Servei d’Arqueologia
PROJECTE D'EXCAVACIÓ AL TOSSAL DE LA VILA-2012 (LA SERRA D'EN GALCERAN) Del 27 d'agost al 8 de setembre
Situació de l’assentament El jaciment arqueològic conegut com Tossal de la Vila se situa al cim del mateix nom, una notable elevació visible des de bona part de la comarca, amb una altura sobre el nivell del mar de més de 950 metres, i dins del terme municipal de la Serra d'en Galceran.
L'entorn geogràfic està caracteritzat en primer lloc per la Rambla Carbonera, esdevenguda eix de circulació fonamental cap a l'interior de la província, que queda emmarcada en el tram de la depressió de Tírig-La Barona per les elevacions allargades que representen al nord la Serra de l'Esparreguera i al sud la mateixa serra d'en Galceran. El Tossal de la Vila forma part d'esta última elevació, on se situen dos nuclis de població, la mateixa Serra d'en Galceran i la Serratella. Administrativament pertanyen a la comarca de la Plana Alta, tot i que a nivell geogràfic és més propi incloure-la en la comarca natural de les serres i corredors del migdia (Ortells, 1992, 211), ja que separa
1
Servei d’Arqueologia
les dos principals depressions de la comarca, el corredor de les coves i pla de l'arc i l'esmentat corredor de la rambla Carbonera i el Pla de Vilafamés.
Les serres de perfils elevats (prop dels 900 i 1000 metres) i valls fondes condicionen un clima i vegetació típic mediterrani pel que fa al regim de precipitacions i temperatures, amb estius càlids i secs i uns temperatures diàries que poden tenir una acusada variació, amb gelades freqüents. En els tossals de la Serra d'en Galceran no s'ha realitzat cap intervenció arqueològica amb criteris estratigràfics (al menys que s'haja publicat), però ha estat sotmesa al llarg del segle XX a un intens tràfic d'excursions d'aficionats atrets per les coves, abrics i enderrocs. Esta atenció ha suposat un primer nivell d'informació recollida i publicada per estudiosos en publicacions de diversa naturalesa. Les primeres notícies arqueològiques del terme fan esment de les restes prehistòriques de la cova Redona i la Cova del Cingle (Esteve, 1943). Posteriorment, en altres publicacions s'han recopilat els assentaments de l'edat del bronze i del ferro, entre ells el propi Tossal de la Vila (Gusi, Díaz, Oliver, 1991; Mesado, 1999) el qual s'ha considerat genèricament de l'edat del bronze. Finalment, des de fa uns anys es treballa en la localització i documentació d'art rupestre, així com jaciments a l'aire lliure epipaleolítics (Guillem, Martínez, Melià, 2001, 136).
2
Servei d’Arqueologia
Plànol d'actuació del Tossal de la Vila.
El Tossal De La Vila El jaciment presenta al seu cim les restes molt visibles d'un recinte emmurallat, amb la possibilitat de l'existència de diferents elements defensius associats; el mateix accés original es deu conservar per baix de l'actual enderroc, ja que l'accés actual al cim es fa mitjançant una pista oberta amb la finalitat de col·locar una antena, avui en dia en desús. La construcció de la pista ha afectat al recinte emmurallat, ja que ha seccionat transversalment l'estructura defensiva. El cim apareix lliure de sediments excepte en diversos punts on la estratificació es recolza o bé al recinte defensiu o a altres estructures disposades al llarg del perímetre de l'assentament.
3
Servei d’Arqueologia
El jaciment que centra la nostra atenció ha atret l'interes concret en algun estudi anterior de caire monogràfic, com el dedicat a l'edat del bronze per N. Mesado el qual fa una primera aproximació topogràfica de les estructures (tipologies constructives i defensives) i cronològica amb l'estudi dels materials arreplegats en la seva visita (Mesado, 1999, 209 i ss.).
Motivació de l’actuació En l'estiu del 2009 l'Ajuntament de la Serra va demanar al Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló un informe tècnic de la possibilitat d'excavació i aprofitament patrimonial de dos dels principals assentaments amb estructures del seu terme municipal, el que ací ens ocupa i l'assentament ibèric del Castellàs; ja en aquell escrit vam advertir de la potencialitat d'ambdós jaciments, el primer per la cronologia i per necessitats de la investigació en la protohistòria castellonenca i el segon per que s'advertia una bona conservació de les estructures d'un poblat ibèric amb fossat incorporat. Tot i això la valoració final, en base a costos d'excavació i de manteniment, desaconsellava una intervenció en el jaciment ibèric però advertíem de la possibilitat que en el tossal de la Vila seria possible fer una intervenció avaluadora amb uns costos més reduïts, donada la naturalesa de les restes conservades, sense deixar de banda que les estructures defensives que s'advertien podrien arribar a ser a la vegada un reclam patrimonial a explotar per la corporació local. A més, el moment cronològic que representa el Tossal de la Vila és un període de la nostra prehistòria poc conegut, amb dèficit d'excavacions i per tant en este sentit també recolza el seu estudi.
