Número 16 // 5.000 exemplars // febrer 2014 // Castellbisbal
Tallers al Benviure L’Escola ha dedicat una setmana a l’alimentació saludable i la dieta mediterrània. Hi han col·laborat dos cuiners de Cuina Vallès. p. 4
Ferran Mascarell clou l’Any del Patrimoni
Entrevistem el regidor d’Esports Jaume Esquerda està al capdavant d’aquesta regidoria i, des del primer dia, aplica criteris de treball basats en la racionalitat econòmica. En aquesta conversa, ens parla de temes d’actualitat i ens avança algunes novetats relacionades amb les instal·lacions. p. 8 i 9
Gegants i gegantons Tal i com ens havien promès, el 20è aniversari de la Colla Gegantera de Castellbisbal va complir amb les expectatives, amb actes engrescadors que van aplegar molta gent, un llibre sobre la figura emblemàtica de Josep Pidelaserra i dos nous gegantons que són la viva imatge dels seus progenitors. p. 12
Entrevistem la Plataforma Fem créixer Les vinyes Parlem amb dues membres de la plataforma, la Vanessa Duran i la Silvia Bertrán, que ens explicaran quina és la tasca de l’escola-institut públic, únic en la seva tipologia a la comarca, i com estan treballant el futur educatiu del poble junt als altres centres d’ensenyament. p. 3
Ajuntament de Castellbisbal
La tasca continua. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presidir l’acte de cloenda de l’Any del Patrimoni. Ara és tasca de la Comissió del Patrimoni continuar amb la cura i la difusió del patrimoni de la vila, amb un paper destacat del Parc Interpretatiu de la Pagesia de Can Pedrerol de Dalt.
Difícil moment per a Costablanca Els veïns de la urbanització de Castellbisbal han de fer front a unes obres que van acabr costant molt més del que s’havia pressupostat. Per la seva banda, l’ajuntament ha de buscar una via per ajudar els veïns sense saltar-se la legalitat. p. 7
OPINIÓ
2
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
editorial
Educar en l’alimentació saludable
E
l col·legi Benviure va dedicar tres dies a uns tallers de gust i cuina dintre de les activitats que es desenvolupen aquest curs al voltant de la dieta mediterrània. Amb la col·laboració dels cuiners del col·lectiu Cuina Vallès, els tallers han estat una manera divertida i entretinguda de conèixer la diversitat de sabors, els productes de l’hort i, fins i tot, senzilles receptes que van poder practicar amb els pares i mares. Segurament no deixa de ser una activitat més, de les moltes que es fan en una escola, i que acostumen a passar inadvertides més enllà dels propis alumnes i famílies del centre i que per a molts pot suposar tenir els nens i nenes més temps ocupats o fent alguna cosa diferent a aprendre anglès o matemàtiques.
Però en un moment com l’actual, en el qual l’educació no passa pel seu millor moment, fonamentalment per la reducció de recursos per part de l’administració, dintre del pla de retallada de la despesa pública, i que acaba afectant a la qualitat de l’ensenyament, és imprescindible destacar activitats i experiències que van més enllà de la obligada acció formativa que tenen els centres educatius i demostren que l’escola pot ser més que la transmissió de coneixements als infants i educa en valors i en hàbits saludables. Adquirir bons hàbits alimentaris és bàsic en la nostra societat actual, on l’obesitat infantil és un dels problemes de salut que més està creixent. Per això, accions com la de l’escola Benviure són plenament encertades en aquest sentit.
la foto del mes
Són història. Els pares i mares dels escolars de Les Vinyes han tret les originals regadora. Ho han fet aquest mes de febrer, ja que des del gener la desaparició del centre pancartes amb els noms dels seus fills que guarnien les finestres i balcons del poble, una campanya de comunicació eficaç (i barata) que es va combinar amb el símbol de la
el diari
de Castellbisbal
El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
ja no és una amenaça, i la comunitat educativa en el seu conjunt s’ha posat a treballar per una solució a llarg termini (pàg. 3). La retirada de les pancartes és una bona notícia.
Edició, redacció, fotografia i maquetació: Anabel Raluy diaridecastellbisbal@sfcomunicacio.cat Publicitat: publicitat@sfcomunicacio.cat Telèfon: 936 857 683
Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 16, febrer de 2014 5.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
E NT R E VIST A
3
“Som l’únic Institut-Escola públic del Vallès Occidental”
L
es Vinyes complirà 4 anys al setembre. El centre deu el seu nom a les vinyes que creixien sobre aquelles terres, i el van triar seguint la filosofia del seu model pedagògic: per votació. Tot i que aquesta estructura organitzativa, minoritària a Catalunya, no era gaire coneguda a Castellbisbal, el nom de Les Vinyes va córrer de boca en boca arran de la decisió de la Generalitat de tancar la
—Què us diferencia d’altres centres? Nosaltres oferim una estructura organitzativa dels 3 als 16 anys, és a dir, des que els nens inicien l’etapa infantil fins que arriben al final de l’ESO. Segons demostren estudis d’àmbit nacional i internacional i de l’àmbit dels països de l’OCDE, la formació continuada i integral redueix molt el fracàs escolar i millora l’adaptabilitat i rendibilitat de l’alumne, la seva integració i que interactuïn més entre ells i n’aprenguin els uns dels altres. Per exemple, un estudi sobre l’institut-escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia, un dels més antics de Catalunya amb aquest sistema, va concloure que aquell centre té un percentatge força més baix de fracàs escolar ens els informes PISA que la mitjana catalana.
El nostre és un dels divuit Instituts-Escola públics de Catalunya i l’únic del Vallès Occidental. També som un dels set centres dins de la Xarxa d’Instituts Innovadors de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. En canvi, és un model que sí que trobem molt a l’escola concertada, així que seria bo mantenir-lo i potenciar-lo dins de l’educació pública. Som 350 alumnes i l’equip directiu està molt implicat amb el projecte, perquè demana moltes hores de treball. I també els membres de l’AMPA, que estan molt units, ja que van començar de zero. —Quina és la vostra manera de treballar? Treballem la integració de les TIC dins de l’aula adaptant-les perquè els infants creixin amb
seva línia de P3, i sobretot de la reacció tan activa que va desfermar en la seva comunitat educativa. Passada la febre i que el centre continua, parlem amb dues membres de la Plataforma Fem créixer Les Vinyes per saber millor qui són i en quin moment es troba el centre, i ho fem amb una de les responsables de comunicació de la plataforma, Vanessa Duran, i una membre de la junta de l’AMPA, la Silvia Bertrán.
molta adaptabilitat a aquestes eines, i basem l’aprenentatge en projectes, que esdevenen l’eix vertebrador del curs, a banda de fer projectes estacionals com Carnestoltes. A l’inici de curs, en base a les inquietuds dels nens, aquests escullen un tema a partir del qual s’aprenen les competències bàsiques i a partir del qual es treballen totes les matèries curriculars. En aquest model singular, cadascú va al seu ritme i prima molt el raonament i l’experimentació, mentre que el professor fa de guia i vertebrador. Això facilita que quan hagin d’enfrontar-se a la vida real, els nens hagin desenvolupat habilitats com la presa de decisions, aprendre a parlar en públic, elaborar una hipòtesi... A més, segons els estudiosos, tot allò que s’aprèn a través dels sentits i a dins d’un context que dota de sentit aquest coneixement fa que es quedi molt més fixat a la memòria. —Creieu que la Generalitat prioritza el tancament dels centres que ofereixen projectes pedagògics innovadors? És cert que pels contactes que hem tingut, la majoria de coles que han estat preseleccionats per tancar una línia o tancar-los tenen un tipus de projecte educatiu singular, però no tenim dades objectives de que això sigui així. Coincideix que la majoria d’aquests centres són nous i tenen més números per tancar ja que encara no han arrelat. —Sou el centre més nou de Castellbisbal, com us vinculeu vosaltres al poble? El poble ens ha vinculat des de l’inici a la seva dinàmica i nosaltres ens hi estem introduint: Festa Major, Carnestoltes, Nadal... Provem d’estar en tot allò que celebra Castellbisbal com a comunitat. Hem fet projectes audiovisuals sobre el patrimoni del poble així com sobre les riuades del 62, que requereixen una bona recerca d’informació i que es pengen a la web i tothom pot veure. A més, com les nostres instal·lacions són
noves i es poden aprofitar, l’escola d’adults utilitza part de l’aulari per fer classes, mentre que el gimnàs està sent utilitzat per la Penya Blaugrana de bàsquet i el Club d’Handbol. Aquí estem, per al que vulgui el poble.
