ENTREVISTA A LA MANADA DE SEEONEE

En aquesta xicoteta entrevista els vells llops li han fet una sèrie de preguntes als llobatons, amb la finalitat de fer una xicoteta reflexió entre ells i de donar a entendre el que significa per a ells pertànyer a la Manada i ser un llobató.

Vells Llops: Què heu aprés com llobatons que pugueu aplicar en la vostra vida diària?.

Llobatons: Hem aprés molt d'avançament que ens serveix per a saber primers auxilis, cabuyeria, transmissions i així si algú ens pregunta podem ensenyar-li. També hem aprés a ser sincers i ajudar als altres.

VL: Què és el que mes vos agrada de ser llobatons?

LL: Conéixer gent nova, fer amics i aprendre jugant i passant-ho bé.

VL: Quina és la llei de la Manada que més apliqueu en la vostra vida diaria?

LL: Totes les complim en el nostre dia a dia, però per a destacar una llei, sería “un llobató diu sempre la veritat”

VL: Quin és el vostre somni a complir? Qué vos agradaria ser de majors?

LL: Un dels somnis hui dia és que s'acabe el COVID per a poder tornar a les activitats normals i fer excursions, acampades i campaments. També de major poder aconseguir un treball que ens apassione (professor, cuinera…) i ajudar a la gent que ho necessite.

VL: Quan tot torne a la normalitat, qué és el primer que vos agradaria fer?

LL: El primer que faríem sería eixir de casa, anar al cinema, poder fer campaments, tornar a les extraescolars com el futbol, veure a la família i amics i viatjar pel món.

VL: Què trobaré mes a faltar quan passeu a tropa?

LL: Trobarém molt a faltar el fàcil que sembla tot en Manada i els jocs. Els calfaments fàcils a primera hora del matí d'un campament i per descomptat als vells llops per l'afecte que ens donen.

VL: I finalment… Com seria el vostre campament ideal?

LL: el nostre campament ideal és a la muntanya amb la nostra tenda de campanya, prop hi ha un va riu amb cascada i peixos, també ix l'arc de Sant Martí quan ix el sol. Hi ha una cabanya on guardem la roba i les motxilles, una cuina molt gran i un bany amb aigua calenta. Tenim molts circuits naturals per a jugar grimpant pels arbres, un matalasset elàstic per a saltar i gronxadors. A la nit encenem una foguera i ballem i cantem al seu voltant. Ens agrada jugar durant tot el dia.

Grup Scout Sempre Avant

Benvinguts a l'Associació Sempre www.sempreavant.org

Avant. Som una associació juvenil sense ànim de lucre, amb seu al barri de El Grau, a la ciutat de València.

Hola a tots, Volem aprofitar l'oportunitat de donar-vos a conèixer el projecte Barri Solidari que des de fa prou anys, encara que amb noms diferents, desenrotllem en la nostra associació.

El projecte, subvencionat per les Taules de Solidaritat de l'Ajuntament de València consisteix, de forma molt resumida, a facilitar l'accés a activitats de l'Associació o del Grup Escolta Sempre Avant a joves en risc d'exclusió social.

Gràcies a les distintes versions d'este projecte des de 2004, més de 100 menors han pogut ser escoltes, rebre suport escolar, participar en lligues esportives municipals o en una escola d’estiu. Els requisits per a accedir a una d'estes places subvencionades estan a la disposició dels socis del Sempre Avant i del públic en general en la web www.sempreavant.org a la que a més vos animem a entrar per a veure molts més continguts de la nostra Associació.

Gràcies per la vostra atenció.

Hola som la Patrulla Esquirols. I vos preguntàreu, per què esquirols? d'on ha eixit esta patrulla? Doncs bé, ara vos ho anem a explicar.

Abans estàvem dividides en dos patrulles, Oronetes i Panteres, però com érem poques en les dos patrulles ens ajuntem en una única patrulla, Esquirols.

Esta patrulla ja estava abans en el grup, als començament dels 90, i es va desfer per a després formar Panteres i Oronetes. La nostra guia és Isabel i la nostra subguia és Celia, en total ara som 7 patrulleres que treballem molt unides i ens ho anem a passar genial.

Patrulla Castors

Entrevista A Un Antic Castor

P: Féieu alguna cosa la patrulla després de les reunions de tropa?

R: Féiem coses la patrulla abans i després de les reunions de tropa. Els dissabtes al matí quedàvem a les 9:00 per a jugar al futbol al parc del carrer Lebón, i després de les reunions anàvem al cinema o quedàvem a casa d'algú de la patrulla.

P: Què solíeu cuinar en les acampades?

R: Encara que teníem bons cuiners solíem fer coses més ràpides de cuinar (macarrons, arròs tres delícies) encara que també a vegades ens construíem el nostre propi forn per a fer-nos pizzes.

P: Algun consell a la patrulla?

