01 hort i cultura by Secrétariat Hermitage

Hort i Cultura Projecte d’hort escolar ecològic Col legi Maristes de Girona Amb els meus mestres he après molt; amb els meus amics, més; amb els meus alumnes, encara més” Proverbi hindú

El moment de la collita és especial perquè reculls no només els fruits sinó tot allò que has treballat durant el procés.

Explica-m’ho i me n’oblidaré, mostra-m’ho i, potser, me’n recordaré, implica-m’hi i ho entendré

Collita de patates.

Educar és ensenyar a viure. No tractem de fer de l’aula un lloc interessant, sinó de fer de l’aprenentatge una experiència emocionant i única. Educar és motivar per crear un aprenentatge significatiu, un anàlisi crític i un pensament creatiu dia a dia

Índex

Títol del projecte

Dades del centre

Identificació del responsable del projecte

Descripció del projecte

Pla de comunicació i difusió del projecte

Continuïtat i perspectives de futur

Materials complementaris

Plantada de fruiters.

1.- Títol del projecte

Hort i Cultura als Maristes de Girona. Projecte d’hort escolar ecològic.

Plantada d’enciams.

2.- Dades del centre Col·legi Maristes de Girona c/ Avda. Josep Tarradellas 5,7 17006 Girona Telèfon: 972 23 22 11 (Centre) 3. Identificació del responsable del projecte montsebofillroca@gmail.com Montse Bofill Roca Telèfon: 605 18 23 76

4.- Descripció del projecte

4.1 Objectius Utilitzar

l’hort

com

eina

interdisciplinària

per

treballar

les

matemàtiques, la física, coneixement del medi natural i social, la química, les llengües, l’educació física, l’educació artística ... Facilitar l’adquisició d’hàbits i actituds saludables i sostenibles a través de les feines de l’hort. Facilitar l’acollida dels nouvinguts en l’àmbit escolar. Crear un espai d’experimentació de la creació d’un hort en un context d’igualtat d’oportunitats. Apropar l’entorn natural. Desenvolupar el raonament hipotètic deductiu. Donar a conèixer l’agricultura com a mitjà de subsistència i identitat cultural

4.2 Agents implicats en el projecte Els protagonistes del projecte són els alumnes, tal com s’explica en el punt 4.3; a més tal com mostra aquest quadre següent hi ha un grup d’avis dels alumnes que estan implicats en el projecte, fent tasques de manteniment i aportant la seva saviesa en aquesta tècnica.

Beneficiaris directes:

Infantil

Primària

ESO

239

462

Equip de mestres 35

Beneficiaris indirectes:

Els pares

Els avis

Els veïns de les hortes

550

408

Indefinit

Els comerciants del mercat Indefinit

Organització, coordinació i gestió: Equip de Equip d’avis Equip de Equip de i àvies mestres suport manteniment (Comissió) Pere Helena, Mestres que Conserge Fernández, Habiba, acompanyen Nuri Blay i Ramon, a cada Jordi, Gisela, sortida Montse Bofill Carmen i Anna M.

Equip avis 7

Comissió de l’hort 3

4.3. Descripció de les activitats desenvolupades Durant el darrer trimestre del curs 2010-11 es va iniciar el projecte de l’hort escolar ecològic al nostre centre. Va ser tan l’entusiasme i la motivació que vam decidir engegar-lo de nou pel curs 2011-12. El projecte Hort i Cultura pretén fomentar la cultura agrària ecològica al centre educatiu amb una doble vessant: l’agrícola i la pedagògica; No sols treballem els coneixements tècnics sobre com organitzar i gestionar un hort ecològic sinó que també es transmeten coneixements i valors; es fomenta sobretot el cooperativisme en front de la competitivitat; per això s’inculca als alumnes que l’espai de l’hort és un espai de tot el centre educatiu, en aquest sentit val a dir que quan anem a l’hort treballem tots plegats (cavar, regar, plantar, sembrar...) per aconseguir un hort esplèndid gràcies al treball en equip. Per un major rendiment i organització hem planificat diferents activitats pròpies per a cada curs i tasques comunes per tots els cursos per quan anem a l’hort. Els alumnes de primer d’ESO desenvolupen el projecte Trementinaires. És un projecte on es treballen les plantes aromàtiques i medicinals, els seus usos, propietats i les principals aplicacions amb l’ajuda de petits instruments com ara l’alambí. Han plantat en els marges de l’hort diferents tipus de plantes medicinals per aconseguir la biodiversitat necessària per fomentar un ecosistema madur i en equilibri; i així també, fomentar la presència de la fauna auxiliar per mantenir a ratlla les plagues.

Plantada de plantes aromàtiques i medicinals. Projecte Trementinaires. ESO.

Els alumnes d’Infantil tenen programada una activitat d’aprenentatge i servei amb els alumnes de primer ESO. Així quan els alumnes de primer d’ESO van a l’hort, de tant en tant, els alumnes d’Infantil els acompanyen i uns ajuden als altres. És un intercanvi enriquidor i recíproc, uns aprenen tasques del grans i d’altres fan de “petits mestres” assumint rols i despertant així alguna futura vocació. A més, els

alumnes d’Infantil són els responsables de dissenyar i confeccionar uns espantaocells perquè els nostres cereals arribin sans i estalvis al moment de la sega.

L’espantaocells.

Els alumnes de primer són els encarregats de sembrar i fer tot el seguiment dels cereals ( blat, civada i ordi). També, a final veurem tot el procés d’elaboració de la farina amb uns petits i senzills, però competents molinets. Si no tenim força per girar la manovella, els alumnes de 6è ens ajudaran i així tots junts descobrirem la màgia de la natura.

Sembra de cereals.

Pel juny la falç al puny. Sega i batuda.

Fem farina integral i semi-integral.

Els alumnes de segon, quart i sisè són els responsables de plantar i sembrar totes les verdures de l’hort, de moment ja hi tenim: Enciams, bledes, cebes, porros, api, col, col i flor, bròquil, faves, pèsols, alls , ravenets, pastanagues, espàrrecs.... i per Sant Josep hi fem patates!