“Tot allò que s’aprèn a través dels sentits i a dins d’un context es fixa més a la memòria” —Heu endegat un procés original per dissenyar el pati entre tota la comunitat educativa: pares, professores, AMPA i alumnat, l’emPATItzat. En quin moment del procés de cocreació us trobeu? Va ser una idea que vam endegar l’any passat, ja que tenim la infraestructura bàsica d’un pati escolar però hi ha zones que estan molt despullades i no són òptimes per als cursos de primària ni secundària. Tot just hem acabat la fase ‘Conèixer’, que és la de la pluja d’idees. Ara toca recollir tot això i veure què pot sortir, que és la fase pròpiament de ‘Cocreació’. Tenim previst que a l’octubre ja estigui finalitzat i al juny vinent tenir un pati totalment equipat. Cal dir que tothom, des del més petit fins al més gran, s’hi ha implicat i tothom col·labora en la mesura de les seves possibilitats per definir el nou pati, els petits amb les seves idees imaginatives i variades -des d’un hort fins a una nau espacial-, els pares dibuixant el nostre pati de petits... Aquest procés ens suposarà moltes hores, però és una manera de conèixer-nos i estrènyer llaços. —El director de Serveis Territorials d’Ensenyament a la comarca, Lluís Baulenas, us va emplaçar a trobar una solució per al fenomen que afecta diversos municipis, el de la davallada de la natalitat que força a tancar cursos. Com està aquest altre procés? Fa poc vam tenir la primera reunió de treball de la comissió:
érem les AMPAs i les direccions dels quatre centres, la plataforma Fem créixer Les Vinyes, la plataforma de transport escolar del poble, els responsables del consistori i els representants de tots els partits polítics al govern i l’oposició. Aquest primer contacte va servir per posar els nostres punts de vista en comú i ens seguirem reunint cada 15 dies per treballar diferents plans. Hem de donar una resposta satisfactòria com a molt tard a l’octubre i també mantindrem reunions amb els Serveis Territorials de la comarca. Nosaltres, la Plataforma Fem créixer Les Vinyes, volem una comunitat educativa el més plural i activa possible. Tots els projectes educatius del poble són excel·lents i hem de lluitar per la seva continuïtat.
4
C IU T AT
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
Aprendre a menjar sa i variat El col·legi Benviure viu una setmana dedicada a l’alimentació
E
ls cuiners del col·lectiu Cuina Vallès han impartit uns senzills tallers de gust i cuina adreçats als alumnes de l’Escola Benviure de Castellbisbal. Prenent l’oli d’oliva com a eix central, els cuiners Xesco Bueno -del restaurant Ca l’Esteve, de qui ha partit la iniciativa- i Carles Calsina -del restaurant Garbí de Castellar del Vallès-, han ensenyat als nens els quatre gustos primordials -el dolç, el salat,
l’amarg i l’àcid- mitjançant una recepta de fàcil elaboració. Mentre el dolç estava representat pel sucre i les ametlles garrapinyades, i el salat i l’amarg per les ametlles d’aquestes varietats, l’àcid l’encarnava la llimona i l’oli era l’element que ho amalgamava tot. El taller va ser molt ben rebut pels nens i nenes del Benviure, que hi van participar amb ganes els tres dies que es va fer, atenent a les explicacions dels xefs: dilluns 20 li va to-
car als alumnes de P3, P4 i P5, dimarts als de 1r i 2n i divendres 24, als de 3r i 4t. L’activitat estava inclosa dins de les activitats entorn del tema transversal del curs, la dieta mediterrània, que es feien durant la setmana del 20 al 24. Les classes de 1r i 2n han pres el nom de productes de l’hort -apis, carxofes, tomàquets, carbasses, maduixes-, d’aliments bàsics de la dieta mediterrània (arrossos, pa amb oli, macarronis....) i de menges
típiques de països de la Mediterrània, que han après a elaborar en diferents tallers: pizzes, quiches, fettuchinis, mussaca i broquetes. També han collit olives per macerar-les i han estudiat grups d’aliments amb l’observació directa, com el peix blau, ambdós, ingredients importants de la dieta mediterrània. A les tardes, i amb la implicació dels seus pares i mares, els alumnes han après a elaborar algunes receptes.
C IU T AT
6
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
La festa en imatges
Tastets de Festa Major al Benviure
XXXIII Botifarrada popular, Tennis al carrer i Juguipop
L
a Colla del Bon Àpat es va encarregar de fer botifarres i pa torrat per fer un bon esmorzar de forquilla. Molta gent s’hi va apropar al Parc Folch i Torres per gaudir-ne. Just al costat, a l’Avinguda Gaudí, el Club
Tennis Castellbisbal va organitzar jocs per practicar. També a la vora, jocs populars, d’habilitat i per als més petits. Per protegir-se del mal temps es van traslladar a la sala d’Actes de l’Ajuntament.
Concurs de coques de dones CADA
C
astellbisbal Dones Actives va organitzar per setè any consecutiu un concurs de coques fetes per les seves integrants. Deu pastissos de tota mena que
el jurat, completament masculí, va haver de tastar regant-ho tot amb una mica de cava. Totes les participants es van endur un diploma.
' Ludoganapies al Verge de Montserrat
D
esprés de berenar coca amb xocolata, l’alumnat de l’escola Benviure va gaudir de l’actuació dels diables, potafocs, tabalers, capsigranys i la cuca, posant així la cirereta a la setmana amb activitats especials (pàg. 4).
' Opera L
B
illars, futbolins, videoconsoles, ping-pong, tres en ratlla, hoquei taula... Tot al pavelló de l’escola Verge de Montserrat.
a comanyia Dei Furbi va interpretar La flauta màgica.
Ajuntament de Castellbisbal
febrer de 2014 · el diari de Castellbisbal
C IU T AT
7
L’Ajuntament vol saber si les quotes de Costablanca són legals i es compromet a ajudar els veïns El desviament econòmic de les obres de la urbanització desplaça els pressupostos com a tema central del ple de febrer
El meu compromís!
A
l llarg de la nostra vida, no tenim cap més opció que anar assolint compromisos i prenent decisions un darrere de l’altre, per mandra que ens faci, si volem sentir-nos mínimament bé. El que ho fa corre el risc d’equivocar-se en alguna de les responsabilitats que pren; però el que deixa que les coses s’eternitzin amb l’esperança que el temps resoldrà el que ell és incapaç de decidir en el present, en molts casos és com si apostés per jugar a la ruleta russa, i tots/totes sabeu el perill que comporta el joc. Quina és la causa principal que ens fa ajornar decisions? En puc enumerar algunes que fàcilment podem identificar en el nostre quefer diari... Us sona la “mandra?” i la manca de “voluntat?” i la “por?” N’hi ha moltes més, però són més subtils i s’amaguen disfressades d’altres personatges. Un mètode que no falla mai per fer-nos conscients de la responsabilitat que comporta viure en aquest planeta, si volem ser mitjanament feliços, és aprendre a viure el “meravellós present”, per mi una de les eines més importants de poder que tenim. Saber viure el present dóna el poder de variar la nostra realitat d’una forma radical. Si prenem consciència del moment que vivim ens adonarem que la majoria de les vegades l’únic que cal fer, perquè la nostra vida sigui millor, és variar un pensament. Amics/amigues, cal practicar; variar un pensament, si la teva ment s’ha forjat amb rigidesa, presenta una dificultat afegida. Ànims. Adéu.
