Número 7 // 5.000 exemplars // abril 2013 // Castellbisbal
Anem de caramelles
El somni de Xavi Urpí
En aquestes dates, la coral La Unió visita algunes de les masies més emblemàtiques de Castellbisbal. És una de les tradicions més ben conservades de la vila i una mostra del seu Patrimoni material i immaterial. pàgs. 12 i 13
Parlem amb el boxejador, que el passat dia 9 de març es va proclamar Campió de boxa de la Unió Europea en la categoria de pes mosca. Urpí ens explica com veu aquest esport, controvertit per a alguns, i que té una gran pedrera al poble gràcies al Club Boxa Castellbisbal. L’objectiu d’Urpí, ara, és proclamar-se Campió del Món. L’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, el seu entrenador, Toni Moreno i el regidor d’Esports, Jaume Esquerda van rebre el campió. p.10
Èxit de la Primera Jornada d’Empresaris i Emprenedors 316 assistents validen una trobada que té l’objectiu d’enfortir el teixit industrial i l’activitat econòmica
Maçons vs. Opus Dei
Aleix Mateu / Aj. Castellbisbal
Emprenedors a Castellbisbal. Amb l’esperit de promoure la reactivació econòmica i l’ocupació, Castellbisbal va acollir el passat 16 d’abril la Primera Jornada d’Empresaris i Emprenedors de Castellbisbal, que va comptar amb la intervenció del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. La Jornada, organitzada per l’Ajuntament i adreçada a empresaris i emprenedors, va informar aquests de les eines de què disposen per gestionar o impulsar la seva empresa o negoci.
L’escriptor amateur David de Pedro ha autoeditat la seva novel·la, La revelación de Qumran, una història on el sexe, l’intriga i la història s’uneixen per explicar els interessors enfrontats dels dos grups. De Pedro ha venut més de 900 exemplars entre paper i format digital. p.9
OPINIÓ
2
opinió
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
editorial
Defensa del muncipalisme
D
es de fa molts anys els veïns i veïnes de Castellbisbal eren coneguts pels pobles dels voltants com “pota-rojos”. El que era inicialment un mot despectiu, fent referència a la taca que deixava l’argila en els peus dels habitants de la nostra vila, ara es porta amb orgull reivindicant la nostra pertinença al municipi. L’inici de tot estat és el municipi, una agrupació de persones amb necessitats comunes que s’organitzen per la seva subsistència. Des de fa molts segles, els essers humans ens agrupem en aquestes estructures col·lectives locals (pobles, viles, ciutats,…) que després han anat relacionant-se entre elles acabant formant altres estructures territorials com els estats. Avui en dia cal reivindicar aquesta voluntat que un dia van tenir aquestes persones per garantir la seva supervivència, ajudant-se les unes a les altres i unint esforços per avançar i progressar al llarg del temps. Fa temps que les estructures superiors (Estat o Comunitat Autònoma) intenten res
tringir les competències dels municipis, centralitzant la pressa de decisió i els serveis, allunyant-los de les persones, i alhora diluint la responsabilitat de qui pren la decisió. El govern de l’Estat amb l’avantprojecte de llei de “racionalización y sostenibilidad de la administración local” ha posat sobre la taula la pedra angular que trencarà amb l’idea històrica del municipalisme amb l’objectiu de centralitzar l’administració com la d’èpoques no democràtiques. En temps de crisi és el municipi el que atén les necessitats i els problemes de la gent, és la administració més propera a la ciutadania. Aquesta proximitat és la que permet als governs locals conèixer de primera mà les necessitats del veïnat, que cada dia s’acosta a l’ajuntament per exposar els seus problemes i demanar ajuda. El PSC de Castellbisbal volem reivindicar el municipalisme per ajudar les persones d’una forma directa. És el moment de reforçar les competències municipals per donar eines que ajudin a solucionar els problemes.
E
Més transparència
l Mapa de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local de Catalunya, elaborat per la Universitat Autònoma, determina que el lloc web de l’Ajuntament de Castellbisbal només assoleix un 32% dels 41 indicadors establerts per avaluar si s’informa de l’activitat municipal i dels seus responsables polítics convenientment. Malauradament, no és un cas excepcional, la majoria dels ajuntament similars al nostre no superen el 50% dels indicadors, una mostra clara del poc interès per afavorir la participació de la ciutadania a través d’una millor i major informació i transparència del que es fa. Molt es parla de la desafecció generalitzada de la població envers les institucions, administracions, partits i responsables polítics. Desafecció no sempre justificada, sobretot quan es tendeix a generalitzar el mal comportament (per dir-ho de manera suau) d’uns quants tot i que cada vegada son més) a tothom. Però tampoc sembla que hi hagi una gran voluntat per canviar aquesta situació, sobretot quan es veuen resultats com aquest, que determina el grau de transparència de l’administració local.
No estem parlant d’invertir grans recursos, cosa impossible o molt difícil en aquests moments, tot i l’aparent bona salut del nostre consistori amb les dades de la recent liquidació de l’exercici 2012, sinó que cal només voluntat política per incorporar a la informació municipal elements tant senzills com la informació sobre el pressupost municipal, la seva liquidació i els informes dels Comptes Anuals; informació sobre els sous dels representats polítics; sobre la relació de llocs de treballs de la Corporació i la seva retribució... entre molts altres aspectes recollits en el Decàleg de Bones Pràctiques que avui no es contemplen a la web municipal. Potser es pot considerar irrellevant l’acompliment d’aquest decàleg, sobretot si pensem que un dels municipis que assoleixen el 100% dels indicadors es Sabadell, ara immers en el cas Mercuri, que esquitxa presumptament part de les estructures del Consistori, però no ho és si darrera d’això volem veure la demostració de la voluntat política de posar a l’abast de tota la ciutadania de manera àgil i senzilla la informació municipal bàsica, de fer, en definitiva, més transparent el nostre Consistori.
la foto del mes
PSC. Secció local de Castellbisbal
Petits caramellaires. Si hi ha un símbol de les caramelles, aquest és el cistell amb el que els cantaires col·lecten les ofrenes. A l’abril, les caramelles surten al carrer, ho van fer els grans i també els petits, que portaven el cistell per arribar als balcons.
el diari
de Castellbisbal
El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Edició, redacció, fotografia i maquetació: Anabel Raluy diaricastellbisbal@gmail.com Esports: Carlos Javier Juez Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com
Director comercial: Pau Ramell 674 359 203 Telèfon: 936 857 683 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 7, abril 2013 5.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
C IU T AT
3
Educa’t: La importància d’entendre el que llegim
L
’experiència ens demostra que bona part dels problemes que tenen els nostres fills per aprovar es deu principalment a les dificultats que tenen per entendre allò que llegeixen. Tenir una bona comprensió lectora és molt important a l’hora de fer front als exàmens amb èxit. Una bona comprensió lectora els permet raonar el que llegeixen, entendre-ho, aprendre-ho correctament per no oblidar-ho i expressar-ho amb les seves paraules.
