Número 5 // 5.000 exemplars // febrer 2013 // Castellbisbal
Carnestoltes i Casa de Andalucía A les pàgines de Cultura, repassarem les activitats d’una de les entitats més actives de Castellbisbal i explicarem com s’ha viscut l’última cita de Carnaval a la vila.
Un abocador a prop
La Generalitat ha aprovat l’obertura d’un nou dipòsit de residus a menys d’un quilòmetre de Can Campanyà
Ajuntament de Castellbisbal
Un assentament polèmic. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat
de Catalunya va aprovar al desembre l’informe inicial del Pla Especial Urbanístic de l’abocador de Can Balasch, que ara es troba en fase d’exposició pública. La planta tindrà una capacitat de tractament de 150.000 tones de residus a l’any. Els operaris ja hi treballen i es creu que en menys d’un any es podrà obrir. L’equip de govern ha creat una comissió que seguirà l’estat del projecte i al ple de juliol es va aprovar per unanimitat una moció rebutjant la implementació de l’abocador..Per la seva banda, l’Associació de Propietaris de Can Campanyà ja ha iniciat
una recollida de signatures en contra.
OPINIÓ
2
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
editorial
E
Transparència i informació
l fenomen NIMBY (acrònim de l’anglès Not in my backyard -en el meu pati del darrera, no!) apareix sempre que alguna administració planeja impulsar un projecte que es considerat perjudicial o molest a ulls d’una part significativa dels veïns propers. La instal·lació d’un abocador a prop de la urbanització Can Campanyà de Castellbisbal també ha generat aquest fenomen, amb acusació entre els diferents partits de no fer res per impedir-lo en el seu moment. El cert, però, és l’existència d’un convenciment, per part dels veïns, que aquesta instal·lació comportarà problemes i molèsties. És molt difícil, des de les administracions, canviar aquesta percepció, sobretot si es limita a impulsar el projecte seguint, sense més, els terminis i procediments legals establerts, davant els quals els veïns no tenen pràcticament opció, ja que els recursos i contenciosos possibles topen amb les dificultats pròpies dels terminis estipulats per a presentar-los i els costos econòmics que signifiquen. Ningú pràcticament parla de la necessitat o no d’aquesta instal·lació, o de les possibles alternatives, segurament un debat més propi del model de política ambiental i de sostenibilitat del país, però en aquests
moments de greu descrèdit polític, tant dels actors polítics com de les administracions, seria molt convenient que projectes d’aquest impacte social, no es limitessin a una tramitació administrativa. Cal vèncer l’onada d’allunyament de la societat de la gestió pública amb processos exemplars, en els qual ha de prevaldre la transparència, la informació, el debat de les alternatives i la sensibilitat davant els problemes que pot comportar una instal· lació d’aquestes característiques en els nuclis urbans propers, acompanyant-les amb propostes per a solucionar-los o minimitzar-los. Per això, sense qüestionar la legitimat de la Generalitat en la decisió d’instal·lar un abocador en aquest indret, cal que seguin, tantes vegades com sigui necessari, tots les parts implicades, administracions, veïns i entitats i es mostri i es doni a conèixer tot el projecte amb detall, s’expliquin i escoltin les problemàtiques que poden generar i s’analitzi les mesures complementàries que cal adoptar, si es que finalment l’abocador no te alternativa i ha d’instal·lar-se a Can Balasch. En aquest moments, més que mai, cal màxima transparència, molta (tota) informació i debat (parlar però també escoltar) entre veïns i administració.
la foto del mes
Estrelles de la sort. Al pregó de Dijous Gras, a la Plaça de l’església la gent desafiava el fred i el focus anava enfocant les diferents estrelles. Cadascuna d’elles simbolitzava un problema que s’ha de foragitar en la nova etapa.
el diari
de Castellbisbal
El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Edició i maquetació: Anabel Raluy Redacció: Anabel Raluy, Ferran Rodríguez Fotografia: Elsa Silvestre elsasilvestregarcia@hotmail.com diaricastellbisbal@gmail.com Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com Director comercial: Pau Ramell 674 359 203
Telèfon: 936 857 683 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 5, febrer 2013 5.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
C IU T AT
Castellbisbal disposarà de pla de mobilitat urbana El conveni entre la Diputació i l’Àrea Metropolitana afecta les ciutats de la segona corona metropolitana
E Redacció
l vicepresident de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet, i el vicepresident de Transport i Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda, van signar el 8 de gener un conveni de col·laboració per elaborar els plans de mobilitat urbana dels divuit municipis de la segona corona metropolitana. L'objectiu és millorar la mobilitat i també el medi ambient. Mitjançant aquest conveni s'estableix un acord de finançament per al cost de redacció i execució dels plans de mobilitat urbana d'aquests 18 municipis, valorat en 1.109.481,80 euros. Aquest import serà assumit a parts iguals per la Diputació de Barcelona i l'AMB, entre els anys 2013, 2014 i 2015. Els municipis per als quals es redactaran els plans de mobilitat inclouen municipis del Vallès Occidental i del Baix Llobregat. Són Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la
Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat. Aquest instrument de planificació té com a finalitat principal la millora de la mobilitat i, en conseqüència, la millora de la qualitat ambiental. Per això s'hi proposen actuacions per augmentar la mobilitat en transport públic, a peu i en altres modes de transport no motoritzats, com la bicicleta, de manera que disminueixi l'impacte negatiu dels desplaçaments en vehicle privat. Els plans definiran mesures concretes per desenvolupar els plantejaments del Pla Director de la Regió Metropolitana, elaborat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). El conveni també estableix la creació d'una comissió de seguiment formada per dos tècnics de cadascuna de les dues entitats, Diputació i AMB, per fer el seguiment de l'elaboració dels plans de mobilitat urbana dels divuit municipis.
3
Detingut per excés de velocitat El conductor superava en 86 km/h el límit de velocitat
rant el control el passat 3 de gener, la policia va denunciar Robert V., de 24 anys, de nacionalitat espanyola i veí de l’Hospitalet de Llobregat, com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat del trànsit pel qual perdrà 6 punts i serà multat amb 600 euros. La patrulla va aturar el vehicle, van identificar el conductor i el van denunciar per l’art. 50.1 del Reglament General Imatge del control dels Mossos d'Esquadra del vehicle que Mossos d’Esquadra de Circulació (RGC) amb circulava a 146 km/h Redacció una sanció que comporgents de la Policia de la Gene- ta la pèrdua de 6 punts del permís de ralitat - Mossos d’Esquadra conduir, atès que va sobrepassar en 86 de l’Àrea Regional de Trànsit km/h el límit de velocitat permès, que (ART) de la Regió Policial Me- en aquest punt de via és de 60 km/h; i tropolitana Nord van caçar un conductor 600 euros de multa. Els mossos van citar que anava a 146 km/h en una via on la el conductor per celebrar el judici ràpid velocitat màxima és de 60 km/h. davant del Jutjat d’Instrucció en funciVa ser a primera hora de la tarda, quan ons de Guàrdia de Rubí. una dotació de trànsit estava realitzant La B-225 és una de les divuit carreteun control de velocitat al punt quilomè- res de la comarca on la xifra d’accidents tric 2.2 de la carretera B-225, a l’alçada va dismunuir el 2012, en part, gràcies a la del terme municipal de Castellbisbal. Du- tasca preventiva dels Mossos.