E
l pagament de la darrera quota de la urbanització de Costablanca va monopolitzar bona part del temps del ple del passat 3 de febrer. Fa 10 anys que a l’espai de Costablanca, on hi viuen 160 famílies, es va urbanitzar completament, i l’Ajuntament es tem que la contribució econòmica a què es va comprometre l’equip d’Alternativa per Castellbisbal (AC) quan governava, al 2003, és il·legal. A més, el cost de les obres es va duplicar, i ambdues qüestions van ser la causa de l’estira i arronsa. A la sessió plenària el PSC i CiU van decidir portar els acords dels anys 2003, 2004 i 2007 a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat per determinar la legalitat de la participació municipal, que finançava el 10% del cost de les obres. En el cas que no ho siguin, caldrà tornar a calcular l’import de les quotes que els veïns ja han pagat entre els anys 2004 i 2007. Cronologia dels fets Amb el canvi de govern al maig de 2007, el PSC va aturar el cobrament de les quotes per investigar qui era responsable de que el cost de les obres s’hagués duplicat, fet que es va conèixer aquell any. A més, la mala execució de les mateixes va obligar a arranjar alguns carrers abans de la seva inauguració. Amb l’entrada de CiU al govern, al juny del 2011, la llavors alcaldessa encarrega uns informes a la Diputació de Barcelona i a l’Associació Catalana de Municipis, que van indicar que les quotes de les urbanitzacions les han d’assumir íntegrament els propietaris.
Al ple, tant la federació nacionalista com els socialistes van responsabilitzar Alternativa x Castellbisbal per l’encariment dels preus practicats per l’empresa constructora. Al seu web, AC es defensa explicant detalladament el passos seguits amb aquesta qüestió quan governava. Diu, per exemple, que el percentatge de cobrament de les quotes era del 95% ja que “es va dur a terme una tasca important de proximitat perquè els propietaris amb problemes econòmics rebessin facilitats amb aplaçaments o nous fraccionaments”, i culpa els dos partits de no haver informat convenientment els propietaris. Una urbanització en crisi Sigui quin sigui el dictamen de la Comissió Jurídica de la Generalitat, l’únic en que coincideixen tots els partits és en que cal ajudar els veïns a acabar de fer front a la setena quota que falta per pagar, molt més elevada que les anteriors. Els veïns de Costablanca encara deuen 3,5 milions d’euros del total de més de 9 milions que han costat les obres, malgrat que en principi estaven pressupostades en 5,6 milions segons explica CiU a la seva pàgina. Costablanca és una urbanització on l’atur fa estralls, amb una gran quantitat d’habitatges en venda i fins i tot amb alguns d’ells embargats. L’equip de govern ha ofert fins al març per fer al·legacions i han promès reunir-se amb els veïns de la urbanització per tal d’explicar-los les decisions prese.
Veïns Costabanca.
E SPOR T S
8
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
“Quan vaig entrar de regidor vaig dir: ‘Senyors, aquí s’han d’optimitzar els recursos que tenim’” Jaume Esquerda
regidor d’Esports
La política és l'art de gestionar els béns públics per fer que la ciutadania els pugui gaudir equitativament. Aquesta és una de les feines que fa millor Jaume Esquerda, que basa la seva acció amb la racionalització dels recursos públics a partir d'un treball seriós i minuciós. La seva trajectòria a la indústria i el comerç li ha donat els coneixements necessaris per fer realitat el que a vegades es queda en simple teoria, ja que va ser president de l'Associació de Comerciants de Castellbisbal i de la Cambra de Comerç de Terrassa. El 2004 va entrar al ple com a membre de l'oposició i des de 2011 és Segon Tinent d'Alcalde i comanda la regidoria d'Esports. Xavi Martí
—(...) L’Illa Esportiva em permetia estar en contacte amb la gent, que és el que volia... no estar tot el dia tancat en un despatx! Volia estar al servei de la gent, i ho estic, sobretot els caps de setmana. Considero que tinc uns tècnics que són els millors que et pots trobar a un ajuntament i estic agraït i content de la seva feina; des del primer dia van entendre el que volíem, és a dir, passar a aplicar un criteri que fos sostenible econòmicament. La Illa és deficitària, però havíem de reduir el grau de dèficit, fins arribar al mínim possible. Quan vaig entrar, vam agafar el dèficit, el vam dividir entre els habitants i va sortir que cada castellbisbalenc havia de posar 61 euros dels seus impostos. Després del primer any, ho reduïm a 41 euros, i el tercer any, estem en 21, però sense eliminar cap servei i cap subvenció. Aquest any, hem creat un fons d’emergència per si els entrenadors dels clubs havien de pagar Seguretat Social. A més de tot això, hem creat una nova subvenció per un club que per mi és la perla de l’esport local, l’hoquei. L’hoquei línia i l’artístic es van separar i els vam augmentar una mica la subvenció als dos. Com que el línia juga a Primera Divisió, els hem ajudat una mica més perquè els seus desplaçaments són més lluny i més costosos; van a Mallorca, Canàries, etc.
—Com es passa dels 61 euros als 21 sense retallar serveis? Gestió i gestió! Durant la primera reunió al entrar jo com a regidor, vaig dir al meu equip: “Senyors, aquí s’han d’optimitzar els recursos que tenim”. Què hem fet? Les festes i ‘festejos’ s’han acabat, només s’ha fet la Gala de l’Esport Local. Tot ha de tenir, com a mínim, tres pressupostos... —Heu aplicat la forma de treballar i de gestionar de l’empresa privada? El que jo volia és que la Illa es convertís en un DIR. Aquest any, hem fet una inversió bastant important per instal·lar un programa informàtic i un cartell a l’entrada que et diu el nombre d’usuaris que hi ha a dins en aquell moment, la temperatura, la humitat, el consum d’aigua, de llum... El cartell també ens servirà per fer publicitat i màrqueting in situ d’activitats o promocions de l’equipament. A més d’aquestes dues millores, ens permetrà solucionar de forma fidedigna algunes queixes o suggerències que ens arribem: si l’aigua està freda o calenta, etc. L’usuari de la Illa és un client que paga els seus serveis i que ha de rebre les millors prestacions. —Aquest pla de racionalització dels recursos i d’optimització de les despeses feia anys que no es feia? Es controla des del primer i fins
l’últim euro que es gasta dins l’Illa. Va haver-hi una fuita d’aigua a les canonades que donen servei a l’equipament i que estan enterrades a fora l’edifici i no vam parar fins trobar-la i reparar-la perquè això ens va fer augmentar en excés la factura de l’aigua. El fet d’estar a sobre d’aquestes coses, et permet ajustar al màxim les despeses. Conec el sector i això va permetre eliminar despeses que al final es va demostrar que no eren despeses reals, és a dir, factures per coses que no estaven espatllades. En arribar a l’Illa, vam veure que es registraven moltes avaries i vam fer un inventari de qualsevol màquina, motor o bomba de la instal·lació; i si un motor s’espatlla dues vegades seguides... no pot ser, passa alguna cosa!
