Tr jan lewenstein optimize by SERGI PAREDES

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

Treball de recerca Jan Lewenstein Sanpera 2n de Batxillerat Tutora: Ana Marin © Jan Lewenstein Sanpera

ABSTRACT The goal of this research project is to explain the way birds forage when they have access to a bird feeder. To do so, there have been a few hypotheses proposed as for example which pattern do the birds follow when they eat, do they do the same things as described in the field guides? The results where based on the filmed material during February and March of 2016 in three locations: Can Coll, Centre d'Informaciรณ de Collserola and an urban yard. After analysing those videos with a criterion, which was basically to count each time the bird takes some food. I can conclude that the majority of birds that forage in the bird feeder are usually small to medium passerines and almost every bird species has a specialist character. This study has tried to give an example to follow to prove the optimal foraging theory, but in a smaller scale as it is a high school level research. !

AGRAÏMENTS Aquest treball de recerca no hauria estat possible si no fos per tota l'ajuda que he rebut al llarg d'aquests 11 mesos durant els quals he realitzat el meu projecte. Primerament, m'agradaria agrair a tots aquells que em vau ajudar a l'hora de fer el treball: A l'Ana Marin, professora de biologia, que va acceptar el meu treball i me l'ha dirigit al llarg d'aquests mesos. Al Josep i la Jordina, investigadors a l'ICTA i que conjuntament dirigeixen el programa de la fundació la Pedrera: "Bojos per la Natura", i que em van adreçar a altres investigadors i ajudar a l'hora d'aconseguir els contactes de molta gent. A la Roser i la Teresa, que treballen a Can Coll, i els masovers de la finca per obrir-me les portes bastants caps de setmana per tal que gravés les aus a la feixa dels ocells i per la informació aportada tant en forma de guies com treballs. Al Joaquím Ibáñez per proporcionar-me informació sobre les condicions meteorològiques. A l'Alfons Raspall i al Francesc Llimona, investigadors a Collserola, per fer les gravacions del Centre d'Informació de Collserola i aportar idees i coneixements al treball. Al José Domingo Rodríguez, investigador de la UB i que m'ha ajudat amb qüestions teòriques. Al Sergi Sales, anellador professional, i al Nico Ordax, futur anellador i estudiant a la UAB, per aportar informacions sobre l'anellament en forma d'entrevistes i ajudar a l'hora de muntar el treball amb nous coneixements i propostes. Al Lluís Jover, professor de biologia i estadística a la Universitat de Barcelona i que em va ajudar amb tota la part d'estadística. A la Carola Sanpera, la meva tieta i també professora de biologia a la Universitat de Barcelona, que tot i els moments difícils que hem passat, ha estat cada dia proposant noves idees, vigilant cada pas que feia i acompanyant-me a fer alguna gravació. A la meva família, que m'han desplaçat fins a Can Coll i el Centre d'Informació de Collserola incomptables vegades per fer les gravacions, que en algun moment han aportat informació i sobretot m'han deixat treballar tranquil molts dies...cosa rara en una família de 5 persones. I per últim, a l'Allegra Picart, la meva companya, i que cada dia m'ha recolzat en totes les accions que feia, m'ha ajudat en molts sentits i m'ha acompanyat al llarg de les gravacions i tot el treball. Moltes gràcies a tots, sense vosaltres aquest treball no hauria estat possible.

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

ÍNDEX 5 1. Introducció ....................................................................... 7 2. Anellament d'aus .............................................................. 8 3. Hipòtesi ............................................................................ 10 4. Mètode de treball ............................................................. 11 5. Material ............................................................................ 12 5.1. Menjadores .......................................................... 13 5.2. Construcció d’una menjadora .............................. 15 5.3. Menjar .................................................................. 17 6. Hàbitats ............................................................................ 19 7. Resultats i discussió ......................................................... 19 7.1. Ocells ................................................................... 30 7.2. Gravacions ........................................................... 30 7.2.1. Diversitat espècies ....................................... 32 7.2.2. Menjar .......................................................... 35 7.2.3. Alimentació de les espècies ......................... 37 7.2.4. Patrons alimentaris ...................................... 41 7.3. Anellament Can Coll ............................................ 48 8. Conclusions ..................................................................... 49 9. Annexos ........................................................................... 49 9.1. Entrevistes ........................................................... 55 9.2. Dades gravacions ................................................ 56 9.3. Dades anellament Can Coll ................................. 58 9.4. Meteorologia dates anellament .......................... 59 10. Bibliografia ...................................................................

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

INTRODUCCIÓ Aquest treball de recerca consisteix en un treball experimental de camp sobre els ocells. Es fonamenta en unes observacions a menjadores d'aus, en diferents llocs, que han estat gravades per tal de no perdre detalls i així anotar les dades de la millor forma possible. Vaig decidir fer aquest tema ja que per una banda m'interessa molt i per altra, els ocells, seran probablement part de la meva feina en un futur i per tant ja em va bé entrar en matèria. Des de feia temps tenia ganes de començar un treball amb les aus, i ara que n'he tingut l'oportunitat no l'he volgut desaprofitar. A més, he aprés moltes coses que abans no sabia. El treball consta de tres parts, totes relacionades entre elles: la primera és una part teòrica, en la que es fonamenta el treball i, on es donen a conèixer els seus objectius (hipòtesi), les espècies dels ocells amb les quals s’ha treballat i altres dades importants tant del menjar com de les menjadores i hàbitats. La segona part, i la més pràctica, són les gravacions dutes a terme entre febrer i març de 2016, a tres localitzacions diferents: Can Coll, Centre d’informació de Collserola i el jardí urbà. Finalment, hi ha un anàlisi de les dades d’anellament de Can Coll, que donaran pes als resultats i aportaran nova informació. La teoria en la qual s’ha basat aquest treball és l’anomenada “Optimal Foraging Theory". Aquesta teoria intenta explicar les estratègies sobre com els animals trien els seus aliments, ja que aquests necessiten buscar-ne per sobreviure durant el dia a dia, i així tenir unes probabilitats més elevades de reproduir-se i passar els seus gens a la següent generació. La construcció d'un model que ens doni una informació detallada dels beneficis i costos a l'hora d'alimentar-se, es basa en dues coses principals: La primera és una "moneda1 ", que depèn dels beneficis i costos que proporcionen la recerca del menjar, el temps utilitzat per tot el procés des d'anar a buscar-lo, trobar-lo i tornar, la digestió i a qui va dirigit. Aquesta part acostuma a ser única per cada una de les espècies ja que cap animal és igual i per tant les variants es modifiquen una mica. En el meu cas, com que l'estudi va ser fet a l'hivern i encara no havia començat l'època de cria, el menjar que consumien els ocells era per alimentar-se ells (manteniment) i preparar la primavera. Per tant podríem dir que la moneda en aquest cas seria la d'obtenir el màxim de beneficis (o energia neta) en el menor temps possible (unitat de temps). Per tant, podem formular les coses mencionades anteriorment de la següent forma (Sinervo, 1997): Energia per unitat d'aliment - cost per aconseguir l'aliment Rendibilitat de l'aliment

= Temps utilitzat per aconseguir l'aliment

1. Sinervo, B (1997). "Optimal Foraging Theory: Constraints and Cognitive Processes" a Behavioral Ecology, University of California, Santa Cruz, recuperat 18-10-2016 a http://bio.research.ucsc.edu/~barrylab/classes/CHAPTER_PDFS/Chap_6_Optimal.pdf

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! Per altra banda hi ha les "restriccions2 ", que tornen a ser úniques de cada espècie i fins i tot de l'individu. Aquestes restriccions són les hipòtesis que intenten preveure quines seran les limitacions dels animals a l'hora d'alimentar-se davant de diferents menjars i circumstàncies. Per exemple, el temps utilitzat per anar i tornar del niu al lloc amb menjar, la mida del bec, la quantitat d'aliment que poden agafar en una sola visita o la mida del menjar entre d'altres. Com més limitacions es puguin preveure, més precís serà l'estudi. A partir d'aquestes dues parts s'aconsegueix una gràfica amb un màxim, que ens indicarà la "regla de decisió òptima", és a dir el que més beneficis proporciona a aquell tipus d'animal i el seu mètode d'alimentació. Malauradament, aquesta teoria s'escapa tant dels meus coneixements com medis ja que està a un nivell universitari i requereix temps per ser entesa i per poder-ne fer un estudi com cal. Havent dit això, el meu treball s'ha fonamentat en les gravacions que s'han dut a terme i les diferents fonts d'informació ja siguin libres o pàgines web, o consells de persones. A part d'aquesta teoria, també hi ha una base teòrica en el tipus d'alimentació de cada espècie d'au amb les quals s'han tractat. Actualment, entre les espècies d'aus que ens interessen, distingim entre 4 tipus d'alimentació: granívor, frugívor, insectívor i omnívor. Les tres primeres estan relacionades amb un sol tipus d'aliment, i són, en el cas del granívor les llavors, del frugívor les fruites i del insectívor els insectes. Tot i que existeixin aquestes distincions, pels ocells els és molt difícil tenir una dieta que només es basi en un sol tipus d'aliment, ja que depenent de les estacions de l'any, alguns seran més abundants que altres, i per tant, molt sovint, els ocells acaben sent omnívors. Una altra raó, a part de l'abundància de cada aliment que els permet ser omnívors, també és que els becs no s'han especialitzat excessivament , de tal forma que els serveixen tant per agafar llavors o fruites i alhora caçar insectes. Cal dir, que aquelles espècies que són explícitament d'un dels tres grups selectius mencionats, acostumen a ser migradores, com alguns insectívors, creen rebostos amb les llavors o viuen en altres hàbitats, on potser durant tot l'any hi ha algun tipus d'aliment que hi sigui abundant, com les fruites a les zones tropicals.

2. Sinervo, B (1997). "Optimal Foraging Theory: Constraints and Cognitive Processes" a Behavioral Ecology, University of California, Santa Cruz, recuperat 18-10-2016 a http://bio.research.ucsc.edu/~barrylab/classes/CHAPTER_PDFS/Chap_6_Optimal.pdf

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

ANELLAMENT L'anellament és un mètode d'estudi científic que consisteix en la captura d'un animal, en aquest cas els ocells, amb mitjans que no li provoquin cap lesió, amb un marcatge posterior determinant l'espècie, el sexe i l'edat (sempre que sigui possible) i una sèrie de mesures, com per exemple l'ala i la tercera primària, que depenen del projecte pel quan s'estigui fent l'anellament. Entre els molts mitjans que hi ha per capturar els ocells, el més utilitzat és el de les xarxes japoneses, que varien en longitud, alçada i diàmetre. Aquesta última variable, serà la que determinarà els ocells que es puguin capturar, ja que lògicament, amb una malla gran s'agafaran aquells de mida més gran i amb una malla petita aquells més petits. Tot i això, aquestes xarxes quasi sempre s'utilitzen per Fotografia 1. Xarxa japonesa passeriformes, dels quals la majoria d'aus que componen aquest grup tendeixen a ser petites. Per altra banda, els ocells es poden capturar per qualsevol mètode que se t'acudeixi, mentre aquest sigui legal i no fereixi a l'animal. Altres mètodes utilitzats són les trampes ballesta, trampes amb animals vius o nanses. Les anelles també varien. Aquestes depenen del gruix i forma de la pota de l'ocell que s'està anellant, i a vegades del seu medi. És per això, que aquells ocells que tenen o becs molt durs, o viuen en medis molt corrosius com amb l'aigua se'ls posen anelles d'acer. Els altres, però, en porten d'alumini. Aquestes anelles, no acostumen a poder-se llegir al camp, ja que contenen unes combinacions úniques de números i lletres per diferenciar a cada ocell, una identificació. També hi ha altres tipus d'anelles, que estan fetes per poder ser llegides al camp. Alguns exemples són les de colors, iguals que les metàl·liques però sense els números, les marques alars o marques als becs. Les dades recollides amb l'anellament originalment s'utilitzaven per a l'estudi de les rutes migratòries, però actualment aquestes ja són bastant conegudes i els estudis se centren en qualsevol punt de vista de l'ecologia, comportament, rangs de supervivència... com per exemple en el canvi climàtic. A més, un cop l'ocell és anellat, les probabilitats de recapturar-lo acostumen a ser molt baixes, prop del 1‰. Tot i això, hi ha grups d'ocells en què les taxes de recaptura, o lectures al camp són molt més elevades, com seria amb els ocells aquàtics. L'anellament és un mètode científic i que per tant està controlat en tot moment per unes organitzacions, aquí, a Catalunya per l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) a través d'Aranzali, del País Basc. D'aquesta forma, s'asseguren que les dades es puguin utilitzar i treure'n profit, a més controlar que només s'anelli per motius científics. La forma més eficaç que tenen per controlar-lo és amb la donació de permisos específics per a cada projecte, cosa que obliga als anelladors a donar una raó científica darrere el seu treball de camp.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

