compte” “L’obertura del Mercat va complir les expectatives el primer mes, que va ser una cosa fora de sèrie. Vaig fer

unes declaracions a diversos mitjans dient que les vendes havien pujat molt i era veritat. Però clar, quan es va publicar, ja no era aquesta la veritat. Va ser un autèntic boom, suposo que pel boca a orella de la gent, però hem de saber que no estan acabades les obres, i van deu anys. Quan acabin la plaça Corsini en seran ja gairebé onze”. “Hi ha un factor que està passant al revés que al 2007: al voltant del Mercat Central, tot era barat, la gent tenia diners; en arribar la recessió, els propietaris dels locals deien ‘quan obri el Mercat ens farem d’or’, i no han tingut paciència. Crec que s’han equivocat. Prefereixo tenir un local llogat per 1.500 euros, que tenir-ho

mig. Nosaltres ho notarem”. “La falta de relleu generacional, com he dit, és important de cara al fet que el comerç de tota la vida tanqui: no tenir algú darrere que vulgui continuar l’activitat. Els preus dels lloguers estan en molts casos una mica bojos i fan que el negoci no sigui rendible, també. Nosaltres, particularment, a part d’intentar treballar tan bé com sigui possible, intentem no estirar més el braç que la màniga... no tornar-te boig i controlar molt les despeses”.

tancat esperant llogar-lo per 3.000. I aquí hi ha diversos locals així”. “El comerç ha canviat molt, moltíssim, des que jo vaig obrir el meu establiment fa 40 anys; a Tarragona hi havia unes 3035 botigues amb cert nom, i del meu sector unes quatre. Crec que la majoria d’aquests establiments no han sabut adaptar-se als nous temps.”

“ Pa r t d e l a c u l p a q u e e l comerç vagi malament és de l’Ajuntament, perquè no recolza en res. Tothom marxa fora de Tarragona i el centre cada vegada està més mort. Així que anem malament.

quan et poso un pollastre, un conill, o un cabrit, a la bàscula veus el que pesa. Tu t’has fixat en el que compres? El 90% no es fixa en el que està comprant”. “A Apodaca i Unió el que els ha afectat ha estat el tancar el pas a nivell. Aquest era una dels principals carrers de Tarragona, que portava des del Port fins a la Catedral. Ha estat tancar el pas i aquest carrer ha quedat mort, perquè surt pel Parc Central. Per aquí passava tothom, i ara ja no”. “Vaig tenir l’oportunitat d’obrir una parada en el Mercat fa uns trenta anys, i ho vaig rebutjar. Prefereixo ser lliure i portar el negoci com vull; obrir, tancar... no m’agrada que em controlin ni que em manin, no és la meva vida. No ho trobo bé”. “Un mercat és un mercat: és a

“La regeneració familar al comerç s’està perdent” Aquesta zona va a menys, i no els importa”. “Per a mi el millor comerç, i no és perquè ho tingui jo, és el del dia a dia i el personalitzat. A mi m’agrada anar a un lloc i dir ‘hola, què tal, com estàs’. Jo sóc de les antigues. Però hi ha molta joventut avui dia a la qual li agrada el comerç petit, perquè quan venen ja saben el que volen: ‘carn per a brou’, o bistec, ‘què em recomanes’, ‘això i això’; ja no et pregunten la peça que els dónes, perquè et donen la seva confiança”. .“Si van a una gran superfície, no saben el que compren. Aquest gran comerç té molt màrqueting, i la gent no s’adona. Ells compren una safata de carn i consideren que hi ha un quilo: i no, mai no hi ha un quilo, però en això no es fixen. I clar, quan venen aquí diuen que és molt car, i no. Jo

dir, tenim un Mercat Central l’horari del qual el marca el Mercadona. Si vols anar al súper, vés a l’horari del súper; si vols anar al mercat, vés a l’horari del Mercat. I diran que no hi ha vida, que està molt fosc... doncs que hi posin més llums. Perquè les hores que els paradistas fan allí, a quin preu els surt? Ha ajudat a obrir comerç la reobertura? Doncs sí, però, quants s’han arruïnat en el camí?”. “Una de les coses que ha portat al tancament de comerços tradicionals han estat els lloguers, perquè els amos no volen abaixar-los.” “El negoci tradicional familiar s’està perdent. El nostre ho és, i funciona. Quan els alumnes són bons, com és el nostre cas, funciona, als clients els agrada el tracte familiar”.

veu ciutadana

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

IÑIGO ROSELL. TARRACO SUITES

“Volem que el turista gaudeixi d’una experiencia completa de ciutat” L’empresa d’apartaments turístics estableix sinergies amb restauradors, comerços i oci a través d’una targeta solidària Iniciativa empresarial adreçada a convertir la ciutat de Tarragona en destinació turística i comercial els 365 dies de l’any. L’empresa d’apartaments turístics TarragonaSuites, filial del Grupo Rosell que gestiona més de 70 allotjaments a la capital tarragonina, ja fa mesos que té creada una xarxa d’establiments recomanats per tal que els turistes que visiten la ciutat gaudeixin al màxim de la seva estada, l’allarguin diversos dies i tinguin al seu abast les millors opcions gastronòmiques, comercials i d’oci. L’acció es diu TarragonaSuites Recommended i hi ha adherits uns 40 establiments de la ciutat dels sectors de la restauració, el comerç, l’oci i l’entreteniment, la cultura i l’esport. Tot plegat conforma una oferta integral per al turista que, segons el Grupo Rosell, contribueix a potenciar la marca Tarragona. Durant aquest 2017 els turistes allotjats als apartaments de

TarragonaSuites han gaudit d’un seguit d’avantatges a una quarantena d’establiments de la ciutat. En el moment d’arribar, els hostes de l’empresa d’apartaments turístics reben un mapa amb la ubicació dels «recommended», així com una targeta acreditativa que els permet gaudir d’un tracte especial en aquells restaurants, comerços i serveis d’oci adherits a aquesta iniciativa innovadora. Entre els establiments que conformen aquesta xarxa hi ha reconeguts restaurants i cafeteries, botigues i establiments d’oci, cultura i entreteniment. Aquests ofereixen un tracte diferencial als clients que venen per recomanació de TarragonaSuites, sempre buscant que l’experiència del turista sigui positiva al llarg de tota l’estada a la capital tarragonina. En els primers dos anys de funcionament de TarragonaSuites han passat pels seus apartaments unes 10.000 persones d’una seixantena de nacionalitats d’arreu del món. L’objectiu amb aquesta iniciativa de treball

en xarxa és que Tarragona consolidi els seus atractius com a ciutat. A més l’acció té una finalitat solidària, ja que cada targeta RECOMMENDED té un cost de 2 euros que paga el client de TarragonaSuites. Tota la recaptació de la venda d’aquestes targetes es destina a causes solidàries. Aquest 2017 l’ajut anirà per a la delegació tarragonina d’Afanoc, entitat de suport a famílies amb infants amb càncer. L’estiu passat van posar en marxa aquesta iniciativa Recommended en col·laboració amb empresaris del comerç, la cultura i la restauració de la ciutat. I ha estat un èxit. Què es busca amb aquesta xarxa de recomanats? Primer que res, volem que el turista gaudeixi al màxim de la seva estada a la ciutat. Que tingui bones experiències i s’emporti un bon record cap a casa. Tarragona és una ciutat que ofereix molt més que sol i platja i, si tots els sectors unim esforços, podem fer-la més atractiva i aprofitar el nostre

potencial com a destinació. Comerç i turisme han d’anar de la mà. Accions com aquesta contribueixen a cosir el sector del comerç i del turisme i ajuden a potenciar la marca Tarragona.

aquest sentit, cal destacar la predisposició i la voluntat dels establiments adherits a treballar plegats i a aplicar una manera de funcionar que ens beneficia a tots.

Quin criteri s’ha seguit a l’hora d’escollir els establiments? Primer hem valorat la seva qualitat. Hem creat una xarxa d’establiments comercials i de restauració que es complementen entre ells per tal que el turista visqui una successió continuada d’experiències positives. En

Perquè només a Tarragona ciutat? La nostra visió és potenciar la ciutat de Tarragona com a destinació que va més enllà de l’oferta de sol i platja. Creiem en el potencial de la ciutat i en la gent emprenedora. Tarragona, per la seva àmplia oferta, ha de liderar la desestacionalització del turisme al territori.

CARLOS LEGAZ. FOTOGRAFIA LEGAZ

“L’adaptació als nous temps d’internet és bàsic”

“La salut del comerç està una mica tocada, indubtablement. Sobretot el que és el comerç tradicional. Les cadenes van ser un altre format de vendes que va aparèixer fa temps

i va complicar les coses. El problema s’ha complicat encara més amb la venda per internet; està absorbint molt mercat, tant nostre com de les grans cadenes.

