Col·legi Maristes Montserrat de Lleida Autors: Pere Travesset, Dolors Elias, Anna Cabau, Pilar Bigordà, Encarni Serrano, Mari Carmen Oró, Anna Terrado, Pili Cuesta, Irene Mayoral, Elisabet Girol i Joan Pifarré.
Experiència didàctica: PROJECTE
“EN PARLEM”
Coordinació vertical de la competència oral a infantil i primària, amb alumnes dels 3 fins als 12 anys.
Tipus d' experiència El projecte EN PARLEM és una proposta de gestió i coordinació de la competència oral des dels 2n cicle d’infantil (P3) fins acabar l’etapa de primària. Aquest projecte representa un important treball en equip de tots els professionals, una consensuada organització metodològica, un bon seguiment dels alumnes i la implicació de les famílies. La proposta que s’acaba consensuant a l’equip pedagògic d’infantil i primària recull que cada trimestre del curs els alumnes realitzaran com a mínim una exposició oral o conferència davant del grup classe. Al 2n i 3r cicle de primària realitzaran més exposicions perquè també es faran des de l’àrea de llengua castellana. Les pautes bàsiques seran: -
Les propostes per exposar seran emmarcades en contextos psicoafectius a infantil ( la meva joguina preferida, l’ofici del pare o de la mare, la meva habitació,…) i en contextos significatius o de coneixement a primària (un lloc especial, un personatge històric de Catalunya, mesures d’estalvi energètic,..).
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
-
Els alumnes disposaran de pautes clares i material de suport que els ajudin a estructurar correctament l’activitat.
-
Informarem a les famílies abans de cada exposició, enviarem informació concreta de l’activitat cada cop que el seu fill/a exposi a l’aula.
-
Explicarem, als alumnes, els criteris per realitzar correctament l’activitat. I ens servirem dels bons models perquè entre iguals aprenguin bones pràctiques.
1-Introducció La competència oral constitueix un factor d’integració social. Saber escoltar i saber parlar bé són qualitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones relacions personals i socials en els nostres alumnes i també per facilitar un millor aprenentatge i un bon desenvolupament personal i professional al llarg de la vida.
Aquesta competència facilita l’elaboració i l’expressió d’idees, opinions i sentiments i, així, la construcció del propi pensament desenvolupa l’expressivitat i la fluïdesa.
Per tant, creiem que és necessari que els docents, cerquem espais i temps per portar a terme activitats ben planificades que facin que l’alumnat pugui avançar en el seu discurs oral i puguin adonar-se del seu progrés.
Per dur a terme aquest projecte, no hem deixat de banda els objectius que ha establert en ambdues etapes (Infantil i Primària) pel Departament d'Ensenyament i les orientacions referents a la millora de la competència oral dels alumnes.
Els educadors i educadores del Col·legi Maristes Montserrat revisant l’àrea de llengua arribem a la conclusió que no hi ha una seqüenciació de la competència oral, es fan activitats disperses sense connexió i sense criteri comú. L’equip pedagògic d’infantil i primària que és qui realitza la tasca de revisió vertical detecta aquesta mancança i el primer que proposa és recollir les activitats que estan ben organitzades. En la recollida detectem que hi ha activitats ben gestionades als
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
projectes interdisciplinaris d’infantil i primària però constatem que de manera especial hi ha una bona gestió al 2n cicle on fins i tot les Mestres proposen unes rubriques que ajuden a l’autoavaluació grupal de l’alumnat. En aquest punt de recollida, els coordinadors de cada cicle retornen la informació a les dues etapes per obrir un espai de propostes. Es consensua, la gestió dels alumnes a cada trimestre, els temes d’exposició de cada curs per no repetir-los, acordem material de suport i pautes clares d’exposició pels alumnes depenent da cada tema, també el procés d’informació trimestral a les famílies i els criteris d’avaluació.