“Es controla des del primer i fins l’últim euro que es gasta dins l’Illa” —Quants clubs i usuaris gaudeixen de l’Illa? El nombre d’usuaris de les instal· lacions ens ha augmentat molt els darrers anys. L’any 2011, hi havia vint entitats i ara estem en les 23. Algunes s’han creat de nou i altres s’han revitalitzat, com el Club Ciclista, el de taekwondo i el de triatló, que encara no ha rebut subvenció perquè és nou de fa molt poc.
Ajuntament de Castellbisbal
—Tot i no ser un poble molt gran en nombre de població, Castellbisbal té una vitalitat esportiva impressionant... Les entitats esportives són els ambaixadors de Castellbisbal... cada cap de setmana, surten unes 600 persones que porten el nom del nostre poble al darrera. Sempre els dic: “Quedeu bé, perquè sou els nostres ambaixadors!”. El 2011, teníem quinze equips de futbol, ara en som 32. És un exemple amb el que es veu la gran vitalitat de l’esport. El bàsquet també ha crescut en equips. I el patinatge artístic també ha agafat molta força darrerament; el 8 de febrer, van fer un festival amb 92 infants i ara en són més que abans. També han pujat molt de nivell i crec que no trigarem molt a veure una patinadora de Castellbisbal amb triomfs fora del poble. —Decidiu fer la primera Gala de l’Esport local. Quina és la seva filosofia i el seu objectiu? Poc abans d’arribar al maig de 2011, que és quan vaig incorporar-me al càrrec, una persona hem diu: “Ei, què el 2012 és el centenari del futbol!”. Arribem a l’arxiu de l’Ajuntament i veiem que els primers partits es juguen el 1912, però l’activitat de club i el fet d’estar federats no arriba fins el 1913. Amb aquestes dades, vam dir: “Comencem
a celebrar alguna cosa el 2012 i ho matem el 2013”. I aquesta ha estat una gran ocasió per parlar amb persones de 70, 80 i 90 anys que havien jugat a futbol i que ens han cedit informació. La idea era arribar al llibre que s’ha publicat i a l’exposició que es va fer a l’agost, que va tenir un gran èxit. Havíem de deixar tota aquesta informació per escrit i ho hem fet. Per arribar a 100 anys de futbol cal molt esforç i calen presidents, delegats i gent que treballa sense cobrar res i, fins i tot, posant diners de la seva butxaca. L’objectiu de la gala, per tant, ha estat el de dir “gràcies” en públic a tota aquesta gent. La gala era per a tots els esports, però anava dirigida especialment a tancar l’any del centenari del futbol.
“Les entitats esportives són els ambaixadors de Castellbisbal” —Com serà la segona gala? Tindrà un format més reduït i un caire més lúdic, pensant en la canalla. Tindrem un jurat. Fins ara, s’escollia el millor esportista castellbisbalenc de l’any, però el que veiem és que avui els nostres esportistes s’han internacionalitzat i tenim jugadors i jugadores en lligues o compe-
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
ticions de Catalunya, l’Estat Espanyol o Europa. Segons els estatuts, només es podia premiar el millor jugador, però jo considero que ho hem d’obrir; també podem reconèixer la feina d’un president o d’una junta. El jurat estarà format per tècnics de l’Ajuntament i algun tècnic de la Generalitat i algun esportista d’arreu de prestigi. S’hauran de presentar les sol·licituds i es votarà. Ho hem d’obrir al món. També pot ser, per entendre’ns, el senyor que cada cap de setmana pinta les ratlles del camp des de fa anys amb dedicació i abnegació! —A Castellbisbal s’està treballant per habilitar un espai per situar-hi el Centre de Tecnificació de la Federació Catalana de Korfbal i perquè la Selecció Catalana hi pugui jugar amb regularitat algun dia... Hem tingut alguna conversa i la Selecció Catalana, quan ho ha demanat, sempre ha tingut les instal·lacions del nostre poble a la seva disposició. Ara és vol anar un pas més enllà i que sigui un espai que no només serveixi per jugar partits, sinó també per entrenar. I si un dia s’ha de jugar un partit a Terrassa i no hi ha espai, que es pugui jugar aquí. En aquest tema hi ha la Federació, l’Ajuntament i el Departament d’Esports de la Generalitat. Estem començant a parlar aquest tema.
“La segona Gala de l’Esport canviarà de format i no només optaran al premi els millors jugadors” —Castellbisbal es podria convertir en la capital catalana del corfbol? És possible. No vull avançar esdeveniments, però possiblement podria ser la capital del corfbol de Catalunya. —S’ha pensat en ampliar l’espai i posar-hi grades? Si, però això s’ha de portar a terme amb un treball conjunt entre la Federació i la Generalitat. A l’Ajuntament, en aquest aspecte, en cap moment ens han demanat res, tot i que nosaltres donarem tot el nostre suport. Com que és una empresa privada qui cedirà o llogarà els terrenys... tampoc ens hi podem posar directament. Espero, però, que Castellbisbal sigui la capital.
—Potarrojos Competició es troba immers en les darreres gestions per aconseguir un nou circuit. El circuit serà particular. Només li manquen complir uns requisits. Com que les lleis cada cop són més restrictives, quan ja semblava que tot estava a punt per començar, els demanen dos informes més. Actualment, estan a la Verdolaga a precari, perquè aquest circuit no és legal. No voldrien deixar del tot la Verdolaga perquè encara els serveix per entrenar i fer alguns actes. Vull deixar molt clar que si jo pogués, tant el circuit de cotxes com el de motos existirien... però no a la serra de Can Galí. No els voldria aquí perquè aquesta serra és el pulmó verd més pròxim de Castellbisbal i l’hem de respectar. Però tot això porta molts anys de gestions i ara no els podem demanar que el posin a un altre lloc. —Seria preferible situar-lo a algun polígon? O a alguna zona més desèrtica que no comportés cap perjudici, perquè ara hi ha un enfrontament entre els del circuit i els petits pagesos que tenen parcel· les al costat. Jo he treballat per solucionar aquesta manca d’entesa i una de les parts no ha volgut parlar. —Castellbisbal ha arribat als 100 anys de futbol però també es caracteritza per tenir molta força en altres esports que es podrien considerar minoritaris. Un d’aquest esports és la boxa, amb un gran nombre de vetllades celebrades. Hem sabut treballar molt bé amb el Club de Boxa i quan no s’han pogut fer les vetllades al Casal hem intentat que es fessin a la Illa. El gran punt positiu és que aquest club té grans boxejadors
E SPOR T S
i una gran boxejadora... el 8 de febrer vam gaudir molt. Quan les entitats grans, com el futbol, tenen un gran esportista, venen de fora i l’esportista marxa de Castellbisbal. I això no passa tant amb esports com la boxa i mantenim un club amb esportistes de nivell. —Les vetllades de boxa també situen Castellbisbal al mapa i fa que vingui gent de fora. El club de Toni Moreno té la intenció de fer una nova vetllada el mes de març i intentem ajudar-lo en tot el que sigui possible... menys diners! Facilitem instal·lacions i logística i gràcies a això la boxa pot tenir una seu més o menys permanent al poble. Jo crec en la marca Castellbisbal i la podem vendre de dues maneres: quan els nostres esportistes van a competir a fora o quan un club, com el de boxa, organitza una competició al nostre municipi. Quan la gent ve, es queden a dinar o a sopar, és a dir, 500 o 600 persones que deixen benefici a Castellbisbal.