El alumnes de tercer han fet molt bona feina plantant fruiters: llimoner, taronger, caquier, noguer, perer, codonyer, pebrer, pomera i alguns ceps.

Com que no

teníem massa força per fer els forats, els alumnes del projecte Trementinaires ens van donar un cop de mà. També hem embolcallat els fruiters amb unes mantes tèrmiques perquè sobrevisquin fins la primavera. A més hem muntat un compostador. Cada dimecres la fracció orgànica del menjador de l’escola es recicla! I així tanquem el cicle i produïm el nostre compost per adobar el nostre hort.

Perquè puguem està ben assabentats de tot plegat, els alumnes de cinquè ens visiten puntualment, recullen dades i fan fotografies per penjar-ho tot plegat al blog que ells mateixos han creat.

Durant el mes de novembre la meteorologia ens va aixafar els plans i les ganes d’anar a l’hort, però vam aprofitar per treballar a l’aula, qüestions hortícoles bàsiques com ara: Amb els més petits: desgranar alls, separar les faves dels pèsols; fer un tren de fruites i verdures, on el maquinista era una carbassa gegant, els vagons eren diferents verdures cada cop més petites, fins al darrer vagó que era una nou. Els més grans revisàvem els aprofitaments alimentaris de cada verdura (fulla, tija, flor, arrel, bulb, fruit i llavor)...

Durant el curs ens mengem les patates i els enciams!

Durant el mes de maig anem a mercat a vendre els productes que hem estat mimant amb tota la nostra saviesa agrícola.

Però allò més emocionant era el moment de marxar de l’aula, agafar el carretó de la caseta de les eines, omplir-la de les regadores, pales, rasclet i aixada i tot fent camí entonàvem les cançons que parlaven de les feines i verdures de cada estació. De tornada, no us penseu però que el carretó anava buit, sinó encara més ple, de tot allò que havíem aprés i les ganes de tornar-hi la propera setmana! Les butxaques les omplíem de cucs, caragols i pedres i les mans ben brutes eren l’indicador que remenar la terra ens fa agermanar i apropar-nos amb la nostra amiga que ens ho dóna tot per viure, la natura.

4.4 Recursos per al desenvolupament del projecte

L’hort és un espai d’uns 300 m 2 que es troba ubicat a les hortes de Santa Eugènia de Girona, a tres minuts del centre.

Una part de l’hort està destinat als arbres fruiters i dos compostadors; i una altra banda on hi ha tots els cultius anuals. En els marges hi trobem les plantes aromàtiques i medicinals.

En el mateix centre hi trobem la caseta de les eines, on hi ha aixades, rasclets, regadores, carretó, cavics, pales, aixades, forques, fangues i un motocultor.

Durant el mes de maig, els alumnes de segon van a mercat a Girona a vendre els productes que s’han conreat durant l’hivern. Els beneficis que s’obtenen serveixen per comprar planter pel curs següent. També l’escola aporta una quantitat cada any.

4.5 Continguts que es treballen, relació amb les diferents àrees curriculars i competències bàsiques. Des dels inicis de la civilització humana l’agricultura va indissolublement lligada a la subsistència de qualsevol comunitat i això implica una interacció de la persona amb el seu entorn. Cada cultura mostra diverses arts i tècniques per modelar aquest entorn. El projecte “ Hort i cultura” pretén fer d’enllaç entre diferents cultures que conviuen en un mateix espai, per crear intercanvis on les persones es puguin enriquir recíprocament, i tot això a partir d’aquesta eina comuna a totes: L’hort. L’hort es caracteritza per posseir uns cicles ràpids, on els fruits són els resultats d’un procés continu d’experimentació. L’alumne n’és el protagonista que observa, intervé i aprèn. També, l’hort, permet treballar durant tot el curs escolar.

En aquesta interacció alumne-hort es genera una diversitat de situacions (regar, entrecavar, control d’herbes espontànies i de plagues i malalties...), que l’alumne va resolent aportant la solució que creu més adient. Tanmateix l’hort escolar ecològic ens permet treballar interdisciplinàriament totes les matèries del currículum escolar.

A continuació presentem material de suport per explicar, comprendre i retenir tot allò que volem que els alumnes aprenguin quan treballem l’hort escolar ecològic. ( El detall de les activitats les trobareu als annexos) Infantil 1. El tren de les verdures 2. Els animals de la granja 3. El domino de la granja 4. Les nostres amigues: les abelles 5. Els embolics de verdures 6. Els animals i els vegetals 7. El cistell de verdures Cicle inicial 8. La fauna associada a l’hort 9. Mató amb plantes aromàtiques 10. Les relacions alimentàries. La xarxa tròfica 11. Les eines del pagès 12. Les plantes aromàtiques i medicinals 13. Les relacions entre els diferents elements de la natura i els éssers vius 14. El memori de les hortalisses 15. Fem farina 16. Els pinxos catalans Cicle mitjà 17. Les plantes aromàtiques i medicinals 18. Les relacions alimentàries. La xarxa tròfica 19. La fauna associada a l’hort 20. El memori de les hortalisses 21. Les relacions entre els diferents elements de la natura i els éssers vius 22. El cicle vegetatiu dels cultius hortícoles 23. La piràmide tròfica 24. Fem farina 25. Origen dels cultius 26. Els pinxos catalans

27. La capacitat de retenció d’un sòl Cicle superior 28. El trivial 29. El cicle vegetatiu dels cultius hortícoles 30. Les plantes aromàtiques i medicinals 31. Les relacions alimentàries. La xarxa tròfica 32. El memori de les hortalisses 33. Les relacions entre els diferents elements de la natura i els éssers vius 34. Fem farina 35. Origen dels cultius 36. Els pinxos catalans 37. La capacitat de retenció d’un sòl E. Secundària 38. El baròmetre agroecològic 39. L’ecologia en els sistemes agraris 40. Les plantes aromàtiques i medicinals 41. Les relacions alimentàries. La xarxa tròfica 42. La fauna associada a l’hort 43. El memori de les hortalisses 44. Les relacions entre els diferents elements de la natura i els éssers vius 45. El cicle vegetatiu dels cultius hortícoles 46. Fem farina 47. Origen dels cultius 48. Els pinxos catalans 49. La capacitat de retenció d’un sòl

4.6 Valors que es desenvolupen

La cooperació: molt sovint a l’hort cal treballar en equip per assolir un objectiu. No anem a buscar la competitivitat.