2- Marc teòric El gran pedagog Pestalozzi va dir,2 segles enrere ,que l’educació s’ha de dirigir a encoratjar l’autonomia i l’autoactivitat de l’alumne. En el projecte EN PARLEM creem un context significatiu
pel que fa a la proposta d’exposició
oral. A més ,donem
recursos en forma de pautes clares perquè els nostres alumnes gestionin bé la seva activitat. Un primer objectiu del projecte és facilitar al màxim el treball autònom pels alumnes
per situar-los en l’anomenada zona de desenvolupament proper que va
descriure Vigotsky. Segons aquest investigador podem aprendre de moltes maneres però aquelles significatives i pràctiques són les que ajuden a integrar millor els coneixements. L’alumne se situa entre el nivell de desenvolupament efectiu i el nivell de desenvolupament potencial, el posem en joc en aquest espai de repte i creixement i és on fa incidència l'acció educativa. D’aquesta manera si l’aprenentatge té un bon acompanyament i l’alumne integra bé els diferents coneixements que entren en joc fa un camí autònom d’aprenentatge anomenat ZDP. Així un alumne en principi únicament és capaç d’aprendre amb l'ajuda dels altres, podrà fer-ho o aprendre-ho posteriorment ell mateix. L'ensenyament, per tant s’ha de situar en zones de propostes i reptes que facin créixer als alumnes i el projecte EN PARLEM té aquesta intencionalitat educativa que alhora ajuda a ampliar i generar altres zones de desenvolupament pròxim.
El primer plantejament suposa proposar les exposicions com activitat individual però no de manera exclusiva. L’exposició oral també la considerem una activitat social, de
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
grup, amb la participació del companys i companyes . La pràctica educativa constructivista és de naturalesa social i proposa un primer moment d'aprenentatge global o social per a després arribar a una integració interna del coneixement, o sigui més individual. Els alumnes sempre acaben fent l’activitat d’exposició davant de tot el grup amb l’enriquiment de modelatge que suposa per a tots els alumnes i amb la possibilitat de modelatge que se li ofereix als docents per destacar bones pràctiques.
També creiem que tot el procés i especialment la part final d’exposició pública contribueix essencialment a fer un interessant exercici de metacognició , això passa perquè obliga als alumnes a utilitzar estratègies, a planificar un procés ple de continguts i a revisar-lo constantment. Aquest treball cognitiu contribueix a situar l’alumne en una veritable integració dels aprenentatges i en un marc de treball metacognitiu de primer ordre. La proposta d'Edgar Dale, pedagog americà, té una important rellevància dins del procés d'ensenyament - aprenentatge. Dale ens mostra un esquema que dibuixa com a con d’aprenentatge, en aquesta imatge situa a la punta de la piràmide les activitats amb menys capacitat d’integració per part dels alumnes , activitats com llegir, mirar una il·lustració o escoltar tenen poca capacitat de retenció entre les persones comparades amb altres activitats més participatives i proactives. Dale assenyala que aprenem i recordem més a partir d’experiències vivencials i directes , el projecte EN PARLEM es vol situar en aquesta línia de treball, donem protagonisme als alumnes, els donem suficients bastides educatives perquè facin un bon treball autònom i valorem el seu esforç davant del grup. Partim de la idea de que la comunicació oral és la capacitat de comprendre i expressar missatges orals presents en múltiples situacions comunicatives a l’aula i fora d’ella. La UAB ens diu en un document recent titulat “Com comunicar” que la competència oral és una de les més destacades de l’espai europeu d’educació superior. Per tant, pensem que , a l’escola, convé treballar-la d’una manera intencional i explícita , procurant que els nostres alumnes en facin un ús reflexiu, que els prepari
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
per a un futur proper, en que puguin ser un bons competents. Si això ho arribem a aconseguir, aquest projecte haurà estat un èxit, tan per als nostres alumnes com per a nosaltres mateixos.
