Número 13 // 5.000 exemplars // novembre 2013 // Castellbisbal
Treballant a l’Arxiu L’Isaac Álvarez és el responsable de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal, un lloc desconegut per a la majoria de ciutadans. Parlem amb ell de la seva feina i d’algunes de les joies que hi podem trobar. p. 8 i 9
Serigrafia, un art El castellbisbalenc Vicenç Ribas, amb formació artística, s’ha fabricat el seu propi taller de serigrafia a casa. Són vàries les entitats i penyes del poble, inclòs l’Ajuntament, que han utilitzat les seves creacions. p. 14
L’Ajuntament dóna impuls al comerç amb accions concretes
La gent aplaudeix els i les joves models que desfilen amb motiu de la Passarel·la Castellbisbal.
A.R.
Creativitat per vendre. L’Àrea de Comerç ha endegat una sèrie d’accions mensuals amb l’objectiu d’ajudar al sector de comerç i la restauració en una època en què, malgrat les previsions, el consum encara trontolla. S’apropa el Nadal i l’objectiu del consistori és dinamitzar l’activitat econòmica del poble, aprofitant que el comerç local compta amb una clientela fidel.
OPINIÓ
2
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
editorial
El comerç local molt actiu, motor de desenvolupament
A
quest mes dues activitats han tingut el comerç com a protagonista. El Castanyoween, a on el comerç local ha compartit el protagonisme de la festa amb les activitats més culturals, amb parades al carrer i aparadors guarnits de més de quaranta establiments, i diferents promocions. La Passarel·la ha estat l’altra de les activitats comercials d’aquest mes d’octubre, amb la participació de quinze comerços locals dels sectors de la moda, els complements i l’estètica. Dues activitats amb un objectiu comú, promocionar el comerç local. El teixit comercial de Castellbisbal és un sector molt actiu, ple d’iniciativa i molt dinàmic. En un moment en que el consum familiar, que hauria de ser un dels motors de la recuperació econòmica, no passa pels seus millors moments, cal destacar l’empenta i decisió del sector comercial que, amb el suport de l’Ajuntament, busca contínua-
ment la manera d’apropar-se a la ciutadania i fer més atractius els seus productes i serveis. Castellbisbal té un sector comercial destacat en relació a municipis de les seves característiques i aquesta ha de ser una de les fortaleses de la població. Amb diversitat de productes i sectors, bona qualitat i preus acceptables, l’oferta genera un pol d’atracció pels veïns i veïnes, que no tenen la necessitat de desplaçar-se a altres municipis per troba el que també es troba a Castellbisbal. A més, sembla que l’Ajuntament ha decidit donar suport decididament el sector, fins i tot organitzant totalment la Fira de Nadal que fins ara organitzava l’Associació de Comerciants. Cal ser conscients de la importància del comerç de proximitat per als pobles i ciutats com a generador de riquesa i ocupació i a Castellbisbal, en aquests moments, amb un comerç actiu, pot esdevenir en motor de desenvolupament local.
la foto del mes
Si vols fer-nos arribar les teves fotografies, ja sigui sobre una notícia, o sobre algun tema que vulguis denunciar o que et cridi l’atenció, pots fer-ho enviant-la
al correu: diaridecastellbisbal@sfcomunicacio.cat
el diari
de Castellbisbal
El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Situació insostenible. El 80% de les farmàcies catalanes va seguir la vaga convocada per al dia 7 de novembre, com aquesta de la plaça Lluís Companys de Castellbisbal. Els professionals del sector van anar a la Delegació del Govern per protestar pel deute de 416 milions d’euros que l’Estat té contret amb les farmàcies per les factures dels medicaments amb recepta.
Edició, redacció, fotografia i maquetació: Anabel Raluy diaridecastellbisbal@sfcomunicacio.cat Publicitat: publicitat@sfcomunicacio.cat Telèfon: 936 857 683
Director comercial: Pau Ramell 674 359 203 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 13, novembre 2013 5.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
C IU T AT
3
Artur Mas visita la nova planta de Celsa
És la segona visita del president català a empreses instal·lades a Castellbisbal en 5 mesos
C
inc mesos després de la visita a Jotun, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha tornat a visitar el terme de Castellbisbal amb la presència de Conxi Llurba, aquest cop en qualitat de tinent d’alcalde, ja que l’alcaldessa, Dolors Conde, tenia altres compromisos. En concret, Mas es va desplaçar fins al polígon de Sant Vicenç per visitar la seu de l’empresa Celsa, la més important del país dedicada al sector del metall. El motiu? malgrat els seus problemes financers, Celsa Group ha posat en marxa una nova àrea, en la qual hi ha invertit 5,8 milions d’euros per adaptar seves instal·lacions i obtenir un major rendiment energètic. De manera semblant a quan va assistir al 50è aniversari de l’empresa de pintura, també capdavantera, Jotun, la visita de Mas per la indústria es va allargar una hora i mitja. Va ser el dia 30 d’octubre, el cap de l’executiu
va tenir paraules d’ànims al futur empresarial i per extensió, econòmic, català. Mas va afirmar que Catalunya sortirà de la crisi, en part gràcies a que compta amb -va dir- unes empreses punteres que engrandeixen el país i que han sabut actualitzar-se amb el pas del temps, modernitzar la maquinària i saber fer les gestions necessàries per poder seguir endavant. Mas també va afegir que cal que les empreses catalanes “tinguin la mentalitat oberta cap a l’exterior”, una de les claus de la supervivència actual de moltes empreses a Catalunya. Amb unes obres que s’han allargat 1 any, l’empresa siderúrgica ha adaptat la seva planta de càrrega en calent per estalviar 96 Gwh de gas natural a l’any. Per fer-se una idea, aquesta quantitat equival al consum anual d’una ciutat de 100.000 habitants, per la qual significa una reducció gens menyspreable en l’emissió de CO2 a l’atmosfera. El nou sistema permet que les
barres d’acer passin directament en calent a la següent fase del procés productiu, el que millora la productivitat i la competitivitat. En el finançament també hi han participat el Ministeri d’Indústria i l’Institut Català d’Energia. Crisi interna Malgrat les paraules del president català i de la Artur Mas a la planta recentment reformada. modernització de la planta, però, no tot és de color de rosa a la Celsa. La si- ja han desestimat en dues ocaderúrgia, que a l’Estat espanyol, sions, mentre que a Xixó vol Celsa dóna feina a 4.450 persones aplicar rebaixes salarials. Artur de manera directa a tot Espanya, Mas va aprofitar per fer-ne al· està immersa encara en un con- lusió, encara que de gairell, en flicte amb els treballadors a la afirmar que si tant Celsa com seva planta del País Basc (Celsa Catalunya han passat dificultats, Atlantic), a causa dels EROs que ambdues s’ens sortiran, abans vol dur a terme i que els jutges de compartir una copa de cava
Generalitat
amb els treballadors. Aquests acomiadaments no són més que el resultat de la difícil situació per la que passa l’empresa, que ha recorregut a refinançar el seu deute amb diverses entitats bancàries. A Castellbisbal, la planta ja va resoldre els seus conflictes laborals l’any passat.