JORDI FIGUERES. MINIMUM “El comerç no està a la UVI però està passant moments dolents. Esperem que això no acabi en ‘defunció’. Els hàbits de compra canvien i s’ha anat trencant la trama urbana consolidada que fa que la gent passegi pel centre de la ciutat. Les gran superfícies han desplaçat la gent. Per solucionar-ho els clients necessitarien més facilitats d’aparcament i que l cost no fos tan alt. A Madrid, per exemple, els caps de setmana es talla la circulació el centre

per fer activitats per a la joventut com partits de futbol al carrer i això fa que els pares es quedin al centre de la ciutat i, per tant, que el comerç sigui més actiu i estiguin els comerços oberts”. “El peix gran de tota la vida s’ha menjat el petit. Els gegants del sector intenten captar clients dels petits comerços per a que desapareguin. No tenen escrúpols en aquest sentit”. “A Tarragona el mercat ambulant ha acabat ocupant

“Al centre, la supervivència del comerç passa per l’especialització. A les cadenes o a internet trobes uns productes, però no és el mateix que te’ls expliquin i te’ls ensenyin. I als barris, que és un altre tipus diferent de comerç, és una qüestió de proximitat: aconseguir fer partícip al client del barri del propi comerç a força de donar-li tot el servei que necessita; aconseguir que entre comerç i clientela del barri hi hagi més conversa... una unificació”. “El producte del centre

és el producte de cadenes i franquícies, mentre que el de barri és producte de proximitat. El client pot ser el mateix, però el comerç és diferent. Antigament tots els clients eren clients de petit i mitjà comerç. Això ha canviat radicalment en venir les cadenes, les grans superfícies i últimament Amazon, Ebay i tota la venda per internet. Abans els propis comerços érem grans clients els uns dels altres” “Els comerços estan tancant per tres raons: primer, amb

“Els clients necessiten més facilitats d’aparcament” una zona desproporcionada a la Rambla. Esperem que a principis de gener això s’arregli i el ‘mercadillo’ torni al seu lloc. Jo diria que l’impacte del Mercat Central està al 50%. Falta que el mercat ambulant torni a Corsini, davant del Mercat, per portar més ambient a la zona, el que beneficia al petit comerç de l’àrea”.

“Els n egocis h an per dut rendibilitat. Si els comerços no donen prou benefici, obrir un negoci és tirar temps i diners. Això també va en detriment de la creació de llocs de treball. Les grans superfícies són majoritàriament negocis d’autoservei i això fa que disminueixi la contractació i per tant que s’empobreixi la ciutat”.

la liberalització dels preus, a les zones més cèntriques el preu del lloguer s’ha disparat i hi ha molt comerç tradicional que no pot fer front a aquests costos; el segon, l’absència de relleu generacional, ja que antigament els fills continuaven el negoci familiar i ara ja no. I el tercer és, òbviament, la crisi, molts comerços no s’han adaptat als nous temps. En el meu cas, els meus fills continuen i per això hem reestructurat tot el negoci, ja que hem hagut d’adaptarnos a la fotografia digital”.

els experts

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

MERIXELL PERPIÑA. COMERCIANT I DIRECTORA DE L’INSTITUT SUPERIOR D’ESTUDIS DEL COMERÇ “KOMERCIUM”

‘HEM D’ HUMANITZAR EL PETIT COMERÇ’ Llicenciada en Químiques, des que té ús de raó ha respirat la vena comercial de la seva família, que va regentar a la Plaça del Mercadal de Reus un d’aquells antics negocis de tota la vida vinculats a la moda, la sastreria i el tèxtil. El 2005, després d’uns anys ajudant a la botiga familiar -ja havia tancat la seva etapa al sector químic- va obrir la seva primera franquícia de la marca Bóvoli. Dos anys després va repetir l’experiència a Tarragona -avui al carrer Sant Agustí- i el 2011 al Parc Central, botiga actualment traspassada a mans de la central de la marca. R.V. Com neix l’Institut Komercium? La inquietud em venia de molt enrere, sempre he estat molt involucrada i implicada amb la ciutat a través de la Unió de Botiguers. Des de fa anys participava com a docent en programes de formació comercial lligats a l’Ajuntament o al Servei d’Ocupació. Vam veure que hi havia una necessitat real de professionalització i millora del teixit comercial, i poc a poc va anar prenent forma aquest nervi que jo tenia de generar eines per ajudar a modernitzar el meu sector. Per què un Institut privat? Entenem que és la fórmula més eficaç. En el seu moment es va pensar que naixés integrat a la plataforma de Mas Carandell, però finalment va quallar una estructura privada que, això sí, té el suport d’Unió de Botiguers, Tomb de Reus o Mas Carandell, entre altres institucions i associacions. Quines mancances detecten a través de la seva tasca formativa? D’allò més variat. Des d’aparadors obsolets i d’una altra època, fins a la disposició de l’interior, que en molts casos impedeix que el client circuli com m’interessaria. Es requereix també la professionalització dels equips, no és cert que tothom pugui treballar en el comerç o en la restauració, almenys no sense una formació prèvia que permeti al treballador sentir-se orgullós de fer bé la seva tasca. Ens demanen també assessorament en

tècniques de venda i en eines de gestió d’equips comercials, que permetin mesurar la seva productivitat. I l’estratègia digital? L’habitual és un buit total, sense cap tipus d’estratègia en el posicionament als canals digitals. No es tracta que tots els negocis tinguin la seva botiga on line, que és com crear una segona botiga paral·lela, amb el seu aparador digital -complicat de gestionar-, la seva logística pròpia, i personal preparat i capacitat. El comerç electrònic requereix equip humà i finançament. Si disposes d’això, endavant. Si no, millor no embolicar-se. No sempre les plataformes com Amazon funcionen, doncs acaben perduts en l’última pàgina i sense cap visibilitat. Què recomanen, per tant? És relativament senzill habilitar un canal de comunicació amb els clients on destacar tots els avantatges que trobaran si vénen a veure’t. Hi ha múltiples negocis (estètica, alimentació ...) amb molt a explicar sobre les diferències de servei respecte a un supermercat. De vegades aquestes qüestions no es poden comentar in situ, perquè estàs atenent, però si en un blog, a les xarxes socials, o en un web. Com es pot combatre la comoditat de comprar des del sofà de casa? Potenciant el que és impossible trobar en la compra virtual, que és la part humana, un valor que no pot arribar per internet, per exemple el consell d’un bon professional que assessori i

que decantarà la balança en la teva experiència de compra. Per això és tan important professionalitzar les persones que tracten al client, perquè puguin posar en valor el servei. Per exemple, jo que sóc una apassionada de la fotografia, no és el mateix comprar un objectiu per internet que a la botiga de confiança, on t’ho expliquen tot i fins i tot t’ofereixen unes classes. Passa el mateix en la moda, no es pot valorar igual un establiment en el qual vas tu sol 30 vegades al provador, que si tens una persona que t’acompanya, que entén d’estilisme, que coneix els teus gustos i t’assessora. Segueix sent l’especialització un bon antídot? L’especialització, amb productes i serveis difícils de trobar en els canals digitals o en les grans superfícies, i la qualitat, entesa no només com gamma de producte sinó de servei, assessorament, en cas de reclamació ... són absolutament clau per posar en valor la botiga física. Per què aquesta mala fama de Tarragona pel que fa al tracte al client? És cert que succeeix en poblacions com Tarragona o Tortosa, que no posen tanta cura com a Reus, per exemple, on el tracte està més treballat pels segles de tradició comercial. És difícil que això canviï si no es treballa en la dignificació de l’ofici, que ha de derrotar enemics com els problemes d’horaris, que encara no permeten conciliar la vida laboral i familiar en un món

femení, com és el comercial, amb un percentatge altíssim de dones. Això fa que, quan poden, marxin a altres sectors. També hi ha altres factors, com l’excessiva rotació derivada del calendari de campanyes

de planificar com enganxar a aquests visitants. No pot ser que russos, francesos, holandesos ..., que per les seves costums pràcticament no paren a dinar al migdia, estiguin deambulant sense saber on anar. Cal pedagogia, informació i capacitat d’adaptació. No pot ser això de ‘si obro no em surten els números’ ... Primer cal invertir i creure, i això no ho fan les regidories.

S’ha de potenciar tot el que és impossible trobar en la compra virtual, com és la part més humana”

Sí tenen la responsabilitat de les polítiques de promoció... Per descomptat, després cal examinar com repercuteixen en els comerços les promocions de la ciutat. A vegades pots omplir la ciutat i no omplir els comerços. Cal anàlisi i valoració; a nosaltres no ens pregunten, així que m’agradaria saber com valoren l’impacte de cada acció.

comercials, o els baixos salaris a empleats amb escassa qualificació ... De nou tornem a la inversió en formació com a punt de partida. Alguna idea sobre això? Estem dissenyant borses de personal per a puntes de treball. Ja no serveix contractar persones que no tenen ni idea, perquè després el servei se’n ressent. Creiem molt interessant disposar d’aquesta borsa, pròpia, específica i ben segmentada, per al comerç, perquè ens trobem amb que la gent demana personal i no sap on buscar. Els comerciants acostumen a queixar-se de la falta de suport institucional... L’Ajuntament depèn, al final, de les persones. En l’aspecte de la promoció, hem tingut èpoques bones i altres no tant. Tant a Reus com a Tarragona es donen puntes brutals de turisme entre maig i setembre, i hem

Com està la convivència del petit comerç amb les grans superfícies? Els grans centres comercials, amb les seves franquícies, sempre tindran la seva demanda, de manera que cal aprendre a coexistir. Hi ha dos tipus totalment diferenciats de “target”, el de proximitat, a qui li agrada un tracte proper, i el de centre comercial, molt més anònim. Al meu parer, està bé que es combinin les dues ofertes, però crec que s’haurien d’implicar més amb la ciutat, tant me fa Tarragona, que Reus, que Barcelona ... les matrius estan fora i no es gestiona des d’aquí. I l’Ajuntament sí hauria de millorar les trames urbanes per crear eixos comercials que s’alimentin mútuament.