3- Objectius, capacitats i competències
3.1. Objectius i capacitats a infantil A l’Educació Infantil, un dels objectius principals és l’afavorir el desenvolupament de quatre capacitats bàsiques que, en el nostre projecte, ens centrem en la d’ ”Aprendre a pensar i comunicar” i , concretament, en un dels dos objectius que prescriu: L’infant haurà de ser capaç de: · Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
3.2 Objectius i competències a primària Objectius a primària Bàsicament, el treball de competència oral a primària vol arribar a que els alumnes puguin: ○ Preparar un guió per fer una exposició seguint les pautes recomanades ○ Exposar a l’aula seguint el guió de treball i utilitzant recursos comunicatius (guió pautat, power point, mapa conceptual, mural, ...) ○ Conèixer i dominar els principals aspectes de l’expressió oral ( coherència contingut, expressivitat gestual, ordre en l’explicació, claretat, utilització d’exemples significatius,...)
A l’Educació Primària, la dimensió de la comunicació oral està integrada per tres
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
competències, nosaltres ens centrem en les dues primeres: • Competència 8. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars. Els alumnes necessiten molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar. Per això, pensem que aquest projecte pot afavorir el desenvolupament del seu nivell lingüístic. Un dels reptes és el que siguin capaços de captar el sentit global i les idees més rellevants d’una exposició oral. • Competència 9. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa. Ser competent en la producció oral suposa parlar, sent capaç d’elaborar i expressar, de forma estructurada i comprensible, fets i coneixements, opinions i sentiments. El fet de produir un text oral implica que l’alumne posi en pràctica una sèrie de coneixements lingüístics: lèxic, estructures morfosintàctiques i aspectes no verbals (gest, mirada...), que poden reforçar i matisar el significat del contingut. També posa en pràctica altres aspectes de la prosòdia que faciliten la comprensió del discurs: la velocitat, el volum, l’entonació...
El/la mestra hem de ser facilitadors d’aquesta tasca ajudant a l’alumne en els processos que cal treballar per al desenvolupament de la competència :
• La planificació, que implica fer veure a l’alumne/a que ha d’analitzar la situació en la qual es dóna la comunicació. Fer-lo pensar què en sap d’allò que vol transmetre i, si necessita cercar més informació, on pot trobar aquesta informació, pensar com exposarà el contingu.t.
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
• L’organització del discurs que anirà desenvolupant a mesura que aquest es va produint: iniciar el tema, conduir-lo, controlar el temps, respectar les normes de cortesia, fer un tancament amb unes conclusions...
• Presentant amb freqüència diferents models de discurs oral: del mateix mestre/a, de persones externes, de discursos trets dels mitjans de comunicació.
• Fent que l’alumne/a elabori un guió o un esquema.
• Facilitant una estona per a l’assaig com a preparació prèvia.
Tot això facilitarà que aquest Projecte ajudi als nostre alumnes a millorar la seva expressió oral amb la pràctica.
4- Descripció de l’experiència 4.1. Descripció del projecte a infantil En el projecte en parlem a Infantil es prioritza l’expressió oral dels nens/es i es duu a terme mitjançant petites exposicions de temes propers a ells davant del grup classe. La selecció dels temes es realitza a nivell de cicle, aconseguint així que no es repeteixin i que siguin adients al nivell de l’etapa on es troben els alumnes. A P3 trobem dues exposicions al segon i al tercer trimestre, respectivament. En el primer trimestre es respectarà l’adaptació dels nens/es al centre. 2n trimestre: “La meva família” 3r trimestre: “El meu animal preferit” A P4 i P5 hi haurà una exposició per trimestre. P4
1r trimestre: “Les meves vacances”
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
2n trimestre: “Els oficis del pare o la mare” 3r trimestre: “El meu conte preferit”
P5
1r trimestre: “La meva habitació” 2n trimestre: “La meva disfressa” 3r trimestre: “Recepta de cuina”
Per realitzar aquestes exposicions es necessària una implicació de la família, per aquest motiu i haurà un treball previ a casa on prepararan conjuntament el tema amb el seu fill/a. D’aquesta manera s’aconseguirà una major fluïdesa del llenguatge, una major seguretat en la seva explicació davant de la classe i aconseguir una millor estructura mental (inici, desenvolupament del tema i final). Aquest projecte es dóna a conèixer a les famílies en les reunions de pares. Unes setmanes abans de començar el tema de l’exposició, les famílies reben una circular on es troben les pautes per poder treballar el tema a exposar i la data que li correspon al seu fill/a realitzar-la. Les exposicions les planificarà el tutor/a de la classe en un temps aproximat de tres o quatre setmanes, per tal de no perdre el fil conductor de les mateixes i no resulti massa llarg pels nens/es.