HIPÒTESIS I OBJECTIUS El meu treball ha sorgit a partir d'una pregunta que em faig fer: "Quin aliment escullen les diferents espècies d'ocells quan es troben davant d'una font d'aliment il·limitat, com seria el cas d'una menjadora?" A partir d'aquesta pregunta he volgut observar si l'elecció per part dels ocells està determinada per algunes característiques de la seva morfologia, per l'energia que li aporten diferents recursos a l'hora d'alimentar-se, i alhora veure com determina el lloc les espècies que s'alimentaran de la menjadora. Així em van sorgir diferents hipòtesis dirigides a aquesta pregunta més general. HIPÒTESI 1: Crec que la morfologia d'un ocell, concretament el bec, afectarà a la seva preferència del menjar. Per tant, si és insectívor preferirà el menjar per a insectívors, mentre que un granívor optarà per alimentar-se de llavors. Si és omnívor s'alimentarà de tot tipus d'aliments. OBJECTIU 1: Comprovar si l'elecció de l'aliment a les menjadores respon a la morfologia del bec. HIPÒTESI 2: Com que l'energia que aporten els diferents aliments varia, pot ser que els ocells triïn aquells que aportin una energia neta més elevada, i per tant es comportin com a generalistes. OBJECTIU 2: Comprovar si l'elecció de l'aliment a les menjadores té relació amb el contingut energètic dels aliments. HIPÒTESI 3: La mida de l'ocell també determinarà del que s'alimenti, sobretot amb el cas de les llavors ja que n'hi ha de mides diferents. Proposant una distinció entre els ocells, considerarem de mida més gran els que tinguin o superin una longitud de 15 cm, que s'alimentaran dels cacauets principalment, i petits els que no la superin i que s'alimentaran de les pipes i la grana fina. OBJECTIU 3: Comprovar si la mida de l'ocell determina la seva alimentació.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! HIPÒTESI 4: Els hàbitats estudiats tenen característiques diferents. Podria ser que al camp, una zona amb moltes llavors pels conreus, el nombre de granívors visitant la menjadora sigui més baix que no pas al bosc, una zona on predominen els insectes. Per últim, el jardí urbà hauria de tenir unes elevades concentracions d'omnívors ja que a la ciutat hi ha menys recursos. OBJECTIU 4: Veure com l'hàbitat influencia en la diversitat d'espècies i en la presència dels diferents grups (granívors, insectívors i omnívors). HIPÒTESI 5: Crec que aquelles espècies que siguin comunes al dos o tres llocs, s'alimentaran de la mateixa forma independentment de la localització on siguin i per tant seguiran un patró alimentari. OBJECTIU 5: Veure si l'alimentació de independentment del lloc.

les

espècie

comunes

segueix

patró

HIPÒTESI 6: L'establiment d'una menjadora crec que afecta a l'activitat avícola dels seus voltants, i per tant, al llarg d'un cert temps augmentarà la presència tant d'espècies com individus per la zona. OBJECTIU 6: Comprovar si l'establiment d'una menjadora provoca algun canvi en l'activitat dels ocells per la zona.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Mètode de treball La part pràctica del treball va consistir en fer unes gravacions seguint unes pautes rigoroses per tal d'evitar que els resultats estiguessin influïts a causa de variants externes. La manera de dur a terme aquestes gravacions van ser les següents: 1. Primer, s’ha d’omplir la menjadora amb els menjars corresponents: cacauets pelats, pipes no pelades, menjar per a insectívors i grana fina. 2. Només hi pot haver menjar a la menjadora, o als seus calaixets, i no penjant per sobre d’aquesta o entre els calaixets. 3. Els aliments sempre han de ser els mateixos: cacauets pelats, pipes no pelades, menjar per a insectívors i grana fina. 4. Els calaixos amb el menjar es canviaven d'ordre diàriament. Per exemple, si el primer dia l’ordre és: cacauets, pipes, grana, i menjar per a insectívor; el següent dia l’ordre serà diferent a aquest. Això que es fa per tal que el lloc no determini els resultats i hi hagi atzar en aquesta variable. Es pot fer una taula com la següent: Dia 1 Dia 2 Dia 3 Dia 4 ...

Cacauets Pipes Grana Insectívor ...

Pipes Grana Insectívor Cacauets ...

Grana Insectívor Cacauets Pipes ...

Insectívor Cacauets Pipes Grana ...

5. S’ha de gravar pel matí, hora més activa per les aus i així també s'eviten els problemes causats per la presència de gent/visitants. 6. La distància entre la càmera i la menjadora ha de ser de 5 metres. 7. Cada vídeo ha de durar aproximadament 20 minuts per dia. 8. Si s’està presenciant la gravació en directe és necessari no fer soroll per tal que els ocells es sentin més confiats. Un cop s'hagin acabat totes les gravacions s'hauran d'analitzar els vídeos per tal d'extreure'n la informació necessària. Es comptabilitzaran els cops que l'au en qüestió agafi menjar (picossades), ja sigui un cop per visita o 20 i s'aniran apuntant les dades en un full Excel. Allà s'haurà d'especificar bé a quina espècie corresponen les dades i quina menjadora han visitat. Al final de cada dia s'haurà de fer un petit text explicant aquelles coses que no siguin visites úniques de menjar, ja siguin visites prolongades d'uns 5 o més cops, o comportaments que es catalogaran com a observacions. Per últim, és molt necessari que es facin el màxim número de gravacions en el menor temps possible per tal que les estacions de l'any no influenciïn en el comportament dels ocells, ja que a vegades no s'alimenten dels mateixos aliments en les diferents èpoques de l'any.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

MATERIALS Per a fer la part pràctica del treball he hagut de necessitar material concret per les diferents parts: Gravacions: 1. Càmera fotogràfica (Nikon d5200) 2. Menjadores 3. Menjar Construcció menjadora: 1. Taula de fusta (60 x 15 cm) 2. Recipients, de qualsevol material (mínim: 10 x 5 x 3 cm) 3. Veta adherent 4. Adhesiu instantani 5. Claus 6. Tisores 7. Llapis 8. Regle Menjar: 1. Cacauets 2. Pipes no pelades 3. Grana fina 4. Menjar per a insectívors

1. Menjadores Una menjadora és un recipient on s'aboca aliment tant per a animals domèstics com salvatges, en el meu cas pels ocells. Hi ha molts tipus de menjadores pels ocells, entre les més comunes, hi ha els recipients que pengen (d'una branca normalment) fins a unes plataformes amb el menjar a sobre. A part d'aquest tipus de menjadores, també n'hi ha d'altres que es poden enganxar als vidres o parets, o no tenen cap recipient com les boles de greix. Aquestes menjadores acostumen a estar fetes de plàstic o fusta i estan fetes per l'exterior, és ha dir que aguanten les diferents dificultats meteorològiques com pluges, nevades o sol. Per altra banda les menjadores es poden obtenir per dos mètodes, o les fas tu, que no és difícil, o es poden comprar tant en botigues de naturalesa com Oryx o per internet. Per a l'experiment es van utilitzar tres menjadores. Totes aquestes compartien la majoria de característiques, com quatre espais pel menjar, poder canviar de lloc aquests recipients i trobar-se a mitja alçada. Tot i així, s’havien d'adaptar a les diferents condicions de cada entorn i per tant presenten algunes diferències

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! mínimes a l'hora de col·locar el menjar o situació (diferents hàbitats provocarà diferent situació).

Menjadora Can Coll La menjadora de Can Coll es troba molt a prop dels arbustos, cosa que fa que els ocells no hagin de fer un petit trajecte fora de la zona de seguretat de la vegetació. Aquesta es troba a sobre de la barana que limita la vegetació amb l'espai obert on es localitzen les menjadores. També està relativament lluny de Fotografia 2. Menjadora de Can Coll amb el menjar següent qualsevol edifici, en concret (d'esquerra a dreta): grana fina, pipes no pelades, cacauets, menjar insectívor del centre educatiu, fent que els ocells estiguin més tranquils. Aquesta menjadora mancava de calaixets ja que ens uns experiments de prova es va veure que els ocells no s'apropaven a menjar quan hi havia unes capsetes de plàstic. És per això, que es va decidir posar el menjar directament a sobre la barana, com es pot apreciar a la fotografia 2.

Menjadora Centre d'Informació de Collserola La menjadora del centre d'informació es troba entre els pins del recinte del centre. A més, també té bastants arbustos pel voltant provocant que estigui bastant protegida, i per tant els ocells no tenen massa por. Tot i així, aquesta menjadora es troba al costat de l'edifici del centre i les accions de les persones per allà poden Fotografia 3. Menjadora de centre de informació, amb el menjar següent (d'esquerra a dreta): pipes, cacauets, grana fina, menjar influenciar en el insectívor comportament dels ocells. Aquesta menjadora està formada per una plataforma, i a sobre d'ella hi ha 4 calaixets que es poden moure. Té una alçada aproximada d'uns 1,5 metres i està sostinguda per un pal clavat al terra. Gràcies que els calaixets no estaven fixats, era molt fàcil anar canviant l'ordre del menjar a voluntat pròpia.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Menjadora jardí urbà La menjadora del jardí urbà es troba entre les branques d'un arbre, un llorer, i per tant els ocells continuen estant protegits per la vegetació. Com que aquesta menjadora es troba a casa meva, està al costat d'un edifici amb gent pel voltant a totes hores. Aquesta menjadora està feta amb una plataforma encaixada entre les Fotografia 4. Menjadora de casa meva, amb el menjar següent (davant cap a enrere): cacauets, grana fina, menjar insectívors, branques de l'arbre, i té 4 pipes calaixets enganxats amb cinta adhesiva que es poden anar movent d'un lloc a l'altre facilitant així el canvi d'ordre. Aquesta menjadora va ser la única que jo vaig construir des de zero.

2. Construcció d'una menjadora Pel treball són necessàries unes menjadores, com ja s'ha comentat anteriorment. En el cas que no se'n puguin comprar algunes que tinguin totes les característiques adients sempre es poden construir, tot i que això ocupi més temps. Per tal de fer una menjadora que acompleixi els requisits has de tenir clar què vols fer i com, per exemple, pel meu treball necessitava 4 compartiments i que aquests es poguessin intercanviar de lloc. Per això va bé primer fer un esquema o dibuix on es mostrin les característiques de la menjadora que Fotografia 5. Aquesta menjadora va ser creada en 3D es vol construir i així veure com amb l'aplicació SketchUp. Té les proporcions i mesures quedarà. Hi ha programes de 3D, reals que et permeten crear els objectes que vols i com les vols, una eina que et permet anar una mica més enllà dels dibuixos.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! Els materials utilitzats en la construcció de la menjadora van ser pocs i fàcils de trobar: • • • • • • • •

Taulell de fusta (60 x 15 cm) Recipients, de qualsevol material (mínim: 10 x 5 x 3 cm) Veta adherent Adhesiu instantani Claus Tisores Llapis Regle

1. Primer és necessari marcar amb el llapis i amb l'ajuda del regle l'estructura de la menjadora, és a Fotografia 6. Material utilitzat dir, allà on es col·locaran els recipients. 2. Tallarem 4 trossos de cada cara de la veta adherent, d'una mida proporcional al calaixet (si fa 10 cm de llargada el calaixet, uns 8 cm de tira adherent). 3. Un cop això ja està fet agafarem 4 calaixets i hi enganxarem una de les dues parts de la veta adherent al mig i en vertical, assegurant-nos que no es desenganxen amb l'adhesiu instantani. 4. Posteriorment, farem el mateix però amb el taulell de fusta, on hi enganxarem la segona cara de la veta adherent allà on haguem marcat amb el llapis i gràcies a l'adhesiu instantani ens assegurarem que no es desprenen. 5. Finalment caldrà veure si s'enganxen bé els recipients al taulell de fusta, i un cop això ja està fet ja es podrà posar en qualsevol lloc del jardí, com a sobre d'un arbre. Amb l'ajuda d'uns claus ho clavarem per tal que s'aguanti i no caigui.

Fotografia 7. Menjadora acabada

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

3. Menjar El menjar utilitzat per a l'experiment ha estat variat amb 4 tipus diferents, pensant en les diferents espècies d'ocells que hi ha i el que menja cadascuna. Tres dels quatre aliments estaven relacionats amb llavors de diferents mides: cacauets pelats, pipes no pelades i grana fina. Per acabar hi havia un menjar explícit pels insectívors que consistia en una barreja de cucs, gambes, mel i fruita.

Cacauets Aquest aliment prové de la planta anomenada cacauet (Arachis hypogaea) i és originària de Sud-Amèrica. La part comestible per a nosaltres és la llavor del fruit. El cacauets pelats, faciliten la feina als ocells ja que no els han d'obrir. És un aliment força energètic. Els ocells que menjaran cacauets seran aquells que es dediquen a nodrir-se de llavors de gran mida generalment. Fotografia 8. Cacauets

Pipes Les pipes de gira-sol provenen de la flor del gira-sol (Helianthus annuus), i són originàries de Nord-Amèrica. La part comestible és la llavor d'aquesta flor. Les pipes no van ser pelades per simular la troballa de llavors al bosc, per tant les aus les havien de pelar, cosa que significa una petita pèrdua de temps. Aquestes llavors també són bastant energètiques. Les aus que s'alimentaran d'aquestes llavors seran aquelles que es dediquen a menjar llavors de mida mitjana i a més les hauran de saber pelar.

Fotografia 9. Pipes no pelades

Grana fina Aquest tipus d'aliment està basat en llavors molt petites i dirigit cap a aquells ocells que s'alimentin amb llavors de mida petita. Tenen una forma allargada i molt prima, provocant que es necessitin moltes més llavors d'aquestes per alimentar-se que les altres més grans com els cacauets o pipes. Continuen sent energètiques però no tant com Fotografia 10. Grana fina

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! les altres llavors anteriorment descrites. Els ocells hauran d'estar especialitzats per la troballa de llavors més petites, que són més difícils d'aconseguir.

Menjar insectívor El menjar seleccionat per als ocells insectívors va ser una barreja de cucs de farina, gambes, mel i alguna fruita seca. Aquest "combinat" es pot comprar fet, cosa que facilita la feina. És una aliment bastant energètic, però menys que les llavors, en canvi, té un contingut proteínic més elevat. Té un aspecte de musli, però que està fet pel ocells. Fotografia 11. Menjar per a insectívor

Relacionant els quatre aliments (100 grams de cada), es pot veure una clara diferència entre les llavors, que contenen totes prop del mateix nombre de quilocalories (kcal), mentre el menjar per insectívors, en ser una barreja no és tan energètic. Referint-nos als lípids, un altre factor important en l'alimentació dels animals, a més de ser els nutrients que aporten més energia, varien tots sent els que en contenen més, les pipes, i el que menys, el menjar per insectívors. De totes maneres, aquest últim nutrient tindrà un contingut de proteïnes més elevat. Les proteïnes són apreciades degut a la seva escassetat i a que formen una part important dels organismes. També cal notar la diferència entre les llavors de diferent mida, ja que un sol cacauet aporta molta més energia que una pipa o grana fina. Per últim cal destacar que les pipes s'han de pelar, això comporta una despesa d'energia que s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir el menjar que es vol utilitzar.

