Qui governarà Sant Feliu?
La irrupció de noves candidatures distribueixen el vot, segons l’enquesta d’imatge municipal.
OPINIÓ
2
opinió
E
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
editorial
Sí se puede!
l pasado mes de mayo cumplió su primer año la PAH de Sant Feliu de Llobregat. Hemos superado, recientemente, la cifra de 100 afectads, que somos los que luchamos contra las injusticias bancarias. Afectados y no afectados nos ayudamos, nos orientamos, nos informamos de las novedades que puedan surgir en los gobiernos y en los bancos y nos apoyamos sin más compromiso que el colaborar en las asambleas semanales, en las acciones y manifestaciones que puedan producirse en momentos determinados. Cualquier persona, con cualquier tipo de problema con el banco, puede venir y exponer su caso, con la PAH se sentirà respaldada y podrá comprobar que somos muchos los que estamos en la misma situación y que, por complicado que parezca, SÍ SE PUEDE!!! Por ello, desde la Comisión de Difusión de la PAH de Sant Feliu de Llobregat, animamos a todo aquel que tenga problemas con su sucursal bancaria, que se sienta perdido y no sepa cómo gestionar su caso, a que venga y se una. La unión hace la fuerza. SÍ SE PUEDE!!!!! Los interesados pueden ponerse en contacto con la delegada de la Comisión de Difusión, Vanessa Caña, enviando mail al correo bitxu110609@hotmail.com Las asambleas se celebran cada jueves de 19h a 21h en la sala de la asociación de vecinos Falguera, situada en la Plaza Rafael Alberti, s/n de Sant Feliu de Llobregat. Comisión de Difusión PAH Sant Feliu de Llobregat
A
Difícil de governar
banda de les qüestions estrictament relatives a la gestió de l’ajuntament, l’enquesta d’imatge municipal encarregada pel govern de la ciutat determina un panorama fraccionat amb més grups municipals. Aquest és el resultat de projectar en regidors la intenció de vot dels santfeliuencs i santfeliuenques en les properes eleccions municipals el maig de l’any vinent. Quan resten escassament 10 mesos, pràcticament totes les formacions polítiques tenen coll avall la seva presència en les eleccions. Fins i tot Podemos, que va obtenir un excel·lent resultat a les europees (sent una formació gairebé desconeguda) ja ha manifestat la seva intenció de concórrer a les eleccions municipals. Tan sols la CUP, que encara no ha decidit què farà, i potser alguna candidatura independent (cada vegada més difícil de concretar-se) poden afegir-se a un panorama que es preveu, tal i com determina l’enquesta, força fraccionat i de difícil governació. D’entrada es desprèn de l’estudi demoscòpic que totes les formacions actuals tenen una perspectiva a la baixa, sent la previsible caiguda del PSC (pot perdre fins a tres regidors) la més important, arrossegat sens dubte pel context general i la incapaci-
tat de concentrar en clau local el debat polític, tot i elevar el to de la denúncia en els darrers mesos (contenciós IBI). La resta de formacions amb presència avui al consistori mantindrien resultats en el millor dels casos (ICV) o patirien una davallada d’entre un i dos regidors (CiU i PP). En canvi, les tres formacions que no tenen representació al ple actualment (C’s, ERC i Podemos) obtindrien representació, des dels quatre regidors d’ERC (podria arribar a ser la segona força a l’Ajuntament) als un o dos de C’s i Podemos. Amb un ple amb set formacions polítiques, cap d’elles amb una majoria àmplia o suficient per governar i un previsible acord de, mínim, tres forces per poder pactar un govern estable. Sembla un puzle de difícil encaix i que pot acabar convertint els pactes de govern en una subhasta més que en una negociació de programa de mandat. Això si no es modifica la llei electoral, com vol el PP, donant l’alcaldia al més votat. Amb aquests resultats a Sant Feliu ho podria ser el candidat d’una formació política amb menys d’una tercera part del total dels regidors i amb sis partits a l’oposició, el que accentuaria encara més el paper presidencialista de l’alcaldia davant un ple que quedaria buit de contingut.
la foto del mes
Cervesa artesana, menjar i espectacles. Tots els públics han tornar a trobar una oferta ajustada a les seves necessitats a la Fira de la Cervesa Artesana organitzada per la cerveseria La Taberna de Sant Feliu. La segona cita d’aquest esdeveniment, celebrat el 28 de juny, ha obtingut una resposta tan bona per part del públic com la primera.
el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Publicitat: 609 851 703 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com i anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat
Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Miquel de Cervantes, 12 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 31, juliol-agost de 2014 21.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
C IU T AT
3
Jordi San José nega que els 3.000 euros de la Federació Catalana de Municipis siguin un sobresou
L’alcalde afirma que la retribució és legal i que no pensa tornar-la
L
’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, nega que el cobrament dels 3.333 euros de la Federació Catalana de Municipis constitueixi un sobresou i, per tant, que sigui il·lícit el seu cobrament. La notícia és un dels fils que pengen del Cas Mercuri i va saltar als mitjans el passat dijous 3 de juliol, quan la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció va publicar la llista dels 44 alcaldes i alcaldesses que havien cobrat presumptes sobresous per formar part de la Federació Catalana de Municipis (FCM). San José es va afanyar a donar la cara, i l’endemà va participar a El Món a RAC1 per dissipar qualsevol ombra de dubte
sobre el seu profit personal en aquesta qüestió. Segons el batlle, “es tracta d’un enorme error jurídic que estem pagant injustament els càrrecs polítics”. Aquest posicionament coincideix amb el de la resta d’alcaldes, que es mostren com a víctimes d’una incompetència dels serveis jurídics de la federació. Abans de la presentació pública de l’enquesta sobre la imatge municipal el mateix dia, San José va tornar a insistir en els seus arguments. Segons ell, només es tracta d’un problema de “mala assignació jurídica i comptable”, fent un símil amb un treballador que hagués cobrat les nòmines en un concepte equivocat. Va dir que les quinze mensualitats haurien d’haver constat com a nòmina perquè corresponien per la “responsabilitat de representació” i no com a dieta, un fet en el que no tots coincideixen a l’hora de defensar-se. L’alcalde també va afirmar que només s’haurien d’haver cobrat “aquelles reunions a les que s’hagués assistit” i que ell n’ha faltat a algunes. De fet, els Mossos han constatat que els emoluments no es corresponien a l’assistència real a les reunions, com quan es va dissoldre el Comitè Executiu per la celebració de les eleccions municipals.
En resposta als mitjans, San José va afegir que veu plenament lícit i compatible cobrar de dos llocs alhora, com a alcalde i com a membre de l’FCM i, en el seu cas, també del Consell Metropolità. Com és habitual en la seva defensa, va argumentar que l’assignació “està establerta per la llei”. El problema és que els alcaldes no poden cobrar dos sous fixes, però sí dietes per desplaçaments i assistència a altres organismes públics, com sembla que es va fer per esquivar la legalitat. Per últim, San José va declarar que tot el que percebia “ha tributat el que correspon i que ha anat a parar a Iniciativa”, com acostumen, diu, a fer els militants del partit. Desencís polític Tot i que les quantitats cobrades són minses, especialment en comparació amb altres sobresous que s’han destapat, la notícia impacta per la seva afectació a tots els partits de l’arc parlamentari, menys la CUP i Ciutadans, i perquè l’opinió pública està molt sensibilitzada amb l’ús que s’en fa dels diners públics. Malgrat que la legalitat l’hauran de decidir els tribunals, la percepció ciutadana és que es tracta de sobresous encoberts gràcies a l’enginyeria
Un Ajuntament fraccionat
L’enquesta sobre la imatge municipal confirma la tendència del repartiment del vot ciutadà en cada cop més colors polítics
L
'enquesta d’imatge municipal vol copsar l'opinió dels ciutadans sobre Sant Feliu, la gestió municipal i l'equip de govern. Nascuda el 2004, les respostes permeten fer un seguiment de l'evolució d'alguns ítems. L'enquesta ha seguit el procediment de les anteriors, amb una mostra representativa de sexes, edats i districtes a través de 800 persones, entrevistades pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP). De 18 a 29, els més positius La majoria de les persones enquestades se senten molt o força satisfetes de viure a Sant Feliu. Els més contents són el joves de 18 a 29 anys, que també són els que creuen que el municipi ha millorat més, i també els que tenen més bones perspectives el futur del municipi, i donen més bona nota a la gestió municipal. També s'ha demanat als interpel·lats que diguin què valoren més de la ciutat. El 25% ha contestat la tranquil·litat, el 20% la bona comunicació, el 15% la proximitat a Barcelona, el 13% els espais verds i l'11% els serveis i equipaments. En el cantó contrari, el de valorar quins són
L
es diferències de les retribucions corresponen a les escales salarials: president, vicepresident, vocals i membres del Consell. Cal aclarir que el document dels Mossos parla de les quantitats assignades segons el càrrec, i no de les que, efectivament, ha cobrat cadascú. Els alcaldes implicats han obert un compte bancari per tornar el diners. retributiva, que ningú s’ha qüestionat durant 10 anys. Cap dels càrrecs públics ha fet autocrítica ni ha presentat la dimissió. Ara, el jutjat d’instrucció 1 de Sabadell cridarà a declarar a tots els alcaldes i alcaldesses de l’FCM i la fiscalia podria presentar imputacions. El cas podria acabar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donada la condició de parlamentaris d’alguns regidors. Sabadell Lliure de Corrupció va néixer arran de la imputació de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, al novembre del 2012, i aplega diferents col·lectius i l’Associació Lliure d’Advocats de Catalunya.