El respecte amb l’entorn: Plantem les verdures de temporada i tenim cura del nostre entorn seguint les associacions i rotacions. També creem biodiversitat com a mètode de control biològic.

La paciència: des que posem una llavor en contacte amb el sòl, fins que en recollim els seus fruits poden passar uns quants mesos. Durant tot aquest procés l’alumne va esperant diligentment i sap respectar allò que la natura ens dóna a cada instant.

La perseverança: Cal ser constant i fidel en les tasques de manteniment de les plantes.

La creativitat: Buscar solucions, indagar supòsits, imaginar, formular hipòtesis... formen part d’aquesta activitat.

La neteja: Quan acabem de fer les feines netegem les eines per tenir-les en bon estat.

L’empatia: sentir el respecte que necessiten els essers vius.

El companyerisme: A l’hort, a vegades, ens toca fer feines que no són del nostre gust i necessitem que algun company ens ajudi

L’estètica: Les feines ben fetes a l’hort ens ajuden a tenir un hort que imita la bellesa de la natura.

4.9 Compromís ambiental del projecte

El projecte hort i cultura és una activitat que està fonamentada en els paràmetres agroecològics. Per això tenim en compte les següents principis:

Principis de l’hort ecològic: El treball del sòl

Amb l’objectiu d’aconseguir:

o Una bona circulació de l’aigua i de l’aire o Potenciar

especialment

supervivència

dels

microorganismes o Afavorir la presència de depredadors naturals o Mantenir una bona estructura al sòl

Rotacions Per tal d’evitar la proliferació de paràsits i perquè les arrels de les plantes treballin les diferents profunditats de sòl, cal fer rotació dels conreus dins d’una mateixa parcel·la. La rotació és una pràctica molt bona perquè contribueix a tallar l’equilibri biològic de paràsits i malalties i per no esgotar els nutrients del sòl.

També podem evitar espècies de tipus vegetatiu diferent però de la mateixa família botànica, com per exemple patates i tomàquets.

I podem alternar cultius que necessiten una major quantitat d’adob orgànic amb els que només en necessiten petites aportacions.

Quadre associacions i rotacions1:

Solanàcies Tomates Pebrots Albergínies

Umbel líferes Pastanagues Api Liliàcies All Ceba Porro

Lleguminoses

Compostes

Mongetes Pèsols Faves

Enciams Escaroles

Crucíferes Cols Raves Naps

Cucurbitàcies Cogombres Carbasses Carbassons

El primer any segons la taula. A partir del segon anar practicant les rotacions segons indica la fletxa.

Bledes Esp Associacions

Es planten hortalisses diferents en la mateixa parcel.la o en parcel·les properes per aprofitar-ne els beneficis: -

Algunes plantes tenen efectes beneficiosos sobre d’altres, o

bé n’afavoreixen el desenvolupament o bé

en repelen els

paràsits. Perexemple, és beneficiós sembrar pastanaga i ceba a prop perquè la ceba desprèn unes hormones que inhibeixen la presència de la mosca blanca de la pastanaga. -

L’associació de plantes amb sistema radicular diferent permet un millor aprofitament dels nutrients del sòl. Per exemple, si plantem consolda les

seves

potents

arrels

recuperen

minerals que es troben en profunditat .

Fertilització del sòl

Entès com el conjunt de tècniques d’enriquiment orgànic d’un terreny per mantenir-ne

augmentar-ne

fertilitat,

que

permeten

desenvolupament de les plantes en les millors condicions de nutrició. Fem, doncs, l’adobatge (compostatge casolà, adob orgànic...)en moments puntuals: compost a la tardor, i a la primavera incorporació de fems. També podem fer adob en verd: és una espècie vegetal sembrada que abans d’arribar a dies

floració es

dalla, es

pica

i al cap

d’uns

s’incorpora superficialment al sòl. El millor és fer-ho amb

lleguminoses, ja que les seves arrels fixen directament el nitrogen atmosfèric i el fan assimilable per les plantes. Però també es pot fer amb gramínies.

Mètodes de control i prevenció de plagues i malalties

El millor mètode perquè les hortalisses creixin sanes i sense problemes és una bona alimentació, un treball correcte del sòl i fer rotació, amb unes associacions adients. Tot i això, davant dels patògens i per fer front als atacs cal:

Tenir

cura

conreus

d’espècies

autòctones

molt

ben

adaptades a la zona; són conreus més rústics i resistents a les plagues. No forçar el conreu: un creixement ràpid o sobtat fa la planta molt tendra i és fàcil d’atacar. Una excessiva precocitat, fer un conreu fora de temps, també fa més vulnerables les plantes. Evitar els adobs nitrogenats:

fan que les plantes siguin menys

resistents a les plagues. Evitar el monocultiu, ja que és posar molt menjar a disposició de la plaga específica d’aquell conreu i n’afavoreix la ràpida multiplicació i per tant la invasió, a més d’eliminar la varietat i el possible autocontrol entre diferents insectes

Com podem intervenir-hi: Control biològic: afavorir la presència dels depredadors o paràsits naturals provinents del seu ecosistema ecològic. La marieta i la seva larva són unes grans devoradores de pugons, en poden menjar més de 600/dia. També hi ha plantes que atrauen insectes útils. Es poden posar al voltant de l’hort en forma de cleda vegetal: ginebró, ginesta i fonoll per atraure les marietes. La calèndula i el saüc serveixen per a depredadors d’altres insectes. L’heura enfiladissa per pals i parets és un refugi especialment de les xinxes que controlen els àcars. Amb productes de la lluita contra paràsits i malalties de l’agricultura ecològica, són els preparats amb plantes i minerals. Podem fer-ho amb purí, infusions, decocció, maceració i extractes de flors. Alguns exemples:

•

Si tens moltes ortigues a l’hort, aprofita-les i transformales. L’ús més popular és el purí d’ortigues en maceració de poc temps, que s’utilitza com a adob foliar, i molt més fermentat, com a adob nitrogenat barrejat amb l’aigua de reg. Aquests preparats reforcen les defenses de les plantes i fins i tot s’utilitzen com a repel·lents.

