Número 0 // 5.000 exemplars // setembre 2012 // Castellbisbal
La celebració de les penyes
Centenari de la Festa Major
Fem un repàs d’algunes de les quadrilles d’amics de Castellbisbal i el seu arrelament al municipi. Sabrem quines són i per què es creen aquestes colles.
Aquest agost, les festes de Castellbisbal han arribat als 100 anys de vida /Reportatge p.4
Celsa pot fer fora 880 treballadors
El tercer fil Tarragona-Barcelona La via de mercaderies que passa per Castellbisbal començarà a fer-se el 2013
L’Ajuntament observa amb atenció com es desenvolupa el conflicte obert amb la siderúrgia
Juan Carlos Serrano
Celsa en lluita. El grup Celsa ha engegat un pla de viabilitat per solventar l’elevat deute que ha contret, xifrat en 3.000 milions d’euros, i que l’obliga a pagar 108 milions d’euros anuals en interessos. El pla inclou mesures com la baixada del sou un 20%, 45 prejubilacions, 100 recol·locacions en altres empreses del grup, reubicacions en contractes, baixes incentivades i la reducció del sou en un 12%. Davant la falta d’acord, al setembre tindran lloc noves mobilitzacions.
OPINIÓ
2
el diari de Castellbisbal · setembre de 2012
editorial
T
El tercer fil del tren es farà a partir de 2013
Benvolguts, benvolgudes,
eniu a les vostres mans el primer número d’El Diari de Castellbisbal, publicació que neix amb la clara voluntat de contribuïr en la millora informativa i comunicativa de la població i dels seus veïns i veines. Volem que sigui una publicació oberta a tothom, a totes les sensibilitats i opinions de la Vila, on tingui cabuda tot allò que succeeix i que és de l’interès col·lectiu de Castellbisbal: actualitat, cultura, esports..., en definitiva; un projecte de comunicació social. Per aquesta raó, ens posem al servei de tot l’entramat associatiu i ens brindem a ser un mitjà més al seu abast per donar a conèixer les activitats que desenvolupen, així com les necessitats i problemàtiques que viuen, amb l’ànim d’ajudar a fer-les crèixer i contribuïr a fer més forta la vida associativa de Castellbisbal.
Però també volem i aspirem a que El Diari de Castellbisbal esdevingui en una plataforma útil per al comerç i l’activitat econòmica de la població en una situació molt delicada econòmicament. Oferim els nostres espais per ajudar a la difusió i publicitació de les vostres activitats i negocis, dels vostres productes i serveis. Comencem el camí molt il·lusionats, sabent de les dificultats que té un projecte d’aquestes característiques, però confiats de la bona rebuda que tindrà entre els veïns i veines de Castellbisbal, que el rebran mensualment a les seves bústies, gratuïtament, al voltant del dia 15 de cada mes. Estem oberts a les vostres crítiques, suggeriments i col·laboracions, per fer d’El Diari, la referència informativa i social de Castellbisbal.
La via de mercaderies d’ample europeu creuarà Castellbisbal connectant Catalunya i Europa La ministra de Foment, Ana Pastor, es va comprometre aquest juliol a impulsar immediatament les obres del tercer rail d'ample europeu entre Tarragona i Barcelona, que passarà per Castellbisbal. Pastor va afirmar que en moments de crisi i de moltes retallades invertir en infraestructures necessàries per al territori és "una prioritat" per al govern espanyol. La necessitat de poder arribar a Europa sense enllaços ha estat una reivindicació vehement de l’Autoritat Portuària i de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). El port i la indústria química van alçar la veu per buscar alternatives, i l’alternativa més viable era el que s’ha batejat com el “tercer fil”. El tercer fil consisteix a posar un nou rail sobre la via convencional en el tram que A.R
Moltes gràcies!
la foto del mes
va de Tarragona a Castellbisbal i per permetre la circulació de trens amb ample de via europeu. El pressupost per al tram, de 82 quilòmetres, és de 190 milions d’euros i es buscarà finançament privat però, si no es troba, es farà igualment. La ministra ha explicat que les obres entre Tarragona i Castellbisbal es licitaran el primer trimestre del 2013, amb un termini d'execució d'entre 15 i 24 mesos. "En alguns trams, que espero que siguin els que menys, es farà la via sencera amb els dos amples per adaptar-se als trànsits interns de mercaderies i els dirigits a l'exportació", ha explicat Pastor. El tercer fil donarà un impuls a les mercaderies, especialment del sector químic tarragoní, el més important del sud d'Europa.
