El Diari de Sant Feliu, num.21 by El Diari de Sant Feliu

Número 21 // 20.000 exemplars // setembre de 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Esports

Ciutat

Un repàs a l’inici de temporada dels diferents clubs de la ciutat, i la crònica de l’estrena del Santfeliuenc a Tercera.

Un veí de Sant Feliu interposa vàries queixes per l’incompliment de les normes de trànsit per part del personal de la brigada municipal i la Policia Local p.8

p.13, 16 i 17

Obres a Sant Feliu. El consistori inicia millores urbanes a diferents punts p.10 Saps què són les constel·lacions familiars? p.5

El personal d’ambulàncies inicia una vaga de 4 dies

Retallades a les ambulàncies. Sota la imatge del Servei d’Emergències Mèdiques treballen 4.800 persones subcontractades per empreses privades d’ambulàncies (TSC, Condal, Domingo, Egara...), les condicions laborals de les quals són molt diverses. Els treballadors acaben de patir una reducció del 9,2% del sou i per això han convocat una jornada de vaga. / p.6

Entrevistes Joaquim Pahissa és membre de l’Agrupació de Defensa Forestal des de fa molts anys. Les ADF faciliten la tasca dels bombers i promouen el coneixement de l’entorn. p.11 També hem parlat amb una de les cares més conegudes de Sant Feliu. Joan Lorenzo, de Calaix de Sastre, ens parla de l’entitat i del llegat cultural de Sant Feliu. p.20

OPINIÓ

opinió

editorial

Ciutadania informada, ciutadania formada

a fa temps que les tisores i els acomiadaments van arribar de manera silenciosa als mitjans de comunicació. De fet, segons càlculs de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya, els periodistes són el segon col·lectiu més castigat per la crisi, després de la construcció. [...]Més enllà de les situacions personals d’aquests treballadors, l’afebliment dels mitjans de comunicació, especialment els de titularitat pública, empobreix la qualitat de la democràcia i el dret “a comunicar o a rebre lliurement informació veraç” establert a la Constitució Espanyola i que també recull l’Estatut de Catalunya. Reflexionar sobre la tasca indispensable dels mitjans de comunicació públics em porta també a pensar en la comunicació que impulsen les administracions sobre els assumptes que els són propis. El Col·legi de Periodistes en parla a ‘Els gabinets de comunicació.Criteris de bones pràctiques professionals’. Assegura que els gabinets de comunicació públics han d’informar “de l’activitat que genera l’administració de què depenen” i que tenen l’obligació de “salvaguardar” la societat “d’informacions que tendeixin a deformar voluntàriament la realitat dels fets”. I és que les diverses interpretacions que poden tenir els mateixos fets poden fer caure en la temptació d’explicar una informació de la manera més favorable als interessos de l’administració. Després de la presentació que vaig fer al Ple Municipal, el 30 de maig, de l’Informe 2012 del Síndic, el web municipal va esmentar que “2012 ha estat l’any en què s’han desenvolupat menys intervencions, passant de les 97 actuaci-

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

ons el 2007, a les 113 el 2008, 152 el 2009, 115 el 2010, 114 el 2011 i 94 en el darrer exercici”. Arran l’extrapolació d’aquesta dada, l’Ajuntament ha fet una lectura positiva de la sevaatenció als ciutadans. S’han queixat menys al Síndic, així que és fàcil pensar que l’Ajuntament ha vulnerat menys els seus drets. Tant de bo fos així de senzill! El fet és que, si no s’expliquen els motius i s’ometen les circumstàncies que provoquen la disminució del nombre d’intervencions, es distorsiona la realitat. En el context en què la Sindicatura ha desenvolupat la seva activitat tots aquests anys, mantenir aquesta regularitat d’intervencions es pot considerar un èxit. S’han preguntat si els santfeliuencs coneixen l’existència del Síndic Municipal sis anys després de la seva creació? De fet, el principal problema relacionat amb l’Ajuntament que m’he trobat fins al moment és compartit amb els ciutadans: l’absència o demora de la resposta. Durant 2011 i 2012, només la tramitació de 13 casos va generar 81 atencions a ciutadans i 54 peticions a l’Ajuntament, entre altres gestions. El tracte personalitzat i l’acompanyament que reben els ciutadans per part de la Sindicatura acostuma a ser valorat, i sovint així m’ho manifesten alguns dels ciutadans atesos, però ni aquests agraïments ni la minsa reducció del nombre de queixes ens poden portar a l’autoengany ni a promoure falses complaences: 2012 no va ser un bon any a la Sindicatura.

Un servicio básico en peligro

os constantes recortes que los servicios públicos están padeciendo en los últimos años con motivo de los ajustes presupuestarios que el Govern de la Generalitat viene realizando han provocado protestas y rechazo de empleados públicos y usuarios que se han trasladado a los medios de comunicación y a la opinión pública. Sanidad y educación son dos de los ejemplos más claros. Pero hay otros ámbitos y sectores que también vienen sufriendo desde hace tiempo la reducción de recursos que acaban significando una disminución de salario de los trabajadores y reducción del servicio que prestan, como es el caso del Servicio de Emergencias Médicas. A pesar de mantener los trabajadores del SEM acampadas de protesta en sus respectivas bases en varias localidades por la reducción presupuestaria que les ha significado una importante reducción de salario, los ciudadanos no perciben esta situación por el esfuerzo suplementario de los trabajadores del servicio pero a un coste que comienza a ser inasumible por parte de estos. La realización de jornadas de 12 horas, turnos en los que apenas les queda tiempo

a los trabajadores de comer o cenar o la presión de ser multados por la empresa si no se actúa con la celeridad establecida, son consecuencias de esta situación de reducción salarial y de efectivos que no se deben prolongar más. Los recortes en los servicios públicos están debilitando de manera grave el Estado de Bienestar conseguido durante muchos años. Volver a momentos en que las ambulancias no llegaban con la rapidez necesaria por la falta de medios sería inadmisible. Durante muchos años se reivindicó y exigió la existencia de ambulancias en Sant Feliu para no depender exclusivamente de ambulancias que se desplazaban de otras localidades. No fue fácil conseguir una base (con una dotación permanente en la ciudad) y sería ahora inadmisible que, por los recortes presupuestarios, volvamos a depender de servicios que se desplazan desde otras localidades. En estas fechas marcadas por el debate identitario i territorial, en todas sus vertientes, no estaría de más que nuestros representantes públicos utilizasen esa misma “devoción y pasión” para la defensa del Estado de Bienestar.

Fe d’errades En l’article sobre el procés de selecció del pla d’ocupació de l’Ajuntament (p.6 núm. juliol-agost), la queixa pertany al secretari general d’Empleats Públics d’USOC Catalunya, Jaume Castán, i no al sindicat USOC.

la foto del mes

X.M.

Magí Boronat i Francesch Síndic Municipal de Greuges

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Serà aquest l’únic soterrament que veurem?. A l’espera d’una estació de debò, Kaligràfics ha posats els seus esprais al servei de Sant Feliu per recrear una estació de tren sota les vies. El soterrament queda lluny i ens hem de conformar amb la pintura. Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03 Director Comercial: Pau Ramell 674 35 92 03 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 21, setembre de 2013 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

setembre de 2013 · el diari de Sant Feliu

C IU T AT

El mapa de las constelaciones familiares El centro Dharma de terapias complementarias realiza esta actividad una vez al mes

na frase del famoso psicólogo suizo Carl Gustave Jung dice: "No hay nada que tenga más influencia en los hijos que la vida no vivida del padre o de la madre". Basándose en esta premisa, nacieron las llamadas constelaciones familiares (TCF), que teoriza que nuestra historia familiar afecta profundamente nuestra personalidad, nuestro comportamiento y nuestras relaciones. La TCF es una de las terapias que florecieron en la corriente New Age, como el ioga o el Pilates, al margen de la medicina tradicional. Mezcla de esoterismo, espiritualidad y sincretismo oriental, estas se han erigido casi en la religión del siglo XXI. Montse Hernández es la consteladora del centro Dharma de Sant Feliu. Lleva constelando hace 4 años y también es maestra de Reiki, curación con cuarzos y Flores de Bach. El término constelación remite al hecho de que esta terapia entiende las familias como un sistema en el que todos sus miembros están rela-

cionados; algo así como un árbol genealógico de traumas y herencias problemáticas. Montse explica las constelaciones “como un teatrillo de la vida de alguien, la exposición de un conflicto que tiene la persona sin que los presentes conozcan de qué trata”. Ella sí que conoce el problema, ya que mantiene una entrevista con el interesado antes de cada sesión. La terapia sigue con la elección de varias personas entre la gente del público por parte del paciente, a las que les dice solamente el nombre de quien representan. Los elegidos salen a escena mientras que el afectado se sienta a observar el teatro de su vida. “Las personas empiezan a sentir diferentes cosas, a moverse, a tener emociones”, dice Montse, quien va interveniendo y guiando la situación, esto es lo que se llama constelar.

Los asistentes no tienen por qué conocerse previamente. Se trata pues de eso; de un psicodrama coral, una dramatización en el marco de una terapia de grupo sin serlo. "Las constelaciones se basan en la teoria de que los conflictos no resueltos se vuelven a repetir succesivamente

en las familias, y lo que pretende esta terapia es precisamente cortar el patrón para que no vuelva a aparecer", dice Montse. La sanadora explica que, en teoría, este tratamiento sólo permite retroceder hasta cinco generacio-

nes atrás, después se hace lo que ella define como “una sanación general”. A pesar de su nombre original, la TCF ha rebasado su campo de actuación y se vende para actuar sobre problemas de cualquier índole: laboral, amistad, enfermedades... En las constelaciones de Dharma participa un grupo más o menos estable de unas quince personas, y cada sesión puede durar desde un cuarto de hora hasta varias horas. Se llevan a cabo una vez al mes (la próxima será el día 14 de este mes a las 16h). Funciona o no funciona Como la mayoría de las terapias alternativas o complementarias, se cree o no se cree. No existen evidencias clínicas de la efectividad terapéutica de las constelaciones, ya que los ensayos y estudios que se han hecho no han seguido un método científico. Es el caso de Montse, dice que hace mucho tiempo que no pisa el mé-

dico y que, “aunque día a día nos encontremos conflictos, seguir alguna de estas terapias nos hace más fuertes”. Asegura que cualquiera que lo desee puede dedicarse a las terapias alternativas, y en cuanto a los incrédulos, simplemente les recomienda “que lo prueben”. La mayoría de estos tratamientos no están regulados ni reconocidos oficialmente, pero algunos psicólogos están aplicando las constelaciones como un tipo de terapia familiar. Sito en la calle Verge de la Salut, 7, Dharma se define como una asociación para el estudio y la práctica de las terapias complementarias, donde llevan a cabo muchas más: clases de meditación, kárate (para niños, jóvenes y adultos), Chi Kung, danza (creativa, oriental y tribal), yoga (kundalini yoga, ashtanga yoga, yoga suave, así como para niños y embarazadas) y Pilates. También imparten talleres, como una formación básica en arquetipos psicológicos, uno sobre el poder curativo del cuerpo y un curso de iniciación al Reiki.

C IU T AT

setembre de 2013 · el diari de Sant Feliu

Los trabajadores de las ambulancias luchan contra los recortes de salario Las empresas adjudicatarias del Servicio de Emergencias Médicas están aplicando ya la rebaja de un 9,2% en el sueldo bruto // El 9 de Septiembre inician una huelga de 4 días

l conflicto en el sector del transporte de las emergencias médicas es un reflejo de los recortes del gobierno de la Generalitat en materia de sanidad. El Baix Llobregat tampoco se salva. La última acción de la plantilla del Servicio de Emergencias Médicas (SEM) -que comprende a varias empresas del sectorfue el 26 de Agosto, cuando unos 300 trabajadores se manifestaron ante la basílica de la Sagrada Família. Protestaban contra el recorte salarial del 9,2%. Ya llevan varios meses acampando frente a las bases operativas de las ambulancias. Todo empezó con un recorte del CatSalut de un 4,6% del presupuesto en todas las empresas que trabajan para el Servicio de Emergencias Médicas (SEM) de Catalunya. Para cubrir ese recorte, el TSC propuso a los trabajadores un mordisco del 13% en su nómina, con carácter retroactivo a partir de Enero 2013. Sin llegar a ningún acuerdo con los sindicatos, la Asociación Catalana de Empresarios de Ambulancias (ACEA) la baó al 9,2% aplicable a partir a Julio, de manera que los trabajadores han sufrido ya esta disminución en su sueldo bruto, un mordisco que, dependiendo del caso, comprende desde los 150 hasta los 300 euros. Recorte sobre recorte Las acampadas se extienden por toda la comarca, ante las bases de las empresas adjudicatarias del servicio de emergencias médicas: están ante la base de Ambulàncies Condal de l’Hospitalet, en el Hospital de Viladecans (donde se radica la sede de TSC), y delante de la base de Ambulàncies Domingo, en la calle Pere IV de Barcelona. En Molins y en Sant Feliu no se han plantado las tiendas porque en ambos casos las sedes se encuentran en zonas industriales, nada pobladas. (En el caso de Sant Feliu, la sede está en el polígono industrial Masor). Mariana Fryc es técnica asistencial de una Unidad Básica, y participa en las acampadas públicas, que no van en detrimento del servicio, ya que pernoctan después de trabajar. Las acampadas, que nunca superan las 20 personas, son llevadas a cabo por los trabajadores, sin que las abandere ninguno de los sindicatos -UGT, ASAC, USOC, o CGT- presentes en la

mesa de negociación. Por suerte, cuentan con el apoyo de los vecinos.