Molts alumnes aprenen de memòria les lliçons, sovint la nit abans per tenir-ho tot més fresc i no oblidar-ho, però no n’interioritzen el significat i ho obliden tot al cap de pocs dies. És a dir, estudien per aprovar. Però amb una bona comprensió lectora, els alumnes entenen millor els enunciats, responen exactament a allò que se’ls demana i, tot plegat, es tradueix finalment en uns millors resultats escolars. I no només hem de pensar en els exàmens dels nostres fills, sinó en tot el que llegiran al
llarg de la seva vida. Per això és important inculcar als nostres nens i nenes un hàbit lector de ben petits. Hi ha infinitat de publicacions per cada franja d’edat, des de revistes i còmics fins a llibres, que es poden trobar a les biblioteques públiques. I, com que l’exemple té més força que les normes, els pares hi tenim un paper molt important. Si els nostres fills s’acostumen a veure’ns llegir de tant en tant, ells ho faran per imitació. Educa’t Castellbisbal
L’Ajuntament tanca el pressupost amb 2 milions de superàvit L’equip de govern vol destinar aquests diners a pagar part del deute contret amb els bancs i recuperar ajudes socials
L
’Ajuntament de Castellbisbal ha tancat el pressupost del 2012 amb unes xifres que demostren que el consistori està sanejat, que no té factures pendents de pagament i que, a més, ha aconseguit obtenir un superàvit de 2 milions i mig d’euros. El regidor d’Hisenda, David Vidal, va ser l’encarregat de presentar la liquidació del pressupost, durant la celebració del ple del passat dia 25 de març. Per a Vidal, es tracta d’una liquidació que “ha estat possible gràcies a l’aplicació de tres principis bàsics: la prudència en el càlcul dels ingressos previstos, el control pressupostari
i l’important estalvi econòmic que s’ha aconseguit en la signatura dels nous contractes”. En una línia similar opina l’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, que destaca que l’estalvi ha estat possible no només per la contenció de la despesa sinó també perquè s’han aconseguit ingressos extraordinaris que no estaven previstos. Recuperar serveis La liquidació del pressupost ha posat de manifest que l’Ajuntament va aconseguir estalviar, durant l’any pas-
sat, 2 milions i mig d’euros. Tot i aquest superàvit, el consistori continua mantenint un deute amb les entitats bancàries de 14 milions d’euros, derivat dels crèdits sol· licitats per pagar diverses infraestructures municipals, principalment, la construcció d’Els Costals. Com a norma general, l’Estat estableix que una bona part del superàvit s’ha de destinar a pagar els crèdits bancaris, però l’equip de govern planteja la possibilitat d’aprofitar-los per posar en marxa d’altres iniciatives i projectes. En aquest sentit, es treballa per poder recuperar alguns dels serveis que ha calgut retallar.
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
C IU T AT
5
La web municipal suspèn en transparència Compleix un 32% el decàleg de Bones Pràctiques elaborat per la Universitat Autònoma col·lectius, i no s’ofereixen prou eines per a la participació ciutadana en el control democràtic. Per exemple, faltaria donar informació sobre el reglament de participació ciutadana o eines de seguiment del pressupost o dels plans municipals. L’anàlisi conclou que només 57 ajuntaments assoleixen més del
L
’Ajuntament de Castellbisbal podria millorar la seva comunicació a la web. Així es desprèn de la nota que li posa el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local de Catalunya, elaborat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Creat com un model de periodisme polític, el projecte permet a la ciutadana participar en aquest control democràtic valorant el web i reclamant als representants polítics que introdueixin millores. Segons el Mapa de les Bones Pràctiques, el web de l’Ajuntament de Castellbisbal compleix el 32% de les 41 preguntes que
avaluen els recursos que ofereix al seu web aquest i la resta de 490 ajuntaments catalans, per tal d’informar de les actuacions dels representants polítics. Per exemple, en l’apartat ‘Qui són els representants polítics?’, l’ajuntament no ofereix la informació relativa a la biografia o currículum dels diferents representants. Tampoc no dóna prou dades sobre com es gestionen els recursos col· lectius, concretament no explica quines són les competències dels òrgans de govern, no publica les convocatòries amb les ordres del dia prèvies a la celebració dels Plens Municipals ni diu quina retribució rep el personal segons les categories. També manca comunicar la gestió dels recursos
50% dels 41 indicadors positius i que el 95% no informa de l’elaboració d’un Pla de Govern o del Pla d’Actuació Municipal. La majoria de municipis de les dimensions de Castellbisal obtenen entre un 20 i un 50% d’indicadors positius. El mapa es pot consultar a www. infoparticipa.cat/bones-practiques/estudi.html.