C IU T AT
4
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
La moda de Castellbisbal surt a la passarel·la Els castellbisbalencs omplen de gom a gom la Sala d’Actes del Casal per veure la roba i articles de la llar que ofereix el comerç de la vila
Quin perfum rebem?
A
hir passejant per la plaça de Catalunya la meva companya em diu: mira qui hi ha! I en el mateix moment, vaig fer cent vuitanta graus en la trajectòria i vaig continuar en sentit oposat. Us ha passat alguna vegada? A mi sí, no és la primera, i penso que és un bon tema per reflexionar. Per què amb algunes persones ens llancem als seus braços i en d’altres les esquivem tot just quan notem la seva presència? Per no ser políticament incorrecte diria que depèn del “perfum” que captem o coneixem de l’altre. Algunes actituds que ens allunyaran dels altres poden ser: si per norma utilitzem la provocació en el debat de les idees, si constantment en la nostra interrelació toquem o colpegem el nostre interlocutor, si la crítica és la nostra bandera de les relacions, si tot ho veiem des de l’òptica de la derrota i el pessimisme, si quan trobes algú t’han de donar l’excusa pertinent perquè els deixis en pau i puguin marxar... Possiblement tu n’afegiries algunes més i no t’equivocaries. Per tant, si volem desprendre un bon “perfum” i rebre abraçades, rialles i bon rotllo el primer que haurem de fer és canviar tots els paràmetres anteriors en positiu i aprendre a respectar el nostre interlocutor com a persona diferent a nosaltres, permetent el diàleg i allunyant-nos del nostre monòleg per fer que la trobada sigui agradable i còmoda de tal forma que just després d’acomiadar-nos hi hagi desig d’un nou retrobament. Practiquem? Adéu.
L
a Sala d’Actes del Casal Cultural i Recreatiu i de la vila reconvertida en passarel·la de moda. Diversos comerços de Castellbisbal van poder mostrar el passat diumenge 20 d’octubre la seva oferta en roba i complements, com paraigües i ulleres, per a aquesta tardor i hivern. Es tracta de la Pasarel·la Castellbisbal, que en concret va mostrar les línies de quinze comerços que es van afegir a la iniciativa: Calçats Nuuk, Pep i Pepa, Sabateria Nins, La barretina llibres, Òptica Castellbisbal, Martin’s, Joiera Puig Alsina, La gata i el belitre, Fet per tu, Ferreteria drogueria Roure Juni SL, sabateria L’Artesà, llenceria merceria Marina, Balneari i Perruqueria Tints. Tot i que la moda és més fàcil de mostrar en una passarel·la, -incloses sabates, pijames, joies i a grat del públic, llenceria-, en aquesta també es van poder contemplar diferents articles de parament de la llar i, fins i tot, manualitats.
La Passarel·la va mostrar els articles de moda i complements de quinze comerços La passarel·la, que va emular reeixidament les d’alta costura -amb música, llum i una speaker que explicava el que duien posat els i les models- va obtenir una gran acollida entre la gent que s’hi va acostar a l’acte, i que va omplir la sala fins a dalt. També van comptar amb molt d’èxit els models femenins i masculins, a més dels
infantils, els que van inaugurar la passarel·la. Models petits i grans que van remenar els seus cossos amb gran desimboltura per la passarel·la central de la sala malgrat tractar-se de castellbisbalencs sense experiència en desfilades prêt à porter. L’actuació de les alumnes del Centre de Dansa Marta Salgado va omplir el descans de 10 minuts.
“Els vam fer la proposta i vam treballar tots moltíssim de manera molt entregada”, diu Conxi Llurba L’experiència de la regidora de Comerç, Conxi Llurba, en el món de l’empresa, fa que compti amb una intuïció especial per saber cap a on encaminar les seves accions per revitalitzar-lo. I tot i que la proposta va sorgir de manera espontània durant una reunió entre la regidora i els comerciants, el que va fer los que preparar-ho tot a contrarrellotge, el cert és que el balanç és molt bo. La regidora de Comerç, Conxi Llurba, explica com va anar: “Tot arrenca el 27 de setembre, quan vam fer una reunió amb els comerciants per veure què podíem fer per promocionar-los, ja que penso que és necessari, tal i com està l’economia. Els vam
fer la proposta i tot i que al principi va haver reticències, després tots es van posar en contacte entre ells i vam treballar tots moltíssim de manera molt entregada, treballant-hi cada dia. Ens vam tirar a la piscina perquè era molt pre-
cipitat, només 15 dies, però va sortir molt bé”. Així que de ben segur que la iniciativa arrelarà al poble, i abans de la primavera-estiu podrem comptar amb una altra desfilada per avançar-nos el que podem trobar a les botigues del poble.
C IU T AT
6
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
Castanyes i carbasses per Castanyoween Comerços i entitats s’uneixen per oferir una oferta atractiva a grans i joves Tot i que són mesos fluixos, la intenció de l’Àrea de Comerç és fer una actuació encaminada a dinamitzar el comerç local cada mes. Al novembre, més enfocat als establiments de restauració, la campanya promocionarà les rutes de tapes.
U
na actuació conjunta de les àrees de Comerç i Cultura de l’Ajuntament ha ofert una potent oferta batejada amb un nom que pretén recollir les dues cares de la festa: Castanyoween. Tot i que és més una festa familiar, el vessant comercial ha involucrat més de quaranta establiments de Castellbisbal durant els dies 30 i 31 d’octubre, vehiculats en una campanya comercial que tenia, com la passarel·la, l’objectiu
d’apropar els veïns al comerç local amb la posada de parades als carrers, on es podien consultar les promocions. Això ha estat acompanyat de la possibilitat de participar en el sorteig de trenta vals de 10 euros per gastar en els comerços adherits a la campanya, amb la condició d’haver comprat a quatre llocs distints, al qual hi van participar unes 50 persones. La majoria dels comerços van guarnir els seus aparadors amb motius de la festa celta de Halloween.