Los trabajadores del SEM también están recogiendo firmas en diferentes puntos de los municipios, como mercadillos. Su objetivo es llegar a las 500.000 para poder presentarlas en el Parlament como parte de una moción anti-recortes. No es la primera vez que les rebajan el sueldo. Mariana Fryc trabaja para Ambulàncies Condal, que cuenta con 480 técnicos que cubren el Baix Llobregat (el sector en toda Catalunya es de 4.800 trabajadores). Explica que ya les recortaron el sueldo hace 3 años, una bajada del 2,5% como empresa dependiente del CatSalut, y el resto para evitar que reducieran la plantilla, en total un 12,5%. A pesar de que trabajan para el sistema público, no son funcionarios, y por ello una sentencia firme fija que la empresa debe devolverles este porcentaje, del cual ya han recuperado la mitad. Menos unidades “Va a haber recorte de unidades en toda Catalunya, entre 70 y 80 ambulancias menos”, dice la trabajadora. Tampoco es la primera vez, pues en en el 2010 ya se retiraron unidades de transporte sanitario urgente, mientras que algunas unidades que prestaban servicio durante 12 horas pasaron a hacerlo sólo durante 8. Fryc afirma que “se entrado en un sinsentido, porque en Hospitalet hay muchos avisos y cuando faltan unidades se traen de Sant Feliu, y entonces a Sant Feliu tienen que venir las ambulancias de Esplugues o de Molins, y al revés”. Los responsables vieron que era inviable y se repusieron. ¿Y se nota esta disminución el calidad del servicio? “No sé si la gente lo percibió o no, nosotros sí que notamos esta

disminución de ambulancias porque el servicio sigue saliendo igual, pero a qué coste? Hay días que no cenamos o no comemos, los servicios son muy seguidos... Nos exigen que nos movilicemos antes de 2 minutos activando un botón de la ambulancia, si no lo hacemos, el SEM multa a la empresa, y ésta a nosotros. Creo que si desaparecen más unidades la calidad del servicio desaparecerá o bajará”, explica.

“Cuando faltan unidades se traen de Sant Feliu, y entonces a Sant Feliu tienen que venir las ambulancias de Esplugues o de Molins, y al revés” Aunque dice que no ha repercutido en el servicio, reconoce que les avisan por radio de que una urgencia lleva una demora de 30 minutos o más, la gente se queja cuando llegan, tengn o no la culpa. Las demoras suceden porque hay demasiadas urgencias a la vez para los recursos que existen. Fryc realiza turnos de 12 horas en Esplugues, en temporada alta (en el interior de Catalunya, en invierno), atiende de media unas diez emergencias diarias. Más acciones Si bien el convenio caduca en el 2015, la entrada de empresas que están rompiendo precios, como la vallisoletana Ambuibérica, parece asegurar que a pesar de los

problemas el contrato se renegociará a la baja. “Seguramente negociarán ahora para acogerse al convenio español, que es más barato que el de Catalunya”, que fija unos sueldos más altos. TSC pertence desde el 2008 a la família Bonomi, propietaria de Port Aventura y Ducati. En 2012 recibieron un reconocimiento a la buena gestión y los grandes beneficios obtenidos, “mientras nosotros apenas tenemos material y la calidad de este ha bajado mucho”, lamenta Fryc. La privatización de la sanidad permanece como telón de fondo. Si la situación no cambia, habrá más acciones. Sindicatos y ACEA se sentaron a negociar en la mesa del Tribunal Laboral de Catalunya el pasado 6 de Septiembre, y los técnicos del transporte sanitario harán cuatro días huelga a partir del 9 de Septiembre, una chorizada en Hospitalet y una sardinada enfrente del Hospital del Mar el dia 30, un acto organizado por la Asociación de Vecinos de la Barceloneta para recoger firmas contra los recortes.

na unidad básica de transporte sanitario consta de dos técnicos, conductor y asistencial; la intermedia, de un técnico conductor e infermero; y la medicalizada, que es una UCI móvil, de tres: técnico, médico e infermero. Para consultar el mapa de las unidades operativas en Catalunya: http://ves.cat/hk0L

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

C IU T AT

Luces y sombras sobre el alumbrado

La zona de confort i seguretat

ue difícil resulta entendre com ens perjudica aquesta situació tan còmoda per a molts de nosaltres, de mantenir-nos en aquesta zona on podem estar sense grans daltabaixos ja que no comporta cap canvi arriscat a la nostra vida, i en què ho filtrem tot sota el prisma de la comoditat i el confort, i no ens comporta arriscar quasi res. Aquest punt en què es situen algunes persones, jo l’he batejat com la “zona cega“; és un espai o, més ben dit, una forma de procedir en què no passa quasi mai res. És el lloc que coneixem; és segur i no ens demana assumir cap risc per continuar vivint una vida monòtona, avorrida, i que algunes vegades et portarà a la depressió. Això sí, per a tu, un lloc còmode. Ara, et demanaria que fessis el teu propi exercici valorant si la teva vida està situada en aquesta “zona cega“. Ja pots deduir pel títol que hi poso, que serà un espai en què el mobiliari no es mourà perquè hi ha uns itineraris marcats i alterar-los provocaria alguna caiguda, tampoc caldrà encendre llums perquè si és “cega“ no cal malmetre recursos, i una l’altra particularitat és que l’aire fresc no corre per l’habitacle perquè hi ha un desconeixement d’ on són les obertures per ventilar. Com pots veure és un espai no gaire agradable que fa un cert tuf. Si per casualitat t’has identificat amb aquest espai et recomano que el ventilis o demanis ajuda perquè algú t’ajudi a obrir portes i finestres i transformar-lo en un espai viu i creatiu. Adéu.

n el último pleno antes de las va- (unos 60 euros por punto sin descontar el caciones, la Asociación de Veci- beneficio industrial de la empresa, el coste nos Roses del Llobregat volvió a de la mano de obra, etc), lo que el presila carga contra el equipo de go- dente de la asociación Roses del Llobregat, bierno, esta vez por la cuestión de alum- Silvestre Gilaberte, califica de insuficiente. brado público. La Asociación de Vecinos Roses del Llobregat pedía que el proyecto Poca inversión se cumpliese con recursos propios, pues Silvestre Gilaberte cree que “el tema de la creen que el Ayuntamiento es totalmente iluminación siempre ha sido deficiente y competente -ya que es empresa problemática, pero en instaladora- para llevar a cabo los 2 últimos años ha la mejora, a través de un plan de empeorado mucho, ocupación temporal para contar sobretodo el último”. con el personal necesario. “Nos consta que hay Por ello, la AVV introdujo una muchísimas quejas moción con estas demandas. Un ciudadanas, algunas al concejal del PSC presentó en el Síndic, por motivos de Bailarinas sobre la calle Pleno el escrito de la adjudicación, alumbrado”, dice, y añaDoctor Brugarolas que los concejales del equipo de gode que han presentado bierno y el alcalde manifestaron descono- instancias ante el alcalde y a la regidoría de cer. Una vez adjudicado el proyecto, carecía barrio... de sentido el punto central que reivindicaba En opinión de la AVV, este tipo de conla AVV, y por tanto no tenía dar sentido dar tratas externas no garantiza el total control su aprobación y PSC y PP se abstuvieron. La del ayuntamiento sobre las actuaciones de AVV acusa al equipo de gobierno de ocul- la Sociedad Española de Construcciones tarles esta adjudicación para dejarlos en Eléctricas (SECE), empresa que obtuvo la lievidencia ante el pleno. citación el 25 de Junio. Además, opinan que El pasado mes de Junio el Ayuntamiento en época de crisis lo adecuado sería consepidió a la empresa ECA (Entidad Colabora- guir una rebaja importante, ya sea, como dora de la Administración) la inspección pe- otros consistorios, que se benefician de reriódica, obligatoria, del alumbrado público ducciones del 10%, 15% o 20%, y dar trabajo exterior. El Área Metropolitana de Barcelona a la población local (AMB) adjudicó el proyecto el 25 de Junio lo mediante un plan adjudicó a la empresa SECE, que lo lleva en de ocupación. varios Ayuntamientos. Según el consistorio, La asociación no es posible llevar a cabo esta tarea a causa ha anunciado que de su complejidad, por lo que lo trasladó a recurrirá ante el a la AMB, como hacen otros municipios. Ha Síndic Municipal sido un mes después de la adjudicación cuan- para volver a sodo el PSC lo hizo público en el pleno. licitar la informaEl acalde ha anunciado en su blog que ción que pidieron en los últimos meses se ha elaborado ya mediante instaneste programa completo de inversiones en cias y que no obtel alumbrado, que mejorará especialmente vieron respuesta. los cuadros eléctricos (más del 90% están deteriorados, según el informe de la pro- El IBI no se acaba pia Generalitat). Próximamente, el gobier- Comisión y Ayunno municipal destinará 360.000 euros para tamiento mantuel mantenimiento de 6.000 puntos de luz, vieron la última

reunión el día 8 de Julio, un encuentro que ha mantenido la tónica de falta de acuerdo. Al desacuerdo por el IBI, se ha sumado un nuevo motivo de enfrentamiento, a causa de la cobertura informativa, inexistente, por parte del consistorio en el Butlletí municipal. En todo caso, la comisión anuncia su deseo de continuar luchando por la congelación del IBI y anunciará más acciones -aunque el consistorio da por cerrado el tema y las reuniones-, así que el tema del IBI seguirá candente en las próximas semanas, a la espera de que en Noviembre el gobierno español anuncie qué ayuntamientos podrán realizar la revisión a la baja de sus valores catastrales. Recordemos que la comisión denuncia que en la mayoría de viviendas el valor catastral sobrepasa el valor de mercado actual, con lo cual están fuera el criterio del 50% (que el valor catastral nunca sea más del 50% del valor real).

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

Guerra a los infractores municipales

Un santfeliuense interpone siete denuncias de infracciones de tráfico contra la policía municipal y los trabajadores de la brigada local

ué hacer cuando un agente de la autoridad comete una infracción de tráfico? Jordi Casanovas Saladrigas lo tiene claro: todos debemos ser iguales ante la ley. Este hombre de 58 años lleva varios meses batallando por un objetivo utópico, que tanto la Policía Municipal de Sant Feliu como los trabajadores municipales cumplan las normas de tráfico. Su indignación empezó un día, cuando observó que los agentes aplicaban el reglamento con intransigencia: “Nos encontramos con un control policial, los agentes multaban a todos los que no llevaban el cinturón puesto, y me parece bien, pero incluso pararon a una mujer muy mayor que se quejaba de que no había tenido tiempo de ponerse el cinturón porque acababa de salir de casa. Entonces se acercaron a los agentes de policía y les reprocharon su actitud, le dijimos si no les daba vergüenza multar a una persona mayor. Justo en ese momento, pasaba un vehículo con el logotipo del Ayuntamiento y ni el conductor ni el copiloto llevaban el cinturón. Se lo hicimos ver al policía y este nos contestó: ‘Tenemos órdenes de no multar a los trabajadores municipales’. Le pedí que me lo dijera por escrito, porque esto es prevaricación, y entonces vio que había metido la pata. Entonces me dijo que aunque les pusieran una multa no les pasaría nada”. Este fue el primer día que interpuso una denuncia por escrito ante el Ayuntamiento y su particular cruzada personal contra un tipo privilegiado de infractores. Carta blanca para los trabajadores municipales Desde entonces, Casanovas, -que conoce bien de lo que habla porque durante años ha trabajado como profesor de autoescuela para la DGT-, se ha fijado mucho en el comportamiento al volante de estos dos colectivos: agentes de la policía municipal, por un lado, y trabajadores municipales en vehículos del Ayuntamiento, por el otro. En consecuencia, ha documentado estas infracciones mediante fotografías y ha presentado hasta siete denuncias por escrito ante el Ayuntamiento. “Me han respondido sólo

una”, explica, “y lo peor es que han seguido cometiendo infracciones”. Este santfeliuense de toda la vida -su abuelo presidió la Unió Coral en los años 50- ha tomado diversas instantáneas posteriores a la respuesta por carta firmada por el regidor de Seguridad Ciudadana, Manel Martínez, donde afirma que estas acciones se castigan cuando es necesario. Este ciudadano, cuyo trabajo durante muchos años ha consistido en realizar las pruebas para reexaminarse del carné de conducir, ha acudido al Síndic Municipal, Magí Boronat, aunque sin más suerte, ya que tampoco este ha recibido respuesta por parte de los responsables municipales. Ni stop ni cinturón de seguridad En una de estas ocasiones, el denunciante se encontraba fotografiando el vehículo policial camuflado del Ayuntamiento, un Mégane color azul, que tenía la ITV caducada. Fue en la calle Eugeni d’Ors, enfrente de la comisaría. Mientras tomaba la instantánea, se le acercó un cabo de la Policía Local y le solicitó el DNI para denunciarle, según le dijo, por la vía penal, ya que el coche estaba situado “en zona de seguridad”. Casanovas afirma que no había ninguna señal ese día, 1 de Agosto, y que la pusieron días después. En otra ocasión fotografiaba un vehículo camuflado, a lo que también recibió el aviso de que no podía. Otros ejemplos con los que se ha topado, según nos cuenta, es que “funcionarios de servicio se han saltado señales de stop y semáforos en rojo sin ir con las luces de emergencia”. Jordi ha denunciado todos estos casos sin que a los agentes les haya ocurrido nada, a pesar de que, dice, “aplicando el reglamento muchos ya se habrían quedado sin puntos en el carné”. Su demanda es, precisamente, que Policias Locales infractores y trabajadores de las Brigadas Locales infractores efectúen el curso de sensibilización de infractores para una movilidad segura, curso que tiene que hacer cualquier ciudadano para recuperar sus puntos. Por su parte, la falta más habitual en los trabajadores de la