! !

Energia (per 100 g)

Lípids (per 100 g)

Cacauet

570 kcal

23 g

Pipa no pelada

570 kcal

49,5 g

Grana fina

490 kcal

32,1 g

Menjar insectívor

300 kcal

12,8 g

Taula 1. Energia i lípids per aliment

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

HÀBITATS El treball es va basar en tres hàbitats diferents, tots localitzats a Collserola o al seu voltant (Barcelona). Aquest tres espais foren el Centre d'Informació de Collserola, que es troba prop de la parada del Baixador de Vallvidrera dels ferrocarrils; Can Coll, prop de Cerdanyola del Vallès, i a un jardí urbà, al costat del Parc de la Creueta de Barcelona.

Centre d'Informació de Collserola Aquest espai es troba al bell mig de la serra de Collserola, i per tant l'hàbitat és majoritàriament boscós, on hi dominen espècies com l'alzina o el pi pinyer, ja que el bosc predominant és la pineda amb sotabosc d'alzinar. A part d'aquest hàbitat, també hi podem trobar altres tipus de vegetació i en especial bardisses com l'esbarzer. Com que és un medi forestal, els ocells que trobarem seran majoritàriament aquells que habiten els boscos: la mallerenga carbonera (Parus major), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) o la mallerenga petita (Periparus ater) amb excepció d'alguns: pinsà comú (Fringilla coelebs), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) o el verdum (Chloris chloris).

Can Coll Fotografia 12. Mapa satèl·lit dels tres punts: Centre d'Informació de Collserola (verd), Can Coll (groc), i jardí de casa (vermell)

Can Coll és el Centre d'Educació Ambiental de Collserola, i es troba en un entorn més aviat rural amb camps. Està localitzat a la frontera amb el que seria l'inici de la serra, i hi ha més aviat matolls, arbustos i conreus, tot i així també hi ha algunes zones amb més arbres, predominant les pinedes amb sotabosc d'alzinar o boscos de ribera. És un lloc on es concentren molts hàbitats i per tant la fauna avícola serà molt variada, ja que hi haurà des d'espècies més forestals a altres que necessiten espais oberts. En total, per aquesta zona s'han registrat al voltat de 35 espècies, d'entre les quals les més comunes són el gafarró (Serinus Serinus), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major), el pardal de bardissa (Prunella modularis), el pinsà comú (Fringilla coelebs), el pit-roig (Erithacus rubecula), el verdum (Chloris chloris), la merla (Turdus merula) i la garsa (Pica pica).

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Jardí urbà El jardí urbà es troba a prop del Parc de la Creueta de Barcelona, provocant que part dels ocells siguin els mateixos que els del parc. El jardí conté un flora variada, des de cactus i palmeres fins a algun arbre fruiter i heures. Al parc, la vegetació és diferencia entre zones amb pinedes i altres sense arbres però amb molts arbustos, fent que hi hagin espècies forestals com la mallerenga carbonera (Parus major), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) o mallerenga petita (Periparus ater) i d'altres com el tallarol capnegre (Sylvia melanochephala), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) o la garsa (Pica pica) que necessiten uns espais més oberts.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

OCELLS Seguidament, hi ha una llista de les espècies d'ocells que es van observar durant les gravacions i aquelles amb les quals es va treballar amb l'anellament, però que no van ser observades directament.

BRUEL • Castellà: Reyezuelo listado • Nom científic: Regulus ignicapilla • Mesura: 9 - 10 cm • Hàbitat: boscos caducifolis, mixtes i de coníferes, parcs i jardins • Dieta: insectívor

Fotografia 14. Mapa distribució del bruel, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada Fotografia 13. Bruel

COTXA FUMADA • Castellà: Colirrojo tizón • Nom científic: Phoenicurus ochruros • Mesura: 13 - 14,5 cm • Hàbitat: penya-segats, jardins urbans i zones urbanes • Dieta: insectívora

Fotografia 16. Mapa distribució de la cotxa fumada

Fotografia 15. Cotxa fumada

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

DURBEC • Castellà: Picogordo • Nom científic: Coccothraustes coccothraustes • Mesura: 16,5 - 18 cm • Hàbitat: boscos caducifolis i mixtos • Dieta: granívor: majoritàriament llavors dures

Fotografia 18. Mapa distribució del durbec, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada Fotografia 17. Durbec

ESTORNELL VULGAR • Castellà: Estornino pinto • Nom científic: Sturnus vulgaris • Mesura: 19 - 22 cm • Hàbitat: zones agrícoles i suburbanes, i terrenys arbrats • Dieta: insectívor: ocasionalment alguna llavor

Fotografia 20. Mapa distribució de l'estornell vulgar, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada Fotografia 19. Estornell vulgar

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

GAIG • • • • parcs •

Castellà: Arrendajo Nom científic: Garrulus glandarius Mesura: 32 - 35 cm Hàbitat: boscos caducifolis i de coníferes, i Dieta: omnívor: ous, insectes i llavors

Fotografia 22. Mapa distribució del gaig

Fotografia 21. Gaig

GARSA • Castellà: Urraca común • Nom científic: Pica pica • Mesura: 40 - 51 cm • Hàbitat: zones urbanes i suburbanes, obertes amb alguns arbres • Dieta: omnívor: insectes, ous, gra...

Fotografia 24. Mapa distribució de la garsa

Fotografia 23. Garsa

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

GRATAPALLES • Castellà: Escribano sorteño • Nom científic: Emberiza cirlus • Mesura: 15 - 16,5 cm • Hàbitat: límits forestals amb arbres i arbustos, i parcs • Dieta: granívor a l'hivern i insectívor a l'estiu

Fotografia 26. Mapa distribució del gratapalles

Fotografia 25. Gratapalles

LLUER • Castellà: Lúgano • Nom científic: Carduelis spinus • Mesura: 11 - 12,5 cm • Hàbitat: boscos de coníferes, zones humides o amb arbres fruiter • Dieta: granívor, majoritàriament llavors

Fotografia 27. Lluer

! !

Fotografia 28. Mapa distribució del lluer, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

MALLERENGA BLAVA • Castellà: Herrerillo común • Nom científic: Cyanistes caruleus • Mesura: 10,5 - 12 cm • Hàbitat: boscos caducifolis i mixtos, parcs i jardins • Dieta: omnívora, insectes i llavors

Fotografia 30. Mapa distribució de la mallerenga blava Fotografia 29. Mallerenga blava

MALLERENGA CARBONERA • Castellà: Carbonero común • Nom científic: Parus major • Mesura: 13,5 - 15 cm • Hàbitat: boscos de coníferes, caducifolis i mixtos, taigà, parcs i jardins • Dieta: omnívora, insectes, baies i llavors

Fotografia 32. Mapa distribució de la mallerenga carbonera en vermell Fotografia 31. Mallerenga carbonera

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

MALLERENGA EMPLOMALLADA • • • • •

Castellà: Herrerillo capuchino Nom científic: Lophophanes cristatus Mesura: 10,5 - 12 cm Hàbitat: boscos de coníferes i roures Dieta: omnívora, insectes i llavors

Fotografia 34. Mapa distribució de la mallerenga emplomallada

Fotografia 33. Mallerenga emplomallada

MALLERENGA PETITA • Castellà: Carbonero garrapinos • Nom científic: Periparus ater • Mesura: 10 - 11,5 cm • Hàbitat: boscos de coníferes, temperats i jardins • Dieta: granívora

Fotografia 36. Mapa distribució de la mallerenga petita Fotografia 35. Mallerenga petita

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

PARDAL COMÚ • • • • •

Castellà: Gorrión común Nom científic: Passer domesticus Mesura: 14 - 16 cm Hàbitat: zones urbanes i camps Dieta: granívor, majoritàriament llavors

Fotografia 38. Mapa distribució del pardal comú

Fotografia 37. Pardal comú

PARDAL DE BARDISSA • Castellà: Acentor común • Nom científic: Prunella modularis • Mesura: 13 - 14,5 cm • Hàbitat: parcs, jardins, zones cultivades i amb molts arbustos • Dieta: insectívor

Fotografia 40. Mapa distribució del pardal de bardissa, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada Fotografia 39. Pardal de bardissa

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

PICA-SOQUES BLAU • Castellà: Trepador azul • Nom científic: Sitta europaea • Mesura: 12 - 14,5 cm • Hàbitat: boscos mixtos, caducifolis o de coníferes amb arbres vells, i parcs • Dieta: omnívor: insectes, llavors i fruits secs

Fotografia 42. Mapa distribució del pica-soques blau

Fotografia 41. ica-soques blau

PINSÀ COMÚ • • • • •

Castellà: Pizón vulgar Nom científic: Fringilla coelebs Mesura: 14 - 16 cm Hàbitat: boscos, jardins i granges Dieta: granívor, joves són insectívors

Fotografia 44. Mapa distribució del pinsà comú, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada Fotografia 43. Pinsà comú

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

PIT-ROIG • Castellà: Petirrojo europeo • Nom científic: Erithacus rubecula • Mesura: 12,5 - 14 cm • Hàbitat: boscos de coníferes, caducifolis i mixtos, parcs i jardins • Dieta: insectívor: insectes, cucs i cargols

Fotografia 46. Mapa distribució del pit-roig, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada Fotografia 45. Pit-roig

ROSSINYOL DEL JAPÓ • Castellà: Leiotrix piquirrojo • Nom científic: Leiothrix lutea • Mesura: 15 cm • Hàbitat: zones tropicals d'Àsia, espècie invasora • Dieta: insectívor: majoritàriament insectes

Fotografia 48. Mapa distribució del rossinyol del Japó, en verd reproductor (A Espanya introduït) Fotografia 47. Rossinyol del Japó

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

TALLAROL CAPNEGRE • Castellà: Curruca cabecinegra • Nom científic: Sylvia melanocephala • Mesura: 13 - 14 cm • Hàbitat: arbustos, terrenys arbrats densos, jardins i parcs • Dieta: insectívor: majoritàriament insectes

Fotografia 50. Mapa distribució del tallarol capnegre Fotografia 49. Tallarol capnegre

TALLAROL DE CASQUET • • • • •

Castellà: Curruca capirotada Nom científic: Sylvia atricapilla Mesura: 13,5 - 15 cm Hàbitat: boscos densos, parcs i jardins Dieta: omnívor: insectes, fruita i baies

Fotografia 52. Mapa distribució del tallarol de casquet, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada

Fotografia 51. Tallarol de casquet

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

VERDUM • Castellà: Verderón europeo • Nom científic: Chloris chloris • Mesura: 14 - 16 cm • Hàbitat: boscos de coníferes, jardins, granges i al camp • Dieta: granívor: majoritàriament llavors

Fotografia 54. Mapa distribució del verdum, en groc la zona d'estiueig, en verd la zona amb presència tot l'any, i en blau la zona d'hivernada Fotografia 53. Verdum

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

GRAVACIONS A LES MENJADORES Després de realitzar les gravacions entre febrer i març de 2015, a les tres localitzacions diferents (Centre d'Informació de Collserola, Can Coll i un espai urbà) he analitzat les dades segons els objectius. Bàsicament, s'havien de comptar cada un dels cops que un exemplar d'una espècie d'ocell agafava menjar (picossades), ja fossin 5 per visita o només un. A les gravacions s'han trobat moltes espècies i s'han recollit dades, que si no tenen algun punt de partida no s'entendran; és per això que els resultats estan dividits en unes parts, on a cada una se centra en un punt dels objectius.

1. Diversitat d'espècies En total i comptant C. Info. Jardí els tres llocs s'han Can Coll Collserola urbà observat 18 Cotxa fumada 25% (21) espècies d'aus. Durbec 50% (51) D'entre aquestes Estornell vulgar 25% (598) n'hi ha algunes Gaig 50% (150) que són més Garsa 60%(198) comunes i han Lluer 25% (84) visitat les Mallerenga blava 100% (96) 100% (613) 40%(7) menjadores de Mallerenga carbonera 100% (40) 100%(501) 20% (1) forma més - 100% (316) constant, i en Mallerenga emplomallada Mallerenga petita 100% (221) canvi altres han Pardal de bardissa 75% (107) estat més ocasionals. S'ha Pica-soques blau 40% (84) de remarcar que Pinsà comú 25% (4) 60% (22) tan sols dues Pit-roig 100% (233) 100% (262) espècies han estat Rossinyol del Japó 10% (72) observades als Tallarol capnegre - 60%(93) tres llocs en les Tallarol de casquet 70% (110) 40%(124) gravacions, i Verdum 50% (230) aquestes són la Taula 2. Ocells per localització amb el percentatge de presència (dies visitats/total dies) i les picossades de cadascuna entre parèntesis mallerenga carbonera i la mallerenga blava. A més a més, hi ha altres ocells que han aparegut a dos llocs, com per exemple són el pit-roig, el pinsà comú i el tallarol de casquet. D'aquesta forma veiem que aquestes 5 espècies són les que estan més àmpliament distribuïdes, ja que han aparegut en dos o tres dels llocs. També hi ha diferències entre les espècies trobades a cada lloc: • A Can Coll, juntament amb la menjadora de Collserola, és on s'ha observat el màxim d'espècies: 10. Aquestes són una barreja d'espècies forestals que provenen de la pròxima serra de Collserola, més altres que habiten en zones més obertes i camps. Les espècies observades són: la cotxa fumada, el durbec, l'estornell vulgar, el lluer, la mallerenga blava, la mallerenga carbonera, el pardal de bardissa, el pinsà comú, el pit-roig i el verdum.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! •

•

Al Centre d'Informació de Collserola, també s'han observat 10 espècies, la majoria d'elles forestals i comunes per tota la serra de Collserola, aquestes han estat les següents: el gaig, la mallerenga blava, la mallerenga carbonera, la mallerenga emplomallada, la mallerenga petita, el pica-soques blau, el pinsà comú, el pit-roig, el rossinyol del Japó i el tallarol de casquet. Per últim, al jardí urbà, només s'han pogut observar 5 espècies d'aus. ha estat el lloc amb menys varietat dels tres, i s'han detectat la garsa, la mallerenga blava, la mallerenga carbonera, el tallarol capnegre i el tallarol de casquet. Aquestes espècies són comunes per la zona de Barcelona, ja que es poden trobar a la majoria dels parcs de la ciutat.