La vessant lúdica Per la seva banda, el nom de Castanyoween ja era una declaració d’intencions per unir la celebració tradicional amb la nouvinguda, sense defugir la controvèrsia. La vessant cultural i escolar de Castanyoween va consistir en una castanyada organitzada conjuntament per les escoles Benviure, Els Arenys i Mare de Déu de Montserrat, que van assistir el dia 31 d’octubre al matí al parc Folch i Torres, amb activitats per als 776 escolars, la venda de castanyes dels pares i mares dels alumnes de 6è de primària de l’escola Montserrat i la companyia Alehop, que va representar dues sessions de l’obra La Gran Festa de la Castanyada, una a les 10 del matí i una altra a un quart de 12 del migdia, explicant-los la història de la castanyera. L’Institut Escola Les Vinyes no va participar en aquesta jornada festiva perquè està immersa en la cocreació dels nous patis, un procés que va començar el passat dijous 30 d’octubre i que consistí en una festa al pati per conèixer el projecte de renovació, votar els logos i els eslògans, a més de celebrar la castanyada plegats. A la tarda, a la Plaça de l’Església, petits i grans van poder tastar la coca de castanyes, escoltar el conte de la castanyera i participar als tallers de tardor. Totes les activitats han estat organitza-
des pel Casal Infantil el Mirador, l’entitat de la Gent Gran, la llar d’infants Blau Cel, l’Esplai Gatzara i les escoles junt amb les seves AMPAs. És la primera vegada que les escoles junt amb les seves AMPAs participen a una festa pròpia de la castanyada, una celebració que l’Àrea d’Educació vol repetir en el futur. Tabalada de malson La versió jove del Castanyoween va començar amb el Grup de percussió dels Diables de Castellbisbal que van fer una cercavila pels carrers del poble, partint des de l’Illa Esportiva. Un cop van arribar a la plaça de l’Església, un grup d’alumnes de l’institut Castellbisbal va representar una obra de teatre amb monstres, bruixes i altres personatges típics de Halloween que segrestaven la castanyera. Un centenar de persones va veure l’espectacle a la plaça, reconvertida en un cementiri, i quan va acabar un altra cercavila va guiar-los fins al Casal, on arribada la mitjanit, MolinaKa va presentar el seu nou treball i Dj Richard UHL va punxar alguns temes. Pel carrer es podia veure la invasió terrorífica de bruixes, monstres i personatges típics del cine de de zombies i assassins.
La plaça de l’Església es va convertir en un cementiri Per últim, el diumenge dia 3 de novembre va tenir lloc el ball de la castanyada també al Casal. I cal no oblidar que la Casa Andalucía ja va celebrar la seva jornada de castanyes i moniatos amb ball, també al Casal, el dissabte 26.
Aleix Mateu
Al poble es van viure altres maneres, poc ortodoxes, de celebrar Tots Sants. Per exemple, el bar El Racó dels Arcs va celebrar-ho a la manera tradicional mexicana, amb una ofrena de morts sorprenent, dedicada a la memòria de dues grans de la cançó espanyola: Rocío Jurado i Rocío Durcal, que van morir el mateix any (2006). L’activitat estava organitzada per l’Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants i els clients van ser obsequiats amb el típic Café de Olla mexicà. Un altre establiment, en aquest cas el restaurant Cal Pupinet, va comptar amb l’actuació del darrer guanyador del Concurs de DJs, el DJ Grego Castro, que va fer de la revetlla del Dia de Difunts una nit d’estil electro i techno. Sens dubte, la castanyada viu nous temps.
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
C IU T AT
7
El director de Joventut i responsables del Consell Comarcal visiten Castellbisbal Properament se celebrarà la Taula Comarcal per abordar les necessitats del jovent a la comarca
R
esponsables del Consell Comarcal el Vallès Occidental i del Departament de Joventut de la Generalitat van visitar Castellbisbal el 24 d’octubre. El conseller comarcal responsable de les polítiques de Joventut, Guillem Llord, així com el director general de Joventut de la Generalitat, Toni Reig, i el coordinador Territorial de Joventut, Oriol Martín, van visitar el municipi dins d’una ronda de visites que van fer a diversos pobles del Vallès Occidental per conèixer de primera mà les polítiques de joventut a la comarca, observant els diferents equipaments i parlant de les accions municipals dedicades al jovent de cada lloc. Els tècnics es van reunir amb els responsables municipals, que els van explicar totes les actuacions en matèria de Joventut que hi ha a Castellbisbal, ja sigui en l’àmbit lúdic, formatiu o informatiu: l’Aula Oberta i el Tastet d’Oficis, suport al PQPI, el concurs de DJs, exhibicions d’skate, concursos de hip-hop, jornada de cultura urbana, la beca de joves viatgers, Joves amb empenta (dedicat el 2013 a les noves tecnologies), xerrades per a la recerca de fei-
na...Els llocs on es duen a terme aquestes activitats es reparteixen entre el Punt d’Informació Jove, el foyer d’Els Costals, l’Auditori, l’Esplai i Centre de Dia, els bucs d’assaig, el Casal Cultural, l’skatepark del Parc de l’Ermita... Una de les mancances en un municipi ric en oferta juvenil és precisament un espai físic on centralitzar les activitats, un Casal de Joves. El regidor de Joventut, Gerard Bas, va explicar a aquest diari que els van traslladar als responsables aquesta necessitat, però que es tracta d’una demanda que caldrà posar en espera a falta de diners per a infraestructures per part del govern català. Sortosament, el poble compta amb prou equipaments que estan a disposició de l’Àrea de Joventut i que pot aprofitar el jovent del poble. Això fa el Casal “necessari però no indispensable”, en paraules del mateix regidor. “El Casal ens faria guanyar visualització i una referència clara”, explica. La tècnica de Joventut, Sònia Melus, creu que el Casal els atorgaria “una programació més estable ja que ara estem limitats per l’ús dels altres espais”. De fet, ha aparegut una nova entitat,
l’Envelat, integrada dins de la Xarxa dels Casals de Joves i que es proposa com a nou Casal de Joves de facto a falta d’una alternativa municipal, i malgrat que no disposarà d’un espai físic. L’Envelat heretarà l’activitat Nadal Tropical de la Granja Garrafot incorporant-hi nova gent. Ara, una de les prioritats del Departament de Joventut, apart de seguir en la línia de la programació i la participació que porten fins ara, és “potenciar el talent jove que hi ha a Castellbisbal”, a través d’actuacions i concursos on puguin vehicular els seus coneixements. L’Àrea de Joventut està formada per sis persones: dos dinamitzadors, una persona responsable del Tastet d’oficis, un psicòloga, el regidor, el tècnica. “Es tracta d’un equip molt complet i molt professional”, diu Bas. S’espera que al mes de novembre es traslladin les conclusions de la visita comarcal a la Taula comarcal de Joventut on participaran representants de tots els municipis de la comarca i de la Generalitat de Catalunya, on es presentarà el Pla Nacional de Joventut i es debatrà les prioritats estratègiques de la comarca en aquest àmbit.