C IU T AT
6
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
L’Ajuntament de Castellbisbal clou la I Jornada d’Empresaris i Emprenedors amb èxit d’assistència
Felip Puig elogia el potencial empresarial de Catalunya malgrat no disposar d’ “estructures d’Estat”
C
Aleix Mateu / Aj. Castellbisbal
astellbisbal ha celebrat la seva I Jornada d’Empresaris i Emprenedors. La idea, una iniciativa de l’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, i de l’Àrea de Promoció Econòmica, pretén ser un espai de reflexió i d’interacció entre els diferents agents econòmics. A la cita, celebrada a l’Auditori d’Els Costals, hi van acudir 136 persones de diferents companyies dels polígons industrials del terme així com dels comerços urbans. Castellbisbal té el PIB Industrial més alt de Catalunya i també al major valor afegit de productivitat i coneixement tot i comptar amb una població més aviat minsa. El plat fort de la jornada va ser la cloenda, a càrrec del nou conseller d’Ocupació i Empresa, Felip Puig. El seu va ser un discurs que es va articular a través d’un missatge únic: la capacitat empresarial de Catalunya malgrat no poder disposar dels seus recursos propis. “Som la regió europea que ha captat més inversió estrangera, som la potència de l’Estat espanyol i de les primeres d’Europa”. El conseller va fer al·lusió a Celsa, “per a la qual segur
que és conscient del que suposa no poder comptar de les nostres pròpies infraestructures”, va dir. Puig va parlar de “la desastrosa política energètica espanyola” i de la ingerència en els horaris comercials. “Tant de bo ens poguessim dotar del nostre propi marc de relacions laborals”. També va haver autocrítica, ja que va esmentar que “existeixen més de 900 normatives locals a Catalunya” i va prometre que enguany hi hauria una simplificació administrativa en aquest sentit: “Volem fer que fundar una empresa des d’un garatge, com van fer dos emprenedors a Palo Alto, sigui possible”. Com no, va fer un delicat esment al procés sobiranista: “Sé que els botiguers desitgen la màxima estabilitat, però haurem de conviure amb aquest repte”. I va cloure assegurant que “sense reindustrialització del país no aconseguirem la prosperitat social”.
“Som la regió europea que ha captat més inversió estrangera”, diu Puig En la presentació de les jornades, l’alcaldessa, exgerent d’una important companyia, va destacar “la bona convivència entre l’ajuntament i les empreses a Castellbisbal” fruit de i gràcies a la qual existeix l’Oficina d’Atenció a l’Empresari i l’Emprenedor (OAE), que agrupa 25 empreses castellbisbalenques. Llurba va titllar l’Oficina de “fonamental” i la va definir com “un acompanyament a l’emprenedor”. L’OAE compta amb tots els serveis de l’Ajuntament en una sola finestreta: Medi Ambient, Urbanisme i Promoció Econòmica. També va destacar l’existència d’una ordenança pròpia en matèria fiscal per a l’activitat de les empreses: “Després de molta feina, hem aprovat una ordenança d’activitats amb l’ajuda dels nostres enginyers i de la Diputació”, va dir Llurba, que va afegir: “La reclamo per a tots els municipis” ja que “cal revisar les lleis que ho posen molt difícil als empresaris”. La clau empresarial: cooperació i innovació La primera ponència, titulada ‘Eines administratives per impulsar l’economia’, va comptar amb la presència del president de la Cecot, Antoni Abad; el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí; i la presidenta de Castellbisbal Empresarial, María Ruz. Ruz, que ha aconseguit expandir la seva empresa als Estats Units, va començar amb l’acompanyament de l’OAE. L’empresària va subratllar la importància de la col·laboració entre empreses, especialment a nivell local: “Tant de bo
puguem aprofitar les nostres sinèrgies i compartim informació”, posant com a exemple que havia anat a buscar un proveïdor a Catalunya, “quan el tenia al mateix carrer de la meva empresa”. La Cecot és una patronal multisectorial sovint definida com a “patronal de patronals”, ubicada a Terrassa i amb un àmbit d’actuació molt més gran. El seu president, Antoni Abad, va incidir en la importància de la cooperació per créixer, “són temps de coop”. Per a ell, la Cecot és “un instrument al servei de les empreses que agrupa gremis i associacions més que centenàries”. També va assegurar que les empreses “són darwinisme pur”, en referència a la seva necessitat d’adaptació, potser per això va assegurar que “avui fer empresa pivota sobre quatre grans is, que són: la intuïció per muntar un negoci, la il·lusió, la innovació i la internacionalització”. Per últim, també va reclamar més valors als emprenedors: “Cal assumir més risc, però estudiat” ja que, com va dir en anglès, la gent positiva sempre té un projecte entre mans. Galí també presideix un eina al servei de les empreses, la Cambra de Comerç, però diu que no vol fer la competència amb la Cecot ja que diu, ells tenen una visió “més generalista”. La Cambra té més de 25 anys d’experiència en l’assessorament a l’emprenedoria i fan una bona labor de formació específica per als joves, assessorament en la gestió quotidiana o en la formació de treballadors. Galí assegura que cal estimular l’activitat econòmica després d’una etapa de forta austeritat. La professora de màrqueting a la UAB, Mònica Mendoza, va fer una classe magistral davant l’auditori donant múltiples exemples per diferenciar les empreses i els seus productes i serveis dels de la competència. La trajectòria empresarial de Mendoza també va començar a Castellbisbal: “L’Ajuntament em va aprovar el pla d’empresa, em trucava cada 3 mesos... n’estic molt agraïda”, diu. La clau per diferenciar la nostra marca quan no podem fer-ho per cap altra via -com seria canvis en el mode de producció del producte o en els serveis associats post venda- és la comunicació: “No importa si ets més bo, si no que et percebin diferent”. Una pedagogia molt adequada en temps d’excés d’oferta. També hi van intervenir un càrrec de l’Institut Català de Finances (ICF) i una membre d’Invest in Catalonia (Invertir a Catalunya), ambdós organismes de la Generalitat. Combinant capital públic i privat, l’ICF finança tota mena de projectes empresarials, sempre que puguin resultar solvents, mentre que Invest busca inversió estrangera per a empreses locals, i també acompanya les empreses catalanes quan surten a fora. Sovint, també permet sobreviure empreses en concurs de creditors a través de l’entrada d’inversors estrangers. “L’empresa que ja coneix Catalunya, ven Catalunya a l’exterior”. Dues empreses de 15 milions d’euros que han aterrat a Castellbisbal ho han fet gràcies a Invest.
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
C IU T AT
7
El Pont del Diable es reforma per segon cop La Diputació de Barcelona ha determinat quines millores necessita el monument i les estudiarà durant els propers mesos
D
ata del segle I abans de Crist i potser per això necessita una cara nova. La Diputació de Barcelona, a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), ha completat la primera fase, la d’anàlisi del material amb què va ser construït l’arc romà del Pont del Diable i ha estudiat les característiques dels elements romans i les de tots els materials que s’hi han anat afegint en segles posteriors.