A
C IU T AT
4
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
Disbauxa i soroll per distreure’s de la crisi Castellbisbal es bolca en la celebració més lliure i boja de l’any per espolsar-se les penes
S
ón temps difícils, però el Carnestoltes, la Festa de la Carn, es desplega sempre amb colors i formes per foragitar els mals pensaments i donar via lliure a tota mena de transgressions, encara que només sigui per uns dies. Com una manifestació festiva, el Carnestoltes permet dir a viva veu el que hom pensa. I els potarojos, que no són una excepció, han aprofitat bé l’avinentesa. 33 comparses i més de 1.100 participants, encarnats en tota mena d’objectes i personatges. El malèvol Rajoimel El Dijous Gras (o dijous llarder), és el dia que oficialment comença el Carnestoltes. Enguany ha caigut en 7 de febrer i a Castellbisbal, la festa es va inaugurar a dos quarts de 8 a la Plaça de l'Església, on el Rei dels Folls va exclamar el seu pregó des del balcó de l’Escola de Música Municipal a una congregació de gent. Com demana la tradició carnavalesca, el Rei dels Folls va fer un discurs ple d’actualitat i reivindicant una política més justa, sense fer que “les farmàcies hagin de fer d’oficines d’Hisenda”. Davant de la proclama d’independència del Rei dels Folls, en malvat Rajoimel va lamentar-ho, ja que “els catalans són els que més impostos paguen i són necessaris per mantenir els 78.000 càrrecs públics que tenim a tot l’estat”, va dir. El públic contestava amb xivarri cada cop que parlava. La balconada estava guarnida amb diverses estrelles, cadascuna de les quals representava una cosa que s’havia fet malament
durant els mesos precedents. El Rei va invocar la lluna blava i quan aquesta va aparèixer totes les estrelles es van alinear, símbol de l’assoliment d’“un món més savi i més barrufet”. Els guanyadors de l’any passat, els Barrufets de Can Costa, van ser els encarregats d’animar la festa, i molts d’ells portaven pancartes reivindicant una educació i una sanitat públiques i sense retallades, i feina per a tothom. Després del pregó i per
combatre el fred, i després de ballar una mica i tirar confeti, els convidats van fer una llarga cua per fer-se amb el brou, el vi, la tradicional botifarra d’ou i els llardons que van repartir. Més de 1.100 participants El 9 de Febrer va tenir lloc la festa central del Carnestoltes. A dos quarts de 8 del vespre -una mica més tard- van començar a sortir les diverses comparses de La Bassa. S’hi van apuntar 35 comparses -dues a darrera hora, el que donava un total de més de 1.100 persones inscrites. To-
tes i cadascuna de les comparses van sortir, algunes acompanyades d’un cotxe i amb diferents números de ball i actuacions, a ritme de diferents hits musicals, entre els quals Soy una taza de Cantajuegos, la cançó de heavy metal Highway to Hell i, la que no podia faltar, Gangnam Style. La primera comparsa a sortir va la formada pels guanyadors de l’any passat, que anaven disfressats d’etiquetes. La resta de comparses que van sortir són:
‘Els pagesos d’abans, d’ara i de sempre’ (6), ‘Barbie & Kent i viceversa’ (24), ‘Olé, sevillanes’ (, ‘La família Potato’ (30), ‘Bola de Drac’ (3), ‘Cómprate un pony que yo ya lo tengo’ (29), ‘El lobo y las caperucitas’ (12), ‘Caballeros y mesoneros’ (20), ‘Els Mosqueters’ (26), ‘Fes l’amor i no la guerra’ (11), ‘Els enchufats’ (25), ‘La manguera juguetona’ (33), ‘El somni d’una nit de Carnestoltes’ (32), ‘Partido Pirata i PP’ -que repartien sobres a tort i a dret(23), ‘Les quatre estacions’ (17), ‘Si no ets marieta, on vas?’ (35), ‘Pirates de Castellbisbal’ (16), ‘De vacances per la Polinèsia’ (21), ‘Sin comentarios’ (14), ‘Vampirs (8), ‘Bartcenarios (22), ‘Galopar sense parar la colla del sopar’ (5), ‘Guardia Civil de Castellbisbal’ (19), ‘Los apalabrados de l’esplai’ (19), ‘Tu punto húmedo’ (27), ‘Pim, pam, pum’ (4), ‘Potesrojos wanted’ (9), ‘Los aleluyas, agárrala que es tuya’ (2), ‘SuperCoco en acción’ (13), ‘Taller de Autos locos’ (34), ‘Éramos cien y quedamos ocho’ (31), ‘Toy story’ (18), ‘Montaña rusa Dragon Cast’ (28), ‘Espartanos’ (15) i ‘Starways’ (7). Com a colofó, també van sortir un grup
El
de rodamons, tot i que no estava apuntat i per tant no entrava a concurs. Fred i festa A les 11 de la nit va tenir lloc el ball a la plaça de l’Església. Tot i que inicialment s’havia de fer, com sempre, al Casal, l’accident que es va produir en la macrofesta del Madrid-Arena ha fet que la Generalitat obligui els ajuntaments a extremar les precaucions i aplicar rigorosament les mesures de seguretat. Això va fer que baixés ostensiblement la quantitat de gent que participava al ball. El Reglament d’Espectacles i activitats recreatives aprovat pel Parlament de Catalunya el 2011 incrementa les mesures de seguretat a aplicar en la celebració d’actes lúdics per tal de garantir la seguretat de les persones que hi participen i el Casal Cultural i Recreatiu no compta amb la llicència ambiental d’acord amb la normativa actual. L’Ajuntament de Castellbisbal va veure’s obligat a canviar la ubicació del ball del Carnestoltes i, com que no hi havia cap lloc cobert amb prou aforament, el va traslladar a la plaça de l’Església, l’únic emplaçament amb capacitat per acollir el miler de persones que hi participen habitualment. El canvi de lloc, a només tres dies abans de la cita, va suscitar crítiques, i més després d’haver enviat fulletons a les cases explicant que obrien El Casal. Cal dir que en ple mes de febrer les temperatures a altes hores de la nit pot arribar als zero graus a Castellbisbal. Tanmateix, a dos quarts d’1 de la nit, els premis es van repartir igualment. Una de les com-
parses en sortir primer a la rua, la de ‘Barbie & Kent’, formada pels integrants de l’entitat Casa de Andalucía, va ser la premiada amb 400 euros. Durant el ball i en un descans de l’orquestra es va donar el premi al grup que havia obtingut més vots. El segon premi (250 euros) va anar a parar a la comparsa ‘Star Ways’ que, en canvi, va sortir la última. Aquests dos premis s’otorgaven per votació popular la mateixa nit a través de les butlletes que emplenava el públic i que es repartien en el moment de la sortida de les comparses. També hi havia un altre premi, atorgat a un número de comparsa a l’atzar per una mà innocent. La beneficiada va ser una de les comparses més relacionades amb l’actualitat, la de ‘Si no ets Marieta, on vas?’, que va ballar a ritme de la coneguda sintonia publicitària, si bé amb una lletra diferent. Aquesta comparsa va rebre tot un porc com a premi. L’endemà va tenir lloc a les 12 del migdia la rua infantil, que va acabar amb un espectacle d’animació, novament a la Plaça de l’Església.
La gent fa cua per poder tastar la botifarra i els llardons
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
C IU T AT
5
Parlem amb les comparses
Els amfitrions...