X.M.
CAP en lluita
Diverses pancartes als balcons de la vila i al mateix Centre d’Atenció Primària de Castellbisbal reivindiquen l’obertura de l’ambulatori les 24h. Envieu-nos les vostres fotografies a: diaricastellbisbal@gmail.com
el diari
de Castellbisbal
El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Consell de Redacció: Juan Antonio Vázquez, Xavi Martí, Anabel Raluy Redacció: diaricastellbisbal@gmail.com Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com Telèfon: 936 857 683
Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Socis fundadors: Jesús Serrano Martínez, Jordi Aleu Carreiro, Juan Antonio Vázquez Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 0, setembre 2012 5.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
el diari de Castellbisbal · setembre de 2012
C IU T AT
3
Es mantè el pols a Celsa
La multinacional catalana encadena vàries protestes per evitar els acomiadaments Una de les empreses més grans de Castellbisbal és Celsa, que empra 880 persones de forma directa entre els polígons industrials de Can Pelegrí i San Vicenç, tots dos a Castellbisbal, el seu buc insígnia. A aquestes 880 se sumen 400 més de subcontractes de serveis com els de la neteja i el manteniment. És una de les grans multinacionals catalanes, formada per vuit companyies del sector acerístic, que ocupa uns 8.000 treballadors a tot el món. Al 2003, va ser el primer grup familiar català per la seva facturació global, de 2.368 milions d’euros. Però Celsa tampoc escapa als embats de la crisi: la direcció va presentar al juny un pla de viabilitat que implica 145 acomiadaments de treballadors de la plantilla i 98 de les subcontractes de serveis no productius. Com a conseqüència, els treballadors de Celsa porten ja quatre jornades de vaga de 24 hores, i és que els treballadors del sector de la siderúrgia acostumen a convoA.R.
car protestes tan dures com l’acer que fabriquen. Desde la primera, a principis de juny, en què els treballadors van bloquejar l’A2 durant una hora i mitja, fins la quarta protesta, el 17 de juliol, quan 7.300 treballadors es van concentrar a les portes de l’empresa, mentre que un centenar de treballadors ho feia a l’edifici Milenium de Sabadell, on hi ha les oficines del gabinet jurídic que assessora a l’empresa. El representant dels treballadors per part de Comissions Obreres, Juan Carlos Serrano, expressa que l’Ajuntament s’ha implicat molt en el procés de negociació, ja que tant equip de govern com l’oposició estan preocupats per la situació d’una factoria de la qual depenen molts castellbisbalencs. De la ferralla a l’acer Celsa va ser fundada per la família Rubiralta l’any 1976, quan els manresans Francesc i Josep Maria Rubiralta Vilaseca compren una petita indústria de laminats
metàl·lics de Sant Andreu de la Barca per 10 milions de pessetes. La ferralla, de la qual obtenen peces d’acer, els va permetre aixecar un imperi i posteriorment es van diversificar cap a altres sectors. L’any 2006, el grup industrial es va partir en dos: Francesc es va quedar Celsa, el conglomerat d’indústries siderúrgiques (Global SteelWire); i Josep Maria, Werfen, una multinacional de distribució i fabricació de material hospitalari amb filials en 27 països (Grupo CH Werfen). Però tots dos van morir, Francesc Rubiralta ho va fer el 18 de novembre de 2010 i el seu germà Josep Maria el 18 de maig passat. Ara, alguns treballadors atribueixen el mal moment que passa la companyia als conflictes successoris per la direcció: tant Francesc, casat amb Isabel Rubió, de la família propietària dels laboratoris del mateix nom, com Josep Maria, casat amb Teresa Giralt, d’una família vinculada al tèxtil, van tenir quatre fills, que són possibles hereus en disputa.