• Si a l’estiu les tomateres t’agafen fongs, prepara un fungicida amb un purí o decocció de cua de cavall. Aplica’l en hores de sol. També pots utilitzar un fil de coure i punxar la tija de la tomatera i envoltar-la amb el fil uns 5 cm. La producció agrària ecològica és un sistema de producció d’aliments de màxima qualitat nutritiva i sensorial, que respecta el medi ambient i conserva la fertilitat del sòl i la diversitat genètica, mitjançant una utilització òptima dels recursos locals, sense l’aplicació de productes químics de síntesi (hormones, antibiòtics, adobs químics, plaguicides, etc.), procurant un desenvolupament agrari perdurable, econòmicament viable i socialment just. Observa la natura i imita-la. A més diversitat d’espècies més estable és un ecosistema. A la natura no hi trobem el monocultiu, sinó tot un conjunt d’espècies de flora i fauna que s’interrelacionen. Amb l’agricultura intervenim mínimament per recollir-ne només allò que necessitem.

5.- Pla de comunicació i difusió del projecte

S’ha creat un blog on els alumnes de 5è van omplint amb totes les dades que van recollint dels seus companys.

Periòdicament a la revista de l’escola es fan publicacions on s’informa als pares de totes les activitats que hem fet a l’hort

6.- Continuïtat i perspectives de futur

El projecte té tan bona rebuda per part de l’equip de mestres i alumnes que les ganes són de donar continuïtat durant un llarg temps.

Ens agradaria tenir un hivernacle per a cultivar durant les èpoques de més fred i tenir unes hortalisses de més qualitat. També tenim plans per elaborar el nostre propi llavorer.

Materials complementaris 1. Avaluació del projecte 2. Activitats didàctiques i competències bàsiques 3. Normes per al bon funcionament

1. Avaluació del projecte (mecanismes i resultats) El projecte és una activitat interdisplinària i s’inclou a les notes finals de cicle. Algunes de les fitxes de seguiment i comprensió són les següents:

Maristes Girona

Diari de l’hortolà/na Nom:............................................................................................... Data:……………………………………………………………… …… 1)

Quin temps ha fet?

Quina temperatura feia? …………………………………………......…………

………………………………………………………………

3) Quines eines hem utilitzat? Dibuixa-les i escriu el seu nom a sota.

Què hem fet avui?

…………………………..……………………………………… ……………………………………………................................. …………………………………………………………………… …………………………………………………………………… …………………………………………

Maristes Girona

Diari de l’hortolà/na Nom:............................................................................................... Data:……………………………………………………………… …… 5)

Quin temps fa?

Quina temperatura fa? ……………………………………………………

………………………………………………………………

7) Quines eines hem utilitzat?

Quins planters o llavors hem fet servir? …………………………..…………………… ………………………………………………… ……………................................. ……………………………………………

9) Què hem fet avui? ………………………………………………………………………………………………… ………………………………………………………………………………………………… ………………………………………………………………………………………………… …………………………………………………………………………………..................... 6. Quins

passos hem seguit per plantar? ……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ………………………………………………………………………

……………………………………………………………………… ……………………………………………………………………… ………………………………………………………………………

Maristes Girona

Coneixement del medi: HORT Nom:............................................................................................... Data:……………………………………………………………………. PURÍ D’ORTIGUES Hola nens i nenes de 2n,

Ara que ja heu plantat unes quantes hortalisses ha arribat l’hora d’adobar la terra, perquè és molt important donar-li aliment per fer créixer les plantes.

Vosaltres sereu els encarregats de fer l’adob, què us sembla?

Què necessiteu?:

- 1 cubell amb aigua

ortigues

- guants, -un pal per anar remenant.

Què haureu de fer?

Posar aigua dins del cubell. Amb guants, anar posant ortigues a dintre del cubell. Amb un pal anar remenant. Remenar la barreja del cubell amb un pal, 2 ó 3 cops per setmana.

Vigileu, que heu fet un concentrat!

Cal diluir l’adob que heu fet amb aigua. Heu de barrejar 1 part de purí d’ortigues amb 5 parts d’aigua. Ummmm! A mi i a les meves amigues les altres hortalisses ens encantarà!

Maristes Girona

Coneixement del medi: HORT Nom:.................................................................................................................................................................. Data:……………………………………………………………………………………………….……………… …… OBSERVACIÓ I SEGUIMENT DE LES PLANTES DE L’HORT: CREIXEMENT Nom de la planta observada: .......................................................................................................................................

DATA

FULLA

TIJA

FLOR

FRUIT

Maristes Girona

Coneixement del medi Nom:............................................................................................... Data:……………………………………………………………………. Escriu a sota de cada imatge quines feines de l’hort hem estat fent durant el curs:

…………………………………………………………………… …………………………………………………………..

…………………………………………………………………… …………………………………………………………………… …………………………………………………………..

…………………………………………………………..

…………………………………………………………………… …………………………………………………………..

Fes una valoració de les activitats que hem fet a l’hort de l’escola

durant aquest curs: T’han agradat les activitats ? què has après ? ............................................................................................................. ............................................................................................................. ............................................................................................................. ............................................................................................................. ............................................................................................................. .............................................................................................................

1. Activitats didàctiques i competències bàsiques

El tren de les verdures Nivells: Educació infantil. Material: Joguines de l’aula i verdures i fruites. Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món. Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn, comunicació i llenguatges. Es treballa: Vocabulari de les hortalisses, expressió oral, orientació en l’espai, memòria, percepció visual, saber ordenar de més gran a més petit.

Activitats d’aprenentatge: 1. Es reuneix tot el grup classe i s’explica que disposem de dos tipus d’objectes: els que ens serveixen per jugar i els que serveixen per alimentar i en mostrem algun. Els objectes estan tots barrejats en un mateix piló. 2. A continuació es mostren dues capses. Una que té un dibuix referit als aliments i l’altra, d’una joguina. El joc consisteix a classificar i col·locar cada objecte dins la capsa corresponent. 3. Es lliura a cada participant un objecte (per menjar o per jugar) 4.- Els jugadors es distribueixen per l’aula lliurement.

