Llibret 2020 Falla Casa d'Alonso by Falla Casa d Alonso

Falla Casa dâ&#x20AC;&#x2122;Alonso Oliva 2020

© Falla Casa d’Alonso, 2020. «El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.» «Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.» Depòsit legal: V-480-2020

Coordinació: Mar Ciscar Ibiza i Javier Tur Peiró Disseny i maquetació: Marta Sala Cotaina Impressió: Espai Gràfik Col·laboracions: Juanjo Moratal Gregori Ricard Pérez Llorca Vicent Canet Llidó Irene Verdú Muñoz Joan Tur Àngels Gregori Parra Fotografia: Jose Megali Cobos Pedro Victoria Antoni Ribera (Luminiq Oliva) Ana Mas (Fotoh!!) Blanca Català Colors Publicitats: Ester Pastor Bolo

i tants

Índex

8 10 12 14 16 18 20 22 25 26 28 30 32 54 60 62 64 66 68 72 73 74 76 78 80 81 82 84 105

Fallera Major d’Oliva Cort d’Honor Fallera Major d’Oliva Salutació del President Fallera Major 2020 Salutació de la Fallera Major Mantenidora de la Fallera Major Comissió Executiva Recompenses Comissió Major Vocals Comissió Major Elogi del Ninot Crítica Monument Gran Esbós Monument Gran Col·laboracions literàries Cavalcada del Ninot 2019 Salutació del President Infantil Fallera Major Infantil Salutació de la Fallera Major Infantil Mantenidora de la Fallera Major Infantil A les Mascotes de la Falla Recompenses Comissió Infantil Vocals Comissió Infantil Crítica Monument Infantil Esbós Monument Infantil Cal·ligrames Microrelat El circ ha arribat Programa de festejos Records Últim Any Guia Comercial

Fallera Major dâ&#x20AC;&#x2122;Oliva

Elia Sanchis Torres

30i tants

Cort d’Honor Fallera Major d’Oliva

30i tants Gloria Escrivà Cots Paula Montilla Gozalvez Estefanía Chover Peiró Alicia Miralles López

Salutació del President

Juanjo Moratal Gregori Estimades lectores i lectors: Permeteu que m’estrene en aquest quefer de presentar el nostre llibre. Una publicació la d’enguany, elaborada amb més afany que mai i que agraisc de cor. El llibre de la Falla Casa d’Alonso es titula “30 i tants”, i recull, com no podia ser d’altra manera, l’explicació de les dues falles així com un breu arxiu gràfic on deixem constància del que fem en la nostra comissió durant l’exercici. El nostre llibre també arreplega una sèrie d’escrits de diferents autors i autores amb el fil conductor del 30è aniversari de la Falla Casa d’Alonso. En les entranyes del llibret podreu observar els dos projectes artístics del nostres monuments, ambdós creats per la nostra comissió,Vicent A., Ari B., Javi T. i Juan Fernando P., … de vegades seguint els consells de Pere B. Donar-vos les gràcies en nom de la comissió per totes les hores preses sense adonar-vos i les nits en vetlla enrampades de sucre i cafè. A la delegació de llibret, Mar C., Marta S., Javi T. i Carles O. gràcies de nou per tota la dedicació i afecte, que empreu. Gràcies també per la paciència atresorada sobre tot tu Mar, en qui teniem una comesa i els seus terminis. Fer menció al grup de Teatre per la seva labor cultural, Josemi P., Javier F., Mar C., David P., Anabel A., Paula E., Javier T., Jesus B. J., recalcant que estic orgullós de vosaltres, que s’havia treballat dur i que l’obra havia eixit de deu. De segur que tots els actors que han eixit en les altres falles han treballat igual que el nostre grup, i per tant, les altres obres també han eixit com la nostra. En les falles tant en teatre, cavalcada, monuments, ninots,... en tot el que depenen els gustos i la subjectivitat d’un jurat, és evident que mai ens posarem d’acord, i que a uns ens agradarà unes coses i a altres unes altres. Per això quan el resultat depén d’un jurat que té unes preferències, de vegades no se’ns valora com ens mereixem o pensem nosaltres que ens mereixem. Però tenim clar que l’esforç, sempre haurà valgut la pena. A vosaltres lectors i lectores, recordeu que gràcies a les empreses i persones que col·laboren, fem possible l’edició del nostre llibret. Un xicotet favor, recordeu-ho a l’hora d’escollir on adquirir el que necessiteu. Des d’ací convidar-vos a tots i totes, veïnes i veïns, falleres i fallers, amigues i amics, a passejar pel nostre barri, per la nostra placeta, bé per a gaudir contemplant els nostres monuments, construïts amb una barreja homogènia de cura i humilitat, bé per a gaudir amb el soroll i aroma de les nostres despertades o bé per a gaudir amb l’alegria de les nostres cercaviles, en definitiva vos convidem a viure de la nostra festa.

30i tants

A la Nostra Fallera Major 2020

Ariadna Burgos Salinas Ta bellesa es manisfesta a través del teu rostre, ta inteligència a través dels teus actes. Afrontes els problemes escollint el millor camí, buscant el benestar de tothom, et plouen els amics! A les persones que t’estimes ofereixes suport incondicional, saps escoltar i bé aconsellar, benifets que dins de ta petitesa et fan ser ben gran. Admirada, pel positivisme que desprens, conqueridora de persones convincent amb fets i paraules; mots i fets de cor, cor que dónes sols per allò ben especial; doncs ets inconformista i sols vols sumar moments vivencials. Romàntica i carinyosa, imaginativa i molt creativa adjectius que et defineixen, a tu, Ari del 2020 nostra regina.

Mar Ciscar

30i tants

Salutació de la Fallera Major

Ariadna Burgos Salinas Aquest any serà un any ple d’emocions i noves vivències per a mi, que quedaran guardades al meu cor per sempre. Per a mi és un orgull poder portar la banda de Fallera Major de la nostra comissió i espere estar a l’altura de tan gran càrrec. Desitge que gaudiu amb mi de cadascun dels actes d’aquestes falles 2020, de segur que ens ho passarem d’allò més bé, perquè la nostra comissió si d’alguna cosa entén bé és de diversió, amistat, entusiasme, alegria i família! Visquen les falles i Visca la Falla Casa D’Alonso

30i tants

Mantenidora Fallera Major

Mari Carmen Ángel Mejías En la vida AFALAGUEM a les persones que estimem i dir-te Ariadna que eres la xiqueta dels meus ulls que cada dia que passa més bonica ets. Eres senzilla i elegant, i no et cal molt per lluir, encara que et posares un cartró al cap, faries que lluira com el barret més elegant i estilós del mon. Doncs hui, amb el teu traje de valenciana, que vaig a dir-te! Que es fa de dia ací en el teatre tan sols mirant-te, la meua nineta fallera Ariadna.

30i tants

Comissió Executiva Presidència Juanjo Moratal i Gregori

Delegació de Cens i Recompenses David Peiró i Navarrete

Vice-presidència Ester Pastor i Bolo Vicent Pons i Gozálvez Javier Ferrandis i Aparisi Jose Ramón Gregori i Bertomeu Juanra Pous i Pérez

Representació Federació de Falles Mireia Burgos i Salinas Vanessa Sanchis i Ciscar Delegació de Presentació Mari Carmen Ángel i Mejías Marisa Salinas i Jiménez

Delegació de Dones Grego Salinas i Jiménez

Delegació de Cavalcada Encarna Ciscar i Nalda Grego Salinas i Jiménez

Secretaria Jose Miguel Parra i Arlandis

Delegació de Festejos Juanra Pous i Pérez Paula Escrivá i Vives Roger Ferrandis i Pastor Javier Sastre i Pons

Vice-Secretaria David Peiró i Navarrete Tresoreria Llorenç Ciscar i Llácer

Delegació de Llibret Mar Ciscar i Ibiza Javier Tur i Peiró Carles Oltra i Puchol Marta Sala i Cotaina

Vice-Tresoreria Mila Peiró i Salort Delegació d’ Infantils Vanessa Sanchis i Ciscar Iván Navarro i Cabrera

Delegació Publicitats Ester Pastor i Bolo

Delegació de Loteries i Rifes Isabel Bertomeu i Ramos Sisi Mayans i Blanco

Delegació de Pirotècnia Iván Navarro i Cabrera Jose Ramón Gregori i Bertomeu

30i tants Delegació de Casal Jose Ramón Gregori i Bertomeu Carles Oltra i Puchol Melchor Llopis i Morell Jose Vicente i López

Delegació de Pilota Carles Oltra i Puchol Ana Salort i Tercero Delegació de Teatre Jose Miguel Parra i Arlandis

Delegació de Monument Vicent Alcaraz i Moñinos Javier Tur i Peiró Jaume Soler i Borrás

Delegació d’Activitats Diverses Blas Romero i Climent Juan Fernando Peiró i Lara Jesus Blas Juan i Escrivá José Llorca i Ferri Antonio Blanes i Garcia

Delegació de Cremà Albert Gómez i Valls

Delegació Festival Infantil Salva Vila i Ramírez

Delegació de Protocol Lidia Soria i Verdú Domingo Soler i Morell Mar Ciscar i Ibiza

Delegació de Banda Música Mari Carmen Ángel i Mejías

Delegació de Cartes Sergio Plata i Mahiques

Delegació de Fotografia Fernando Salort i Tercero Jose Megali i Cobos

Recompenses comissió major Com que la nostra comissió complix 30 anys, rep el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants col·lectiu. Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants per a:

Cecilia Petra Mayans i Blanco

Maria Jesús Ibiza i Llácer

Vicente Manuel Pons i Gozálvez

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer per a:

Antonia Salinas i Jiménez

Antonio Blanes i Garcia

Lorenzo Miguel Ciscar i Llácer

30i tants Bunyol d’Argent

Bunyol d’Or Raul Blanes i Salinas Marc Bolo i Terez Mireia Ibiza i Muñinos Albert Gomez i Valls

Jose Vicente Lopez i Fernandez Natalia Bolufer i Sendra Laura Fresneda i Valls David Cardona i Mayans Noelia Blanes i Salinas Roger Ferrandis i Pastor