R E POR T AT GE
8
El
nou
Arxiu
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
Municipal,
al
servei
de
El fons de l’Arxiu és major del que correspondria a municipi de la dimensió de Castellbisbal,
A
pocs mesos de que Castellbisbal deixi enrere el seu Any del Patrimoni, val la pena fixar la mirada en un dels elements que conformen un dels seus pilars fonamentals, el patrimoni documental, testimoni del passat i present de la vila. Llicenciat en Història i Màster d’Arxivística i Gestió de documents, Isaac Álvarez és el guardià i únic treballador de l’Arxiu Municipal des de l’abril del 2011. Va estudiar a l’Escola d’Arxivística de Catalunya, on s’ensenya la ciència de trobar documents, des dels pergamins del segle XV als PDFs del XX, i també a generar-los. La seva formació en Història li permet relacionar cada document amb la seva època, perquè el context sempre l’ha de posar l’historiador, relacionant cada document amb els altres i fent així un quadre de conjunt. Suport interdepartamental Les consultes a aquest servei provenen sobretot dels mateixos departaments municipals, mentre que les consultes directes dels ciutadans i ciutadanes, sumen només una seixantena anual. Normalment els ciutadans acudeixen a l’Arxiu per una necessitat documental concreta. De la resta de departaments de l’ajuntament, en canvi, l’arxiu registra 1.300 préstecs, normalment per tramitar expedients, segons explica l’Isaac. I per trobar, és bàsic haver dut
a terme correctament la feina prèvia d’emmagatzematge, classificació i inventari, una obsessió professional dels documentalistes. Apart de donar resposta a les sol· licituds d’informació, l’Issac ha d’ocupar-se també d’arxivar tota la documentació retornada, posar al dia el catàleg de l’arxiu i transferir documents a altres departaments... El que més li agrada, però, és investigar: “És divertit quan em demanen alguna informació i he de fer la cerca, per fer-la bé hi ha la tasca prèvia que també m’agrada molt de classificació, és l’eina inicial i bàsica per a tot”. I és que en l’Era d’Internet i la informació immediata, encara hi ha persones que s’estimen més l’encant de capbussar-se als lligalls per trobar aquella dada que necessiten i ensumar l’olor d’un paper antic, abans que no pas veure’l en pantalla. A aquest historiador també li agrada prou
tasques, la silenciosa intramurs, i la de difusió, amb més exposicions que donin continuïtat a l’Any del Patrimoni. Un dels departament al que l’arxiu hi dóna suport habitualment és el de Cultura, per tal de documentar les mostres. Un arxiu modern El dipòsit consta de dues sales, la gran conté 3.712 caixes i unes 500 l’altra. Aquestes caixes posades en fila ocuparien més d’un quilòmetre. El catàleg inclou uns 50.000 documents, però cal tenir en compte que hi ha documentació sense inventariar. Aquesta extensió és més pròpia d’un municipi amb una població de 20.000 habitants, ja que l’activitat industrial genera molt volum documental. No cal preocupar-se, ja que l’arxiu encara té marge per acollir documents a les seves prestatgeries. Tanmateix, no tota la documentació es guarda, ja que alguns documents s’eliminen quan s’acaba la seva validesa jurídica o administrativa si no tenen interès històric. Els arxius estan pensats com unes càmeres del temps, amb unes característiques òptimes per conservar els arxius per sempre. En aquest sentit, el responsable de l’Arxiu Municipal considera que quan l’Ajuntament va estrenar les seves noves instal·lacions i emplaçament
l’any 1996 ho va fer molt bé: “Molts ajuntaments, fins i tot posteriors, no preveien un espai digne per a l’arxiu, i aquí sí, des del principi es va pensar en unes instal· lacions adequades”, diu. Aquest espai comprèn armaris metàl·lics compactes, que es poden moure gràcies a un sistema de tracció muntat al llarg d’uns carrils, movent un petit volant. La temperatura i la humitat també estan controlades perquè siguin les més adequades per a la conservació dels arxius. La humitat garanteix la flexibilitat del material; si l’ambient és molt sec, tant el paper com el pergamí es trencarien, si hi ha massa humitat els fongs poden aparèixer, així que la humitat mai ha de superar el 65% i un deshumidificador amb sensors s’ocupa de mantenir l’equilibri. La temperatura també està controlada, al voltant dels 22-23 graus, i hi ha comprovació de plagues de manera bimensual, i un sistema contra incendis, amb portes antiincendis que asseguren l’estanquitat dels dipòsits. L’Arxiu de Castellbisbal
està al registre d’arxius de Catalunya perquè compleix tots els requisits d’un arxiu homologat, i un dels requisits que compleix és el de les instal·lacions. Quant a la valoració dels documents, es fa segons el valor administratiu, jurídic i històric dels mateixos, tot i que en molts casos aquesta consideració pot coincidir. Els de valor administratiu fan referència sobretot a documents relacionats amb la gestió econòmica, ja que el control dels diners és la documentació més regulada al llarg de la història. Abunden els documents d’aquest tipus del segle XIX, moment en què els ajunta-
Memòria del poble a l’abast de tothom
L la tasca de difusió. Des de fa un temps, el butlletí municipal Castellbisbal publica l’’Arxiu del Mes’, una secció que dóna visibilitat a l’arxiu i parla d’alguns dels documents més importants que conté. Així doncs, l’arxiu continuarà combinant les dues
’Arxiu Municipal ha enriquit el seu fons documental gràcies a la restauració de vuit pergamins redactats durant la baixa Edat Mitjana, que se sumen als set que ja s’havien restaurat l’any passat i ara podran estar disponibles per la consulta dels historiadors. La delicada tasca ha estat obra d’una empresa externa, seguint un mètode que no dista tant del que seguiria un metge forense. El cost de la restauració ha estat assumit per la Diputació de Barcelona dins del Programa de restauració de la Xarxa d’Arxius Municipals, amb una petita aportació municipal. Ara cal interpretar-los Ara cal procedir a la seva traducció del llatí. Aquests documents són relativament fàcils
d’interpretar ja que la lletra emprada és d’estil carolingi, una tipografia pròpia del Renaixement molt més clara que la d’estil gòtic. La lletra s’inspira en la que s’utilitzava al segle XI per part de l’Imperi Carolingi, i es va posar de moda al Renaixement perquè hi imperava el gust per tot allò medieval. Una altra curiositat és que la lletra està escrita sobre pergamí. Tot i que en aquesta època el paper ja era d’ús habitual, els documents més importants normalment es plasmaven sobre aquest material provinent del cuir, perquè estava considerat més noble que el paper i, per tant, més adient per a documents més formals. Al segle XVII, però, aquest costum cau en desús.