Moment de la marxa en la seva pujada a Castellbisbal
ERO a Vitòria Al juliol, la secció de Celsa-Atlantic (Vitòria) va presentar un ERO que deixaria a l’atur 355 membres de la plantilla i comportaria el tancament de la planta de Vitòria. L’empresa té fins el 31 de desembre per executar-lo. Els treballadors mantenen la vaga i de-
Juan Carlos Serrano
nuncien diversos acomiadaments lligats a les protestes. Els representants dels treballadors han demanat a la Diputació d’Àlaba que aporti ajudes de fins a 12 milions d’euros per tal de garantir la supervivència de la firma, sempre i quan treballadors i empresa arribin a un acord.
C IU T AT
4
el diari de Castellbisbal · setembre de 2012
La Festa Major més austera
Es compleixen 100 anys del trasllat d’aquesta festivitat de Pasqua al 20 d’agost per commemorar l’arribada de l’aigua i la llum a la vila
A.R.
A.R.
X.M. A.R.
Han passat les festes majors de Castellbisbal. Enguany, han disposat d’un dels pressupostos més baixos en anys, 85.000 euros i fins i tot, faltant a la tradició, el llibret de la Festa Major ha inclòs publicitat d’empreses del municipi. Però ha estat, com sempre, una Festa Major popular, identitària i participativa. Si l’any passat els pota-rojos celebraven el centenari de l’arribada de l’aigua i la llum al poble, aquest any el que se celebrava era el centenari de la Festa Major, una festa calurosa en la que la vila va fregar els 41o el dia 20 d’agost, una de les temperatures més altes aquell dia a Catalunya. A.R.
Sara Ripoll
Quan arribà l’aigua i la llum, els castellbisbalencs deien que era obra del diable. L’any passat, la colla de capsigranys va representar una obra teatral en què es mostraven els canvis soferts a la vila amb l’arribada de les comoditats, en què s’ha mudat el pou per l’aixeta, les espelmes per l’electricitat, el safareig per la rentadora, la letrina pel wàter, les cartes escrites amb ploma pel mail i l’escombra per l’aspiradora. Els Diables i altres bèsties Els Diables han estat els pregoners de la Festa 2012, ja que complien un quart de segle. Com a homenatge, els geganters
Petit incendi durant el correfoc Xavi Martí. Durant el correfoc de l'Empaitafoc i dels Diables de Castellbisbal es va registrar un petit incident només sortir de la plaça de l'Església. Una de les espurnes provinents de les forques dels diables va anar a parar al balcó del primer pis del bloc de pisos situat al número 28-30 del carrer de Pi i Margall. L'espurna va provocar un petit incendi, alimentat per la presència de bruc al balcó. Les flames van afectar el vidre que fa de barana. Només detectar-se l'incendi, els membres de l'Agrupació
de Defensa Forestal (ADF) de Castellbisbal es van posar en marxa i van apagar el foc amb una mànega. L'ensurt, finalment, no va anar més enllà i no es van haver de lamentar danys majors. Cal destacar la feina de l'ADF de Castellbisbal abans, durant i després del correfoc. Les tasques de prevenció van començar a la tarda, quan encara no s'havia fet foc. Com es pot apreciar a la fotografia, els membres de l'ADF van remullar un solar que presentava herbes i que formava part del grup de carrers inclosos en el recorregut de l'espectacle de foc.
van vestir el gegant Manel de diable. A més dels gegants i els Diables, el bestiari està format pel personatge, que encarna el Diable Major, el Danissei, el Cap, les Cuques, la Cuqueta i els set Capsigranys, que representen els fills d’una masovera amb qui el Diable va perdre una aposta. A més, fa uns anys s’hi van sumar els potafocs, els diables infantils. Tant l’Encetada com l’Empaitafoc van ser un mostrari de tots els personatges. Diu la llegenda que Castellbisbal compta amb un dels diables més antics de tots els Països Catalans, que va bastir un pont entre la vila i Martorell, el conegut Pont del Diable. Els habitants
van acollir el diable amb benevolença i, el Diable, agrait, va tenyir tot el terme d’una terra de color roig. Així, el Diable, només amb un cop d’ull, identificava els potes-rojos i sabia en tot moment que eren els seus protegits. Alhora, servia perquè aquests fossin reconeguts pels habitants de les poblacions veïnes. Ningú no gosava barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llancés damunt seu una maledicció. Els vilatans estaven tant contents i satisfets de tenir, entre ells, un hoste com el Diable, que els protegia, i una terra tan bona que els oferia excel·lents collites i un bon vi.