Bunyol de Coure Ana Muñoz i Fuster Silvana Llopis i Ortolá Jennifer Martínez i Parque Irene Mayans i Catalá Jordi Barber i Boronat Jaume Salelles i Párraga Saúl Campos i Salinas Mar Forrat i Peiró Eva Server i Salinas Marina Montilla i Gozálvez Laia Folqués i Ceresola Vicent Alcaraz i Moñinos Jaime Vicens i Sifres Ferran Colomar i Gilabert Aina Verdú i Salinas Mª Rosa Escrivá i Escrivá Amaya Bodas i Ruiz Andrei Timofte i Vlad

Jose Blas Romero i Climent Joan Venteo i Robles Anabel Aibar i Cots Jose Miguel Parra i Arlandis Carles Canet i Savall María Cañamás i Peinado Jonathan Domínguez i Blanco Lorena Escrivá i Gómez Nerea Escrivá i Gómez Paula Escrivá i Vives Doménec Esteve i Gregori Álex Blanco i Ancio Jordi Bolo i Térez Mar Pons i Salort Roberto Frasquet i Ruiz Marina Aguilar i Cortés Álex Pericás i Roig Laura Marco i Server Pablo Megali i Tur

30i tants Vocals comissió major •AGUILAR CORTES, MARINA •ALCARAZ MOÑINOS, VICENT •BARBER BORONAT, JORDI •BENAVENT MASQUEFA, JUANA. •BLANES SALINAS, NOELIA •BLANES SALINAS, RAÚL •BODAS RUIZ AMAYA •BOLO TEREZ, JORDI •BOLO TÉREZ, MARC •BOLUFER SENDRA, NATALIA •BORRÁS FAUS, CELIA •BOSCÁ SORIA, ANA •BURGOS SALINAS, ARIADNA •BURGOS SALINAS, MIREIA •CABRERA BLANCO, MARIA CONSOLACIÓN •CALANDRA SÁNCHEZ, DANIELA •CAMPOS SALINAS SAUL •CANET BOLO, YANN •CANET BOLO, YAEL •CANET SAVALL, CARLES •CANOVES MIÑANA, RUTH •CAÑAMAS PEINADO, MARÍA •CARDONA MAYANS, CARLA •CARDONA MAYANS, DAVID •CÍSCAR IBIZA, MARIA DEL MAR •CISCAR LLACER, LORENZO MIGUEL •CISCAR NALDA, ENCARNA •COLOMAR BERTO, MIREIA •COLOMAR GILABERT, FERRAN •COSTA SERRANO, ESTHER •COTAINA ARGUDO, ESPERANZA •DE JUNCAL MONTORO, MARIA •DIBAR COTS, ANABEL •ESCRIBANO CAMPS, LAURA •ESCRIVA ESCRIVA, MARIA ROSA •ESCRIVÁ GOMEZ, LORENA •ESCRIVÁ GOMEZ, NEREA •ESCRIVÁ RAMOS, JOSE ANTONIO •ESCRIVÁ VIVES, PAULA •ESTEVE GREGORI, DOMENEC •FALQUET LLACER, CARLES •FEMENIA MULET, JOSE ADRIAN •FERNANDEZ SAVALL, KIKO •FERRANDIS APARISI, JAVIER •FERRANDIS PASTOR, ELOY •FERRANDIS PASTOR, ROGER •FOLQUES CERESOLA, LAIA •FORRAT PEIRO, MAR •FRASQUET RUIZ, ROBERTO •FRESNEDA VALLS, LAURA •FUSTER VERDÚ, GENOVEVA•FUSTER VERDÚ, SABINA•GARCIA MORENO, ROSA •GIRAU MONTAGUT, ANDONI•GISBERT MIRALLES, ESTELA •GOMARIZ SENDRA, THAIS •GÓMEZ PARRA, ALBERTO •GOMEZ VALLS ALBERTO •GREGORI BERTOMEU, ISABEL •GREGORI BERTOMEU, JOSÉ RAMÓN •GUILLEM GUIJARRO, SILVIA •IBIZA LLÁCER, MARIA JESÚS •IBIZA MUÑINOS, MARC •IBIZA MUÑINOS, MIREIA •JUAN ESCRIVA, JESUS BLAS •LLOPIS MORELL, MELCHOR •LLOPIS ORTOLA, SILVANA •LLORCA FERRI, JOSÉ •LLORCA SANTAMARIA, CARLES •LLORCA SANTAMARIA, JOSEP •LÓPEZ FERNÁNDEZ, JOSÉ VICENTE •MARCO SERVER, LAURA •MARTÍ ESCRIBANO, KIKO •MARTINEZ ORTIZ, CRISTEL •MARTINEZ PARQUE, JENNIFER •MAYANS BLANCO, CECILIA PETRA •MAYANS CATALA, IRENE •MEGALI COBOS, JOSÉ •MEGALI TUR, CARLOS •MEGALI TUR, PABLO •MESTRE MORELL,VICENT •MIRON, ANDREIA CATALINA •MONTILLA GOZALVEZ, MARINA •MONTILLA SANCHEZ, LUCIA •MORA AROCA, PAULA •MORATAL GREGORI, JUAN JOSÉ •MORELL JORDA, BEATRIZ •MUÑOZ FUSTER, ANA •NAVARRETE RODADO, ALBORADA •NAVARRO CABRERA, IVÁN •NAVARRO CABRERA, JENNIFER •NAVARRO CABRERA, MIREYA •NAVARRO MORATÓ, TANIA •NUÑEZ COSTA, CARLA •OLTRA PUCHOL, CARLES •PARRA ARLANDIS, JOSE MIGUEL •PARRA GREGORI, MARIA ROSA •PASTOR BOLO, ESTER •PASTOR SANTAPAU, SANDRA •PEIRÓ LARA, JUAN FERNANDO •PEIRÓ NAVARRETE, DAVID •PEIRÓ SALORT, MARIA DEL MILAGRO •PÉREZ LLORCA, RICARDO •PERICAS ROIG, ALEX •PLATA MAHIQUES, SERGIO •PONS ESCRIVÀ, BLAI •PONS GOZÁLVEZ, VICENTE MANUEL •PONS SALORT, MAR •PONS SENDRA, SALVADOR FERNANDO •POUS PÉREZ, JUAN RAMÓN •POUS ESCRIVA, BLAI •RAMOS MIÑANA, MAR •RAMOS MIÑANA, PAU •ROMERO CLIMENT, JOSE BLAS •RUZAFA DURO, ALEJANDRO •SALA CABRERA, ANTONIO •SALA COTAINA, MARTA •SALELLES PARRAGA, JAUME •SALELLES SOROLLA, CARLOS •SALINAS ESCRIVA, ISABEL •SALINAS JIMÉNEZ, ANTONIA •SALINAS JIMÉNEZ, GREGORIA •SALINAS JIMÉNEZ, MARIA LUISA •SALINAS PEIRÓ, NESTOR •SALORT SENDRA, ANA •SALORT TERCERO, ANA •SALORT TERCERO, FERNANDO •SANCHEZ LLOPIS, MARIA •SANCHEZ PLA, JUAN •SANCHIS CÍSCAR, VANESSA •SANCHIS LLORCA, VICENTE FRANCISCO •SANCHIS SALINAS, LAURA •SANTAMARIA ROIG, MARIA JULIA •SASTRE PONS, FRANCISCO JAVIER •SAVALL NAVAS,VICTOR •SENDRA ESCRIVÁ, MERCE •SERVER SALINAS, EVA •SOLER BORRAS, CELIA •SOLER BORRÁS, JAUME •SOLER MORELL, DOMINGO •SOLER SALELLES MIQUEL •SORIA NALDA, CARMEN •SORIA VERDÚ, LIDIA •TERCERO TERCERO, MARIA CONSUELO •TÉREZ PONS, MARIA VICENTA •TIMOFTE VLAD, ANDREI •TOMAS BORRAS, ANAN •TUR COTAINA, ROSA FRANCISCA •TUR PEIRÓ, ARANTXA •TUR PEIRÓ, JAVIER •VALLS LÓPEZ, ALICIA •VALIKONIS, ZILUINAS •VENTEO ROBLES, JOAN •VERDÚ RAMIREZ, CARLA •VERDU SALINAS AINA •VERDÚ TORRES, MARIA •VICENS SIFRES, JAIME •VILA RAMIREZ, SALVADOR

Elogi del Ninot RICART PÃ&#x2030;REZ I LLORCA

30i tants El “ninot” és l’essència de la festa no és tan sols la pintura i el cartró; és la inconformitat, és la protesta, és la lluita constant per la conquesta d’una meta de pau i perfecció. És l’estampa del vici…sense el vici, puix que el ninot l’història no visqué: i per fer-nos a tots un benefici acepta molt feliç eixe sacrifici de penjar-se un defectes ... que no té. El ninot és el màrtir de les falles; el paladí que sempre està en son lloc; el que presenta al vici mil batalles i soporta el càstic de les rialles, en tal que l’enemic caiga en el foc. Admireu al ninot…. que no protesta, serveix d’eixemple al món, patix i calla. És digna d’admirar la seua gesta, i és la pedra angular de nostra festa. Si no hi haguera “ninot”…no hi hauria falla!.

Crítica Monument Gran PUIGDEMONT, JUNQUERAS I EL RAMAT D’OVELLES

El pastor s’ha donat a la fuga i tot sol ha deixat al ramat tampoc ens preocupa massa cap a Bèlgica s’ha escapat. Igual que els seus pastors elles demanen llibertat, unes volen botar la tanca i les altres escapar de l’estat. Un parla des de Brussel·les l’altre ho fa des de la presó compartiren govern al 2016 per omplir-se bé el sarró. RESTAURANT XINÉS I MARROQUÍ

Espanya és internacional, Menjar marroquí o xinés, Em quede amb el nacional Doncs m’agrada molt més. Res millor que a ca la iaia per tastar menjar casolà, sempre bones quantitats ja siga de paella o fideuà. Guisats i begudes variades, Carn i peix de plat principal; Llegums ben acompanyades Són la base del menjar nacional.