SI VOLS COL·LABORAR EN EL NOSTRE MITJA DE COMUNICACIÓ, ENVIENS UN MAIL A INFO@ACTUALTARRAGONA.CAT

actualTARRAGONA.cat ENS POTS LLEGIR CADA DIA, AMB NOTICIES D’ACTUALITAT DE LA CIUTAT

empreses

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

TRUQUE´NS, ENS OCUPAREM DE TOT

ESTAS CANSADA D’ENSENYAR CASA TEVA O BUSCAR EL PIS QUE VOLS?

977 120 870 UN NOU CONCEPTE IMMOBILIARI ARRIBA A TARRAGONA

WWW.EIXGESTIO.COM TRACTE MOLT PERSONALITZAT ORGANITZEM OPEN HOUSE PREPAREM DISSENYS QUE MILLORIN LES OPCIONS

ET PROPOSEM UN COMPROMIS DE 2 MESOS

CONFIA EN NOSALTRES, T’AJUDAREM XALET VENDA BOSCOS

PIS VENDA PRESIDENT COMPANYS

OPORTUNITAT 250.000 €

395.000 €

PIS LLOGUER RAMBLA NOVA 32

850 €

LOCAL AV. CATALUNYA

VENDA O LLOGUER

RAMBLA NOVA 38, 1 er. 43004 TARRAGONA. INFO@EIXGESTIO.COM

‘NACE FARMAGOOD PARAFARMACIAS’ A partir de este mes de noviembre nació en Tarragona una nueva enseña en el sector del cuidado de la salud , FARMAGOOD , de las manos de dos emprendedoras Sebi Valverde y Eva Escoda , ambas con una dilatada experiencia en salud y finanzas , han decidido darle un vuelco a un sector que necesita renovarse. Según Eva , “los consumidores actuales necesitan calidad , servicio y buenos precios pero los canales de conexión entre el mundo real y el virtual deben estar correctamente alineados para cumplir las expectativas de salud actual”. Con el slogan “Calidad farmacéutica a buen precio” FARMAGOOD se marca su visión , hacer que la gente se sienta bien. FARMAGOOD desde sus inicios tiene la misión clara para sus futuros clientes: -Ayudar a mejorar su salud -Ayudar a prevenir -Ayudar a recuperar en los periodos de convalecencia -Ayudar en los primeros síntomas Estos servicios se basan para FARMAGOOD en minimizar el uso masivo de medicamentos y orientar la venta con suplementos , productos dietéticos , productos sanitarios , fitoterapia y dermocosméticos naturales ,

siempre bajo consejo profesional y respetando las directrices que provengan del médico. FARMAGOOD es un concepto de franquicia orientada a un servicio de PARAFARMACIA , moderno , nuestros puntos de venta , son a la vez showrooms para conocer , tocar , informarse o probar los productos , nuestra presencia en internet se complementará perfectamente con los hábitos de los consumidores actuales que buscan información , buen precio , transparencia y una experiencia de compra. Queremos que las marcas de calidad farmacéutica estén más accesibles a los consumidores , en FARMAGOOD vamos a trabajar para ofrecer buenas promociones , premiar las compras grupales o aplicar descuentos instantáneos , todo ello usando las redes sociales para llegar a conectar con el público. Sebi comenta que “nuestras

tiendas de FARMAGOOD PARAFARMACIA & SHOWROOM juegan un papel importante en la estrategia , espacios pequeños en zonas de mucho paso , pero milimétricamente diseñados para ofrecer los mejores productos del mercado , una distribución por categorías de interés para los consumidores , queremos que al entrar en FARMAGOOD localizar el área de interés sea rápido e intuitivo , debemos facilitar la decisión de compra y por supuesto que nuestro personal bien formado sea muy proactivo , hay que dar servicio”. FARMAGOOD abre su primer punto de venta en el centro de Tarragona y tiene un plan de expansión a 5 años para seguir abriendo puntos de venta a nivel nacional y difundir un modelo de Smart Investment que sea sostenible para futuros pequeños inversores.

CUPON

DESCUENTO 5% Dto automático en tu compra presentando este cupón. O introduciendo el código promocional la palabra TA R R ACO a l h a ce r t u compra online. www.farmagood.shop Rambla Vella, 20. Tarragona

977857151

la taula rodona

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

‘TEMPESTA’ PERFECTA LA SALUT DEL PETIT I MITJÀ COMERÇ URBÀ, A DEBAT En una conjuntura en la que pateixen “fins als que ho fan molt bé”, com és el cas de Barcelona, el comerç de proximitat de Tarragona somia en veu alta i dibuixa una ciutat capaç de generar pols d’atracció per als clients. El nou entorn del Mercat Central, la recuperació del Banc d’Espanya o una programació cultural adequada per donar vida als carrers són alguns dels aspectes clau per enfortir el teixit comercial local. “No cal inventar res; Tarragona té prou atractiu com per fer una selecció de bones pràctiques i copiar-les aquí “, sintetitzen. R.VILLARREAL

alvador Minguella, comerciant i president de ‘La Via T’, Tomeu Fullana, propietari de la coneguda cadena d’òptiques,, Lluís Gombau, estanquer i membre d’una coneguda família de comerciants de l’entorn del carrer Canyelles, Ferran Milà, president de la Confederació d’Empresaris de Comerç i de Serveis de les comarques de

El futur requereix que les Administracions confien en el petit comerç i li concedeixin el valor que té, no només com activitat econòmica sinò també com a element de dinamització i cohesió social” Tarragona (CECOSECT), i Sergi Albarrán, empresari i membre de la Confederació de Comerç de Catalunya, van atendre la

crida de Actual Tarragona per debatre cara a cara sobre la ‘salut’ del comerç tradicional a Tarragona. Ni Parc Central ni El Corte Inglés han volgut estar presents en aquesta taula rodona.

El valor d’un teixit comercial sa Els invitats parteixen de l’evidència de que el centre de Tarragona s’està buidant i el despoblament comercial, -atribuïble a la crisi, a les jubilacions, a l’impacte de internet, als lloguers o l’augment de grans centres comercials-, és notori. Sergi Albarran qualifica el còctel com una “tempesta perfecta” que en algunes ciutats ha impulsat l’especialització i ha generat un major equilibri: “No és el cas de Tarragona, on molts s’han vist obligats a tancar i els propietaris dels locals han aprofitat per pujar preus a l’espera d’alguna franquícia “. Des de la seva experiència, Ferran Milà estima que als comerços que han sobreviscut “caldria donar-los una medalla ... fa deu anys semblava que en s tor n àvem a pr ojectar comercialment, però des de llavors hem patit un total disbarat; els que queden són

Sergi Albarran critica la pujada dels preus del lloguer dels locals.

els que havien aconseguit un patrimoni sanejat; els que depenien de pòlisses han caigut tots “. Segons el parer dels participants a la taula rodona, el primer pas per afrontar el futur requereix que les Administracions creen en el petit comerç i li concedeixin el valor que té, “no només com activitat econòmica, sinó també com element de dinamització i cohesió social“.

Ciutats ‘clonades’ “El centre comercial de les ciutats tendeix a ser una còpia estandarditzada -raona Salvador Miguella-,

Els representants del comerç van reflexionar sobre els greus problemes que pateix e

ELS INVITATS

La crisi, la manca de relleu generacional, l’impacte d’internet, el elevat preu dels lloguers i l’augment del pés dels grans centres comercials incideixen sobre el despoblament comercial” hem d’aconseguir un ADN propi de Tarragona, amb un plus diferencial que ens distingeixi d’altres, i és veritat que l’Ajuntament pot fer més, per exemple amb una millor coordinació entre les àrees de Comerç (PSC) i Turisme (PP), però també cal autocrítica, perquè hi ha botigues que no han evolucionat en 30 anys “. El seu discurs està en la mateixa línia que el de Tomeu Fullana, que considera que el comerç tr adicion al, en general, “està en problemes

Sergi Albarran.

´ Salva Minguella.

EMPRESARIS DE TARRAGONA

LA VIA T

“Molts comerciants s’han vist obligats a tancar i els propietaris dels locals han aprofitat per pujar preus a l’espera d’alguna franquícia”

“L’Ajuntament pot fer més, pero també cal més autocrítica, perquè hi ha botigues que no han evolucionat en 30 anys”

“Es paga l’autobús als jubilats, però no, per exemple, als clientes dels càmpings per aproparse al comerç de la ciutat”

“Cal crear un urbanisme intel.ligent que ajudi a la consolidació d’eixos comercials; no s’ha fet en molt de temps”

la taula rodona

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017 que s’agreugen de forma particular a Tarragona”. “Ens falta atractiu per seduir a la gent, al Mercat Central no està com hauria d’estar i el Parc Central, que és una temible competència, cau massa lluny”.

El ‘vot’ de consum Fullana introdueix un argument molt interessant sobre la decisió de consum dels tarragonins: “La gent no és molt conscient de la funció del comerç de proximitat; amb el teu vot de consum estàs decidint que aquests diners reinverteixi a la teva ciutat o no “. “L’últim acte de democràcia no és votar, sinó comprar... el consumidor decideix on i com s’inverteix, és a dir, decideixes sobre el treball precari, sobre els proveïdors i també sobre l’impacte dels beneficis”, resumeix Sergi Albarran.