Sant Feliu tindrà un nou Casal de Joves
Serveis d’ocupació i treball assoleixen la nota més alta a Can Calders. Millora en canvi la percepció sobre la seguretat, els llocs per aparcar, els equipaments culturals i els serveis socials.
els problemes principals de Sant Feliu, la majoria versen sobre l’espai públic: el 16% pensa que és el soterrament, seguit de prop per l'estat de la via pública i la falta de neteja. Amb un 14% segueix l'atur, la falta de comerç, la manca de transports com el metro, i els impostos. El barri on la nota sobre l’espai públic és més baixa són Les Grases i la Salut, barri que amb Can Calders també dóna la pitjor nota a la Seguretat ciutadana, l’Enllumenat, la Contaminació o el Soroll. La gestió municipal ha baixat de nota, d'un 3,5% que creia que era el problema principal el 2010, ara ho pensa el doble, un 7,3. Altres indicadors que han empitjorat són l'atur, la manca de comerç i els impostos. Tot i ser l’àmbit amb la mitjana més baixa després dels Serveis a joves, els
Líders i intenció de vot Pel que fa al pacte de govern ecoconvergent, un 40% el considera “bé” i un 36% “malament”. Només el 38% coneix el nom del batlle, i dins d'aquests, el 63% valora la seva gestió amb notes que van de l'aprovat al notable. Apart de l'alcalde, la líder més coneguda és l'exalcaldessa Lourdes Borrell, seguida de la 1a Tinent d'Alcaldia, Rosa Ma Martí. San José, Martí i Borrell són alhora els més ben valorats. Oriol Bossa, d'ERC, és alhora el menys conegut i el segon més ben valorat. El 17% dels enquestats manifesta que el seu vot serà per a ICV-EUiA (17%), seguida d'ERC, que quedaria com a segona força amb un 10% (les dues formacions que més pugen en intenció de vot). Podem, CiU i el PSC estan pràcticament empatats entorn al 4% de l'intenció de vot, però les xifres baixen per als socialistes del 17% del 2010 al 4,4% actual.
E
Darrera edició de l’Okupa la Nit.
l Casal de Joves s'ha quedat una mica just per a les necessitats actual d'un jovent que cada cap s'implica més i fa més activitats. La regidora de Joventut, Lídia Muñoz, i l'arquitecte municipal, Isidre Viñas, van presentar l’avantprojecte de remodelació el passat 3 de juliol. Les modificacions incroporen les idees aportades per 400 joves al procés participatiu. El nou Casal tindrà més sales per als bucs d'assaig, un estudi de gravació, una cafeteria com a punt de trobada, dues sales polivalents de 70 m2, una sala d'estudi amb llum natural i un espai a tocar de la terrassa com a aula d'art o per fer tallers. També disposarà d'una gran sala de concerts que es construirà sobre la plaça del Casal, amb doble alçada, un escenari i aforament per a 350 persones. L'Ajuntament aprovarà el projecte definitiu a l'octubre. Un cop es liciti, es preveu que les obres s'iniciïn durant la 2a meitat del 2015.
C IU T AT
4
juliol-agost de 2014 · el diari de Sant Feliu
El Síndic de Greuges presenta el seu informe anual amb un descens en el temps de resposta Algunes queixes veïnals, com el sorolls d’alguns locals, romanen sense resoldre
D
urant l’any 2013, l’oficina del Síndic de Greuges ha realitzat 136 intervencions, de les quals s’han derivat 95 actuacions, entre expedients (40), mediacions (53), consultes i assessoraments (41) i actuacions d’ofici (2). Del total, només queden sense resoldre divuit, i onze expedients s’han hagut de derivar al Síndic de Greuges de Catalunya. En el que portem d’any, es manté estable el nombre de persones que demanen la intervenció del Síndic. Les problemàtiques socials han marcat bona part de l’activitat de la Sindicatura durant l’any 2013, amb un augment de persones que hi acudeixen amb problemàtiques de caire social i econòmic. Són atencions que reflecteixen la crisi econòmica i social i acaba repercutint en els drets més bàsics de les persones,
com ara l’accés a l’habitatge o a una renda bàsica. Segons el Recull d’Informes del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, que es presenta cada any, les actuacions i queixes sobre habitatge, treball i serveis socials s’han incrementat. La crisi i la manca de recursos públics és el primer obstacle per garantir els drets dels ciutadans. Problemes enquistats A l’informe que el Síndic, Magí Boronat, va presentar al ple del mes de juny, es detalla cadascun dels casos que ha atès durant el 2013. Els tipus d’intervencions permeten fer-se una idea de la problemàtica ciutadana predominant a Sant Feliu: en la majoria de casos, les queixes estan motivades pels sorolls que causen les obres o festes, problemes entre veïns, manca de manteniment de l’espai públic, problemes de mobilitat a la via pública (sobretot caigudes per
mal estat de la vorera), assumptes relacionats amb els serveis socials, problemes amb la sortida, entrada i estacionament de vehicles (especialment a les zones de càrrega i descàrrega) i problemes de clavegueram. També hi ha queixes pel canvi d’activitats al Complex de Piscines, la remodelació del Mercat Municipal, problemes de civisme i, com no, l’IBI. També han aparegut consultes sobre les condicions de la concessió dels nínxols del cementiri municipal i el Síndic ha detectat desinformació en relació als drets funeraris. Hi ha problemes enquistats que no se solucionen amb el pas del temps i que han aparegut en aquest diari, com la bonificació per al veïnat del bloc de pisos amb plaques solars o els problemes de soroll de determinats locals, com el Gòtic. En aquest aspecte, resa la memòria: “De moment, i malgrat els anys transcorreguts,
el conflicte per les molèsties que genera aquesta activitat segueix sense tenir una solució definitiva. La intervenció continua oberta en el segon trimestre de 2014”. 2014, canvi de dinàmica A finals de desembre del 2013 es va iniciar el treball amb el 2n Tinent d’Alcaldia, ja que encara restaven 23 casos pendents de resoldre, quinze dels quals no havien estat contestats en un termini raonable, ni tan sols en el termini màxim fixat pel reglament municipal. Fruit del treball amb el consistori, la majoria d’intervencions pendents es van resoldre entre els mesos de març, abril i maig. L’Ajuntament va iniciar el segon mandat amb el compromís de millorar la relació i les demores, i el Síndic resol que el seu temps de resposta ha millorat i la majoria de qüestions es contesten en un termini adequat.
Els ajuntaments catalans van acceptar l’any passat el 67% de les recomanacions emeses pels defensors i el 65% de les queixes es van tancar amb una resolució favorable als afectats. Tot i així, la revista del Síndic manifesta que “s’observa la falta de confiança dels ciutadans que l’administració valori les al·legacions que es fan”, el que “pot estar motivat per una aparença de desenvolupament rutinari i respostes estandarditzades a les al· legacions, sense posar en valor les proves i arguments aportats pels ciutadans”. També s’observa que una part de les queixes dels ciutadans s’inicia davant la falta de resposta a les instàncies o peticions presentades. Així, més que la reclamació pel motius de fons, en moltes ocasions la primera petició al Síndic és per la falta de resposta a les qüestions plantejades.
C IU T AT
6
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
Ciutadans pide una rebaja de precios en el transporte público
El partido reclama “congelar las tarifas para el 2015” y que se fijen “precios especiales para los títulos más vendidos”
L
AQUÍ NO TENIM WI-FI!
T
’ho pots imaginar? Aquest cartell penjava d’un establiment en el qual vaig sopar l’altre dia. Em va semblar fabulós! I tenia un altre afegitó: “podeu parlar”, encara més bonic i interessant. T’espanta la idea? Entén-me no vull dir estar en un lloc que no tingui Wi-Fi, sinó que puguis parlar. Tinc la impressió que cada vegada ens resulta més fàcil, interessant, seductor o modern, parlar-nos teclejant el mòbil que mirar-nos als ulls i utilitzar la paraula com a vehicle de transmissió de coneixement, d’informació o de seducció. Tinc l’esperança que aquesta actitud respongui a un “virus” al qual encara no hem trobat la medicació adequada, perquè ens espongi els temps d’estar penjats del Wi-Fi. Per què no fas l’esforç de mirar-lo/la a la cara i veuràs que no té cara d’emoticona sinó que és un rostre de veritat que somriu quan rep un missatge que li agrada, que mou la cella quan allò que li acabes d’anunciar no l’acaba de convèncer, que els seus llavis i els seus pòmuls s’enrogeixen per aquestes manifestacions libidinoses que li acabes de comunicar... Què, com va? Millor? Deixes el mòbil una estona? Pobre ja mereix un descans, perquè fa molts anys que no el deixes descansar, i els teus dits també perquè, si t’hi fixes, ja en tens algun que s’ha deformat de tant teclejar. Encara que estiguis sol, viatjant, o descansant, seria bo per la teva pròpia higiene mental, que et donessis pauses i com una parella infidel li fessis el salt, al teu mòbil! Èxit. Adéu. de Sant Feliu
el diari
a política de transporte público es una parte fundamental de las políticas sociales, y por ello, Ciutadans (C’s) pide que se congelen les tarifas del transporte público. El partido visualizó su petición el pasado 18 de Junio mediante la presentación por parte del portavoz de la sección local de C’s en Sant Feliu de Llobregat, Xavier Alegre, de una instancia en el Ayuntamiento en la que insta al consistorio a revisar las tarifas del transporte público del Área Metropolitana. Acompañado de los coordinadores de las agrupaciones de C’s del Baix Llobregat, pues la moción ha sido presentada en todos los ayuntamientos de la comarca, Alegre pidió que “se congelen las tarifas para el año 2015” y que “se amplíen los títulos de transporte de carácter social para que los colectivos más vulnerables, como jubilados, discapacitados y parados, puedan disponer de precios más reducidos.” Por su parte, el responsable de la formación en Esparreguera y autor de la moción, Josep María González, ha propuesto “tarifas especiales para los títulos
Los representantes de Ciutadans de la comarca.