Així mateix, a través de la Xarxa de Governs Locals (2012-2015), la Diputació ha determinat l’estat de conservació del monument, analitzant l’arc, l’estabilitat estructural del pont i les diferents lesions que té. Per tal de reduir al màxim el risc que es produissin despreniments i caigudes de petits materials, la Diputació de Barcelona ha fet aquesta feina amb mesures de protecció per oferir la màxima seguretat als vianants que circulen per sota, especialment els usuaris de l’estació de ferrocarril Martorell-Vila i en connexió amb la urbanització de Costa Blanca. La intenció és evitar que hi hagin petits despreniments en el temps d’espera fins que les obres de restauració es duguin a terme.Properament la Xarxa durà a terme les millores necessàries al pont que uneix les ribes del Llobregat. Un cop finalitzats els treballs d’observació, l’SPAL té previst desenvolupar els estudis de la situació de l’arc en base a les dades extretes durant les feines realitzades. Aquesta fase podria perllongar-se uns 3 mesos. Un dels àmbits d’actuació de la Xarxa és el manteniment d’equipaments i d’infraestructures, per la qual cosa ha invertit 25.000 euros per restaurar l’emblemàtic pont que uneix les dues comarques i que malgrat estar considerat
el símbol de Martorell, pertany a mitges als dos termes municipals. En concret, la meitat del pont amb l’arcada romana de l’arc de triomf, el mur de contenció de la Via Augusta i el parament esglaonat que funcionava com a port fluvial, estan assentats a Castellbisbal. El Pont del Diable va ser
declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1925. Aleshores ja havia estat objecte d’actuació per part de la Diputació, des del 1926, quan el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments va fer actuacions per consolidar i protegir l’estructura de l’arc, que es van perllongar durant 8 anys.
C IU T AT
8
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
Les TIC, una oportunitat de futur 'Joves amb empenta' aspira a orientar els joves en el món laboral
E
n temps d’escanyament econòmic, un dels sectors que roman gairebé impassible a l’escomesa de la crisi és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), un sector ampli que comprèn tant el programari (software) com el maquinari (hardware), i que és una bona tria formativa per als joves que volen preparar el seu futur. Assessories de tecnologia i productes informàtics i robòtics o tecnologies de la comunicació com tècnics en multimèdia, dissenyadors 3D, tècnics en xarxes integrades, experts en Internet i Intranet o gestor de comunitats en línia (Community manager)... El ventall és ampli i transversal. Les TIC ocupen 73.000 persones a Catalunya i la Unió Europea dels 15 i els països llatinoamericans són els clients que més destaquen. Amb l’objectiu d’aproximar el jovent al panorama laboral del sector tecnològic, el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Castellbisbal va organitzar la xerrada Les TIC: perspectives i oportunitats d’ocupació. Aquesta va anar a càrrec del director general de DEP Institut i
d’Educaweb, Josep Lluís Segú. A través d’un discurs embastat amb diapositives, Segú va il·lustrar amb dades l’estat del sector a Catalunya. Es tracta d’un sector creixent, ja que el 35% de les empreses disposen de plana web i una de cada cinc utilitza les xarxes socials. Per tant, és una oportunitat professional i més tenint en compte que els titulats en TIC no pateixen de manera tan greu la desocupació, amb una taxa d’atur sota la mitjana. Segú, però, va posar l’accent en la importància d’emprar els professionals dels continguts per treballar amb les TIC: “L’eina és trivial però s’ha de crear el discurs”.
Els titulats en TIC no han patit de manera greu la desocupació Quatre joves castellbisbalencs van aportar la seva experiència personal explicant les seves vivències educatives i laborals, les dificultats amb què s’han trobat i com veuen el mercat de feina. Abderra El Haitout és creador d’una start-up, una petita empresa que fa servir les TIC per la seva activitat, en el seu cas, enfocada al mercat àrab. Abderra va explicar les claus per ser emprenedor: fer el que t’encanta, no tenir por, no estar sol, saber dir no i no témer al fracàs. També va sentenciar que allò bo dels negocis en línia és que “les despeses són fixes mentre que els beneficis poden créixer molt”. A més, recalca, “les starts-up són els futur”. És a dir, les petites empreses i l’autoocupació.
Les ‘start-up’ són el futur Òscar Vidal va parlar de la seva experiència en el sector de les consultories, i més concretament, en aquelles del sector bancari, especialment important al nostre país per la competència existent entre el nombre elevat de caixes. L’empresa on treballa és la creadora de la Línia Oberta de La Caixa, una de les que més qualitat ofereixen per fer les transaccions. “Et dediques més a gestionar persones que no pas projectes”. Un altra mirada la va aportar Jordi Augé, un altre emprenedor que treballa fabricant xarxes de sensors sense fils amb variades aplicacions, com en espectacles o recollint dades medioambientals i meteorològiques. Per a aquest tècnic en sistemes, també són importants, i molt, els de sota, “els que piquen” (en referència als programadors). Augé explica que la tecnologia no acaba a internet i que hi ha un gran ventall on ocupar-se i que “la feina de l’informàtic és buscar-se la vida” perquè la formació és molt generalista. I per últim, un informàtic amb vel·leïtats periodístiques, un dels creadors del portal informatiu 772.cat, que va explicar que rep molta resposta de la gent del poble, i que tant ell com els seus companys empren el portal amb una finalitat simplement informativa i no comercial, amb la la qual gaudeix molt. Aquesta és la segona cita d’una sèrie de xerrades adreçades als i les joves que tenen per objectiu orientar-los laboralment, amb el nom de Joves amb Empenta, enguany centrada en les TIC.
C U LT U R A
abril de 2013 · el diari de Castellbisbal
9
“Crec que al final tots els meus personatges s’acabaran coneixent” David de Pedro Escriptor
Té 40 anys i és Director de planta d’una multinacional del Medi Ambient. La seva parella és de Castellbisbal, i com que no li falta empenta ni voluntat, no ha parat fins que ha aconseguit publicar el seu primer llibre, La revelación de Qumran, que ja ha venut més de 900 exemplars entre format digital i paper a Amazon, on ha ocupat la divuitena posició de les obres més venudes en castellà al rànquing d’aquest hòlding comunicatiu. A. R.
