MEMORIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA Memòria descriptiva: El teixit estudiat, es un teixit que es va formar a partir de 1956, es va començar a urbanitzar de forma planificada uns 1300 habitatges per fer front a les necessitats per acollir la immigració de la postguerra. Es va fer una segona fase a l’any 1961, va ser modificada i es va doblar la densitat inicialment prevista. Aquesta zona es troba al peu dels vessants de Collserola, es una zona amb molta pendent i gaire ve tots els carrers tenen una pendent considerable. Es un teixit que te moltes zones verdes, parcs, jardins, etc. Gairebé també te tots els serveis que podria demana la població que viu en aquesta zona. Els paràmetres que regulen aquesta zona son molt variats ja que ens trobem edificis de planta baixa o PB+1 al costat d’edificis amb PB+15, es una diferencia d’alçada considerable. Els carrers que conformen el teixit solen ser d’una amplada total entre 5m, 8m i 10 m, es pot observar que tots els carrers principals han sofert rehabilitacions de millora. Memòria constructiva: Els edificis constructivament, no son de gran qualitat, son de qualitat mitjana. Principalment l’estructura dels edificis es de formigó armat i amb tancament de totxana, finestres i persianes de fusta amb reixes a les plantes baixes. Principalment l’acabat de la façanes, es d’obra vista o arrebossat. Els carrers tenen una continuïtat entre si de paral·lelisme, constructivament estan ven fets, amb materials de bona qualitat i amplades correctes segons alçades dels edificis, ja que al costat del carrers hi ha un zona verda d’una considerable distancia. Això fa que l’amplada entre edificis augmenti mes. Aquet tipus de teixit va créixer a partir d’una infraestructura viaria “Sub-Urbà”, es denomina Polígon de habitatges.