1. Els tècnics de l’ADF remullen els solars susceptibles d’incendiar-se pel recorregut que fa l’empaitafoc. 2. Un cartell avisa els veïns de la possibilitat de cremades. 3. Una guspira provoca un petit incendi a un balcó, enmig de l’expectació dels que seguien l’empaitafoc. 4. Finalment, els membres de l’ADF extingeixen el petit incendi.
el diari de Castellbisbal · setembre de 2012
C IU T AT
5
Alternatives durant la festa grossa i tot l'any
Les penyes organitzen una guerra d'aigua i una cercavila musical i festiva abans del tret de sortida oficial Xavi Martí. Tots els pobles, i les seves festes
majors, tenen els seus trets característics. Un dels fets diferencials de la Festa Major de Castellbisbal, entre d'altres, és la presència de les penyes, grups d'amics i amigues que organitzen activitats durant la festa grossa i, en molts casos, també durant la resta de l'any. Aquest any, segons un dels membres d'El Ternal, s'han obert sis penyes de gent jove, entre les quals Can Collons (Bukkake), Garrafot, El Ternal, Penya Punto, El Lokal i El Zulo. Les activitats festives de les penyes van començar abans que les que va projectar l'Ajuntament. El dimecres van organitzar una guerra d'aigua i, el dijous, va arribar el ja tradicional Correpenyes, gràcies al qual es va poder fer un recorregut pels sis locals amb l'acompanyament d'una xaranga. Durant aquesta rua festiva i musical, cada penya ofereix un pintxo i una beguda (que després reben puntuació) i organitza una prova que duen a terme alhora tots
els penyistes (el joc de l'ou i la cullera, estirar la corda, lligar una persona amb cinta adhesiva i ser el més ràpid, etc). A més d'aquestes penyes de gent jove (que ofereixen activitats durant tot l'any i que obren de forma regular els seus locals), altres persones i grups de veïns de Castellbisbal van obrir locals per Festa Major per poder gaudir de sopars i d'un punt on poder reunir-se amb les amistats. No hi ha oferta d'oci nocturn Segons el membre de la penya d'El Ternal, “fa uns 20 anys, es va fer una gran penya que va acabar desapareixent”. Després d'aquest fet, per Festa Major, es van crear diverses penyes que només actuaven durant la festa grossa. Castellbisbal sempre ha estat un poble petit i, com d'altres poblacions, no disposa de pubs, bars o sales de concert que ofereixin oferta d'oci nocturn durant els caps de setmana. Davant d'aquest fet,
les penyes d'El Ternal i el Garrafot van decidir obrir locals durant tot l'any per poder reunir-se.
X.M.
A.R.
A les fotografies, veiem les penyes de Can Collons, El Zulo i El Ternal
E SPOR T S
6
setembre de 2012 · el diari de Castellbisbal
“El boxeo es el deporte más duro psicológicamente”
El entrenador y mánager Toni Moreno defiende el arraigo del pugilismo en España Empezó a boxear desde muy joven y desde entonces no ha dejado de dedicarse a su pasión. Hace 6 años abrió el Gimnasio Castellbisbal, desde donde forma a decenas de boxeadores y boxeadoras y es representante de 14 profesionales. Su sueño: llevar a uno de sus representados a la meca del boxeo. X.M.
A.R.