R: Treballar en equip i sobretot fer-vos bons amics, a part de gaudir de cada cosa que feu en patrulla.

P: Qui formàveu la patrulla?

R: Ángel era el nostre guia, el subguía era Jorge Navarro, també estavem Jorge Defez, Ricardo, Roberto, Miguel Àngel i Javi.

P: En què destacàveu sobre la resta de patrulles?

R: Teníem un esperit de patrulla molt bo, érem molt bons amics i podíem confiar els uns dels altres. Dins de la patrulla teníem bons especialistes. Però sobretot ens ho passàvem molt be junts.

Ingredients

Per al pastís:

• 310 g de farina de força (si es vol, es pot afegir una cullerada de postre de llevat)

• 1 cullereta per a postres de canyella molta, una altra de nou moscada molta i una altra de gingebre

• 60 g. d'anous picades

• 50 g de sucre blanca i 100 g de sucre bru

• 200 g de carlota ratllada (uns 260 g de carlotes)

• 4 ous i 250 g de nata agra

• 250 ml d'oli de gira-sol

Per al glasejat:

• 60 g de formatge crema

• 20 g de mantega sense sal

• 1 cullereta per a postres de ratlladura de pell de taronja

• 2 culleretes de suc de taronja

• 125 g de sucre glass

Preparació

1. Començarem precalfant el forn a 160 °C i greixant el motle on anem a preparar el pastís. Per a evitar que es pegue folrarem la base amb paper parafinat.

2. A continuació tamisem la farina i les espècies (canyella, nou moscada i gingebre) en un recipient gran. Després afegim el sucre (blanc i bru), la carlota ratllada (o molt picada) i les anous picades (a mi m'agrada picar-les en morter perquè no queden en pols, sinó en trossos molt xicotets, quasi molles). Mesclar bé tots els ingredients.

3. En un bol batem els ous, l'oli i la nata agra i incorporem aquesta mescla a la qual teníem de la carlota. Remoure bé, perquè es mesclen tots els ingredients.

4. Fiquem el motle en la safata mitjana del forn. El temps de cocció serà aproximadament d'1 hores i 15 minuts, o fins que el punxem amb una forqueta i vegem que ix neta. Quan porte 20minuts en el forn (es veurà que ja té una mica de crosta, que comença a quallar) posem una miqueta de paper d'alumini per a tapar la superfície i evitar que se'ns creme. Els últims 5-8 minuts la deixem destapada perquè agafe color.

5. Una vegada transcorregut el temps, traiem el bescuit i el deixem refredar en el motle (sense desmoldar) durant uns 10 minuts, per a posteriorment passar-ho al plat on l'anem a presentar amb la crema de formatge. Ho deixem refredar sobre una reixeta de forn.

Preparació del glassejat de formatge crema i taronja

1. Utilitzarem un bol gran, si està fred molt millor, igual que el formatge o crema de formatge que ha d'eixir de la nevera. Per què fred? La crema de formatge és grassa i amb la calor perd consistència, si no està freda serà difícil que puge com volem, si és que puja. La temperatura idònia és d'uns 10 °C.

2. Rentem la taronja i la ratllem amb una bona ratlladora. És important no arribar a la part blanca, ens amargaria la recepta. Amb la taronja fem suc i ho colem, no volem que les llavors ens desbaraten la recepta. Reservem.

3. Ajuntem la crema de formatge amb el suc de taronja i la ratlladura, batem fins que passe d'estat líquid a una espècie de crema, amb una mica de volum (no massa), ha de quedar lleugera. Aquest procés ens portarà uns 3-4 minuts només.

4. Una vegada que hem aconseguit aquesta espècie de crema líquida densa, afegim el sucre, si és glass millor, i batem fins que arribe a estat quasi sòlid. Fàcil, no? Vos assegure que amb el truc del fred ix perfecte. Aconseguirem una crema suau, homogènia i sense cap grumoll, perfecta per a posar damunt del pastís de carlota quan estiga freda.

5. Finalment sobre el pastís ben fred, estenem el setinat.

Hola, som la Esculta i encara que no hem estat molt presents per les circumstàncies, nosaltres seguim igual d'actius. Hem continuat amb els nostres projectes, com recentment el de recollida de joguets.

Per a fer aquest projecte vam tindre en compte, la solidaritat dels Scouts i l'esperit nadalenc. I nosaltres volíem ajudar al proïsme, i donar un toc màgic a aquest Nadal. Vam fer cartells, ho publicàrem en les xarxes socials, però el que mes ens impactà va ser que arribara aquell dia. Estàvem super feliços perquè arribàrem a moltes persones, és a dir, ens van portar molts joguets que ens convertirien en regals pels xiquets d’una associació necessitada. Fins Noa va vindre i va portar joguets nous i embolicats.