5.- En resposta a un senyal convingut, els participants han d’anar a col·locar cada objecte a la capsa o racó corresponent. 6. S’anirà donant objectes als nens fins que s’acabin. 7. Un cop cada objecte a la seva capsa, ens reunim en cercle i revisem cada objecte i entre tots n’expliquem les característiques (sobre els 5 sentits). 8. Tot seguit fem un tren de verdures. El maquinista serà aquella verdura més gran i el darrer vagó la verdura més petita. Si els alumnes són de P4 podem treballar els conceptes de: pesa molt o pesa poc. 9. Una altra variant: en resposta a un senyal convingut, els participants s’han d’agrupar de manera que els qui tenen un objecte de jugar formin un grup i els qui tenen una joguina, un altre. Els participants s’intercanvien els objectes i anem fem grups durant una estona. Característiques: Nom: Patata

Ceba

Pastanaga

Carbassa

Col Nous Tomata Carbassó

Forma/textura

Visual/color

Allargada, arrodonida, pela prima Arrodonida, xata

Marró, color de terra

Dolça

Olor de terra

Blanquinosa, ataronjada, lilosa Taronja

Dolça

Ens fa plorar conté àcid sulfúric Olor suau

Taronja i verda

Dolça

Olor suau

Verda Marró Vermella

Dolça, gust fort Amargues Àcida

Olor forta Olor suau Olor forta

Verd

Dolç

Olor de verdura

Allargada, arrel gruixuda, amb pèls Grossa, pesada, pela dura Rodona Closca dura Rodona, pela prima Allargat, pela prima

Gust

Olfacte

El joc de memòria de les hortalisses Nivells: Cicles inicial, mitjà i superior i ESO Material: Joc de cartes amb imatges d’hortalisses Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació física, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, educació visual i plàstica, matemàtiques, tecnologies, història i cultura de les religions. Es treballa: Memòria, expressió oral, vocabulari d’hortalisses i l’aprofitament de cada hortalissa

Activitats d’aprenentatge: 1. Es reuneix tot el grup classe i s’explica que disposem d’un joc de cartes amb l’objectiu de buscar parelles. A les cartes hi trobem imatges de les diferents hortalisses de l’hort. Per tant han d’aconseguir dues cartes de la mateixa hortalissa. 2. A més se’ls explica que igual que el joc de memòria tradicional, les cartes estaran girades de tal manera que la imatge no es vegi. A la caràtula hi trobaran el color que identifica totes les verdures que pertanyen a la mateixa família, a més hi ha escrit quin aprofitament alimentari tenen. 3. L’alumne haurà de fixar-se que les dues cartes que giri siguin del mateix color i tinguin el mateix aprofitament. 4. Quan algú aconsegueix formar una parella haurà de mostrar-ho als companys i explicar què és, i quin aprofitament se n’extreu.

Els animals de la granja Nivells: Educació infantil i cicle inicial Material: Joc de cartes amb els animals de la granja Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn, comunicació i llenguatges Competències: competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Es treballa: percepció visual, vocabulari hortícola, discriminació auditiva (sorolls que fan els animals), expressió oral.

Activitats d’aprenentatge: 1. Es reuneix tot el grup classe i s’explica que disposem de cartes de diferents animals de la granja. 2. L’objectiu és conèixer el mascle, la femella, la cria de cada animal i les seves característiques principals.

3. A continuació se’ls ensenya cada animal i la parella corresponent. Tot seguit el monitor amaga totes les cartes i assigna a cada alumne un animal que haurà de buscar i formar la parella completa. També haurà d’explicar algunes característiques que es detallen al dors de la mateixa carta.

El dòmino de la granja Nivells: Educació infantil Material: Safates de reciclatge amb diferents imatges d’animals i hortalisses Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, comunicació i llenguatges Es treballa: percepció visual, vocabulari hortícola, discriminació auditiva (sorolls que fan els animals), expressió oral

Activitats d’aprenentatge: 1. Es reparteixen a cada alumne diferents fitxes del dòmino, que conté imatges d’animals de la granja i hortalisses.

2. A continuació es comenta quines fitxes té cada alumne, el nom, per a què serveix... 3. Comencem a col·locar les peces del dòmino. Es tracta d’anar ajuntant fitxes amb les mateixes imatges de tal manera que es donin la mà l’una amb l’altra. 4. Un cop tenim tot el domino fet, podem anar cridant cada alumne que ens vagi trobant una fitxa del dòmino. Busca una marieta, per a què serveix? De quin color és? Quantes potes té?

La fauna associada a l’hort Nivells: Cicles inicial, mitjà i superior Material: Cartes amb imatges de diferents animals que podem trobar en un hort Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència artística i cultural, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació artística, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Es treballa: El nom dels animals, continguts de zoologia, l’expressió corporal i artística.

Activitats d’aprenentatge: 1. Es reuneix tot el grup i es planteja el fet que l’hort és un ecosistema on no només hi trobem la flora hortícola sinó que també hi trobem la fauna pròpia. Per tant cal preguntar-nos quins són els hàbits alimentaris d’aquests animals per saber si serà una plaga que ens pot perjudicar i conèixer quin és el seu depredador. 2. A continuació es mostren les imatges de cada animal i se n’expliquen les característiques: aus, mamífers, amfibis, insectes, aràcnids, mol·luscs, anèl·lids... 3. Tot seguit repartim a cada alumne una imatge que haurà de representar. A partir d’aquí cada animal (alumne) ha de buscar-se el menjar: la marieta, el pugó; l’òliba, el ratolí; la puput, les llagostes; l’eruga, l’herba..... 4. Després de 5 o 10 minuts es reuneix tot el grup i cadascú expressa si ha tingut dificultats o no de buscar la seva presa o aliment. Es pot tornar a jugar amb rols diferents, així els alumnes van representant altres papers; cal procurar que tots vagin passant tant pel rol de depredador com de presa

Les relacions alimentàries. La xarxa tròfica Nivells: Cicles inicial, mitjà i superior i ESO Material: Triangle amb els diferents esglaons (descomponedors, vegetació, herbívor, carnívor i omnívor) i diferents imatges d’éssers vius Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència artística i cultural, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: ciències de la naturalesa, ciències socials, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques. Es treballa: Conceptes com ecosistema, equilibri biològic, depredador, presa...