—Qué diferencias hay entre el boxeo femenino y el masculino, y entre el boxeo amateur y el profesional? El boxeo femenino hace rounds de menos tiempo, 2 minutos, y los amateurs hacen asaltos de 3 minutos pero en menor cantidad: sólo tres asaltos. Yo llevo a 14 profesionales y a un equipo amateur amplio. —Tradicionalmente se ha visto como un deporte masculino? Sí, pero ahora está creciendo bastante el boxeo femenino, ya que tiene muchos beneficios. —Cuál es el papel del coaching, Toni Brocal? Cuando hay una pelea importante, trata a los boxeadores psicológicamente para que estén preparados. —Qué es Team? Team es el equipo profesional y amateur que tenemos en la web para que lo vean los demás mánagers. —Es el deporte más duro? Es el deporte más duro psicológicamente, junto a la natación y el ciclismo, pero aquí debes sumar que además te pegan. —Los que se apunten pueden venir en cualquier momento a practicar? Siempre hay que venir a horas concertadas, disponemos de un amplio horario de cinco horas
por la tarde y una por la mañana. Es mejor para inculcar una constancia a los boxeadores, además así les acompañamos. —En vuestra web habláis del “noble arte”. Crees que lo es? Yo creo que es un noble arte porque después de una gran pelea verás que los contrincantes, casi siempre, se abarazan. —La rabia es necesaria o hay que dejarla aparcada? Es fundamental. Por ejemplo, se utiliza como terapia en las cárceles. De hecho, yo hago en la cárcel de la Roca del Vallès y les es muy beneficioso. —Cuando empezaste a boxear? Me viene de familia. Un tío mío tiene un gimnasio en l’Hospitalet donde practicaba. Luego vine a vivir a Castellbisbal y empecé a dar clases en el gimnasio que había y, finalmente, me lo quedé. Al abrir este hace 6 años empecé a dar clases de boxeo aquí. —Cuál es la edad idónea para empezar a practicar? A partir de los 8 años, cuando se dejan guiar y te hacen caso. Les enseñamos disciplina, sacrificio pero no hay contacto por lo menos hasta los 14 años, siempre, enseñándoles que es un deporte. —Las personas que se apuntan son de Castellbisbal? Casi toda la gente es de fuera. Por ejemplo, Xavi Urpí [Cam-
peón de España peso Gallo] viene de Sant Sadurní cada día y otro viene de Fraga. Piensa que es un deporte muy selecto y si quieres entrenar te tienes que mover. No hay muchos gimnaisos que sean a la vez una promotora de boxeo y que sepan llevar a los profesionales. En España sólo está Rimer Box, fusión de Ricardo y Mercedes. —Qué le dirías a la gente que cree que es un deporte violento? No tengo más armas parada fenderme. Esto es como al que le gustan los toros y al que no le gustan, por más que les digas, no les va a gustar. Yo creo que es un deporte al que si te habitúas desde pequeño, ni te asustará ni te creará ningún problema, en cambio a otro niño le puede causar impacto. Todo depende de la formación que tengas desde pequeño. Piensa que en Inglaterra los niños con 7 y 8 años ya boxean, están en las casas de apuestas y está arraigado a su cultura. Aquí también estaba arraigado, pero con la llegada de la democracia lo taparon porque creían que daba mala imagen, cuando yo creo que no es así porque el boxeo está en países más avanzados que el
nuestro, que lo tienen como un deporte normal y muy bien pagado, mejor que el fútbol. —Y qué cualidades hay que tener para ser un buen boxeador profesional? Lo primero es tener un par de bolas bien grandes y sobretodo ser muy duro y valiente. Tienes que ser un seis o un siete en todo. Tienes que tener pegada y recibir bien los golpes. Muchos han sido malos amateurs y, en cambio, son buenos profesionales. —Es muy fácil caer o es un mito que nos ha vendido el cine? Sí que se suele dar porque casi todos los grandes campeones han tenido una niñez mala o son de un estrato social bajo y tienen una rabia que canalizan en el boxeo y se convierten en grandes boxeadores. A veces, al desaparecer su problema, dejan de ser tan buenos boxeadores. —Celebráis torneos? Sí, se llaman veladas de boxeo y hemos llegado a hacer algunas en las que han venido hasta 1.500 personas aquí en Castellbisbal. —Es fácil vivir de esto? No, pero se puede. Yo vivo de esto, de mi gimnasio, de mi ilusión, que es tener un equipo profesional bueno, de donde salga un gran campeón y consolidado. Lo que más me gustaría es cruzar
el charco e ir a Estados Unidos. Hasta ahora he conseguido hacer dos campeonatos del mundo, interinos, me he desplazado a Inglaterra, he estado en Filipinas, pero todavía no he llegado a La Meca del boxeo: Las Vegas. —Este deporte pasa factura? Antes sí, pero tal y como se lleva ahora, no. Por ejemplo, a Alí le salió el Parkinson muy joven. Antes se metían grandes palizas, los guantes eran más blandos, de crin de caballo, y se clavaban los nudillos, por lo que el impacto era mucho más seco. Ahora hacen TACs, si te noquean te dejan un mes sin pelear... Es completamente diferente. —Recomendarías alguna película sobre el tema? Ninguna. No están bien planteadas y siempre nos crean la peor situación. Ya lo tenemos mal y encima y nos lo ponen peor. —El gimnasio también ofrece clases de hip-hop... Sí, entró una chica de 16 años que bailaba en un grupo y trajo a mucha gente. Salen a bailar, se divierten y con eso ya me vale. Hay gente de todas las edades. —Se puede utilizar el boxeo en la vida normal? Nadie se tiene que pelear y si puedes evitarlo, mejor. Es lo que aconsejo.