“Quan la gent de fora ve a veure esport, deixen benefici a Castellbisbal” —Per tant, una regidoria que combina la optimització de recursos amb la creació d’un pol que atrau la despesa que ve de l’exterior... Aquest seria el resum. Si racionalitzem molt la despesa guanyem moltes coses. Cada cosa compta amb una assignació des del principi. Una de les coses que vam haver de retallar va ser el Diver Esport, aquelles activitats que es fan al juliol per la canalla. Aquest any tenim una partida de 35.000 euros per portar-lo a terme, tot i que
9
això no vol dir que s’hagin de gastar tots aquests diners. Enguany, els infants podran venir només una setmana, dues o bé les cinc setmanes senceres i estarà subvencionat. L’any passat, les famílies van haver de pagar els costos sencers. Subvencionarem, més o menys, el 50% del cost del Diver Esport. I una primícia! Pel 2015, intentem recuperar un projecte d’uns nous vestidors pel camp de futbol que ja s’havia perfilat el 2008. Anirien des del bar fins els vestidors que hi ha ara. Tindrien una sala inferior -una mena de soterrani- amb una entrada pel carrer de sota. A sobre dels vestidors, hi haurà una altra planta amb una sala de reunions per a les entitats i un espai obert per a poder fer spinnig, ja que els que practiquen aquesta disciplina són els grans perjudicats de la manca d’espai actual que pateix la Illa. És a dir, tindríem tres plantes, amb els nous vestidors amb accés directe des del carrer. Això només es portarà a terme si aconseguim finançament extern, de la Generalitat. Abans d’acabar el febrer tenim una reunió amb la Generalitat per veure quins suports podem aconseguir de cara al 2015. És un projecte que fins i tot està aprovat pel Col·legi d’Arquitectes des de 2009, però que ha hagut d’estar amagat... —Està redactat i compta amb tots els estudis... només quedaria iniciar les obres? Només iniciar les obres! I els recursos econòmics! Està fet tot, fins i tot els estudis geològics. Aquesta actuació no s’hauria de fer amb endeutament, hem d’aconseguir fer-ho amb allò provinent dels ingressos de l’ajuntament destinat a inversió i fent recerca de recursos o subvencions externes provi-
nents d’altres ens supramunicipals. Serà una de les batalles del 2014, aconseguir aquestes aportacions. Quan va venir el Secretari d’Esports de la Generalitat a la Gala de l’Esport li vam dir: “Aquesta visita a Castellbisbal no et sortirà gratuïta”. Abans d’acabar el mes vindrà altre cop i li explicarem les necessitats que tenim. Quan es va redactar aquest projecte, hi havia 220 infants practicant futbol, quinze equips. Avui en són 418 i 32 equips! I l’any 2008, aquesta mancança d’espai ja la teníem!
“Per al 2015, intentem recuperar un projecte d’uns nous vestidors pel camp de futbol” —S’ha duplicat la demanda. He d’agrair la paciència dels esportistes davant aquestes incomoditats de la manca d’espai, però estem en un context de crisi on el que vam prioritzar és no baixar les subvencions a les entitats perquè les famílies no haguessin d’assumir costos elevats per fer esport. Els abonats que depenen d’un preu públic han rebut un 50% de descompte quan passaven a estar a l’atur i, si la manca de feina afectava als dos membres de la parella, el descompte pujava al 60%. —Amb la crisi, cap infant s’ha quedat sense poder practicar esport? No s’ha quedat. Hi ha un conveni amb Benestar Social i tenim una partida destinada a aquells infants que tenen greus problemes econòmics, amb la qual quedarien becats al 100%. I finalment, destacar que els usuaris que ‘contractin’ la modalitat A (tots els serveis) de l’Illa tindran la matrícula gratuïta a partir del mes de març.
10
E SPOR T S
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
El Club de Corfbol porta el subcampionat de Catalunya a Castellbisbal El primer equip supera a l’actual campió de l’Europa Shield a les semifinals però perd la final contra el Vallparadís per un ajustat 24 a 20
L
a final de la Copa Catalunya de Corfbol, que es va disputar a Vacarisses, va ser un partit molt emocionant i ajustat. Al descans de l’enfrontament, Vallparadís i Castellbisbal estaven empatats a 10 punts, una igualada que es va trencar a la segona part i que va possibilitar la victòria de l’equip egarenc. A manca de 5 minuts pel final, es va decantar gràcies a uns bons tirs llunyans inapel·
FCK
lables que van trobar la cistella davant la sorpresa dels seguidors potarrojos. Els de Castellbisbal, que era el primer cop que superaven unes semifinals de la màxima categoria del corfbol català, es van imposar per un sol punt al Vilanova. Aquesta victòria té una importància cabdal per dos motius: van remuntar el partit i van demostrar que tenen un nivell elevat, ja que es van impo-
sar a l’actual campió de l’Europa Shield. El Castellbisbal va forçar la pròrroga a manca de 4 segons pel final i van completar l’èpica remuntada guanyant amb un gol d’or ‘in extremis’ en el temps afegit, davant d’un públic en èxtasi i del tot incrèdul davant tot el que acabava de passar. L’any passat, el primer equip va caure a les semifinals de la Copa Catalunya, una mala notícia que es va compensar en certa manera amb la victòria a la final de l’equip B, que va portar al nostre poble el primer títol de la història del club. Davant d’aquests èxits, des del club es fa aquesta valoració: “Un engrescador futur per a totes les persones nouvingudes al club, que tot veient i vivint fites i partits com aquests, s’imbueixen de per vida dels valors d’un sentiment i de l’estima per aquest gran club que és el Castellbisbal”. Redacció
Esports en 2 minuts Els boxejadors professionals de Castellbisbal obtenen tres victòries. El Club Boxa Castellbisbal va organitzar una vetllada de set combats (quatre de professionals i tres d'amateurs) el 8 de febrer al Casal Cultural. Els boxejadors locals del Team Toni Moreno es van imposar en 3 dels 4 combats professionals: Melania Sorroche va guanyar per punts a la búlgara Galina Kileva, tres vegades campiona WBC i WIBF i tricampiona d’Europa; Kiko Groc va apuntar-se una victòria per punts contra José Acer, i Marc Vidal també es va imposar per punts a Vitaly Shimanov, púgil saragossà. Festival d'Hivern de Patinatge Artístic. El pavelló de l'Escola Mare de Déu de Montserrat, ple a vessar de públic, va acollir el 8 de febrer el Festival d'Hivern, amb més de 90 nenes i nens. Aquest esdeveniment esportiu es va celebrar al febrer perquè alguns problemes van impedir que es pogu-
és fer quan tocava, per la Festa Major de Sant Vicenç. L'exhibició va comptar amb una desfilada inicial inspirada en una cançó de la Festa Major i amb sis desfilades més interpretades per sis grups de patinadores diferents. Les set desfilades van explicar històries amb argument. Primera trobada amb altres equips de la mateixa categoria. L’escola de bàsquet de la Penya Blaugrana de Castellbisbal va participar el 15 de febrer en la seva primera trobada amb altres equips de la mateix categoria. L'acte, celebrat a Molins de Rei, va servir perquè famílies i jugadors i jugadores (en un nombre elevat de només 5 anys) poguessin fer els seus primers contactes amb tot allò que envolta a aquest esport. I és que el club, que es va fundar el setembre de 2013, no arriba a l'any de vida. Durant la jornada es van disputar diversos partits, on el més important va ser participar-hi.
E SPOR T S
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
11
La Volta 2014 passarà per Castellbisbal el 30 de març
La prova ciclista catalana és la tercera carrera per etapes amb més edicions disputades després del Tour de França i el Giro d'Itàlia
C
astellbisbal és un dels punts per on passarà la setena i darrera etapa de La Volta Catalunya 2014 el dia 30 de març. La darrera jornada de competició començarà a Barcelona i acabarà a Barcelona. Entre el punt de sortida i el d'arribada, els ciclistes rodaran per Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i altres localitats de la comarca del Baix Llobregat. Cal destacar que Castellbisbal serà el segon punt més alt per on passarà la darrera etapa, amb 185 metres i només superat per Corbera,
amb 195 metres. Enguany, se celebra l'edició 94 d'una prova que es va començar a disputar l'any 1911 i que és la competició ciclista amb més edicions disputades després del Tour de França i el Giro d'Itàlia. La seva rellevància esportiva i mediàtica, per tant, és totalment inqüestionable: l'edició 2013 es va poder seguir per televisió a 540 milions de llars de tot el món i a 163 països en 25 idiomes diferents. 1.173 quilòmetres i 21 equips La Volta 2014 consta de 1.173 quilòmetres de recorregut per tota la geografia catalana.