La imagen muestra que la ITV del coche del Ayuntamiento está caducada. Tomada el 1 de Agosto en la calle Eugeni d’Ors.

brigada municipal es que no se ajustan el cinturón de seguridad, una medida que no es obligatoria para las fuerzas de seguridad pero sí para el resto de trabajadores, y que está sancionada con la retirada de tres puntos. El gobierno municipal aplica a sus trabajadores de la brigada municipal el supuesto que tiene el Reglamento General de Circulación para con los repartidores, en cuyo caso ponerse el cinturón no es obligatorio porque supuestamente hacen muchas paradas en recorridos cortos (siempre y cuando se encuentren dentro de ciudad). Una interpretación libre de la ley que hacen muchos ayuntamientos, pues los únicos profesionales que no tienen la obligatoriedad de ponérselo son, además del personal de seguridad y emergencias, los taxistas, repartidores y profesores de autoescuela, además de las mujeres embarazadas u otras personas por razones de salud. Eso es lo que dice la ley.

“Esta permisividad en democracia es totalmente ilegal” Casanovas afirma que si San José hubiera cortado estos comportamientos desde el principio, jamás habría llegado tan lejos. “Quiero un alcalde que haga cumplir la ley por igual a todos, y si no lo cumplen, debería dimitir o ser cesado el concejal de seguridad ciudadana o algún cargo técnico del Ayuntamiento relacionado con este tema”, exclama. Cree que “esta permisividad en democracia es totalmente ilegal, y que sólo se trata de cambiar hábitos”. Manifiesta su voluntad de seguir adelante,

Casanovas también denunció un coche particular que resultaba ser de un policía local con la ITV caducada desde Enero. La foto fue tomada en Marzo.

aunque todavía no tenga claro qué camino tomar. Votante de Iniciativa Sus quejas no tienen una motivación política; de hecho, Casanovas es ex-militante del PSUC. “Yo voté a este gobierno, Jordi San José fue el que más me convenció en el debate pre-electoral de las pasadas elecciones”, afirma. “Pero me ha decepcionado, cuando presenté la primera denuncia lo anuncié públicamente en mi cuenta de Facebook y entonces el alcalde me retiró su amistad de esta red social aduciendo que yo mentía, porque la policía no podía actuar de esta manera sin su consentimiento y dijo que él jamás había dado semejantes órdenes”. Y añade: “Mi familia es hija del pueblo y siempre hemos tenido mucho respeto por el Ayuntamiento, pero es para mí muy difícil respetar a unos policías que incumplen las leyes”. Este profesor de educación vial ha ido dando cuenta de todos sus pasos en la red y también las ha registrado en el consistorio. Tampoco tiene una especial

aversión por los colectivos citados. De hecho, en octubre del año pasado, su hijo sufrió un accidente y Casanovas agradece profundamente la actuación de los agentes, que lo avisaron con prontitud y le tranquilizaron. Incluso les envió una carta felicitándolos. Varias personas lo han animado a seguir con su iniciativa. Incluso le han avisado de algunos casos, por ejemplo, de varios vehículos aparcados reiteradamente en un lugar no autorizado, que resulta ser la sede de ICV. Una vecina se quejaba de que ella tenía un patio pero debía pagar un vado, mientras que en ese patio alguien aparcaba sin autorización. Vale decir que cuando Jordi lo hizo público dejaron de aparcar. Jordi Casanovas Saladrigas, que tiene el carné desde hace 40 años y en toda su vida sólo ha recibido cinco o seis multas de aparcamiento, quiere pedir públicamente que el consistorio haga públicas las cifras de recaudación por sanciones de tráfico en los últimos 5 años.

En la imagen se observa que el conductor no lleva el cinturón de seguridad.

Pompas Fúnebres, inversions per millorar

ompas Fúnebres de Badalona (PFB) va iniciar fa gairebé una dècada un procés d'expansió territorial que l'ha portat a gestionar serveis funeraris d'altres poblacions i a ser present a diversos municipis del baix Maresme i a Sant Feliu de Llobregat. L'empresa, fundada l'any 1947 a Badalona, va fusionar-se l'any 1996 amb tres companyies més i així va néixer Pompas Fúnebres de Badalona SA. La consellera delegada de PFB, Ana María Gassió, explica que l'any 2003 l'empresa va obrir els seus horitzons i es va plantejar l'expansió. “Teníem clar que havíem de ser una empresa funerària moderna, de servei, i ho hem assolit”. El creixement s'ha fet a base d'inversions no només en tanatoris i serveis funeraris sinó també en l'àmbit de la gestió de cementiris. L'any 2004 van guanyar el concurspúblic per construir i gestionar el tanatori de Teià; recentment han ampliati renovat el d'Alella i, a hores d'ara, estan construint un tanatori a Premià de Mar. L'expansió

s'ha dirigit també cap al sud. PFB ja treballava com a empresa de serveis funeraris a Sant Feliu de Llobregat quan el 2007 va aconseguir la concessió per construir i gestionar el tanatori. A Badalona, a més del tanatori, també s'ocupen de la gestió dels serveis d'inhumació als dos cementiris. Diversificació de serveis La consellera destaca que al creixement territorial s'hi ha sumat també una ampliació de la cartera de serveis. Pompas Fúnebres de Badalona s'enorgulleix d'haver creat a Badalona el primer tanatori de Catalunya que oferia una atenció integral als familiars dels difunts, des de la tramitació de la defunció fins a tots els preparatius per a la cerimònia de comiat i la posterior inhumació o cremació de les restes. A aquests serveis n'hi han anat afegint d'altres com l'atenció psicològica i els diversos tràmits de gestió documental que s'han de fer després d'una defunció. A més, Gassió afegeix l'aposta per la tasca pedagògica, que consisteix a explicar a les famílies

que opten per la incineració que les cendres no es poden abocar a qualsevol lloc. “Els diem que es tracta de restes que no són innòcues per al medi ambient i que, per això, s'han de dipositar als llocs adequats per fer-ho.” Tot i el creixement, el sector no s'escapa de la crisi. “Per aquí hi ha de passar tothom, en la majoria dels casos les famílies hi arriben resignades i amb la voluntat de fer un bon comiat al difunt, però cada cop s'hi miren més”, assegura Gassió, que xifra en un 10% la reducció de la despesa dels funerals. Els ha afectat molt la reforma de l'IVA, amb un increment del 8% al 21%. “Hem hagut de negociar amb les companyies d'assegurances i assumir una part d'aquesta pujada perquè el pressupost de les famílies no permet aquesta pujada.” Manté que això s'està fent mirant que la qualitat dels serveis no se'n ressenti i explica que han hagut d'ajustar l'oferta a les possibilitats econòmiques dels clients. Més del 60% de les defuncions que tramiten tenen contracta-

da una pòlissa d'assegurances, fet que ajuda a reduir la morositat ja que l'asseguradora paga les despeses. Tot i les dificultats del moment, l'empresa no ha de fer front a un nombre significatiu d'impagaments i per això no renuncien a fer inversions per millorar. Gestionar la diversitat Pompas Fúnebres de Badalona aténcada any 3.000 famílies en una zona de gran diversitat cultural i, per això, s'hi ha hagut d'adaptar. Es detecta un creixement del nombre d'homenatges pòstums laics però els funerals religiosos continuen sent majoritaris i, per això, l'empresa disposa d'assistència religiosa catòlica, el servei més demanat ja que, tot i l'increment, les cerimònies laiques no superen el 5% del total. Gassió ho atribueix a la mitjana d'edat dels difunts: “Es tracta de gent gran que són creients i els seus familiars ho fan per respecte.” Una altra tendència que va en augment són les incineracions, que ja representen el 50% del total.

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

Atenció, obres

Com moltes poblacions, Sant Feliu ha aprofitat la canícula per emprendre algunes de les obres que tenia pendents. La davallada de gent durant el mes desèrtic per antonomàsia ofereix la millor oportunitat per als ajuntament per arranjar el mal estat de molts punts amb menys molèsties per a la ciutadania, si bé moltes de sles actuacions s’allargaran fins a la tardor.

o t a l’epíg r a f ‘Programa anual de manteniment i millora de l’espai públic’, i també dins del marc del Pla de pavimentació 2013, l’Ajuntament s’ha posat mans a l’obra per endegar aquest agost una sèrie d’obres menors que tenen com a objectiu millorar l’aspecte i el funcionament de la urbs. Fem una visita pels diferents punts que els santfeliuenc i santfliuenques trobaran canviats al seu retorn de les vacances, tot i que alguns començaran més tard. Petites molèsties que després redunden en benefici d’una majoria.

Millores a la via pública En realitat, es tracta d’obres de manteniment, la majoria de les quals van començar a mitjans de juliol i que com a màxim s’allargaran fins a mitjans d’octubre. Cruïlles L’actuació als encreuaments se centra en millorar de la mobilitat a peu, incloent la supressió de barreres arquitectòniquesi millorant la visibilitat de vianats i vehicles amb l’enllumenat públic. * Carrers Girona, Verge del Pilar i Marquès de Monistrol (ja en vaig parlar en aquest escrit): supressió de barreres arquitectòniques i ordenació de l’aparcament. * Passeig dels Pins amb el carrer Pere Álvarez. * Verge de Montserrat amb passeig Bertrand, davant del Casal de la Gent Gran. A partir del 19 d’agost començaran les obres de construcció de guals. * Cruïlla de Joan Batllori amb Eugeni d’Ors, davant del Casino. * Cruïlla dels carrers Girona i Ramon Ribas: també

adequació de voreres per permetre la mobilitat per a tothom A finals de setembre * Voreres del carrer Falguera, entre Rupert Lladó i el tram peatonalitzat La supressió dels fanals de les voreres, mitjançant la col·locació de ballarines (llums suspesos damunt la calçada mitjançant cables tensats entre les dues façanes del carrer). * Rampa lateral de la plaça Lluís Companys, davant del bust a la II República *Vorera d’accés a les escoles Monmany i Pau Vila substituint l’actual pas provisional i facilitant un accés més segur a les dues escoles. * Millora del túnel que enllaç la biblioteca i el car-

rer Llorenç Martí a la plaça de l’Estació Ja es van fer canvis en la il·luminació i el paviment l’any passat. Fa un mes, Kaligrafics ha decorat el tram, com ja va fer al túnel de Verge de Montserrat. Les millores d’aquests passos indiquen que el soterrament queda lluny. Paviments * Carrer Jacint Verdaguer i reparació dels sots dels trams adjacents de Laureà Miró i Montejurra. * Passeig dels Pins (amb plataforma única en bona part del carrer) i del carrer Ventura i Gassol. * Arranjament dels desnivells en el paviment, especialment perillosos per a motos i bicicletes, a la carretera de la Sànson, davant l’Aula Sant Feliu. * Arranjament de l’aparcament lliure darrera de la pista de lleure de la Riera de la Salut. * Arranjament de l’accés a l’aparcament del carrer de les Teixidores, en l’indret dels Mossos d’Esquadra. A més, l’Ajuntament continuarà rebaixant pendents de passos massa elevats i anivellant les tapes de les clavegueres. Sembla una bestiesa, però l’enfonsament d’aquestes tapes és un perill per a la circulació de vehicles.

Joan Antoni Samaranch, Jaume Ribas, Carles Buïgas, Frederica Montseny, l’accés al parc del Llobregat, el carrer Constitució davant del parc Nadal i el passeig Nadal amb la plaça de l’Estació.

Els escocells en mal estat són un problema per a la seguretat dels vianants.