más usados”, como es el caso de la T-10, y “para aquellas personas que se vean obligadas a trasladarse diariamente”. Además, González ha exigido que “las tarifas se fijen en base a la variación real del coste de la vida y a las condiciones salariales del año anterior”. Pleno municipal La sección local del partido presentó la moción en el que fue uno de los últimos puntos del pleno. tomó la palabra Raúl Alba, quien criticó la subida de las tarifas en los
títulos más vendidos. El partido pidió una nueva Ley de Financiación del Transporte Público y criticó la gestión de la ATM, que ha amparado subidas del 45% del año 2010 al 2013, pero que aún así adeuda 146 millones de euros. El Pla de Sanejament Públic de la Generalitat prevé que esta se liquide mediante la financiación de los municipios y las tarifas que pagan los usuarios. También pidieron que se revisen las zonas y pusieron como ejemplo títulos existentes en otras ciudades europeas. PP, CiU, PSC y ICV-ISF votaron a favor.
Acció simbòlica contra la reforma de l’avortament abans de l’inici del ple
Les impulsores de la reivindicació lliuren 650 signatures als regidors del PP
C
inc dones estirades a terra i cobertes per un llençol blanc a la portalada del consistori van representar les dones mortes al llarg de la Història a conseqüència d’haver hagut de recorrer a l’avortament clandestí. Una cinquantena de noies i dones, sobretot, mostraven una pancarta amb el lema “NO
a la Llei Gallardón”. Minuts després, les activistes van accedir a la sala de sessions i van repetir la dramatització i, just abans de l’inici del ple que va tenir lloc el 26 de juny, li van lliurar més de 650 cartes al Grup Municipal Popular, que va prendre en representació d’aquest la regidora Elisabet Ortega entre aplaudiments de la majoria dels
presents a la sala -regidors inclosos-, plena a vessar. Abans de l’entrega, una de les membres va llegir el text de la carta, en què es fa referència com la nova llei “aboca les dones a la clandestinitat i suposa un retrocés històric en els drets sexuals i reproductius de les dones en endurir burocràticament tant els supòsits que es prohibeix de manera encoberta l’avortament” i té una “actitud paternalista i infantilitzadora de la dona, també classista”. La proposta de llei ha estat impulsada pel ministre de l’Interior Alberto
Ruiz-Gallardón, fill de José María Ruiz-Gallardón, qui 1983 ja va provar d’aturar la despenalització de la interrupció de l’embaràs des de la seva acta de diputat. Critiquen l’estreta relació entre la Seu Episcopal i el PP i demanen que els regidors pressionin als dirigents del seu partit per tal de que deroguin la proposta de llei. El grup que ha impulsat la iniciativa acull persones de diferents formacions que volen aplegar-se a la plataforma Sant Feliu Feminista, i l’acte s’inscriu dins de la campanya “Jo Pareixo Jo decideixo”.
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
C IU T AT
7
Sant Feliu inaugura la remodelació del camí d’accés al riu Amb els treballs, Sant Feliu i el Llobregat es comuniquen mitjançant un passeig en què conviuen cotxes, ciclistes i vianants
L
van participar en la inauguració a través d’una cercavila inclosa en les activitats de la festa del barri Falguera que va permetre guiar la ciutadania fins al parc del Llobregat on les autoritats van fer els parlaments inaugurals del camí d’accés. L’acte oficial va comptar amb la intervenció de la regidora d’urbanisme, Lídia Muñoz, i del coordinador d’Infraestructures de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antoni Farrero. L’alcalde de la ciutat, Jordi San José, va tancar l’acte destacant els valors mediambientals de la recuperació del riu. Al camí hi conviuen cotxes, bicicletes i vianants.
’Ajuntament de Sant Feliu ha inaugurat el nou camí que permet accedir al riu Llobregat des de Sant Feliu. El dia triat per fer aquest acte obert a la ciutadania va ser el diumenge 15 de juny al migdia. Un lloc de passeig Les actuacions han connectat la ciutat -a través del Parc Llobregat- amb l’espai fluvial, a través d’un camí que porta pel Parc Agrari. El projecte, redactat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha tingut un cost de 364.114 euros finançat a mitges entre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) i l’Ajuntament. Les obres van començar el setembre passat i han canviat
una superfície de prop d’11.000 m2 compresa entre el parc del Llobregat i la cruïlla de sota de l’autopista B-23. Amb les obres, Sant Feliu deixa de donar-li l’esquena al riu, ja que s’ha adequat el paviment, s’han posat punts de llum i s’ha construït una rampa al carrer de Sant Josep per accedir al camí del riu. El passeig també compta amb bancs i passat el pas per sota de l’autopista hi ha una zona d’estada que ofereix una visió completa del riu. Properament, s’afegiran panells amb informació sobre el paisatge fluvial. Celebració Els Geganters de la Ciutat, els Bastoners de Sant Feliu, la Colla Espriueta i El Tro de Falguera
Pla de protecció del P. Agrari La Junta de Portaveus va acordar redactar un pla de protecció del Parc Agrari el passat mes de maig. El pla es redactarà en col· laboració amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Departament d’Agricultura de la Generalitat, a més d’altres institucions vinculades al parc. Aquest Pla contindrà les mesures i les accions pertinents per preservar l’activitat agrària sostenible a la zona del terme, continuar amb les mesures de recuperació de la llera i l’entorn del riu Llobregat, revertir les pràctiques d’explotació del sòl agrícola contràries a la llei, impulsar el coneixement i l’ús social del parc i tornar a connectar la ciutat amb el riu i el seu entorn.
D
Llobregat salinitzat
os terços del riu Llobregat, un 68% dels trams, presenten un bosc de ribera amb una qualitat mediocre o dolenta, segons assenyala l’informe del 2013 del Projecte Rius, el document de referència en aquest tema que ha publicat els seus resultat al mes de juny. Al 77% de les inspeccions s’han detectat residus domèstics, deixalles i runa, i els nivells de clorurs superen els 200 mil·ligrams per litre, el màxim que permet la legislació per a les aigües destinades a aigua potable, i del qual són responsables empreses com Iberpotash. Un altre problema greu és la presència excessiva de nitrats procedents de l’activitat agrícola i ramadera.
Cessió de les depuradores La Generalitat cedirà a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la gestió de les depuradores i col·lectors que donen servei a la capital catalana i 22 municipis del voltant. A canvi, rebrà 800 milions d'euros de l'AMB en compensació pel manteniment que hi ha fet l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i que a canvi rebrà part del cànon de l'aigua. El decret llei que es va aprovar al juny és fruit de l'empeny del govern català en reduir el dèficit
per acostar-se a l'1% del PIB. Per la seva banda, l'AMB acudirà als mercats internacionals per aconseguir els 800 milions que ha de pagar a la Generalitat. ICV critica que amb aquesta operació financera es traspassi el deute de la Generalitat (990 milions) a l'Àrea Metropolitana, o el que és el mateix, dels 7 milions de catalans als 4,6. Si fins ara, el cànon servia per mantenir infraestructures i fer inversions a partir d'ara servirà per pagar deute i interessos.