—Per què situes l’acció a Girona? Té un encant especial i no és la ciutat on típicament s’ambienten los novel·les. A més, jo visc a Girona des de fa anys. —Aquest novel·la té pretensió de ser un best-seller? L’objectiu és que ho sigui perquè té tot els ingredients: humor, sexe -més explícit del que acostuma a ser a les novel·les-, intriga, aventures i, malgrat que és una novel·la contemporània, té una part històrica especialment en les digressions que fan els personatges. —El protagonista és el teu alter-ego? Sí, perquè és algú normal, l’antiheroi: és patós, és llest, però prova de quedar tan bé que sempre acaba ficant la pota i crea situacions absurdes. —Què és Qumran? Són uns textos apòcrifs que es van descobrir fa uns 60 anys. Uns pagesos van trobar unes àmfores amb uns pergamins que amb 2.000 anys d’antiguitat. A les coves on els van trobar se suposa que havia estat Sant Joan Baptista. Aquests pergamins encara no han estat traduïts perquè en van trobar uns 800 i aquests pagesos, per vendre’ls millor, els van dividir i els estan ajuntant. A més, estan escrits en arameu judaic, la llengua de Jesucrist. Jo vin-
culo aquests pergamins amb els textos apòcrifs, que contradiuen molt del que diu La Bíblia. —Seria una mica el centre de la lluita entre l’Opus Dei i la maçoneria? Els maçons són una organització secreta i a mesura que puges de nivell -n’hi ha fins a 33- disposes de més informació. Alguns historiadors els daten de l’època dels templers, al segle XIII. Aquests van agafar molt poder i l’aliança formada per Felip IV i l’Església els va acusar d’heretgia i els van arrabassar les riqueses que havien aconseguit. La novel·la comença quan la vídua d’un maçó rep d’herència un pergamí de Qumran i es desencadena una lluita de poders.
—On són els maçons avui dia? Mario Conde, George Washington... ara són una mica més públics però entrar és difícil i més per les dones. Franco va impulsar l’Opus Dei i Escrivá de Balaguer va tenir molt de pes en l’ensenyament. Els valors de la maçoneria són tot el contrari del que pot ser una dictadura: liberalisme, democràcia. L’origen és entre França i Anglaterra i entrar a Espanya els va costar molt. —És difícil publicar amb el sistema tradicional de les editorials a Espanya? Crec que ni ells mateixos saben a quin punt es troben. Les editorials estan molt saturades d’escriptors que no valen. Ells es llegeixen els manuscrits i si
els agrada els publiquen. Descarten moltes obres i sovint no et donen ni resposta. Vaig anar a Edicions 62, Planeta, Espasa... Em van dir que la novel·la els agradava però que la temàtica estava demodé. Llavors vaig decidir no seguir esperant i va coincidir que va sortir Amazon i va donar l’opció de vendre la novel·la en un format electrònic i autoeditat. Ells sense cap tipus de revisió te la pengen i tu has de fer la difusió. Ells es queden el 70% però els preus de venda també són molt baixos, un euro i escaig, i has de descomptar els impostos. De tota manera, també n’hi ha a les llibreries, com a La Barretina de Castellbisbal. —Així queda clar que no ho
has fet pels diners. Per què escriure 500 pàgines? Jo no descarto que algun dia sigui un súpervendes. T’ho has de treballar i t’ho has de lluitar. Tothom en destaca la facilitat de lectura i em diuen que la novel·la és bona. M’agradaria viure d’això, però abans has de treballar dur. L’èxit són mil hores de treball creuades amb una oportunitat. Ara hi ha mil lectors i espero arribar a un espectre encara més ampli. L’estic promocionant arreu de Catalunya.
“T’ho has de treballar i has de lluitar” —Per què has volgut diferenciar-te dels escriptors del gènere i desenvolupar a fons cada personatge? Perquè, per exemple, quan llegia Millenium hi sortien moltíssims personatges i et confonies i havies de fer memòria o retrocedir. Això és un problema per al lector. Jo faig uns flash-backs que et permeten llegir una mica de la biografia de cada persona i saber què aporta a la novel·la. La meva segona història, que ja estic escrivint, és un spin-off d’aquesta. Més d’un personatge pren relleu i crec que al final tots els meus personatges s’acabaran coneixent. Vull construir un univers amb tots ells. A més, crec molt en la casualitat i en el destí i la connexió entre tots nosaltres i tot això ho reflecteixo a la història. —Com escrius? Sóc una mica anàrquic, però escric a les nits dels caps de setmana, un cop els nens són a dormir. I així he anat fent, tot i que de vegades m’adormia dels cansament. Sort que els nens tiren de mi! Ha estat un exercici dur i ha durat 1 any i mig.
E SPOR T S
10
abril de 2013 · el diari de Castellbisbal
“El meu objectiu és ser Campió del Món” Xavi Urpí /
Boxejador
Xavi Urpí Vallès, boxejador del Club Boxeo Castellbisbal i actual Campió de la Unió Europea del Pes Mosca, ens parla de com és la vida d’un boxejador. Fins als 15 anys va estar jugant a futbol a l’equip del seu poble, Sant Sadurní d’Anoia, però ell era massa competitiu i volia practicar esports individuals. Va fer full contact durant 5 anys, als 20 va començar amb la boxa i va ser entrenat per Garcia Cano, dos vegades campió d’Europa. Al cap de 3 anys va deixar la boxa per fer muay thai a Vilafranca, però amb 27 anys va tornar a la disciplina de la boxa a Castellbisbal. Dels tretze combats que porta en té onze de guanyats, un perdut i un nul i és Campió d’Espanya de Pes Gall (53,5kg) al 2010 i actual Campió de l’Unió Europea de Pes Mosca (50,8kg).