Les obres de la grada del camp de Les Grases pateixen retard

Equipaments municipals * Piscina de l’Escorxador Aquest estiu s’ha adjudicat la remodelació de la piscina de l’Escorxador, que començarà quan la piscina tanqui les seves instal·lacions, a primers d’octubre. La remodelació posarà les instal·lacions al dia en matèria de seguretat i accessibilitat, i separà l’espai infantil de la resta. Altres * Centres escolars Tambor, Gaudí, Monmany i Espriu L’Escola bressol el Tambor i la millora de la coberta del gimnàs de l’Escola Gaudí. S’adequaran els patisde les escoles Gaudí, Monmany i Salvador Espriu. * Casal de la Gent Gran Estarà plenament operatiu a finals de setembre, un cop acabi tot el procés de concurs públic. * Torre Can Calders (torre del Pep de les Oques) La remodelació de l’edifici (incloent mobiliari) i la millora de la plaça Laujar de Andarax en què s’ubica ha costat 390.000 euros i està previst que s’inauguri per la Festa Major de Can Calders, a finals de setembre. * Centre Cívic de les Tovalloles Després de dos retards, i un cop inaugurada la rambla on s’instal·la, no se sap quan estarà enllestit l’edifici veMolts trams de paviment estan ïnal fruit de la Llei de Barris. visiblement deteriorats, com * Plaça de la Solidaritat aquest de ventura i Gassol. S’hi pintarà un mural i s’inaugurarà la tardor. * Plaça Dicià Pràcticament acabada, s’inaugurarà en el marc de les festes del barri del Mas Lluí. També se suprimiran les barreres arquitectòniques i s’arreglaran les voreres de la pl. Ferrer i Guàrdia - c. Mas Lluí, C. sant Josep (entre pàrquing de la Xemeneia i prolongació de c. Falguera),

ls socis i les sòcies del Santfeliuenc no podran gaudir de la comoditat de la nova grada i de la visera que la cobrirà fins el mes d'octubre. Les previsions inicials de les obres, que es van començar el 13 de març, eren que estiguessin finalitzades a començaments de setembre, però la meteorologia ha jugat una mala passada. Al seu blog, l'alcalde, Jordi San José, ha manifestat que “les pluges intenses de maig i juny expliquen aquest petit retard”. Els treballs condicionaran la presentació oficial dels equips del club. El president, Alberto Prieto, ha indicat que “quan estigui acabada l'obra ho farem tot junt, la inauguració i la presentació dels esportistes, a finals d'octubre o començaments de novembre”. Prieto creu que “la visera serà molt útil, tant a l'estiu com a l'hivern” i destaca que “ja fa molts anys que els socis l'estan demanant i l'Ajuntament ha fet un esforç molt important, ja que no és un moment idoni per fer obres o millorar instal·lacions”. Preocupa la seguretat Quan juga el primer equip, moltes persones veuen el partit des del mur que separa el terreny de joc de la carretera de la Sànson (foto). Algunes persones seuen a sobre d'aquesta alta paret i això crea problemes d'inseguretat, segons el president de l'entitat esportiva. Prieto ha manifestat: “Aquest mur, sense la tanca, és un inconvenient pel club i un perill per les persones que s'asseuen a sobre per veure el partit. Ens preocupa perquè hem tingut algun ensurt, ja que alguna vegada han caigut cap endavant o cap enrere. És una cosa perillosa que ja està en coneixement de l'Ajuntament”. El president ha avançat que ja s'ha fet el projecte de la tanca, que “s'ha parlat amb l'Ajuntament” i que “en poques setmanes ja estarà feta”. La tanca també podria millorar altres aspectes a més de la seguretat dels espectadors i serviria per aturar aquelles pilotes que xuten massa alt i que a vegades acaben topant contra els cotxes que hi ha aparcats.

Publicació

periòdica de la

Unió Coral // Setembre

2013

Obertes les inscripcions pels tallers i les activitats de la Unió Coral Així, tenim les activitats habituals de ioga, en les diferents modalitats i grups que ja venien funcionant, escola d’escacs, ball de saló, slim dance, funky i hip hop. A més aquest curs afegim a l’oferta el taller d’activitat física per la gent gran. Balls de Saló

oincidint amb l’inici del curs La Unió Coral posa en marxa també les diferents activitats i tallers que ofereix. Bàsicament es manté la graella de l’any passat, que va ser un any d’un fort increment d’activitat al Coro.

El taller de balls de saló es desenvolupa en grups de dilluns a dijous i dissabtes a partir de les 20 h. Els grups s’organitzen en funció dels nivells amb un classe setmanal. Les modalitats que s’ensenyen son “bachata”, merengue, salsa, rueda casino, balls de saló en general i coreografia. Enguany s’ha incorporat de manera experimental un grup de “sevillanas”.

Ioga

Una de les activitats habituals que oferim des de La Unió Coral. Pots trobar al taller de ioga classes per adults, per a nens i joves (que s’inicia el 16 de setembre), txi kung dels set lotus i meditació. Escola d’Escacs

Adreçada especialment a nens i nenes en edat escolar començarà a funcionar a partir de l’1 d’octubre, de dilluns a divendres a partir de les 17.00 hores. El curs passat més de 30 nens i nenes en els diferents grups van gaudir de la pràctica i ensenyament d’aquest interessat esport-joc. Slim Dance

Tenir cura de la teva salut d’una manera divertida, ballant. Aquest és l’objectiu i característiques d’aquesta activitat. En col·laboració amb Vanila, espacio para la imagen y el Bienestar, l’activitat es desenvo-

Noves activitats

partir d’octubre La Unió Coral posa en marxa nous tallers que venen a afegir-se a tota l’activitat que ja es desenvolupa tradicionalment a l’entitat. Un d’aquestes noves activitats serà el taller d’Activitat Física per la Gent Gran, que vol introduir l’activitat física per a la gent gran de manera individualitzada i directa amb l’objectiu principal de incentivar que tothom pugui tenir accés a activitats, que com aquesta, fomentin la salut.

El format de la sessió serà entre 45 minuts i una hora i es dividirà en tres parts, escalfament (benvinguda, explicació del que es farà a la sessió i inici de les activitats de manera més progressiva), la part principal (en que treballarem els objectius de la sessió) i finalment la part final (amb exercicis més suaus o de relaxació i valoració final de la sessió). Els horaris i dies de l’activitat estan pendent de confirmar en funció de les inscripcions.

lupa dos dies a la setmana , i va tenir molt bona acollida l’any passat, a pesar de ser el primer any d’activitat. Funky i Hip Hop

La Unió Coral també acull diferents grups de ball, entre ells Ginger Up que va ser el guanyador de la segona edició del concurs de joves talents i els grups de ball de la companyia Blackout, sota la direcció de Loewe Dionela. Informa’t sobre la possibilitat d’apendre a ballar en alguns dels grups que tenim a La Unió Coral A més de les activitats i tallers, també les seccions d’es-

cacs, billar, coral i cor Sisvuitcinc, després del parèntesi estival, reprenen la seva activitat, algunes amb novetats importants, com la substitució a la direcció del Cor de La Unió Coral del mestre Giol, que després de molts anys de dedicació va decidir iniciar un merescut decans. Aquest mes de setembre ja s’inicien els assajos tant del Cor com de la Coral Sisvuitcinc. Igualment, les seccions esportives dels escacs i billar comencen les temporades de competicions oficials ja aquest mes de setembre, amb la festa catalana d’escacs i la lliga catalana interclubs de billar a tres bandes.

Publicació periòdica de la Unió Coral

Escacs

El club d’escacs de La Unió Coral jugarà a Primera Divisió Nacional després de l’ascens de la temporada passada

a temporada passada va ser una de les més exitoses dels últims anys per la secció d’escacs de La Unió Coral. Els resultats aconseguits al Campionat de Catalunya per Equips, amb la tornada del primer equip a la 1a Divisió Nacional, després de guanyar el seu grup de 2ª divisió,

setembre de 2013

Escola d’Escacs per als més petits

i els ascensos dels equips C i D a 2ª categoria provincial. Igualment, la participació a la Copa va ser excel·lent pel Club d’Escacs de La Unió Coral, que van guanyar la fase territorial de Barcelona i posteriorment van assolir el subampionat de Catalunya a la Fase Final de 2ª Divisió, disputada a la Selva del Camp (Tarragona).

Properes proves

Sant Adrià del Besós, 29 de setembre de 2013 Festa Catalana dels Escacs 2013 Campionat de Catalunya de Partides Ràpides per Equips

Bona actuació estiuenca dels jugadors de La Unió Coral

Sergio Recio i Esteban Montilla campions dels seus trams a Torredembarra i Poble Nou respectivament

ontinuen les bones actuacions individuals dels jugadors del club d'escacs de La Unió Coral, després de la magnífica temporada per equips. En el XIII Obert Internacional Vila de Poble Nou, el nostre segon tauler, Esteban Montilla, va finalitzar en una molt meritòria 16ª posició amb 7 punts de 10 partides, guanyant la darrera partida al Mestre Internacional Luís M. Perpinyà de Sabadell i havent-se enfrontat a dos Grans Mestres, el colombià Alexander Cuartas i el xilè Mauricio Flores i a

un altre Mestre Internacional, el també colombià, David Arenas. Precisament la victoria en la darrera jornada li va significar a Esteban Montilla quedar primer de tram de menys de 2300 d'ELO. Per la seva banda, l'incansable Sergio Recio, ha disputat el II Torneig Obert Llampec de Torredembarra, classificant-se en 9a. posició amb un excel·lent resultat de 5,5 punts de 8 partides, amb només una derrota i un meritori empat amb un Mestre Català, guanyant també el primer premi del seu tram d'elo.

partir del mes d’octubre l’escola d’escacs reprèn l’activitat. A l’igual que l’any passat, el club d’escacs de La Unió Coral dedica temps a l’ensenyament dels escacs als més petits. El curs 2012-2013 més de 30 nens i nenes van assistir regularment a les classes setmanals impartides a les instal·lacions de la secció d’escacs i que tenien, a més , el suport de les noves tecnologies, amb l’aula multimèdia del Coro. Adreçada especialment a nens i nenes en edat escolars, el club ofereix grups tots els dies de la setmana a partir de les 17 hores, en sessions d’una hora. Aquest any, com a novetat, també s’oferirà a les escoles de la ciutat la possibilitat d’organitzar com activitat extraescolar, classes en els centres educatius. De la mateixa manera el club d’escacs està treballant en un projecte que vagi més enllà de l’ensenyament dels escacs com a activitat lúdico-esportiva fora de l’horari lectiu. Seguint el model d’altres poblacions oferirem l’opció que, dintre del catàleg d’activitats que des de l’Ajuntament s’ofereix als centres educatius com activitats complementàries en horari lectiu, es puguin incorporar “sessions intensives” d’escacs, de cara al curs 2014-2015.

Publicació periòdica de la Unió Coral

setembre de 2013

Funky y hip-hop

Billar

Ginger Up, guanyador del concurs, i Loewe, tercer classificat, formen part de les activitats d’ ‘El Coro’

billar a tres bandes

II Concurs de Joves Talents amb Comença la lliga sabor a Unió Coral catalana interclubs de

a II edició del Concurs de Joves Talents, organitzat pel programa municipal "Fem Barri" en el marc de les festes del barri de La Salut va ser guanyat pel grup de funky GINGER UP, que des de fa uns anys te La Unió Co-

ral com a espai d'assaig. A més la implicació dels membres d'aquest grup amb l'entitat es cada vegada més gran, destacant aquest any l'organització, per primera vegada, d'una comparsa que va participar a la rua de Carnaval de la nostra ciutat, amb el propi grup i altres col·laboracions com a protagonistes de la mateixa, amb el que vam aconseguir el tercer premi. Per la seva banda, el tercer classificat d'aquesta edició del concurs joves talents, Loewe Dionela, també forma part de l'activitat de La Unió Coral des de primers d'aquest any 2013. En concret es el responsable i director dels 3 grups de Hip Hop que durant la setmana assagen a les nostres instal·lacions. Amb la Cia Blackout, l'entitat que agrupa els diferents grups de ball de Loewe, s'està a més a més en conversacions per a que puguin establir la seva seu definitiva a La Unió Coral i aprofundir en la relació amb aquesta activitat que integra uns 60 joves.

S’acomiada el Mestre Giol i el substitueix Tatyana Chertovskikh en la direcció del Cor

quest mes de setembre es reprenen els assajos del Cor de La Unió Coral, que es troba en un procés d’adaptació. El 20 d’abril passat el Mestre JORDI GIOL CASAS, després de tota una vida dedicada a la música i al cant coral, va decidir iniciar un merescut descans. En el decurs d’un acte força emotiu, amb presència de tota la gent del Cor, de molts amics i familiars que van voler acompanyat-lo i d’una nodrida representació institucional de l’Ajuntament i de la Federació d’Entitats Corals, vam poder va gaudir de la darrera actuació

del Cor sota la seva direcció, amb la companyia també del Cor Sisvuitcinc de La Unió Coral i del Tercet Harmònic. Agafa el relleu a la direcció del Cor Tatyana Chertovskikh, que col·labora des de fa temps amb l’entitat i que ja treballa amb el grup coral des del maig passat.