E
ls veïns i veïnes de Can Costa es mouen molt. Són una urbanització de Castellbisbal, però la distància del terme històric no els allunya de les seves celebracions. Al contrari, els de Can Costa són els guanyadors de l’anterior edició del Carnestoltes en què anaven com a Barrufets, i van obtenir el Primer premi amb coreografia inclosa. Els de can Costa són un grup nombrós de veïns i veïnes del barri -i també alguns de fora- que tenen l’objectiu de que l’organització estigui viva i tingui relació amb el poble, i per això sempre en preparen alguna a totes i cadascuna de les cinc festes que es reparteixen durant l’any: les dues Festes Majors -la d’estiu els mou molt-, la Castanyada, el Tió, una arrossada popular el 1r de Maig i Sant Joan, quan fan un sopar. de les quals es poden veure fotos i vídeos de la seva participació que recullen al facebook (busqueu Festes Can Costa). Com que l’any passat van guanyar i no es pot repetir primer lloc 2 anys seguits, enguany han sortit els primers a la rua per fer els honors. Parlem amb una de les membres de la comparsa de Can Costa, la Iolanda Tomás. —Quanta gent va participar a la comparsa d’Els Barrufets? Érem 160 persones. —Suposo que sent tants i tantes, podíeu anar caracteritzats com els diferents barrufets. Sí, hi havia en Gargamel, el Papá Pitufo, i després cadascú era lliure d’adaptar-se al barrufet que volgués. A més, hi havia la barrufeta, i molts homes que anaven de barrufeta, el que qedava molt graciós, i després hi havia els nens i nenes. —Com se us va acudir la idea? Nosaltres a la Castanyada ja comencem a preguntar als veïns i fem una votació. De les vuit o nou propostes, votem les que ens agraden més fins que trobem la guanyadora. —Ja us havíeu presentat en ocasions anteriors? Sí, l’any 2011 vam anar d’espantaocells i també érem força, de 120 a 130 i vam quedar segons. Aquella disfressa ens la vam fer nosaltres amb un patró bàsic. —I aquest any anàveu d’etiqueta. Sí, com l’any passat vam guanyar el lema d’aquest era ‘Can Costa va d’etiqueta’. Però el truc no era anar de frac o d’esmoquin, sinó fer la broma, com a l’anunci de McDonald’s, i anar, literalment, com unes etiquetes comercials, amb la talla, el preu, el codi de barres i les indicacions de rentat. —Com vau repartir el premi? Vam convocar tots els participants i amb els 400 euros del premi vam fer un esmorzar de forquilla amb botifarres i demés. —I enguany també heu tingut coreografia, oi? Sí, tenim dues amigues que ens aconsellen com anar. Una esteticista que ens aconsella com maquillar-nos la cara, i una altra que fa aerobic i ens assessora amb les coreografies. I aquest any, com anàvem amb foam i no ens podíem bellugar massa, sobretot havia de ser un ball vistós movent les mans perquè el cos no se’ns veu massa. Elles també ens van ajudar amb els barrufets.
C
...i els guanyadors
om hem tracta a la pàgina 4, la Casa de Andalucía participa en diferents esdveniments i activitats al llarg de tot l’any. I una d’aquestes festivitats és, per descomptat, el Carnestoltes i, com a la resta, s’hi impliquen de manera entusiasta. Enguany ho han fet amb una de les disfresses més elaborades i ben pensades de tota la rua, vestint-se de Barbies i bellugant els seus cossos perfectes a ritme de la popular cançó d’Acqua Barbie Girl. Com amb els barrufets, la disfressa permetia adaptar-la a l’usuari, i hi havia nines amb personalitats tan diferents com participants a la comparsa. Parlem amb Javi, un dels responsables de l’entitat. —Quanta gent va participar a la comparsa? Érem 65 persones i encara que no tots érem de l’entitat sí la majoria. —Suposo que sent tants i tantes, podíeu anar caracteritzats com els diferents Barbies. Hi havia de tot, de pistolera, de negra, mestressa de casa, hostessa... —Com se us va acudir la idea? Hi ha una noia que cada any ens diu del que hem de disfressar-nos. —Ja us havíeu presentat en ocasions anteriors? Sí, i no només això! L’any passat no podíem guanyar perquè al 2011 havíem guanyat anant disfressats de personatges de la sèrie Hispania i no es pot repetir 2 anys seguits. —Quan comenceu a prepar la disfressa? Uns 2 mesos abans ho comencem a parlar. —Us ho esperàveu? No, perquè tot i que anàvem molt ben vestits, com que hi havia tants participants, i anàvem dels primers, no sabíem com anava la resta de comparses. I quan vam arribar a la plaça i vam assabentar-nos que havíem guanyat, vam posar-nos molt contents i malgrat el fred, vam estar ballant a la plaça i divertint-nos bastant. —Com repartireu el premi? Farem com l’any que vam guanyar amb Hispania, anirem on hi ha els dipòsits d’aigua amb el permís de l’Ajuntament i allà farem una costellada. Així queda repartit el premi i si cal en posem una mica més de diners.
6
C IU T AT
febrer de 2013 · el diari de Castellbisbal
Recull fotogràfic
Festa Major de Sant Vicenç
Rua de Carnaval
A.R. Fotos: Elsa Silvestre
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
C IU T AT
7
Un abocador a menys d’un quilòmetre de Can Campanyà desperta l’oposició entre els veïns L’urbanització de Castellbisbal tem que es repeteixen les molèsties que l’empresa va causar a Rubí
L Redacció
a Generalitat ha aprovat l’obertura d’un nou abocador, el de Can Balasch, que tot i que es trobarà tècnicament dins del terme municipal de Rubí, el cert és que la proximitat a Castellbisbal afectarà una de les seves urbanitzacions, la de Can Campanyà. L’espai destinat a Can Balasch es troba a només 900 metres de l’urbanització. L’activitat de dipòsit de residus començarà en poc més d’un any. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat ja l’informe inicial del Pla Especial Urbanístic, que ara es troba en fase d’exposició pública i que detalla la continuïtat parcial de l’abocador de Can Carreras, que havia causat les queixes dels rubinencs per les males olors, i l’obertura d’un nou abocador en Can Balasch. Si definitivament es tira endavant el Pla Especial, l’empresa que gestiona l’abocador, TMA Grupo Sánchez, podria demanar el dret a “lucro cesante” i una indemnització econòmica de més de 70 milions d’euros. La decisió ja ha provocat les primeres reaccions, en contra, als dos nuclis urbans. Tant els ajuntaments de Rubí i Castellbisbal com els veïns han expressat el seu desacord amb aquesta decisió. Els dos municipis estan analitzant el pla urbanístic publicat el desembre passat i han anunciat que valoraran l’opció de prendre mesures de manera conjunta.
Els veïns de Can Campanyà recullen signatures contra l’obertura de l’abocador A l’estiu, l’equip de govern va crear una comissió tècnica que seguirà l’estat del projecte i al ple del 30 de juliol, es va aprovar per unanimitat una moció presentada per Alternativa per Castellbisbal
rebutjant la implementació de l’abocador de Can Balasch. El regidor de Medi Ambient de Castellbisbal, Alberto Matallanas (PSC), va declarar que li preocupa l’obertura de Can Balasch basant-se en l’experiència negativa de Can Carreras. Quant a l’Ajuntament de Castellbisbal, el consistori recrimina a Alternativa per Castellbisbal la seva passivitat quan era al govern assegurant que “les accions per lluitar contra la construcció de l’abocador s’haurien d’haver fet al 1994, quan l’empresa Arrins va demanar la llicència. Al desembre passat, el partit Alternativa per Castellbisbal (AC) va organitzar un acte per donar a conèixer els problemes que al seu parer pot comportar l’obertura de l’abocador, un acte que va comptar amb la participació d’una membre del partit que més s’ha oposat al projecte a Rubí, l’Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). 150.000 tones de residus Alternativa va explicar que l’avantprojecte de la promotora de les instal·lacions preveu que l’abocador tingui una capacitat de tractament d’unes 150.000 tones de residus l’any; tot i que AxC diu que cal tenir en compte “la possibilitat d’una posterior ampliació de la superfície” el que a més, “perllongaria encara més la seva vida útil, segons va avisar”. L’Associació de Propietaris de Can Campanyà Residencial, l’urbanització més a tocar al nou abocador de Can Balasch, ha endegat una campanya de recollida de signatures en contra de l’obertura. El seu president, Miguel Ángel Sánchez, reconeix que els tràmits estan dincs del marc legal però demana “que sigui un espai que realment estigui controlat i compleixi tots els requisits de forma molt estricta”.