Descripció de les exposicions: Presentem un exemple de cada curs d’infantil i desenvolupem l’activitat per mostrar-ne la dinàmica i contingut. P3 “La meva família” Motivació
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
En el moment del treball de rotllana explicarem el conte de “La família de la Sara”. Després del conte parlarem dels diferents membres que formen la família donant peu a que els nens/es entrin en conversa. El mestre/a proposarà als nens/es conèixer una mica més de la família de cada un d’ells: noms dels pares, germans, padrins,... Passada una estona de conversa, el mestre/a explicarà als nens/es en què consisteix l’activitat a partir de la carta que portaran a casa.
Metodologia de l’activitat Aspectes a treballar a casa 1- Qui viu a casa meva? 2- Quins són els seus noms? 3-Com són? 4-I els padrins/avis…? Els nens/es treballaran prèviament a casa les qüestions anteriors i en parlaran a la classe portant una foto de tota la seva família. Treball a l’aula Desprès a l’aula el nen/a explicarà lliurement els aspectes que vulgui de la seva família, ja sigui donant resposta a les qüestions anteriors o bé afegint-ne d’altres . L’activitat es durà terme en gran grup a la rotllana de la classe. El nen/a que parla es posarà dret/a i la resta que escolta haurà de respectar el torn de paraula del que parla. Un cop finalitzades les exposicions es penjaran les fotos de cada família formant un gran mural. Continguts -Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat, comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals. -Confiança i seguretat en els progressos propis. -Intenció de comunicar les seves vivències i experiències. Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
-Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les relacions que s’hi estableixen. -Explicació de forma ordenada d’un fet o vivència. -Actitud d’esforç per parlar cada vegada millor i per prendre la iniciativa en la rotllana. -Utilització del llenguatge per expressar la realitat present o absent. Temporalització A partir de la data d’inici fixada (2n. trimestre), cada dia faran aquesta activitat d’expressió oral dos nens/es diferents,
Avaluació “La meva familia”
Esforç per explicar coses properes a ells, com són anomenar els membres de la seva família i poder explicar alguna cosa referent a aquests.
Criteri d’avaluació -Es capaç d’explicar, comunicar…, sensacions i experiències a la rotllana i saber escoltar els altres. -Reconeix els membres de la seva família. -Se sent segur quan s’expressa davant dels altres.
Pautes d’observació - A la rotllana segueix l’activitat amb atenció i participa activament - La seva expressió oral és correcta, ja que la seva dicció és bona, té un vocabulari ric i ho fa de manera ordenada. - Reconeix els membres de la seva família i en sap dir coses.
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
- Mostra seguretat a l’hora d’expressar-se davant dels altres.
P4 “Els oficis del pare o la mare” Motivació A l’hora del desdoblament de filosofia, farem una activitat relacionada amb els oficis. Explicació de l’activitat: Es posen al mig de la rotllana diferents estris que fàcilment es relacionen amb algun ofici. Els nenes han d’escollir-ne un i dir el perquè l’han triat.
Metodologia de l’ activitat Aspectes a treballar a casa Cal buscar algun objecte, estri, peça de roba o uniforme..... relacionat amb el ofici del pare i de la mare. Pistes per poder treballar: - Quin ofici és? - On treballa? (oficina, botiga, fàbrica...) - Utilitza algun mitjà de transport per treballar? - Treballa sol o en equip? Treball a l’aula A l’ endemà amb allò que hagi portat de casa, explicarà als nens l´ofici del seu pare i de la seva mare i podrem i establir un diàleg.