Les properes actuacions del Cor seran el 17 de novembre, amb la tradicional sortida al Monestir de Montserrat i el 22 de desembre el Concert de Nadal a La Unió Coral (data per confirmar) i el 29 de desembre la Cantada de Nadal i la Trobada de Corals de Sant Feliu al Palau Falguera.

’equip de la secció de billar va promocionar per seguir jugant a primera divisió catalana però no va aconseguir mantenir la categoria El cap de setmana del 20 i 21 de juliol, l’equip de la secció de billar de la Unió Coral va jugar per seguir mantenint-se en primera divisió de la lliga catalana interclubs de billar a tres bandes. L’equip Unió Coral A, ha realitzat una temporada satisfactòria en la lliga catalana de tres bandes de primera divisió, tot i que l’equip no compta amb ju-

gadors de primer nivell català. En la última jornada es jugava contra l’equip del C.B. Manresa el descens directe a segona divisió, guanyant el match La Unió Coral per 6-2. Un gran triomf que donava la possibilitat de seguir jugant a primera divisió un any més, en el cas de guanyar la promoció contra el C.B. Alba de Badalona, equip que ha quedat segon de grup de segona divisió. Els partits a jugar contra el C.B. Alba van acabar en derrota per 5-3 en casa del equip badaloní i per 2-6, al Coro,i per tant finalment baixem a segona divisió.

CORREA campió del torneig de billar a Manresa Alberto CORREA, jugador de La Unió Coral, s'ha proclamat campió del torneig de billar a 3 bandes, organitzat pel Club Billar Manresa disputat el pasat dia 17 d’agost. També va participar un altre jugador local, Carlos PÉREZ. Correa guanyà totes les seves partides proclamant-se així guanyador del torneig.

Publicació periòdica de la Unió Coral

setembre de 2013

Entrevista Ioga

“El ioga és una escola que Sessió oberta t’ensenya a viure” Ramon Muntanyola

Professor de ioga més en la meditació, potser també hi ha més homes que dones.

—Per què i quan comences amb la pràc-tica del ioga? Estic en el món del ioga aproximadament des dels 16 anys. Als anys 70 feien una sèrie que es deia Kung Fu, i tot i que ara l’he vist i és pèssima a nivell tècnic, destil·lava una filosofia de vida que en aquell moment em va agradar: aquella persona que pot fer la seva vida en un estat d’equanimitat i serenitat independentment d’allò que passi al seu entorn, que res el distorsionava. Em va fascinar. Vaig començar fent kàrate a l’adolescència i vaig guanyar alguna medalla i tot, però vaig descobrir que al cor de les arts marcials hi ha la meditació; de fet, les arts marcials són com una mena de ioga. Així que després de les arts marcials vaig fer meditació, el que es diu tècnicament Raja ioga, el ioga reial, el ioga per antonomàsia, i cap als 35 vaig començar a practicar Hatha ioga, que és del que en sóc professor. —I ja no el deixes? En tot aquest temps he estat fent diferents tipus de ioga i meditació. Hi ha èpoques que te les prens amb més força i altres amb més lassitud, com si fessis el camí de Sant Jaume, depèn del moment vas més ràpid o més a poc a poc. —Quins tipus de ioga has practicat, n’hi ha molts? He practicat Raja ioga, Hatha ioga, Kundalini ioga, Bhakti ioga..., però n’hi ha més, com el jñana ioga. El ioga és com la vida, és molt ampli i hi ha diverses maneres d’apropar-s’hi. És com pujar a una muntanya; hi ha una muntanya, però diversos camins per pujar-hi.

—El ioga sempre inclou meditació? No, el Hatha ioga, que és el que nosaltres fem a la Unió Coral, és força físic, és el ioga de posicions, i en una hora de classe que fem no tenim temps de fer massa coses diferents. Però els dimecres sí que la meva companya Maruja fa unes sessions de meditació d’aproximadament mitja hora. —I quan et vas fer professor? Vaig seguir uns estudis i els avaluadors em van dir que ja estava preparat. Vaig estar des dels 35 anys fins als 43 al Centre de Ioga Ananda de Sant Feliu amb la Lluïsa Lozano. Un bon dia em va dir que estaria bé fes formació de professor per enriquir el meu coneixement i ho vaig fer, a Manresa, amb la formadora Lídia Rossell durant 4 anys vaig estar fent formació reglada com a professor de ioga. —Quin horari feu a la Unió Coral? Estem fent dos dies a la setmana, els dimarts de 6 a 7 de la tarda fem kundalini ioga, que imparteix la meva companya, la Maruja; i els dijous jo faig Hatha ioga, dues classes, la primera de tres quarts de 6 a tres quarts de 7 i una segona classe de 7 a 8. Aproximadament, entre tots hi ha unes 60. —Hi ha públics diferents segons el tipus de ioga? Sí, segons la tipologia atrau més unes persones o unes altres. La dona connecta més amb el tipus Hatha ioga i al Bakhti ioga, en canvi hi ha altres modalitats on només trobes homes, potser per afinitat i sensibilitat, com el jñana ioga. Al raja ioga, que se centra

—Hi ha un límit d’edat per començar? Haver nascut. Es pot fer a qualsevol edat, però totes i cadascuna d’elles precisen un ioga particular. Si tu estàs fent una classe col·lectiva amb adults no pots simultaniejar amb nens petits perquè necessiten una atenció personalitzada. I no pots fer el mateix tipus de treball amb gent de 20 anys que de 80. Cada grup humà necessita un tipus de pràctica; igual que no es fa el mateix ioga a les 7 del matí, quan has de preparar el cos per encarar el dia que tens per endavant, que fer ioga a les 7 del vespre, que has de preparar el cos per al descans nocturn. Si al vespre fas una classe molt enèrgica, hi hauria gent amb els ulls oberts com taronges a l’hora de dormir. Sempre s’ha d’adaptar la classe als practicants que tens al davant. —Per començar quin recomanes? Depèn de la necessitat de cadascú. El primer de tot, és que algú que vulgui fer ioga tingui un lloc on practicar-lo en grup a una distància geogràfica raonable perquè, si no, a la llarga no et serà viable. També pot ser que una mateixa modalitat canviï d’una persona a una altra, perquè hi ha l’energia de la persona que dóna la classe, l’entorn, el grup... Recomano aquell amb el qual tu et sentis a gust.

de ioga al Parc Nadal

l pasat diumenge dia 2 de juny va tenir lloc una sessió oberta de ioga organitzada conjuntament per les activitats de ioga del Centre Parroquial, Complex i de La Unió Coral a més del Centre de Ioga Ananda Kanda. La sessió es va dividir en dos, una que anava adreçada a totes les persones, nens i adults, i posteriorment, una altre que, acompanyats dels residents del Centre can Llobera, es va adreçar per a persones en cadires de rodes. L’èxit de participació va fer que ja s’estigui pensant en organitzar una propera sessió. La Unió Coral manté amb èxit des de fa temps l’activitat de ioga, amb diversos grups i horaris. A més de ioga, el taller també incorpora chikung, meditació i respiració rítmica.

—I què es fa en una classe? El Hatha ioga és físic, però no és una gimnàstica, és a dir que no venim a fer contorsions, sinó que a través de l’excusa del cos el que estem treballant és la consciència, el nostre estat de tensió... És molt important ser conscients del cos i adonar-se quins límits ens posa. —Acabem amb una reflexió? A classe, de vegades explico històries. Per exemple un conte àrab que explica que un home està una nit buscant una cosa pel terra a sota d’un fanal. Un amic seu que el va veu li va demana què fa, i l’home li contesta que ha perdut les claus de casa, així que l’amic s’ajup i comença a buscar amb ell. Al cap d’una bona estona de buscar, cansat, el seu amic li diu: “Però estàs segur que t’han caigut per aquí?”, i ell li contesta: “No, les he perdut a la cantonada de sota, però allà no hi havia llum”. Vull dir que sovint busquem allò que busquem a llocs on és impossible trobar-ho prquè, simplement, no hi és.

Ja pots reservar la loteria de Nadal de la Unió Coral

E NT R E VIST A

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

“Ara rebem una sisena part de l’aportació municipal que rebíem fa 5 anys” Joaquim Pahissa

Membre de l’ADF de Sant Feliu

Uns dels protagonistes de l’estiu són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), grups de voluntaris que s’encarreguen de vetllar pel coneixement i la cura de les zones forestals, amb la finalitat de que, en cas d’incendi, els Bombers puguin dur a terme l’extinció del foc en les millors condicions possibles. L’ADF de Sant Feliu està formada actualment per catorze membres, dels qual en Joaquim Pahissa n’és un des que aquesta es va formar. Es coordinen amb les ADFs dels municipis veïns, fins on es desplacen en cas de necessitat, com van fer a l’incendi de Vallirana, Cervelló i Torrelles aquest juliol, amb molts fronts i el més important d’aquest estiu a Catalunya. L’ADF de Sant Feliu vigila sobretot Collserola. —Per què neixen les Agrupacions de Defensa Forestal? Les ADF van néixer com una autoorganització de propietaris forestals -sobretot pagesos-, ajuntaments, l’entitat Amics de la Natura de Sant Feliu. Les ADF es van crear després dels incendis del 1984 per contribuir a millorar l’estat dels boscos i l’actuació en incendis, sobretot a d’altres zones de Catalunya on no hi ha tants efectius de bombers. Nosaltres som una ADF urbana i el vincle amb els propietaris és minso, -participen a l’assemblea que fem un cop a l’any i prou, en canvi, a les zones rurals, com que viuen i depenen del territori, s’hi impliquen més. —I l’ADF santfeliuenca? L’ADF Sant Feliu està formada per l’Ajuntament, propietaris forestals del terme, Amics de la Natura de Sant Feliu i des de l’any 2004 compta amb un grup de voluntaris que formen el grup d’intervenció, actualment format per 15 persones. Ens dividim en quatre grups, cadascun dels quals amb un cap, i un d’ells sóc jo. De manera rotativa, ens fem responsables cada setmana de l’emissora i les claus del vehicle. Respecte als propietaris, són set o vuit, però cal dir que el propietari més gran és l’Ajuntament. És un cas atípic, perquè a la majoria dels municipis de Collserola no passa així. Es dóna la circumstància que les finques de La Salut i Can Furriol les va comprar el Patronat de Collserola fa uns 20 anys, més tard i amb

motiu d’una modificació d’un pla urbanístic va passar a propietat de l’Ajuntament la finca Torre Abadal i les altres dues el Patronat les va traspassar a l’Ajuntament, actualment és propietat pública més de 200 hectàrees al terme de Sant Feliu, el que representa més del 50% de la zona forestal. —Quina és la vostra feina? Com a feina de preparació, coneixem el terreny, assegurem el bon estat dels punts d’aigua, -que poden ser antigues basses de rec, dipòsits, fonts-, dels cadenats i dels camins. Per exemple, nosaltres vam obrir molts camins d’arbres caiguts al 2009, quan van haver les ventades tan fortes, però el patronat de Collserola compta amb una brigada que també ho fa. Apart d’aquesta feina prèvia, el nostre rol és el de suport als bombers als incendis, el nostre coneixement del territori els agilitza la feina, si bé els bombers ens deixen actuar més o menys en funció de la quantitat d’efectius que tenen. En el cas que si arribem els primers a un foc, disposem d’un equipament de primera intervenció format per un kit autobomba de 500 litres, que ens permet ruixar aigua de 15 a 20 minuts. —La part que cobriu de Collserola és un terreny difícil? Podrien haver més fonts, però en tenim algunes, a la vall de La Salut, Can Furriol i Les Torres hi ha una bassa de 120 metres cúbics i dues de 80. També hi ha alguns hi-

drants [boca d’incendis] a la Carretera de la Sànson. D’altra banda, és un parc molt vigilat. —Com us coordineu les ADF? Nosaltres estem a la Federació d’ADFs del Baix Llobregat i estem en contacte amb totes elles. En principi, hem d’actuar només a nivell local, a no ser que ens ho sol·licitin, per tal de no deixar el terreny desprotegit quan hi ha un foc gran. Vull dir que, l’any passat, als incendis de l’Empordà aquí gairebé no hi van quedar bombers, ja que s’hi van desplaçar molts, i si passa quelcom aquí s’ha de poder actuar. Quan hi ha un avís en un altre terme municipal, el correcte és comunicar-te amb la d’ADF del poble afectat per saber si requereixen suports o no. Per tal de rebre avisos, disposem d’emissores que estan en contacte amb les torres de guaita de la Diputació. Les torres que a nosaltres ens són pertinents són les situades a Santa Creu d’Olorda i a Sant Pere Màrtir, i en molt segon pla la de Sant Vicenç dels Horts i la del Turó del Fumet, al Tibidabo. Ens comuniquem amb el Pla de Vigilància contra Incendi (PVI), que serien els vigilants forestals que es desplacen sobre el terreny durant els 4 mesos de l’estiu. Aquest vigilants cobreixen zones que són fora dels parcs naturals, que ja estan coberts amb les torres de vigilància, a més el cobreixen millor, ja que hi ha massa torres per ocupar-les totes. Aquestes persones estan connectades amb