Activitats d’aprenentatge: 1. En primer lloc, parlem dels diferents conceptes: éssers vius, ecosistema, relacions que s’estableixen, productors, consumidors, cadena tròfica, xarxa tròfica... 2. A continuació es mostra la piràmide i es pregunta: perquè té aquesta forma? Què passaria si no fos més ample de baix que de dalt? Què passaria si un nivell desapareix? 3. Tot seguit es van repartint diferents targetes als alumnes on hi ha tot tipus d’éssers vius que han d’anar col·locant a la piràmide i explicar quins hàbits alimentaris i quin depredador té cada un d’ells. També podem explicar a quin ecosistema pertany cada ésser viu (marítim, terrestre, fluvial) 4. Finalment, fem teatre: es torna a donar a cada alumne una fitxa i tot representant el seu paper han de buscar el seu aliment preferit i formar xarxes tròfiques complexes.

El joc de les preguntes Nivells: Cicles mitjà i superior i ESO Material: Dau, fitxes, tauler, cartes amb preguntes Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Es treballa: Botànica, zoologia, lèxic català

Activitats d’aprenentatge: 1. És una activitat de síntesi de tots els coneixements apresos durant el curs 2. Hi ha tota una sèrie de caselles que cal recórrer i per cada resposta que encertem obtenim una puntuació.

Els animals i els vegetals Nivells: Educació infantil Material: Fitxes amb imatges de diferents animals i vegetals Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, comunicació i llenguatges Es treballa: percepció visual, vocabulari hortícola, expressió oral

Activitats d’aprenentatge: 1. Expliquem al grup que parlarem de les flors i els animals i dibuixem dos cercles al terra: en un hi col·locarem les flors i en l’altre, els animals 2. El joc consisteix a classificar i col·locar cada objecte dins el cercle corresponent. Repartim a cada alumne una imatge. 3. Cada alumne es va aixecant i va col·locant la seva imatge al grup corresponent i va explicant les característiques de l’ésser viu: si es mou, com ho fa... 4 . Una altra variant pot ser: escampem les imatges i a un senyal convingut avisem els alumnes que han de buscar una flor, en una altra ocasió que busquin un animal 5. Un cop apreses les característiques juguem a ser flors i animals: Imitem les flors: un nen fa de sol i es va movent dibuixant cercles, la resta dels nens fan de flors i sense moure els peus de terra van girant el cos seguint la trajectòria del sol. Fem d’animals: la granota salta, el cuc s’arrossega, la papallona vola, el peix neda...

El cistell de verdures Nivells: Educació infantil i cicle inicial Material: Un cistell amb diferents verdures i fruites Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, comunicació i llenguatges Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Es treballa: La capacitat d’imaginació, la espontaneïtat.

Activitats d’aprenentatge: 1. Es presenta un cistell ple de diferents verdures i fruites tapades amb un drap perquè no es vegin. 2. Un alumne fa d’hortolà, agafa de dins el cistell una verdura o una fruita i se l’amaga sense que la resta dels companys ho vegin. Tot seguit el grup ha de començar a fer preguntes a l’hortolà per tal d’endevinar què és. Les preguntes han d’anar adreçades de tal manera que esbrinin les característiques de la verdura o la fruita i l’hortolà només podrà contestar sí o no. P. ex.: És una verdura? És una fruita? És de color verd? És allargada? És dolça?... 3. Tots els alumnes van passant pel rol d’hortolà

Mató amb plantes aromàtiques Nivells: Educació infantil, cicles inicial i mitjà Material: Llet, llimona, sal, plantes aromàtiques, termòmetre, coladors i draps de fil Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, comunicació i llenguatges Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència matemàtica, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques. Es treballa: Vocabulari específic, psicomotricitat fina, coordinació oculo-manual, pràctica culinària. Activitats d’aprenentatge: 1. Parlem dels animals de granja dels quals podem obtenir llet: la vaca, la cabra i l’ovella. I com a partir de la llet podem fer formatge i mató. 2. Ensenyem el material necessari per fer mató i per a què serveix: el termòmetre, el colador, la llimona, la llet i la sal. 3. La primera feina és escalfar la llet fins a 40°C. 4. Tot seguit els alumnes espremen la llimona. A continuació l’aboquem a la llet junt amb les plantes aromàtiques i la sal, ho remenem i observem la textura de la llet. Ho deixem reposar i ho colem damunt d’un drap de fil: observem com se separa el formatge de l’aigua que conté la llet: el xerigot. 5. El formatge ha de reposar per treure la resta de xerigot i l’endemà ja ens el podrem menjar amb sucre o mel.

Què fan les abelles a l’hort? Nivells: Educació infantil Material: Flors de cartolina de diferents colors i amb imatges de diferents flors on les abelles busquen el nèctar Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn, comunicació i llenguatges Es treballa: La vida social de les abelles, orientació en l’espai

Activitats d’aprenentatge: 1. Expliquem als alumnes la vida de les abelles. Que viuen en un rusc, com se’l fan, qui hi viu, el rol de cadascuna d’elles, com ho fan per comunicar-se... 2 . Preguntem als alumnes si volen jugar a ser abelles. 3. Els ensenyem les flors amb les imatges i parlem del nom de les flors on normalment les abelles van a buscar nèctar per poder fer la mel 4. Amaguem les flors en diferents llocs.

5. Tot seguit han d’anar a buscar nèctar a una flor en concret i portar-lo al rusc. Podem anar jugant una estona, fins que hem trobat totes les flors. 6. També podem jugar que una abella (alumne) troba nèctar en una flor i fa una dansa per avisar les altres d’on ha trobat l’ali

El cicle vegetatiu dels cultius hortícoles Nivells: Cicles mitjà, superior i ESO Material. Imatges amb les diferents fases d’una planta: germinació, creixement, fructificació, maduració... Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, educació visual i plàstica. Es treballa: Treball cooperatiu, comprensió oral, expressió oral.