30i tants UELETA ESTAFADA

Amb tota bona fe obri fins i tot la porta interior, Tan li fa que siga un llumer Com que siga un assaltador. La ueleta no pregunta Actua guiada per la bondat Tothom li dona llàstima Fins que a la cartera li fan forat. Aquesta problemàtica De l’enganyifa als majors, D’actualitat és temàtica Amb resultats devastadors. GUITARRISTA I TAMBORILER

Es sent un rif de guitarra un batec de tabal el crit de guerra comença la lluita serà descomunal. Lluita ideològica Lluita de conviccions Guerra ecològica Comencen les accions. El món està contaminat La classe política mesclada, El resultat tot plegat Una nació al fi abocada.

Javi Tur Peiró Mar Ciscar Ibiza

Esbós Monument Gran 30 Anys a Contranatura Per Comissió Falla Casa d’Alonso

30i tants

Col·laboracions literàries MOSTREM EL QUE LA FALLA ÉS…. Per Ricart Pérez Llorca

30i tants

Ironia i espill,sàtira i llum sarcasme, correctiu, càstic i tralla ànima i esperit,cartró i palla; humor i fantasia, foc i fum.

Per a l’artista, és tal com una filla; per als fallers, un any de sacrifici; per als hotels i bars, un benefici; per als de l’espectacle, una taquilla.

Il·lusió i esclafit, fusta i bum-bum; gràcia i art, intenció, broma i rialla; música i poesia, borumballa, glosa i tradició, festa i costum.

Per al que no fa res, cosa senzilla; per al xic dissolut, motiu de vici; per als bombers, un acte de servici; per als músics, anar de “coronilla”,

Això pot ser la falla quan s’admira, i moltes coses més, segurament, cada falla, si bé se la regira, porta per dins vint falles, trenta o cent. Se pot dir que, segons el qui la mira, la falla és una cosa diferent.

Per a la xica, el goig de ser fallera; per al poeta, un monument rimat; per al de fora, un somni, una quimera… i una satisfacció de la granera, eixe muntó de cendra, que ha quedat.

La Falla i el Raval: 30 anys festejant junts Per Vicent Canet Llidรณ

30i tants

Arrancava la dècada dels 90 i, mentre esperàvem la construcció del promés nou institut, els llavors adolescents observàvem algunes transformacions urbanístiques en la ciutat. Després d’uns anys funcionant com a quarter provisional de la Guàrdia Civil, l’anomenada “Casa dels Mestres” era substituïda per un espai obert, una zona enjardinada que proporcionava a la raconada Casa d’Alonso l’aspecte d’una plaça; en la qual ocupava un lloc molt visible la portalada de pedra que evocava la de l’antiga casa-palau dels Ciscar, reutilitzada en una de les casetes de pescadors de Dénia (C/ Dr. Manuel Muñoz, 16) després del seu enderroc en 1941-43. Aquest nou espai obert prompte ens proporcionaria una sorpresa.Venien les falles de 1991, i, com a bons estudiants, estaríem esperant les xicotetes vacances escolars associades a aquestes dates. Segurament aniríem o tornaríem de l’institut vell quan, encuriosits, descobríem que uns ninots havien ocupat el carrer, molt a prop de la casa de Consuelo Arnal Peiró (“la Perevisa”). Una nova falla a Oliva? Doncs sí. Una nova comissió (la 5a), plantava els seus monuments al Raval (encara que llavors no s’estilava molt aquest terme, ara ho vorem). I ja han passat 30 anys d’això! Com a part de la commemoració, una amiga em proposa l’elaboració d’un article sobre l’evolució del barri en aquestes tres dècades. Tasca difícil, no ho negaré, entre altres coses per l’escassesa d’informació i documentació al respecte. Amb tot, valore molt positivament la sensibilitat que demostra la iniciativa. Per començar, no obstant, pense que caldria aclarir què és això del Raval. Al territori valencià, aquest terme és sinònim de moreria, perquè denominava els barris situats a l’exterior de les muralles de les viles cristianes. Barris foramurs on habitaven els mudèjars (moriscos a partir de 1521-25 i fins la seua expulsió en 1609). En el cas concret d’Oliva, els orígens del nostre Raval es remunten a la conquesta del castell de Rebollet per les tropes jaumines (1239), després de la qual l’alqueria d’”Awriba” (o “Awraba”) fou repoblada per colons cristians catalans. Poc després (1250), Jaume I va concedir a l’almirall Carròs que poguera dur a la baronia 100 famílies de mudèjars, amb la finalitat de repoblar un territori que hauria quedat mig buit després de la primera guerra contra al-Àzraq (1247-1248). Una part de les quals serien l’origen del nostre Raval (Soler, en premsa: 32). De ser certa aquesta hipòtesi (tot apunta), des de 1250 tindríem dos nuclis poblacionals diferenciats en el nostre centre històric. Per una banda, la Vila cristiana, en l’elevació topogràfica sobre la séquia mare i la calçada ibèrica i romana que anava a Dénia (el camí “vell” de Xàtiva). El seu sistema defensiu consistia en un castell (origen del futur palau dels Centelles), i un tancat de capterreres (bardisses que s’asseguraven amb terra o pedres damunt les parets dels corrals, etc.), completat per la mateixa séquia (que feia de fossat) en la part baixa. A aquest nucli poblacional s’accedia a través d’alguns portals, dels quals només ha perviscut el portalet de la Verge Maria. El recinte es va ampliar amb la construcció de la muralla impulsada per Serafí de Centelles en 1529-1531, que va ser destruïda després de la Guerra de Successió.

I, just enfront de la part nord de la muralla (de les capterreres, primerament), s’estenia el Raval, la moreria creada en 1250 dalt de la séquia mare i el camí “vell” de Xàtiva, al voltant de l’antiga mesquita, que seria reconvertida en 1535 en temple de la nova parròquia de moriscos de Sant Roc. Precisament, des d’aquest edifici s’exercien les funcions de gestió d’una entitat jurídica que ha tingut distints graus d’autonomia al llarg dels segles: primer com aljama mudèjar (fins 1535), i després com a Vilanova del Raval, fins a la remodelació dels municipis esdevinguda amb el Decret de Nova Planta de 1707 (Pons Fuster, 1981: 12-13, 163-179 i 173-174). La moreria d’Oliva va tindre un fort creixement demogràfic fins 1609, apareixent al cens de moriscos de 1602 com la tercera més poblada del regne de València, darrere de Sogorb i Xàtiva (Torró, 2009: 201). En 1607 a tota Oliva hi havia unes 835 cases, 479 de les quals al Raval; i, d’aquestes, 450 pertanyien a moriscos (Pons Fuster, 1981: 3-11).Tot això va canviar quan 843 d’aquestos moriscos es van vore obligats a embarcar en 6 naus franceses rumb a Orà, el 28 de novembre i el 3 de desembre de 1609 (Lomas, 2009: 107-109, i 267). Aquest colp demogràfic, lògicament, tardaria dècades en ser remuntat, a pesar dels esforços per atraure repobladors, que arribarien lentament de la Vila, d’altres poblacions i de les Illes Balears. I entre els quals, també, persones d’ètnia gitana, com la documentada en 1694 a l’arxiu parroquial (Domínguez, 1989: 406408). Així, poc a poc, el Raval recuperaria certa vitalitat. Pel que fa a la seua trama, la zona més antiga del Raval és la més propera a la mesquita, on encara trobem vestigis d’un viari irregular, marcat per les reculades de façanes i la presència d’atzucacs i carrerons estrets i tortuosos. Una configuració urbana que constitueix el millor testimoni de l’anomenat “urbanisme mudèjar”, caracteritzat per l’aprofitament de l’espai en funció de les condicions topogràfiques del terreny i del consens entre els grups que l’ocupen (Torró, 1996: 543, 580-581; i Torró, 2009: 216). El fet que la moreria no estiguera circumval·lada per una muralla, com la Vila, facilitava la seua expansió urbana sense restriccions. Així, el límit geogràfic del barranc es degué traspassar relativament prompte, atés que un dels 4 forns senyorials era el de les Fateres (ubicat a l’actual C/ Sant Pasqual?), el 2n que més aportava a les rendes senyorials (aportacions que van caure en picat a partir de 1609, Pons Fuster: 1981, 68), la qual cosa significa que atendria un nucli poblacional important. I atés que també trobem una primerenca referència al carrer “Gerreria” en un censal de 1584 (Morell, en premsa2: 2). Orígens embrionaris de les zones posteriorment conegudes com Gerreria i Pinet (zona denominada durant molt de temps, “del Forn de les Fateres”). Parts del Raval que tornaran a créixer a partir del s. XVIII, una vegada superat el colp demogràfic de l’expulsió. De fet, en un document de 1695 apareixen diverses referències a carrers enllà del barranc: “de les Fateres ó de Camacho” (actual carrer Sant Pasqual), “Placeta de Ganguis”, “de la Font” (Domínguez, 1989: 123). En 1725 es construïa la singular capella-portal dedicada a Sant Vicent Ferrer, i en 1776 l’ermita dels Sants Antonis, justament per a que la població d’aquesta part del Raval poguera assistir a missa quan el barranc baixava fort (Sanchis, 1998). Per altra banda, durant els segles XVII-XIX la zona del Pinet es va caracteritzar per la presència de corrals de ramats, molts dels quals foren transformats en habitatges a finals del XIX, 36

