1. HARRY POTTER I LES RELÍQUIES DE LA MORT (PART 2)
H
arry estava sagnant. Agafant-se la mà dreta amb l'esquerra i jurant pel sota, va obrir la porta del seu dormitori amb l'espatlla. Hi va haver un cruixit de porcellana trencada. Havia trepitjat una tassa de te fred que jeia sobre el terra fora de la porta del seu dormitori. -Que dem... Va mirar al seu voltant, el replà del número quatre de Privet Drive, era desert. Possiblement la tassa de te fora la idea que tenia Dudley de la qual cosa seria una hàbil trampa cazabobos. Mantenint la mà sagnant elevada, Harry va reunir els fragments de la tassa amb l'altra mà i els va tirar dins de la ja repleta paperera que amb prou feines es veia dins del dormitori. Després amb fortes trepitjades va anar cap al bany per posar el dit sota de l'aixeta.
Era estúpid, inconvenient i irritant més enllà del creïble que encara li faltessin quatre dies per poder fer màgia... però havia d'admetre davant de si mateix que aquest sinuós tall al dit podria haver derrotat-lo. Mai no havia après a curar ferides, i ara que pensava en això -particularment a la llum dels seus plans immediats- aquest semblava un seriós error en la seva educació màgica. Fent una nota mental de demanar-li a Hermione que li ensenyés a fer-ho, ús un gran grapat de paper higiènic per netejar tant te com va poder, abans de tornar al dormitori i tancar la porta d'un cop darrere de si.
Harry havia passat el matí buidant completament el bagul del col·legi per primera vegada des que l'havia empacat sis anys enrere, des de començament dels anys d'internat escolar, fins ara amb prou feines havia tocat les tres quartes parts superiors i les havia reemplaçat o renovat, deixant una capa de restes varis en el fons, velles plomes, ulls d'escarabat dissecats, mitjons solts que ja no li servien. Minuts abans Harry havia enfonsat la mà en aquesta porqueria, experimentant un dolor punxant en el quart dit de la mà dreta i en treure-la havia vist un munt de sang.
Ara va procedir amb alguna cosa més de cura. Agenollant-se al costat del bagul, va temptejar el fons i després de retirar una vella insígnia que canviava feblement entre "Recolzin a CEDRIC DIGGORY i POTTER EMPESTA", un “xivatoscopi” esquerdat i gastat i un reliquiari d'or dins del qual una nota firmada R.A.B havia estat amagada, finalment va descobrir la vora afilada que havia causat el dany. Ho va reconèixer de seguida. Era un fragment de dues polzades de llarg del mirall encantat que el seu padrí, ara mort, Sirius, li havia donat. Harry el deixo en un costat i va temptejar cautament al bagul buscant la resta, però no quedava gens més de l'últim regal del seu padrí llevat de vidre polvoritzat que s'adheria com arena brillant a la capa més profund de restes.
Harry es va asseure de dret i va examinar el tros oscat amb què s'havia tallat, sense veure res més que els seus propis brillants ulls verds reflectits en ell. Després va posar el fragment sobre El Profeta d'aquell matí, que descansava sobre el llit sense llegir, i va intentar contenir el sobtat fluix d'amargs records, les punyalades d'enyorança i nostàlgia que el descobriment del mirall trencat havien ocasionat, atacant la resta de les escombraries que hi havia al bagul.
Li va portar una altra hora buidar-lo completament, tirar les coses inútils i classificar les restants en piles d'acord a si anava a necessitar-les o no a partir d'ara. Els uniformes del col·legi i de Quidditch, el calder, pergamins, plomes i la majoria dels llibres de text van ser apilats en una cantonada, per ser deixats enrere. Es preguntava que farien la seva tia i el seu oncle amb ells; probablement cremar-los a altes hores de la nit com si fossin les proves d'algun horrorós crim. La seva roba muggle, la capa d'invisibilitat, l'equip per fabricar pocions, alguns llibres, l'àlbum de fotos que Hagrid li havia obsequiat una vegada, un grapat de cartes i la seva vareta havien estat empacats novament en una vella motxilla. En una butxaca davantera col·loco el mapa del rondaire i el reliquiari amb la nota firmada R.A.B. Al reliquiari li havia atorgat aquest lloc d'honor no a causa del seu valor -era inútil en tots els sentits pràctics- sinó a causa del que havia costat obtenir-lo. Això deixava un considerable feix de diaris sobre l'escriptori, al costat de la seva nevada òliba, Hedwig. Un per cada dia que havia passat a Privet Drive aquell estiu.