L’últim acte de democràcia no és votar, sinó comprar... el consumidor decideix sobre el treball precari, els proveïdors i també sobre l’impacte dels beneficis” Referent a això, Lluis Gombau subratlla els efectes perniciosos del comerç electrònic, “amb gent que va deu vegades a la botiga per tenir el producte a la mà i que finalment compra per internet per estalviar-se 30 euros; crec que ignoren el mal que estan fent, que al final es tradueix en carrers buits, amb poca il·luminació i problemes d’inseguretat“. Precisament per suavitzar una conjuntura

el seu sector. FOTOS: MARSEL

Ferran Milà.

Lluis Gombau.

CECOSECT

ESTANC GOMBAU

“Els comerciants que queden són els que havien aconseguit un patrimoni sanejat; els que depenien de pòlisses han caigut tots“

“Hi ha gent que va deu vegades a la botiga per tenir el producte en la mà i finalment compra per internet per estalviar-se 30 euros”

”Pàrquing, horaris i neteja són tres vectors clau per prendre un nou impuls”

“El comerç local necessita una mica d’ajuda i suport mitjançant un pla estratègic”

singularment adversa, Gombau demana “una mica d’ajuda i suport mitjançant un pla estratègic que protegeixi el comerç local”. Aquesta vella reivindicació inclumplida d’un pla d’usos comercials “no és tan complicada de fer ... es tractaria de fixar necessitats i, a partir d’aquí, marcar què es pot i què no es pot, amb ajudes i facilitats municipals per al que cal “, explica Albarran.

Parking, horaris i neteja Ferran Milà, completament d’acord en la necessitat d’un full de ruta “a molts anys vista per evitar improvisacions”, cita tres vectors clau per transformar la vitalitat comercial de la ciutat: “El primer és el pàrquing, que es pugui aparcar a tots els aparcaments a un preu low cost; el segon són els horaris, d i s s e n ya t s p e n s a n t e n l a comoditat del consumidor; i el tercer, la neteja i la conservació dels carrers “. Des de La Via T, Salvador Minguella reclama també la capacitat de crear un urbanisme intel·ligent, que ajudi a la consolidació d’eixos comercials “a través del disseny de les voreres, la il·luminació i les zones semipeatonals ... a Tarragona no s’ha fet urbanisme comercial en molt temps“. Els nostres experts destaquen també que no existeix a la comarca de Tarragona una “fidelitat” semblant a la que sí que ha aconseguit Reus i tampoc s’estimula de cap manera: “La gent de Creixell reflexiona Fullana- no ve a Tarragona de compres, ni tan sols des dels nostres càmpings; falta aquest vincle humà d’anar a comprar perquè els conec i els deixo els meus diners per una questió de fidelitat“. “Es paga l’autobús als jubilats, per exemple, però no als clients dels càmpings; ja és hora de pensar en campanyes d’aquest tipus “, demana Sergi Albarran.

Tomeu Fullana.

ÒPTICA FULLANA

“Amb el teu vot de consum estàs decidint que aquests diners reverteixi a la teva ciutat o no“ ”Falta aquest vincle humà d’anar a comprar amb fidelitat perquè els conec i els deixo els meus diners” El president de La Via T reclama un ADN comercial propi de Tarragona.

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

llums i ombres

La zona del voltant del Mercat Central ha vist créixer, en els darrers anys, l’augment de locals d’oci i restauració.

EL FIL DE LES OBRES

QUE LLIGA INCERTESA I ESPERANÇA Zones històriques comercials, com l’àrea del Mercat Central i el carrer Unió, viuen moments de canvi a l’espera que la reordenació de la ciutat canviï la seva sort AGNÈS LLORENS Compàs d’espera. Aquesta és la situació que viuen dos pols comercials històrics de Tarragona -el carrer Unió i els voltants del Mercat Centralque, de maneres diferents, han acusat el pes de la crisi econòmica i de les obres que s’han dut a terme a Tarragona durant els darrers anys. Mentre que els botiguers de l’entorn del Mercat comencen a agafar aire després d’una dècada marcada pel desencís, una zona històrica en vendes com el carrer Unió afronta la decadència que suposa l’augment de reixes abaixades. Les dues zones compten amb negocis de llarga trajectòria i amb una forta implantació en

el context social de la ciutat, que lluiten per a sobreviure i

Botiguers i franquícies que tenien un local en propietat en el carrer Unió han optat per marxar i buscar un nou emplaçament, encara que els resulti més car”

consolidar-se i que esperen, pacientment, canvis en l’urbanisme local i la gestió de la mobilitat que els facilitin poder tancar caixa amb un somriure. En un any que, segons l’associació de comerciants La Via T, ha estat bo per a les vendes dels botiguers -a pesar que la situació e c o n ò m i c a d e C a t a l u n ya també ha afectat les vendes d’aquesta tardor- analitzem l’experiència dels venedors de dues zones veteranes pel que fa a descomptes i rebaixes, que preparen aparadors, papers de regal i promocionals i que confien en la campanya de Nadal per a reactivar bones

El carrer Unió compta, en l’actualitat, amb més de vint locals tancats, a l’espera de compra o lloguer

xifres. Ens posem l’abric i fem un passeig per la cara i la creu de l’experiència del petit botiguer.

Augmenten els comerços desocupats al Carrer Unió Vint-i-tres locals tancats. El passeig per les dues voreres que ofereix el carrer Unió compta amb una vintena de locals que ofereixen la reixa tancada i a l’espera de l’oferta de compra i lloguer per part d’un nou propietari que vulgui edificar-hi els seus somnis. Una tarda qualsevol de novembre -quan la llum dels aparadors permet distingir encara més clarament la diferència entre els comerços plens de vida i els que esperen temps millors- és potser el millor moment del dia per evidenciar el moment de crisi que viu la que va ser una de les principals artèries històriques comercials del centre ciutat. “La veritat és que nosaltres mantenim obert aquest local perquè és un espai emblemàtic, però la botiga del carrer Unió fa temps que no dóna”, afirma Juan Carlos Gracia, hereu d’una nissaga de botiguers dedicats al calçat -el carrer Unió sempre ha estat conegut com el carrer de les sabateriesque es remunta als anys cinquanta i que compta amb diversos establiments a la trama urbana de la ciutat. Gracia reconeix que, des de

2010, la baixada de vendes a la botiga es pot fixar entre el 60 i el 70% des del 2010 i afegeix que “fins i tot botiguers i franquícies que tenien un local en propietat, és a dir, que no havien de pagar lloguer, han optat per marxar i buscar un

El tancament de la plaça dels Carros, que ara no permet l’accés directe al mar, ha estat un poderós enemic per als botiguers del carrer Unió” nou emplaçament, encara que els resulti més car”. En la seva opinió, han coincidit diverses causes que han disparat l’aflorament de comerços buits. L’obertura i consolidació de noves superfícies comercials a la ciutat -obertura del Corte Inglés, ampliació del Parc Central i consolidació del model de Les Gavarresjuntament amb anys acumulats de crisi econòmica, que no han ajudat un carrer que també s’ha vist perjudicat per les obres urbanes i el dibuix de la mobilitat.

llums i ombres

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

veu deixat. El que caldria és ampliar les voreres i millorar la il·luminació”, defensa Minguella, que apunta que fer una ordenació urbana en aquest punt és “més que

Durant els mesos de març i abril, els botiguers de l’entorn del Mercat Central van notar un repunt de les vendes del 20%” necessari”.

Tot i que les obres del Mercat Central han finalitzat, els comerços de l’entorn del mercat conviuen encara amb les tasques d’arranjament de la plaça Corsini

Eliminació de l’autobús urbà “L’inici de les obres del Mercat Central va començar a canviar la fisonomia del carrer Unió”, destaca Gracia, que defensa que l’inici d’aquestes tasques va provocar la circulació de busos urbans, el que ha perjudicat aquells compradors

que, històricament, feien ús de la doble filera per a fer compres ràpides i admet que aquesta gestió de la mobilitat “no ens ha afavorit gens”. La mateixa opinió comparteix el president de La Via T -l’associació de comerciants tarragonins que agrupa a més de 170 comerços

locals- Salvador Minguella, que defensa que el tancament de la plaça dels Carros, que ara no permet l’accés directe al mar, també “ha estat un poderós enemic per als botiguers del carrer Unió, ja que ara molts ciutadans que es desplacen amb cotxe i han d’anar fins al Serrallo es veuen obligats a

circular a través del carrer Pere Martell”. Per Minguella, una altra de les claus que hauria de servir per a millorar la salut comercial d’aquest eix de la ciutat seria una reforma i n t e g r a l d e l c a r r e r . “ Av u i dia, una via amb tr adició com és el carrer Unió es

A l’espera de l’augment de vendes Més de cent espais comercials, concretament 116, que han tancat durant deu anys. Aquest és el minut i resultat del recompte que duu, personalment, el president de la Unió d’Empresaris del Voltant del Mercat Central, Josep Maria Juan Biosca. La llarga dècada de carrers aixecats que ha suposat les

llums i ombres

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

El mercadet ambulant s’ha dut a terme durant anys a la Rambla Nova, a causa de les obres de la plaça Corsini.

obres de reforma del Mercat Central ha suposat una factura molt difícil de pagar per als comerços que viuen al voltant d’aquest edifici i, avui dia, són ben poques les botigues de tota la vida que han resistit aquesta llarga travessia del desert que ha suposat incertesa i por per aquesta zona comercial, dedicada principalment a oficis i petits negocis. Afortunadament, la reobertura del Mercat Central, el passat mes de març, ha suposat un glop d’aire fresc per als comerços de la zona, una tendència que els botiguers esperen que es confirmi en el futur. “Durant els mesos de març i abril és cert que vam notar un repunt de les vendes del 20%, aproximadament. Ara la tendència s’ha estabilitzat, però hem percebut que hi ha més moviment i tenim

confiança en la nova època que ha d’arribar”, destaca Juan, que regenta un dels comerços de la zona amb més de quaranta anys d’activitat.