30i tants

I, com ha evolucionat el Raval en els darrers 30 anys? Doncs, com hem dit, hi ha poca informació al respecte. Llevat de l’estudi de Càritas de 1998, no coneixem cap altra publicació que oferisca dades en base a les quals poder fer un anàlisi rigorós. Amb tot, ens atrevim a afirmar que la població del casc antic, en general, ha disminuït i envellit al llarg de les darreres dècades, produint-se un degoteig constant cap a zones més baixes i litorals (molt interessant Barreres, 2018), on ha proliferat el desenvolupament d’unitats d’actuació i sectors urbanístics, generant un gran parc immobiliari que no existia fa dècades. El confort dels nous habitatges, a preus generalment més competitius que les cases tradicionals; l’envelliment dels immobles del casc antic, molts d’ells necessitats de reformes costoses (i no únicament per l’aspecte econòmic); la dificultat de compaginar habitatge i vehicle en els carrers estrets de la part antiga de la ciutat, amb complicacions per circular, aparcar i obtindre guals... Tot això (i segurament molts altres factors que se m’escaparan) ha anat provocant un desplaçament poblacional i generacional cap a zones més noves en cotes més baixes. De la carretera cap a la mar, per entendre’ns. La qual cosa ha anat traduint-se en la desaparició de negocis, el canvi de costums, tradicions i la fisonomia social (molt evocador, Alcaraz, 2013) i la proliferació de cartells de cases en venda (El Portalet 2: 4). Juntament amb una minoració dels serveis. Conseqüències que són, alhora, causes. El peix que es menja la cua. Però no voldria, ni molt menys, quedar-me en una visió negativa i desesperançada. També hi ha signes d’esperança que cal afegir (i contraposar) a l’anteriorment esmentat. El primer de tots, per a mi, la pròpia “noció de ser”. He dit abans que en 1990-91 no s’estilava molt això del concepte “Raval”, la qual cosa ha anat canviant, gràcies a persones que ens han ajudat a tindre una mirada nova sobre allò que no percebíem, de tan acostumats com estàvem a tindre-ho davant dels ulls. Persones com Francisco Pons Moncho (19302018), que en els 70 s’avançava al seu temps i plantejava una visita pel barri “a un supuesto visitante” (Pons, 1976) i que va dedicar moltes publicacions als carrers del Raval i la seua història (Domínguez, 1989). Persones com Doménec Morell Fullana (1945-2008), qui va continuar la tasca ampliant la informació sobre el Raval, en 2004 va editar (gràcies a l’AMPA del CP Verge dels Desemparats) l’emblemàtica obra “Dotzena i mitja de llegendes del Pinet”, i va posar en pràctica això de les visites guiades pel casc antic, unes visites que es van publicar (Morell 2007 i 2008), i que són l’origen de les rutes senyalitzades en 2009-10 (“Oliva tranquil·lament”), que, curiosament, parteixen del punt zero de la Falla. Persones com les que, al llarg d’aquestos anys, s’han implicat en les distintes associacions veïnals: en la del Pinet (districte electoral 4-2), la més veterana, fundada en 1980 i reviscolada en 2009 després de molta activitat en els 90 i un xicotet temps de descans; en la del Raval (districte electoral 3), fundada en 1991 i reactivada en 2005, després d’uns anys de letargia; o en la de Raval-Gerreria (zona antiga del districte electoral 4-1), fundada en 2008. I gràcies a persones com les que, participant en les associacions festives, religioses, ètniques, juvenils, culturals, etc., han impulsat iniciatives en el barri.

Gràcies a l’esforç de totes aquestes persones, i la col·laboració de l’Ajuntament i del veïnat, s’han realitzat moltes actuacions i activitats al llarg d’aquestos anys: reurbanització d’espais (asfaltat i enllumenat de carrers perimetrals, ZE i CS Sant Vicent, places de Ganguis i Sant Roc, CPC El Pinet, mur del Fossar, les Eretes i voltants escoleta El Caragol...), recuperació de tradicions (la benedicció dels animals, les creus de maig, el tiraset, les calderes de Sant Antoni...), activitats educatives-transformadores (el Bastidor, setmanes culturals infantils...), sopars veïnals, commemoració del IV centenari de l’expulsió dels moriscos, publicacions com “El Portalet”, baixades de carretons, decoracions nadalenques, ajudes a la rehabilitació... Sense oblidar revindicacions i queixes. Sabem que ens deixem moltes coses, i també que queda molt per fer, però, com en l’emblemàtica cançó del “Tio Canya” d’Al Tall (Deixeu que rode la roda, 1976), de vegades cal algun temps (alguna generació) per tal que arriben “besnets molt joves que alegren la seua cara”. Salvant les distàncies que presenta tota analogia, som molts els qui desitgem i esperem nova i llarga vida al Raval d’Oliva (i a tot el casc antic, en general). No debades és el lloc on molts han (hem) viscut, on viuen iaios, tios, cosins... El lloc on generacions han (hem) jugat... al carrer. Cal continuar fent esforços per tal de revitalitzar i revaloritzar esta part de la ciutat que hem heretat dels nostres avantpassats, i que totes i tots, sense excepció hem de considerar nostra. Com a la cançó, cal reviscolar, “amb gaiato” si fa falta. Hi ha molts motius de preocupació, ja ho hem dit, però també molts altres d’esperança. Un d’ells, que una Falla, en el seu 30 aniversari, tinga present el barri que l’acull i l’envolta, i amb el qual porta festejant tot este temps. Gràcies!

30i tants

Bibliografia

Alcaraz Pons, J.A. (2013): “Aquell sant dels taulellets. Les festes a sant Francesc del Barri del Pinet”, Llibre festes del Crist 2013, 114-116. Barreres Martínez,V. (2018): “El Nucli vell d’Oliva”, Llibre festes del Crist 2018, 131-143. Bordes García, J. (2019): La Vila d’Oliva al segle XV, Associació cultural Centelles i Riusech - Edicions del Sud, Oliva. Cardona Miralles, S. (1993): “La Casa de Alonso”, Llibre Falla Alonso, Oliva 1993. Reeditat en la secció “Erudició Esparsa” (article 1) del Cabdells núm. 7, Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva, 2009, 185-189. Díe, L. (1998): Estudio de la Realidad Social de la Parroquia de San Roque. Oliva, Càritas Diocesana de València i Càritas Parroquial de Sant Roc d’Oliva. Domínguez Tormo, J.M. i Pons Moncho, F. (1989): Sant Roc d’Oliva. Apuntes históricos, Junta pro I Centenari del temple parroquial de Sant Roc, Oliva. El Portalet. Full divulgatiu de les Associacions veïnals del Raval (7 números, editats en maig 2008, juny-juliol 2008, setembre-octubre 2008, març 2009, maig 2010, juny 2010 i novembre 2010). Lomas Cortés, M. (2009): El puerto de Dénia y el destierro morisco (1609-1610), Ajuntament de Dénia - Universitat de València. Morell Fullana, D. (2005): Dotzena i mitja de llegendes del Pinet, ed. AMPA CP Verge dels Desemparats, Oliva. Morell Fullana, D. (2007): “Passejada pel Raval I”, Llibre festes del Crist 2007, 58-61. Morell Fullana, D. (2008): “Passejada pel Raval II”, Llibre festes del Crist 2008, 54-58. Morell Fullana, D. (en premsa1): Els noms de lloc a Oliva. Estudi de la toponímia urbana i rural, (amb la col·laboració i ajuda de Vicente Domingo Ballester Morell; curador de l’edició: Francesc Xavier Llorca Ibi). Morell Fullana, D. (en premsa2): La ceràmica a Oliva. Pascual Gallart, J.V. (2003): “Doña Luisa, la de la casa de Alonso”, Llibre festes del Rebollet 2003, 58-59. Pons Fuster, F. (1981): Aspectos económico-sociales del Condado de Oliva (1500-1750), publicacions Ajuntament d’Oliva,València. Pons Moncho, F. (1976), “Arrabal: a un supuesto visitante”, Llibre festes del Crist 1976, Oliva, s/p.

Sanchis Costa, J (1998): “L’ermiteta de “Sant Antoni” del Raval, a través del acto testamentario”, Llibre festes del Crist 1998, Oliva. Soler Molina, A. (en premsa): L’esplendor d’Oliva. De l’honor dels Carròs al comtat dels Centelles. Torró Abad, J. (1996): “El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el Reino de Valencia (siglos XIII-XVI)”, Actas del VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel 16-18 septiembre 1993, edita Centro de Estudios Mudéjares del Instituto de Estudios Turolenses, Saragossa, 535-598. Torró Abad, J. (2009): “Formes de poblament i urbanisme. Com s’organitzaren els llocs d’habitació dels musulmans del regne de València (segles xiii-xvi)”, Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (1238-1609), edita Universitat de València i SECC,València, 201-217. Vidal Pastor, J.M. (1933): “Cosas de antaño”, Patria Chica núm. 77, Oliva, 2 Notes: La Falla i el seu entorn 1 La “Casa dels Mestres” fou un edifici construït en el solar de l’antiga casa-palau dels Ciscar, després del seu enderroc en 1941-43. El programa de la Fira i Festes de 1947 nomena l’entrega, eixe any, d’aquest “Grupo de Viviendas Protegidas a maestros nacionales”. En la dècada dels 80 va funcionar provisionalment com a casa-quarter de la Guàrdia Civil, fins que foren inaugurades les instal·lacions actuals de la benemèrita. 2 La “raconada Casa d’Alonso” és un espai urbà creat oficialment per l’Ajuntament d’Oliva en la sessió plenària de 29 de setembre de 1961, amb la segregació de les cases núms. 19, 21 i 32 del carrer de l’Església (Estudis previs del Nucli vell, pàg. 32). 3 La casa-palau dels Ciscar és el lloc on van nàixer Gabriel Ciscar i la resta dels seus germans. Segurament va ser erigida en la segona meitat del s. XVIII (l’escut heràldic és de 1793), després d’haver estat enderrocada la muralla de la Vila de 1529-31 (en 1730?, vegeu Vidal, 1933, pàg. 2). Aquesta casa va ser heretada pel germà major de Gabriel, Fernando (APSM, Caixa-80, 1819). Un rebesnet d’aquest, José Vives Ciscar (1853-1892), es va casar amb Maria del Consuelo Alonso de Medina Miquel (nascuda el 1860). D’aquest matrimoni van nàixer els darrers propietaris de la casa: Luisa Vives Alonso de Medina (1884-1936, Pascual, 2003: 58-59) i els seus germans Fernando i Teresa. Segurament, la mort prematura de José Vives Ciscar, amb només 39 anys (quan la seua filla major, Luisa, en tenia 8), va ser la causa per la qual totes les seues propietats a Oliva, tant la casa-palau familiar, com la finca del Pla (amb tots els seus annexos: ermita, sénia, camí, riurau, corral, motor de reg...), van passar a denominar-se “d’Alonso”, la primera part del cognom de la seua vídua. Durant la guerra civil es van llançar a perdre moltes de les coses valuoses que atresorava l’immoble, que es va enderrocar en 1941-43. 4 Portalet de la Verge Maria, d’on partien els camins de la Font, Gandia i València. És l’únic portal que queda del recinte primitiu de la Vila (Vidal, 1933). Conserva l’arc, però no els brancals, que foren picats, segurament en el segle XVI, per a facilitar el pas de carros. El nivell original del sòl està rebaixat, atés que originalment la costera devia ser una rampa més pronunciada (Soler, en premsa: 28-29)..