l’operador del Centre de Control del Baix Llobregat, que aquest estiu es troba al Parc de Bombers de Sant Boi (abans al Consell Comarcal) i que pot contactar amb nosaltres per l’emissora de ràdio o a través dels nostres telèfons mòbils personals. —I com us formeu, qualsevol persona pot ser de l’ADF? Per accedir, cal obtenir un certificat mèdic, i durant el primer any, els voluntaris són el que en diem auxiliars, no van equipats i ens acompanyen i observen la feina que fem sense intervenir. Cal dir que hi ha bàsicament una formació pràctica: a primers d’octubre deixem de fer la vigilància d’estiu i durant tot l’hivern fem sortides mensuals o bimensuals de formació pràctica, amb coneixements de camins, motoserra, pràctiques amb l’equip, manteniments de les basses... Abans de l’estiu, fem una jornada de formació a Can Ferriol, ja que ens proporciona un terreny pla i compta amb un punt d’aigua. Apart, la Federació Comarcal imparteix uns dies de formació teòrica i un dissabte de pràctiques que fem entre totes les ADFs, amb gimcana inclosa. —I quines són les vies de finançament que teniu? En tenim tres: ajuntament de referència, diputació i Generalitat. Els enginyers forestals de la Diputació i el tècnic municipal de Medi Ambient de l’ajuntament en qüestió dissenyen un pla plu-

rianual sobre el manteniment dels camins del terme, que normalment fan empreses que es dediquen a això, però nosaltres també hi contribuïm. Abans gastàvem uns 6.000 euros a l’any en el manteniment de camins, ara, a causa de les fortes reduccions en l’aportació de l’Ajuntament i la Diputació, actualment és una sisena part de la que rebíem fa 5 anys, entre 500 i 1.000 euros. Creiem que aquesta quantitat és totalment insuficient per mantenir les pistes de la zona forestal en bon estat a llarg termini. I l’aportació de la Generalitat per comprar material (vehicles, equips autobomba, roba, mascaretes, eines, destrals, matafocs, racors, motxilles d’aigua) s’ha reduït a la meitat. I cada 2 o 3 anys també finança l’accés i la millora dels punts d’aigua. Ara tenim poc equipament, amb la dotació de l’Ajuntament ens arriba per molt poc, i això que l’hem obtingut després de molt insistir. És una pena, perquè les ADFs són recursos que costen quatre duros i fan un gran servei, tot i que no es vegi cada dia. —El govern català ha allargat el pla de prevenció fins al setembre perquè el risc d’incendis encara és alt, però es pot dir que ha estat un estiu tranquil? De moment és normal, gràcies a que ha plogut fins al juny, però encara no ha acabat. Si no plou fins a l’octubre, ja no serà tan bo. Tot depèn de la meteorologia.

C IU T AT

Caçadors de fongs a Sant Feliu

Cada any, el col·lectiu ARES organitza l’Exposició de Bolets de Collserola a Sant Feliu

olets i espàrrecs són uns dels fruits de la terra que podem trobar amb facilitat a Collserola. A finals de setembre s’obre la temporada dels fongs i per això parlem amb l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES), una entitat que com a part del coneixement del medi natural i del patrimoni cultural i artístic que promou, celebra una caça de bolets, primer, i una exposició, després, per conèixer millor aquestes menges delicioses, que es poden collir de franc a la majoria de boscos i ben típiques de la gastronomia catalana. Ja que un bon coneixement del medi és necessari per a la seva con-

idels a la seva exposició anual de bolets, -al novembre serà la 17a edició-, l’ARES organitza un cop l’any l’Exposició de Bolets de Collserola amb els bolets que agafen els seus membres, una mostra que va mudant d’espai però que es manté fidel a la cita -només s’en va saltar una, a causa de la manca de pluges d’aquell any-; ha passat per Can Rocart, l’Ateneu, la Sala Ibèria, la Torre del Roser o pel barri de Falguera. En Joaquim Pahissa és membre d’ARES: “Normalment portem entre uns 80 i 140 bolets. A Collserola hi ha una riquesa micològica importat, ja portem comptabilitzades unes 400 i escaig espècies, i segur que n’hi ha més”. Llàstima, però, que de mengívoles en siguin una minoria, el que no implica, forçosament, que la resta de bolets siguin extremadament tòxics, sinó que, simplement, no tenen valor per a les nostres papil·les. “Les espècies comestibles deuen ser el 20% de les que podem trobar al Parc”, explica. A Collserola hi podem trobar la majoria d’espècies i les més conegudes. Les espècies que més abunden a la tardor són els ous de reig, l’apagallums, els carlets, les trompetes de la mort, la llanega negra, els xampinyons, els rovellons i els fredolics. Els bolets de primavera també són molt apreciats ja que n’hi ha de molt saborosos i d’excel·lent qualitat. En aquesta època se solen veure moixernons [o bolets de Sant Jordi], marçots [també es coneixen

servació, l’exposició de bolets es proposa aquest objectiu, i també vol aconseguir crear una actitud favorable i no depredadora entorn a unes espècies micològiques que per a la seva reproducció necessiten uns espais nets i freqüentats amb mesura i prudència. Perquè com diu l’agrupació ARES, tothom pot anar al bosc a collir bolets, però no de qualsevol manera. Apart, a la tardor l’entitat farà una exposició amb fotografies històriques de Sant Feliu de Llobregat, algunes, fins i tot, anteriors al segle XX, (quan el suport fotogràfic eren làmines de vidre, molt fràgils, i per tant difícils de conservar).

com a carboneres], camasecs i múrgoles. De vegades es poden veure les espècies primaverals durant la tardor, sobretot si hi ha un agost amb moltes pluges i un setembre suau i poc ventós. I a l’inrevès, si la primavera resulta ser d’allò més fresqueta, acompanyada d’unes bones pluges podrem trobar-nos alguns dels bolets típics de la tardor, com els ceps, els rovellons o els fredolics. Els bolets de primavera fan la seva aparició a cotes baixes, a partir del mes de febrer, i van pujant a mida que el sol escalfa cada cop més. Arrencar sí, tallar no Si fins fa pocs anys ARES organitzava la sortida micològica a l’octubre, en els últims l’han hagut d’endarrerir fins al novembre, a causa de la pujada de temperatures. “Abans anàvem a l’octubre, però cada any hem d’anar més tard, ara entre la primera i la segona setmana de novembre”, explica. “Hi anem un dissabte al matí, i som entre unes quinze i vint persones, ens repartim diferents grups per pentinar bé la zona: alguns van a Sant Creu d’Olorda, altres a la Rierada, uns altres s’en van a la Font Groga i d’altres a Sant Feliu, la banda de Collserola, provem de cobrir tant com podem”. Malgrat aquesta pentinada, la sortida no té finalitats gastronòmiques, ja que només s’agafen dos o tres exemplars de cada bolet perquè la intenció no és tant la quantitat com la varietat per tal que el públic pugui com-

probar la diversitat de fongs que es desenvolupen al parc. Els identifiquen i el públic els pot veure durant dos o tres dies. Davant de la pregunta de si enguany serà un bon any de bolets, Pahissa concreta: “No se sap, això es coneix ben bé un mes abans perquè comptaran les pluges del mes abans o dels últims quinze dies”. El cert és que la temporada passada va ser excel·lent per als boletaires, no tant a la tardor, però sí a la primavera, gràcies a la presència d’una primavera original, amb una còctel de temperatures fredes i força precipitacions que va donar molts fruits. Un setembre generós en ruixats suaus posaria les condicions òptimes perquè les espècies fúngiques engeguin màquines. Però haurem d’esperar per comprobar si aquesta serà una temporada exitosa per trobar bolets entre la pinassa. Pahissa té clar que l’afició i el coneixement boletaires deu molt a Caçadors de bolets. Una de les qüestions que més s’ha divulgat al programa és la conveniència d’arrencar o tallar el bolet: “La última teoria és que cal arrencar-los fent palanca amb el ganivet, perquè es diu que a les restes del miceli [la base] poden quedar molts microbis que són motiu d’infecció”. Apart de la mostra, l’entitat -creada l’any 1981 i actualment amb vuit membres- també ha organitzat tastets de cuina de bolets, sortides didàctiques per conèixer les diferents espècies i també ha sortejat gustosos lots micològics.

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

RECORDATORIO DE CARIÑO Y AMISTAD DESPUÉS DE UN AÑO SIN VOSOTROS Toma el brazo de tu hermano para seguir el camino hacia el cielo. Ya no habrá más tristeza en vuestras vidas, ya no habrá más piedras en vuestro camino, ya no habrá más luchas interminables, ni reproches de los que os amábamos. No olvidéis el rostro de todos aquellos que siempre hemos estado a vuestro lado, para lo bueno y para lo malo. Si el cielo existe, allí nos veremos todos, porque seguro que ya estáis en el. ¡NO OS PREOCUPÉIS, NIÑOS ¡ Donde estáis encontraréis el amor, ese amor que vosotros pensábais que no os merecíais. Todos aquellos que os amábamos, sabemos que las puertas del cielo las tenéis abiertas y viviréis sÓlo con amor y sin tristezas. Fuisteis estrellas fugaces, aunque el poco tiempo que estuvisteis brillando, fue muy reluciente para todos los que os queríamos y a pesar de vuestra ausencia, vuestra presencia sigue reluciendo en nuestros corazones. Cuando os perdí, bendice mi suerte, porque siempre he tenido miedo a perderos, pero después de haberos perdido, he aprendido a perder ese miedo, porque no os he perdido para siempre, mas tarde o más temprano, volveremos a estar juntos. Siempre os recordaremos, por vuestra honestidad, vuestra alergia, vuestra generosidad, vuestra ternura y porque no decirlo, por vuestra tozudez. La mayoría de los seres humanos viven juntos pero mueren solos, vosotros nacisteis juntos, vivisteis juntos y moristeis juntos. De vuestra hermana, familia y amigos. SIEMPRE ESTARÉIS EN NUESTROS CORAZONES

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

E SPOR T S

La Montañesa aigualeix el primer partit de Tercera al camp de Les Grases

Xavi Martí

a Montañesa va malmetre el primer partit de Tercera Divisió a Les Grases i es va emportar els tres punts després d'un xoc poc vistós, dur, gris i, a vegades, massa agressiu. Es va tractar d'un enfrontament on els autèntics protagonistes van ser les defenses i els jugadors de mig-camp dels dos conjunts i on els davanters no van saber, o no van poder, crear ocasions i arribades clares de gol. Les ocasions, per part dels dos conjunts, es va poder comptar amb els dits de la mà. Després d'una primera part on va primar el mig del camp i, perquè no dirho, l'avorriment, va arribar l'únic gol del partit tot just començar la segona part. Durant els segons 45 minuts, el conjunt d'Andrés González va buscar amb insistència l'empat, però no va ser el dia dels davanters locals, que en tot moment no van saber crear perill i van topar amb la contundència i l'ordre de la defensa visitant. Ja al

El debut a casa del Santfeliuenc va ser molt poc vistós per a la graderia.

temps de descompte, La Montañesa podria haver marxar amb algun gol més al sarró, però les dues clares ocasions de que va disposar no van acabar al fons de la xarxa. El balanç ofensiu dels santfeliuencs es resumeix en una pilota al pal i una falta llença-

da sense perill que va acabar a les mans del porter visitant. El punt més positiu el trobem en defensa, ja que els d'Andrés González només han encaixat un gol. La tendència d'encaixar pocs gols, si es manté així, serà positiva de cara a una temporada que es preveu dura.

Els socis recullen els seus carnets just abans de començar el partit.

Bon inici de lliga La derrota del 31 d'agost contrasta amb el primer partit de lliga del Santfeliuenc, que es va imposar per la mínima al terreny del Vilassar de Mar gràcies a un gol de penal. Després de dos partits i tenint en compte que es tracta del debut a Ter-

cera, el balanç és bo, 3 punts de 6 possibles. La derrota també contrasta amb la positiva pretemporada que ha fet l'equip, ja que va aconseguir un empat i una victòria a domicili contra equips de Segona B: va empatar a 2 gols al camp del Prat i es va imposar per 0 a 1 al Badalona.