X.M.
AGE ND A I SE R VE IS
el diari de Castellbisbal · setembre de 2012
Telèfons d’interès
agenda Casal de la Gent Gran.
Ajuntament 93 772 02 25 Jutjat de Pau 93 772 10 16 EMERGÈNCIES: 112 Mossos d’Esquadra 93 485 42 82 Policia Local 93 772 11 88 Rodalies Renfe 902 240 202 Autos Castellbisbal 93 772 43 40 Aigües de Castellbisbal S.A. 93 772 02 84 *** Oficina de Promoció Econòmica (Edifici de l’Ajuntament i edifici de Can Margarit) 93 772 38 78 Sales d’Exposicions Municipals 93 772 36 98 Organisme de recaptació i gestió tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) 93 472 91 01 Departament de Premsa i Comunicació 93 772 38 74 IES Castellbisbal 93 772 19 69 Biblioteca Josep Mateu 93 772 14 66 Museu de la Pagesia 93 772 26 22 Museu Tractor d’Època 648 145 686 Admin. de loteries 93 772 20 94
Sarsuela La del manojo de rosas
Cursa Caminata solidaria de Castellbisbal (12km)
contactar: http://unacimaunasonrisa.blogspot.com.es.
21 de octubre. La Cursa - Caminada Solidaria de Castellbisbal será un recorrido de 12 quilómetros por montaña. Si quieres disfrutar de un recorrido agradable, no te lo puedes perder, te espera una interesante bolsa de regalo y un bocadillo de butifarra con bebida para reponer fuerzas. Para los más pequeños habrá servicio de guardería con monitores y colchonetas. Para
Quarta Setmana de la Gent Gran Inauguració i presentació del llibre Sota Colom
24 de setembre. Després dels seus dos primers llibres, Arrels profundes i Vivències del nostre poble, la polifacètica autora castellbisbalenca Montserrat Ribas ens presenta la seva primera novel·la curta: Sota Colom. Serà a les 6 de la tarda al
llibres
‘La dona de paper’
Hi ha llibres que parlen de llibres i semblen escrits per gent que no ha llegit amb intensitat, i després hi ha llibres que parlen de llibres que són un cant a la literatura, com és aquest cas. Si obviem en la portada el nom de l’autor, llegirem aquesta preciosa novel·la com si fos una autobiografia. La seva narradora, que podríem arribar a confondre amb l’autor si no fos un home, té una veu tan personal, tan propera i tan íntima, que gairebé podríem assegurar que es tracta d’un llibre de no ficció. Aaliya, una anciana adorable de Beirut, llibretera retirada, traductora autodidacta i lectora voraç, ens apropa a una realitat que la literatura ha decidit no convertir-la en teJenn Díaz.