30i tants

Comunicaciรณ interrompuda Per Joan Tur

Sona la melodia de l’últim èxit del cantant de moda al mòbil. Treu el telèfon extra lleuger i amb pantalla extra gran i apareix un número desconegut. Normalment no contestaria, però esta vegada decideix fer-ho. -Diga? Un soroll de línia antiga repica a l’altre costat. -Diga? -repeteix. El soroll persisteix i quan ja es disposa a penjar escolta un: “hola”, mentre se sent com cau alguna cosa, “espera que m’ha caigut l’auricular del telèfon...” -Perdona, qui eres? Crec que t’equivoques. -Com? Però si m’has telefonat tu a mi. Pensava que no arribava a despenjar. He creuat el menjador entropessant amb el moble aparador. Esperava una altra telefonada i no volia eixir de casa. -Doncs no. Bé...aleshores res. Perdona, una curiositat: estàs en un fixe? Amb això que has dit de l’aparador i l’auricular m’ha sonat antic. Somriu com per suavitzar el comentari i donar entendre que no pretén ficar-se on no toca. -Com hauria de ser el telèfon? Vols prendre’m el pel? Per descomptat que és un fixe i està al menjador de casa dels meus pares -No, clar -dubta mentre contesta i allarga el final de la paraula per no ofendre al seu interlocutor- és que un pensa que tots ja tenim un smartphone i no has d’esperar a ningú en casa per a rebre una telefonada. Ho diu sense condescendència en l’entonació de la seu veu. -Amb un què? -Un mòbil. Què passa? Has eixit d’una cova o què? -No, tret que consideres una cova a Oliva -Vinga ja. Jo també estic a Oliva. Això ja em sembla una broma de càmera oculta. No saps que és un mòbil? -No. -Curiós. Vols jugar? Juguem. Tampoc sabràs que és Google? -Guu què. Però a tu què et passa? T’agrada inventar paraules. -No, la veritat que precisament Google i la intel·ligència artificial ens eviten haver de jugar, inclús pensar m’atreviria a dir, en massa ocasions. Tu preguntes i Google respon, però si no preguntes bé no et donarà una bona contestació. -Jo dubte de la intel·ligència de les persones com per a pensar en una artificial. Sembla que parles de coses que han eixit de la pel·lícula de Batman. És que s’acaba d’estrenar ara i per això m’ha vingut al cap. L’has vista?

-Sí, per fi coincidim en alguna cosa. La de Joker vols dir.

30i tants

-Quina última? esta és la primera perquè és la única que hi ha, la de Tim Burton. Agafa el mòbil , mentre posa el mans lliure, i tecleja ‘Batman la pel·lícula’. I en un llamp li apareixen milers d’entrades. Efectivament la primera és de Tim Burton de l’any 1989. Somriu entre dents i pensa això es posa interessant. -Sí, clar. I ja que parlem de cinema -fa memòria i recorda que sa mare li ha contat moltes vegades que abans de Netflix, no fa tant, hi havia vídeo clubs- a quin vídeo club vas? -Soc soci de més d’un. -Saps, me n’hauré d’apuntar a un. Com que estem a l’any 1989. Per què estem al 89, veritat? -li pregunta amb sornegueria. -Que jo sàpiga sí. Què tu en quin any estàs?- li retruca amb el mateix to burleta. -Jo? -canta amb la veu com si la pregunta no fora per a ell- en el 2020 -li etziba. -Clar, al 2020 i per això tens mòbils i imagine que cotxes i patinets voladors ja en tindreu també. Almenys si s’haurà acomplert la previsió de Back to the future, ja que veig que t’agrada el cinema. L’hauràs vista? -Sí i sent decebre’t, però no tenim cotxes que s’enlairen. Patinets en tenim molts -i està a punt de riure perquè li troba gràcia al seu propi comentari- encara que tampoc volen. Ja veus les coses no han canviat tant com s’esperava en 30 anys. Mentre ho diu no sap ben bé que pensar-hi de la seua última afirmació donat que no té massa referències d’allò que passava als 90. No obstant això, no s’imagina la vida sense mòbils, ni xarxes socials i el poc que ha escoltat del finals del segle XX li sembla prehistòric. Històries dels pares. -Per què no li preguntes al teu guugle que passava a l’any 89 per exemple. - diu de sobte el jove del telèfon fixe. Per descomptat -ara sent curiositat per veure que dirà internet sobre eixe any. Abans però de teclejar tanca els ulls com per tractar de buscar entre els seus coneixements algun esdeveniment clau que puga saber sense haver d’acudir al demiürg de la xarxa. Se n’adona que encara que estiguera hores pensant-hi no podria dir res. Tecleja fa ‘trenta anys’. Haguera pogut escriure també ‘què va passar a l’any 89’. La recerca quasi instantània li dona tantes possibilitats que necessitaria tota una vida per llegir- les. Eix una foto amb molta gent sobre un mur. -Què ha dit el teu guugle? -Espera que no he tingut temps de llegir res. He vist una foto d’un mur... -I això no et recorda res? -ara és ell el primer que llança el to de burleta. -No. Espera. Ah! la caiguda del mur de Berlín.

-Al final em creure que estàs en el 2020 i que no en sabeu res de la història recent. Ha caigut un mur i un model que confrontava dos sistemes. En teniu ara de murs? - pregunta de manera retòrica. -Ara que ho dius, sí -contesta abans que l’altre puga continuar-. No tenim barreres físiques, en tenim d’altres i alguns fins i tot volen tornar a construir murs. -Saps? millor no m’ho contes ja ho descobriré quan arribe el 2020.T’he de deixar - diu quasi per inèrcia. En veritat, està divertint-se i no li importaria seguir una estona més-. Ha estat una sorpresa parlar amb algú del futur -afegeix mentre somriu. Li ha semblat que el seu interlocutor ha estat molt imaginatiu a l’hora d’inventar-se artefactes i noms. Guuglee es repeteix al seu interior i li fa gràcia la sonoritat de la paraula per impossible. -Igual ens trobem per Oliva -contesta sense massa convicció. -Com que ja no em trucaran me’n vaig a la falla Casa Alonso. Igual ens creuem. Encara en teniu de falles? -i ara sí somriu obertament. -No m’ho puc creure ara mateix estic davant del Casal. Si tingueres mòbil t’enviaria una foto per a que ho veges. El jove del fixe es meravella amb l’enèsima ocurrència que li arriba per l’altre costat del fil telefònic. Es diuen Adeu però no s’escolten. A un se li ha tallat la línia i l’altre s’ha quedat sense cobertura. Només queda el soroll entre el temps.

30i tants

Jo, la Falla Per Mar Ciscar Ibiza

Bones, sóc jo, sí, La Falla Casa d’Alonso. Aquest any celebre el meu trenté aniversari, però no m’importa… És ben cert el que es diu pertot arreu, que els trenta anys són els nou vint; però mare meua quins anys! He viscut tantíssimes coses que no sé ni per on començar. Els meus fundadors em van crear per fer una crítica a un camp ras del barri, on tots els gossos del voltat anaven a fer les seues necessitats. Obviament, no és plat de bon gust que els cans defequen al costat de ta casa, i que fins i tot, et trobares deixalles variades començant per plàstics i algun vidre o alguna xeringa. En eixa època vaig nàixer jo, en ple apogeu de la “ruta del bacalao”; anares on anares la festa i les ganes de marxa et perseguien. Recorde nits de revetlla amb l’Orquestra la Tribu on totes les joves olivanes i els joves olivans venien a la placeta per gaudir d’una de les millors nits de la setmana fallera i quan s’acabava l’espectacle, habitualment cap a les cinc o les sis del matí, se n’anaven a la cafeteria El Rebollet a menjar xocolate amb xurros per retornar i fer temps per a la despertà. El tast del burret i d’altres begudes espirituoses semblants, no tenien res a veure amb el que els joves mil·lennistes i les quintades beuen hui en dia: que si colpets d’un licor rosa, semblant al “petit suisse” de tota la vida, anomenat “Tequila Pink” (jo de moment el gust de tequila encara no l’he trobat…), que si una ginebra sevillana rosa que s’anomena “Puerto de Indias” i malgrat el coloret fa el mateix sabor que la ginebra “Beefeater” de sempre (al remat tot el que és “British” sona més glamurós, o m’ho sembla a mi?) Si ja ho cantava Édith Piaf “Quand il me prend dans ses bras, il me parle tout bas je vois la vie en rose”. Però espera, el secret es troba en la mescla! En una falla plena de “runners” i d’esportistes d’èlit les begudes isotòniques no poden faltar. Donem-li la benvinguda a l’Sprite! S’ha convertit junt a l’Aquarius, en la beguda de llauna estrela de la nevera del casal! I ara estareu preguntant-vos com va sorgir l’aficció al “running”. La resposta és molt senzilla. Un grup de joves anava totes les nits a les revetlles falleres dels diferents barris del nostre poble i per tornar més ràpid el que més corria feia com que tocaba els timbres de les portes i la resta, tan innocents com eren, corrien embogits per evitar que els pillaren. Quina rapidesa! Tot plegat semblaven llebres, en cinc minuts arribaven des del barri de Sant Francesc fins la nostra placeta. I parlant de colors i carreres, cap a l’any 2012 a un grup de falleres queferoses, se’ls ocorre demanar que volen un polar per a falles. Quin color van pensar? Doncs el rosa, clar que sí! Al catàleg hi havia un polar de color fucsia, vibrant, meravellós…Problema? Van dir que el model masculí no existia, però jo no m’ho acabe de creure… Aleshores es va portar a terme una votació i es va proposar gris, blau marí i verd. Per què verd? Docs perquè a Oliva ja hi havia falles amb polars rojos, blaus i negres i les alonseres i alonsers volien diferenciar-se de la resta. Això sí, el verd no va eixir per unanimitat, trobe que hi havien tres o quatre vots en contra (per a no variar). Per rematar l’assunt, en lloc d’escollir un to verd botella 46