Residus innocus? Can Balasch serà un abocador de residus industrials inerts no especials, qels que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives; productes com plàstics, fangs, ferralla i fusta. Així doncs, tècnicament es tracta d’un abocador de residus no perillosos i que no necessiten tractament. Però no tothom ho veu tan clar: Montse Rousse, veïna de Rubí, va explicar que en una visita que diversos membres d’ACR van fer a l’abocador que porta obert des de fa 7 anys a Rubí, van poder trobar materials d’origen sanitari provinents d’hospitals, com bolquers, xeringues o tubs amb mostres de sang, que mostren en fotografies. A més, Rousse va explicar que la instal· lació de Can Carreras va suposar un increment del trànsit de vehicles pesants que transporten els residus, amb l’augment del caos circulatori i els accidents. A més, els abocadors també tenen risc que s’hi produeixin incendis i proliferin animals molests. L’empresa gestora, però, afirma que “Can Carreras no causa afeccions i té totes les autoritzacions necessàries i ha superat tots els controls”. Rousse va afegir que l’únic partit polític que no vol l’obertura de l’abocador de Can Balasch és Alternativa Ciutadana de Rubí perquè l’Ajuntament d‘aquell municipi –format per la coalició PSC-ERC– acata la sentència a canvi del tancament de l’abocador de Can Carreras. I és que un cop Can Balasch entri en funcionament, l’empresa haurà de renunciar a la gestió de residus no perillosos a Can Carreras. Encadenament de sentències TMA Grup Sánchez és l’empresa gestora de tots dos abocadors, que promouen FMS Vertispania SL i Arrins SL. El grup defensa que està complint rigorosament amb tota la legalitat en el funcionament
i és així, ja que després d’una modificació legal impulsada per la Generalitat de Catalunya l’any passat, la tramitació d’un pla d’aquestes característiques es pot fer per via directa sense passar pels ajuntaments afectats. Evidentment, aquesta llei que ignora els ajuntaments no agrada a cap dels dos consistoris. Els precedents apunten a que l’obertura serà una realitat. Quan l’empresa Arrins SL va aprofitar el forat deixat per l’extracció d’argiles per fer-hi un abocador l’any 1994, el consistori liderat per Iniciativa per Catalunya s’hi va oposar. L’empresa, preò, va recòrrer sense cansar-se fins arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar la raó a l’empresa cinc anys després. Al 2006, el consistori va acatar la sentència però va imposar unes condicions que l’empresa va considerar desproporcionades. Aquesta va tornar a recòrrer davant la justícia i aquest estiu, el TSJC va tornar a pronunciar-se a favor d’Arrins, obligant l’Ajuntament a retirar les condicions. L’Ajuntament de Castellbisbal, que ha penjat diversa documentació a la seva plana web, ha anunciat que farà un seguiment de la construcció de l’abocador i vigilarà que compleixi tots els requisits legals per evitar les molèsties als veïns. Sorolls, males olors, contaminació aquífera, danys al medi ambient... és clar que l’ubicació d’un abocador sempre és i serà una decisió polèmica. Not in my backyard.
ACR / TV Rubí
E SPOR T S
8
febrer de 2013 · el diari de Castellbisbal
“A un buen portero le debe gustar el suelo” José Ortega
Entrenador del Terrassa FC
José Ortega Díaz nació en Sant Boi hace 22 años y además de ser portero del Terrassa ayuda a sus padres en el bar de la Illa Esportiva de Castellbisbal. Empezó a jugar a fútbol con 6 años y a los 15 se hizo entrenador de porteros en la UD Castellbisbal. Su modelo a seguir, por su sacrificio, es Iker Casillas.
—Cuando empezaste a jugar a fútbol? Empecé muy pequeñito aquí, en Castellbisal, como Benjamín. Era un jugador más, pero el portero se aburría y me puse en su lugar, porque a mí me gustaba que me diesen y parar balones con lo que fuera, como a todos los porteros, y me quedé allí. Al cabo de 2 años me propusieron que fuera a una buena escuela, la Jabac de Can Jofresa, en Terrassa, y la verdad es que salió bien. Estuve 7 años allí hasta llegar a Cadete y luego se unificaron el Jabac y el Terrassa. —Y te fuiste al Terrassa. Sí, estuve los tres últimos años de Juvenil, que quedó como filial del Terrassa FC, después pasé una de las peores épocas de mi vida cuando ya pase a ser amateur, cuando mi representante de fútbol me propone irme al Almería. El Terrassa me ofreció renovar y no quise por el proyecto que me habían planteado. Mi representante me dijo que ya estaba hecho y por circunstancias del fútbol el Almería compra la categoría Segunda B. Y mi fichaje no se concertó, según mi representante, porque era muy joven. Me quedé sin equipo y volví a casa decepcionado, pero tenía
esperanzas y seguí entrenando hasta que un día me sonó el teléfono, era el Terrassa que me quería fichar y así lo hice; volví a tener ilusión por el fútbol. Al año siguiente, fuí al Junior FC en Sant Cugat, un año buenísimo a pesar de haber descendido. Luego el Terrassa me vuelve a fichar para jugar este año en el Club Terrassa FCS. —En el Junior te erigiste como una pieza clave del equipo y jugaste todos los partidos de liga, mientras que en el Terrassa eras el suplente de Miguel Ángel. Qué prefieres? Es complicado siendo juvenil, y más cuando tienes otro portero que juega en categorías altas. Pero, bueno, cada jugador siempre busca la categoría más alta, que es el caso del Terrassa y es más probable que si lo juegas todo te salgan mejores ofertas. Pero también, si no juegas, vas para abajo, y en Junior lo jugué todo aunque fuera una categoría más baja, así que no me arrepiento de haber aceptado la cesión. —Cómo ves la situación actual de Terrassa? Ahora económicamente estamos bien, cobramos aunque no sea demasiado, y a nivel institucio-
nal, hace 3 años que llevamos intentando subir a Segunda B. —Qué cualidades hacen a un buen portero? Sobretodo mucho sacrificio porque al que no le guste el suelo y los balonazos, mejor que lo deje. Y también hay que tener mucha psicología, y no venirte abajo en los momentos malos, como si un mal resultado ha sido por culpa de un fallo tuyo. Y mucho, mucho, mucho trabajo, humildad e ilusión. Todo eso es lo que yo intento enseñar. Nadie es mejor que nadie, y hay que ser buena persona antes que deportista. Hay gente que se retira, y porteros como Iker o Valdés aún pueden mejorar, imagínate. Pero hay chavales aquí que prometen mucho. —Cuántos chavales tienes a tu cargo? Casi 20 chavales entre los 3 hasta los 19 años. —De qué equipo eres? Es culpa de Iker que sea del Madrid. Creo que es el mejor del mundo porque ha nacido portero, a pesar de tener muchos defectos como tal. Y creo que llegar a dar a
tu equipo una final de la Champions, que en gran parte fue gracias a él, tiene mucho mérito. Me encanta su trayectoria y la filosofía que ha usado siempre. —Supongo que tus padres ten han brindado mucho apoyo. Muchísimo. Cada día cerraban el negocio a las 5 de la tarde -tenían un establecimiento de Artes Gráficas en Sant Andreupara que yo hiciera lo que me gusta, además de que me compraron todo el material, que no es barato. Todo eso ha sido un esfuerzo muy grande para ellos. Hace 5 años salió la ofer-
ta para llevar los dos bares de la Illa Esportiva en Castellbisbal y nos vinimos aquí. No sé si se lo podré agradecer lo suficiente. Todo lo que he conseguido y consiga será gracias a su sacrificio. —Y cómo es tu día a día? Es ajetreado. Por las mañanas no abrimos el bar y descansamos. A las 5 abro el bar cada día, de lunes a domingo, ayudo porque se que es una época muy mala y estamos muy unidos y trabajamos en el bar. Después, entreno a los chavales cuatro horas a la semana y luego, de 9 y media a 11 y media entreno yo en el Terrassa, y llego a las 12 a casa. —Estudias? Dejé de estudiar a los 15 años para trabajar 10 horas y media cada día, pero me di cuenta de que cometí un error porque los estudios te abren puertas. Ahora mismo, si quisiera trabajar en algo diferente que económicamente esté bien, no podría. —Cómo ves el deporte en Castellbisbal? Muy bien, porque aparte del fútbol hay mucha práctica de deporte, y muchos, no mayoritarios. Desde que hicieron el campo de fúbtol de césped artificial esto se ha animado muchísimo. Esta zona es muy interesante. También están las piscinas...