4
Servei d’Arqueologia
Ja en el present any, des del mateix Ajuntament se'ns va reclamar assessorament respecte a la possibilitat d'habilitar part del tossal per la pràctica d'esport de risc, per la qual cosa els vam adreçar a la Direcció General de Patrimoni per que dictaminés al respecte, ja que és qui té les atribucions administratives sobre el patrimoni arqueològic de la nostra comunitat. Desestimada la possibilitat de qualsevol activitat que puga alterar els dipòsits arqueològics acumulats al cim del tossal, i aconsellats per la mateixa Direcció General, mitjançant la delegació territorial, es va prendre la iniciativa per part del mateix Ajuntament d'iniciar el projecte arqueològic que poguera posar en valor les restes arqueològiques documentades al cim del tossal, arribant a un acord amb el Servei d'Arqueologia de la Diputació per el qual s'aportava el personal tècnic i instruments necessaris per a realitzar d'una intervenció amb criteris científics i la corporació local assumia els costos de manutenció i allotjament de l'equip d'estudiants i/o voluntaris que participaran en la campanya d'excavació, provinents de diverses universitats d'àmbit estatal.
Objectius de la campanya El principal objectiu d'esta primera campanya és avaluar la potencialitat estratigràfica de l'assentament ja que partim de la hipòtesi de que les estructures visibles responen a un únic nivell de ocupació. Al mateix temps es planteja efectuar els primers treballs topogràfics en vistes a la documentació de la planimetria de les restes estructurals. Finalment i en paral·lel als treballs d'excavació s'efectuaran tasques de prospecció de la resta del tossal per poder documentar possibles estructures relacionades (accessos, altres àrees d'hàbitat, etc). L'objectiu final és aconseguir informació sobre el context ambiental i geogràfic (geomorfologia, clima i flora, pedologia, recursos naturals i posició de l'assentament en relació amb les vies de comunicació), el context arqueològic i sobre la relació de l'assentament en el paisatge originari.
Mitjans tècnics i materials La intervenció s'efectuarà amb la direcció tècnica i material del Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló (dos arqueòlegs i un becari) en col·laboració amb l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran. Participaran també uns 5-6 estudiants d'arqueologia de diferents universitats de l'estat, així com deixem oberta la participació a tots aquells voluntaris veïns de la Serra d'en Galceran (o altres pobles) que vulguen participar en l'excavació. Castelló, 22 de maig de 2012 G. Aguilella, F. Falomir Servei d'Arqueologia – Diputació de Castelló
5
Servei d’Arqueologia
BIBLIOGRAFIA ESTEVE GALVEZ, FRANCISCO (1943): La "Cova Redona" de Sierra En Galceran. Saitabi, 6, pp. 7-8, . València. FERNÁNDEZ LÓPEZ DE PABLO, JAVIER; PÉREZ MILIÁN, RAMIRO; GUILLEM CALATAYUD, PERE; MARTÍNEZ VALLE, RAFAEL; (2003): Nuevo conjunto de grabados post-paleolíticos en la Serra d'En Garcerán. Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 69, pp.184-191, Centro de Estudios del Maestrazgo. Benicarlo. GUILLEM CALATAYUD, PERE M.; MARTÍNEZ VALLE, RAFAEL; MELIÀ MARTÍNEZ, FRANCISCO; (2001): Hallazgos de grabados rupestres de estilo paleolítico en el norte de la provincia de Castellón: el Abric d'en Melià (Serra d'en Galceran). Saguntum, 33, pp.133-140, Universitat de Valencia. Valencia. GUSI JENER, F., DIAZ MAS, M., OLIVER FOIX, A. (1991): Modelos de fortificación ibérica en el norte del País Valenciano. En La problemàtica de l'ibèric ple: (segles IV-III). Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica (Manresa, 1990). Fortificacions. pp.79-102 Centre d'estudis del Bages. Manresa. MESADO OLIVER, N., VICIANO AGRAMUNT, J.L. (1994).-Petroglifos en el septentrión del País Valenciano en A.P.L. XXI, pp.187-276 MESADO, N. (1999): Los movimientos culturales de la edad del bronce y el mediterráneo como vía de llegada. Trabajos varios del Servicio de Investigación Prehistórica, 96. Diputación Provincial de Valencia. Valencia. PÉREZ-MILIÁN, RAMIRO; FERNÁNDEZ, JAVIER; GUILLEM, PERE; MARTÍNEZ, RAFAEL; (2001): Nuevo conjunto de grabados postpaleolíticos en la Serra d'en Galceran.. Bolskan "XXVII Congreso Nacional de Arqueología. I. Prehistoria, Huesca, 6-8 de mayo de 2003"., 18, pp.243-248, Instituto de Estudios Altoaragoneses. Diputación de Huesca.. Huesca. PIQUERAS,J., SEGURA,F., OBIOL, E. QUEREDA,J. ORTELLS,V.,ET AL. (1995): Les comarques septentrionals. Del riu de la Sénia a la serra d'Espadà. Geografia de les comarques valencianes (dir.) Juan Piqueras Haba, 2, pp.358, Foro Ediciones, S.L.. València.
6
Servei d’Arqueologia
7
Servei d’Arqueologia
8