E SPOR T S

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

Engreixant la maquinària 600 jugadors i jugadores

l CB Santfeliuenc enceta la temporada 2013-2014 amb una nova estructura tècnica que ha comportat l’augment d’equips i el fet de voler perfilar un nou projecte que busca, segons el club, “tenir equips a totes les categories i amb un nivell esportiu alt”. El club ha passat de la vintena llarga d’equips a tenir-ne un total de 35 (es poden consultar a www.basquetcatala. cat/club/080042). A tot això, hem d’afegir l’equip Xamfrà (format per persones amb discapacitat), els dos conjunts d’Asprodis (juguen en cadira de rodes) i sis escoles de bàsquet. Aquesta estructura suma uns 600 jugadors i jugadores i, aquestes dades, ens permeten afirmar que ens trobem davant el club esportiu més gran de la ciutat. El club encara no ha perfilat la data de celebració de la presentació dels seus equips, però el que sí que sabem és quan començaran a competir els seus principals conjunts. El Barça-CB Santfeliuenc femení jugarà el seu primer partit oficial el 24 de setembre al pavelló Juan Carlos Navarro contra el Segle XXI. Serà la final de la Lliga Na-

cional Catalana Femenina 2, que es va celebrar per darrera vegada el 2011. El femení absolut del club començarà la competició regular el 26 d’octubre i la finalitzarà el 12 d’abril. El Barça-CB Santfeliuenc jugarà a la Lliga Femenina 2, al grup B. La Fase Final, amb els vuit millors equips de la temporada, es disputarà entre el 24 i el 27 d’abril de 2014. El mascuí absolut jugarà la XXXII Lliga Nacional Catalana d’equips EBA entre el 29 de setembre i el 27 d’octubre. La competició compta amb un total de deu equips i es disputarà amb el sistema de lligueta de tots contra tots. Els dos primers classificats de cada grup accediran a la Final a Quatre que tindrà lloc el cap de setmana de l’1 al 3 de novembre en una seu encara per determinar. El CB Santfeliuenc jugarà la competició regular de la Lliga EBA al grup C, format per 10 conjunts. La lliga començarà el 9 de novembre i acabarà al maig. Els de Sant Feliu jugaran el primer encontre contra L’Hospitalet.

Potenciant els equips femenins

l primer equip femení del Club Handbol Sant Llorenç es va crear ara fa tres anys i, la propera temporada, en tindrà un total de tres, un més que durant la campanya 2012-2013. El nou conjunt serà el Cadet, que estarà federat. Amb aquesta novetat, l’entitat comptarà amb un equip federat més i en seran vuit: dos Sèniors, dos Juvenils, un Cadet, un Infantil, un Aleví i el Cadet femení. En l’apartat de l’escola Andrey Xepkin, la situació serà la de l’any passat, amb sis equips, que podrien ser més si el nombre de jugadors és suficient gràcies a la promoció escolar que el club està fent. Amb tot això, els esportistes que formaran part directament del club seran al voltant de 150 (55 són de l’escola d’handbol), més els 30 jugadors i jugadores de l’escola Mestral que entrenen al pavelló Xepkin dos cops per setmana. El president del club, Gabriel Hernández, ha manifestat que “la temporada passada va ser bona en general, tant pels resultats com per l’evolució esportiva de tots els jugadors”. L’únic punt nega-

tiu va ser el descens del primer equip masculí de Segona a Tercera Preferent. En aquest sentit, Hernández ha destacat que el principal objectiu d’aquesta temporada que comença “serà l’ascens”, tant del Sènior A com del B. La presentació dels equips del Sant Llorenç encara no té data fixada, tot i que es preveu per a finals de setembre o començaments d’octubre. Una de les novetats d’aquest any, segons el president, és que l’entitat està treballant (juntament amb la Federació) “per potenciar el club a nivell comarcal a través de l’establiment de diferents esdeveniments, que serveixin de referent al Baix Llobregat”. Aquests nous esdeveniments, se sumarien al tradicional acte de final de temporada que ja s’organitza, el Torneig Sant Llorenç. El club ja va col·laborar, el juny passat, en l’organització de la Trobada HandboliCat de la IV Diada de l’Handbol Femení Català, on hi van participar setze clubs, 32 equips i uns 350 esportistes.

Un club que creix i que ja suma més de vint conjunts

a Peña Recreativa iniciarà la temporada 2013-2014 després d'haver aconseguit èxits esportius importants durant la campanya anterior: l'Amateur A es va quedar a les portes de la fase d'ascens a Segona Catalana després de no perdre ni un sol partit en cinc mesos; el Benjamí A i l'Infantil A masculins es van proclamar campions de les seves lligues, i l'AlevíInfantil femení va guanyar el Torneig Complementari de Primera Divisió. El president de l'entitat, Vicente Toledano, ha manifestat que la presentació dels equips encara no té data, “tot i que es farà a finals de setembre o començaments d'octubre”. Aquest any, en el moment de tancar aquesta edició, la Peña compta amb 22 equips: dos Amateurs, un Juvenil, un Cadet,

dos Infantils, cinc Alevins, tres Benjamins, dos pre-Benjamins, dos Promeses, dos femenins (Sènior i Infantil-Cadet) i dos de futbol sala (un en categoria Plata i l'altre a Primera Territorial). Si s'apunten més jugadors i jugadores, el club podria formar un tercer Infantil masculí, algun Benjamí o pre.Benjamí masculins i un tercer conjunt femení. La massa esportiva del club arriba als 350 jugadors i jugadores. L'Amateur, que va començar els entrenaments el 21 d'agost, inicia la temporada el segon cap de setmana de setembre a la lliga de Tercera. El xiulet d'inici de les competicions de futbol base es podrà escoltar a l'octubre.

Més de 100 gimnastes cada any i nit de pijama

es gimnastes del Club Rítmica Sant Feliu ja han començat a entrenar per tornar a posar el nom de la ciutat en un nivell d'èxit. La presidenta, Mari Luz Moral, ha destacat que aquest any tornaran a “passar de les 100 gimnastes que depenen directament del club” i que arribaran “a les 200” si sumem “les nenes de les escoles” de la ciutat. La temporada passada, el club va obtenir medalles d'or, de plata i de bronze a la Copa Catalunya i la setena plaça al Campionat d'Espanya de la categoria Aleví, fita de Nerea Extremera. A l'agenda, cal destacar que el club organitzarà, el 17 de novembre al Juan Carlos Navarro, la tercera fase de la Copa Catalana per Conjunts. A més, l'entitat ha situat tres dels seus equips (pre-Benjamí, Infantil i Cadet) al Campionat d'Espanya que es disputarà a Guadalajara a finals de novembre. Com a novetat, cal destacar que aquest any organitzen la Rítmica en Pijama el 20 de setembre al pavelló de l'escola Pau Vila. L'activitat, que comptarà amb la presència i les exhibicions de les gimnastes de la Selecció Espanyola Júlia Usón i Na-

talia Garcia, oferirà a les gimnastes del club i als seus germans i amics l'oportunitat de jugar, fer tallers de rítmica i dormir amb les seves companyes de l'entitat. La trobada, amb tothom vestit amb pijama, començarà a les 21h del divendres i acabarà a les 11h del dissabte. El club proporcionarà el sopar i l'esmorzar i el preu és de 20 euros. Cal portar sac de dormir, pijama, coixí i raspall de dents i les inscripcions es poden fer efectives fins el dia 13 de setembre. Un altra novetat és que el club disposarà d'un nou grup d'iniciació a l'escola Salvador Espriu, que entrenarà els dilluns i els dimecres entre les 17:30h i les 19h. Les nenes que vulguin fer una activitat de prova poden assistir a una classe el 12 de setembre a l'escola Salvador Espriu.

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

E SPOR T S

Primer any a Tercera i un dels futbols base més potents del Baix

a presentació dels equips del Santfeliuenc es farà a finals d'octubre o començaments de novembre. El primer equip estrena categoria a Tercera Divisió i ho fa, segons el president, Alberto Prieto, “amb la mateixa base i esportistes que ja es coneixen entre ells”. Han marxat cinc jugadors i n'han vingut cinc; això fa que el club no hagi hagut de fer “un gran esforç econòmic en el tema esportiu”, tot i que l'augment de pressupost (que s'ha situat en el 15%), al jugar en una categoria més alta, ha estat inevitable. Aquest estiu, el Santfeliuenc ha fet una campanya de captació de socis i de patrocinadors per disposar de més ingressos i els resultats són força positius. Hi ha més ingressos en el terreny de l'esponsorització i el nombre de socis s'ha duplicat. El president celebra aquest aspecte i destaca que “de tenir 130 o 140 socis a finals de temporada, en tenim uns 250 a finals d'agost, i podríem arribar als 400 socis”. Una dada és significativa per demostrar aquest

augment: només en el primer partit de lliga, al camp de futbol mateix, es van fer socis més de 30 persones. La temporada que comença també comportarà la potenciació dels equips femenins del Santfeliuenc, després de la bona temporada que ha fet el primer equip. Prieto afirma: “La idea a finals de temporada era aconseguir nenes per confeccionar un equip aleví-infantil per disposar de les tres categories que existeixen en futbol femení, ja que l'any passat teníem l'Amateur i el Cadet-Juvenil. Aquest any tindrem tres equips i el projecte de futbol femení tindrà més cos i importància”. En el terreny del futbol base, un cop segellada del tot la fusió amb el CFA, la cosa va molt bé. Les inscripcions de nens i nenes, a finals d'agost, era d'unes 440, tot i que aquest apartat es tancarà definitivament a finals de setembre o començaments d'octubre, quan comencin les competicions. Content, el president de l'entitat, Alberto Prieto, constata que “després del Cornellà, al Baix Llobregat, el Santfeliuenc és dels equips amb més futbol base”.

C U LT U R A

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

Òmnium Cultural porta la batalla de Muret a l’escena del Centre Parroquial amb ‘Muret 1213 - Càtars!’

La secció local de l’entitat commemorarà la caiguda d’Occitània fa 800 anys coincidint amb l’aniversari del naixement de Sant Feliu

Montse Corregidor / Anabel Raluy

uan se celebren els 1011 anys de l’acta de fundació de Sant Feliu de Llobregat, la vila acull un altre esdeveniment de caràcter històric, concretament del segle XIII, quan la caiguda del castell de Muret va significar la fi d’una nació germana de Catalunya, Occitània, ara fa 800 anyss. En una proposta escènica de teatre dins el teatre, veurem com una companyia de joglars i trobadors arriba a la plaça d’un poble i prepara una representació sobre la Croada que es perpetrà al segle XIII contra els càtars del Llenguadoc i la Batalla de Muret en la qual va morir el rei Pere I de Catalunya. Cal destacar que en aquell temps, poesia i cançó era tot u. Els Trobadors componien trobes i els Joglars anaven per places i camins cantant-les a la gent. Les cançons de gesta eren tan escoltades que va arribar a ser moda posar als fills els noms dels herois cantats pels joglars. L’art de trobar es basava en la rima i el compte de les síl·labes dels versos. La rima es deia masculina si el mot final era agut, i femenina, si era pla. Hi havia diversos gèneres: el plany o lament fúnebre; el salut d’amor o epístola amorosa; la pastorel·la o diàleg amorós d’un cavaller i una pastora; l’Alba, la tristor dels enamorats que han passat la nit junts i s’han de dir adéu en despuntar el dia; la balada; la cançó de Croada, el plaer i l’enuig on el trobador descriu allò que li plau o li desplau; i el sirventès, cobla satírica de caire polític o denigrant. Muret 1213 – Càtars!! és un espectacle de teatre amb quinze temes musicals a càrrec del Cor País Meu, en el qual tant la música com l’acció teatral són executades pels cantaires d’un cor mixte d’una vintena llarga de veus. A partir de la suite No trencaràs el son dels Càtars, original de

Jaume Arnella i Marcel Casellas, i d’un repertori de música occitana antiga, s’ofereix una narració història en clau satírica, en la que s’expliquen els esdeveniments que van conduir al genocidi de tot un poble i a l’anorreament de la llengua d’Oc i de la seva pletòrica i prometedora cultura. Art i política L’obra vol portar a l’escenari la immoralitat a on porten els dogmatismes, la intolerància, el fanatisme i la crueltat. Una situació del segle XVIII i una problemàtica del segle XXI, amb l’ofec de la llibertat de creences i d’expressió. En el fons ens mostra la cara terrible de l’imperialisme i el sofriment dels pobles oprimits. Muret 2013 parla del fracàs de la política, la diplomàtica i la militar, la del poder i la de la política real: la de les minories, la que fa la gent del carrer amb el seu viure qüotidià, amb el seu treball. Parlem d‘exèrcits mercenaris i dels “bonshomes de pau i treva”, com s’anomenava als càtars. Parlem de l’economia entesa i practicada per dominar al pròxim i, com a alternativa, de l’economia entesa i practicada per repartir amb justícia la riquesa del món. És una mirada al passat medieval per veure l’home i la societat d’avui. I, parafrassejant Antoni Bassas, aporta les solucions del “cantó correcte de la Història” on nosaltres som. No les eines de la Inquisició i el nazisme, no la foguera i els camps d’extermini, no el ganivet ni la cadira elèctrica, no la tortura ni els vagons de deportats, no el racisme ni el fonamentalisme, sinó les eines de la llibertat i del respecte, de la tolerància i l’alegria de la diversitat, de la cooperació i la solidaritat: el colom i l’aigua pura. Explicant i comprenent Muret 1213 comprenem el nostre present i volem seguir afirmant les vies de futur per un

món que necessàriament ha de ser millor. L’acte, organitzat per Òmnium Cultural i el Centre Parroquial, tindrà lloc el dissabte 28 de setembre a les 8 del vespre al Centre Parroquial, on ja són a la venda les entrades anticipades. L’entrada general val 10 euros, la dels socis Centre Parroquial 8, i 6 euros per als socis d’Òmnium Cultural.