especial estiu
especial estiu
especial estiu
especial estiu
especial e
Age d’es Juliol
14 dilluns, 20 h Juliol de clàssics a CineBaix ‘The Quiet Man’ (El hombre tranquilo) (VOSE) Al CineBaix 17 dijous, 19 h Assemblea PAH de Sant Feliu A la Seu de l’Associació de Veïns Falguera (pl. Rafael Alberti, s/n) 17 dijous, 19.30 h Club de lectura: ‘La tía Julia y el escribidor’, de M. Vargas Llosa A la biblioteca M. Roig 18 divendres, 20 h III Cicle Joves Intèrprets al Palau: ‘Els Navegants’ (psicodèlia poètica) Als jardins del P. Falguera
18 divendres, 20 h 20 h Micro Obert, amb actuacions de grups del Casal 22 h Revetlla d’estiu, a càrrec de Pistoleros de Edison A la plaça del Casal de Joves 18 divendres, 20 h Juliol de clàssics a CineBaix ‘Breakfast at Tiffany’s’ (Desayuno con diamantes) (VOSE) Al CineBaix 18 divendres a 21 dilluns Cinema (estrenes): ‘Avions: equip de rescat’ i ‘El amanecer del planeta de los simios’ Al CineBaix Horaris: www.cinebaix. cat 19 dissabte, 20 h
III Cicle Joves Intèrprets al Palau: The Soul Mamas (soul-funk) Als jardins del P. Falguera 19 dissabte, 21 a 00 h “Nits a l’Escorxador” Lloc: Piscina Escorxador Preu: 2,20 euros 20 diumenge, 9 a 20 h Jornades de jocs d’estratègia A la plaça del Casal de Joves Organització: Corredores de las Sombras 25 divendres, 20 h Juliol de clàssics a CineBaix ‘The Nutty Professor’ (El profesor chiflado) Al CineBaix 26 dissabte, 21 a 00 h “Nits a l’Escorxador”
estiu
especial estiu
especial estiu
nda stiu A la Piscina Escorxador Preu: 2,20 euros Casal d’estiu de la gent gran (juliol) Lloc: Casal de la Gent Gran Dilluns: Manualitats Dimarts: Visites a mercats de Barcelona i Caminades per Sant Feliu, de 19 a 20 h Dimecres: Entrenament de la memòria Dijous: Racons de Barcelona Divendres, Tai txi i Qi gong, de 9.30 h a 10.30 h i Ceràmica (Casal de gent gran Falguera)
Agost
Festa de Sant Llorenç 7, 8, 9 i 10 d’agost a la plaça de la Vila 7 dijous, 21.30 h Cinema a la fresca
9 dissabte 18 h Bitlles tradicionals catalanes 20 h Refresc de contes 21 h Sopar a la fresca 21.30 h Ball a la fresca (es farà el ball del fanalet) Organització: Calaix de Sastre 10 diumenge 11.45 h Repic de campanes: toc de festa, a càrrec de la Colla de Campaners de Sant Feliu A la Catedral de Sant Llorenç 12 h Missa solemne de Sant Llorenç, patró de la ciutat i titular de la Catedral A la Catedral de Sant Llorenç Organització: Parròquia Sant Llorenç 19 h Audició de sardanes 22h Havaneres i rom cremat
(En cas de pluja el cinema, el ball, les sardanes i les havaneres es faran a la sala Ibèria). Mercat de pagès al parc de Torreblanca Diumenges, de 10.30 a 14 h A la plaça de la Torre del parc de Torreblanca Patis oberts A les escoles Gaudí, Monmany i Salvador Espriu: de 10 a 14 h i de 17 a 21 h Piscina municipal de l’Escorxador Fins al 7 de setembre De dilluns a diumenge, d’11 a 20 h Venda d’abonaments: fins al 9 d’agost, al Complex Municipal de Piscines. De dilluns a divendres, de 8 a 20 h, i dissabtes, de 8 a 14 h
especial estiu
especial estiu
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
C IU T AT
Podemos obre cercle a Sant Feliu La candidatura ja té decidit presentarar-se a les municipals
11
El Tribunal Superior de Justícia admet la demanda del PSC contra l’IBI El recurs dels socialistes denuncia que la pujada és il·legal
E
L
a forma és el missatge i, per això, la incipient assemblea de Podem va triar un cercle per presentar-se davant de la societat santfeliuenca, als bancs disposats en rodona al Parc Nadal. 200 assistents van confirmar l'expectació que hi havia per veure desmentits o confirmats el seguiment que mostraren els bons resultats dels comicis europeus. Totes les associacions de Sant Feliu van ser convidades per l'organització, i aquesta és l'ensenya de la seva política: qualsevol hi pot opinar i decidir, sigui membre o no. Podem té una fe cega en la bondat de l'assemblea: “no som ni d'esquerres ni de dretes, sinó allò que l'assemblea vulgui que som”. Apart de que fer casar la participació àmplia i directa com a modus operandi és difícil amb la indefinició dins l'espectre ideològic; l'assemblea oberta és una arma perillosa, es podria donar la paradoxa que si hagués un desembarcament de persones contràries a les seves tesis, el nucli de Sant Feliu acabés al pol oposat de les seves posicions inicials. Envers el 9 N, més enllà d'acceptar el principi d'autodeterminació, cada nucli, independent dels altres, pot triar si dóna suport o no a la independència. També hi va haver certa tibantor davant de la reclamació de que l'assemblea es fes en català. Si hi ha una qüestió per sobre de l'altra, és la qüestió social i per al moviment hereu del 15M el dret a decidir va molt més enllà de triar la separació o no. Tampoc hi ha intenció de contactar amb altres moviments de base com la CUP. Als portaveus se'ls va demanar que glossessin la seva trajectòria.
Es tracta de Luis Serrano, amb un passat a les joventuts socialistes i com a sindicalista; de David Martínez, com a coordinador de comunicació; i Enrique Mirón, com a responsable de finances. Els tres càrrecs es van aprovar a mà alçada al final de la reunió. L'activitat de la candidatura es vehicularà a través de les comissions de participació, que portaran el pes de la feina, validada després per votació a l'assemblea oberta. Algunes persones es van apuntar a les comissions i moltes d'altres per rebre informació, sumant fins a 150 persones. Serrano en fa una valoració positiva: “Tenint en compte que la presentació a Cornellà va congregar una vuitantena de persones, i considerant la població que hi ha a un i altre lloc, l'assistència va ser molt bona”. Les comissions sectorials comprenen organització, finances, serveis jurídics, comunicació, cultura i esport, sanitat, serveis ciutadans, ajuntament i treball. En el Baix Llobregat Podemos compta amb cercles a Corbera, Cornellà, Esparreguera, Gavà, Pallejà, Sant Boi, Sant Joan Despí, Vallirana i Cervelló -van plegades- i Viladecans. Però al Baix Llobregat, el cercle de Sant Feliu és l'únic que ja té decidida la seva concurrència a les eleccions municipals. L'elecció de la llista que es presentarà es farà saber a finals d'any i, tot i que queda menys d'un any per als comicis, sembla que les estretors del calendari no seran cap problema, tenint en compte que la candidatura per a les europees es va consolidar en 3 mesos. Pel que fa al programa, la proposta és que els sous dels regi-
dors es rebaixin, tot i que encara s'ha de precisar en quant. Aquest tema va suscitar cert debat, ja que no tothom coincideix en si hi ha d'haver un mínim o un màxim. En cas d'obtenir representació municipal però no la suficient per governar, també està per veure si es jugarà a fer coalició amb altres partits o si s'optarà de totes totes quedar-se a l'oposició. En tot cas, el programa es portarà davant de notari per tal que les persones que exerceixin el càrrec es vegin obligades a complir-lo. I parlant de diners, el partit no obtindrà més finançament que el dels seus simpatitzants. Bones intencions no hi falten a les iniciatives ciutadanes. En el decurs del debat hi va haver crítiques dures als partits tradicionals. Al cap d'una hora i mitja, el mateix va començar a perdre el rumb, però queda clar que hi ha ganes i il·lusió per començar a bastir el programa per a Sant Feliu. La propera assemblea tindrà lloc a finals de juliol.
l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs contenciós Administratiu que el Grup Municipal Socialista va presentar contra la pujada addicional del 9% de l’IBI (del 0,501% al 0,546%), en considerar la denúncia fonamentada. El TSJC va acceptar el recurs passat 23 de juny, després que el passat mes de abril l'equip de govern de ICV i CiU aprovés en sessió extraordinària la pujada del percentatge del tipus d'IBI vigent per a 2014, una mesura contra la qual el PSC va votar en contra en considerar-la il·legal. Durant la Festa de Primavera, la secció local del PSC va donar suport a la interposició de recursos de reposició per part
dels veïns i veïnes de la ciutat, demanant la revisió d’un rebuts als quals s'aplicava el nou tipus de l’impost de Béns Immobles. La formació afirma, com ja va fer la Comissió Ciutadana, que l'equip de govern ha obstaculitzat burocràticament la reclamació dels veïns, ha mentit sobre la data de finalització del període de reclamació i ha exigit documentació de la qual ja disposa i que per llei no és d'obligada presentació per formular el recurs. El PSC remarca que l’equip de govern disposa ara d’una última oportunitat de rectificar al ple de juliol acceptant tots els recursos que han plantejat veïns i associacions, emetre els rebuts amb el tipus del 0,501% i compensar l’excés que ha cobrat en el primer.
La Comissió contra la pujada de l’IBI va recollir firmes a les Festes de Primavera.