Comptarà amb la participació de 21 equips i 168 corredors, una xifra lleugerament inferior a l'edició passada, quan es van inscriure 22 equips. La prova constarà de set etapes: Calella-Calella (24 de març), Mataró-Girona (25 de març), Banyoles-La Molina (26 de març), Alp-Vallter 2000-Setcases (27 de març), Llanars-Vall de Camprodon (28 de març), El Vendrell-Vilanova i la Geltrú (29 de març) i Montjuïc/Barcelona-Montjuïc/Barcelona (30 de març). A la darrera etapa, és quan hi haurà més passos de muntanya puntuables, un total de 10. Xavi Martí
Esports en 2 minuts 420 corredors a la IV Cursa de Muntanya. La prova va ser organitzada per Mindundis Teamb amb la col·laboració d'altres entitats com l'Esport Motors o la gent de la Pedalada Nocturna. Dels 420 inscrits, 380 van acabar la cursa. Dos corredors del club local, Miguel Ángel Sanz i Mari Àngels Garcia, van acabar com els millors atletes de Castellbisbal. El primer, va ser quinzé a la general, mentre que Garcia va ser quarta. La prova compta amb dos recorreguts, un de 24,5 km i un altre de 12. Al curt, els castellbisbalencs Sebastià Fernández i Laura Romero van ser els més ràpids.
Novens a 9 punts del descens i a 15 del liderat. La UE Castellbisbal, després de 21 jornades, ocupava el novè lloc del grup 6 de Tercera Catalana amb 8 victòries, 4 empats i 9 derrotes. El balanç, amb 35 punts perduts dels 63 possibles, s'haurà de redreçar si l'equip no vol tenir problemes, ja que nou punts de marge encara no asseguren la salvació. I és que l'equip, durant les darreres 8 jornades, només ha aconseguit 8 punts dels 24 disputats. A més, el balanç golejador de 41 a favor i 39 en contra tampoc és esperançador. Queden 13 jornades per acabar la lliga i pot passar de tot.
Penúltims a la Lliga Elit espanyola. El CP Castellbisbal Hornets és el setè classificat a la lliga amb 6 punts i amb 2 d'avantatge respecte l'últim, el Tres Cantos. Queden només tres jornades de lliga, que es convertiran en autèntiques finals, ja que els potarrojos no es poden permetre el luxe de perdre punts. La jornada 12 és a terreny del Metropolitano, el penúltim partit a Castellbisbal contra el Molina Esport (1 de març) i el final de la lliga serà al País Valencià contra el Hockey Club Castellón (15 de març). Si els pronòstics no fallen, el campió de lliga serà el Rubí, amb 7 punts de renda sobre el segon.
C U LT U R A
12
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
Una gran presentació d’Els Gegants
Rebuda de la nova imatge dels gegants, del llibre sobre ‘Manel El Flabiolaire’ i dels nous gegants i gegantons en un ambient festiu i popular
L
a pluja va estroncar la programació inicial i la presentació de la nova imatge d’en Manel i la Vicenta a l’aire lliure així com la posterior cercavila, ambdues previstes per al dia 22 de gener, es van suspendre, però la inauguració de la mostra temàtica sobre Josep Pi de la Serra, Manel el Flabiolaire, va reeixir sobradament. Com si del flautista d’Hamelin es tractés, dos flabiolaires, els Merlots de Mataró, van començar a fer sonar els seus flabiols poc abans de les 7 de la tarda, conduint una gernació de persones que s’esperava protegint-se de l’ambient plujós sota el proxo d’Els Costals, sobretot pares i nens, cap a dins l’exposició. Allà, ben abillats, els esperaven les parelles de gegants als que havia acompanyat en Pidelaserra: els gegants de Terrassa, Sabadell, Súria, Martorell i l’Arboç entre d’altres.
Uns panells explicaven a grans trets la biografia d’en Manel i també s’hi podien veure elements relacionats amb ell, tals com rebuts dels pagaments dels consistoris per als que va tocar, cartes que ell els hi enviava oferint els seus serveis, un flabiol contemporani, fotografies de les cercaviles en què va
V
participar, així com les Missions de Recerca de Joan Amades (un recorregut pel país explicant les seves excepcions culturals) obert pel capítol en què explica la seva trobada amb en Manel, i que ofereix moltes pistes del caràcter llibertari de Pidelaserra; un home que preferia voltar per les festes a omplir-se la panxa treballant de pagès (va viure a diversos punts de Catalunya i fins i tot va anar a Amèrica, tornant al cap d’un any).
Nervis i signatures L’acte institucional va estar protagonitzat per l’alcaldessa de Castellbisbal, Dolors Conde, i els dos autors del llibre, Sergi Bonilla Sellarès i Berto Quirantes. L’alcaldessa va agrair al departament de Cultura i al seu regidor, Martí Ribas, les exposicions culturals que vistes aquest Any del Patrimoni, “ja que totes han estat un èxit”. També va agrair la tasca de la Teresa Sellarès, mare d’en Sergi, i la Núria Raventós, les dues costureres que han elaborat la nova roba dels gegants. En relació a aquest canvi d’imatge, Conde va afirmar que “amb l’edat hi ha retocs que són necessaris”. A continuació, el president de la Colla Gegantera, Sergi Bo-
a causar molta admiració un impressionant seguici amb figures de paper maixé on hi ha representades diverses colles de Catalunya. Deixada per a l’ocasió per l’Espai Creatiu Ikarare, l’exposició en miniatura mostra múltiples escenes i personatges del món dels gegants i de la cultura popular i festiva dels pobles en general en una cercavila per la rambla de Vilanova i la Geltrú.
nilla, va fer un discurs molt sentit: “Poc m’hagués imaginat fa 1 any i mig, quan es va començar a moure tot això, que haguéssim arribat a poder trobar tanta informació sobre la vida d’un personatge que va viure fa tants anys”. El Sergi va parlar dels nervis que havien passat els últims dies i la dura feina a quatre mans que ha donat sortida al llibre i va demanar un aplaudiment “per a la Núria i la Teresa”, perquè “sense elles la meitat de coses no s’haurien fet”.
En el procés de creació de la biografia De gran a gegant, ambdós joves han viscut experiències “inoblidables”, a través del seu recorregut per bona part del territori català registrant els arxius superant la seva al·lèrgia a la pols. Bonilla va expressar: “Estic molt content d’haver escrit aquest llibre amb el meu millor amic”, i va agrair l’esforç immens fet per la Colla Gegantera i el suport rebut per part de l’Ajuntament i els diversos arxius que han visitat, dels quals el de l’Arboç és on van trobar més informació. El llibre aprofundeix molt més en la biografia del Gran Manel, incloent també les anècdotes que recorden els castellbisbalencs amb els que
va coincidir. Amb un preu de 10 euros i editat per la mateixa colla, es promet divertit, i la bona rebuda es va palpar en el mateix moment, ja que es van vendre un centenar d’exemplars i els autors es van fer un fart de signar-los. La inauguració va acabar com havia començat, amb música; en concret amb la interpretació d’El seny i la rauxa per part dels mataronins convidats. Rèpliques dels gegants Dissabte va donar pas més novetats a la plaça de l’Església. La primera, el flamant aspecte d’en Manel i la Vicenta. A continuació es va descobrir per fi el secret més ben guardat: la darrera incorporació a la cada cop més gran família gegantera, dos nous gegantons que van resultar ser dues rèpliques dels seus progenitors: en Manelet i la Vicenteta. Van ser apadrinats per n’Agnès i en Ramon de Puigventós amb una gran xerinola de timbals i gralles de fons. La colla també ha lliurat dos obsequis a les dues membres de la colla que havien dissenyat i fet els vestits dels gegants i gegantons, Teresa i Núria. La comitiva va donar pas a la passejada vespertina pels carrers cèntrics fins a la mostra d’Els Costals. Castellbisbal gaudeix d’un patrimoni gegant.