Continguts -Esforç progressiu per emetre cada vegada frases més complexes. -Construcció oral de frases enunciatives, interrogatives i exclamatives. -Adequació dels missatges al tema de conversa. -Ampliació de paraules noves relacionades amb els camps d’experiències Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
Temporalització: Cada dia faran l’ explicació dos nens. Aproximadament aquesta activitat durarà uns 15 dies del mes de gener i febrer.
Avaluació “Els oficis dels pares”
Esforç progressiu per emetre cada vegada frases més complexes. Adequar el to de veu a la situació del moment.
Criteri d’avaluació - Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions. - Escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori.
Pautes d’observació - La seva expressió oral va millorat al llarg del curs, i ara quan ha d’explicar les seves coses dona un missatge més entenedor i clar. - Sap iniciar, mantenir i acabar una conversa. S’expressa de forma ordenada - Li costa expressar-se de forma ordenada i portar una conversa. - Encara necessita l’ajuda de l’adult per fer una petita explicació. - Utilitza el to de veu adequat en cada situació. - Encara li costa adequar el to de veu a diferents situacions (crida...).
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
P5 “La meva disfressa”.
Motivació
Com s’ atansa el carnestoltes i als nens els motiva molt aquesta festa, els proposem un joc: hauran de descriure la seva disfressa i els companys al final de l’ exposició hauran d’ endevinar de què va disfressat. Després el nen ens haurà d’explicar perquè ha triat aquella disfressa.
Metodologia de l’ activitat: Per presentar l’activitat, les mestres farem la descripció de la nostra disfressa davant dels nens. Farem especial incís en l’ordre. A l’acabar els nens hauran d’endevinar de què anem disfressats. A casa: Els pares juntament amb els nens hauran de pensar de què es volen disfressar i desprès hauran de preparar la descripció. Per poder fer una descripció més rica donarem als pares unes consignes per poder-ho preparar més bé. Les consignes poden ser: -
La descripció ha d’ésser ordenada per això convé començar per un punt i acabar per l’altre:
-
·
Començar pel cap i anar baixant cap als peus, o
·
començar per la roba i acabar pels complements, o
·
la manera que vosaltres cregueu més adient.
La descripció ha de tenir en compte el color, la forma, el material, ... Hem d’anomenar cada peça de vestir , cada part del cos, cada complement,... pel seu nom.
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
A l’escola: El nen haurà de fer la seva explicació davant els companys i a l’acabar aixecarà el cartell on hi diu: Quina és la meva disfressa? Els companys no podran dir res fins que vegin el cartell que aixeca el conferenciant.
Continguts - Interès per participar en les celebracions de les festes tradicionals: Carnestoltes, Sant Jordi, Festa Major de Lleida,. - Expressió de fets, pensaments, sentiments,... de manera clara i entenedora mitjançant frases amb una estructura morfosintàctica correcta i una dicció clara. - Participació en converses sobre diferents temes compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos,... aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.
Temporalització Aquesta activitat es portarà a terme el segon trimestre i anirà lligada amb la data de la festa de Carnestoltes. Tres setmanes abans de la festa la mestra farà la descripció de la seva disfressa. Paral·lelament enviarem la carta als pares. Durant les dues següents setmanes ens dedicarem a fer les exposicions i així tothom l’haurà fet el dia de la festa . Lloc; a la rotllana.
Avaluació “La meva disfressa” Pautes d’observacions: . Utilització de la frase simple,ordenada,coherent i amb sentit. . Vocabulari adequat; anomenar les coses pel seu nom. . Utilitzar el gènere i el nombre adequadament.
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
Criteris d’avaluació -Participar activament de les festes que es celebren a l’escola. - Explicar alguna cosa de manera clara i entenedora. - Participar espontàneament a la rotllana tenint en compte les aportacions dels companys.
4.3. Descripció del projecte a primària Programació vertical de Primària sobre els temes exposats durant els tres trimestres.
1r-
- Què vull ser de gran. - Casa meva. - Un joc que m’agrada. En castellà: - Allò que m’agrada de la meva escola.