C IU T AT
14
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
La Diòcesi de Sant Feliu celebra el Corpus amb una catifa que commemora el seu 10è aniversari L’ou com balla, la processó pels carrers del centre i la missa completen la festivitat
L
a festivitat de Corpus ha tornat a passar per Sant Feliu de la mà de Calaix de Sastre, que va organitzar diverses activitats el passat
diumenge 22 de juny. A partir de les 12 del migdia, diversos membres van començar a formar la catifa floral a la plaça de la Vila. Es tractava d’una catifa molt especial, que representava diversos motius relacionats amb la diòcesi del Bisbat Sant Feliu amb motiu del seu 10è aniversari, entre els quals l’escut de la congregació, l’escut de la ciutat, les muntanyes de Montserrat, el mar del Garraf i la vinya del Penedès. A la tarda, les parròquies van celebrar el Corpus Christi, la celebració de l’encarnació del fill de Déu en pa i vi, amb una missa solemne a la Catedral de Sant Llorenç presidida pel Bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, després de la qual els presents van sortir acompanyats de molts
Joan de Batlle, 40 anys de festa
nens i nenes que acaben de fer la seva primera comunió a la processó que va recorrer els carrers Torras i Bages, Vidal i Ribas i Pi i Margall per tornar a la plaça de la Vila, on el bisbe va fer la benedicció solemne a l’altar amb la Coral Sine Nomine acompanyant la missa i la Banda Simfònica Ciutat de les Roses de Sant Feliu i l’associació cultural Calaix de Sastre, que també van participar en la celebració. Al claustre de la catedral també hem pogut veure -des del dijous 19 fins al diumenge 22- un altre element imprescindible d’aquesta festivitat, el tradicional Ou com balla, un símbol del cicle de la vida i el renaixement primaveral, en surar sobre un doll d’aigua envoltat de flors.
La Flama del Canigó encén les fogueres de Sant Joan
E
La flama es va portar des d’Esplugues.
E
l carrer de Joan de Batlle va celebrar les seves festes des del divendres 20 fins al dimarts 24 de juny, coincidint amb el llarg pont de Sant Joan. Durant els quatre dies de la celebració diverses activitats han congregat els veïns i veïnes a gaudir de la seva comunitat. Per exemple, vam poder veure als tabalers dels Diables Rojos, el Trio Orquestar, degustar la xocolatada popular o participant al partit de futbol entre velles glòries. Fins i tot els veïns del Joan de Batlle van poder gaudir amb la comèdia teatral El boleto del muerto. Els focs artificials el dia de Sant Joan a la nit van posar el fermall a la celebració, que ja compta amb 40 anys d’existència.
l llarg pont del solstici d’estiu d’aquest any ha contribuït a buidar l’assistència als actes propis de Sant Joan que, tot i això, no poden faltar. Un grup de santfeliuencs va anar a buscar la Flama del Canigó el dia 23 a Esplugues per portar-la fins a la plaça de la Vila de Sant Feliu. Com a activitat prèvia es va fer un espectacle d’animació infantil amb Oriol Bargalló i Andrés Garcia, i a un quart de 8 del vespre es va rebre la Flama, Xavier Lorenzo va llegir el manifest, es va encendre el peveter i es va repartir la flama. L’acte, que va tornar a organitzar Calaix de Sas-
Calaix de Sastre
tre, va acabar amb un berenar de coca i vi dolç. Pel seu cantó, el Cau va organitzar la seva revetlla popular a la plaça Lluís Companys amb una cercavila, una barrada, espectacles de circ i de màgia i música en directe per celebrar el seu 50è aniversari. Revetlles populars Per celebrar la nit més curta de l’any, diferents barris van celebrar la seva revetlla als carrers Joan de Batlle, Lluís G. Rius, Sant Antoni amb Carreretes, i a les places de la Salut, Can Maginàs i la Lluís Companys, on la gent gran de la ciutat va celebrar la revetlla el divendres 20 de juny.
Programa Gregal contra els robatoris
E
l Programa Operatiu Estacional Gregal, dut a terme entre la Policia Local i la Policia de la Generalitat, ja s'ha activat. Ambdós cossos aconsellen no donar pistes als lladres que casa nostra es queda buida, i per això és molt important no publicar el nostre viatge a les xarxes socials de manera que sigui públic per a tothom, ni donar dates. No baixar les persianes, i trucs com temporitzadors que encenguin aparells com la ràdio i llums, transmeten la sensació de que la casa està habitada. També ajuda estendre peces de roba que es vegin des de l'exterior. Acudir a veïns, amics o familiars perquè la correspondència no s'acumuli a la bústia i controlin l'habitatge també és
una mesura que evita molts disgustos. Per molt que sembli sobrer, cal tancar amb dues voltes el pany de casa. Pel que fa als comerciants, es recomana instal·lar sistemes de videovigilància i alarmes connectades a la policia. Tot i que a l'estiu no augmenten els robatoris a Sant Feliu, sí que augmenten les molèsties generades pel consum de begudes alcohòliques a la via pública. La campanya Botellón, també conjunta dels Mossos i els agents municipals, s'aplica als carrers adjacents a les carpes del carrer Sant Josep. Pel que fa a les terrasses dels bars, el sotsinspector Juan Carlos Sánchez, afirma que es controlen perquè aquestes no depassin l’hora de tancament.
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
C U LT U R A
El II Concierto de Primavera nos traslada a los orígenes del flamenco
Al Hamra ofrece una propuesta innovadora basada en un cuarteto de guitarra
D
espués de la I edición del Concierto de Primavera, la intención de la Peña Bética era repetir la experiencia. Esta vez el concierto vino de la mano de la mano del joven cuarteto Al Hamra, formada por los alumnos del Conservatorio Superior de Música del Liceo de Barcelona Héctor Delgado, Josele Rider, Javier Moreno y Marc Segura. Sin necesidad de voz, los tocaores y las guitarras narraron la historia de la segunda mitad del siglo XIX, época en que surgieron las
primeras generaciones de guitarristas flamencos, que marcaron las pautas estilísticas que definirán al género posteriormente, autores como Paco de Lucena, Ramón Montoya o Miquel Borrull. El concierto recrea, pues, como podrían sonar las guitarras en el siglo XIX. El concierto tuvo lugar el pasado el primer día del verano, el 21 de Junio a las 9 de la noche en el Auditorio del Palau Falguera, y aunque acusó el puente de San Juan ofreció a los presente nueve temas compuestos por el ex-
perto flamenquista Manuel Granados especialmente para este cuarteto de guitarras flamencas, y que tocaba varios palos de este género, como seguiriyas, romances, guajiras y soleás. Cuerdas rascadas, golpeadas, timbradas y acariciadas haciendo alarde de una gran compenetración entre los músicos y una esmerada sincronía entre las guitarras. Al Hamra, nombre que evoca a Al-Ándalus, es una formación que existe desde el año 2013 y ha estrenado disco propio, un homenaje a la guitarra del siglo XIX.
15
Quan la Joana faria 101 anys L'Aula de Música recorda la poetessa amb dos vídeos sobre ella
H
auria fet 101 anys, i l’Aula de Música i Cultura de Sant Feliu va voler recordar la gran escriptora l’1 de juliol amb dos passis de vídeos d’Antonio Caballero, un que recull d’imatges de tots els actes celebrats amb motiu de l’Any Joana Raspall i un altre en què s’explica la seva història i apareixen fragments d’entrevistes d’ella, tots dos amb fotografies de Marc Rius. Joana Raspall es demanava com hi pot haver gent a qui li agradi la poesia si no s’ensenya aquesta des que som petits.
Aquesta inquietud és la que va portar la bibliotecària a conrear aquest gènere, considerat menor, i el va engrandir. Aquesta i la seva dedicació a la cura de la llengua amb la confecció de diversos diccionaris, i la seva tasca cultural, en general, la van fer receptora de molts reconeixements, com la Creu de Sant Jordi o la Medalla al Treball. La poesia de Raspall es caracteritza per tenir una mètrica, sensibilitat i senzillesa que fan més fàcil la seva lectura tant als nens com a les a persones amb dificultats per llegir.
Amb motiu de l’efemèride, l’Aula va guarnir l’entrada amb un mural de poemes i dibuixos fets pels infants a la V Festa de Cavall Fort, a Sant Feliu.