Una cercavila en miniatura
C U LT U R A
14
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
Comiat d’honor per a l’Any del Patrimoni
Ferran Mascarell presideix l’acte que acomiada l’Any del Patrimoni i dóna la benvinguda al projecte cultural dels propers anys, el parc interpretatiu de la pagesia
E
l mes ha anat de grans actes, ja que després de la presentació de l’exposició gegantera i de l’estrena dels nous gegants va ser el torn, una setmana després, de l’acte de cloenda de l’Any del Patrimoni, inaugurat a la Festa Major de sant Vicenç de l’any passat. A l’acte hi van assistir l’alcalde d’Ullastrell i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a qui l’alcaldessa, Dolors Conde, li va cedir la presidència de l’acte de cloenda. La primera en parlar va ser l’exalcaldessa i primera tinent d’alcaldia, Conxi Llurba, que va definir el conseller com “un molt bon ambaixador”. Llurba va explicar durant una hospitalització de l’actual regidor de Cultura, aquest va rebre un llibre signat per Ferran Mascarell., i això “li va fer una il·lusió molt profunda”. Seguint amb l’Any del Patrimoni, Conxi Llurba va explicar que quan es van desprendre fragments del Pont del Diable es va adonar que Castellbisbal no es feia càrrec del seu patrimoni (d’aquest monument se’n fa responsable un dels museus de Martorell). Aleshores van decidir donar força i coneixement del patrimoni comú: “Ha estat un any de treball molt intens, complementat per les entitats, la parròquia, els museus particulars i públics i diferents persones vinculades a la cultura”. Comissió del Patrimoni, la feina continua La de l’acte era “una cloenda simbòlica”, ja que es donarà continuïtat al projecte amb la mateixa eufòria. Per fer-ho, es pas-
Ajuntament de Castellbisbal
sa el testimoni a la Comissió del Patrimoni, que ja fa uns mesos que treballa. La comissió compta amb representants de tots els grups municipals -govern i oposició- així com el personal tècnic relacionat amb el patrimoni i les entitats, el que, en mots del mateix regidor de Cultura, Martí Ribas, “és garantia que seguirem vetllant per la salvaguarda i la difusió del nostre patrimoni”. El regidor, que Dolors Conde definiria més endavant com “l’ànima d’aquest projecte”, va fer una crida a la unitat per fer realitat el projecte que corona tota la feina endegada, el Parc Interpretatiu de la Pagesia: “Per fer realitat aquesta iniciativa és imprescindible que es faci un pacte que involucri tots els grups de l’ajuntament, les entitats i la població, deixant de banda les diferències polítiques”. Martí Ribas considera que el projecte de Can Pedrerol “reclama aquest consens”, ja que és massa ambiciós per poder-lo tirar endavant des d’una sola opció i que “no és un projecte exclusivament cultural sinó de dinamització econòmica”.
Martí Ribas creu que es imprescindible un pacte que involucri tots els grups polítics L’alcaldessa, Dolors Conde, va destacar que l’Any del Patrimoni “ha significat el coneixement del que no sabíem i el reconeixement del que ja sabíem”. Conde considera que “el patrimoni és quelcom viu, que s’ha de cuidar i generar” i va lloar la gran participació dels veïns i veïnes, que
va atribuir al lideratge que ha sabut imprimir a la iniciativa el nostre regidor de Cultura, per a qui va demanar un aplaudiment. Conde va explicar que malgrat la crisi el patrimoni continua sent una de les prioritats de l’equip de govern, i que el parc interpretatiu vol ser més que una inversió en un element patrimonial: “Serà motor d’activitats i posarà en valor el potencial del nostre territori”.
No és un projecte exclusivament cultural, sinó de dinamització econòmica. Com a càrrec més important, va tancar els discursos el conseller de la Generalitat Ferran Mascarell, que va posar l’accent en que el patrimoni atrau turisme de qualitat i és fonamental per al desenvolupament econòmic, a través dels seus monuments, jaciments, museus i obres d’art, però també de tot allò que forma el patrimoni immaterial, com els costums i les festes. Mascarell va felicitar el poble per haver-la encertat i haver fet molt bé la feina: “Proposeu una relació amb el patrimoni que és la que ha de ser”. El conseller, oriünd de Sant Just Desvern, coneix bé el pont que comparteixen Martorell i Castellbisbal, ja que la seva família hi passava amb el carro: “Probablement va ser la meva primera aproximació al patrimoni”, va remarcar. Visita a l’exposició Després de l’audiència, tothom va tenir ocasió de visitar la mostra
‘Can Pedrerol. Parc Interpretatiu de la Pagesia’ a la planta baixa d’Els Costals. El titular de Cultura va visitar l’exposició acompanyat de l’alcaldessa i del seu homòleg a nivell local, Martí Ribas. El consistori ha parlat molt amb les entitats supramunicipals, i també hi era present l’enllaç des del principi entre el municipi i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’arquitecte Josep Mejías, que el maig de 2013 presentava el projecte al saló de plens. Ara, el concepte s’ha concretat. Se situarà a la zona nord del terme, zona molt poc explotada i senyorejada per la masia del segle XVIII Can Pedrerol de Dalt, de propietat municipal. El projecte, que es vertebrarà entorn dels elements culturals i naturals, s’entén com un eix de comunicacions que adreçarà el turisme al comerç local i a les instal·lacions del terme.
El projecte es vertebrarà entorn del patrimoni natural i cultural de Castellbisbal En un racó de la sala -no hi cabia ni una agulla- es van repartir les rajoles amb els patronímics de les cases, una iniciativa que ha tingut lloc al llarg del 2013. La majoria de la gent que havia demanat una placa es va passar pel mostrador per emportar-se-la a casa, visiblement satisfeta. En total, 42 rajoles per als masos i cases obra de la dissenyadora local Pili Calaf. El consistori farà una segona producció, ja que molts dels que n’havien demanat volien una altra per poder
penjar-la a un altre racó o mur de la casa i una desena més de famílies en van demanar. Els visitants, molt nombrosos, també es podien endur de franc la publicació dedicada a l’Any del Patrimoni, una memòria que explica les variades accions destinades a la seva celebració, entre xerrades, exposicions, visites a punts d’interès, publicacions monogràfiques i tasques de manteniment i reforma, com la restauració de peces del Museu de la Pagesia, la Festa de l’arbre i del patrimoni o la visita a la pedrera de Can Campanyà. Els presents també podien adquirir el catàleg editat per l’ajuntament sobre els 100 anys de futbol al municipi i la mostra d’Esteve Sala, el tercer monogràfic que ha editat el consistori sobre temes de patrimoni. “Les exposicions passen, els catàlegs es queden, i com més macos són, més probabilitats tenim que aquesta informació se salvi per al futur”, va afirmar Ribas.