2n-
- Un lloc especial. - Una festa important. - Les persones que m’estimo. En castellà: - El meu carrer
3r-
-Exposició individual d’ un animal. - Personatge històric (l’any que toca història) - Un indret geogràfic (l’any que toca geografia) - Conferència individual de l’ argument d’un llibre . *Cada setmana exposen 3nens/es En castellà:
-Una experiència viscuda -L’afició que més m’agrada
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
-Descripció d’un quadre
4t-
-Tema lliure pactant el guió personal amb el mestre -Personatge històric (l’any que toca historia) -Un indret geogràfic (l’any que toca geografia) -Conferència individual de l’ argument d’un llibre . *Cada setmana exposen 3nens/es En castellà: - Exposició d’una notícia - Representació d’una petita obra de teatre. Guió inventat per l’alumne. - Explicar un conte popular
5è-
- Afició personal - Presentació d’un company aparellat aleatòriament - Explicació d’una llegenda - Els planetes i els astres - Els Animals de la Mitjana - Els Climes - Els llocs visitats a les vacances - On han nascut els avis?
En castellà:
- Explicar un conte divertit breu inventat - Recitar un poema i explicar missatge, autor i mètrica. - Un joc: instruccions, normes, participants...
6è-
-Presentar un aliment: classificació, valor nutritiu, receptes, propietats
beneficis,...
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
- Un poble de Catalunya: descripció, localització, sentiments que em desperta... - Somni o desig per fer d’adult. - El cos humà: els seus aparells i sentits. - Les energies - Les màquines En castellà: - Referent personal. - Opinió a partir d’una noticia d’actualitat. - Presentació i recomanació d’un llibre.
Model dut a terme al 2n cicle de primària durant el segon trimestre:
4t de primària Presentació d’un personatge històric. Motivació A partir del projecte interdisciplinar del pas del temps en què es treballen les diferents etapes de la història, es proposa als alumnes de quart de primària que facin un treball d’ investigació sobre un personatge històric. S’organitza un cicle de conferències (cada alumne es preparà i exposarà un personatge diferent que després situaran en un eix cronològic a l’aula.. Pautes a seguir en un cicle de conferències concret: personatge històric En aquesta conferència es tracta d’explicar de manera detallada un personatge històric i la vida en el seu entorn històric. Per fer-ho de manera organitzada, a continuació hi ha una proposta dels apartats que s’haurien de tractar:
- Nom i època a la que pertany. - Quins fets històrics va viure i/o protagonitzar?. - Va inventar alguna cosa? Explica-ho - Com era l’època en la que va viure? Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
- Com va influir en la història?
Es pot fer amb PowerPoint, pòster,...(es valorarà més el que el nen explica que la presentació).Caldrà tenir un guió escrit en paper i evitar posar massa text a la presentació.
Treball a l’aula Abans de realitzar la conferència es fa la distribució dels dies entre els alumnes de la classe. Cada alumne anota a l’agenda el dia d’exposició. Prèviament s’ha fet la presentació dels temes a tractar, és important deixar temps per fer la tria del personatge. Cal deixar la tria realitzada amb temps perquè els que fan la presentació els primers dies, ho puguin fer còmodament. Els mestres elaboren un guió general de la xerrada on hi entrin els aspectes a tractar del tema. Aspectes a treballar a casa Recerca i lectura acurada de la informació. Selecció dels continguts. Redacció del guió. Preparar la presentació. Objectius ● Parlar fort i clar a l’hora d’exposar. ● Posar bons exemples i explicar de manera clara, ordenada i amb un vocabulari adequat al tema. ● Mirar el guió per consultar. ● Explicar seguint un ordre. ● Mirar al públic quan s’explica. ● Comentar curiositats per captar l’atenció.
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
● La resta dels companys que escolten han de prendre apunts durant l’exposició per fer una altra activitat d’expressió escrita.
Temporalització Cada nen/a exposa una conferència al trimestre. Cada setmana exposen 3 alumnes.