Després vam anar al local per a organitzar els regals i portàrem els joguets a l'associació benéfica. Va ser un dia increïble i tots estem orgullosos del resultat.

Aixó és tot, estem molt contents d'haver fet aquest projecte i esperem fer més.

Enguany ha sigut veritablement complicat per a tots; un any del què només ens queda recordar lo bo, un any del qual aquest humil escriptor i rover narrarà en les seues profundes ments, benvolguts lectors. Abans de començar la nostra aventura, he de dir que tot això va passar respectant distàncies i mesures de seguretat com mana la llei vigent.

Una part del Clan en acció quedarem amb uns altres rovers del Grup Scout L’Ombría, de Tavernes, amb l'excusa d'intercanviar panyoletes, però no tots els dies se'ns brinda l'oportunitat de contactar amb un altre grup scout, per la qual cosa, decidim fer una ruta que ells se sabien de memòria. És ací on comença nostra correria.

Era un fred però agradable dia, aquell 27 de Desembre de 2020; ens decidim a anar a Tavernes i després de mitja hora de viatge i de cantar en el cotxe, arribem. Aparquem i ens vam anar a saludar-los; després d'intercanviar paraules curtes degudes, una mica, a la vergonya que ens acompanyava en aqueix primer contacte, comencem la ruta dirigida per la seua scouter. Primer vam anar per un camí asfaltat en el qual, als 20 minuts parem perquè un dels nostres veterans necessitava descansar, la qual cosa en realitat ens va vindre bé a tots. Una mica més de pujada i empalmem amb un camí de terra que pujava la muntanya serpentejant en la seua falda, fins que arribem a un mirador on parem per a esmorzar i calmar les nostres ànsies d'aigua. L'altre grup degué veure'ns més esportistes després d'hidratar-nos, perquè acte seguits van retallar la ruta per un tallafocs el qual era perfectament escalable, per un moment em vaig sentir el seu veí i amic Spiderman. Sorprenentment, arribem a aquell cim parant només una vegada, allà a dalt feia un vent espantós pel que, ràpidament busquem el camí de baixada. Baixem per un camí de pedres que es convertia en terra i seguidament en asfalt. Per a nosaltres va ser una victòria perquè tirant la vista enrere, cap es va quedar pel camí i això és un assoliment. Una vegada en el punt de partida, intercanviarem les panyoletes i ens vam anar a casa feliços, encara que suant, cansats i amb dolor de peus.

F ins ací la nostra aventura que amb amor guardem i esperem que, amb aquest article, vostès senten el mateix.

L'escoltisme té més de 110 anys, el nostre grup scout va camí dels 50. Poques coses són ara com eren en 1971. La moda és diferent, els cotxes ni s'assemblen, la música sona d'una altra forma i per descomptat els scouts ja no som com érem en els primers anys, quan el Sempre Avant caminava per Sant Martí, o el local d'Illes Canàries.

No fa falta anar-se tan arrere. Al gener de 2020 algú de vosaltres imaginàveu la nostra Manada reunint-se amb un grup japonés? O veient la pel·lícula que ha gravat un grup scout de Rússia? Veritat que no? Doncs nosaltres tampoc.

Una de les lleis del scout diu que el scout no sols és valent davant les dificultats, sinó que les enfronta amb un somriure. Dificultats com aquesta pandèmia que estem vivint i que ens obliga a reinventar-nos i a aprendre. I compte, dic reinventar-nos perquè una cosa és reinventar-se i una altra cosa és canviar. Perquè en general, un bon consell és que, si alguna cosa és bona, millora-la, però no la canvies.

Estem molt prop de ser uns cinquanta anys, de tindre mig segle. Fem coses diferents, evolucionem, però continuem sent el Sempre Avant. La nostra identitat és innegociable: gaudir de la natura, ajudar al més xicotet, fer amistats que perduren, servir als altres… en dues paraules: esperit scout!

També continuarem donant-nos alguna que altra nyespla, els cuiners de patrulla continuaran inventant formes poc ortodoxes de fer uns macarrons a la boloñesa, i us avançe que alguna piqueta será difícil de clavar al terra. No descartem tampoco que algun cartògraf es perga una miqueta. Però és que totes eixes coses formen part de la vida scout i en el fons són les que més us divertixen!

Des del Consell farem tot el possible per a què, respectant les mesures sanitaries, prompte pugueu tornar a viure aventures i a gaudir de l'Escoltisme. Només us demanem dues coses: paciència i que aquesta aturada en la nostra vida scout només siga per a prendre impuls. Us prometem que, a nosaltres, ganes de seguir avant no ens faltaràn.

Bona caça

Un acudit Scout

En un campament…. Juanito estava ficat al llit, de sobte li peguen al cap amb una sabata, després amb una olla i després amb una bossa amb roba bruta. Molt enfadat els crida: Què els passa?!

Tots criden: Guerra de coixins!