Activitats d’aprenentatge: 1. Repartim a cada alumne una imatge que representa una fase de la planta 2. Els expliquem que entre tots han de construir la sèrie, de manera que la primera fitxa i la darrera han de quedar de costat. (formant un cercle) 3. El monitor no intervé fins al final, per donar el vistiplau o no. En aquest darrer cas, els alumnes haurien de tornar a muntar la sèrie. 4. L’educador pot anar observant quins són els rols que va adoptant cada alumne. Al final es pot parlar de com s’han organitzat i què vol dir treballar en equip i la cooperació.

La piràmide tròfica Nivells: Cicles mitjà, superior i ESO Material: 10 caixes quadrades de cartró , imatges del món vegetal, herbívors, carnívors i omnívors Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, educació visual i plàstica, matemàtiques, tecnologies. Es treballa: Treball cooperatiu, comprensió oral, expressió oral

Activitats d’aprenentatge: 1. Col·loquem les caixes en forma de piràmide. De manera que en la base hi hagin 4 caixes, en el primer pis 3 caixes, en el segon pis dues caixes i en el darrer pis 1 caixa. 2. Totes les cares visibles de les caixes tenen un velcro on enganxarem les imatges

3. Expliquem que entre tots han de construir la piràmide. 4. Repartim a cada alumne una imatge que representa un esglaó de la piràmide 5. L’educador pot anar observant quins són els rols que va adoptant cada alumne. Al final es pot parlar de com s’han organitzat i què vol dir treballar en equip i la cooperació. El monitor no intervé fins al final, per donar el vistiplau o no. En aquest darrer cas, els alumnes haurien de tornar a muntar la piràmide.

Fem farina Nivells: Primària i ESO Material: 3 molinets (cafè), 9 pots amb etiquetes (farina integral de blat, farina semiintegral de blat, segó de blat, ...), llavors de diferents cereals, coladors per fer de sedàs Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència matemàtica, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques, tecnologies. Es treballa: coordinació manual, comprensió oral, atenció visual ( discriminar els diferents tipus de farina i de cereals)

Activitats d’aprenentatge: 1. Disposem de 3 molinets, un per molrar blat, altre per blat de moro i l’altre per ordi. 2. Posem gra al molinet i la primer farina que surt és integral, si el passem pel sedàs és semi-integral i el que queda en el sedàs és segó

Origen dels cultius Nivells: Cicles mitjà, superior i ESO Material: Imatges amb les diferents verdures que consumim, on s’indica el nom en diferents llengües i d’on és originària, un mapa mundi polític. Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència artística i cultural, competència matemàtica, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Es treballa: Història, memòria.

Activitats d’aprenentatge: 1. Repartim a cada alumne una imatge o vàries 2. Per torns han d’anar col·locant les verdures en el país que són originàries 3. Al final tenim el mapa mundi amb les diferents verdures i es pot observar i fer la reflexió que la major part del aliments que consumim vénen de fora

L’ecologia en els sistemes agraris Nivells: ESO Material: A partir d’uns esquemes es planteja quins són els aspectes beneficiosos i quins són els perjudicials per al nostre entorn. A més es disposa de diferents imatges que representen aquests aspectes Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques, tecnologies. Es treballa: expressió oral, comprensió oral, crear opinió i fomentar l’esperit crític

Activitats d’aprenentatge: 1. Expliquem als alumnes quins són aquests aspectes. 2. Repartim a cada alumne una imatge que suggereix una acció que pot ser beneficiosa o perjudicial. 3. Per torns, cada alumne va col·locant la seva imatge en l’esquema que creu més adequat i justifica davant la resta el perquè.

Les eines del pagès Nivells: Educació infantil Material: Imatges de les diferents eines del pagès Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn, comunicació i llenguatges Es treballa: percepció visual, vocabulari hortícola, discriminació auditiva expressió oral, orientació en l’espai.

Activitats d’aprenentatge: 1. Escampem o amaguem les targetes. 2. Els alumnes les han d’anar buscant i explicant per a què serveixen 3. Es poden fer altres combinacions: un joc de memòria, que s’ajuntin per parelles...

El baròmetre agroecològic Nivells: ESO Material: Disposem de quatre targetes amb les indicacions següents: d’acord, en desacord, totalment d’acord i totalment en desacord. A més de diferents afirmacions sobre agroecologia que poden ser vertaderes o falses Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Es treballa: expressió oral, comprensió oral, crear opinió i fomentar l’esperit crític

Activitats d’aprenentatge: 1. Busquem quatre racons on ubicar cadascun dels posicionaments. 2. Es diu en veu alta una afirmació i cada alumne ha de posicionar-se en un dels quatre racons segons la seva opinió o la seva informació. 3. Entre ells comença un diàleg per veure què en pensa cadascú i convèncer la resta dels companys a canviar de racó 4. L’educador hi intervé quan ho creu oportú

Les plantes aromàtiques i medicinals Nivells: Cicles inicial, mitjà i superior i ESO Material: Imatges de flors medicinals, targetes amb el seu nom i unes altres targetes amb les propietats que tenen Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Es treballa: vocabulari hortícola (PAM i usos)

Activitats d’aprenentatge: 1. Expliquem als alumnes la importància de la biodiversitat en el nostre hort. 2. Repartim a cada alumne imatges de les flors i dels seus noms, entre ells s’han de buscar i identificar cada imatge amb el nom que hi correspon. 3. Una altra variant, podria ser fer el mateix amb les propietats de les plantes.