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

SU GGE R IM

recepta

llibres

‘Focs’ de Marguerite Yourcenar

arguerite Cleenewerck de Crayencour, coneguda com a Marguerite Yourcenar, anagrama del seu cognom, va néixer a Bèlgica el 1903 i va morir als Estats Units el 1987. Va conrear diferents gèneres, inclosos l’assaig i les memòries i va ser la traductora al francès de Virginia Wolf. Va ser la primera dona, el 1980, escollida com a membre de l’Acadèmia francesa, si bé des del 1970 ja pertanyia a l’Acadèmia belga. El 1951 va publicar la novel·la Mémoires d’Hadrien, en què recrea la vida i la mort d’una de les figures més importants del món clàssic antic, l’emperador romà Adrià, deixant palesa ja la seva inclinació hel·lenística. Focs és una de les seves obres més aclamades, un recull de nou poemes en prosa, obra inclassificable dins de la literatura, més poètica que lògica. Escrita en plena crisi amorosa, Yourcenar parla per boca d’alguns dels personatges més famosos del classicisme grec, exceptuant Maria

Magdalena: Clitemnestra, Fedra, Aquiles, Patrocle, Lena, Antígona i Safo. Part del text ha estat portat recentment a escena de la mà de Josep Maria Pou amb Carmen Machi, Nathalie Poza, Ana Torrent i Cayetana Guillén Cuervo com a protagonistes corals.

Marmitako de bonito Recetas y cócteles de Carlos Ruiz Vidal Ingredientes para cuatro personas • 600 g de bonito troceado y limpio de espinas • 1 cebolla de figueras • 1 pimiento verde italiano • 1/2 pimiento rojo • 50 g de pulpa de pimiento choricero • 1 diente de ajo • 1 hoja de laurel • 4 cucharadas de tomate triturado • 1/2 vaso de vino blanco • 1 kg de patata para hervir • aceite de oliva • sal • 2 litros de agua mineral

En una cazuela de barro a poder ser añadir aceite de oliva

Òpera: Turandot

Dimarts 17 L’obra de Puccini s’emetrà en directe des del The Royal Opera House de Londres. Al CineBaix a les 19.30h.

Festa de l’Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí

Dissabte 14 D’11 a 14 h Jocs infantils i inflables; 18 h Cercavila de tabals, actuacions musicals, xocolatada i ball A la plaça Dicià. Organitza l’Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí.

Festes de Can Calders

Presentació del llibre L’hora dels gossos i altres relats Dijous 26

De Xavier Martí, amb l’actuació del cantautor Guillem Joan. Serà a l’ antic menjador del Palau Falguera a les 19.30h.

A continuación, añadir la pulpa de pimento choricero. Trocear las patatas rompiendolas y añadirla al sofrito. Añadir el agua y la hoja de laurel. Dejar cocer con tapa durante 10 min. Por último, añadir el bonito troceado y dejar cocer 10 minutos más. Rectificar de sal y listo!!

Acompañar el plato con un buen vino txacolí o un albariño.

agenda setembre

Dissabte 21 10 h Tabalada infantil; 11 h Mostra d’entitats i activitats infantils i juvenils; 12 h Espectacles; 14 h Migas populars; 17.30 h Animació infantil; 18.30 h Berenar popular; 19 h Ball amb Pocket’s; 20 h Tabalada infantil amb els Tronats i colles convidades; 20.30 h Correfoc infantil amb els Petardons i Petardones de Can Calders; 22 h Sopar de les colles 22.30 h Concert del grup Extrapolar; 00 h Discoteca. Els actes tindran lloc a la plaça Roses. Organitza l’AVV Can Calders i el Club d’Esplai Diversitat Lúdica.

y hacer un sofrito con la cebolla, el pimiento rojo y verde y el ajo, todo finamente picado. Sofreír durante 20 minutos a fuego lento. A continuación, añadir el tomate y el vino blanco y dejar reducir.

Assaigs castellers

Cada divendres Els Castellers de Sant Feliu afronten les properes Festes de Tardor de la ciutat amb una nova fita: recuperar els castells de 7. Amb els castells de 6 ben consolidats, i després d’haver portat de nou a plaça castells com la torre de 6 i el 5d6, els de Sant Feliu veuen cada vegada més a prop els castells de 7 pisos.

Partit de futbol: Santfeliuenc FC - Terrassa FC

Dissabte 28 Serà a les 18h al camp de futbol de Les Grases.

L’ E NT R E VIST A D E LA C ONT RA

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

“El nostre objectiu és que Sant Feliu compti algun dia amb un Centre d’Interpretació Històrica” Joan Lorenzo

Activista cultural

Joan Lorenzo és part de Calaix de Sastre, una entitat que pren el nom dels originals del segle XVIII custodiats per la família propietària del Palau Falguera, uns documents que Joana Raspall va salvar durant la Guerra Civil. Els membres de Calaix de Sastre fan honor al nom de l’entitat dedicant els esforços a diverses activitats culturals, sempre amb l’objectiu de donar a conèixer -i conèixer- Sant Feliu. Amb 34 anys i la seva inquietud, aquest mestre d’Educació Primària a Gràcia posa les seves energies a disposició de variats projectes. —Per què vau triar el nom de Calaix de Sastre? Ara fa 5 anys que vam formar l’entitat i primer vam pensar en posar el nom del musical, Mil anys en deu dits; però després hem pensat que Calaix de sastre és una expressió catalana molt bona per explicar allà on hi cap tot i que serveix per a tot. I com que el nostre àmbit, conservar les tradicions, temes culturals- és ampli i no ens volem encasellar, ens va agradar aquest nom. Els nostres objectius són potenciar la cultura i mantenir, recuperar i crear tradicions locals. —Quina valoració en feu d’aquests 5 anys? És molt bona. Hem pogut mantenir gairebé totes les activitats que ens hem proposat, hem pogut conservar tradicions que hem heretat d’altres entitats, com l’Aplec de la Salut, i n’hem creat de noves que han tingut molt bona resposta. Malgrat que econòmicament no és el millor moment, ens en podem sortir amb tot el que fem. A més, hem tingut la sort de que aquestes dues campanyes de Nadal hem pogut anar al Maremàgnum a fer el Pessebre Vivent, i aquest ingrés extra ens ha salvat la temporada. —En quines activitats s’implica Calaix de Sastre al llarg de l’any? Intentem seguir el calendari festiu i cultural català. Al gener, organitzem el campament del patge Shelin i el dia 30 el Dia Escolar de la No violència i la Pau; al febrer-març celebrem l’espectacle Macedònia, una barreja de gèneres artístics

entorn d’una figura històrica; la llegenda de Sant Jordi a la plaça de la Vila el 23 d’abril i a la plaça de la Salut durant la Setmana per la Llengua; al maig la gran gimcana de la Rosa a les Festes de la Primavera i l’Aplec de la Salut; al juny la Diada de Corpus amb una catifa floral que enguany hem dedicat a Joana Raspall i el dia 23 la rebuda de la Flama del Canigó; a l’agost, la revetlla de la Festa Major de Sant Llorenç, que tot i que mai ha desaparegut hem volgut ampliar, per exemple recuperant els balls d’ofici; a l’agost, la revetlla de la Festa Major de Sant Llorenç, que tot i que mai ha desaparegut hem volgut ampliar, per exemple recuperant els balls d’ofici; el Sancti Felicis el 28 d’agost, que és la data que vam triar per registrar Calaix de Sastre; a l’octubre fem la cercavila del mil·lenari de la ciutat, una seqüela del musical Mil anys en deu dits; la castanyada cultural i popular el 31 d’octubre dedicada a un escriptor, amb recital de poemes, màgia i lectura del manifest del Correllengua; i al desembre el Pessebre Vivent del 28 al 30. Des que estem a la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya ens ha vingut gent de tot arreu. L’objectiu de Calaix de Sastre era, precisament, tenir presència cada mes i com veus ho acomplim i, a més, col·laborem amb d’altres entitats. —A part de les activitats que expliques, enguany hi ha la Festa dels lectors de Cavall Fort, que es farà aquí a l’octubre. Com ha nascut aquesta iniciativa?

Des del 2008, un grup de lectors i lectores organitzen la Festa dels Lectors i nosaltres hem col·laborat en les tres últimes edicions. Vam proposar fer-la a Sant Feliu. La festa tindrà lloc als jardins del Palau Falguera i a la plaça Alfons Comín el dia 27 d’octubre i tothom que ho vulgui pot proposar fer tallers i activitats, hi ha un formulari obert al web i el grup www.facebook.com/gruplectorscavallfort. La de Cavall Fort és la segona festa infantil més important de Catalunya després de la dels Súpers.

“La de Cavall Fort és la segona festa infantil més important de Catalunya” —Una d’aquestes activitats que heu creat és Sancti Felici, aquest any s’ha celebrat la segona edició. Com va sorgir? L’any del mil·lenari -el 2002- va quedar descafeïnat; la inaguració va ser molt maca i es van fer diverses activitats el primer semestre de l’any, però a l’agost, la celebració no va lluir. I l’any passat vam calcular que havien passat 1010 anys i vam proposar a les noies d’Arrels Locals fer una ruta teatralitzada. Va funcionar, i enguany l’únic que hem fet és traslladar-ho d’espai, als Jardins del Palau Falguera, tot i que a nivell de permisos i logística sigui més difícil, l’espai s’ho val. El sopar consistirà en una botifarrada veritablement medieval, sense coberts, i un espectacle de màgia. —Sancti Felicis és la seqüela

lògica dels Mil anys en deu dits? La idea del musical va ser de la Montse Moreno i de mi mateix, que estàvem al Centre Parroquial; i de la Lourdes i el Pere Borrell, de l’Aula de Música. Després va sorgir la idea de la novel·la radiofònica, amb l’excusa dels 30 anys de Ràdio Sant Feliu. Paral·lelament, va néixer la cercavila històrica, coreografies amb música que representen quatre esdeveniments històrics de la vida de Sant Feliu i que cada any fem als carrers d’un barri diferent. Totes aquestes iniciatives són serrellets i el nostre objectiu de debò és aconseguir que Sant Feliu disposi d’un Centre d’Interpretació Històrica, una reivindicació que portem anys fent. Com a capital de comarca i lloc amb molta cultura popular, no tenim cap museu de cultura local ni públic ni privat, i ens fa falta un espai fixe que es pugui consultar sempre. L’exposició del mil·lenari del 2002, que va haver a Can Ricart durant tant de temps, ja era un patrimoni maco, però no hi hagut manera de conservar-ho. —I en quins altres projectes estàs o has estat involucrat? De petit anava al Cau i a l’institut vaig Fundar l’AEPO, associació d’estudiants, Després vaig anar al Centre Parroquial, sóc cristià i tinc els valors parroquials. Al 95 vaig entrar a la Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya i ara en sóc el cap d’Àrea d’Espectacles. També vaig entrar a la Junta del Centre Parroquial, la vaig deixar al 2006, si bé he continuat fent-hi activitats

a través de l’àrea infantil. Ara anem pel 31è cicle d’espectacles familiars i jo porto des de l’any 96 com a programador!. És l’únic cicle d’espectacles que s’ha mantingut 31 anys de manera continuada a Sant Feliu de Llobregat. Si tot això ho puc fer és perquè m’ho estimo, tinc una família que em dóna suport i perquè gràcies a la meva feina de tutor també estic molt activat i creatiu. Quan vaig acabar l’institut també vaig entrar al Voluntariat de Sant Feliu i des d’aleshores hi continuo, amb activitats com el ‘Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple’. o el Dia Escolar del No Violència i la Pau. També sóc secretari de la Junta de Pessebres Vivents de Catalunya, participo a l’organització de la Romeria de Montserrat, des de la Parròquia de Sant Llorenç que ja va per la 61a edició i també sóc soci dels Amics de les Roses, entre d’altres. —I doncs, li falta res a Sant Feliu en matèria cultural? Som capital de comarca, i ens cal molta més projecció exterior. El nostre motor és l’associacionisme cultural de tota mena, veïnal, esportiu..., però ens falta coordinació i creure’ns que podem anar a més, no quedar-nos en capelletes, perquè crec que tots junts ho fem millor. De fet, també vaig estar a la comissió ciutadana que es va crear amb motiu del 40è aniversari de l’Exposició Nacional de Roses, l’any 98, i crec que és l’organització que ha donat més fruits que hagin perdurat en el temps, tan diversos i ben fets.