febrer de 2013 · el diari de Castellbisbal
E SPOR T S
9
“La finalitat és la formació del jugador, no la competició” Santi Martín López és Coordinador Tècnic de l’E. F. Penya Blaugrana. El Santi porta tota la vida vinculat al futbol, va començar a jugar amb 12 anys al At. Castellbisbal i encara avui juga, però ja no a nivell federat. Tota la seva carrera futbolística l’ha fet a Castellbisbal, ja sigui jugant a futbol o a futbol sala, exceptuant un any que va marxar a Sant Vicenç dels Horts. Als 34 anys decideix penjar les botes. Com a entrenador va començar amb només 15 anys, i actualment és entrenador de l’E. F. Penya Blaugrana. Ha entrenat al Mercantil, l’Hospitalet, la U. E. Castellbisbal i el F. S. Castellbisbal. Presentació de la temporada 2011-2012.
Carlos Juez / twitter: @CJJuez
—Santi, com neix la E. F. Penya Blaugrana? La iniciativa neix al juliol de 2011, aquesta és la nostra segona temporada, i sorgeix davant la inquietud de la Penya Blaugrana de Castellbisbal de no tenir activitat esportiva pròpia, com
tenen gairebé totes les penyes blaugranes. Llavors el Salvador Roig, el Sebastià Margarit i el Jordi Coch, responsables de la Penya Blaugrana Castellbisbal, ens fan la proposta al Manolo Gutiérrez, Coordinador Esportiu, i a mi, i nosaltres portem la idea endavant ja que la veiem viable.
—L'Ajuntament ha prestat el suport necessari per tirar el projecte endavant? Rebeu subvenció? El suport necessari sí, el Regidor d’Esports ens va donar el vist i plau per tirar el projecte endavant perquè el veia viable. Pel que fa a la subvenció no en tenim, però perquè no la demanem, és la filosofia de la Penya Blaugrana. —Però sense subvenció no és una mica difícil que el projecte prosperi? No, abans de tirar el projecte endavant vam fer un pressupost i vam veure que era viable al 100%. També cal afegir l’ajuda dels nostres patrocinadors: Ibéricos Sánchez Santero, Òptica Molins, Daser-Lux, La Barretina, Espill Outlet, Capitán, XR Metàl·lic, Twinner i Alberich. Els quals ens ajuden a canvi de sortir publicitats a la nostra pàgina web, la qual funciona molt bé amb més de 2500 visites mensuals.
sultats esportius, quins són els vostres objectius al llarg de la temporada? El nostre objectiu primordial és que qualsevol nen que vulgui jugar a futbol pugui fer-ho. El fi es la formació del jugador, no la competició. Nosaltres pensem que al nen que li agrada el futbol, que ho viu, ens competitiu per si sol, no cal inculcar-li. —Entenc que per formar correctament als nens, cal tenir un cert grau de formació. Tots els entrenadors de l’entitat estan formats? Exceptuant un, tots els demés estan degudament formats i, a més, a tots els agrada el futbol, cosa imprescindible. És primordial tenir un mínim de formació per formar correctament als nens, ja que durant els primers anys són com esponges, ho agafen tot, i els pots marcar de per vida. Apart la formació t’ajuda a planificar i organitzar correctament una temporada.
—Què vol dir que sigueu una Escola de Futbol? Va relacionat amb la formació, nosaltres ens veiem com una escola perquè busquem la formació del jugador no els resultats esportius. El que pretenem es restar importància als resultats i valorar els aspectes positius dins d’un partit i la progressió dels jugadors al llarg de la temporada.
—Quin moment viu el futbol a Castellbisbal? L’esport és un pilar bàsic de la societat. Actualment a Castellbisbal hi ha molts nens i molta qualitat. El que demostra que hi ha qualitat és que molts marxen a jugar fora a clubs de renom perquè tenen nivell. L’únic és que als nens de Castellbisbal els hi falta carrer, sortir al carrer i jugar i practicà més, en canvi, a nivell mental són molt bons. Els primers anys de la seva formació són els més importants.
—Per tant, partint de la base que no busqueu re-
—Aquest any es el centenari del futbol a Castellbisbal. Què
fareu per commemorar-lo? Farem un torneig a Setmana Santa per commemorar els 100 anys de futbol a la vila. El torneig tindrà una durada de dos dies, dissabte i diumenge, i participaran les categories Benjamí i Aleví, per part nostra participaran dos equips en cada categoria. —Que hi hagin dos equips de futbol a un poble podria arribar a ser un problema. Hi ha problemes entre la Penya Blaugrana i la Unió Esportiva Castellbisbal? Al Manolo i a mi el futbol sala ens va ensenyar a compartir amb els altres, per tant no veiem disputes pel que fa a les instal·lacions. Quan parlem del transvasament de jugadors de un equip a un altre, jo ho trobo normal, sempre que es faci a principi o final de temporada, perquè a meitat de temporada porta problemes. Crec que actualment hi ha una relació de cordialitat, intentem que hi hagi el millor ambient possible, que la corda no es tensi massa.
Els dotze equips que conformen La Penya Blaugrana - Patufets. - Prebenjamí “Grana”, Prebenjamí “Groc”, Prebenjamí “Blau” i Prebenjamí “Verd”. - Benjamí “Vermell”, Benjamí “Carbassa” i Benjamí “Blanc”. - Aleví “Morat”, Aleví “Marró” i Aleví “Negre”. - Infantils.
C U LT U R A
10
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
Sant Vicenç visita Castellbisbal
Una exposició a Els Costals mostra part del retaule que presidia l’altar major de la parròquia
D
Mónica Barbas / A. R.
A l’esquerra, part del conjunt que es conserva al Museu Cartoixa on es pot veure a Sant Vicenç de peu. A dalt, a dalt, un baix relleu que mostra a Crist portant la creu. A la dreta podem veure les figures que es conserven i que estan exposades a la nau lateral de l’església. La última fotografia mostra l’aspecte del retaule quan aquest cobria la paret de l’altar major, abans de desmuntar-lo.