Els ocells que han utilitzat amb més freqüència la menjadora de Can Coll, són la mallerenga blava, la mallerenga carbonera i el pit-roig ja que han aparegut tots els dies de gravacions. Tot i així, l'espècie que ha menjat més ha estat l'estornell vulgar amb un total de 598 picossades, ja que aquesta en concret s'alimenta en grup, és a dir, un estol d'estornells s'apropa a un lloc per alimentar-se i així eliminen la competència i per altra banda s'alimenten molt en poc temps. Al centre d'Informació de Collserola veiem que les espècies més comunes són la mallerenga blava, la mallerenga carbonera, la mallerenga emplomallada, la mallerenga petita i el pit-roig. Tot i així la que ha fet més picossades ha estat la mallerenga blava amb un total de 613 picossades. Per últim, les espècies més comunes a la menjadora del jardí urbà han estat la garsa i el tallarol capnegre, sent la garsa la que ha aprofitat més aquesta font de menjar artificial. Granívor petit

Granívor gran

Insectívor

Omnívor petit

Omnívor gran

Cotxa fumada Durbec Estornell comú Gaig Garsa Lluer Mallerenga blava Mallerenga carbonera Mallerenga emplomallada Mallerenga petita pardal de bardissa Pica-soques blau Pinsà comú Pit-roig Rossinyol del Japó Tallarol capnegre Tallarol de casquet Verdum Taula 3. L'alimentació i localització de cada espècie: granat (Can Coll), verd (Centre Informació de Collserola) i blau (Jardí urbà)

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

2. Menjar Les menjadores no s'han visitat de la mateixa forma als tres llocs perquè no hi ha la mateixa diversitat i per tant als diferents llocs, i depenent del tipus d'alimentació que té cada ocell, hi haurà hagut més observacions d'uns que altres. Can Coll Començant per Can Coll, després d'analitzar les dades 87

Cacauet Insectívor Grana fina Pipa

dels ocells que han estat observats, hem pogut veure que un 40% són exclusivament insectívors, un altre 40% 943 són granívors i la resta, el 20%, són omnívors. Tot i que els percentatges estan igualats, el número total de 169 picossades puja quasi el doble a favor dels insectívors, ja que al ser un aliment menys energètic els ocells 265 insectívors en necessitaran més.

Taula 4. Picossades per aliment i localització

Al Centre d'Informació de Collserola s'han obtingut altres proporcions entre el tipus d'alimentació del ocells. En aquest hàbitat, un 20% han estat insectívors, un altre 20% granívors i per últim, un 60% omnívors. De nou tornen a estar iguals els percentatges, però el resultat és molt més favorable a les llavors, que jardí superen de molt a l'únic menjar urbà Cacauet 2 per a insectívor, i en concret són les pipes, les que van rebre més Insectívor 417 picossades.

Cacauet

C. Info. Collserola 636

Insectívor

686

Grana fina

Pipa

952

Taula 5. Picossades per aliment i localització

0 Finalment, al jardí urbà també hem descobert altres

Grana fina Pipa Taula 6. Picossades per aliment i localització

proporcions en relació a les que ja s'han obtingut. En aquest ambient, on els ocells tenen menys menjar que a 4 les zones fora de la ciutat, les proporcions han estat 20% insectívors i un 80% omnívors. És per això que el total de picossades que s'esperen serà més elevat pel menjar

1000! 900! Total&de&picossades&

800! 700! 600!

Can!Coll!

500!

C.!Info!Collserola!

400!

Jardí!urbà!

300! 200! 100! 0! Cacauet!

!! !

Insectívor!

Grana!:ina!

Pipa!

Gràfic 1. Representació de les picossades de cada aliment per localització

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! d'insectívors, l'únic lloc dels tres on no hi ha cap ocell que s'alimenti solament de llavors. En la gràfica 1, podem veure que els ocells que han consumit més llavors es troben al Centre d'Informació de Collserola, i en canvi, és a Can Coll on hi ha hagut més picossades del menjar per a insectívor. Això ens diu que molt probablement, els ocells del Centre d'Informació de Collserola, han preferit alimentar-se de llavors més escasses que les zones de camps i conreus; per altra banda, que els ocells de Can Coll s'han alimentat d'insectes que durant l'hivern no són tan freqüents als camps ja que hi estan més exposats; i per últim, que al jardí urbà els ocells han preferit alimentar-se del menjar per a insectívor tot i ser omnívors la majoria d'ells. Fixant-nos en cada aliment en concret, veiem quin percentatge representa cada grup d'alimentació dels ocells estudiats durant les gravacions. Aquests grups són: insectívor, omnívor gran, omnívor petit, granívor gran i granívor petit; sent grans aquells que igualin o superin els 15 cm de mida.

Cacauet Com es pot veure en aquest gràfic, 3,58%! 0,98%! van ser els omnívors els qui es van alimentar principalment dels 19,03%! Insectívor! cacauets. Més del 95% dels registres totals a aquest aliment Omnívor!gran! corresponen a omnívors petits, Omnívor!petit! molt possiblement per la raó que Granívor!gran! durant l'hivern, l'altre font de la que consumeixen no es troba en Granívor!petit! abundància (majoritàriament 76,41%! insectes), i per això troben el substitut en les llavors. També cal Gràfic 2. Percentatge d'alimentació del cacauet notificar que el cacauet és la llavor més gran i energètica per unitat, però tot i així són els omnívors petits els qui s'alimenten principalment d'aquesta llavor i no els grans. Per altra banda, cal notificar l'absència d'ocells granívors grans, que en cap moment van aventurar-se a aquest menjar. També hi ha un petit nombre de picossades per part dels insectívors, que per la mateixa raó que els omnívors es veuen obligats, si no troben insectes, a menjar algunes llavors.

Menjar per a insectívor En aquesta altra gràfica, relacionada amb el menjar per a insectívors, podem observar que les proporcions han canviat. En aquest cas són els insectívors els que s'han alimentat principalment d'aquest aliment, amb una mica més d'un 60%, seguits pels omnívors, primer els petits i després els grans. D'aquesta forma, un 97% d'aquest aliment està consumit per aquells ocells que s'alimenten principalment o en una part considerable d'insectes a la natura. També es pot veure un petit 3% que correspon a aquells ocells granívors que han decidit provar el menjar per a insectívor, però com es pot observar a la ! !

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! 0,10%!

2,93%!

26,73%!

Insectívor! Omnívor!gran!

gràfica no ho fan molt sovint, i encara menys els granívors grans, això demostra per una banda que els granívors són especialistes.

Omnívor!petit! Granívor!gran! 9,68%!

60,56%!

Granívor!petit!

Gràfic 3. Percentatge d'alimentació del menjar per a insectívor

Grana fina Aquest gràfic de la grana fina, ens mostra que els ocells que han 2,84%! 13,01%! consumit més aquest aliment són Insectívor! els granívors grans, amb quasi un 70%, i en canvi els granívors petits, Omnívor!gran! gairebé no les han ni tocat. Dos Omnívor!petit! extrems dins d'un mateix grup 15,04%! Granívor!gran! d'alimentació. També cal veure les considerables picossades d'ocells 69,11%! Granívor!petit! insectívors, amb un 13%, que s'han alimentat d'aquesta llavor, la més petita i alhora menys Gràfic 4. Percentatge d'alimentació de la grana fina energètica per unitat. Per últim cal notificar que els omnívors grans no s'hi han apropat, i totes les picossades d’aquest grup estan fetes per aquells omnívors més petits.

Pipa En aquest últim gràfic, es pot observar una clara dominància 8,84%! 0,99%! 17,36%! dels omnívors petits seguits pels Insectívor! granívors. de forma semblant com Omnívor!gran! passava amb la grana fina, però en aquest cas amb els omnívors, Omnívor!petit! són els petits els que s'han Granívor!gran! 11,06%! alimentat més d'aquest aliment ja que tenen més capacitat per Granívor!petit! 61,75%! manejar aquest aliment i pelar-lo. També cal remarcar, que els granívors petits són els que s'han Gràfic 5. Percentatge d'alimentació de les pipes alimentat més cops d'aquest aliment i no pas els granívors grans. A més, torna a haver-hi un nombre considerable d'insectívors alimentant-se de llavors ja que són més energètiques que el menjar per a insectívors. ! !

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! Aquesta taula ens mostra, que els insectívors per una Cacauet Insectívor Grana fina Pipa banda tendeixen a ser 1239 especialistes, ja que quasi Insectívor 7 (0,51%) (89,40%) 32 (2,30%) 108 (7,79%) Omnívor 138 198 el 90% de les picossades gran (39,65%) (56,90%) 0 (0,00%) 12 (3,45%) són fetes a aquest aliment. Omnívor 554 547 754 Per altra banda, també petit (29,28%) (28,91%) 37 (1,96%) (39,85%) podem veure que els Granívor 170 135 gran 0 (0,00%) 2 (0,66%) (55,37%) (43,97%) omnívors grans Granívor 212 prefereixen el menjar per a petit 26 (8,52%) 60 (19,67%) 7 (2,30%) (69,51%) insectívor, i dins de les Taula 7. Percentatge de cada aliment per grup d'ocells llavors als cacauets; en canvi, els omnívors petits prefereixen per sobre de totes les llavors i en concret les pipes. Per últim, veiem com els granívors grans es decanten per la grana fina, la llavor més petita i menys energètica; i els petits per la pipa. Possiblement, els petits es decanten per les pipes ja que són els únics que les poden manejar amb facilitat i per tant pelar.

3. Alimentació de les espècies Cada una de les espècies ha seguit una dieta determinada que pot ser igual o no a la descrita a les fitxes de les espècies d'aus, on la informació posada s'ha extret de guies i internet i ha estat basada sobretot en l'alimentació en el medi natural. Les dades en percentatge que es mostres corresponen al total de picossades d'aquell aliment entre el total de picossades d'aquella espècie d'ocell. Cacauet Cotxa fumada Durbec Estornell vulgar Gaig Garsa Lluer Mallerenga blava Mallerenga carbonera Mallerenga emplomallada Mallerenga petita Pardal de bardissa Pica-soques blau Pinsà comú Pit-roig Rossinyol del Japó Tallarol capnegre Tallarol de casquet Verdum

92% (138) 27,5% (23) 12,5% (89) 31,5% (172) 88,5% (280) 1,5% (3) 1% (1) 15,5% (13) 1% (6) -

Menjar Grana fina insectívor 100% (21) 99% (592) 100% (198) 3,5% (3) 3,5% (3) 31,5% (224) 2% (16) 23% (125) 0,5% (2) 1,5% (4) 26% (57) 1,5% (4) 96% (103) 1% (1) 22,5% (19) 7,5% (2) 19,5% (5) 75,5% (374) 3,5% (17) 78% (56) 21% (15) 100% (93) 82,5% (193) 17,5% (41) 72% (165)

Pipa 100% (51) 1% (6) 8% (12) 65,5% (55) 54% (387) 45% (243) 10% (32) 71% (157) 3% (3) 61% (51) 73% (19) 20% (98) 1% (1) 28% (65)

Taula 8. Percentatge de cada aliment per ocell i les picossades d'aquell aliment entre parèntesis