Bones vibracions Com ell, molts botiguers acusen el cansament derivat d’anys d’espera. “Ens vam confiar pensant que les obres del Mercat s’allargarien un parell o tres d’anys, però ha estat molt més i el fet que, entre altres afectacions, l’autobús urbà hagi deixat de passar durant anys per aquesta zona ha estat nefast per a nosaltres”, postil·la Juan, que representa els interessos de prop de 60 venedors. “És cert que els darrers anys han estat molt perjudicials per als botiguers d’aquesta zona”, destaca Minguella -president de La Via T- que opta per encara l’esdevenidor d’aquesta zona de la ciutat en positiu.

“Des de la seva reobertura, les vendes al Mercat Central han augmentat. Els clients estan molt satisfets de la qualitat del producte de les parades i del bon servei d’aparcament i, per força, aquestes bones vibracions s’han de transmetre en xifres de vendes per als comerços de l’entorn”, defensa Minguella.

Un nou eix d’oci? Un dels augments significatius de l’activitat es denota, sobretot, en l’àmbit de l’oci i la restauració, ja que són molts els negocis d’aquesta orientació els que solquen els voltants del Mercat. La finalització de les obres de la plaça Corsini, el darrer esgraó del viacrucis de l’arranjament de la zona, podria consolidar aquest tipus d’orientació, una opció que botiguers com Juan valoren de manera ambivalent. “Per una banda, pensem que

El comerç de l’entorn del Mercat ha hagut de suportar el viacrucis de deu anys de carrers en obres.

l’augment de negoci sempre és bo, però de l’altra cal tenir en compte que no volem

La finalització de les obres de la plaça Corsini aquesta primavera podria situar l’eix del Mercat Central com una nova zona d’oci”

convertir-nos en una segona plaça de la Font”, argumenta el representant dels comerciants locals, Josep Maria Juan, que destaca que un dels interessos dels botiguers d’aquest punt

de la ciutat és, també, que el mercadet ambulant retorni a la plaça Corsini, una gestió que, segons apunta, “sí que podria ser determinant a l’hora de notar cada vegada més activitat, però que no sabem si es durà a terme”. En tot cas, els comerciants també reclamen que l’Ajuntament els tingui més en compte en actuacions de gestió estratègica, com la col·locació de la il·luminació nadalenca, que creuen que és insuficient en un dels punts més maltractats comercialment dels darrers anys a la ciutat, encara sense correcció.. “Veus les llums? Creiem que són poques i fosques. Seria interessant que n’hi hagués més”, apunta Juan, mostrantme, des del seu aparador, els esquelets de les bombetes que molt aviat s’encendran, com s’espera que passi amb les vendes.

Un dels comerços del carrer Unió, una de les artèries comercials més importants de Tarragona.

SI VOLS REBRE AUTOMATICAMENT CADA DIA ABANS DE LES 9 DEL MATI, AL TEU MAIL, UN NEWSLETTER AMB LES CINC NOTICIES DEL DIA

actualTARRAGONA.cat

ENVIENS UN MAIL A INFO@ACTUALTARRAGONA.CAT, I ET DONAREM D’ALTA SENSE CAP COST, VOLEM FER GRAN LA XARXA DE TARRAGONINS INFORMATS

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

actualTARRAGONA RAMBLA NOVA 38, 1er 2A. 43004 TARRAGONA. TEL 977 120 870

NADAL 2017 SORTEIGEM UN IPHONE X

CINC PASSOS MOLT SENZILLS TOT EL QUE ET DEMANAREM PER PARTICIPAR AL SORTEIG ES GRATUÏT

ENTRA AL WWW.ACTUALTARRAGONA.CAT Ó WWW.GUIAME.INFO I SUBSCRIU-TE

ACONSEGUEIX UN EJEMPLAR DE L’ACTUAL TARRAGONA IMPRES

FES-TE UNA FOTOGRAFIA AMB UN ACTUAL DAVANT D’UN ESTABLIMEMENT

ENVIE’NS PER MAIL LA FOTOGRAFIA A INFO@ACTUALTARRAGONA.CAT

VINE A LES NOSTRES OFICINES I FES-TE UNA TARJETA DE PUNTS TGN COMERÇ

(Només necessitaras donar-nos el teu nom i cognom i mail, si ho fas als dos webs et regalarem dos numeros)

(Els distribuirem per la ciutat a partir del dia 5 de desembre)

(Només seran valids negocis que s’anunciin a l’actualTARRAGONA ó a www.guiame.info)

(Si es divertida i/o especial et donarem dos numeros del sorteig)

(També sera valida una que ja tinguis donada d’alta, o que t puguis fer a qualsevol comerç adherit a la campanya)

SI FAS CORRECTAMENT TOTS ELS PASSOS OBTINDRAS 5/6 NUMEROS PEL SORTEIG EL GUANYADOR DEL SORTEIG SERA EL QUE TINGUI UN NUMERO COINCIDENT AMB L’ESCOLLIT EN EL SORTEIG DE L’ ONCE DEL DIA 15 DE GENER DEL 2018 LES CONDICIONS DEL SORTEIG ESTARAN PUBLICADES A WWW.ACTUAL TARRAGONA.CAT, L’ENTREGA DEL IPHONE ES REALITZARA EL 05/02/18

actualTARRAGONA ENVIENS UN MAIL A INFO@ACTUALTARRAGONA.CAT, I T’ENVIAREM LES CONDICIONS DE LA PROMOCIÓ PER MAIL. VOLEM PROMOCIONAR ELS DIRECTORIS A LES XARXES SOCIALS

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

noves tendencies

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

NOUS REMEIS PER A NOUS TEMPS El sector farmacèutic, davant dels canvis de consum,tecnològics i demogràfics, s’enfronta al difícil repte de la supervivència NATXO GUINEA

Alex Castilla, empresari sector farmaceutic. FOTOS: N.G.

l reconegut filòsof i sociòleg Zygmunt Bauman descrivia l’era actual com un cos líquid, en el qual les estructures, tant mentals com socials i fins i tot físiques, sofrien constants canvis, que omplien d’incertesa les nostres vides. Valgui aquesta referència superficial a la complexa teoria de l’intel·lectual polonès per exemplificar la lluita per la supervivència del comerç en un món que canvia cada vegada més ràpid. El sector farmacèutic, potser un dels més immutables fins a l’actualitat, també s’ha vist obligat a ‘desolidificar-se’ per poder adaptar-se a la societat. “Potser la farmàcia sigui l’última baula de tota aquesta macroeconomia que t’obliga a canviar”. Álex Castilla és veu autoritzada i expert en aquest camp. Amb dècades d’experiència en el sector, té clar que en la indústria s’estan produint alteracions importants: “Hi ha un canvi de tendència, entre cometes, una mica forçat per com la indústria farmacèutica està canviant el model de negoci.

En altres països -explica- s’ha arribat fins i tot a liberalitzar la venda de medicaments, no ja solament a la farmàcia. Vas a Anglaterra i veus que et venen ibuprofè i paracetamol als kioskos” No obstant això, per a Castilla no és només aquest eix sobre el qual pivota el canvi al sector: “Un altre factor afegit ha estat la dificultat de generar noves patents

al Registre de Medicaments, amb la qual cosa la pròpia indústria ha anat generant altres opcions terapèutiques, que no estan dins del rang del medicament pur i dur de recepta: és a dir, productes sanitaris, complements alimentaris, vitamines, en definitiva, tot allò relacionat amb el ‘lifesyle’, l’estil de vida, la prevenció, etc.”. I d’on provenen aquests nous aires? Doncs segons l’expert, principalment d’Estats Units, on, opina “en aquest sentit ens porten anys de distància i experiència”. “Aquí, a poc a poc, encara que de forma potser una mica accelerada per la situació econòmica, i perquè el perfil del consumidor ha canviat, i al final estan buscant solucions que no depenguin només de la prescripció mèdica. Això fa que el negoci hagi passat de la mera dispensació a la recomanació i l’assessorament: per això les farmàcies són ara molt més modernes”, explica Castilla. “En altres països -explica- s’ha arribat fins i tot a liberalitzar la venda de medicaments, no ja solament a la farmàcia. Vas a Anglaterra i veus que et venen Ibuprofè i Parcetamol als kioskos”, i compara: “Tot i que a Espanya és un sector bastant protegit, ja que la Llei encara protegeix el fet que sigui un farmacèutic qui estigui darrere d’una recomanació, les tendències són clares i la farmàcia necessita com a mínim un rentat de cara i unir-s’hi”.