Carlos Juez / twitter: @CJJuez
—Xavi, què et motiva a començar amb els esports de lluita i en especial amb la boxa? M’agraden els esports individuals, no puc fer esport en equip perquè soc molt competitiu i m’enfado molt amb els companys. Just al costat de casa tenia un gimnàs i sempre m’havien agradat els esports de lluita, llavors vaig decidir deixar el futbol i començar aquesta nova etapa. En especial amb la boxa... doncs que tinc molta confiança en els meus punys. —Quins objectius et marques cada temporada? El meu objectiu és ser Campió del Món, entreno cada dia pensant en aquesta meta. La gent pot pensar que estic boig, però tinc molta confiança en mi mateix i ser que ho aconseguiré. També sóc conscient que he d’anar pas a pas: Campió d’Espanya, de la Unió Europea, d’Europa i, finalment, del Món. —Quants dies entrenes? Entreno de dilluns a dissabte matí i tarda, aproximadament unes tres hores i mitja diàries. Excepte
els dies que haig de sortir a córrer que ho faig a Sant Sadurní, la resta de dies estic aquí al poble al Club Boxeo Castellbisbal. —De tot l’entrenament, quina és la part més dura, és a dir, que t’agrada menys i quina és la que més et motiva? La part més dura són els sacs. Estar durant una hora donant-li cops a un sac es fa molt pesat. I la que més em motiva, com crec que a tots els boxejadors, és fer guants. —Quan combats per un títol segueixes la mateixa rutina d’entrenament o hi ha alguna preparació especial tant a nivell físic com mental? La rutina sempre és la mateixa, però en compte de fer tres hores i mitja d’entrenament diari en fem quatre hores i mitja. I quan fem assalts en fem dos més dels que ens tocarà fer al combat, per exemple si el combat és a 12 assalts nosaltres entrenem per 14. A nivell mental no hi ha cap preparació especial, jo tinc una mentalitat molt forta, mentalitat de campió. Penso que s’ha
d’estar preparat, ja que el que marca la diferència és la mentalitat de cada boxejador. —De tots els moments viscuts fins ara com a boxejador, quin ha estat el millor i quin el pitjor? El millor de tots fins ara ha sigut el títol de Campió de la Unió Europea de Pes Mosca, vaig sentir molta felicitat i ràbia, ràbia per no haver-ho aconseguit abans i perquè vull més. El pitjor de tots sense dubte les lesions que em van teapartat del ring durant unn i r any i mig. Des de setembre del 2011 fins a finals de 2012, primer em vaig trencar un semilunar del canell, després al mateix canell vaig tenir un arrencament d’os i finalment em van operar d’una hèrnia. Però de tot s’ha de treure una part positiva i la veritat és que la lesió em va fer mentalment més fort. —Et dóna per menjar? De moment dóna per menjar el just. A partir d’ara sí que es pot començar a guanyar fent la defensa d’un títol, però s’ha d’anar fora a Ale-
manya o Anglaterra que és on hi ha cultura de la boxa i diners. —Llavors, apart de la boxa et dediques a una altra cosa? Sí, he treballat sempre en la construcció i havia de treure hores d’on fos per poder entrenar. Fa 6 mesos vaig obrir un gimnàs a Sant Sadurní on fem boxa, muay thai i kick boxing. Al gimnàs m’ajuden el meu germà, Ivan Urpí, i el meu exentrenador, Garcia Cano.
—Per últim, creus que la boxa està prou reconeguda a Espanya? No, està molt poc reconeguda. Espanya és l’únic país on la boxa no agrada, tot és tema polític i de les televisions, que no els interessa. L’únic lloc d’Espanya on hi ha una gran cultura de boxa és a Madrid. Per posar-te un exemple, en un Campionat del Món a Alemanya i assisteixen unes 80.000 persones, a una velada a Madrid unes 6.000 i a una a Catalunya només entre 1.000 i 1.200.
abril de 2013 · el diari de Castellbisbal
11
20 anys d’anglès a Castellbisbal
“E
l fet que el Centre d’Anglès de Castellbisbal porti 20 anys impartint classes, es diu ben ràpid… però deu ni do la maleta que duu a sobre. Any rere any ha aconseguit que molts dels seus alumnes obtinguin títols que certifiquin, a nivell professional, un alt grau d’anglès. No obstant, més important que això és que els han ajudat a reforçar i a adquirir coneixements sobre l’idioma o, si més no, els han proporcio-
nat els màxims estris possibles per tal que això es donés a terme. Em dic Cristina Muelas i sóc estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Si avui dia tinc 18 anys, us confesso que, com a mínim 13 d’aquests els he compartit amb l’acadèmia. Ara farà tot just dos anys que sóc exalumna, després d’aconseguir el First Certificate Exam (FCE). I si em paro a pensar, encara que sigui un moment, en tot el
temps en què he estat anant a les classes d’anglès… buf! tindria per explicar mil i una històries! De fet, diria que he tastat moltes de les activitats que s’han anat fent al llarg dels anys: des de les cantates i representacions teatrals que preparàvem per després interpretar-les al Casal Cultural i Recreatiu, les colònies d’estiu (al Xaloc, per exemple), els viatges a les ciutats de Londres i Escòcia, el Happy July a La Caseta al juliol, les sortides al Parc de Les Aigües de Castellbisbal, el Trinity (un examen oral oficial britànic) fins a preparar-me per fer l’examen oficial del FCE. Haig de dir, doncs, que he viscut -fins a dia d’avui- gairebé tota l’evolució del centre i, si alguna cosa tinc clara, és que no he desaprofitat mai cap ocasió que m’han proporcionat per aprendre anglès. Això sí, mai no m’han faltat les ganes i la motivació per estudiar-lo. Com segurament ja sabreu, és molt important aconseguir un nivell d’anglès alt, així que no hauríem de deixar passar cap oportunitat que ens aporti el màxim de coneixements sobre aquest. Us animo, doncs, a que busqueu allò que us motivi per estudiar-lo, i que us hi endinseu el més aviat possible… que el temps vola!”
12
C U LT U R A
abril de 2013 · el diari de Castellbisbal
“Un poble sense tradicions és un poble mort” En Jaume Olivella té 56 anys, és torner de professió i malgrat que està a l’atur, això li permet dedicar-se al que més li agrada: la cultura. Des de ben jovenet que participa a tres entitats de Castellbisbal: la Colla Sardanista Marinada, de la qual n’és el president, els Petits Caramellaires de Castellbisbal, de la qual n’és el director, i també és membre de la Coral La Unió.
—Fes-me cinc cèntims. Què fas? Estic a La Coral la Unió, on vaig començar amb 15 anys, a la colla sardanista des que aquesta es va fundar al 1975 i als Petits Caramellaires m’hi vaig incorporar quan ja existia, al 1984, perquè hi havia grup de caramelles des de després de la guerra. Vaig entrar com a director i m’encarrego de buscar les cançons per cantar el dia de Pasqua amb els nens. Els Petits Caramellaires som una coral puntual: cantem per Pasqua i l’1 de Maig fan unes trobades de caramelles al Baix Llobregat que enguany es fan a Abrera. Abans érem uns vint o trenta i ara només serem vuit o nou. —I per què ha baixat la participació a les caramelles? No és culpa dels nens. Tradicionalment, les caramelles es fan el Diumenge de Pasqua, i moltes famílies marxen a fora. Apart, els nens tenen moltes activitats i d’altra banda, a l’escola no es fomenta gaire. Els nens que tinc jo són dels 5 als 11 anys, i pensa que havia tingut fins a 110 nens!. Des de la trobada del 94 -a Castellisbal hem fet tres trobades importants- fins a la del 2008, he comprovat que ha anat baixant. Tot i així, el poble ens ajuda molt, hem aconseguit 1.036 euros amb les caramelles d’enguany. Amb
aquests diners farem un viatge quan els infants acabin el curs, cap a principis de juliol, a algun parc aquàtic, tot i que sempre els pregunto què volen fer. I els que no ens donen diners, ens donen de picar, ens donen ous que podem vendre... —I què canteu? Les cançons poden ser de caire religiós, satíric o primaveral. Abans hi havia compositors que feien popurris de caire satíric amb tot allò que passava al poble. Nosaltres sempre hem agafat cançons de diferents compositors.