el 18 al 22 de gener s’ha celebrat la Festa Major de Sant Vicenç i la casualitat ha volgut que després d’aquesta efemèride Castellbisbal porti a la vila una exposició que hi té molt a veure. Es tracta d’’El retaule de Castellbisbal’, una exposició de producció pròpia de l’Ajuntament feta realitat gràcies a l’esforç del Departament de Cultura, el Museu de la Pagesia i l’Arxiu Municipal). La Sala d’Exposicions recull la part que es conserva del retaule al Museu Castell Cartoixa de Vallparadís (Terrassa), que cobria la nau de l’altar major de la Parròquia de Sant Vicenç. Es tractava d’un gran retaule de fusta policromada format per alts relleus i escultures que mostra diversos moments de la vida de Sant Vicenç, i que va ser extret el 21 de juliol del 1936, en ple esclat de la Guerra Civil. Els piquets revolucionaris es van debatre entre dues opcions: o cremar la parròquia, o tot allò que hi hagués en el seu interior; finalment el Comitè Local va decidir cremar només el retaule. Aquest és l’Any del Patrimoni, i les peripècies del retaule tenen molt a veure amb la salvaguarda els béns. Els responsables del Museu Cartoixa es van desplaçar tres vegades fins a Castellbisbal per tal de poder salvaguardar totes aquelles peces possibles. Les dues primeres vegades no van tenir sort, però a la tercera visita van trobar un vigilant a la parròquia més benèvol, que els hi va deixar entrar i endur-se algunes peces. A la força, (el Comitè Local va anar casa per casa avi-
sant els homes que era obligatori participar en el desmantellament de l’església) van despullar l’edifici sota la supervisió de dos mestres d’obra. La major part del retaule va desaparèixer o va ser cremar, i és per això que només es conserven les peces que es van salvaguardar a Terrassa, amb l’ajut del gran impulsor del museu, l’historiador Salvador Cardús -pare. Només es conserven cinc escultures -la Verge Maria, Sant Joan Evangelista, la Puríssima Concepció, Sant Llorenç i Sant Esteve-, un alt relleu -Sant Vicenç predicant-, un baix relleu- Crist portant la creu i quatre atlants. Tot es pot veure in situ en un lateral de la parròquia de Castellbisbal, excepte les tres primeres, que s’han portat per a l’ocasió. Una vida accidentada El retaule data del segle XVII, és d’estil renaixentista tardà. Es creu que va ser començat a construir el 1620, com un altre situat a Martorell, per artistes de renom a la seva època. Un retaule no és més que una mena de còmic medieval que tenia l’objectiu d’ensenyar a la gent analfabeta la vida dels sants cristians, i gràcies a unes fotografies fetes el 1918 i el 1924 podem saber el que mostrava l’obra sencera. Entre d’altres escenes pies hi ha els episodis de la vida de Sant Vicenç, i especialment del seu martiri, que pertany al regne de la hipèrbole: va ser cremat a la graella, va ser flagel·lat, llançat al mar amb una roda de molí al
coll (de fet, un dels seus altres noms és Sant Vicenç de la Roda) i finalment crucificat. Però com si d’un superheroi es tractés, Sant Vicenç no només va suportar aquests suplicis sense immutar-se, sinó que a més, es diu que quan va caure al mar, les onades el van arrossegar a una platja i es va salvar. El responsable de tanta persecució va ser Dioclecià, un emperador romà que amb el seu edicte contra els cristians, va expulsar-los de l’exèrcit, va confiscar la propietat de l’Església, va destruir els seus llibres i, finalment, els matava si no renunciaven a la seva fe. Molts dels sants actuals provenen d’aquesta Era dels Màrtirs que va començar amb el tirà. Al retaule també es poden veure Sant Esteve i Sant Llorenç. Els paral·lelismes entre aquest (Sant Llorenç) i Sant Vicenç són molts: els dos van néixer a Osca, eren diaques i van ser perseguits amb 50 anys de diferència. Sant Vicenç, però, és un sant vinyataire i per això es venerava a Castellbisbal. Quanta guerra Molt a veure amb aquesta exposició i com una anàlisi de context, podem veure una altra mostra amb la qual comparteix espai. L’exposició ‘Art i Guerra’ és una mostra itinerant que explica la feina de salvaguarda de les obres d’art durant la guerra civil espanyola, amenaçades tant pel saqueig de milicians antieclesiàstics, com pels bombardejos del bàndol sublevat.
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
C U LT U R A
11
Retazos de Andalucía a Castellbisbal Los 220 miembros de La Casa de Andalucía organizan diferentes actividades a lo largo del año
L A. R.
a Casa de Andalucía de Catellbisbal se una de las entidades más activas del municipio. Fundada el 1977, la entidad dispone de dos ramas: el Coro Rociero Sagrado Corazón, que traen más de 8 años actuando y organizando acontecimientos de todo tipo tanto dentro de cómo fuera de Catellbisbal, como bautizos, comuniones, boda, aniversarios y otras fiestas; y las clases de baile andaluces, como el flamenco, la rumba y las sevillanas. Ensayan los miércoles en la Sala de Actas de la Ajutament, y los viernes lo hacen en la calle Sant Marc. Las clases de baile están formadas por trece personas en el grupo infantil y veinte en el de adultos. Su profesor desde hace 4 años es Sebastián Cano, que idea las coreografías de sus actuaciones. Por su parte, el Coro del Sagrado Corazón nació hace 12 años y está formado por 24 personas, a las cuales se ha unido hace poco el miembro más joven, el timbaler, de 12 años. Cantan canciones del repertorio andaluz, pero con el profesor de guitarra, Toni, también crean piezas nuevas. Dicen tener un repertorio muy amplio porque se han llevado con ellos un trozo “de su Andalucía”. Francisco Javier García es, tal y como él dice, su “relaciones públicas” y la persona que se encarga de dirigir el coro formado por hombres y mujeres.
La entidad ha representado varias obras de teatro La entidad en su conjunto está formada por 220 personas, quince de los cuales forman la Junta, y es una más de las muchísimas entidades andaluzas que se encuentran en Cataluña y su objetivo es transmitir la cultura andaluza a través de sus actuaciones y actividades. Y qué actividades hacen?, pues aparte de parti-
cipar en las dos fiestas mayores del pueblo tienen las suyas propias, repartidas a lo largo de todo el año, empezando por la actuación mensual en el Casal Cultural y Recreativo, en el local que tienen en la planta de arriba. Un largo recorrido Respecto a su larga historia, Ángel Zahiño hace 4 años que se encuentra en la entidad, y explica que esta no ha sido siempre igual, puesto que “ha habido años de mucho de éxito”. “Bien es verdad que cuando nosotros lo cogimos estaba de capa caída, se hacían las mismas actividades desde hacía muchos años”, explica. También han hecho obras de teatro en el Casal o en el Pavellón; por ejemplo Ganas de Reñir de los hermanos Álvarez Quintero o el Milagro del Santo, de Pedro Muñoz Seca por el Día de la Gente Mayor, con más de 500 persones asistentes, y en Junio celebran la romería anual que dura tres días. Diferentes celebraciones El Día de Andalucía es el 24 de Febrero y la entidad tiene previsto celebrar el día de la comunidad en el Parque Folch y Torres, en una jornada en que harán un almuerzo de tenedor con morcilla, tocino y, a mediodía un cocido andaluz para todo aquel que quiera totalmente gratis. La Casa de Andalucía organiza desde hace 4 años un pesebre viviente los días 28 y 29 de Diciembre. En el de este año participaron más de 40 voluntarios, entre ángeles, la sagrada familia, artesanos, pastores y romanos. Un gran acto al cual acudieron muchísima personas, despertadas la curiosidad por el trabajo hecho por los miembros de la entidad y a los que invitaron incluso a migas, caldo, moscatel y polvorones. El pesebre tuvo lugar en el patio del Recreo de la parroquia de Sant Vicenç.
La Casa Andalucía tiene tres grupos de baile
Zahiño dice que “es una cosa que cuando empezamos no pensábamos que tuviera tanto éxito y a partir del segundo año ha ido muy bien”. “Fue impresionando la cantidad de gente que vino a vernos, sobre todo el primer día” explica el presidente, que hace 9 años vive en Catellbisbal. El pesebre es un trabajo de semanas y que llevan a cabo desde que entró la nueva junta, ahora hace 4 años.