Medicina natural i internet Al llarg dels últims anys, s’han pogut veure certs canvis en els hàbits de consum de les persones en absolutament tots els rams del comerç, i la farmàcia no és diferent: “En els últims cinc o sis anys s’ha vist certa tendència cap a tot allò verd, i la indústria comença a pintar molts dels seus productes de verd”, encara que, avisa, que

no tots els que es venen com a tal ho són. Homeopatia, medicines alternatives i medicina natural han anat cobrant protagonisme, segons Castilla, per dos grans factors. El primer és la prevenció, que porta el consumidor a preferir medicaments naturals que els de recepta com a primer recurs; i d’altra banda, la tendència creixent a ser més respectuosos amb el medi ambient i la sostenibilitat en general. Segons l’expert, està tenint lloc “un canvi cultural a tots els àmbits”, encara que no li atorga grau de revolució, ja que “Espanya s’està posant al dia”. L’aparició i consolidació d’internet com a portal de venda

Amb el comerç de Tarragona en dubte i amb els reptes als quals s’enfronta el sector farmacèutic, hi ha qui decideix que és un bon moment. És el cas de Sebi Valverde i Eva Escoda, que regenten Farmagood, una parafarmàcia

Doncs segons Valverde, a través de la “diferenciació”: “Entenem que les farmàcies de l’entorn estan fent una recomanació activa i dispensació de medicaments, perquè és la seva obligació, però també veiem que per la saturació del mercat hem d’oferir un altre tipus de productes i proveir a un altre tipus de perfils i consumidors que estan buscant, per exemple, més solucions preventives, productes naturals, serveis de nutrició, d’estètica, dietètica, podologia, etc.”. “Quan obrim una parafarmàcia al bell mig de Tarragona, el que pretenem és oferir un valor

oberta aquest mateix mes de novembre al bell mig de la Rambla Vella. Per què? “Som de Tarragona i portem dècades al sector farmacèutic. Les farmàcies tenen el seu nínxol molt establert, i no es trenca el gel. Però la idea d’una parafarmàcia amb més serveis i altres la teníem guardada en un calaix com un projecte a activar quan creguéssim convenient”, explica Valverde. Al voltant del centre de Tarragona és relativament fàcil veure cartells lluminosos amb la creu verda. Aleshores, com es pot competir?

afegit a la venda exclusiva de medicaments; podem introduir productes dels quals no s’està fent des de les farmàcies una dispensació ni recomanació actives”, explica Valverde, que, a més, fa una referència a la situació del comerç a la Tarragona d’avui: “La zona ho requereix, perquè veus que a Tarragona, amb la crisi, s’estan tancant negocis i fa falta dinamitzar l’entorn i, a més, hem ubicat el negoci en un lloc amb molt de trànsit i crec que excepcional perquè la gent conegui aquests serveis”.

perquè al final algú a la indústria s’adonarà que els marges no són sostenibles, i la qualitat del producte, per la falta de recerca, es pot veure damnificada”. A menor marge, menor és la quantitat de diners disponibles per a la recerca i, per tant, pitjor qualitat del producte.

Diferenciació i valor afegit

El sector farmacèutic, potser un dels més immutables fins a l’actualitat, també s’ha vist obligat a ‘desolidificarse’ per poder adaptar-se a la societat. ha suposat un canvi important també en el model de negoci de les farmàcies. Bo, dolent? Depèn. Per a Castilla existeixen dos tipus de venda per internet: la de portals que ofereixen el producte a baix cost, i punt, i que, segons Castilla, són per un ‘target’ molt específic; i, d’altra banda, la venda online de les pròpies farmàcies i parafarmàcies, amb preus harmonitzats, i que s’ofereixen com a complement als serveis d’assessorament que es proporcionen al propi local. “Tots tenen el seu tros de pastís”, afirma Castilla, però adverteix del perill de les guerres de preus que gegants com Amazon poden començar: “No s’ha de tendir a convertir-ho tot en ‘low cost’,

espais culturals

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

CAIXAFORUM TARRAGONA: CULTURA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA Sarcofag d’Amenhoteb. Tebas.

Situat en ple cor de la ciutat, el CaixaForum, un dels centres culturals més rellevants de Tarragona, treballa per apropar la cultura a tots els sectors de la societat NEREA TERA

l CaixaForum es va instituir com a tal l’any 2008 en un emblemàtic edifici noucentista dissenyat durant els anys 50 per l’arquitecte tarragoní Pujol i Sevil. La institució compta amb 1.500 metres quadrats dividits en una sala d’exposicions, un auditori i tres espais polivalents. Des del seu cèntric emplaçament, el CaixaForum realitza una tasca de difusió i divulgació de la cultura amb l’objectiu de contribuir al creixement individual de les persones i a l’enriquiment de la societat en general. Per tal de complir aquest objectiu, ofereix un ampli ventall de propostes culturals de temàtica molt diversa tals com exposicions, tallers, conferències o cicles de cinema i poesia, entre d’altres. Fidels, a més, a la concepció de que la cultura ha de ser assequible per a tothom, el CaixaForum organitza activitats dirigides a un públic divers: des de nens fins a adults de totes les edats, passant per estudiants o un públic especialitzat, sempre amb la

intenció d’enderrocar les barreres que, de vegades, fan inaccessible la cultura a determinats sectors de la població. Gràcies a la labor de CaixaForum Tarragona, hem gaudit d’exposicions de gran rellevància a la nostra ciutat com El paisatge a la Col·lecció de Carmen Thyssen, amb obres de Monet o Gauguin; Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna dedicada a la concepció de la vida després de la mort a l’antic Egipte; una exposició dedicada a George Méliès, el visionari cineasta francès que va introduir els efectes especials al cinema i Sorolla. Apunts a la sorra, on es va explorar la faceta de dibuixant del genial pintor valencià. A l’actualitat, el CaixaForum acull, entre altres, el Festival de Cinema REC i una exposició de l’obra del fotògraf brasiler Sebastià Salgado. I ja, de cara a l’any vinent, el CaixaForum està preparant una sèrie d’activitats entre les que destaquen un cicle de cinema dedicat a la figura de Buster Keaton, tallers de cinema

i teatre, projeccions de pel·lícules d’animació pels més petits i un espectacle de dansa. Dins de les seves propostes educatives, dirigides a alumnes de primària, ESO, batxillerat o

De cara a l’any vinent, CaixaForum Tarragona està preparant un cicle de cinema dedicat a la figura del genial mestre Buster Keaton” cicles formatius, s’oferiran també activitats divulgatives de caire divers: tallers creatius i artístics de poesia, tècniques teatrals o creació de peces musicals i tallers científics on s’estudiaran fenòmens com l’electricitat, l’energia, les cèl·lules o el canvi climàtic, entre d’altres.

Sorteig especial 1er aniversari

1000€ de poden ser teus per només 2€. Les butlletes es poden comprar a La Caseta de les Tres Bessones (Plaça del Fòrum) fins 17/12/17.

La delegada general de la Caixa a Tarragona, Empar Martinez, amb la baronessa Thyssen.

La cistella conté: 10 ampolles 1L, 15 ampolles 1/2L, 25 miniatures, 10 números loteria, 20 caixes bombons i 3 bosses de tela. El número guanyador coincidirà amb els 4 últims números del sorteig especial de la ONCE del dia 17/12/17.

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

gastronomia

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

EL MERCAT,

UN NOU ESPAI GASTRONÒMIC AL COR DE LA CIUTAT

El Mercat Central i els seus voltants ofereixen una diversificada oferta per menjar en un lloc estratègic NATXO GUINEA

l Mercat Central i la plaça Corsini estan avui situats en ple centre de Tarragona. No va ser així en un començament, ja que ha estat la ciutat la que ha anat envoltant aquest emblemàtic edifici modernista des que es va inaugurar l’any 1915. Cor comercial de Tarragona, el Mercat basava la seva activitat principalment en la venda d’alimentació a través de les parades típiques de qualsevol recinte d’aquesta classe. Així ha estat fins a aquest mateix any, en el qual reobria després de deu anys d’una situació “provisional” que semblava no tenir fi. El nou Mercat és més ampli, més ben adaptat als temps

i més modern. Té, a més, un súper i aparcament, però hi ha un element nou que permet els paradistas oferir un nou servei: el de restauració. Abans s’oferien, com a qualsevol altre mercat conegut, serveis de cafeteria, en els quals un comprador o un treballador de pas, podia prendre’s un cafè, un pintxo de truita, o alguna cosa socorreguda per a la resta del matí. Ara, però, el comprador pot gaudir d’un menú o un plat combinat en el mateix recinte. En un recinte molt més acollidor i agradable: fins i tot pot ser que comprar no sigui l’objectiu principal de la visita, sinó tan sol fer un volt i picar alguna cosa. Això suposa, de fet, un canvi de paradigma pel que fa al

concepte més tradicional de mercat. “En el provisional oferíem tapes, esmorzars i algun entrepà”, explica Josep Gabriel Creus, del Xiringuito del Mercat. “Ara, en canvi, -afegeix- oferim menús, plats, i moltes més coses”. La cuina que ofereix Creus és bàsicament tradicional: amanida russa, truïta, etc. i unes croquetes més que recomanables. “Les fem nosaltres de vegades, i d’altres les fan expressament per a nosaltres”, explica. Tenen molt d’èxit. Ferran Bertran, que regenta l’establiment Carns Bertran, explica que el canvi ha estat “molt positiu”. Aquest negoci té certa autoritat per parlar dels canvis, ja que van començar l’any 76, i ja estaven al Mercat anterior a la remodelació. En el seu expositor, a part de la carn i el producte típic de la xarcuteria tradicional, també s’hi poden trobar plats preparats: “La gent pot venir aquí, demanar alguna cosa i nosaltres l’hi preparem o escalfem, i ells s’ho emporten a les taules”. Però aquesta activitat no solament s’ofereix com a part del negoci, ja que hi ha llocs creats ex profeso, com un dels estands de Casa Pladevall, que ofereix plats de menjar tradicional (fideuá, arròs, flams, mandonguilles, guisats...) ja preparats i llests per servir; i el Nipō, un

establiment de menjar japonès en el qual, a la manera nipona, s’hi pot menjar davant de qui t’està preparant el menjar. Varietat assegurada. El que ha permès aquest canvi, a part de la pròpia voluntat, han estat els nous horaris. El mercat provisional obria les seves portes fins a les 14.30 hores, per la qual cosa la franja de menjars quedava pràcticament descartada. El Mercat actual, en canvi, roman obert de manera continuada de 9 a 21 hores. “És complicada la qüestió dels horaris”, explica Creus, però “ja ens anirem adaptant”. De moment, explica,

Amb l’edifici reformat i oferint un concepte molt concret de gastronomia, queda per saber el paper que poden jugar els negocis gastronòmics dels voltants.

alguns dels operaris que estan realitzant les obres de la plaça Corsini acudeixen a menjar al seu establiment. A partir de la

una del migdia és quan creix l’activitat gastronòmica i les taules comencen a acollir gent que, o bé es pren una canya i una tapa, o fa un alt en el seu treball per menjar un menú decent en poc temps, per després continuar amb la seva feina.