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
R E POR T AT GE
Castellbisbal des de l’any 1996
amb més d’un quilòmetre de documents ments s’encarregaven de recaptar tots els impostos. De fet, el document de tipus municipal més antic que conté l’Arxiu són unes llibretes cobradores del segle XVIII, una relació que portaven els cobradors per cobrar el cadastre. Digitalització de les actes L’Arxiu Municipal de Castellbisbal no pretén digitalitzar tot el seu material, una tasca que per volum és impossible, i per tant ha de fer una selecció. Alguns dels elegits són les actes del plens municipals, una digitalització que precisament s’està fent ara, i que comprèn des de l’acta més antiga, que data del 1853, fins a l’any 2004, moment a partir del qual aquestes es generen directament en suport digital i s’en fa un resum. Els documents que ja es creen de manera digital simplifiquen el pro-
cés i estalvien espai, però tenen el desavantatge de que “cal de demostrar que el document no s’ha modificat o falsificat”, explica l’arxiver. Aquesta digitalització és interessant perquè l’administració local dels pobles petits tractava molts assumptes només al ple, així que aquests documents permeten esbrinar molt sobre el que succeïa a la vila i seguir la seva evolució històrica. Ara, gràcies a la digitalització, l’ajuntament podrà difondre aquests documents històrics. Apart de la feina diària, actualment l’Isaac està treballant en elaborar el quadre de classificació, l’estructura ordenada que ens diu el que hi ha a l’Arxiu, una eina electrònica bàsica per cercar el que volem abans d’haver d’acudir-hi en persona. L’Arxiu és un servei públic, i l’accés als documents sempre ho és, excepte quan les dades que trobem entrin en conflicte amb el dret a l’honor (que perdura varis anys després de morts els afectats o bé el pot exercir una persona que hagués coincidit en vida amb aquesta persona), a la intimitat (dades de caràcter personal de gent viva) o al secret industrial d’una empresa. Cada documentació té una regulació específica i per consultar qualsevol arxiu cal demostrar un interès lícit, i “no sempre és fàcil dilucidar el nivell d’accés que pot tenir un ciutadà normal”, explica l’Isaac. Amb aquestes excepcions, l’Arxiu Municipal és un centre de documentació, un lloc que dota d’eines per a la investigació i que assegura el dret a la informació de la ciutadania.
9
E SPOR T S
10
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
“No sé si m’hi dedicaré professionalment, però mentre pugui i em segueixi agradant seguiré amb la moto” Pep i Ferran Sastre
corredors de motociclisme
El castellbisbalenc Ferran Sastre (14 anys) es va proclamar -el 27 d’octubre al circuit d’Alcarràs (Lleida)- campió del Trofeu Català de Supermotard 85cc, que organitza la Federació Catalana de Motociclisme i que va constar de 5 curses de dues mànegues. Aquesta És la segona competició oficial que disputa aquest estudiant de l’Institut de Castellbisbal i ja sap que és pujar al podi. Això d’agafar una moto li ve de família: el seu pare, en Pep (48 anys), va fer motocròs i enduro i va participar al Campionat de Catalunya i en alguna prova del Campionat d’Espanya. Parlem amb els dos d’una passió familiar. Xavi Martí
—Quan vas començar i per què vas començar en el món del motociclisme? (F.S.) Als 4 anys amb una moto mini, una piwi. (P.S.) Va començar com tota la canalla, imitant el que fa el pare. Jo sempre he anat amb moto i treballo al món de la moto. Per a mi, el fet d’anar amb moto és una distracció més i un hobby, i per a ells -perquè el seu germà gran també corre-, també ho és. Amb 14 anys vaig tenir la primera moto i vaig començar a competir a nivell amateur. Després vaig començar a treballar d’això. Ara sóc responsable tècnic i de competició de Kawasaki Espanya; he aconseguit fer una feina d’una afició, una manera de viure. —El Ferran va començar amb la moto al circuit de Castellbisbal. (F.S.) Aquí, al circuit, el meu pare m’agafava la moto des de darrera i feia que no caigués. Després, quan vaig tenir més experiència, fent colla amb els amics anàvem al circuit els dissabtes. I a mida que he anat creixent, la moto ha anat creixent amb mi. —Abans de guanyar aquest Trofeu Català de Supermotard havies participat en altres proves? (F.S.) Vaig participar en una carrera de costellada, però res més. Fa dos anys vam començar al Supermotard amb una 65cc i vam pensar en fer el campionat català. Però amb l’edat que tenia, no podia córrer a la cate-
goria de 65cc i vaig transformar la meva 85cc en Supermotard per fer el primer campionat. La meva és de motocròs amb rodes d’asfalt i el Supermotard és una categoria amb circuits formats pel 80% d’asfalt i el 20% de sorra. Les proves d’enguany del Supermotard han estat 5: a Móra d’Ebre (dues), Alcarràs (dues) i Menarguens. (P.S.) El Ferran va començar l’any passat a “competir”, va fer curses per primer cop: va tenir bastants caigudes, va acabar poques curses i en va aprendre molt.
A mida que he anat creixent, la moto ha anat creixent amb mi —Com vas viure cada cursa? (F.S.) Crec que he après més coses quan m’he caigut que aquest any quan he guanyat. L’any passat vaig aprendre més coses. Enguany, he après a agafar el ritme de la cursa i a evolucionar quan estic a sobre de l’asfalt. L’any anterior vaig aprendre a fer les sortides, a frenar més tard a les corbes, a adaptar-me als neumàtics llisos en els trams de sorra perquè sempre havia anat amb tacs... (P.S.) Es ‘fotia’ unes òsties al terra! (F.S) Recordo que durant la meva primera cursa vaig sortir quasi l’últim i vaig caure a la sorra, però vaig pujar altre vegada a la moto i la vaig acabar. A la segona mànega, vaig sortir millor però em va tocar la roda del davant a la sorra i vaig caure; vaig acabar la volta, vaig entrar a boxes i li vaig dir al meu pare que ja no
volia córrer més. (P.S.) No és el mateix anar en moto que fer una carrera, perquè competint pateixes estrès. Per aquest motiu, jo mai vaig voler que quan era molt petit fes curses, ha estat ara, quan ja tenia 13 anys, quan s’ha fet més gran, que l’he animat. Amb 6 o 7 anys, que és quan comencen alguns nens, encara no estan preparats, i això et pot fer avorrir el motociclisme. La seva mare només va venir a veure la primera cursa... cap més! El va veure tantes vegades per terra... —Però caure no t’ha fet agafar por a la moto, no t’has rendit. (F.S.) Mai he tingut por a la moto. Començant de petit agafes confiança i encara que caiguis... És a dir, portes més temps confiant amb la moto que desconfiant-ne. —Penses dedicar-t’hi professionalment? (F.S.) No ho sé, però mentre em segueixi agradant i ho pugui fer seguiré corrent. (P.S.) Jo sempre li he dit que no serem campions del món de res i, per aquest motiu, hem d’aprofitar per gaudir-ne i passar-ho bé. És un esport car i mentre ho puguem fer! Sempre dic que si un cap de setmana no ens ho passem bé, ens estem equivocant. Cal passar-s’ho bé. — Es tracta de gaudir de la moto, no de buscar la competitivitat... (P.S.) Es tracta de gaudir d’un esport i d’un ambient que està molt bé. També ens hem d’esforçar a fer-ho bé, però si el Ferran
un dia se’n cansa ho deixarem, clar que sí! Ens agrada a tots dos, però tenint en compte que això és un hobby. —No formeu part de cap escuderia, tot ho feu vosaltres com a família, no? (P.S.) Tot és domèstic. El Supermotard, de totes les modalitats del motociclisme, és la menys cara, però no és econòmica. Tot són diners, però és assumible. La velocitat i el motocròs són modalitats més cares.
patinet i molta bicicleta per posar-se fort!. I que mengi bé per què farà feliç a la seva mare! No és una preparació a nivell professional. No ha de ser un motiu de vida, ha de ser un afegit. No vull que deixi de fer res del que ha de fer als 15 anys per culpa de la moto.