“No pensamos que el pesebre tuviera tanto éxito”, dice el presidente, Ángel Zahiño Otro acto en el que participan es la fiesta de invierno, la Fiesta de Sant Vicenç. Siempre lo han celebrado en el Casal, como este año. A pesar de tener una actuación mensual, por Fiesta Mayor siempre llenan el Casal. Este año, 300 personas pudieron ver y sentir el grupo de niñas Aroma de Romero, el grupo de jóvenes Duende y compás y el de seño-
Joan Fotògraf
ras, Amanecer Flamenco, cada uno de las cuales hicieron dos o tres actuaciones. Aparte de todo esto, la Casa también contó con el Ballet Sensaciones, un conjunto de bailarines semiprofesionales que mezcló diferentes estilos de música, y El Coro Rociero interpretó cinco canciones de cosecha propia como Sendero de Arenales, una plegaria en forma de rumba dedicada a la Virgen de Rocío, y que añadirán a su repertorio. Por último, también contaron con la actuación de Matías y disfrutaron con la visita del cantante de canción española Diego Benjumea, que cerró la noche interpretando su disco Re-encuentro, donde combina flamenco, sevillanas y coplas. En total, fueron más de tres horas de arte y fiesta. La entidad dispone de una cuenta en twitter (twitter.com/cacastellbisbal) y otro a facebook (facebook.com/casadeandaluciaencastellbisbal) donde se pueden ver todas las fotos y vídeos de los actos que organizan.
C U LT U R A
12
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
“Cuánto más tiempo se tarde en empezar a escribir, mejor; te da cierta perspectiva” Santiago López
Santiago López tiene 38 años y vive en Castellbisbal
Escritor, licenciado en Geografía e Historia
des de que viniera a vivir con su mujer, que es del municipio, hace 9. Desde siempre ha tenido inquietud
A. R.
por la escritura, y ahora acabada de publicar su
—Desde cuando escribes? Siempre he tenido inquietud tanto por la lectura como la escritura. —No vives de esto... A qué te dedicas? Ayudo en la administración de varios negocios que por desgracia no son de mi propiedad. Soy licenciado en Geografía e Historia y mi idea inicial era dedicarme a la docencia, pero… ¡la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida!
“Escribo de lo que quiero y lo que me apetece, el objetivo es disfrutar de la novela mientras escribo.” —Para qué te sirve a ti -personalmente- escribir? Escribo cuando quiero y lo que me apetece. Es lo bueno de no rendir cuentas a nadie. Nunca pensé en publicar nada y luego otra cosa es encontrar a alguien que te lo quiera editar. Cuando no tengo ganas de escribir no escribo y lo dejo para otro día porque el objetivo no es terminar una novela, el objetivo es disfrutarla mientras la escribes. —Has publicado libros anteriormente?
primera novela, ‘El peso del lodo’, una historia coral donde varios personajes entrecruzan sus diálogos
—Literariamente, cuáles son tus influencias? Leo de todo y supongo que todo influye. Me gusta mucho la poesía, en la novela cito a Antonio Machado con la excusa de ser el poeta favorito de uno de los personajes. También tiene hueco Juan Ramón Jiménez cuando antes de expirar Adolfo –uno de los personajes– su mujer le recita El viaje definitivo ese que empieza: “Y yo me iré y se quedarán los pajaros cantando…” Si hablamos de narrativa me gusta Juan Marsé, Jose Luis Sampedro, Pérez-Reverte, Eduardo Mendoza. También Clara Sánchez, Ruiz Zafón. Otros distintos como Paulo Coelho o Alejo
—Por qué escribes en castellano? Es la lengua de mis padres, en la que mejor me desenvuelvo.
—Esperas una segunda edición mejorada? Harás en Geografía e Historia, y aunque quería dedicarse a cambios? Sí pero todo depenla enseñanza, su trabajo es administrar negocios. de de la editorial. El objetivo ya está cumplido: novela Carpentier. par al lector- presento diferen- editada, a mí no me ha costado tes personajes de una forma u un euro y en breve al alcance de —Cuál es tu método para es- otra relacionada. Son tres hilos todos. Me consta que la bibliocribir? Cómo te inspiras? So- argumentales que acaban con- teca del pueblo se hará con un bre qué escribes? Lo que co- vergiendo. Pero tras este argu- ejemplar para aquellos que no noces? mento se esconde lo verdadera- puedan comprar la novela. En primer lugar necesito una mente importante en la obra: el buena idea. Luego estructuro la peso del pasado en cada uno de novela, que es lo más complica- los personajes y la lucha contra “El objetivo está do, y la dejo descansar el tiempo la soledad. La vida entendida cumplido: novela que haga falta. Creo que cuánto como la metáfora de Bécquer y editada y en breve al más tiempo se tarde en empe- el lodo símbolo del pasado – de alcance de todos” zar a escribir mejor; da cierta ahí el título de la novela- y una perspectiva que ayuda a ser soledad que no entiende de eda- —Qué es lo que se ve en la pormás objetivo. Cuando ya tengo des, ni de dinero, ni de clases tada del libro? la estructura definida empiezo sociales, ni siquiera de posibles Hay un momento en la novela a concretar por capítulos. escenarios. en que uno de los protagonistas describe Barcelona desde lo alto —De qué trata la actual novede Montjuïc. Él es un vagabunla? do que malvive en la montaña. “Es una suma de La novela es una suma de histoCuando la editorial me envió la historias dentro de rias dentro de una mayor. Utiportada sin yo decirles lo que una historia mayor.” lizo la trama de dos periodistas quería –que era precisamente en busca de la identidad de un —En qué género la inscribi- la imagen de Barcelona desde la escritor afamado del que nadie rías? Retratas los bajos fon- montaña vista por Antonio– me sabe su identidad y a partir de dos, podría estar dentro de la quedé alucinado. Era justo la aquí –es el gancho para atra- categoría de novela social? portada que yo quería.
con el pasado cargado a sus espaldas. Es licenciado
No. Tengo novelas abandonadas, cuadernillos de poesía guardados en un cajón y una novela empezada hace 20 años, no creo que la termine nunca. El peso del lodo ha sido la excepción que confirma la regla.
No etiqueto la novela pero es obvio que tiene mucho de crítica social.
C U LT U R A
febrer de 2013 · el diari de Castellbisbal
Fotografiar la desigualtat
Igualtat i Joventut presenten el concurs de fotografia per a persones menors d’edat en motiu del Dia de la Dona Col·laboren en la difusió: - CIABBATTA - FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ - CENTRE DE IOGA ANANDA - PERRUQUERIA NOVA LÍNIA - L’OM - CINEBAIX
Estic en el caos!
L
a meva vida és caòtica! Estic en el caos! No sé com sortir-me’n, visc rodejat de problemes que m’aboquen al caos! Totes aquestes afirmacions, i moltes més que podeu afegir, les vivim amb aquella emoció que definim com a situacions “fortes”, que evitem pronunciar-les en llocs determinats per por que l’entorn ens pugui veure debilitats i que hàgim perdut el rumb). Jo afirmo rotundament “Benvingut el CAOS”. M’explicaré... Des d’una situació de confort i estabilitat, és molt difícil i complicat que ens plantegem un canvi profund en la nostra persona i per aquest motiu els mecanismes de què es val la vida ens porten que entrin amb nosaltres dubtes i proves que ens desestabilitzen i que ens aboquen a una situació d’ofec que ens fa caure en la desesperació i el caos. Si no coneixes aquests mecanismes, et desanimes i t’entristeixes. Si ja has tingut alguna experiència anterior, saps que després de la tempesta sempre surt el sol. El final del caos és l’inici de la remuntada i del creixement. És clar que per acceptar aquest punt de vista i compartir-lo ens hauríem de posar d’acord que la vida és un trànsit pel planeta amb un únic objectiu, aprendre i créixer amb totes les situacions que ens trobarem al llarg del viatge. També pots creure que això que dic no té sentit i que l’important és gaudir i guanyar tants calés com puguis amb la finalitat de ser immensament feliç/a. Crec que no és el camí! Tu, sí? Ja m’ho explicaràs. Adéu.