30i tants

discretet, es va escollir el verd oasis, ben cridaner per no perdre’ns pel carrer. He vist cada cosa: ploreres inconsolables, persones carregades de raó, aigua en misteri inbevible, “stripteases” com en “Full Monty”, joves dormint al casal en tendes de campanya o damunt de les taules, aparicions sobtades a la matinada del legendari veí queixós a cridar l’atenció…Quina família! Ací qui no suma se n’ix! Em venen al cap exaltacions de falleres majors a l’Apolo. En l’assaig d’una, trobe que era l’any 1992, una fallera major infantil va caure de tos des de l’escenari en bolcar el tro. Quin esglai es va emportar tota la gent! Què la trobaven? Un altre any, cap al 1993, va caure el diluvi universal el dia de la presentació; i alguna fallereta que altra va caure dins d’un bassal i sense vestit de valenciana que es va quedar. A més d’això, tots els anys alguna xiqueta s’adorm a l’escenari, alguna que altra cau de cap, sempre hi ha alguna que comença a llevar-se complements del vestit de valenciana, alguna que altra s’arranca els topos… El relleu generacional está més que garantit, i és que els membres de la comissió infantil des de sempre han apuntat maneres. Moltes i molts s’han criat dormint en cadires al casal i jugant a la placeta, i m’atrevisc a dir que totes i tots (al cent per cent) han portat isetes a terme. Però no estic referint-me a isetes d’eixes que passen falles i s’obliden, no; podriem dir que les isetes han estat legendàries. Jo no sé per què passa, però arriba el dia de les paelles, i done fe que això seguix igual que fa trenta anys; i la síndrome del senyor pirotècnic comença a manifestar-se com una ombra que s’assoma tímidament i al remat ocupa una superfície ben extensa. Les nostres xiquetes i xiquets, han fet fogueres a la placeta, però en una ocasió en vam pillar a un grupet, fent-ne una al costat del water portàtil… Si no arribem a adonar-nos-en, eixes dolces i innocents criatures, quasi cremen la lona del casal…En una altra ocasió es va sentir com una explosió, semblava que hi havia hagut un atemptat terrorista amb una bomba de cal·libre major. Doncs no, en aquesta ocasió, les perles, van tirar un masclet pel water. Imagineu-se un water fet d’obra volant pels aires…al·lucinant! I tot per fer que l’aigua s’engolira un tros de coca en llanda que no volien. Si ja ho diuen totes les mares, “filla, fill; si no t’ho has de menjar, deixa-ho a la taula, no ho agafes”. Ja no cal parlar-ne de les gimkanes o dels concursos de dibuix…Les maganxes estan a l’ordre del dia! Un grup es deixa dues o tres proves, l’altre tarda perquè s’han perdut pel camí, en l’altre sempre estan els més xicotets que es queden darrere perquè es cansen…I al remat els adults acaben esgotats i les xicotetes feres acaben ben excitades. Arriba la nit i no volen dormir, sols volen que ballar i seguir tirant petarts; sort tenim que més d’un i més d’una ha fet la becadeta de després de dinar dins del castell unflable. A falta d’un sofà al casal, sempre guanya el castell com la millor opció per descansar. I a tots els llocs, els que són artistes són artistes; ja que quasi tots els anys guanyen el concurs de dibuix les mateixes personetes, i com no la resta s’enfaden. Però així 47

és la vida, unes vegades es guanya i altres es perd, però ningú mai em podrá llevar els moments en els quals he assaborit victòries: cavalcades del Ninot, algun Premi del Llibret, la vegada que vam guanyar el primer premi al monument infantil, Ninots Indultats… Però el que més assaborisc són els nous membres. Vaig començar essent una falla menudeta, de barri; hui puc dir amb orgull que sóc una de les comissions amb més gent censada de tota la nostra localitat. Tinc un sèquit de pilotaris i pilotàries, que m’ha permés gaudir durant moltíssims diumenges de partides meravelloses. He tingut el plaer de conéixer grans persones, entre elles cinc falleres majors d’Oliva. Algunes d’estes persones ja no hi són entre nosaltres, però que des d’allà on estiguen, altres pobles, altres falles o al cel, mostren un somriure quan comença el mes de març, mes faller per excelència i mes de les flors. Em sent honorada de que les meues falleres li ofrenen flors a la Verge del Rebollet, patrona de la nostra localitat; i que li rendisquen homenantge a San Josep, patró de la nostra festa, malgrat les poques ganes de vestir-se de falleres. Però és que les mares de hui en dia no són com les d’abans, que tenien atemorides a les filles. Si no et vistes de fallera el Dia de San Josep, te la carregues. Aleshores, totes exhaustes, més marejades que l’all-i-oli però ben engalanades amb el seu vestit de valenciana, les alonseres anaven cap a la Missa de San Josep, cap a la residència d’ancians o on pertocara; malgrat el desficaci d’alguna que per no voler creure a sa mare es va tallar els cabells a l’u; però això us ho contaré una altra vegada. Em plena de satisfacció veure com es cremen els monuments el 19 de març. I com el foc purificador s’emporta totes les coses roïnes i en dóna pas a altres de noves. Noves il·lusions trasmeses pels nous càrrecs per al proper exercici. Sols li demane a la vida l’oportunitat de fer-me vella, i poder cumplir molts més anys, anys rodejada dels meus alonsers i les meues alonseres gaudint de moments únics i irrepetibles.

30i tants

Com Pasa el Temps Per Juanjo Moratal Gregori

Com passa el temps, ara fa 30 anys, que emprenia la meva primera expedició en solitari, i no era en un autobús de la “La Amistad”, m’estrenava com a motorista. Havia aprovat l’examen per obtenir la llicència de ciclomotor i ja podia conduir la moto que mon pare m’havia promès, la seua Derbi Variant Start. Ja estava apunt, moto parada, vaig pujar damunt la Derbi, vaig prémer amb el dit gros de la mà dreta la maneta de descompressió, i a la primera pedalejada va arrancar. Que emoció, anava a ser lliure per poder eixir de la Font d’en Carròs jo a soles. I ara, cap a on anar? Això no importava, sols tenia ganes de fer quilòmetres, vaig anar a la Platja Gandia, per veure allò que els que el mes majorets anomenaven “El final”, la zona de pubs de la Platja, allí estaven “Estudio”, “Almacén 49”, “Límite”,… hi havia més però aquests eren els que em sonaven. Des d’allí em vaig dirigir cap a Oliva per les platges, i quan estava pel caminal que travessava des de la Platja de Miramar fins a la Platja de Piles, de plantó com si estigués fent motocròs, la moto quasi se m’atura, havia entrat en reserva, així que hi havia que anar a la benzinera, sort que havia agafat quaranta duros de la paga del diumenge passat. El poble mitjanament gran més propet era Oliva, i recordava que allí hi havia una que anomenaven el Rebollet. Quan hi vaig arribar, em vaig quedar bocabadat, quin edifici més bonic! Què modern! Allí estaven eixes cinc estructures de formigó que pareixien bolets, cobrint les màquines que dispensaven benzina. A més a més, les oficines que tenien el sostre, amb eixes estranyes formes arquejades i en punta. Propet hi estava el restaurant, també molt modern, amb estructura de ferro i cristall. Doncs sí, situada a Oliva, a la carretera nacional 332, que comunica el litoral de la meitat sud d’Espanya, es troba l’estació de servei del Rebollet construïda per l’empresa familiar Miguel Just e Hijos originaria del meu poble, coneguts a la Font com els Ferrero.Va ser inaugurada en setembre de 1962. L’original disseny del Rebollet va ser obra de l’arquitecte Juan de Haro Piñar.Vinculat a l’arquitectura moderna de l’època, va idear la benzinera del Rebollet, que a més de vendre benzina, també tenia a les seues instal·lacions concessionari d’automòbils, pot ser per aquest motiu se li degué encarregar aquest projecte fent l’ullet a l’arquitectura futurista “googie” americana influenciada per la cultura del automòbil i l’era espacial (Exemple Space Needle de Seattle, del mateix any que el Rebollet). De la mateixa època, escola arquitectònica i propet de nosaltres, trobem l’església de Sant Nicolau, al Grau de Gandia, construccions ambdues que porten al límit l’estructura de formigó. És un obra original i a pesar de ser exclusivament de formigó armat, i pogués semblar una edificació pesada, es més bé tot al contrari, les cobertes laminars, li donen una aparença de exagerada lleugeresa. Aquesta estructura cobreix la zona d’oficines i administració amb un sostre de paraboloides hiperbòlics, mentre que per a la zona dels sortidors estructures fungiformes de diferents altures que li donen un dinàmic paisatge. La construcció d’aquesta meravellosa obra, estava encarada d’una banda a cridar l’atenció dels clients i d’altra a ser funcionalment adequada, perquè per cridanera que semble, la tècnica utilitzada era econòmicament avantatjosa i fàcil d’aplicar. A part d’aquestes dues construccions de formigó, hi havia una altra de vidre i ferro, que hui els mes moderns anomenen mur cortina, tècnica en la qual hi ha finestres que s’obrin, però des de fora no pots distingir les que es poden obrir i les que no. En aquest edifici estava el restaurant i cafeteria. I fins fa uns anys, quan l’especulació urbanística de la zona, el va desmantellar, junt a la Puerta del Sol, era el lloc de trobada de tot el món. Dels que sortien els diumenges en moto, en bici, dels que anaven d’excursió a Benidorm, dels que anaven a l’obra, a collir, de tots els que es feien l’última quan tornaven de festa, de la Ruta del Bakalao, de tots. Avuí en dia a Oliva, aquest punt d’encontre el trobem al Mosset o al Caudeli. 50