“Si un cap de setmana no ens ho passem bé, ens estem equivocant”
—Després de guanyar, què t’han dit? (F.S) M’ha agradat guanyar el campionat però no ho veig com un gran triomf. A la meva edat, tenir un triomf com aquest no significa gaire perquè no em sento com un campió... no he canviat gaire, tot i que he millorat. Em queda molt per aprendre!
—El mecànic és el pare? (P.S.) On treballo puc aconseguir molta informació i ajudes que una altra persona no podria tenir, però no és una modalitat cara. (F. S.) Corro amb una Kawasaki. (P. S.) Conec molt bé la mecànica d’aquesta màquina i, a més, tenim uns descomptes que no tindríem amb altres marques. —I l’any que ve? (F.S.) Pujaré de categoria perquè tindré més edat. Portaré una 2,5 quatre temps. M’hauré d’acostumar a la nova moto. L’any que ve farem Supermotard 2, a la categoria Sub-18. — Quan entrenes? (P.S.) Fer motocròs quan pugui, però no cada setmana; anar a provar la moto al circuit de Castellolí, que és el que està més proper (una o dues vegades entre una cursa i una altra), i molt
—Quins corredors t’agraden més? Des de petit, m’agrada el Rossi pel seu caràcter i la manera de donar-li emoció a les curses.
—Pep, suposo que formes part d’Esport Motor Castellbisbal... (P.S.) Vaig ser un dels fundadors i president durant uns quants anys. Va néixer com una necessitat. Aquí sempre hem tingut un circuit de motocròs que el gestionaven entre unes quantes persones a títol individual, no hi havia una entitat que ho fes. Va arribar un moment que calia fer les coses de forma més seriosa i es va crear per vigilar el que es feia dins del circuit de Castellbisbal. A partir d’aquí, ja es van organitzar altres activitats. En el fons, som una colla d’amics que fem sortides i altres coses. A Castellbisbal, hi ha molta afició a l’enduro i el motocròs.
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
E SPOR T S
11
La Pedalada Nocturna es converteix en un clàssic amb més de 250 ciclistes
La prova arriba a la seva onzena edició i supera en nombre de participants a l'edició de l'any passat
E
l punt de sortida d'aquesta prova que es va celebrar el 9 de novembre i que no presenta filosofia de competició va estar situat al parc Folch i Torres. Des d'aquest punt, un total de 270 homes i dones, armats amb les seves bicicletes i la seva equipació ciclista, van sortir per fer el tradicional recorregut pels camins de terra i les trialeres (camins estrets amb forts desnivells) del nostre terme municipal. Enguany, la prova ha arribat als onze anys de vida i s'ha convertit en tot un clàssic en el ciclisme català. El fet que demostra aquesta dada és que, respecte l'any 2012, el nombre de ciclis-
tes inscrits ha augmentat en deu persones. La cursa va oferir dos recorreguts diferents, un de fàcil i un altre més difícil, i es va acabar a les 10 de la nit al mateix parc. Un cop van arribar tots els corredors i corredores, es va celebrar el tradicional sopar que posa punt i final a la pedalada. Inicis entre amics La prova va ser organitzada pel Club Ciclista Castellbisbal, tot i que encara compta amb el suport d'Esport Motor Castellbisbal, els membres de la qual van ser els primers en iniciar aquesta pedalada ara fa més d'una dècada. Des del Club Ciclista, Josep Roig
va destacar que “la prova va començar com una activitat on hi participaven un grup d'amics que després de fer una mica d'esport ho acabaven celebrant a l'Hort de Peguera amb un sopar”. Ara fa quatre anys, segons Roig, la prova va fer un pas cap endavant i es va convertir en una cursa “'més organitzada'” que ja no era “només una vetllada per passar l'estona i trobar-se amb els companys”. Camins i galetes Un dels primers impulsors de la sortida i membre d'Esport Motor Castellbisbal, Pep Sastre, ha comentat que una de les curiositats de la Pedalada Nocturna és que a
les trialeres les bategen amb noms com Cuétara, Birba o Trias, ja que es tracta de punts del recorregut difícils on és molt fàcil “fotre's
una bona galeta”. Enguany, s'ha inaugurat una nova trialera, que d'ara en endavant es coneixerà amb el nom de Birba. X.M.
El Juvenil de la UE rep el Trofeu Campions L'equip es va proclamar campió de lliga durant la temporada passada i va aconseguir un ascens que feia 26 anys que s'esperava A la festa, que va reunir a Barcelona més de 500 persones, 215 equips catalans i 26 disciplines esportives, hi van assistir els representants del Juvenil i el president del club per rebre el premi. Va ser el primer cop que la Unió Esportiva obtenia aquest premi; aquest any, a més, ha estat possible perquè l'organització no només ha entregat premis als primers equips de cada entitat, sinó que ha ampliat els guardons també als equips juvenils.
E
El president i membres de l’equip durant l’entrega de premis
l Juvenil de la Unió Esportiva va fer història la temporada passada, ja que va guanyar la lliga del grup 31 de Segona Divisió Juvenil i va aconseguir un ascens que, segons el president del club, Xavier Arjona, “feia 26 anys que s'esperava”. La gran campanya que van fer els castellbisbalencs ha permès que a l'octubre d'enguany rebessin un
dels guardons del Trofeu Campions, organitzat per “Mundo Deportivo” y El Corte Inglés. Aquest trofeu ha arribat aquest any a la seva trentena edició i serveix per reconèixer aquells equips que han estat campions en els seus esports sense tenir en compte la seva categoria. Això vol dir que durant la gala coincideixen equips d'elit amb conjunts modestos.