7
rreny comú, la realitat d’un país que ens és del tot llunyà i desconegut. Senzillament, difícil encara que sembli senzill, la nostra amiga Aaliya ens explica la seva vida: només això, tot això. Com va quedar òrfena de pare, com es va casar amb un home al que no estimava, com va quedar divorciada i solitària per a tota la vida, com va afectar l’arribada de la Hanna a la seva vida, com conviu amb les seves veïnes, els seus llibres, les seves capsetes de paper... com crida la seva mare, i ella amb el cabell blau. La mujer de papel podria ser la vida real d’una dona de Beirut, però no és només això, és tot el que Rabih Alameddine vol explicar-nos amb una excel·lent empatia femenina i una sensibilitat que, de tan pura, sembla real. Pels qui lle-
geixin llibres que parlen de llibres, pels que gaudeixen de personatges que llegeixen llibres, La mujer de papel es la història que estaven buscant. Un llibre honest sobre literatura.
28 de setembre. Ascención és una florista filla d’una família de classe alta. La pretén en Ricardo, un aviador una mica esborrajat. Ella, però, només té ulls per a un mecànic que treballa en el taller que hi ha davant la seva botiga. Al final, però, resulta que ell no és de classe baixa com ella pensa. Serà a l’Auditori d’Els Costals a dos quarts de nou del vespre. El preu per a la gent gran serà d’1 euro. Cal comprar l’entrada els dies de la inscripció, el 12 i el 13 de setembre a la sala de Plens, de 9 a 1 del migdia. La resta pot comprar l’entrada a la taquilla d’Els Costals en l’horari habitual i una hora abans de l’inici de l’espectacle.
Visita al Cim de les Àligues
25 de setembre. La visita al Cim de les Àligues (Sant Feliu de Codines) inclou una visita guiada pel recinte natural i una demostració de vol lliure de les rapaces. Tam-
Hora del conte: Belindo lo monstruo
En una ciutat preciosa, vivia una família amb una casa molt gran, molts cavalls, vestits, joies i molts diners. Un mal dia, però, s’acaben els diners, i tothom de la família haurà de treballar per sobreviure, fins i tot la Maria, la filla més petita. A càrrec de Jordina Biosca a la biblioteca.
recepta receta Recetas y cócteles de El Diari de Sant Feliu, por Carlos Ruiz Vidal, cocinero del restaurante A més i més
Calamares confitados con habitas, setas y cebolla asada Para cuatro personas:
1
En una olla añadir el calamar en frio y cubrirlo con aceite de oliva, un diente de ajo y la hojita de laurel. Cocinar durante 10 minutos a fuego muy suave. Sacar el calamar y guardar.
2
En una sartén añadiremos cucharadas del aceite resultante de la cocción del calamar. Introduciremos el jamón picado y a continuación la mezcla de setas confitadas.Saltearemos la mezcla hasta que las setas doren. A continuación, añadiremos a la sartén las habitas baby previamente escurridas de aceite y saltearemos 2 minutos más.
Autor: Rabih Alameddine Editorial: Lumen Número de pàgines: 316 Preu: 21.90 €
bé inclou l’esmorzar. La sortida serà a dos quarts de deu del matí a l’Avinguda Gaudí i l’arribada a Castellbisbal serà cap a tres quarts de tres aproximadament. Les inscripcions es poden fer els dies 12 i 13 de setembre a la sala de plens, de 9 a 1 del migdia. Cada persona podrà inscriure un màxim de quatre i cal portar el Carnet de Serveis Socials per a la gent gran.
3
Cortaremos la cebolla en cuatro partes y la pondremos en una bandeja de horno. Le añadiremos sal, pimienta y un chorrito de aceite de la cocción de los calamares. Asar la cebolla al horno a temperatura media durante 30-40 minutos.
• 1kg. de calamares medianos limpios • 2 dientes de ajo con piel • 250g de habitas baby • 50g de recortes de jamón • 3 cebollas tiernas • 1 bote de de setas confitadas • 1manojo de cebollino • vinagre de Módena • sal • hoja de laurel • pimienta • aceite de oliva En un plato llano añadiremos el salteado y encima el calamar confitado previamente dorado y salpimentado. Y, por encima del calamar, la cebolla asada a capas. Para terminar, hacer una vinagreta con aceite de la cocción del calamar, vinagre de Módena y el cebollino picado. Añadir la vinagreta por encima del plato y acompañar con un buen vino tinto joven.
4