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! COTXA FUMADA: espècie que s'ha alimentat exclusivament del menjar per a insectívor. Per tant, podem veure que té un caràcter especialista ja que només s'ha fixat en el seu aliment i no ha aprofitat per provar d'altres que no són els que s'alimenta al medi. DURBEC: espècie que s'ha alimentat exclusivament de les pipes no pelades. Per tant, podem assegurar que segueix un comportament especialista ja que només s'ha alimentat d'un sol aliment. ESTORNELL COMÚ: espècie que va fer el 99% de les picossades al menjar per a insectívor i l'1% restant es va fer a les pipes. Com que el menjar per a insectívors es superior al 90% es considera especialista. GAIG: espècie que va fer el 92% de les picossades als cacauets i el 8% restant va anar dirigit a les pipes. Se'l considera especialista. GARSA: espècie que s'ha alimentat exclusivament del menjar per a insectívors i per tant s'ha comportat com a especialista. LLUER: espècie que de les picossades totals, un 65,5% són fetes a les pipes, i un 27,5% als cacauets. La resta, un 7%, estan fetes de forma equitativa a la grana fina i al menjar per a insectívor. Per tant, com que s'ha alimentat quasi totalment de llavors se'l considera especialista. MALLERENGA BLAVA: espècie que va fer el 54% de les picossades totals a les pipes, un 31,5% al menjar per a insectívor i un 12,5% als cacauets. Tot i la preferència per a les llavors, es considerada generalista per l'alt nombre de picossades al menjar per a insectívor. MALLERENGA CARBONERA: espècie que ha consumit de tots els aliments, tot i que la grana fina representa una fracció molt petita (0,5%), les altres representen un 45%, pipes, un 31,5% els cacauets i un 23% el menjar per a insectívor. Per aquestes dades es considera que és generalista. MALLERENGA EMPLOMALLADA: espècie que s'ha alimentat majoritàriament de cacauets amb un 88,5%. També va menjar pipes (10%) i va tastar el menjar per a insectívors. Se la considera especialista per l'elevat nombre de picossades a les llavors. MALLERENGA PETITA: espècie que s'ha alimentat dels 4 aliments, però dels que més són el menjar per a insectívor amb un 26% i les pipes amb un 71%. Per tant es considera generalista. PARDAL DE BARDISSA: espècie que es pot considerar especialista tot i provar els altres aliments. Del total, el 96% pertany al menjar per a insectívors, i el 4% restant a 3 picossades de pipes i una de cacauets.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! PICA-SOQUES BLAU: espècie que es considera especialista per les dades que s'han obtingut. S'ha alimentat amb més freqüència de les pipes, amb un 61% i de cacauets i grana amb un 15,5% i un 22,5% respectivament, i per tant predominen les llavors en la seva alimentació. PINSÀ COMÚ: tot i no visitar les menjadores molt sovint, ja que és un ocell desconfiat, el 73% de les picossades totals són de pipes i el 19,5% són de grana fina i la resta de menjar per a insectívor; per tant la considerarem especialista. PIT-ROIG: espècie que va fer el 75,5% de les picossades al menjar per a insectívor, i un 20% a les pipes. Com que el menjar per a insectívor no supera el 90% es considera generalista. ROSSINYOL DEL JAPÓ: espècie que s'ha alimentat majoritàriament del menjar per a insectívors amb un 78%. No es considera especialista ja que un 21% de les picossades han estat fetes a la grana fina. TALLAROL CAPNEGRE: espècie que s'ha alimentat exclusivament del menjar per a insectívors. Té un caràcter especialista. TALLAROL DE CASQUET: espècie que té un caràcter generalista ja que s'ha alimentat del menjar per a insectívors amb un 82,5% i amb la resta de les pipes. VERDUM: espècie que té un caràcter especialista ja que s'ha alimentat amb un 72% de la grana fina i amb la resta de les pipes.

4. Patrons alimentaris A partir de totes aquestes dades, s'han agafat aquelles espècies que es van veure en dues o més localitats i es van passar a través d'un tipus de test estadístic: el test khi-quadrada de Pearson. Aquest test treballa amb la formulació d'una hipòtesi i serveix per veure si hi ha relacions de dependència o no entre unes variables qualitatives. En el meu cas, les variables qualitatives van ser els ocells (1): mallerenga blava, mallerenga carbonera, pinsà comú, pitroig i tallarol de casquet; la localització (2): Can Coll, Centre d'Informació de Collserola i el jardí urbà; i el tipus d'aliment (3): cacauet, insectívor, grana fina i pipa. Amb les variables fixades, es va utilitzar la picossada com a intensitat d'ús del medi o aliment. Els resultats del test khi-quadrada de Pearson, venen donats en uns números. Per una banda hi ha la freqüència esperada, és a dir els cops esperats que hauria de tenir aquella combinació de variables. També hi ha el residu corregit, un valor que et proporciona el test per saber si la diferència entre el valor real i la freqüència esperada és molt diferent o no. Si aquest residu es troba entre el 3 i el -3, es pot afirmar que no s'allunyen massa la realitat amb l'ideal, pel contrari, si és més gran o més petit vol dir que hi ha una diferència significativa. Per últim el test dóna un p-valor que indica la solidesa de les afirmacions estadístiques, i quan aquest es inferior a 0,005 es considera vàlid. ! !

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! El primer test estadístic es va fer amb les picossades totals de cada lloc per espècie d'ocell, de tal forma que l'aliment no influenciava. Amb aquest test el que es volia veure era si la distribució de les espècies era independent del la localitat, i per tant tenies la mateixa probabilitat de trobar una espècie en un lloc que en un altre; sempre utilitzant la picossada com a intensitat d'ús de les menjadores de cada lloc. Aquest test va demostrar, com era esperat, que hi havia dependència entre les espècies i localitat, i per tant en unes zones serà més fàcil veure aquella espècie menjant, i en altres més difícil. Començant per la primera espècie, la mallerenga blava, el test va mostrar que era dependent de l'hàbitat en tot moment, ja que no es va alimentar en cap dels llocs amb un valor real semblant a l'esperat. On hi va haver més diferència va ser al Centre d'Informació de Collserola, que va menjar molt més que l'esperat, i en canvi al jardí urbà molt menys. El cas de la mallerenga carbonera és semblant a l'anterior, havent-se alimentat molt més del que s'esperava al Centre d'Informació, i molt menys als altres llocs. El pinsà comú, segons el test estadístic, va ser l'únic que sí que es va alimentar de forma semblant a les tres localitzacions (tot i no haver-se vist al jardí urbà), i per tant es pot considerar independent a la localitat. Amb el pit-roig, es va veure que era dependent a l'hàbitat, ja que va obtenir uns valors reals molt per sobre dels esperats a Can Coll, i en canvi a les altres localitzacions molts inferiors. Per últim, el tallarol de casquet també es va considerar dependent a l'hàbitat ja que les freqüències esperades a tots els llocs eren o molt superiors, jardí urbà, o molt inferiors. Com es pot observar al gràfic, els percentatges que representen les picossades de cada espècie per localitat varien i difereixen entre ells. Com que no són proporcionals, es demostra la dependència a l'hàbitat. havent-hi zones on sigui més fàcil observar aquella espècie i altres on sigui més difícil.

Gràfic 6. Percentatges de picossades de cada espècie per localitat

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! En segon lloc, es va fer un test estadístic per veure si una espècie tenia més tendència a alimentar-se d'alguns dels aliments segons la localitat. Aquest test es va fer per veure si les espècies menjaven de la mateixa forma a les diferents localitzacions. Per fer aquest test es va decidir eliminar la localitat del jardí urbà, ja que tenia masses poques dades, i a més al tallarol de casquet i al pinsà comú, per la mateixa raó. Abans de fer el test, es van fer uns gràfics per espècie per veure gràficament si hi havia algun patró o no en l'alimentació de les espècies per localitat. 400! 350! 300! 250! 200! 150! 100! 50! 0!

Can!Coll!

C.!Info.! Collserola!

Gràfic 7. Picossades totals de la mallerenga blava per localitat i aliment

Com es pot apreciar al gràfic de la mallerenga blava, no sembla que hi hagi cap patró d'alimentació entre les diferents localitats, per la diferència entre cada aliment, en excepció de les pipes que a ambdós llocs són l'aliment que més va utilitzar aquesta espècie. Per altra banda, hi ha una important diferència entre el menjar per a insectívors, ja que al Centre d'Informació de Collserola representa un bon número i en canvi a Can Coll no.

Com es pot observar al gràfic no sembla que hi hagi cap patró entre les picossades ja que o bé les dades són molt diferents com és el cas de la pipa, on al Centre d'Informació de Collserola va ser l'aliment del qual es va alimentar més, i en canvi a Can Coll van ser els cacauets. A part d'això, només coincideixen amb el poc número de picossades a la grana fina.

250! 200! 150!

Can!Coll!

100! 50! 0!

C.!Info.! Collserola!

Gràfic 8. Picossades totals de la mallerenga carbonera per localitat i aliment

250! 200!

Can!Coll!

150! 100! 50!

C.!Info.! Collserola!

Gràfic 9. Picossades totals del pit-roig per localitat i alimentació

! !

Per últim, al gràfic del pit-roig si que sembla que hi hagi una relació entre les picossades per cada aliment segons la localització. Com es pot veure les dades entre les dues localitats segueixen uns valors semblants i per tant es podria pensar que el pit-roig menja de la mateixa forma independentment de la localització. L'única diferència remarcable és entre les picossades de les pipes, on al Centre d'Informació de Collserola el número és més elevat.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! Després de veure aquests gràfics es van dur a terme un seguit de testos estadístics per demostrar o negar els patrons que s'havien observat amb els gràfics. El test de cada espècie per localitat i aliment va demostrar que per alguns aliments si que hi ha unes proporcions semblants i per altres no. En el cas de la mallerenga blava, el test va mostrar que hi havia un patró d'alimentació amb les pipes i la grana fina entre les dues localitats, i per tant les proporcions en aquest lloc eren semblants. Per altra banda, amb els cacauets els resultats obtinguts van ser molt superiors que els esperats a Can Coll; i per tant, més inferiors al Centre d'Informació de Collserola. Amb la mallerenga carbonera les proporcions van ser semblants amb tots els aliments menys amb els cacauets, ja que hi ha haver uns valors reals molt superiors als esperats a Can Coll. Per últim, amb el pit-roig, si que hi havia diferències entre les picossades dels aliments per la localització en excepció dels cacauets. Els valors reals de pipes i grana fina era molt inferiors dels esperats a Can Coll, i pel contrari les picossades del menjar per a insectívor molt superiors. Per tant, es pot afirmar que les espècies segueixen determinats patrons amb alguns dels aliments, i pel contrari amb altres no. També s'ha demostrat gràcies a l'estadística que allà on gràficament s'aprecien patrons d'alimentació, a vegades no n'hi ha; i en altres gràfics on clarament sembla que no hi hagi cap igualtat, al final sí que n'hi ha.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

ANELLAMENT CAN COLL

Gràfic 10. Número de captures totals per any

! !

hivern!2015K16!

hivern!2014K15!

hivern!2013K14!

hivern!2012K13!

hivern!2011K12!

hivern!2010K11!

hivern!2009K10!

hivern!2008K09!

hivern!2007K08!

18! 16! 14! 12! 10! 8! 6! 4! 2! 0!

número&d'espècies&

hivern!2015K16!

hivern!2014K15!

hivern!2013K14!

hivern!2012K13!

hivern!2011K12!

hivern!2010K11!

hivern!2009K10!

hivern!2008K09!

100! 90! 80! 70! 60! 50! 40! 30! 20! 10! 0!

hivern!2007K08!

Número&de&captures&

Cada hivern, al voltant de la menjadora de Can Coll es fan unes sessions d'anellament d'ocells. Aquestes es duen a terme entre desembre i gener seguidament des de l'hivern de 2007-08 sent l'última sessió la de l'hivern passat 2015-16. Durant aquest dia, es posen dues xarxes al voltant de les menjadores, i per tant la major part d'ocells que es vulgui alimentar haurà de passar per aquestes. Fins a la data hi ha hagut 23 espècies diferents capturades i anellades, de les quals algunes tenen registres anuals i d'altres més casuals. Per poder analitzar les dades, només s'han escollit aquelles espècies que com a mínim s'hagin capturat en 4 d'aquestes sessions, ja que les de les altres se'n tenen masses poques dades per poder extreure'n conclusions fiables. Les dades de l'anellament han estat proporcionades per Alfons Raspall, biòleg de Collserola. D'entre totes les espècies capturades, la majoria (13) han estat poques vegades capturades. Aquestes espècies són les següents: cadernera (Carduelis carduelis), colltort (Jynx torquilla), cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), gafarró (Serinus serinus), garsa (Pica pica), lluer (Spinus spinus), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), merla (Turdus merula), mosquiter comú (Phylloscopus collybita), rossinyol del Japó (Leiothrix lutea), tord comú (Turdus philomelos) i verdum (Chloris chloris). D'aquestes no es poden afirmar masses coses, ja que les dades són insuficients, podria ser, tot i les poques captures, que fossin de les espècies comunes a les menjadores, però per les raons que siguin no s'han capturat. Aquest dos gràfics ens mostres l'evolució de l'anellament a les xarxes de captura de Can Coll. En el primer, està relacionat amb el total de captures, que com es pot observar ha augmentat recentment, després de passar per un hivern molt dolent. Per altra bada, si és mira el gràfic de l'esquerra, relacionat amb el total d'espècies, veiem que aquestes es mantenen més o menys constants, en excepció dels dos últims anys, on hi ha hagut els mínims i els màxims respectivament. Al gràfic 10 es veu clarament un mínim, que també correspon al gràfic d'espècies capturades. Com que els ocells estan molt

Gràfic 11. Número d'espècies capturades totals per any

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

! afectats per les condicions meteorològiques, ja que una onada de fred al nord pot provocar que molts es desplacin cap el sud, s'han comprovat les dades del temps. Tot i així, aquest mínim no es pot explicar per les condicions meteorològiques, ja que va ser un dia no massa fred, sense pluja i a més, l'onada de fred va arribar més tard. Per altra banda, els desproporcionats resultats de l'últim any, en el qual es van capturar el màxim d'espècies i individus en total, tampoc es donen pel temps, ja que aquell any va ser el més calorós, amb temperatures primaverals fins mitjans de gener. Per últim, ja en concret amb els gràfics de les espècies, gairebé totes tenen un mínim al tercer any de l'anellament. Aquestes dades si que es donen per les males condicions que hi va haver aquell dia, ja que va ploure i van fer unes temperatures relativament fredes, però tot i així no es pot afirmar que la temperatura influenciï molt en les captures dels ocells. 100! Captures&

80! 60! 40! 20! 0! 6,8! 11,3! 13,2! 13,4! 13,5! 13,8! 15,4! 16! 18,3! Tempertura& Gràfic 12. Individus totals i les espècies capturades per la temperatura

A partir de les captures totals s'han fet uns gràfics que ens mostren l'evolució de les captures de cada espècie al llarg dels anys.

Bruel

! !