Efectes col·laterals Tot el que ha envoltat al Mercat ha afectat de manera significativa els negocis adjacents. Ningú pot passar per alt un edifici en permanent reconstrucció i una carpa enorme annexa que ocupava pràcticament tota la plaça. Amb el edifici reformat i oferint un concepte molt concret de gastronomia, queda per saber el paper que poden jugar els negocis gastronòmics dels voltants. “El nostre és un concepte diferent”, explica Rosabel Rollán, que regenta el barrestaurant Piscolabis i a més forma part de l’Associació de Comerciants de la plaça Corsini. “Al Mercat la gent va a menjar una mica més amb presses; nosaltres oferim una mica més pausat, on el client desconnecta”. El seu establiment, situat a la plaça Corsini, ha hagut de bregar amb la incertesa i les obres, que segueixen sent un problema: “El soroll i la pols de les obres no ajuden al fet que la gent s’assegui a les terrasses”.

A PARTIR DEL PROPER MES DE NOVEMBRE ESTRENAREM NOVES SECCIONS AL NOTICIARI MENSUAL EN PAPER I AL DIGITAL

actualTARRAGONA.cat OCI · GASTRONOMIA · COPES · CULTURA · ESPECTACLES · GUIA D’ESCAPADES · I MOLT MÉS

a taula

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

EL MILLOR ARRÒS D’ESPANYA

El restaurant Voramar, situat a Altafulla, es corona a nivell estatal amb un arròs de caràcter terrestre NATXO GUINEA concursants i altres, ja era com guanyar. Que més de 600 persones votin que el teu arròs és bo, diu molt”. El I Concurs Millor Arròs d’Espanya, que va coronar la creació de Sara, es va celebrar el 31 d’octubre a Madrid, i va ser organitzat per la Federació Espanyola d’Hostaleria i la Federació de Cuiners i Reposters d’Espanya, amb el suport d’Unilever. Com és habitual en aquesta classe d’establiments, tan prop del mar, abunden els arrossos marítims, de sípia, de marisc, de peix... per això Sara va voler presentar una cosa diferent. “Vam voler donar-li la volta i fer alguna cosa que potser no

haguéssim oferit normalment a la nostra carta. Vam anar amb productes més diferents però que tinguessin una connexió i quedessin bé. I al final, després de provar diferents coses va quedar” l’arròs guanyador. El resultat és un arròs cremós, en el qual es pot distingir cadascun dels elements, passant pel fort gust del foie, la nota dels bolets i la presa, que ajuda a salar el conjunt. Res li falta i res li sobra al plat. Com una xef tan jove arriba tan alt, tan ràpid? Doncs, en primer lloc, per família: “El meu avi ja tenia un restaurant quan jo era petita, i des dels

set o vuit anys a casa feia les meves cosetes, el menjar, i després ja amb 16 me’n vaig anar a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils, i fins ara”. De fet, els seus pares, Xavier i Gemma V i t a l i , r e g e n t e n Vo r a m a r . Fa m í l i a i v o c a c i ó c o m a fórmula de l’èxit. Lluny de perdre la perspectiva davant del reconeixement, Sara té clar per quin camí continuar: “Jo vull seguir a casa, al Voramar, que és el que vull i sempre he volgut, i anar innovant carta, canviant una miqueta els ingredients, els plats, i anar traient la cuina que a mi m’agrada, i, per

descomptat, anar aprenent”. Per a la guardonada cuinera, la recepta a seguir és “fusionar tradició i innovació”. I quin és el secret d’un bon arròs? Segons Sara, “un bon arròs, una bona cocció sobretot, bons productes i jo sempre ho dic: l’afecte i la dedicació que li posis”. Gaudir del millor arròs d’Espanya, al costat del mar, i sense haver d’anar-se’n massa lluny és ara més fàcil que mai. A més, els Nicolás-Vitali aporten un altre ingredient molt recomanable a la recepta: una gran tracte i amabilitat, que milloren encara més l’experiència.

VIUNOV2017 |

i a Castelló, ni a València; ni a Tortosa ni a Elx. El millor arròs d’Espanya està a deu minuts del centre de Tarragona. Ho serveixen amb orgull en un local d’Altafulla anomenat Voramar Cal Vitali. Aquest establiment familiar, que descansa els peus sobre la sorra de la platja, s’ha convertit en una visita de referència gràcies a un arròs cremós amb bolet shiitake, presa ibèrica i maionesa de foie. La seva creadora, una jove cuinera anomenada Sara Nicolás, manté els peus a la terra. “Per a mi estar a la final del concurs, conèixer els altres

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

Photocredit: Flickr-Tsutomu Takasu

agenda

ELS IMPRESCINDIBLES DE DESEMBRE ANEM CAP AL NADAL L’agenda cultural de desembre destaca sobretot per la seva gran diversitat. Aquestes setmanes prèvies al Nadal arriben carregades de música, espectacles de màgia i humor, cinema, exposicions i actes literaris, entre d’altres. A continuació, us oferim una selecció d’activitats culturals per a tots els gustos que no us podeu perdre. NEREA TERA

Festival REC. CEDIDA

Jeff Toussaint, CEDIDA

Bon Nadal

i us agrada la música, trobareu propostes molt interessats durant aquests dies. Per començar, teniu les actuacions dels grups La Soul Machine, amb la presentació del seu nou disc, i Mishima a la Sala Zero, el 8 de desembre i 16 de desembre respectivament. També el dia 9, podeu gaudir de l’espectacle “Tarraco Flamenco Jazz”, l’anima del flamenc amb tota la seva “garra” al Teatre el Magatzem. El dia 25 de desembre un concert de nadal que us deleiterà amb un repertori de cançons del Renaixament i Nadales, per viure i emocionar-vos amb l’ambient nadalenc. Pels més petits, i al mateix teatre del megatzem, L’Avet Feliç de la companyia Sim Salabim un conte de nadal amb un nom inmortal de la literatura de Dickens, que tothom recorda, Mr. Scrooge

com a personatge principal, fent de les seves, peró per delicia dels mes petits. Pels amants de la musica tradicional, el duet de Joan Moliner i Jordi Pauli, ens portara a la sala del Magatzem, el 9 de desembre, un recital de musica de cobla, jazz, classic, i sobre tot de musica tradicional. Per a aquells que gaudeixen de la literatura, hem seleccionat la presentació de la lectura de textes de Rainer Maria Rilke, que tindrà lloc a la Biblioteca Pública del carrer Fortuny el proper 14 de desembre el marc de les activitats programades dins la Tardor Literària. Si preferiu els espectacles, esteu de sort perquè teniu propostes ben diverses. Per una banda, us podeu apropar al Teatre Tarragona que aquests dies s’omplirà de màgia i misteri amb les actuacions de l’afamat

hipnotitzador Jeff Toussaint, que ens captivarà amb el seu espectacle ple de sorpreses i misteri, i del reconegut mag Juan Tamariz, que ens porta el seu show “Magia Potagia...¡y más!”. També, podeu gaudir de l’actuació de la ballarina reusenca Anna Borràs, el dia 15 de desembre al Teatre el Magatzem. En quant a exposicions, podeu apropar-vos al Tinglado 1 on trobareu una original mostra d’arrels i soques d’arbres que prenen formes fantàstiques i fan volar la imaginació tant de grans com de petits. Per últim, els cinèfils no poden oblidar que a començaments de desembre arriba, com cada any, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona REC, on es podran visionar pel·lícules d’autors novells i assistir als debuts cinematogràfics més importants de l’any.