SU GGE R IM
el diari de Castellbisbal · febrer de 2014
15
La cuina d’en Xesco Receptes i escrits de Xesco Bueno
Si el que volem és un arròs sec ho farem en una paella. Si ho volem sucós, ho farem en cassola. Si ho volem caldós en una olla i si busquem un arròs cremós, com un rissotto, ho farem en una cassola també. Els ingredients bàsics d’un arròs són quatre generalment: l’arròs, el brou, el sofregit i la guarnició. Per obtenir un bon resultat cal que aquests quatre components del nostre arròs siguin excel·lents. He dit excel·lents, no mediocres. L’arròs. Ha de ser un arròs de gra rodó, no serveix un gra llarg per cuinar. El gra llarg és bo per d’altres preparacions però no per paelles, arrossos a la cassola sucosos o caldosos. Tampoc obtindrem el mateix resultat amb un gra de baixa qualitat que amb un gra excel·lent. Al mercat tenim una àmplia oferta de grans d’arròs, uns són bons, altres molt bons i alguns són realment dolents i de baixa qualitat. Si tenim problemes amb un arròs covat, amb un engrut o amb grans trencats és millor canviar d’arròs, provem amb d’altre marca. El sofregit. Aquí no valen les presses. Els sofregits requereixen temps i paciència. Els ingredients es tallen en trossets petits i es couen lentament en oli d’oliva. El sofregit bàsic es fa amb ceba, all i to-
Arrossos
màquet. Sovint apareix el pebrot. Cadascú pot tenir la seva pròpia recepta de sofregit, personal i me-
ravellosa, això sí, és imprescindible que el sofregit estigui molt cuit, s’ha d’assemblar a una melmelada d’hortalisses i tenir un sabor concentrat. Un sofregit ben fet sempre ve de gust menjar-se’l a cullerades. El brou. Saborós i gustós, amb substància, salaet. Tot i que podem fer arrossos amb aigua o amb brous industrials envasats, no hi ha millor brou que el que cadascú fa a consciència per a un arròs determinat. El mateix val per al brou que per al sofregit: ha venir de gust menjar-se’l a cullerades. Per si sol ja és una delícia. La guarnició. Allà cadascú amb la seva elecció, però aquí, com sempre i com en tot, de la qualitat dels ingredients dependrà el resultat final. La matèria primera ha de ser bona i fresca. Descartar els congelats i productes vells o tocats. Tot sovint menys és més. Aquestes són les quatre parts d’un arròs, els quatre ingredients principals que cal mimar i escollir amb afecte. Les quatre parts que determinen el resultat final. Ara ja sabem que cal un excel·lent gra d’arròs i que no serveix qualsevol. Que el sofregit és la base del guisat, l’ànima, i que la paciència en la seva elaboració és el secret més ben guardat. Que el brou és el germà gran, la consciència de l’arròs, que no serveix un brou aigualit ni un tetrabric. I també que els aliments són millors frescos que amb criança.
agenda
Sessió informativa dels Plans d’Ocupació 2014
Dimarts 25 A la Sala de Plens de l’Ajuntament a les 11 del matí. Cal inscripció prèvia a la Borsa de Treball.
Xerrada-tertúlia: ‘El meu fill ja té 2 anys... etapa fàcil o difícil?’
Dimecres 26 A l’Escola Bressol La Caseta, carrer Bellavista, 47-49. De 15.15 a 16.45 h. A càrrec de la psicòloga, Mireia Val.
Carnestoltes
Dijous Gras, 27 Al Pati de l’Esbarjo a les 17.30 h. Organitza el Casal Infantil El Mirador. En cas de pluja l’activitat es farà a les sales parroquials. A les 19.30 h, a la plaça de l’Església tindrà lloc la salutació del XXIIIè Rei Carnestoltes Elefantasma als grans, petits i no tant petits de Castellbisbal. Després hi haurà un tast de botifarra d’ou, trago de vi i un bon brou.
Club de lectura: Mrs Dalloway, de Virginia Wolf
Dimecres 26 A la Sala Multimèdia de la Biblioteca Municipal, de 19 a 20.30 h. Inscripció a la Biblioteca Municipal. Places limitades.
Tallers a La Caseta: Fem una màscara
Dimecres 26 A l’Escola Bressol Municipal La Caseta, de 17 a 18 h. Inscripcions: a La Caseta, telèfon 93 772 48 31. Preu: gratuït, (en els casos en què calgui comprar material, es pot fer pagar una quota inferior a 5 euros).
Fem disfresses per
Sessió de Bodypumb
Divendres 28 A la Sala Polivalent de l’Illa Esportiva de 18.30 a 20 h. Entrada gratuïta, però amb invitació. Consulteu a l’Illa Esportiva, telèfon 93 772 23 90.
Taller matemàtic: Hora del compte
Divendres 28 Un conte serveix de fil conductor perquè en Nel Martínez presenti, d’una manera amable, el mon de les matemàtiques. Contes i comptes es dónen la mà en aquesta sessió en què podrem veure i manipular un munt d’enginys que fan, de les matemàtiques, un joc. Sessió adequada per a famílies. A la Sala Multimèdia de la Biblioteca Municipal a les 18 h. Es tracta d’una sessió adequada per a famílies, que fomenta l’adquisició de coneixements matemàtics dels infants mitjançant el joc.
Teatre amb l’espectacle: ‘Berto Romero, sigue con nosotros’ Vine i veuràs
Dijous Gras, 27 A les sales parroquials, al costat de l’Església Parroquial de Sant Vicenç. De 21.30 a 22.30 h.
Divendres 28 Berto portava més d’11 anys representant amb un gran èxit La apoteosis necia per tota Espanya, show que ha anat combinant amb les seves aparicions televisives i d’altres experiències sobre l’escenari junt a la troupe d’El Terrat. Ara, retorna al te-
atre amb un nou espectacle, Berto Romero, sigue con nosotros, tota una declaració d’intencions carregada d’humor i en la qual, com sempre, l’humorista segueix obstinat a cantar, ballar, explicar la seva vida, i la dels altres... L’espectacle tindrà lloc a l’Auditori d’Els Costals a les 21 h. Preu: 12 euros els dies d’inscripció a les Jornades per la igualtat i la solidaritat i 14 a taquilla, el mateix dia.
Taller pràctic ‘Que el dolor no et pari’
3 i 10 de març T’aixeques pel matí i et fan mal tots els óssos del cos? Durant el dia se’t carreguen els músculs? El dolor crònic ens condiciona la vida i fa que no puguem gaudir de petites coses. Us donarem pautes d’exercicis que us ajudin a millorar certs dolors, que amb el temps, es converteixen en crònics. En la primera part del taller, us oferirem recursos per millorar el mal d’esquena i postures que us ajudin a disminuir el dolor diari. En la segona, gaudirem de la piscina, un medi perfecte per fer exercicis relacionats amb la gestió del dolor. Taller obert a tothom. A les 10 h a l’Illa Esportiva. Obsequi per a totes les persones participants. Inscripcions i venda d’entrades a la Sala de Plens de l’Ajuntament el 24 de febrer de 16 a 20 i el 25 de 9 a 14 h i de 16 a 19 h.
Deixa’t cuidar per unes mans amigues. El millor servei al millor preu... Comprova-ho.
Dra. Viviana
Amb el Carnet familiar Amics d’Art Dental tota la família (pares, fills i néts), podreu gaudir de: • Més de vint prestacions gratuïtes i beneficis especials. • Descomptes, promocions, sortejos. • El millor finançament. * Per gaudir dels avantatges del carnet Amics d’Art Dental, és necessari que un mínim de dos membres de la mateixa família siguin pacients.
MB Re
Carnet familiar Amics d’Art Dental
C.
MA
JO
R
Se
Te
20 ANYS
i a c i n lí c a r st o n la Vine a , t e n r a c u e t l e m e r et dona de manera gratuïta*
www.art-dental.cat · dra.viviana@art-dental.cat www.facebook.com/clinicadentalartdental
AT nT Se RR
PLAÇA LLUÍS COMPAnYS AV. S
MO
T 937 722 141
e C. OnCe D
C.
Pl. Lluís Companys, 3 · 08755 Castellbisbal
TV
ICe
nÇ