5!! Captures&totals&

Com es pot observar en aquest gràfic, que en mostra les captures del bruel a Can Coll per any, podem observar que la presència d'aquest pel voltant de les menjadores ha disminuït clarament. A l'hivern del 2007-08 hi va haver la màxima presència i ja des de fa tres anys que no se'n captura cap. La principal raó per la seva desaparició al voltant de les menjadores pot haver estat la competència amb ocells més grans, ja que ell, en particular, fa només 9 cm.

4!! 3!! 2!! 1!! 0!!

Gràfic 13. Captures del bruel per any

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Gratapalles Aquest gràfic del gratapalles ens mostra les captures anuals d'aquest. No s'hi pot observar un patró clar, però el que sí que s'hi veu és un màxim, que es va fer a l'hivern del 2010-11. Per altra banda, també s'ha de notificar que aquesta espècie portava un temps sense aparèixer pels voltants de la menjadora, 3 anys seguits, i l'hivern passat es va poder tornar a capturar. Podem pensar que durant un temps aquesta espècies fou més comuna pel voltant de la menjadora i ara ho ha deixat de ser.

Captures&totals&

6! 5! 4! 3! 2! 1! 0!

Gràfic 14. Captures del gratapalles per any

Mallerenga blava

Captures&totals&

Aquest gràfic ens mostra les 35! captures anuals de la 30! mallerenga blava a les instal·lacions de Can Coll. Es 25! pot observar un augment 20! important d'aquesta espècie al 15! voltant de la menjadora, ja que 10! les primeres dades es troben 5! per sota les 10 captures i a partir del 2013-14, s'augmenta 0! fins a arribar a un màxim de 30 ocells capturats que es manté dos anys més tard. Per altra banda, el mínim entre les dues dades de 30 ve donat a causa Gràfic 15. Captures del mallerenga blava per any que aquell any hi va haver molt mals números de captures en general. És una espècie molt comuna a la menjadora de Can Coll, ja que en 9 anys s'han capturat 100 individus, més de 10 anualment.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Mallerenga carbonera

Captures&totals&

Aquest és un gràfic que ens mostra les captures anuals de la mallerenga carbonera. Cal notar que hi ha tres mínims importants, en relació a la tendència de la espècie (més de 10 captures per any), que estan localitzats als hiverns amb pitjors captures totals. Aquest mínims tan bruscos no són molt normals pel que fa a l'espècie, i en excepció de l'hivern del 2009 - 2010, els altres mínims no tenen explicacions meteorològiques clares. Tot així després Gràfic 16. Captures del mallerenga carbonera per any d'analitzar les dades es pot concloure que aquesta espècies es bastant comuna pel voltant de les menjadores, amb un total de 74 captures repartides en 9 anys. 16! 14! 12! 10! 8! 6! 4! 2! 0!

Pardal comú 4! Captures&totals&

Aquesta gràfica ens mostra les dades de les captures del pardal comú a Can Coll. Es pot veure que segueix una tendència de 2 individus capturats anualment. Té dos mínims de 0 captures, però tot i així els anys següents d'aquests mínims s'ha tornat a la tendència de dos individus capturats. Segons les guies és una espècie comuna per la zona, però potser esquiva les xarxes d'anellament.

3! 2! 1! 0!

Gràfic 16. Captures del pardal comú per any

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Pardal de bardissa Aquest gràfic ens mostra l'evolució de les captures de pardals de bardissa a les xarxes d'anellament de Can Coll. Com es pot observar, l'espècie va patir un petit declivi i la tendència fins l'últim any va ser decreixent. Després de no capturar-ne cap durant dos anys, l'hivern passat es va fer el màxim, cosa que és positiu per a la presència d'aquesta espècie a Can Coll. A més a més, gràcies a les gravacions, on també va ser observat, es pot considerar que hi és present i amb bons números.

Captures&totals&

6! 5! 4! 3! 2! 1! 0!

Gràfic 17. Captures del pardal de bardissa per any

Pinsà comú

! !

7! Captures&totals&

Com es pot observar al gràfic, que ens mostra les captures del pinsà comú a les xarxes de Can Coll, podem veure com després d'arribar a un màxim de 6, les captures per la xona disminueixen clarament. A partir d'aquest any, es tornen a capturar més ocells i es torna a marcar un màxim demostrant que la presència d'aquesta espècie ha augmentat després del gran declivi que va patir. Per tant podem arribar a concloure que aquesta espècie va tenir uns anys on era més comuna, i ara, ho torna a ser.

6! 5! 4! 3! 2! 1! 0!

Gràfic 18. Captures del pinsà comú per any

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Pit-roig Aquesta gràfica del pit-roig ens mostra les captures d'aquesta espècie a la zona 20! de Can Coll. Com es pot 15! observar, la presència d'aquesta espècie varia 10! bastant al llarg dels anys, on hi ha èpoques amb molts 5! individus capturats, i d'altres 0! amb pocs. Els anys on hi ha els mínims més importants corresponen amb les dates amb menys captures, ja que pel primer, cas només hi va haver un ocell amb molts Gràfic 19. Captures del pit-roig per any individus capturats, i en el segon, només es van fer 14 captures en total. Tot i així, la presència d'aquest a Can Coll supera els 7 individus de mitja. Captures&totals&

25!

Tallarol capnegre

! !

6! captures&totals&

La gràfica de la dreta ens mostra el total de captures del tallarol capnegre pel voltant de les menjadores de Can Coll. Com es pot observar, l'evolució d'aquesta espècies per la zona és positiva i cada cop n'hi ha més. Tot i així, sorprèn el mínim que hi ha a l'hivern del 2014-2015 i que es deu a un any amb un nombre total de captures molt dolent a la zona. La part positiva és que l'espècie ha doblat en individus presents a la menjadora de Can Coll en els últims anys.

5! 4! 3! 2! 1! 0!

Gràfic 20. Captures del tallarol capnegre per any

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

Tallarol de casquet Aquest gràfic ens ensenya el nombre de captures del tallarol de casquet a la zona 20! de Can Coll. Es pot observar 15! que l'espècie ha patit un declivi en relació al màxim de 10! l'hivern 2009-10. Aquesta fou l'única espècie que va obtenir 5! un bon número de captures 0! en aquell any, tot i les males condicions meteorològiques, ja que en relació a totes les altres en aquest any hi hauria d'haver un mínim. Per altra banda, i fixant-nos en el final Gràfic 21. Captures del tallarol de casquet per any de la gràfica, l'espècie ha augmentat una mica la quantitat d'individus capturats per any però no excessivament i s'ha mantingut constant. Captures&totals&

25!

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats !

CONCLUSIONS Un cop analitzades totes les dades, podem arribar a certes conclusions: Referint-nos a la primera hipòtesi, en la qual crèiem que encara que tinguin diferents aliments disponibles, la morfologia del bec afectaria a la forma d'alimentació dels ocells, hem observat que així és, i que per tant aquells ocells que són insectívors s'alimenten principalment del menjar per a insectívor; els granívors s'alimenten majoritàriament de les llavors; i els omnívors s'alimenten de tot, però cal destacar, que prefereixen les llavors per sobre del menjar per a insectívors en excepció de dues espècies, la garsa i el tallarol de casquet que s'han alimentat més del menjar per a insectívors. Per tant, a les menjadores, segueixen les indicacions que ens donen tant internet com les guies d'ocells en l'alimentació d'aquestes aus. En segon lloc, hem vist que hi ha espècies tant generalistes com especialistes (la majoria) i per tant, tot i tenir davant seu una quantitat no natural de menjar, els ocells segueixen estrictament la seva dieta i no s'aventuren a buscar aquells que aportin més energia. Tant els insectívors com els granívors són especialistes, en excepció del pit-roig, i alguns dels omnívors, a l'hora d'escollir el menjar a la menjadora només ho han fet d'una cosa com seria el cas del gaig i els cacauets. Per altra banda, la hipòtesi en la qual ens referíem que la mida de l'ocell afectaria a l'hora de la seva alimentació no hem vist que s'acompleixi, ja que els ocells més grans de 15 cm, són els que s'han alimentat més de les llavors més petites, i en canvi els més petits són els que s'han alimentat majoritàriament de les llavors més grans com els cacauets. Cal dir, que la majoria d'ocells, han preferit la llavor de mida mitjana, les pipes, i per tant per a aquest aliment la mida no importava. L'elecció de les pipes pot estar relacionada amb el major contingut de greixos i la facilitat per a ells de manipular-les tot i la closca. També hem pogut determinar que després d'observar les espècies que han vingut a la menjadora, la proporció més grans d'omnívors es troba a la ciutat. En canvi, al camp hi ha més espècies granívores i insectívores que no pas als altres llocs, ja que ambdues representen un 40% de les espècies de Can Coll per sobre del 20% dels altres llocs. A més a més, s'ha demostrat que no hi ha patrons estrictes entre l'alimentació d'aquelles espècies que s'han observat en dues o més localitzacions, ja que en cap dels casos estudiats els ocells seguien uns patrons sinó que més aviat amb alguns aliments si que coincidien les proporcions i amb altres no. Per últim, l'establiment d'una menjadora no sempre vol dir que la presència d'espècies i individus augmentarà, ja que hi ha algunes espècies que per la competència deixaran de visitar la menjadora, com el bruel, o altres, molt més territorials o més grans, que vindran amb més freqüència, com és el cas de la mallerenga blava (més territorial).

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

ENTREVISTA A SERGI SALES El Sergi Sales és un anellador professional, que actualment dirigeix la central d'anellament a l'estany d'Ivars però es mou per tota Espanya fent projectes, i de tant en tant també a fora. Porta molts anys en aquesta feina i ha anellat uns 200 000 ocells, provocant que tingui un gran reconeixement i faci molts treballs concrets al llarg d'un any. El Sergi, a la sessió d'anellament amb dues mallerengues carboneres

BON MATÍ SERGI, EM POTS EXPLICAR QUÈ SERIA L'ANELLAMENT? L'anellament és un mètode d'estudi d'ocells, que es basa en la captura de l'ocell amb mitjans que no li provoquin cap lesió, un posterior marcatge individualitzat, una sèrie de mesures i la determinació del sexe i edat sempre que sigui possible i lo més ràpid que es pugui. QUINES DADES ES RECULLEN AMB AQUEST ANELLAMENT? Es recullen totes les dades que et siguin aportades pel fet de marcar individualment un animal, llavors pots estudiar qualsevol aspecte de biologia que et puguis plantejar de la vida de l’ocell. Inicialment estava pensat per l'estudi de les rutes migratòries, però tot això ara està força evolucionat i es coneixen forces coses, i ara es treballa amb qualsevol punt de vista de l'etologia, comportament, rangs de supervivència... I DE L'OCELL EN SI, QUAN EL TENS A LES MANS, QUINES COSES SÓN AMB LES QUE ET FIXES? Primer de tot identificar-lo. Tenim prohibit anellar qualsevol ocells si no identifiquem amb certesa l'espècie. Si no sabem l'espècie, l'ocell no es pot anellar excepte el cas dels estornells, que tenen els juvenils idèntics, el negre i el vulgar, i que és l'únic cas que se'ns permet anellar-los sense saber del cert l'espècie. A partir d'aquí, serà el sexe, si es pot, l'edat i després mesurar. Les mesures depenen del projecte que facis. Finalment es pesarà i després l'alliberaràs. QUINS MÈTODES DE CAPTURA HI HA? El més habitual són les xarxes invisibles, que varien en longitud, en alçada i diàmetre de la malla. El diàmetre de la malla et marcarà quines espècies pots capturar. Però també hi ha molts altres sistemes, algunes mes específics, com per exemple pels rapinyaires s'utilitzen trampes amb animals vius amb uns llaços de fils de niló que agafen el ratolí o presa que li posis i en quant l'ocell agafa la presa es queda enganxat pels llaços. Pels ànecs, s'utilitzen unes nanses, que el que fas és anar guiant els animals cap a un embut on es

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! queden capturats. Altres sistemes són les ballestes o anar per la nit amb càmeres tèrmiques. La cosa prioritària és que l'ocell en cap moment pateixi. LES ANELLES SERAN IGUALS PER TOTS ELS OCELLS? No, l'anella és determinada per la mida de la pota de l'ocell i el seu comportament. Per exemple els ocells marins o aquàtics porten aliatges amb molt més contingut d'acer inoxidable que no pas alumini. I després també la forma de la pota, hi ha animals que no tenen les potes totalment rodones o cilíndriques, i fiques unes anelles triangulars. Un cas extrem és la del blauet que porta una anella exclusiva per a la seva espècie. COM D'EFECTIU ÉS L'ANELLAMENT, QUANT A CAPTURES I A LES DADES QUE ES CAPTUREN? Les taxes de recaptura acostumen a ser bastant baixes, sobretot amb ocells que no siguin aquàtics, i es parla del voltant d'un 1‰. Amb ocells aquàtics pots arribar al cas que es tinguin moltes recuperacions. A Catalunya, del que se'n tenen més és del teixidor i es parla que se’n capturen al voltat d'un 16%. Això implica que per estudiar rutes migratòries has de capturar f(n) molt gran, un nombre molt elevat de captures, per intentar estadísticament tenir prou mostra per obtenir dades. LLAVORS L'ANELLAMENT ÉS UNA COSA PRIVADA, DIRIGIDA PER SOCIETATS O PER RECERQUES CIENTÍFIQUES? L'anellament està coordinat per entitats científiques, molts abans lligats als museus de zoologia però ara ja no tant, o a organitzacions governamentals o de l'administració que són els que s'encarreguen de distribuir les anelles i recollir tota la informació que es genera de manera que estigui coordinat. L'anellament, de fet actualment, ja no segueix el sistema de carnets d'anellament, sinó que ara tot funciona per permisos. Llavors per fer un anellament has de demanar un permís a l'administració i et donarà un permís específic per aquell projecte. PER EXEMPLE, AQUÍ A L'ESTANY D'IVARS, QUIN O QUINS PROJECTES ESTÀS SEGUINT? Aquí fem varis seguiments com els específics d'orenetes, teixidors, ara amb la cotxa blava, i després un projecte de formació general. Llavors de forma estandarditzada sempre estudiem la migració de la tardor, la que dóna uns resultats més interessants, de manera que gràcies als resultats s'obtenen unes dades per tal que es pugui controlar la zona i tenir eines de gestió. Això vol dir, per exemple, que nosaltres diem en quines dates poden segar el canyissar, si és millor segar-lo amb funcions mecàniques, cremar-lo, gestionar-lo amb cavalls, si s'han d'obrir passadissos,... Tot això són dades que ens donen els ocells com a indicadors i en aquest cas utilitzem l'anellament per obtenir-les. DONCS MOLTES GRÀCIES SERGI.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

ENTREVISTA A NICO ORDAX El Nico Ordax és un anellador en formació i que anella tant a Catalunya com a Alemanya, un dels seus llocs principals d'estudis. Està cursant el 3r any de la carrera de biologia ambiental a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). El Nico amb un tallarol esparverenc.