Vols una visita de Santa

La Visita inclou*:

Entrega de regals

Relat d’un conte de Nadal Sessio de fotografies

643 30 97 19

Preus especials per comerços

*Preu: 150 € sessio de 1 hora a Tarragona

Anna Borras. CEDIDA

esdeveniments i copes

ÀPATS NADALENCS,

actualTARRAGONA I DESEMBRE 2017

www. mooncatering.com

977 62 67 91

PER EMPORTAR A CASA, UNA OPCIÓ CADA COP MÉS EN ALÇA L’empresa tarragonina Moon Catering constata la demanda creixent de plats preparats de cara a les festes

es de fa uns dies, les llums de Nadal il·luminen els nostres carrers i les nadales i altres cançons típiques d’aquestes dates comencen a ser aquella inevitable banda sonora que marca el nostre compàs. Compres, regals, milers de felicitacions i postals, preparatius per grans àpats familiars… Són dies en què, sobretot, ens reunirem amb la nostra gent per tal de desitjarnos bones festes i prosperitat. Riurem, plorarem, recordarem els qui falten, ens emocionarem... I gairebé segur ho farem tot al voltant d’una

taula. Perquè brindar per un millor any sempre passa més bé si és amb un bon plat i una copa de vi o de cava al davant. En aquest sentit, cada cop són més les famílies que opten per delegar tota la feinada que comporta organitzar un banquet familiar per aquestes festes. El canvi generacional és un fet: la figura de l’àvia o de la mare que es passa tot el dia cuinant s’està perdent. Ja no hi ha temps com anys enrere com per dedicar-se a prepararho tot. I la opció d’anar a restaurants o a hotels en dates tan assenyalades no sempre és apte per a totes les butxaques, amb la qual cosa el servei de

càtering s’ha convertit en un recurs clarament a l’alça. Moon Catering n’és un exemple. Aquesta empresa tarragonina amb més de 10 anys d’experiència en el sector, ha notat aquest increment de demanda de cara als àpats nadalencs. “D’un any a l’altra, cada cop hi ha més gent que recorre a nosaltres per tal de que els hi servim els aperitius i plats d’aquests dies”, reconeix Guillermo Puerto, gerent i propietari de Moon Catering. Curiosament, és l’única època de l’any en què aquesta empresa no es desplaça al lloc de la celebració en qüestió per a cuinar in situ, si no que

ho prepara tot prèviament des de les seves instal·lacions dels Pallaresos per a què sigui el propi client qui reculli allò que ha triat com el seu Menú de Nadal. “És la millor manera de poder arribar a tothom qui ha optat per la nostra gastronomia per a les festes”, afirma en Puerto. “De fet, hi ha famílies que ja fa temps que confien en nosaltres i que cada any ens demanen que els hi preparem els seus dinars i sopars”. Aquest nombre creixent de llars que aposten per la comoditat a la cuina ho fan, però, sense renunciar al sabor tradicional de tota la vida. I

és que els plats clàssics són els que més triomfen, des dels canelons i la crema de marisc com a entrants fins a la carn rostida com a possible principal. No obstant això, Moon Catering també proposa opcions més atrevides com ara uns gotets de cremós de foie amb chutney de mango, un caneló fred de carbassó, salmó i sèsam o unes creps de confit d’ànec al Pedro Ximenes, per citar alguns exemples. Una variada oferta que pretén satisfer les necessitats i els paladars de tots aquells que d’aquí a ben poquets dies reuniran els seus éssers estimats al menjador de casa .

LES GINEBRES,

EL GINTÒNIC IDEAL

El gintònic es un dels cocktels méspopulars actualment, és un combinat de ginebra i aigua tònica. I en la imaginació del que el prepara es trobarà tot l’exit

Ginebra catalana Baies de ginebró Gingebre ratllat Rodanxa de llima Pell de llimona Tònica Fever Tree

reparació: En un got, posarem el gingebre i el matxucarem lleugerament, després hi servirem la ginebra, el ginebró, la llima i ho barrejarem tot. Posarem 4 o 5 glaçons, que siguin de qualitat, li afegirem la tònica i finalment farem un “twist” amb la pell de la llimona. Quan parlem d’un gintònic ens estem referint a un còctel, i s’ha de tenir en compte que hi ha còctel sec, semisec o fins i tot dolç, l’acció de la ginebra és molt important. Si volem fer un gintònic molt sec farem servir la ginebra Giró; si el volem més

aromàtic, podem fer servir la ginebra Mascaró, i si el volem bastant aromàtic podem fer servir la ginebra Mare (recorda un passeig per la costa del Mediterrani). La tònica també és molt important. A mi personalment m’agrada molt la Fever Tree, que té molt ben integrat el carboni amb la quinina i el toc de sucre natural. Tot i així, també podem gaudir d’un bon gintònic amb la nova tònica 1724, que ve de l’Argentina, que té un carboni que pot resultar de vegades massa lleuger, però que no deixa de ser interessant.

la contra

DESEMBRE 2017 I actualTARRAGONA

FONTS DE TOTA SOLVÈNCIA INFORMEN...

AVÍS A NAVEGANTS

RED BULL RACE AIR

El director general de Red Bull Race Air, l’austríac Erich Wolf; i el seu director financer, Raphael Schallmeiner, van presentar oficialment per primera vegada a Tarragona els detalls d’aquesta competició aèria, considerada el tercer esdeveniment esportiu de motor més important del món per darrere de la F!

TROBEM ‘IN’ Les deu associacions comercials de la ciutat de Tarragona uniran esforços i duran a terme aquest any per primera vegada una campanya de Nadal unitària. L’acció, impulsada des de la regidoria de Comerç que lidera Elvira Ferrando, inclourà sortejos, regals i el repartiment de milers de postals entre els compradors sota el lema ‘Tarragona, un ‘Nadal per escriure’ns’.

Els botiguers, tots a una per Nadal.

TROBEM ‘OUT’ Tampoc aquest decembre hi haurà celebració del Cap d’Any a la Plaça Corsini. Encara que avancen a bon ritme, les obres van a requirir alguns mesos més fins que per fi es pugui donar per tancat el procés de remodelació del Mercat Central i el seu entorn. La inauguració, onze anys i 46 milions d’euros després, està prevista en el segon trimestre de 2018.

Corsini segueix en obres.

i MotoGP, i el seu interès per portar-la a la ciutat. L’alcalde Ballesteros va rebre també als integrants de la comissió que lidera l’organització i futura esponsorització de la Red Bull Race, en què participen representants dels comerciants, hotelers i restaurants de Tarragona.

Erich Wolf en el Balcó del Mediterrani. R.V.

a Cambra de Comerç de Tarragona, a través del gest del seu dimitit president, Andreu Suriol, s’ha vist esquitxada per una polèmica innecessària en la qual sorprèn molt que algú tan experimentat com ell s’hagi deixat arrossegar. L’entrada, encara que sigui a títol merament simbòlic i com a últim nom de la llista de l’ex president Carles Puigdemont, estranya en un home amb molt de ‘seny’. Suriol no ha estat a l’altura del que la seva figura representa a la Cambra, on s’integren sensibilitats de tots els tipus. A més, a nivell empresarial i comercial, no sembla que enfortir la ‘via Puigdemont’ sigui la millor manera de defensar els interessos dels emprenedors, enemics naturals de la incertesa. info@roberto-villarreal.com

José Antonio Rodríguez, els millors ganivets de Tarragona NEREA TERA

ES JUBILA UN HISTÒRIC DEL CARRER CANYELLES

El José Antonio Rodríguez regenta un dels comerços més antics i emblemàtics de Tarragona, la Ganiveteria Rodríguez, situada en ple cor de la ciutat. Ara, després de 75 anys en funcionament, la botiga tanca degut a la jubilació del seu propietari. “La història de la ganiveteria comença l’any 1942, quan el pare del José Antonio, que esmolava ganivets i venia paraigües de forma ambulant, va adquirir un antic quiosc i el va transformar en la Ganiveteria Rodríguez. La vida del seu fill ha transcorregut estretament lligada al negoci. De fet, el José Antonio va néixer i ha viscut sempre a un pis situat just damunt del comerç i recorda amb nostàlgia com de nen jugava i passava temps a la botiga. Potser per aquest motiu quan, l’any 1968, el seu pare li va oferir la oportunitat de quedar-se amb el negoci, el José Antonio no va tenir cap dubte. Durant casi 50 anys, doncs, el senyor Rodríguez fill ha regentat el negoci familiar. Ens explica, orgullós, que a la seva botiga es venen ganivets i paraigües de primera qualitat i de marques exclusives importades d’Alemanya i Suècia, que “ara deixaran d’existir a la ciutat”. També es sent molt satisfet d’haver sigut

Jose Antonio Rodriguez, 50 anys entre ganivets i paraigües. FOTO: N.T. propietari d’una botiga situada a un lloc tan emblemàtic i cèntric i, especialment, de la seva clientela que defineix com a “molt bona i fidel”, conformada tant per particulars com per professionals: carnissers, peixaters i hostalers, entre d’altres.

L’arribada dels basars Quan se li pregunta sobre la millor època de la botiga, recorda les etapes en que van arribar a treballar quatre dependents a l’hora. En quant als períodes més recents, el José Antonio ens parla de l’efecte negatiu que la

situació política, les obres al Mercat Central i l’arribada de nous negocis com els basars han tingut en alguns comerços de la zona. Ell recalca que, malgrat aquestes circumstàncies, la seva botiga no ha patit gaire perquè els seus productes són d’una qualitat i uns materials diferents als que poden oferir altres comerços. El José Antonio veu el futur amb optimisme. Creu que “un cop el Mercat Central torni a estar en marxa, la zona tornarà a ser la que era en el passat.” En quant als seus plans personals, el José Antonio ens

explica que la botiga romandrà oberta fins al Nadal quan es jubili. Davant la idea de tancar, es sent “una mica trist perquè la botiga és part de la meva vida i m’agrada aquesta feina que m’ha permès conèixer molta gent, relacionarme i tenir tracte directe amb les persones”. Quan es jubili planeja fer “vida de pensionista”: jugarà al golf i es dedicarà a la família, especialment, a la seva neta. Diu, amb nostàlgia, que encara que la botiga desaparegui, ell no marxarà gaire lluny: “continuaré vivint a la casa on vaig néixer i fent vida al barri com he fet des de sempre”.