“Les cançons de les caramelles poden ser de caire religiós, satíric o primaveral” —Què aporta el cantar en una coral? És una comunió amb els altres i a més et permet conèixer gent que no és de la teva escola. El cantar és una expressió d’evasió de la vida quotidiana. Les cançons que es cantaven quan jo era petit eren totes religioses, però ara no podem cantar temes religiosos perquè el que volen és passar-s’ho bé. T’has de reciclar. Abans tothom hi anava a les caramelles. —Què emfatitzaries més de la vida cul-
tural castellbisbalenca? Quelcom únic? D’únic tenim moltes coses, som moltes entitats i a la Festa Major es veu: la cuca, els tabalers, les corals, l’Escola de música... El que passa és que potser no els hi donem el valor que tenen. La gent del poble col·labora moltíssim amb totes les entitats i ara és quan comença a involucrar-se la gent que ha vingut a viure darrerament. La Coral gran va fer 900 euros i escaig pel poble. Quan fem l’Aplec de Sardanes al juliol, com que amb la subvenció de l’Ajuntament no en tenim prou, fem una llista d’empreses i particulars i ens ajuden, sí. Ja sigui amb un anunci o amb el que sigui. Un poble sense tradicions és un poble mort. L’Ajuntament també ens ajuda, no només econòmicament, sinó de manera logística. També hi ha Els Amics d’en Jordi, una coral que sortim per Festa Major i cantem cançons de tots els estils, el Dúo Dinámico... S’hi pot apuntar tothom, cantem a una sola veu. En Jordi és qui porta el bar d’El Casal i toca el piano.
audicions de sardanes de Castellbisbal en dates assenyalades, com Rams, Sant Joan, l’aplec de juliol, l’11 de Setembre i la Festa Major, i de vegades alguna pel Correllengua. Ens diem marinada, que és un vent que arriba aquí i el nom ens va agradar. La colla va començar amb un curset. A més, tenim un col·laborador perfecte que és el Museu del Tractor d’Època que ens fa els díptics que fem per l’aplec i que escampem cada diumenge allà on anem. Nosaltres fem cartells i estem buscant un espònsor, un botiguer.
—A Castellbisbal es conserven les tradicions? Sí, perquè se senten, el que costa és mantenir les colles perquè en époques de vaques grasses tothom forma entitats però el que costa és mantenir-les.
—Com veus Castellbisbal? Ha canviat moltíssim. En 10 anys ha crescut molt, de 3.000 habitants a 12.000. Amb el boom de l’eixample s’ha convertit una mica en un poble dormitori. Ara la gent comença a sortir més, i fins i tot hi ha més gent que no coneixes que la de tota la vida. Crec que hauríem de publicitar més els actes culturals que fem i que la gent se n’assabenti més.
—Què fa la Colla Sardanista Marinada? De més joves havíem anat a concursos però ara no estem en actiu, només fem
—-I la Coral La Unió és més estable? Sí. Assagem a El Casal cada dimecres i anem a concerts que ens surten. Cantem el cançoner popular català tot i que fem alguna peça en un altre idioma. No som professionals, és una coral oberta. El nostre director, en Francesc Pelfort, sí que és professional. Diumenge vam fer una ronda per les masies del terme, els avisem per carta i ens donen pica-pica i diners.
abril de 2013 · el diari de Castellbisbal
C U LT U R A
13
Recull fotogràfic: les caramelles de La Coral La Unió Recorregut de caramelles. Vam acompanyar la Coral La Unió en la seva ronda anual pel rodal del terme. A partir de les 10 del matí, catorze dones i nou homes van recórrer algunes de les masies més antigues del terme, en una cita anual a la que no falten des de fa més de 20 anys.
El director de La Coral, Francesc Pelfort, amb una corbata de Beethoven just després d’actuar a la masia restaurant Costablanca, la primera parada del grup.
A Ca n’Oliveró, masia del segle XVII, menjant dolços i moscatell després de la cantada.
Masos centenaris. Les masies de Castellbisbal componen una part molt important del seu patrimoni, moltes s'han reconvertit en restaurants i d'altres són cases particulars. El grup va visitar La masia restaurant Costablanca, les casetes de Ca n'Oliveró, el restaurant Ca l'Esteve, Can Costa, el restaurant Can Campanyà, Cal Pupinet i Cal Pedrerol
A Can Costa, la família va escoltar les caramelles des de l’escala principal de la casa.
A Ca l’Esteve, algunes cantaires es van divertir jugant a l’inflable del restaurant.
de Baix. Algunes d'aquestes masies són molt antigues. La de Cal Pedrerol data del segle XI, i està junt a una ermita romànica a la qual acudeixen els potarrojos un cop l'any. La masia de Ca n'Oliveró és del segle XVII, i Can Costa i Can Campanyà del XVIII. Els amfitrions van oferir carquinyolis, galetes, pastes i pastissos i variats beures.
Al restaurant de Can Campanyà hi va haver temps per fer broma abans de l’actuació.
La Coral La Unió és una entitat que supera de llarg els 100 anys d'existència, fruit de la unió de dues corals prèvies, Sempre Avant i L'Agrícola. Apart d'aquesta activitat, la coral a més organitza un concert amb corals de fora a l'octubre que ja va per la seva
Can Pedrerol de Baix és una masia del segle XVII costruïda sobre un assentament anterior. Posteirorment es va rformar amb un estil modernista, i molt a prop hi ha l’Ermita romànica de Sant Quintí.