BONA TARDA NICO, EM PODRIES EXPLICAR QUÈ ÉS L’ANELLAMENT? Bàsicament és la captura d’ocells i el marcatge d’ocells i no només aquests animals, com també ratpenats i altres organismes, amb la finalitat d’obtenir dades científiques. En el fons, originalment es feia per conèixer rutes migratòries, i saber que feien els ocells a l’hivern, però avui en dia això ja està molt estudiat i es coneix molt. Per tant, actualment es fan més coses de fenologia, de quan migren els ocells, temes de canvi climàtic, que es poden estudiar molt bé. I COM ES POT FER LO DEL CANVI CLIMÀTIC? Doncs per exemple amb animals que abans migraven la primera setmana de maig, i ara la segona d’abril, pots correlacionar aquestes dades amb l’escalfament global de que avança l’època de cria. LLAVORS BÀSICAMENT L’ANELLAMENT SÓN...?

LES

DADES

QUE

RECULLEN

Bé, doncs, això depèn molt de la central d’anellament i sempre hi ha uns protocols de què s’ha de fer amb l’ocell en mà. Lo més normal sempre és sexe, edat, espècie naturalment, greix múscul que et dóna la idea de condició física, després sempre es mesura ala i la tercera primària comptant des de fora, que et dóna una idea de la mida de l’ocell i per exemple aquí a Catalunya s’agafa estat de muda, si és reproductor o no.. A més a més, les dades també depenen de l'espècie que s'ha capturat, ja que a vegades s'agafen dades addicionals, i del projecte amb el qual estiguis treballant, com per exemple si estàs treballant amb l’estrès dels ocells agafaràs mostres de sang per mirar corticosterol i altres hormones. Per exemple, si anelles limícoles, que són ocells que en general hi ha poques dades, agafes informació de la mida del tars, del bec a part de les coses ja mencionades. PER LES MIGRACIONS? Bé, estat de muda i reproductor més que res per temes de si l’animal s’està reproduint aquí o no. Per exemple si té una placa incubatriu, doncs molt probablement l’animal estigui criant a la zona on l’has capturat.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! I EL GREIX-MÚSCUL PER A QUÈ SERVEIX? Condició física de l’ocell. I COM ES FA PER VEURE EL MÚSCUL I EL GREIX? El múscul depèn molt de l’espècie i en general, bé tampoc tant. Es compta dins d’una escala de 0 a 3 on 0 és un animal amb el múscul molt deprimit i 3 un animal fort. Hi ha unes taules on s’observen aquestes característiques. I sobretot és el greix el que et dóna informació de si l’animal està en migració activa o no, generalment acumulen molt de greix, mengen molt, i amb això fan migracions molt grans, com per exemple d’uns 500 km d’una tancada. Llavors, un cop han gastat tot el greix, paren en una zona bona on tornen a recarregar i així torna a començar aquesta cadena. I LLAVORS MIGREN SEMPRE DE DIA O TAMBÉ DE NIT? Depèn de l’espècie, això depèn moltíssim. Però passeriformes sobretot migren de nit per evitar depredadors, ja que són petits. De fet hi ha moltes espècies crepusculars, com el pit-roig, que necessiten ulls molt grans per veure millor. QUINS MÈTODES DE CAPTURA TENS PER ATRAPAR ALS OCELLS? Hi ha infinitat de mètodes, tot el que se't pugui acudir ho pots fer servir sempre que sigui legal. I QUINS SÓN ELS MÉS COMUNS? El més comú és, com amb el 90% del total d'ocells capturats, és amb xarxes japoneses. És el mètode més fàcil i també de transportar, barat relativament i permet agafar grans volums d'ocells en una zona més aviat petita. I AMB AQUESTES XARXES, POT SER QUALSEVOL OCELL? Sí, bé, les xarxes solen ser per passeriformes, però un esparver (rapinyaire petit) també pot caure. Després també existeixen les xarxes per limícoles que tenen una mida de xarxa més gran especial per a aquest grup d'ocells. També hi ha trampes de ballesta, que són un mecanisme on es posa un esquer i en quant l'ocell el toca per menjar una xarxa el tanca atrapant-lo a dins. Altres trampes que també s'utilitzen bastant són...per exemple pels rapinyaires s'utilitza un esquer viu, com un ratolí, que es posa dins d'una gàbia i a sobre una mena de llaços. Quan l'ocell baixa a sobre de la gàbia hi queda atrapat. I també les trampes de heligoland, que consisteix en una zona amb arbustos on baixen els ocells en migració, són molt útils per a aquesta època, ja que estan orientades en el sentit de la migració dominant, i llavors unes grans parets de malla que no deixen sortir el ocells van fent un embut i tu vas espantant els ocells fins que al final hi ha un vidre que està inclinat 45º i l'ocell pensa que pot sortir. Llavors cau en un calaix i tu el pots agafar. Aquestes, sempre fan una corba per tal que no s'estampin els ocells contra el vidre.

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! ÉS MOLT EFECTIU L'ANELLAMENT? Això depèn molt de la persona a qui li preguntis i jo crec que és molt efectiu perquè sobretot és un mètode objectiu. Quan es va a fer un cens, un botxí és molt fàcil d'identificar ja que està parat a sobre d'un arbre, però veure una boscarla o un boscarler és quasi impossible ja que són ocells molt semblants i costen molt de veure. Llavors amb una xarxa, tu captures més o menys igual tot. Evidentment hi ha ocells que t'entren millor o pitjor, però és una cosa objectiva que no depèn d'un observador que pugui fer errors o que no sàpiga identificar una espècie. I PER RECUPERAR LES RECAPTURES O CONTROLS?

DADES

D'AQUELLA

ANELLA,

COM

Depèn també de l'ocell, si anelles un flamenc, les possibilitats de fer un control i veure l'anella són molt altes. Perquè són ocells grans, que la gent busca i porta anelles grans i que es poden llegir al camp i no cal recapturar l'ocell. En canvi amb un reietó, tu al camp no llegiràs mai una anella d'un reietó. Només la pots controlar si l'agafes a mà. QUINS TIPUS D'ANELLES HI HA? Generalment s'utilitzen anelles d'alumini, per a passeriformes, i ocells sobretot limícoles que estan molt en contacte amb ambients corrosius com l'aigua, se'ls fiquen anelles d'acer inoxidable que aguanten més. També ocells com el durbec, que tenen un bec molt potent, se'ls posa anelles d'acer ja que potser una anella d'alumini l'obre...Llavors hi ha anelles especials, com les anelles de colors, que es fiquen sobretot a coses com flamencs o ocells que es poden veure bé al camp, també les gavines. LLAVORS AMB AQUESTES DE COLORS ÉS MÉS FÀCIL VEURE-LES? Clar, les anelles de colors estan destinades a què la gent les miri al camp. Mentre que una anella d'alumini de passeriforme l'has de recapturar si vols les dades. Llavors també hi ha el tema de marques alars, per a rapinyaires o marques als becs, com fan els holandesos amb els ànecs. L'ANELLAMENT ÉS UNA COSA PRIVADA PEL HOBBY D'ALGÚ, ESTÀ DIRIGIT PER ALGUNA SOCIETAT COM SERIA SEO/Birdlife o ICO, O DIRIGIT PER RECERQUES CIENTÍFIQUES? En un territori sempre hi ha d'haver un organisme que sigui responsable del que s'anella. En cas de Catalunya és l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) a través d'Aranzali, la societat basca. A la resta d'Espanya és el centre de migració d'aus tot i que actualment està tancat. A Alemanya per exemple tens tres centrals anelladores que es reparteixen el país, i llavors tot el que s'anella és sota la supervisió d'aquestes centrals. Cadascuna té les seves normes, i llavors pots obtenir un permís com a anellador particular, però sempre, les

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! dades les canalitzes a través d'aquestes centrals anelladores que són les qui et donen el permís i alhora te'l poden denegar o acabar. NECESSITES ALGUNA COSA PER TREURE'T AQUEST PERMÍS? Hi ha unes normes, uns cursos, uns exàmens que has de fer. Has d'acreditar uns registres, que depenen del lloc. Aquí, a Catalunya, en general són bastant estrictes a l'hora de donar els permisos perquè es necessiten o el carnet d'auxiliar o expert, que s'aconsegueixen després d'haver anellat una certa quantitat d’espècies, de diferents espècies, haver-los tret de xarxa, tenir l'aval de dos anelladors experts i després tens el permís per a fer un examen. Primer el d'auxiliar i més tard el d'expert. Per exemple, a Alemanya, on hi era jo, havies de demostrar dos anys d'experiència pròpia que en el fons podria ser haver anellat una vegada al mes i després fer un curs intensiu d'una setmana a la central anelladora i llavors ja te'l pots treure. Ara necessites permisos que depenent de com ho hagis fet et permetran una cosa o altra. PARLANT D'AIXÒ, HI HA ALGUN CARNET ESPECIAL PER A ALGUNES ESPÈCIES O UN COP JA TENS EL CARNET POTS ANELLAR A QUALSEVOL ESPÈCIE? Això depèn també del lloc, aquí en principi, crec que el títol d'anellador et serveix per tot. Bé, tu no pots anar a capturar espècies amenaçades com un trencalòs, ara, si aquest et cau a la xarxa per miracle el pots anellar. Però bé, també hi ha llicències especials que es poden donar a gent que no té el permís per temes com estudis científics. Però sempre mentre tinguis tots el permisos en regla amb la legislació. Per tant si vols anellar en una zona pública necessites el permís del municipi, o si vols anellar en un curs d'aigua et farà falta de la configuració geogràfica. Sempre necessites permisos. Això busca impedir que vagis a zones protegides, com la Punta de la Banya al delta de l'Ebre, i posis xarxes; o et posis al mig del Llobregat i una crescuda se t'emporta. Sempre ha d'estar regulat i tenir el seus permisos. AQUEST PERMISOS DEMANEN UN TREBALL AL DARRERE, ALGUNA JUSTIFICACIÓ PER POSAR LES XARXES? Generalment, no crec que costi molt, però també depèn del lloc. Si tu dius que vols anellar en un bosquet de pins, molt probablement et diguin que sí; però si vols anellar a la illa de Buda, et demanaran una bona justificació. BÉ DONCS MOLTES GRÀCIES NICO. No es mereixen.

! !

QuĂ¨ i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hĂ bitats

DADES GRAVACIONS

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

DADES ANELLAMENT CAN COLL Data

Espècie

20/12/07

Data

28/12/12

Espècie

Total 56

Bruel

Garsa

Mallerenga blava

Mallerenga carbonera

Merla

Mosquiter comú

Pardal comú

Pardal de bardissa

Pinsà comú

Pit-roig

Tallarol capnegre

Tallarol de casquet

Verdum

19/12/08 Bruel

Cadernera

24/12/13

58 Estornell vulgar

Gafarró

Mallerenga blava

Gratapalles

Mallerenga carbonera

Mallerenga blava

Pinsà comú

Mallerenga carbonera

Pit-roig

Mallerenga cuallarga

Rossinyol del Japó

Pardal de bardissa

Tallarol capnegre

Pinsà comú

Tallarol de casquet

Pit-roig

Tallarol capnegre

Mallerenga blava

Tallarol de casquet

Mallerenga carbonera

Pardal comú

Estornell vulgar

Pinsà comú

Mallerenga blava

Tallarol de casquet

Mallerenga carbonera

Mallerenga cuallarga

Colltort

Pardal de bardissa

Cotxa fumada

Pardal comú

Gafarró

Pinsà comú

Gratapalles

Pit-roig

Lluer

Tallarol capnegre

Mallerenga blava

Tallarol de casquet

Mallerenga carbonera

Mosquiter comú

Bruel

Pardal comú

Gratapalles

Pardal de bardissa

13/1/10

22/1/11

! !

Total

21/12/14

29/12/15

Mallerenga blava

Pinsà comú

Mallerenga carbonera

Pit-roig

Pardal comú

Tallarol capnegre

Pardal de bardissa

Tallarol de casquet

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! Pinsà comú

Pit-roig

Tallarol capnegre

Tallarol de casquet

Verdum

4/1/12

! !

29/12/15

33 Cotxa fumada

Gratapalles

Mallerenga blava

Mallerenga carbonera

Pardal comú

Pit-roig

Tallarol capnegre

Tallarol de casquet

! !

Tord comú

Verdum

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

METEOROLOGIA DATES ANELLAMENT &

! !

Tº& Mínima&ºC&

Pluja& (mm)&

Temps&meteorològic&

20.12.2007&

Tº& Màxima& ºC& 11,3º!

2,7º!

0,8!

19.12.2008&

13,4º!

3,1º!

KKK!

13.01.2010&

13,2º!

K0,3º!

3,6!

