Recompenses Infantil ..................................................................................................................... 101

Or

Eric Chust Lersteau

Ruth Conejeros Vidal Maria Ubeda Romero

Argent

Guillermo Menchero Montesinos

Mariola Menchero Montesinos

Elena Olmos Jiménez

Elena Ruiz Úbeda

Héctor Ruiz Úbeda

Javier Ruiz Úbeda

Carles Yago Payo

Coure

Edurne Albert García

Mateo Bernat Mengibar Carmen De Salazar Castañer

Maria De Salazar Castañer

Pau Medal Piles

Fa dos-cents anys a Torrent els xiquets i xiquetes no tenien moltes coses de les quals nosaltres sí que tenim, però si hi ha alguna cosa que sempre hem tingut ací és el xocolate. En tauleta o a la tassa i acompanyat de bunyols o xurros; si hi ha xocolate en el berenar de la falla l’èxit està assegurat.

Aquesta professió era molt comuna, tant que per això tenim el nostre propi xocolate típic, aquell que ja menjaven els nostres avis amb els seus pares, el xocolate en format de barretes redones.

Un xocolate pur i amb bon sabor, que per a aconseguir-lo “era necessari només un corró i una pedra per a moldre el cacau, que en unir amb el sucre i altres mescles, s’aconseguia el xocolate torrentí”.

L’empresa més coneguda d’aquella época era Chocolates la Cebra, una séptima empresa nacional de fabricació de xocolate amb 25 delegacions a tot el país i un mercat d’exportació als països àrabs.

nos en el parc en el que tantes hores ens passem jugant. Ací trobem l’estàtua en honor al Granerer, el mateix que dona nom a un dels llibres més esperats cada any per tots els fallers i falleres. A aquesta estàtua el 19 de març les falle-

per representar a tothom faller que treballa perquè aquests dies tan nostres de març siguen inoblidables.

Els granerers fabricaven les graneres i altres utensilis com a pinzells, par després les carregaven en carros per a portar-les al poble. Cadascun tenia el seu estable en el qual podia emmagatzemar les palmes durant tot l’any i anar fabricant les graneres.

D’altra banda, l’element més important de les falles és el foc. El foc que encén la metxa dels petards, el foc que il·lumina el cel de colors la nit del 18 de març. El foc que a poc a poc consumeix els nostres monuments, però tam d’aqueixa fallera major que veu com la seua falleta es va convertint en cendres. I fa 200 anys, Torrent tenia moltíssima fama de tindre bona aigua. Així

Aquestes persones es dedicaven a portar aigua a totes les cases del poble perquè així tots pogueren utilitzar aigua potable. L’aigua que venien era la de vendre en el centre de València. Tothom volia aigua de Torrent.

Tampoc podem oblidar-nos de la professió que fa que les nostres falles siguen tan especials. Gràcies als pirotècnics, març és el mes de la pólvora, on la música dels petards, castells i mascletaes es converteixen en la veu dels fallers. Amb ells proclamem que les falles són la millor festa del món.

I a Torrent també existien pirotècnics, encara que en el segle XIX se’ls coneixia com traquers. Aquesta professió és perillosa, ja que com sabem, la pólvora explota i si no anem amb compte, pot causar molts danys.

Els pirotècnics de fa dos-cents anys per a treballar necessitaven una artesa i una bala de dotze per a esmicolar la pólvora, un morter per a picar el sofre, una falç per a tallar les canyes, unes tisores per a tallar paper, atacadors de ferro buits i massissos, una balança xicoteta, taules i cadires.

No coneixien les teles d’asbest que són incombustibles, per la qual cosa pot prendre’s amb facilitat.

Gràcies a tots els pirotècnics d’aqueixa època que van transmetre la seua passió de generació en generació, les falles del present són tan especials, màgiques i, sobretot, ruidosament memorables.

Sonia Monterde Puig