Avaluació Hi ha tres moments d’avaluació, la pròpia autoavaluació que demanem als alumnes, l’avaluació assertiva dels companys i companyes i per acabar l’avaluació del mestre o mestra. Autoavaluació Un cop acabada l’exposició la mestra demana que el mateix alumne es valori amb una nota global tenint en compte els 4 punts bàsics de l’avaluació. ● Parlar amb una dicció i un to de veu clar. ● Explicar amb un vocabulari adequat al tema. ● Explicar seguint un ordre. ● Acompanyar el discurs amb llenguatge gestual. Avaluació grupal Després es fa una dinàmica per taules on els companys i companyes consensuen una valoració segons els quatre aspectes bàsics a valorar. Quan acaben ho exposen a l’aula. L’avaluació dels companys i del mestre ha de ser sempre sincera, argumentada i assertiva.
Avaluació del mestre/a La mestra seguint els 4 aspectes i criteris bàsics d’expressió oral també avalua a l’alumne i li justifica.
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
5- Conclusions
"Més important que allò que dius és com ho dius", va dir Aristòtil.
El projecte EN PARLEM parteix de la necessitat i del fet de veure que l’expressió oral és una eina indispensable per al desenvolupament de la persona a tots els nivell, a nivell de pensament individual perquè ajuda a estructurar i integrar coneixements i sobretot a nivell interpersonal perquè el fet de ser competent en aquest sentit facilita la relació i bona comunicació humana i professional.
La primera conclusió observable del projecte EN PARLEM és la motivació dels alumnes.. Molts educadors consideren que la motivació es una de les claus a l’hora de presentar aprenentatges. La paraula motivació prové del llatí motivus (moviment) que afegida al sufix –ció (acció) formen el seu significat. Que podríem descriure com allò que provoca moviment, intenció activa, impuls per actuar,… La motivació està relacionada amb estats interns que dirigeixen l'organisme cap a objectius determinats, són els impulsos que mouen a la persona a actuar. Aquest terme està relacionat amb la voluntat i l’interès dels alumnes. Einstein també va dir: “Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat”.
L’equip de mestres d’infantil i primària de l’escola valorem un abans i un després en la realització d’aquest projecte de competència oral. Com a tradició a l’escola sempre s’han realitzat moltes activitats d’expressió oral però la gràcia del projecte està en el fet de viure les activitats d’expressió oral com un repte personal per part de l’alumne que té a la vora el seguiment de l’escola i el recolzament de les famílies. D’alguna manera els alumnes perceben que família i escola donen importància a a questes activitats de competència oral.
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat
Un altre valor afegit és que les activitat d’expressió oral s’han pautat a nivell vertical des dels 3 anys fins als 12 sistematitzant el procés de manera gradual i adaptant-lo a les diferents edats. Això ha suposat un salt qualitatiu en quan a estructura i habilitats relacionades amb la competència oral en la nostra escola.
Les avaluacions acostumen a ser molt positives perquè els alumnes demostren molt esforç i dedicació. També han ajudat als nostres alumnes a interpretar els aspectes essencials a l’hora d’exposar en públic i a interioritzar el procés d’una bona presentació.
6- Bibliografia i webgrafia:
ZABALA, A (coord.) “Què, quan i com ensenyar les competències bàsiques a primària.
Proposta
de
desplegament
curricular”.
Biblioteca
de
Guix/Sèrie
: “La font psicològica”. Recuperat el 2 de febrer de
2013, de
Competències. Núm 179. Editorial Graó. Barcelona,2011.
Consultes web:
Dorado, C.
http://www.xtec.cat/~cdorado/cdora1/psicolog.htm
Mallart,J. I Sarramona J. : “Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic”. Recuperat el 16 de gener de 2013, de http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/ Competencies_basiques/competencies_llengua_primaria.pdf
Pifarré,J. : "Recursos per la competència oral". Recuperat el 14 de gener de 2013, de http://eduquemcaminant.blogspot.com/search/label/compet%C3%A8ncia%20oral
Av. Catalunya,3 25002 Lleida Tel. 973.26.67.99 Fax 973.28.15.26 www.maristes.cat/lleida lleida@maristes.cat