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
C U LT U R A
Física i futbol al Cinebaix
El documental Bojos per les partícules segueix l’emoció de la posada en marxa del Gran Accelerador d’Hadrons
E
ls diaris, els ulls, les cadires, els gats i l’univers sencer. Tot són partícules. Però no les coneixem totes. Algunes són extremadament fugaces i difícils de veure, però la teoria ens diu que hi són. El cinema de Sant Feliu va projectar el passat dissabte 7 de juny Bojos per les partícules, Particle fever en l’original en anglès. El documental copsa bé la fascinació dels físics per aquest món immensament minúscul i inabastable que ho forma tot i ens transmet l’ànsia que tenen per saciar la seva curiositat. Amb 27 quilòmetres en forma d’anell i quatre punts on es fan els experiments, el Centre Europeu de Recerques Nuclears és -ens diuen- una obra d’enginyeria única al nostre món. A través de Bojos per les partícules assistim als preparatius de la màquina, veiem la diferent concepció de la física entre teò-
rics i experimentalistes i vivim junt als mitjans informatius de tot el món l’esdeveniment de la posada en marxa del cercle gegant, quan els feixos de partícules s’alineen per col·lidir a una velocitat propera a la de la llum a la temperatura del 0 absolut, recreant el que es va produir un nanosegon després de la gran explosió; però també la decepció quan una fuita d’Heli obliga a suspendre els treballs. El documental ens transporta als dubtes acientífics -podria crear l’accelerador de partículesun forat negre que engolís la Terra?-, ens apropa a la certesa de saber si vivim en un univers únic o en un multivers, a saber el model estàndard és vàlid o no i a esbrinar com l’experiment confirma la teoria i demostra l’existència del Bosó de Higgs, malanomenada la partícula de Déu, la maleïda partícula que ho enganxa tot i fa que el món sigui com és. L’enginy que comparteixen subterràniament Suïssa i França ha superat les divisions que encara hi ha a Europa, a diferència dels Estats Units, on la reticència dels republicans a gastar una morterada en alguna cosa que ningú sap explicar del cert per a què serveix els porta definitivament a tancar el projecte: “Que inventin i ells i ja els robarem la idea, com sempre han fet”,
és una frase que impacta per la seva sinceritat. Però ja ho diu David Kaplan, Doctor en Física protagonista al film, que quan es van descobrir les ones de ràdio llavors tampoc se sabia per a què servirien. Val a dir que molt abans d’estrenar-se el CERN ja va inventar quelcom molt present a les nostres vides, la World Wide Web, que no Internet, invent -aquest sí- estadounidenc. Els tigres del Sudan del Sud I amb la febre mundialista de fons, una altra emoció, la de la posada en marxa de la selecció de futbol del recent nascut Sudan del Sud, es va poder veure el 5 de juliol amb Zoran i els tigres del gol. El futbol serveix de pretext per seguir l’any I de la nova nació, mostrant les ferides del país sense abandonar un sentit de l’humor càustic. Clàssics de sempre Al juliol, el Cinebaix ha preparat una tanda de títols clàssics que no poden faltar en el nostre repertori. Cinema d’ahir amb qualitat digital i a la gran pantalla, en versió original subtitulada en castellà. Els passis tindran lloc els dilluns i divendres de juliol a un preu de 5 euros, gratuïta per als socis. La llista inclou Cantando bajo la lluvia, Desayuno con diamantes, El hombre tranquilo y El profesor chiflado.
Intercanvi d’andròmines
L’Ateneu estrena el seu primer mercat d’objectes de segona mà amb una vintena de parades
L
a primera edició de l’Andròmina ha esdevingut un èxit al pati de l’Ateneu. Una experiència d’intercanvi a la qual una vintena de paradistes hi va participar portant les seves andròmines, ja fos roba, cromos, llibres, joguines i objectes de decoració, qualsevol tipus d’objectes de segona mà que es trobessin en bon estat. La jornada, que va durar tot el dia el dissabte 6 de juny, va comptar amb l’amenització de música en viu del Sindicat Pomorska i un punxadiscos. La fira d’intercanvi se suma a ja existent d’artesans locals Somiatruites, si bé amb una concepció diferent.
17
C U LT U R A
18
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
La veritable història d’Enriqueta Martí
La santfeliuenca li van atribuir múltiples desaparicions, no demostrades roba... La policia va inspeccionar totes les cases on havia viscut de lloguer. A moltes, van trobar-ne ossos, però en aquella època era habitual que la gent acumulés ossos de tota mena per revendre’ls per fer botons o pegament.
E
nriqueta Martí és un dels personatges més foscos i fascinants del Sant Feliu de Llobregat. La vida d’aquesta dona és una oportunitat per parlar d’un període la història en què Sant Feliu canvia molt, el pas del segle XIX al XX. Es tractava d’una població rural, amb 2.478 habitants, la majoria jornalers molt pobres, i un 60% menor de 20 anys. Sant Feliu que comença a industrialitzar-se, el 1854 es construeix l’estació de ferrocarril i Can Bertrand l’any 1861. Aleshores, el centre del poble es trobava a la plaça del Mercat -la carretera s’havia fet a finals del segle XVIIIi més enllà de l’església hi havia poques cases. Les famílies més importants de llavors es trobaven entre els cognoms Gòmina, Falguera i Torreblanca. Enriqueta Martí va néixer el 1868. Casa seva estava al camí principal de l’època, el carrer Falguera. Als 18 anys, i segons alguns documents, va anar a Barcelona a fer de mainadera, i al cap d’uns anys va acabar exercint la prostitució. Un fet que podria haver marcat l’Enriqueta va ser la mort del seu primer fill amb 9 mesos. Fabricant d’àngels? La fi de l’Enriqueta va començar quan vivia al Carrer Ponent (avui Joaquín Costa) de Barcelona. Una veïna va avisar la policia: havia vist una nena al seu pati de llums totalment rapada. Els agents es van trobar amb aquesta i una altra nena més petita, que anomena “mare” a l’Enriqueta. Més tard es va saber que les nenes eren l’Angelita, filla de la seva cunyada, i la Teresita Guitart, una nena de 5 anys de la quals els seus pares n’havien denunciat la desaparició. La cunyada havia tingut dos fills, un nen i una nena, però la
situació de viduïtat l’impedia mantenir-los i els va donar a l’Enriqueta. Sembla, però, que el nen va acabar tornant amb la mare. Per embolicar més la troca, però, l’Enriqueta Martí va inscriure la mort del seu propi fill Alejandro com si es tractés del fill de la cunyada, es creu que per evitar que el cridessin a files quan fos gran. Ua pràctica que, tot i il·legal, era habitual entre les famílies pobres, que no tenien cap altra manera de lliurar-se del servei militar.
La nena Angelita, rescatada per la policia.
Enriqueta va ingressar a la presó de la Reina Amàlia. Es deia que al principi va gaudir de certa protecció, ja que tenia informació dels alts estaments de la societat, però es va deteriorar molt físicament i va acabar morint l’any 1912. Tanmateix, malgrat que se li van atribuir molts infanticidis, l’únic cas provat és aquest segrest. Al cas va adquirir quotes d’una gran repercussió a la premsa, que comença a fabular històries de tota mena i demonitzen el personatge de l’Enriqueta Martí, titllant-la de “mala dona” i “la bruixa” (la denominació Vampira del Raval arribaria més tard). Els periodistes revelen l’habitatge de la seva germana a Molins de Rei, entren a casa seva -precintada per la policia-, i fotografien la seva
Clima político-social La santfeliuenca es va trobar sense ningú que la defensés. La germana de l’Enriqueta, una minyona que residia a Molins de Rei, no acut a declarar a favor d’ella, i el seu marit, Joan Pujaló, nega que tinguin fills en comú, potser per encobrir les seves germanes. Pintor artístic de professió, aprofita les entrevistes que li fa la premsa per vendre els seus serveis de pintor. Pujaló era simpatitzant d’Alejandro Lerroux (el fill que van tenir es va anomenar com el líder del Partit Radical), i la seva admiració el va portar a pintar un oli d’ell i els seus regidors. De fet, l’anomenaven el pintaradicals. Al líder del PR, però, no li va agradar gens. Al 1911, els estira-i-arronses entre carlistes i lerrouxistes eren molt habituals. El Partit Radical a Sant Feliu tenia força pes i tant aquest com els carlistes feien mítings als quals convidaven personalitats importants. El local d’aquest partit de tall obrerista i anticatalanista es trobava on ara podem veure la botiga Juguettos, a la carretera Laureà Miró. Les associacions importants al tombant de segle eren l’Ateneu Santfeliuenc, creat per burgesos republicans el 1881 i de caire il· lustrat; el Casino, format per burgesos conservadors; i la Unió Coral, nascuda com una ajuda mútua obrerista. Treball i educació precaris A Sant Feliu hi havia un escola pública i altres de religioses, més cares. La pública es trobava al carrer Pou de Sant Pere, i era un centre amb molt pocs recursos i on les alumnes estudiaven amuntegades per 0,75 pessetes al mes. Una carta de la seva mestra, datada el 13 de juliol de 1880 i adreçada a la Junta Local d’Instrucció Pública, ens mostra les condicions pèssimes que tenia, amb manca de material i un sou misèrrim. La Junta no pren en consideració la queixa. En canvi, l’escola dels nois disposava d’un pressupost més gran (206 pessetes en front les 137 de
les noies) i més material didàctic. Tot i que l’ensenyament femení a primària era obligatori des de la llei Moyano de 1857, sovint les noies deixaven l’escola abans que els nois per atendre les tasques de la llar o per treballar a la fàbrica. L’any 1900, l’analfabetisme femení a Catalunya era del 69,7%. A diferència de la majoria de dones obreres, però, Enriqueta Martí sabia llegir i escriure, i d’ella es
destacava que “parlava molt bé”. Homes i dones començaven a treballar als 10 anys, les jornades assolien les 12 hores i fins al 1904 no va arribar el descans dominical. Les obreres havien d’alletar els seus nadons a la fàbrica, cobraven la meitat que els homes i feien les feines més dures. A més, eren mal vistes perquè suposaven una competència deslleial i perquè deixaven la casa desatesa.