Els jugadors es queden a Castellbisbal El Juvenil va acabar la lliga com a campió amb 68 punts (1 més que el segon i 15 més que el tercer), 22 victòries, 2 empats i només 2 derrotes. En l'apartat golejador, els números també van ser molt bons, amb 98 gols a favor i 41 en contra. El liderat de la temporada passada ha permès que l'equip pugui jugar aquest any a Primera Divisió Juvenil,
Els jugadors del Juvenil amb el trofeu de campions de Lliga a les mans
una fita que, segons Xavier Arjona, és molt positiva pel club: “Al jugar en una categoria més elevada, molts jugadors castellbisbalencs que havien marxat a d'altres clubs per jugar en lligues de més nivell, han tornat al nostre club”. Aquest fet, també permet, segons el president, que “els juvenils, quan ho deixin de ser,
es quedin a Castellbisbal per jugar amb l'Amateur”. Enguany, al grup 6 de Primera Divisió, el Juvenil també està fent una molt bona campanya. Després de 6 jornades eren líders amb 12 punts. Arjona manifesta que “es tracta d'un conjunt molt bo” i que si les coses continuen com fins ara, “pujar a Preferent seria una passada”. X.M.
E SPOR T S
12
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
La cooperació de Mindundis Team arriba a Etiòpia L'entitat esportiva ja suma cinc viatges solidaris gràcies al seu projecte ‘Un cim, un somriure’
E
ls membres de Mindundis Team Domingo Alonso i Sandra García, juntament amb dos corredors més, van fer, entre la darrera quinzena de setembre i la primera d'octubre, el cinquè viatge solidari que organitza l'entitat esportiva de Castellbisbal. Aquest any, van aterrar a Etiòpia per coronar un cim i aportar el seu granet de sorra particular per ajudar a les persones autòctones del país on de-
cideixen fer esport. El projecte, que porta el nom d'Un cim, un somriure i que està patrocinat per l'empresa Chip Running, va servir aquest 2013 per entregar més 100 quilos de roba, material escolar i joguines (una part van ser aportats per les botigues Capitán i Cap i Cua) a una escolaalberg que acull un total de 800 nenes, que són un dels col·lectius més castigats i menys atesos del país. A més de tot això, també van entregar un aparell per mesurar les pulsacions del cor en un altre poble etíop. I és que el viatge de Mindundis va passar per tot el país africà, coneixent les tribus del sud, el desert, la zona de Libela (on hi ha esglésies esculpides a la roca) i les muntanyes del nord. Anys de solidaritat El primer viatge solidari de Mindundis el van fer al Nepal i després van passar pel Marroc, Uganda i Rwanda. La seva solidaritat no s'atura i ara estan pensant en tornar a Etiòpia al febrer o al març per entregar
Tret de sortida per al nou Club de Triatló Castellbisbal
La primera prova on participaran atletes amb el nom d'aquesta recent entitat esportiva serà la cursa Jean Bouin del 24 de novembre
C
astellbisbal compta, des de fa ben poques setmanes, amb una nova entitat esportiva. Es tracta del Club Triatló Castellbisbal, que en aquests moments suma una vintena de socis, tot i que el seu president, Isidre Ot, ha manifestat que “és un projecte de futur que creixerà en nombre de membres”. La idea de crear aquest club es va començar a parlar al setembre entre alguns atletes del poble que es coneixien de sortir a entrenar junts des de fa un parell o tres d'anys. Aquests esportistes participaven en proves atlètiques, duatlons o triatlons per tot Catalunya de forma individual, però a partir d'ara ho faran amb el nom del club, de-
fensant els colors comuns de les seves equipacions, que ja se sap que seran el lila i el negre. El president ha avançat que la primera prova que comptarà amb la participació d'atletes castellbisbalencs amb el nom ofi-
cial de Club Triatló Castellbisbal serà el 24 de novembre a Barcelona, on es disputarà l'edició 90 de la cursa Jean Bouin. Aques-
ta competició comptarà amb la participació d'una desena d'atletes de la nova entitat. La intenció del nou club és participar a curses atlètiques durant els mesos d'hivern, a duatlons durant el febrer i el març i a triatlons quan arribi la primavera, ja que la temporada d'aquesta disciplina comença a l'abril. Els membres del club entrenen els dilluns i els dimecres a la piscina coberta i treballen les disciplines del triatló, natació, ciclisme i córrer. De moment, hi ha dues possibilitats per posar-se en contacte amb l'entitat: el correu triatlocastellbisbal@hotmail. com i el Facebook Club Triatló Castellbisbal. X.M.
diners per instal·lar una bomba d'aigua per un pou i llibres de medicina en anglès al poble d'Awara, situat al nord. Per aquest nou repte, Chip Running i Mindundis ja s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per mirar de col·laborar plegats. S'asseguren que arribi i que sigui útil Domingo Alonso ha destacat que l'entitat “s'assegura que arribi l'ajuda als seus destinataris facturant el material en el mateix avió on viatgen els esportistes” i entregant-lo ells mateixos. A més d'això, abans de marxar, Mindundis fa una feina prèvia que consisteix en
posar-se en contacte amb escoles, ONG o orfenats de la zona on aniran “per preguntar quin és el material que més els fa falta”. I la feina no s'acaba aquí, perquè després l'entitat també fa una feina de seguiment per comprovar que allò aportat s'hagi utilitzat per a qui anava dirigit amb visites a la zona o l'entrega de fotografies i proves per part dels destinataris. Mindundis Team és qui organitza la Cursa Popular de Festa Major, on la solidaritat també hi és present. Alonso indica que “un euro de cada inscripció s'entrega per a finalitats solidàries”. Esport i solidaritat que van de la mà i no s'aturen. X.M.