30i tants

L’edifici del restaurant, podriem dir que tenia un bessó o millor dit un germà major, ja que no van nàixer a la volta. A l’altre costat de l’Atlàntic, a Mar de Plata (Argentina), es troba l’edifici Ariston, antic restaurant i parador i a dia d’avui desmantellat també, que es clavat, diria que el d’Oliva es una còpia. El “Rebollet Boludo”, de 1948, es obra de l’arquitecte Marcel Breuer, estudiant a l’escola d’arquitectura La Bauhaus. He de reconèixer que sóc un gran seguidor de la mateixa. Es evident, que totes aquestes construccions, complien l’objectiu d’edifici cridaner, de fet, allà pels anys seixanta, quan un dels millors fotògrafs del món, especialitzat en imatges urbanes, el novaiorquès Joel Meyerowitzm, circulava per la N-332 al passar per allí, va quedar enamorat.Va traure la seva càmera fotogràfica i va immortalitzar, aquest prodigi arquitectònic. Es d’agrair que no sòls en fotografies perdure aquesta construcció i que l’Ajuntament d’Oliva reconeixent el seu valor arquitectònic haja protegit l’edifici del boom immobiliari de la rajola fins avui. Per favor, em dona dos fitxes de “mezcla”, barreja de benzina i oli. Totes les motos de la meva època eren de dos temps, i el combustible era aquesta barreja, que feia una olor molt agradable i característic. Quant és? Dues centes pessetes. Per als que no haveu conegut la antiga moneda, dues centes pessetes, quaranta duros, eren aproximadament un euro i vint cèntims, i en aquests diners compraves dos litres aproximadament. Ah i se m’oblidava, el pressupost per construir la benzinera del Rebollet, ara fa quasi seixanta anys, era de un poc més de nou mil euros. Amb el dipòsit ple, vaig tornar cap a la Font, a contar-li als meus pares i al meu germà menut el que havia vist, i com havia sigut la meva primera experiència. Mesos, o mes bé, dies després, eixa moto no corria prou i vaig haver de fer alguna que altra visita al “Tiburó”, per a que li donara algun puntet més de velocitat, més cilindrada, més xiclet al carburador i proporcionalment més visites al Rebollet.

DesprĂŠs de la festa Per Ă&#x20AC;ngels Gregori Parra

30i tants Et pensava com s’imagina una ciutat. I et citava als llibres com una discreta nota a peu de pàgina. Això és el paradís, em deia quan et trobava entre el públic d’una conferència. Després, rumors i converses al carrer. Tal vegada un bar, fum fins a la matinada i de sobte passe a fundar les teves lleis, a conquerir els dominis d’un cos que es desplega com un llibre. Al teu costat la nit és meva, vaig dient-me. I entre en tu com si entrés sola, caminant per la gespa, fins al centre d’un estadi. Córrer per trobar-te va ser la meva forma de quedar-me quieta. D’amarrar el teu cos al meu paisatge com després d’un diluvi una barca reposa al port.

Cavalcada del Ninot 2019 A L’ABORDATGE! Terra a babor, terra a estribor Poseu molta atenció; A ritme d’instruments de vent i de percussió Arriba la nostra comissió. A7 gratuïta per descongestionar el trànsit de la localitat, El tren Dénia-Oliva volem que siga una realitat, Parlem tant de partits antics com de la novetat, Del desig de viure amb tranquil·litat, I del somni d’aconseguir l’equitat i la igualtat.

COMBAT NAVAL Sort que la mar és ben ampla per poder navegar perquè amb esta carretera no podem ni circular.

30i tants CALAMARS GEGANTS Amb eixos tentacles volen propulsar, mai troben obstacles i tot ho poden agafar.

ELS LLOROS IMPERIALS El pirata i el lloro són amics inseparables tant com ho son el quadripartit que fan les mateixes empastrades.

L’ILLA DEL TRESOR Vull anar a una illa deserta, on ningú em puga molestar, allí no pague ni IBI ni IVA ni em puc arruïnar.

ESQUELETS MAQUIAVÈLICS Com si de la mort es tractara, VOX ha arribat a Oliva, atemorint a la societat en tornar a l’era neolítica.

EL DOMINI DEL PODER Partit Popular o Partit Pirata? A la nostra benvolguda Oliva, els polítics sols van a omplir llista; el màxim objectiu és la regidoria i viure amb dedicació exclusiva.

L’ASSALT DELS CORSARIS Aquests pirates moriran de vells, tant com els olivans i les olivanes que mai veuran el tren.

30i tants LA BELLESSA DE LA DINASTIA Per a les properes eleccions tots llueixen les seues millors gal·les, mostrant les seues accions tot per donar una bona imatge

LA CALMA DEL MAR Després de la tempesta sempre arriba la calma, tot el que han rapinyat t’ho deixen ben restregat per la cara.

LA MAGNIFICIÈNCIA DE LA DEESA Amb veu ben alta, i amb el braç ben alçat, no volem més violència fins ací hem arribat! Volem equitat, igualtat de gènere i equiparament salarial, i que res ni ningú ens lleve les ganes de lluitar.

Comissiรณ Infantil

30i tants

Salutació del President Infantil

Toni Parra Gregori Aquest any va a ser molt diferent, sóc president infantil de la meua falla, i no podia tindre millor fallera major infantil que Carmen, la meua fallereta des de que jo encara no havia ni nascut. Sé que anem a passar-ho d’allò més bé junt a Ari i Juanjo. A ma mare i a la meua iaia les porte de cap, però sé que ho fan amb molt de gust i també sé que ho disfrutaran inclús més que jo. Espere que tots junts passem un any inoblidable. Visquen les Falles i Visca la Falla Casa d’Alonso!

30i tants

A la Nostra Fallera Major Infantil

Carmen Moratal Ángel Malgrat la teua independència t’agrada estar rodejada de gent, gent que t’adora i estima la teua enrevessada forma de ser.

Bonica i dolça com una rosa, nerviosa com un meandre un poquet casporra però amb un cor ben ample.

Carmen t’anomenes com la patrona de la mar, eres una xiqueta aventurera que somia amb viatjar.

També eres jardí, L’arrel hebrea del teu nom ho indica, Un jardí ple de flors, I de colors verds, roses, grocs i anyils

Eres poesia i música, l’arrel llatina del teu nom ho indica; sobretot quan tenim el plaer d’escoltar la teua risa cantarina.

Jardí del que eres tu, Carmen, la Fallera Major Infantil.

Juganera i trafegosa als adults embogeixes; doncs mai saben la que els espera, si fas bromes o et queixes.

Mar Ciscar Ibiza

30i tants

Salutació de la Fallera Major Infantil

Carmen Moratal Ángel En primer lloc dir que tinc iI·lusió , molta il·lusió. M’agradaria, que fóra un any ple d‘experiències inoblidables i compartir tot tipus d’emocions amb tota la gent de la meua falla. Gràcies a la meua família per estar pendent d’absolutament tot el que necessite o vull i per permetrem ser fallera major infantil, que encara que semble que volguera ser perquè Maria, la meua germana, ha sigut ho havia sommiat des de sempre.Vaig a representar a la comissió infantil el millor possible, i acompanyada per mon pare com a president, Ari com a fallera major i Toni com a president infantil més no puc demanar. I amb açò dit, sols en queda dir que: Visca València ,visquen les falles, sobretot les d’Oliva, i com no que visca la Falla Casa d’Alonso!

30i tants

Mantenidora de la Fallera Major Infantil

Marisa Salinas Jiménez Carmen T’ADULE perquè enamoradeta em tens, eres tan especial per a mi… i sé, que jo per a tu també ho sóc. M’ho has demostrat moltes vegades, i sé que em consideres com una mare, (LA PRIMERA!) i saps que el mateix sentiment tinc per tu. Et protegiré quan em necessites encara que estigues lluny, perquè per als que no ho sabeu Carmen vol ser una gran viatgera.

30i tants

A les Mascotes de la Falla

La meravella de la vida en vosaltres queda reflectida, doncs sou una obra d’art forjada en la millor bastida. El pit se’ns ompli de joia admirant la vostra tendresa, doncs sou innocència pura i el més bonic de la infantesa. Present i futur de les nostres festes, ens complau tindre-vos a la comissió i que sigueu les nostres mascotetes. Mar Ciscar

30i tants

David SĂĄnchez Sanchis

Valeria Mena VerdĂş

Laura Feherdi Fuster

Ferran SĂĄnchez CaldĂŠs

30i tants

Naima Sempere Llopis

Recompenses Comissió Infantil

Distintiu d’Or

Distintiu d’argent

Toni Parra Gregori Carmen Moratal Ángel Clara Pons Salort Paula Espí Fuster Miriam Gómez Valls

Elsa Pous Bolufer

Distintiu de Coure

Hugo Morote Heras Chloe Gregori Pastor Alex Hernán Plata Dani Hernán Plata Eric Juan Escrivà Chloe López Moratal Valentina Parra Gregori Hugo Peiró Salinas Lía Vila Morell Pau Vila Miñana Andreu Parra Aibar

Maria Parra Aibar Elena Sanchis Salinas Mar Vila Morell Laila Peiró Soria

30i tants Vocals Comissió Infantil •ARDID FUSTER, VANESA •BARBER FERNANDEZ, RAUL •CHAFER GARCIA, OLAYA •CHAMORRO MAS ,DAVID •CHAMORRO MAS, MARTA •ESPI FUSTER, PAULA •ESPI FUSTER, SERGI •GOMEZ VALLS, MIRIAM •GREGOR PASTOR, CHLOE •HERNAN PLATA, ALEX •HERNAN PLATA, DANI •JUAN ESCRIVA, ERIC •JUAN ESCRIVA, MARC •LOPEZ MORATAL, CHLOE •MONCHO CAMPOS, CLAUDIA •MONCHO CAMPOS, EVA •MORALES GONZALEZ, RUBEN •MORATAL ANGEL, CARMEN •MORATAL ANGEL, MARIA •MORELL MOYA, NOA •MORENO LOSA, JOEL •MOROTE HERAS, HUGO •PARRA AIBAR, ANDREU •PARRA AIBAR, MARIA •PARRA GREGORI,VALENTINA •PARRA GREGORI, TONI •PEIRO SALINAS, HUGO •PEIRO SORIA, LAIA •PLAZA HERNANDO, NURIA •PONS SALORT, CLARA •POUS BOLUFER, ELSA •SALINAS ESCRIVA, PAU •SALORT ROGER, PAULA •SANCHIS SALINAS, ELENA •SORIA MARTINEZ, NOA •SORIA MARTÍNEZ, VERA •VILA MIÑANA, PAU •VILA MORELL, LIA •VILA MORELL, MAR •VILA POUS, LAURA •VILA POUS,VICTOR

Crítica Falla Infantil 30 anys del millor show els seus feliços trenta anys amb alegria i eufòria entre veïns i companys!