Per conèixer la vampira santfeliuenca
S
i voleu saber més sobre aquesta figura històrica, ja literària, i a l’espera de que facin la pel·lícula, hi ha una nodrida collita de ficció que ha sorgit gairebé al mateix temps. El cielo bajo los pies, d’Elsa Plaza; La mala dona, del criminòleg Marc Pastor; El misterio de la calle Poniente, de Fernando Gómez; i Los diarios de Enriqueta Martí, de Pierrot. Elsa Plaza també és autora de Desmontado el caso de la Vampira del Raval, llibre que va presentar al Centre Cívic Mas Lluí el 15 de maig i que va complementar amb una ruta per Barcelona el dia 31, per conèixer els escenaris de l’Enriqueta a Barcelona. Un recorregut de gairebé 3 hores pel barri del Raval: al carrer d’en Roca, on hi havia els prostíbuls; el carrer Ferlandina, on a principis del segle XX hi havia les seus de diverses organitzacions republicanes, feministes i ateneus; i una visita a l’espai on havia estat la presó Reina Amàlia, on ara hi ha la plaça de Josep Maria Folch i Torres i l’Institut Milà i Fontanals. Hi va haver més actes entorn la figura de l’Enriqueta Martí: el 22 de maig va tenir lloc una xerrada d’Agustí G. Larios sobre la violència sociopolítica en el Sant Feliu de principis del segle XX, (és coautor del llibre Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història, i últimament ha investigat la Setmana Tràgica a la ciutat). El 25 de maig va tenir lloc una ruta per Sant Feliu guiada per l’historiadora i membre d’Arrels Locals, Bea Jiménez. La informació de la ruta ha servit de base per a aquest article.
E SPOR T S
20
juliol-agost de 2014 · el diari de Sant Feliu
El Santfeliuenc entra a l’Olimp dels clubs històrics del futbol català
L’equip jugarà per primera vegada el torneig que organitza el Martinenc des de 1984 i que marca l’inici de la temporada pels clubs catalans de Segona B, Tercera i Primera Catalana
E
l Santfeliuenc ha entrat a l’Olimp dels clubs històrics i més tradicionals del futbol modest català, és a dir, d’aquells equips que porten molts anys fent rodar la pilota i que juguen a les lligues de Primera Catalana, Tercera Divisió i Segona B. L’entrada a aquest ‘selecte grup d’elegits’ s’ha escenificat amb la confirmació d’una invitació, ja que per primer cop a la seva història el Santfeliuenc jugarà el Trofeu dels Històrics del Futbol Català que organitza el Martinenc FC des de 1984 i que enguany compleix 29 edicions. Amb els anys, aquest campionat s’ha convertit en el tret
de sortida que simbolitza l’inici de la temporada del futbol a casa nostra i serveix per veure aquells conjunts que es troben a la frontera entre l’esport professional i el semiprofessional. Rendiment i història Dotze seran els conjunts que es disputaran el trofeu entre el 4 i el 9 d’agost al Municipal del Guinardó repartits en quatre grups. Els equips que hi acaben jugant ho poden fer perquè l’organització segueix uns criteris per elegir-los: el seu rendiment esportiu durant la temporada anterior i la seva història. El Santfeliuenc jugarà els
Històrics perquè ha pujat a Tercera Catalana i perquè clarament s’ha convertit en l’11 revelació de la passada campanya. El president del club, Alberto Prieto, manifesta que “és un orgull disputar aquest títol perquè té història, reconeixement i privilegi”. El directiu també destaca allò que els ha permès accedir-hi: “Ens han trucat per participar-hi i això vol dir que ens hem consolidat a la màxima categoria del futbol català, que ens hem situat en paral·lel a la trajectòria esportiva d’altres clubs històrics i que valoren els mèrits aconseguits durant les dues darreres temporades”.
GRUP 1
GRUP 4
Cornellà
AE Prat
Han pujat a Segona B: Es funda el 1951 amb la fusió de quatre clubs, tot i que és fruit de la unió d'altres entitats anteriors a l'any 1923. Ha militat durant dotze anys a 3a Divisió i aquest any ha guanyat la lliga i ha ascendit a 2a B. CF Montañesa El sotscampió s'enfronta al campió: L'equip de Nou Barris ha quedat empatat a punts a la lliga de Tercera amb el Cornellà però no ha pujat. El club es funda el 1926 i ha militat sis anys a 1a Catalana i l'any 2010 va ascendir a 3a Divisió. Martinenc FC L'amfitrió puja a Tercera després de 19 anys: El club de Sant Martí de Provençals es funda el 1922 i la campanya que ve jugarà a 3a Divisió després de 19 anys a 1a Catalana. Entre 1986 i 1995 va jugar a 3a Divisió. GRUP 2 UE Sant Andreu Sempre a Tercera o a Segona B: Fundat el 1909, aquest any ha militat a 2a Divisió B. De Sant Andreu del Palomar, ha estat un cop campió de la Copa Catalunya, tres cops campió de Catalunya de Segona Categoria, dos cops campió de 2a Divisió B, un cop campió de Primera Divisió Catalana i un cop campió de de la Copa Federació. Aquest any ha quedat 15è del grup 3 de Segona B. CD Europa
Un dels fundadors de Primera Divisió: El club de la Vila de Gràcia es crea el 1907 i el 1923 va ser finalista de la Copa del Rei però va caure a la final contra el Bilbao. Va ser un dels fundadors de la lliga de Primera Divisió, on hi va jugar tres anys. Dos cops campió de Catalunya, ha jugat sis temporades a 2a A, una a 2a B i 50 a Tercera. Aquest any ha quedat tercer a 3a Divisió, però no ha pujat.
UE Sants Tornen a Primera Catalana: Fundat el 1922, va ser el primer equip que va anar a l'estranger a jugar: ho va fer a Alemanya el 1925. Sempre va militar a 3a Divisió, fins el 1997 que va baixar a Primera Catalana, on hi va ser fins el 2012. Aquest any, ha jugat la promoció d'ascens a Primera Catalana i en un 'play-off' a doble enfrontament s'ha imposat al Camprodon per 2 a 0 i 3 a 1. Ja és de Primera Catalana altre cop. GRUP 3 CF Badalona El més antic, amb més títols: És el més veterà del torneig, fundat el 1903. Va ser campió de 2a B el 2006 i ha estat sis cops campió de Tercera Divisió. Ha estat catorze vegades a 2a A, vuit a 2a B i 40 a Tercera Divisió. Ha guanyat una Copa Federació i un Campionat de Catalunya de Segona Categoria. Aquest any ha quedat 13è a 2a B. UE Rubí
Un equip tradicional a Tercera Divisió: L'equip del Vallès Occidental es va fundar el 1912 i aquest any ha quedat 5è a Tercera Divisió, optant fins el darrer moment a jugar la promoció d'ascens. El 1993 va pujar a 2a B. Alguna temporada ha militat a Regional Preferent, però és un dels equips tradicionals a Tercera Divisió. CE Júpiter
Un històric que ara milita a Primera Catalana: El club del Poble Nou de Barcelona es va fundar el 1909 i ha guanyat cinc Campionats de Catalunya de Segona Categoria, un Campionat d'Espanya de Segona Categoria, una lliga de Primera Catalana i tres torneigs Vila de Sant Martí. Dues temporades a 2a A, una a 2a B i 44 a Tercera Divisió.
Contra dos equips de Tercera El Santfeliuenc debutarà el dijous 7 d’agost contra l’AE Prat i el perdedor d’aquest duel s’enfrontarà al Peralada. El darrer partit de la fase de grups enfrontarà el guanyador del Prat-Santfeliuenc amb el conjunt de l’Empordà. El format d’enfrontaments de la primera fase serà el de 3X1, amb 45 minuts de joc. Els quatre vencedors de cada grup jugaran les semifinals a 90 minuts i, en cas d’empat, llençaran cinc penals. La final es jugarà el dissabte 9 d’agost i el Prat serà l’equip que defensi el títol aconseguit la passada edició. Xavi Martí i Juan.
Entre 2012 i 2014, a Segona B: El club del Baix Llobregat neix amb el nom actual el 1945, tot i que la seva història es comença a forjar a partir del 1910. Aquest any ha perdut la categoria de 2a B. Ha estat deu vegades a Tercera Divisió i nou a Primera Catalana. Ha guanyat un Campionat de Catalunya Amateur i la lliga de Tercera Divisió el 2012. Vigent campió de l'Històrics. Santfeliuenc FC El segon més antic de l'Històrics: El club es funda el 1905 i és el més antic de la seva comarca i el segon més veterà del torneig per darrera del Badalona. Aquest any ha jugat per primera vegada a Tercera Divisió, després d'imposar-se al Masnou en el play-off d'ascens de Primera Catalana de 2013. És l'equip revelació del seu grup de Tercera Divisió. CF Peralada Aconsegueix l'ascens a Tercera Divisió: El club de l'Empordà es va fundar el 1915 i, a partir de 2002, va estar cinc anys a Tercera Divisió. El 2007 va baixar a Primera Catalana i aquest any ha aconseguit altre cop l'ascens a Tercera Divisió després de guanyar la lliga del grup 1 de Primera Catalana. És l'únic equip del torneig que no és de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els 11 campions de l'Històrics (Vigent campió: Prat) 5
: Júpiter i Badalona
4
: Martinenc
3
: Horta
2
: Gramenet
1
: Sants, Santboià, Badaloní, Masnou, Europa i Prat
E SPOR T S
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
21
La lliga de Tercera Divisió començarà el 24 d’agost
El Santfeliuenc disputarà la seva segona temporada a Tercera i mirarà, com a mínim, de consolidar-se definitivament a la categoria assolida l’any 2013
E
l Santfeliuenc començarà la lliga al grup V de Tercera Divisió el 24 d’agost i l’acabarà a la jornada del 17 de maig de 2015. La Federació Catalana ja ha fet públic el calendari, tot i que encara no ha facilitat els emparellaments de cada jornada. La campanya 2014-2015 comptarà amb quatre diumenges de descans, els dies 21 i 28 de setembre i el 28 de desembre i el 4 de gener. També s’han fixat tres jornades que es jugaran els dies laborables; la primera es disputarà el 10 de setembre. Les tres restants encara no disposen de data fixa, tot i que la Federació ha proposat els dies 8 d’octubre, 12 de novembre, 25 de març i 15 d’abril. A la fi de la passada temporada, es van confirmar els descensos de categoria del Santboià, Rapitenca i Gramanet Milán. Els nous rivals del Santfeli-
uenc a la lliga del grup V de Tercera seran el Prat (que ha baixat de Segona B) i el Peralada, el Sabadell B i el Martinenc (que han assolit l’ascens després de jugar a Primera Catalana). El Santfeliuenc disputarà la Copa Catalunya La Federació Catalana ha creat la Copa Catalunya Amateur i la Copa Catalunya Absoluta per a la temporada 2014-2015. El Santfeliuenc jugarà a l’Absoluta, que comprèn els equips de Tercera, Segona B, Segona A i els campions de Primera Catalana. Les eliminatòries es disputaran a partit únic i es jugaran al camp de l’equip que militi en una categoria inferior a la del seu rival. Si són de la mateixa categoria, el camp es decidirà per sorteig. Les dates dels partits encara no s’han fet públiques. X.M.J.