C U LT U R A
14
novembre de 2013 · el diari de Castellbisbal
“L’art ha de sortir al carrer”
El castellbisbalenc Vicenç Ribas es dedica de manera amateur a la serigrafia de samarretes
E
n temps de la producció seriada, en que la majoria vestim i comprem la mateixa roba i els mateixos complements, hi ha una manera de personalitzar el que portem, afegint-nos imatges que parlin per boca nostra. Això és possible amb la serigrafia, una tècnica que tant serveix per imprimir en sèrie com per crear imatges úniques. El castellbisbalenc Vicenç Ribas s’ha muntat el seu propi taller de serigrafia tèxtil a casa. Tot va començar fa 1 any i mig, quan el
que dissenyava no coincidia amb el resultat final de la impremta: “Per a mi com a dibuixant era molt frustrant fer un disseny per portar-lo, i que la impremta no plasmés exactament el que volíem”. Després d’algunes decepcions amb el resultat de les samarretes que es feien les penyes per a la Festa Major, va decidir fer-ho pels seus propis mitjans. Un mètode artesanal Gràcies a l’ajuda d’un amic seu que que coneixia aquest tècnica, en Vicenç va poder fabricar amb les seves mans tots els elements necessaris per fer serigrafies a casa, excepte la impressora: els marcs, les planxes, la insoladora, el suport per sostenir les planxes... Per fer una serigrafia, primer hem de triar una imatge -ja sigui una foto o un dibuix- en blanc i negre, sense grisos ni color. Amb una fotocopiadora làser s’imprimeix el fotolit sobre paper transparent. El pas següent és agafar una malla especial, amb una trama molt fina (més de 50 fils per centímetre quadrat) que deixarà passar la tinta sense que es marquin els forats. Aquesta malla es tensarà al màxim a dins d’un marc i l’untarem amb una emulsió fotosensible que reaccionarà, com si es tractés d’una fotografia analògica, a llum vermella. Es deixa assecar la malla durant un parell de dies i es fica a sobre del fotolit a dins d’una insoladora; el pes i una bombeta halògena de 300 watts fan la feina d’imprimir la imatge de la serigrafia a la malla. La part on hi toqui la llum s’assecarà mentre que la resta de la tinta la podrem treure amb un raig d’aigua a pressió. Així, la part del dibuix queda descoberta, no reservada. Cada color s’ha de tractar com un dibuix independent, repetint el procés. Al taller casolà del Vicenç s’en pot fer un disseny de fins a quatre colors. Malgrat la complicada explicació, és una tècnica prou assequible: “Cal tenir paciència i bones mans, però és una tècnica que està a l’abast de tothom, explica en Vicenç, el més car és el material, la malla on s’ha de fer la serigrafia i les laques especials”. És un gravat molt versàtil, que permet
estampar sobre molts suports, mentre no siguin molt rugosos, com la llana, ni hagi costures pel mig o sigui massa elàstic. L’art surt al carrer La seva afició per la il·lustració va portar el Vicenç a estudiar aquesta matèria a la que llavors era l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona (ara ha canviat el seu nom), més coneguda com La Llotja. Situada al carrer Avinyó, és el mateix lloc on van estudiar artistes que han deixat marca, com Joan Miró o Picasso. Tot i haver tocat diverses tècniques artístiques -també dibuixa quadres-, una de les seves preferides va resultar la serigrafia, potser perquè aplega la fotografia, la il·lustració i el disseny en un sol art, diu. El seu estil de dibuix és figuratiu però no busca el realisme extrem, i sovint conté un missatge crític, simpàtic o humorístic. Com a la majoria d’artistes, el que li agrada és que l’art es trobi en el seu context: “Gràcies a això pots plasmar els teus dibuixos i el teu art surt al carrer”, diu, i afegeix que “els dibuixos donen molta feina i fa pena tenir-los guardats a casa; d’aquesta manera viuen”. Fa temps que aquest vilatà fa encàrrecs per a amics i entitats del poble, sobretot per a les penyes: “De petit, ja feia samarretes per als col·legues de manera més rudimentària, amb plantilles, una cartolina tallada amb cúter i després feia el dibuix amb esprai”. Dues de les seves propostes creatives van guanyar dos anys seguits el concurs del cartell de la Festa Major de Castellbisbal, el 1992 i el 1993. També va fer un dibuix per celebrar el 25è aniversari de La Cuca i el Correfoc, que ara es pot veure transformat en un mural sobre ceràmica al cor del poble, al carrer Pi i Margall, i el disseny dels set capsigranys amb el nom dels dies de la setmana. Però sobretot ha imprès samarretes, dessuadores, pantalons i pedaços que es poden veure pel poble: “Moltes entitats m’expliquen la idea del que volen, i a partir d’aquesta jo faig el disseny”, explica. Penyes com La Granja, Cal Collons o El Ternal han comptat amb diverses creacions seves. Aquest pota-roig s’ho pren com una afició, però no descarta professionalitzar-se si li calgués algun dia.
el diari de Castellbisbal · novembre de 2013
SU GGE R IM
15
La cuina d’en Xesco Receptes i escrits de Xesco Bueno
Arròs caldós de calamars i ceps
U
na recepta sense quantitats ni temps. Sense els arrossos la nostra cuina no seria
el mateix. Aquest arròs neix d’uns calamars amb ceba que em tornen boig des de ben petit. Aquest encebollado serveix també de base per a les croquetes de calamars de les què en parlarem un altre dia . Abans de res haig de dir que jo li poso el mateix volum de ceba tallada que de calamars tallats, només per orientar-se. El cas és que tot comença amb un refregit d’alls i ceba fet en cassola. Tot tallat a petitíssims trossos i fet en abundant oli d’oliva. Amb el foc alegre i remenant amb gràcia mentre la ceba i l’all ballen sobre l’oli. Avortem el sofregit amb un raig de vi blanc jove i afegim uns perfums naturals de llorer, farigola, safrà i un bitxo escalfador. El vi es cou i les aromes es concentren. En aquest precís instant li afegim uns calamars trossejats i allarguem la cocció fins que els cefalòpodes estiguin tendres. Només llavors tindrem un encebollado fascinant. Això de la sal va a gust: abans, durant o després. I així va començar tot. Els ceps apareixen en el refregit quan són frescos, durant la cocció del encebollado si són conge-
lats i juntament amb el brou quan són secs. El brou. Amb un bon brou és difícil fer un mal arròs. L’aigua és un bon brou en aquest cas. De totes maneres un brou de peix suau, de rap, lluç i calamars pot millorar molt el resultat. També pot servir un brou d’au. Es a dir, podem triar.
L’arròs. Amb un mal arròs el desastre està assegurat. Per fer un arròs caldós us recomano la varietat Carnaroli o l’Arborio, encara que amb un arròs Bomba també pot sortir ben bo. De totes maneres és important triar un bon arròs, de gra resistent a la
cocció, que segurament és una mica més car però no us en penedireu. El grau de picant és important que sigui el tolerable per la majoria encara que és necessari que escalfi el cos i reconforti l’ànima en els freds dies d’hivern. El color. Des del sofregit es va mostrant un color daurat torrat molt agradable, que va del groc marró a l’ocre i que val la pena conservar fins al final. No és una feina gens fàcil però és un bon símptoma d’èxit. Quantitat. Aquí la mare dels ous. Caldós, res d’ sucós, cremós ni melós, que no: cal-dós. Tampoc és una sopa d’arròs, però gairebé. Al plat la composició ha de trobar l’equilibri amb un just repartiment de forces. Un terç per a cada part: l’encebollado, el brou i l’arròs cuit. Ingredients: sofregit, brou i arròs. Procediment: ajuntar brou i sofregit: bullir. Afegir l’arròs, coure. Esperar fins cocció de l’arròs. Reposar si hi ha paciència i menjar calent. Això últim és molt important. Potser m’oblidi d’algun ingredient o d’algun pas, que a vegades passa. Prego als amables lectors, tinguin a bé comunicar qualsevol cosa que creguin necessari per a la noble execució de l’arròs de calamars i ceps. Un dels secrets més ben guardats de Ca l’ Esteve. Podeu posar-vos en contacte amb mi través del correu, gastro.mimix@gmail.com o a través de twitter: @gastromimix