22.01.2011&

6,8º!

K6,3º!

Inap.!

04.01.2012&

16,0º!

1,9º!

KKK!

28.12.2012&

15,4º!

4,4º!

KKK!

24.12.2013&

13,8º!

3,1º!

1,0!

21.12.2014&

13,5º!

4,9º!

KKK!

29.12.2015&

18,3º!

6,2º!

KKK!

Plou!dies!abans!i!dies!després.! Temperatures!normals.! Fred!i!pluja!entre!el!14!i!16!de! Desembre.!Una!forta!llevantada!deixa! més!de!80!mm!en!3!dies!després!de! Nadal,!sobre!tot!el!dia!de!Sant!Esteve.! Onada!de!fred!la!setmana!anterior.! Depressió!atlàntica!amb!vents!de!SW,! pluges!i!temperatures!altes!la! setmana!següent.! Dia!més!fred!d’una!onada!de!fred! siberiana!que!dura!des!del!21!al!27!de! Gener.!Sense!pluja!ni!neu.! Potent!anticicló!sobre!Açores!amb! vents!fluixos!de!NKNW.!Dies!amb!gran! amplitud!tèrmica!entre!dia!i!nit.! Domini!de!masses!atlàntiques! temperades.!Anticiclons!i!passos!de! fronts!desgastats.!Segons!quinzena!de! Desembre!amb!temperatures!altes.! Passa!un!front!atlàntic!que!deixa!poca! pluja.!Vent!del!NW!i!temperatures! normals!per!les!dates,!abans!i!després.! Anticicló!atlàntic!fins!aquest!dia.! Després!una!massa!d’aire!continental,! seca!i!més!freda,!dona!mínimes!sota! zero!a!finals!d’Any.! Extraordinari!mes!de!Desembre!per!la! suavitat!de!les!temperatures.!Una! massa!anticiclònica!subtropical!porta! temperatures!primaverals!persistents! que!segueixen!gran!part!de!Gener.!

! !

QuĂ¨ i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hĂ bitats

BIBLIOGRAFIA Fotografies 1. Resources Inventory Committee (Ed.), Province of British Columbia (1998). Inventory Methods for Bats. Disponible a: https://www.for.gov.bc.ca/hts/risc/pubs/tebiodiv/bats/assets/batsml20-8.jpg (Consulta 28/10/2016) 13. Marcel (s.d.). Out of the blue, dins de Birdingbytrain: A diary of birding and beyond. Disponible a: https://birdingbytrain.files.wordpress.com/2013/04/regulus-ignicapilla.jpg (Consulta 28/10/2016) 14. Wikipedia (2016). Common firecrest. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Regulus_ignicapill a_-approx_range_map.png/1024px-Regulus_ignicapilla_approx_range_map.png (Consulta 28/10/2016) 15. Nottinghamshire Wildlife Trust Ltd. (2016). Black redstart. Disponible a: http://farm9.static.flickr.com/8294/7675048838_b716b62aa4.jpg (Consulta 29/10/2016) 16. Wikipedia (2016). Cotxa fumada. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Rangemap-rougequeue.png/1024px-Rangemap-rouge-queue.png (Consulta 29/10/2016) 17. Nasson, R. (s.d.). Hawfinch heaven - 2 Days in Sweden, dins de BirdingBlogs. Disponible a: http://birdingblogs.com/wp-content/uploads/2011/01/hawfinch4.jpg (Consulta 29/10/2016) 18. Wikipedia (2016). Hawfinch. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Rangemapgrosbec.png/220px-Rangemap-grosbec.png (Consulta 29/10/2016) 19. Wikipedia (2016). Common starling. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Toulouse__Sturnus_vulgaris_-_2012-02-26_-_3.jpg/220px-Toulouse__Sturnus_vulgaris_-_2012-02-26_-_3.jpg (Consulta 29/10/2016) 20. Wikipedia (2016). Common starling. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Sturnus_vulgaris_ map.png/220px-Sturnus_vulgaris_map.png (Consulta 29/10/2016) 21. Lynx (2002). Eurasian Jay . Disponible a: http://www.hbw.com/sites/default/files/styles/ibc_1k/public/ibc/p/23700806542_ 35244a84b7_k.jpg?itok=5OSsAm0O

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! 22. Wikipedia (2016). Eurasian jay. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Garrulus_glandarius _distribution.jpg/220px-Garrulus_glandarius_distribution.jpg (Consulta 29/10/2016) 23. Irish superstitions to beware of, dins de Culturesnorthernireland. Disponible a: http://www.culturenorthernireland.org/sites/default/files/Pica_pica__Compans_Caffarelli_-_2012-03-16.jpg (Consulta 29/10/2016) 24. BBC (2016). Nature Wildlife: Magpie, dins de BBC. Disponible a: http://ichef.bbci.co.uk/naturelibrary/images/ic/464x261/e/eu/european_magpie/e uropean_magpie_map.gif (Consulta 29/10/2016) 25. BirdGuides (2016). RSPB Cornish Cirl Buntings enjoy best year yet, dins de BirdGuides. Disponible a: http://www.birdguides.com/media/large/00319000/00319966.jpg (Consulta 29/10/2016) 26. BirdGuides (2016). Cirl Bunting, dins de BirdGuides. Disponible a: http://www.birdguides.com/taxonassets/155014/155014_M001_CirlBunting.png (Consulta 29/10/2016) 27. Erlenzeisig, dins de Forum für Naturfotografen. Disponible a: https://naturfotografen-forum.de/data/o/155/775968/image.jpg (Consulta 29/10/2016) 28. Wikipedia (2016). Lluer. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Rangemaptarin.PNG/240px-Rangemap-tarin.PNG (Consulta 29/10/2016) 29. Pixabay (2016). Disponible a: https://pixabay.com/static/uploads/photo/2016/02/14/22/53/blue-tit1200471_960_720.jpg (Consulta 29/10/2016) 30. Wikipedia (2015). Mallerenga blava. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/CyanistesCaerule usDistribution.png/1024px-CyanistesCaeruleusDistribution.png (Consulta 29/10/2016) 31. Bohdal, J. (2004). Great tit, dins de Naturephoto. Disponible a: http://www.naturephoto-cz.com/photos/birds/great-tit-3066.jpg (Consulta 29/10/2016) 32. Wikipedia (2016). Great tit. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/ParusMajorMap.sv g/220px-ParusMajorMap.svg.png (Consulta 29/10/2016)

! !

QuĂ¨ i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hĂ bitats

! 33. Dick, D, (s.d.). Tits of Europe, dins de Birds of the World. Disponible a: http://carolinabirds.org/Images4LG/Tit,_Crested3_LucViatour.jpg (Consulta 29/10/2016) 34. Wikipedia (2016). European crested tit. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Lophophanes_crist atus_distribution_map.png/1024pxLophophanes_cristatus_distribution_map.png (Consulta 29/10/2016) 35. Norman, D (2008). Coal Tit, dins de Birds in Cheshire and Wirral. Disponible a: http://www.cheshireandwirralbirdatlas.org/images/species/birds/158b_coal_tit.jp g (Consulta 29/10/2016) 36. Wikipedia (2016). Coal tit. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Periparus_ater_dis tribution.png/240px-Periparus_ater_distribution.png (Consulta 29/10/2016) 37. Hubick, B (2015). House Sparrow, dins de Bill Hubick Photography. Disponible a: http://www.billhubick.com/images2/house_sparrow_male_aa_md_20090307_0 2.jpg (Consulta 29//10/2016) 38. Wikipedia (2016). House sparrow. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/PasserDomesticus Distribution.png/1024px-PasserDomesticusDistribution.png (Consulta 28/10/2016) 39. Miss Magpie Desings (2014). The Humble Dunnock, dins de The Art of Nature. Disponible a: http://4.bp.blogspot.com/-T1f-SzVMrts/VM--opXmdI/AAAAAAAAEEI/JB0NAD9WXIU/s1600/Dunnock_fledgling_1a.jpg (Consulta 29/10/2016) 40. Wikipedia (2016). Dunnock. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Dunnock_Range.p ng/220px-Dunnock_Range.png (Consulta 29/10/2016) 41. Ayuwat (2014). Starting my feeder. Disponible a: https://ayuwat.files.wordpress.com/2014/01/img_3840.jpg (Consulta 29/10/2016) 42. Wikipedia (2016). Eurasian Nuthatch. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Sitta_europaea_m ap.png/1024px-Sitta_europaea_map.png (Consulta 29/10/2016) 43. Singing Wings Aviary (2016). Common Chaffinch, dins de Singing Wings Aviary. Disponible a: http://www.singing-wings-aviary.com/wp-content/uploads/2015/05/CommonChaffinch.jpg (Consulta 29/10/2016)

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! 44. Wikipedia (2016). Common Chaffinch. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/Rangemap-pinson.PNG (Consulta 29/10/2016) 45. Grey, T. (s.d.). European robin. Disponible a: http://tgreybirds.com/EuropeanRobin2.jpg (Consulta 29/10/2016) 46. Wikipedia (2016). European robin. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/European_Robin_ Range.png/220px-European_Robin_Range.png (Consulta 29/10/2016) 47. Irving, D. (2016). Dave 2x: interesting, dins de Flickriver. Disponible a: http://farm9.static.flickr.com/8337/8166500242_2436c8a412.jpg (Consulta 29/10/2016) 48. Oiseaux (2016). Léiothrix jaune. Disponible a: http://www.oiseaux.net/maps/images/leiothrix.jaune.png (Consulta 29/10/2016) 49. Lorenz, D (2016). Bird Photography Mallorca/Spain 04/2013, dins de Bird Photography. Disponible a: http://www.birdsofswitzerland.ch/images/mallorca_0413/Male_Sardinian_Warbl er_Sylvia_melanocephala_Samtkopfgrasm%C3%BCcke.jpg (Consulta 29/10/2016) 50. EBCC (2016). Expected maps, dins de European Breeding Bird Atlas. Disponible a http://www.ebba2.eu/wp-content/uploads/2015/05/fourth-mapSYMEL_PROB._OCCURENCE1.jpg (Consulta 29/10/2016) 51. Khaled Al Ghanem (s.d.). Eurasian Blackcap, dins de KuwaitBirds Disponible a: http://www.kuwaitbirds.org/sites/default/files/styles/large960/public/birdphotos/gha/eurasian-blackcap-male-gha.jpg?itok=WmecLjqv (Consulta 29/10/2016) 52. Wikipedia (2016). Eurasian Blackcap. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/67/Sylviaatricapillamap2.png (Consulta 29/10/2016) 53. Kislev, L. (s.d.). European Greenfinch, dins de Taztpit. Disponible a: http://www.tatzpit.com/data/Images/greenfinch765%20copy.jpg (Consulta 29/10/2016) 54. Wikipedia (2016). Verderol. Disponible a: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Rangemapverdier.png/1024px-Rangemap-verdier.png (Consulta 29/10/2016)

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

Pàgines web Wikipedia (2016). European robin. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/European_robin (Consulta 29/10/2016) Wikipedia (2016). Blue tit. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Eurasian_blue_tit (Consulta 29/10/2016) Wikipedia (2016). Great tit. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Great_tit (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Coal tit. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Coal_tit (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). European crested tit. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/European_crested_tit (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Eurasian jay. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Eurasian_jay (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Dunnock. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Dunnock (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Hawfinch. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Hawfinch (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Sardinian warbler. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Sardinian_warbler (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Eurasian blackcap. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Eurasian_blackcap (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Eurasian siskin. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Eurasian_siskin (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). European greenfinch. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/European_greenfinch (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Common chaffinch. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Common_chaffinch (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Black redstart. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Black_redstart (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Common starling. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Common_starling (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Eurasian magpie. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Eurasian_magpie (Consulta 29/10/2016)!

! !

Què i com trien l'aliment els ocells: experiments amb menjadores a diferents hàbitats

! Wikipedia (2016). Eurasian nuthatch. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Eurasian_nuthatch (Consulta 29/10/2016) ! Wikipedia (2016). Llavor de gira-sol. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llavor_de_gira-sol (Consulta 29/10/2016)! Wikipedia (2016). Cacauet. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cacauet (Consulta 29/10/2016) ! Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (s.d.). El Centre d'informació del Parc, dins de Parc de Collserola. Disponible a: http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/el-centre-d-informacio-del-parc (Consulta 29/10/2016) Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (s.d.). Ambients forestals, dins de Parc de Collserola. Disponible a: http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/ambients-forestals (Consulta 29/10/2016)! Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (s.d.). Can Coll, dins de Parc de Collserola. Disponible a: http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/cancoll (Consulta 29/10/2016) Sinervo, B. (1997). "Optimal Foraging Theory: Constraints and Cognitive Processes" a Behavioral Ecology, University of California, Santa Cruz, recuperat 18-10-2016 a: http://bio.research.ucsc.edu/~barrylab/classes/CHAPTER_PDFS/Chap_6_Opti mal.pdf!

Llibres Svensson, L., Mullarney, K. [il.] Zetterström, D.[il.], Font, J [trad.] (2010). Guia d'ocells Europa i regió mediterrània. (2a ed.). Barcelona: Omega Jonsons, L. (1994). Ocells d'Europa amb el Nord d'Àfrica i l'Orient mitjà, Barcelona: Omega Ferrer, X., Martínez A. i Muntaner J. (1990). Història Natural dels països Catalans: Ocells. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana Raspall, A., Llimona, F., Navarro, M. i Tenés, A. (2004). Guia de natura del parc de Collserola. Barcelona: Consorci del Parc de Collserola Temple, S. A. (2001). Individuals, populations, and communities: The ecology of birds, dins de Handbook of Bird Biology (S. Podulka, R. Rohrbaugh, Jr., i R. Bonney[ed.]). New York (NY): The Cornell Lab of Ornithology

! !