Les relacions entre els diferents elements de la natura i els éssers vius Nivells: Cicles inicial, mitjà i superior i ESO Material: Imatges que representen: a) els elements de la natura, b) les eines del pagès, c) els cultius hortícoles, d) la fauna associada a l’hort. I una pala matamosques per grup Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història. Es treballa: L’espontaneïtat, L’agilitat mental, L’assimilació conceptes

Activitats d’aprenentatge: 1. Es reuneixen per grups. Cada grup té una pala matamosques L’educador mostra dues targetes on hi haurà escrit un nom que representa un dels rols abans descrits. 2. El primer grup que sàpiga quina relació s’estableix entre ells pica amb la pala al mig i ho explica a la resta. Si la resposta és correcta té un punt 3. L’educador va mostrant targetes i els alumnes han d’anar desxifrant les relacions que s’estableixen entre elles

Els pinxos catalans Nivells: Primària i ESO Material: Targetes amb imatges de primers, segons i tercers plats, pals xinesos Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència artística i cultural, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, educació visual i plàstica. Es treballa: La concepció d’una alimentació sana i equilibrada

Activitats d’aprenentatge. 1. Repartim diferents targetes i pals i expliquem que han d’organitzar un menú d’estiu o de tardor o d’hivern.... 2. S’explica als alumnes com organitzar un menú equilibrat que hi hagi verdures, carn o peix i fruita. 3. També podem explicar la importància de consumir productes locals o propers i tenir en compte l’estació que ens trobem per consumir aquells productes que la natura ens dóna en aquell moment i que són els que el cos ens demana i per tant, que necessita

Els embolics de verdures Nivells: Educació infantil i cicle inicial Material: Un plàstic de 3 x 3 metres on hi ha dibuixades quatre verdures: l’enciam, la tomata, la pastanaga i la ceba. Les imatges es repeteixen en files i ocupen tota la superfície del plàstic. Un rellotge que cada cop que es fa girar assenyala una de les verdures esmentades abans i una extremitat del cos: la mà o el braç indicant si és la dreta o l’esquerra Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, comunicació i llenguatges

Competències: competència matemàtica, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació física, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques. Es treballa: orientació en l’espai, coordinació oculo-manual, lateralitat

Activitats d’aprenentatge: 1. Tots els alumnes es treuen les sabates i es col·loquen a prop del plàstic. Un responsable fa girar el rellotge i canta en veu alta el que assenyala: la verdura i l’extremitat 2. Es va fent sense parar. Els alumnes han d’anar col·locant les extremitats segons allò que indica el rellotge sense caure i sense posar la resta del cos damunt el plàstic

La capacitat de retenció d’un sòl Nivells: Educació primària i ESO Material: Tres ampolles de plàstic, cotó, 3 tipus de terra (sorrenca, argilosa i compost), aigua, una graella per anotar les dades de l’experiment i un rellotge per calcular el temps Competències: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, tractament de la informació i competència digital, competència matemàtica, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques, tecnologies. Es treballa: La psicomotricitat fina, l’aptitud per omplir una graella utilitzant les matemàtiques. Activitats d’aprenentatge: Es tallen les ampolles per la meitat i es transforma amb un embut. A la boca de l’ampolla s’hi posa un tros de cotó fluix. Tot seguit s’hi aboca un tipus de terra i la mateixa quantitat d’aigua a totes les ampolles. Tirem al mateix moment la mateixa quantitat d’aigua i comencem a observar la quantitat d’aigua filtrada i el temps que tarda. Experiment per comprovar amb quin tipus de terra l’aigua es filtra més ràpid o més lent i el seu aprofitament. Tipus de terra utilitzades: terra argilosa, terra de l’hort i terra sorrenca. L’aigua passa molt ràpidament per la sorra i els nutrients no s’aprofiten, en una terra argilosa l’aigua queda entollada i pot provocar problemes asfixia radicular, en canvi en una terra llimosa l’aigua es filtra de manera moderada i s’aprofita més eficientment.

Data: ........................................................................................Curs: ................................. Nom dels participants .......................................................................................................................................... ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ...................................................................................................................................... Quin temps fa? .................................................................................................................. Temperatura: a l’hort ....................................... a l’hivernacle: ......................................... Quines eines hem utilitzat? ......................................................................... .......................................................................................................................................... Planter i llavors? .......................................................................................................................................... Què hem fet avui a l’hort? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ .................................................................................................................................... Dibuixa el que has fet avui a l’hort

El purí d’ortigues Nivells: Primària i ESO Material: Un cubell (millor de fang o vidre) gran ( amb capacitat per 10 litres d’aigua) i un quilo d’ortigues fresques o 250 grams si són seques. Un pal de fusta per remenar, un colador i ampolles de vidre d’1 litre. Competències: Cmpetència matemàtica, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació artística, educació física, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques. Matèries: Llengües, ciències de la naturalesa, ciències socials, geografia i història, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques, tecnologies. Es treballa: El treball cooperatiu, Les nocions de concentrat i diluït i proporcions.

Activitats d’aprenentatge: 1. Es recullen les ortigues amb guants i només ens cal la part aèria. 2. Les aboquem dins el cubell i les cobrim d’aigua. 3. Es tapa, però no hermèticament. Perquè ens interessa que faci una fermentació aeròbica. 4. Cada dia es va remenant amb l’ajuda del pal. 5. Al cap de 10 dies observarem la fermentació ja que al remenar observarem una espuma i que el preparat desprèn una forta olor: el purí ja està llest. 6. El purí d’ortigues és un concentrat ric en nitrogen que s’utilitza com a adob natural per fer créixer les plantes més ufanoses i també com a insecticida. 7. La proporció és per 1 part de purí 9 parts d’aigua. No es pot tirar directament el purí sol ja que mataríem la planta.

El mercat

Nivells: Infantil, Primària i ESO Material: Una taula i cistells amb verdures, bosses de plàstic i una mica de canvi. Capacitats: Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, Aprendre a conviure i habitar el món Àrees: Descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn, comunicació i llenguatges Competències: Competència matemàtica, competència d'aprendre a aprendre, competència d'autonomia i iniciativa personal, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competència social i ciutadana Àrees: Àmbit de llengües, coneixement del medi natural, social i cultural, educació artística, educació física, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, matemàtiques.

3.- Normes per al bon funcionament de l’hort:

Fem les activitats que ens proposen Mantenim les eines i el material en bon estat Endrecem i netegem les eines després d’usar-les Tenim cura de les plantes i fruiters de l’hort Respectem i cooperem amb els companys de l’equip de treball Si hem utilitzat algun material nociu per a la salut, ens rentem bé les mans i el cos Ens protegim bé, en cas d’utilitzar material perillós o fer algun treball delicat

L’agricultura és la professió pròpia del savi. La més adequada al senzill

I la professió més digna per a tota persona lliure.