Les caramelles cantades van ser Les nostres cançons, El meu avi i La Marinada, una cançó que no podia faltar tractant-se molts dels seus membres de la Colla Sardanista Marinada. El grup va aconseguir aplegar 2.100 euros que serviran per fer una excursió a finals de juny.
El deliciós pica-pica de Can Campanyà comptava amb canapès, sucs, fruites i cava.
divuitena edició. Els seus membres són molt acollidors i s'hi viu un gran ambient en el seu si, per la qual cosa esperen poder tenir un relleu generacional amb la incorporació de persones joves.
Can Cases del Riu, amb la Celsa al darrere. Allà la comitiva va tancar l’excursió.
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
14
“Tenir unes dents boniques és senyal de bona salut” Els implants dentals són un mètode ràpid, fiable i cada vegada mes econòmic de recuperar el somriure. La pèrdua o falta d’una o més dents et canvia la forma del riure, de parlar, de menjar. Els implants actuen com arrels artificials de titani que permeten recuperar gran part de la qualitat de vida perduda. Habitualment, els implants es col·loquen amb una intervenció mínimament invasiva i queden integrats a l’os fermament i de forma duradora. A Art Dental utilitzem les millors marques i la millor qualitat, que juntament amb l’experiència dels nostres doctors, asseguren l'èxit del tractament amb implants.
Et garantim el millor tractament al millor preu, vine i comprova-ho. Deixa’t cuidar per unes mans amigues !! Segueix-nos a
www.facebook.com/clinicadentalartdental
el diari de Castellbisbal · abril de 2013
C U INA I AGE ND A
15
La cuina d’en Xesco Receptes i escrits de Xesco Bueno
D
L’elixir de l’amor
S
eria fantàstic tindre sempre a mà l’elixir de l’amor, que hi fos als supermercats, per poderne comprar i prendre’n unes gotes quan estem enfadats amb el veí, amb la parella, amb el govern, amb l’església o amb Déu, i zas problema resolt. Però quins components haurien de compondre aquest elixir? Aquesta és la gran incògnita, o no? S’ha escrit tant sobre la naturalesa de l’amor que se’m fa difícil donar una sola recepta. Però conec alguns ingredients per pròpia experiència que sé amb tota seguretat que funcionen. N’hi ha un que és clau per començar la fórmula i és disposar d’unes flors d’autoestima que, ben picades en el morter, prepararan un bon llit per anar-hi afegint unes gotes de confiança que ja li donen un toc que ens allunya de les pors. Si ho veieu molt gris poseu-hi un polsim de comprensió que sempre va bé si esteu molt rígids, per cert ara me n’oblidava, una bona cullerada de flexibilitat per poder estovar l’ànima. Amb paciència remeneu sense donar cops massa forts al morter, perquè us podeu fer mal i no millorareu l’elixir final. Deixeu-ho reposar i us ho podeu mirar amb ulls dolços, sí, amb ulls que no estiguin sucats de ràbia amb la finalitat de fer-ho més transparent... Així, ara sí que m’agrada! Bé, ja ho teniu. A partir d’aquest moment quan trobeu el personatge o la situació en qüestió que us emmalalteix i/o us altera, preneu-ne un traguet, espereu una mica i a gaudir de la vida. Fins aviat. Adéu
Va de vi
arrerament, quan sortim en alguna ocasió a dinar o sopar de restaurant, vinc observant amb especial atenció com tenen cura en cada casa del servei de vi. En restaurants de preu mitjà, on no preval un servei exquisit, prefereixo servir el vi jo mateix, decidint d’aquesta manera la quantitat i el moment just, sense sentir-me observat ni interromput durant el menjar. Ara bé, en els restaurants de categoria, en què el preu inclou un servei elegant i professional la cosa es complica, el grau d’exigència és major i les expectatives també. Succeeix amb freqüència que el servei del vi i de les begudes en general està molt per sota del que s’espera. Això resulta sorprenent, ja que mai hem tingut tanta formació a l’abast de tots ni tanta informació disponible. Es tracta d’un restaurant exquisit o no, el vi mereix un respecte i el client també. És evident que no esperem l’excel·lència en una tasca o en un bar de tapes de diari, com tampoc l’espero en un restaurant amb servei de menú, on l’important és l’agilitat i practicitat del servei. De tota manera una mica més de coneixement sempre és d’agrair. Aquestes són algunes de les males pràctiques a les que faig referència i que s’estan popularitzant més del convenient si és que volem seguir millorant. Estem d’acord que no sempre és així i no en tots els restaurant succeeix. Però queda molt per fer i més per aprendre. Sovint podem veure a cambrers transportant les copes cap per avall, entre els dits, com si de llonganisses es tractés, xocant entre elles i oferint un sorollet molest. Ho
Poesia a la botiga
Fins al 10 de maig Mostra de poemes d’en Miquel Martí i Pol als aparadors de les botigues del poble. Una selecció de poemes, o fragments de les seves poesies, acompanyades de fotografies de diversos veïns i veïnes del poble. Organitza el Col·lectiu Capbreu Castellbisbal amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castellbisbal.
trobo un gest de poc tacte, descuidat i sense afecte. Un altre costum molt estès és deixar la carta tancada sobre la taula sense oferir-la al client o quan el somalier assenyala un dels vins amb el dit en demanar ajuda, consell o suggeriment. En excés és dolorós veure com el cambrer de torn es guarda el tap a la butxaca del Vino y porrón. Sara Maga. davantal o encara pitjor, dels pantalons, amb la càpsula i l’obridor, com si li pertanyés. En moltes ocasions l’anyada de l’ampolla no correspon amb la demandada, l’etiqueta està defectuosa, humida i il·legible. I per acabar i no fer-me pesat un últim detall. És de rigor i respecte que després de l’aprovació d’un vi per part de l’amfitrió o tastador de la taula, serveixi el sommelier a la resta dels comensals de la taula i en últim lloc l’amfitrió. “La ignorancia y la dejadez en el servicio conducen, inexorablemente, a la destrucción del placer. Y un bebedor infeliz –por ejemplo, usted, cuando no le sirven bien- puede llegar a ser muy, muy, peligroso.” (Arturo Pardos Batiste, Duque de Gastronia, 2013). Si tens dubtes a l’hora de cuinar o vols la recepta d’una poció màgica escriu un correu al nostre consultori gastronòmic gastro.mimix@gmail i poc després veuràs aquí publicada la resposta. Ara també al twitter @gastromimix.