Fa trenta anys, amb bona lluna, i d’una il·lusió comuna va nàixer, oh meravella!, una falleta novella tocada per la fortuna.

Pugeu a la nostra nòria, que tots esteu convidats, i torneu a ser infants, oblideu els maldecaps, defugiu tota cabòria, doneu-li delit al cos i al diable, safanòria!

Enmig la Plaça d’Alonso... (que el veïnat d’aquest barri, no és gens avorrit ni és sonso i quan vol sap fer xivarri) ...demostrant a tota Oliva, des del raval a la vila, que, qui vulga molt bé viure, de tot i molt s’ha de riure, la falla du ja trenta anys d’esforços, treballs i afanys per escanir i fer broma dels set monos i la moma, dels set pecats capitals, del peçó i de la poma!

Què bonic és poder viure, mentre xuples caramels i rosegues regalíssia o llepes sucre filat, amb el cap ple de pardals i amb un Arc de Sant Martí per caramull i plomall! Qui vulga sentir-se jove, i lliure per uns instants, que en falles isca al carrer com qui a la fira se’n va! Però que agafe diners, que a la fira... ja se sap!

Roda, roda, gira, gira la falla sense parar com els cavallets de fira, ara amunt i adés avall!v ...Que la falla és, com la vida, una carrusel de la fira i ara toca celebrar

30i tants

I, com gana no me’n falta, el primer dia de març a València que me’n vaig ben feliç i “empoderada”, amb la pinta ben posada, la falda emmidonada, el gipó i el davantal, a vore la mascletada!

Qui no viu la fantasia en un bon dia de fira? Enlaireu-vos en un globus per un cel de cotó-en-pèl, i deixeu-vos tripular per l’entusiasme faller què governa aquesta nau. Desconfieu de la dita: “Si el firaire i la falsia van nàixer el mateix dia”... degué ser d’un altre any! La màgia sí que existeix més enllà dels nostres caps, en l’espai-temps dels desigs: si un conill d’un barret ix és molt més que el truc d’un mag!

Tot això volia dir. I, com que dit ja ha quedat, no tinc res més a afegir com a cloenda i comiat. Llevat d’aquest joiós crit abans de dir-vos adéu: “Visca la falla d’Alonso!” Que si ara ha fet tres per deu, manifeste, ben contenta, sense vergonya ni enfit, que li desitge altres trenta elevats a l’infinit.

“Dos homes i un burro, fira”, “dues rates i un gat, gresca”, “dos ninots i un coet, falla”: per a muntar una festa no cal més que tindre gana.

Irene Verdú Muñoz

EsbĂłs Monument Infantil 30 anys del millor show Per Vicent Alcaraz MoĂąinos

30i tants

sin

t re rten

els cavallets, et po

m óns à am

na i roden els cavallets , et porte oden

s. re

sc av a

s tre

lle ts, et po rt

àgics e

n s. Rode i ro s i no re de n

e den es. Roden i ro or

món s

n un t

n tr n u es i n ic s e m ó n s m àg

o in

s en gic

rod

món s m àgic s en un

Ro de ni

porten a llets, et cava els en

Ro res.

den

Cal·ligrames

, jar

molt a cur a hau rà

ls.

a els aman ts c o

séni lt la a D

s i moments ben iste esp v ec en x ia i e

ls v i a

ex oc vo

mb els cotxes de xoc vols viajar, amb molta cura hauràs d’ana

ts c o m pa rt

nia els aman la sé

alt .D als

i moments be ne istes s nv p ec ixe i te

c Si xo amb e ls c otx e

’anar. Si a sd

Si amb els cotxes de

vols viajar, amb molta cura hauràs d’anar.

30i tants

Microrelat El somni de Mercé

ota xiqueta té somnis, molts somnis. El de Mercé era anar a veure el Circ del Sol amb el seu estimat iaio Eugeni. El dia del seu novè aniversari, ell li regalà dues entrades per anar al circ, i allà que se n’anaren els dos, més feliços que unes pasqües. Ella estava fascinada amb tot aquell espectacle que estava veient, però a la vegada hi havia una cosa que la feia cavil·lar. Com podia ser que els elefants i resta d’animals no s’escaparen? A lo que el seu iaio li explicà que els animals de circ estaven nugats amb cadenes i ben sedats abans de començar cada espectacle. Mercé es quedà de pedra, sense paraules, i les dues hores que quedaven per a que finalitzara la sessió no podia deixar de pensar en el sofriment i dolor que sentiria cada animal. Res tornà a ser igual per a Mercé, doncs la careta de tendresa i innocència amb la que veia els circs la va abandonar completament. Malauradament, va descobrir el maltractament i sofriment que hi havia darrere de cada actuació. Passaren els anys, vint-i-cinc exactament, i Mercé ja era una dona dreta i feta. Als seus trenta quatre anys és hui dia una de les majors activistes a defensar els drets dels animals en aquest país. El que per a ella era un somni de xiqueta, es convertí en un trauma; però no obstant això amb el pas dels temps ha sabut revertir la situació per fer justícia i lluitar en contra d’aquell malson.

Javi Tur Peiró

30i tants El circ ha arribat tiroliro, liro. El circ ha arribat tirolirolat. Jo veig un pallasso tocant el trombó, un altre li clava un cop de bastó. Aquell trapezista és molt eixerit, damunt d’una escala s’aguanta amb un dit. Darrere la reixa es passeja el lleó, i juga a les cartes amb el domador. El tigre travessa pel mig del carrer, llegeix el diari i es menja el paper. El micos fan gresca dins d’un restaurant, demanen un plàtan i marxen volant. Mentre els músics toquen la foca fa un salt, i tira la gorra del municipal. Cançó infantil tradicional

Programa de festejos 14/02/20 21:00 - Final de cartes (POLIVALENT)

08/03/20

15/02/20 12:30 - Crida Fallera Major d´OLIVA

- Final Campionat Pilota Infantil

- Final Campionat Pilota Adults

- Final Campionat Pilota Dones

- Entrega de premis – Trinquet d´Oliva

08:30 - Despertà Fallera Major d´Oliva

13:30 - Paelles Falleres al Parc de l’ Estació 16/02/20

- SEMIFINAL PILOTA (MATI)

- SEMIFINAL PILOTA (VESPRADA)

13/03/20 21:00 - Albaes als nostres càrrecs

11:00 - Visita JLF al Convent Sta. Clara, Residència i Guardia Civil

14/03/20

22-02-20 al 29-2-20

21:30 - Inauguració del casal

23:00 - Actuació musical amb Dj

-Exposició del Ninot – Casa de la Cultura

23/02/20

15/03/20

18:00 - Cavalcada del Ninot

14:00 - Dinar al casal

28/02/20

17:00 - Tardeo amb grup de música en directe

16/03/20

- Albaes F.M.O (des de la casa de la festa)

12:00 - MASCLETÀ ECOLÒGICA – a càrrec del alumnes dels col·legis d´Oliva

29/02/20 18:00 - Entrega de recompenses - Teatre Olimpia

17:00 - Cercavila formal per les comissions

21:30 - NIT DEL FALLER

23:00 - Actuació musical amb Dj

06/03/20

- Intercanvi Llibret Comissions Falleres

30i tants 17/03/20 08:00 - Despertà 09:00 - Visita Jurat als monuments fallers 14:00 - 1a Mascletà 17:30 - Ofrena de flors i entrega de premis – CONVENT REBOLLET 23:00 - Actuació musical amb Dj 18/03/20 08:00 - Despertà 14:00 - 2a Mascletà 17:00 - Dia dels xiquets 23:00 - Nit de disfresses i actuació musical amb Dj 19/03/20 11:30 - Missa a Sant Josep 14:00 - 3a Mascletà 18:00 - Cercavila per les diverses comissions 21:00 - Cremà Falles Infantils 23:00 - Cremà Falles Grans

Records Ă&#x161;ltim Any

30i tants

100

30i tants

101

102

30i tants

103

104

Guia Comercial

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

JPB Mediadores

Gandía y la Safor

626510004

Elena Sanchis Villaescusa

Oliva

656627344

David Aparisi

Benirredra

687430666

Sergio Garrigues

Alzira

679538064

SaforRibera

La Safor y la Ribera

669863058

Salva Fonseca

Tavernes de la Valldigna

962823066

Amparo Tello

Xàtiva

654467262

Juan Calabuig

Gandía y Ontinyent

606560050

Alberto Muñoz

La Font d’en Carros

650315296

Ximo Ureña

Aielo de Malferit

636562938

Mari Carmen Ángel

Oliva y Bellregurad

653071716

120

121

Llibret 2020

Trenta i tants

122

Llibret 2020

Trenta i tants

123

Llibret 2020

124

Llibret 2020

Trenta i tants

125

126

Llibret 2020

Trenta i tants

127

Llibret 2020

Trenta i tants

128

Llibret 2020

Trenta i tants

129

Llibret 2020

Trenta i tants

130

Llibret 2020

Trenta i tants

131

132

Trenta i tants

133

134

135

COL·LABORACIÓ PER A LA FESTA

136

137

138

139

140

141

142