Equip revelació del futbol català
Calendari i rivals del Santfe abans de l’inici de la lliga
l Santfeliuenc ha tancat la seva primera temporada a Tercera Divisió amb una actuació més que destacable i quedant situat a mitja taula. Aquest esforç ha estat reconegut per tots els clubs de la categoria i també per Ràdio Marca Barcelona, que ha nomenat al club de Sant Feliu com l’equip revelació de la temporada del futbol català. Els blanc-i-blaus ja van rebre aquest guardó la temporada 2009-2010, quan es va pujar a Primera Catalana. Ràdio Marca ja fa més de dues dècades que entrega premis als equips semiprofessionals del futbol català, els de Segona B, Tercera i Primera Catalana.
22 de juliol: Inici dels entrenaments i pretemporada. 27 de juliol: Juvenil Espanyol. Ciutat Esportiva Daniel Jarque. 30 de juliol: UE Sant Andreu (Segona B). Narcís Sala (*) 2 d’agost: UE Cornellà (Segona B). Les Grases. 2 o 3 d’agost: Copa Catalunya. CE l’Hospitalet. Les Grases. 7 agost: Trofeu Històrics. Municipal del Guinardó. (*) 10 agost: CF Vilanova (Primera Catalana) Alumnes Obrers. 13 agost: UE Sants (Primera Catalana). Les Grases. (*) 16 agost: CE l’Hospitalet (Segona B). Municipal de la Feixa Llarga. (*) POSSIBLES CANVIS: El partit contra el Cornellà del 2 d’agost es podria veure alterat pel partit de Copa Catalunya. Si els santfeliuencs superen la primera ronda, s’hauran d’enfrontar el 9 o el 10 d’agost al guanyador del Gavà-Terrassa. I si superessin la segona ronda, hauran de jugar el 16 o el 17 d’agost contra el Santboià, el Sant Andreu, el Rubí o El Prat. A més a més, el Santfeliuenc es podria classificar per a les semifinals de l’Històrics del 8 d’agost o per la gran final que es jugarà el 9 d’agost.
E
E SPOR T S
22
el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014
Temporada d’or del futbol femení de la Peña Recreativa
Les noies del Cadet-Infantil guanyen la seva lliga i perden la final del Campionat de Catalunya contra l'Espanyol després de superar el Cabrera de Mar a les semifinals Xavi Martí Juan
L
Les noies de la Peña s’han enfrontat al totpoderós Espanyol.
es noies del Cadet-Infantil de la Peña Recreativa, entrenades per Cristian Grajera, han protagonitzat una temporada espectacular i històrica i s’han proclamat campiones de lliga
del seu grup amb tots els partits guanyats i sotscampiones de Catalunya en una final disputada a Les Grases contra l’Espanyol i en el marc de la 5a Festa del Futbol Català. El partit va ser una lluita de David contra Golliat, el
modest club de barri que basa els seus avenços en el treball i el sacrifici contra el totpoderós Espanyol, amb els seus grans recursos, tant econòmics com humans. Les noies del barri Falguera van caure per 7 gols a 0, tot i que van lluitar des del primer minut per fer saltar la sorpresa. En els primers moments van disposar d’algunes ocasions, però el primer gol de les blanci-blaves va marcar la diferència i la Peña va començar a xocar contra la defensa rival i contra l’efectivitat ofensiva de les de Cornellà-El Prat, que durant la lliga també van guanyar tots els enfrontaments i van anotar 357 gols, 14,875 per partit. El futbol femení de la categoria Cadet-Infantil està format per només tres grups i per tal d’accedir a les finals del Campionat de Catalunya es van enfrontar els millors equips de cada
grup. La Peña es va imposar a les semifinals al Cabrera de Mar, que havia estat el segon classificat al grup on juga l’Espanyol. Un equip que pot seguir fent història Tots els clubs destaquen que és molt difícil formar equips i aconseguir una cantera estable en l’apartat de futbol femení. Amb aquest grup de jugadores del Cadet-Infantil (que ja han assegurat que continuaran jugant juntes la temporada que ve), sembla que el futur del futbol femení a la Peña està assegurat i que es poden aconseguir més títols. Aquest any han guanyat els 20 partits de lliga i han fet 169 gols. Però no tot són èxits col· lectius, ja que cal destacar que la màxima golejadora de la Peña i del seu grup, Laura Fernández, que ha fet 107 gols, ha superat a les dues màximes golejadores de
Les noies de la Peña van rebre el suport dels seus familiars i dels seguidors des de la grada.
l’Espanyol, que han arribat als 60 i als 64 gols. La mateixa Fernández s’ha estrenat amb la Selecció Catalana sub-16 i ha estat convocada per la Selecció del Baix Llobregat sub-16 juntament amb la seva companya d’equip Judith Saubí. A més, la portera, Noelia Coronado, ha estat la menys golejada del seu grup de lliga. Sembla que el futur del futbol femení a la Peña està assegurat amb aquest grup de jugadores.
L’equip del barri Falguera fitxa un nou entrenador per a l'Amateur A Romà Escuer, que ha entrenat el Valldoreix A durant la passada temporada, arriba amb l'objectiu d'aconseguir l'anhelat ascens a Segona Catalana
Xavi Martí Juan
Q
uan Romà Escuer es va fer càrrec de l'Amateur A del Valldoreix, després de deu jornades disputades,
l'equip només havia sumat dos punts i es trobava en una situació crítica al grup 10 de Tercera Catalana. Després d'un intens treball, va aconseguir que el Valldoreix no perdés la seva categoria a manca de dues jornades pel final de la lliga 2013-2014. Escuer, abans del Valldoreix, ha entrenat altres conjunts de Sant Cugat en categories amateur i de futbol base: Mirasol, Júnior i Sant Cugat. La junta directiva de la Peña Recreativa ha anat a buscar els serveis d'Escuer i el mateix tècnic ha afirmat que creu que ho han fet per “la bona temporada que he portat a terme amb el Valldoreix”. L'entrenador ha manifestat a aquest diari que el seu objectiu de cara a la temporada 2014-2015 “serà el de l'ascens”. Escuer ha indicat que “si el nucli principal de l'equip continua la temporada que ve hi hauran opcions de pujar, ja que només con-
templo la incorporació de dos o tres jugadors nous que ens facilitarien aquelles coses que ara no tenim”. El que ha estat fins ara l'entrenador de la Peña, Carlos Ruiz, abandona la disciplina del club, després que la Peña hagi estat durant quatre temporades al límit d'assolir el preuat ascens a Segona Catalana. Vinculat a l'Espanyol Romà Escuer s'ha presentat a les eleccions del RCD Espanyol en dues ocasions, el 2011 i el 2012. Pertany a l'Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l'Espanyol i també ha format part de la junta directiva del club blanc-i-blau diversos anys. Actualment, està vinculat a la Plataforma Opositora a la junta actual del club. Per assolir el seu gran objectiu, la Peña ha fitxat a un tècnic que coneix en profunditat el món del futbol.
Els rivals de la propera temporada
L
a Federació Catalana ha fet pública la proposta d'agrupació del grup on juga la Peña Recreativa, el 8 de Tercera Catalana. Sant Andreu i Martorell han pujat a Segona, mentre que la Penya Barcelonista Sant Vicenç, l'Abrera i el Vista Alegre han baixat. Els nous rivals del grup sembla que seran el Castelldefels B, el Cervelló, l'Incresa de Molins de Rei, la Palma de Cervelló i el Sant Esteve ses Rovires. La resta ja són antics coneguts de l'equip del barri Falguera: Ciudad Cooperativa, Corbera, Esparreguera, La Guàrdia, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, Papiol, Sector Montserratina, Torrelles, Vallirana i Vinyets Molí Vell.