E A.R.
l 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Castellbisbal, en col·laboració amb la regidoria d’Igualtat ha decidit endegar un concurs de fotografia per a joves fins als 18 anys que visquin a Castellbisbal. Precisament, les imatges fotogràfiques hauran de captar situacions i accions de desigualtat entre homes i dones en la vida quotidiana, amb la salvedat de que no podran sortir rostres. L’objectiu és conscienciar i fer visible aquesta problemàtica amb aquestes obres, que s’exposaran al Punt d’Informació Juvenil (PIJ) a partir del 6 de març. Cada participant podrà presentar-se a concurs amb, com a màxim, una fotografia que s’ha de fer arribar a joventut@ castellbisbal.cat abans de l’últim dia d’aquest mes. Es premiaran les tres millors fotografies amb un pack CBJOVE a cadascun dels tres guanyadors o guanyadores. Les fotografies es poden fer amb qualsevol mitjà digital (tauleta, càmera, mòbil, webcam, etc) i es poden retocar digitalment, sempre i quan s’especifiqui. A més, s’hauran d’enviar en un arxiu jpg., la mida mínima serà de 1.024 per 1.024 píxels i el pes de l’arxiu no pot ser de més de 5 megabites. Les persones responsables del concurs no acceptaran imatges contràries a l’honor, la intimitat personal i familiar o a la pròpia persona. Si surt cap imatge d’un menor, aquesta haurà de comptar amb la preceptiva autorització dels pares.
El carrer Artesans ja està arranjat
C
om anuncia la secció local de CiU a la seva web, el carrer dels Artesans del Polígon Industrial Comte de Sert ja està arranjat. La federació explica que tot i que l’obra encara s'ha de finalitzar, i pintant-la i senyalitzant-la convenientment, ja es pot transitar amb comoditat. La importància del carrer dels Artesans ve donada perquè és el principal carrer d’accés a la urbanització de Can Campanyà, per la que transiten més de 1.200 veïns de la urbanització, i que s'havien queixat pels diversos incidents que havien patit. A més, el carrer Artesans és un dels carrers principals del polígon Comte de Sert i es l’accés per a totes les indústries instal·lades en la zona est i sud del polígon i la seva seguretat és cabdal. La intensitat del trànsit va deteriorar molt el paviment, que presentava grans forats. Aquesta era una obra que el grup polític havia reclamat diverses vegades quan era a l’oposició i va practicar un arranjament provisional quan va formar govern.
CiU
13
C U INA
14
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
La cocina del Xesco Telèfons d’interès Recetas y escritos de Xesco Bueno
Fons culinari de Castellbisbal. 2013 - Any del Patrimoni
L
a gastronomia pota-roja, d’haver-la, també hauria de formar part del Mapa del Patrimoni Cultural de Castellbisbal. La rica tradició popular de les nostres maneres de menjar ha estat sovint oral i no escrita. És per això que ens consten poquíssims documents que facin referència a una gastronomia local autèntica. A falta d’un treball d’investigació en profunditat, tinc a bé demanar-los a vostès, benvolguts lectors, per poder, en mesura del possible i gràcies als records dels nostres avis, arreplegar un bon grapat de receptes tradicionals del municipi si és que n’hi ha. Mentre s’ho pensen, mentre pregunten als seus majors per aquest receptari perdut i perquè no, m’envien la seva aportació a l’adreça de correu més avall indicada, els parlaré i presumiré d’un plat autòcton: la sopa de conill. Una recepta originària dels anys 30 del segle passat, temps d’enginy i valentia en els fogons, d’escassetat i aprofitament. Val a dir que el conill havia de ser de bosc, d’aquests que tant abunden per les nostres vermelles terres, de fort gust i bona carrera. La referència escrita a aquest plat la trobem de la mà del mestre de cuina D. Josep Lladonosa i Giró, que en el seu Gran Llibre de la Cuina Catalana (Barcelona, 1991) ens explica com preparar aquesta genuïna sopa. “Es feia un brou amb pastanagues, cebes, porros, api, naps, aigua i sal, afegint-hi el cap i les costelles del conill, i es feia bullir molta estona. Al final s’hi posaven fideus de cabell d’àngel.” Xesco Bueno - gastro.mimix@gmail.com
Ajuntament 93 772 02 25 Jutjat de Pau 93 772 10 16 EMERGÈNCIES: 112 Mossos d’Esquadra 93 485 42 82 Policia Local 93 772 11 88 Rodalies Renfe 902 240 202 Autos Castellbisbal 93 772 43 40 Aigües de Castellbisbal S.A. 93 772 02 84 *** Oficina de Promoció Econòmica (Edifici de l’Ajuntament i edifici de Can Margarit) 93 772 38 78 Sales d’Exposicions Municipals 93 772 36 98 Organisme de recaptació i gestió tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) 93 472 91 01 Departament de Premsa i Comunicació 93 772 38 74 IES Castellbisbal 93 772 19 69 Biblioteca Josep Mateu 93 772 14 66 Museu de la Pagesia 93 772 26 22 Museu Tractor d’Època 648 145 686 Admin. de loteries 93 772 20 94
AGE ND A
el diari de Castellbisbal · febrer de 2013
15
llibres
‘El peso del lodo’ de Santiago López
E
l escritor de Castellbisbal Santiago Lopez Sánchez ha publicado su nueva novela El peso del lodo. La historia explica como los periodistas Carlos Ortega y Adolfo Sesma investigan quién se esconde detrás de Raimundo Alma mientras la editorial Las Lunas anuncia la próxima publicación de su novela Los Caballeros de Orfa 20 años después de su segunda novela. Para ambos significará el inicio de una experiencia que superará todas sus expectativas. Al mismo tiempo, se presentan dos mundos: uno el que conforman unos vagabundos que malviven en Montjuïc y otro el de unos traficantes en Poble-Sec, Fer El flaco y Nandi, que se dedican a hacer trabajos que les confía Oscar, hombre relacionado con una banda de delincuentes colombianos. Su último encargo levanta las sospechas de Fer mientras en el barrio comienza
una lucha encarnizada entre pakistaníes y colombianos. Por su lado, cuatro vagabundos sobreviven en unas chabolas afrontando su carga diaria como pueden. Mientras Antonio se refugia en el alcohol, César sufre alucinaciones esquizoides, Johny es drogodependiente y Salvador parece ser el único capaz de afrontar el futuro. Todo ello, a medida que avanza la novela, converge en la vida pasada de los protagonistas que fluye como un río, todo una metáfora de la misma existencia de sus protagonistas que arrastran un pasado complicado. De ahí el título de la novela: El peso del lodo, la historia que arrastran cada uno de los protagonistas como una maldición. El pasado de los personajes se presenta como una carga: cada paso en la vida de ellos es un rastro. El lodo que arrastra la corriente y abandona en algún meandro. Son muchas novelas en una sola; historias pequeñas en una más grande; sueños dentro de sueños; pequeños secretos envueltos en capas de misterio. Santiago explica que esta obra es un trabajo de años. “La novela -como siempre explica- que nunca pude leer como lector y hubiera querido, puede que, pasados 30 años, así sea”.
agenda
Caramelles
Fins al dissabte 16 de febrer Si vols cantar a les caramelles d’enguany podeu apuntar-te cal que vingueu a l’assaig i complimenteu la butlleta d’inscripció. A l’Aula de cultura del Casal els dissabtes, de 4 a 5 de la tarda. Organitza: Petits Caramellaires i Coral La Unió.
Exposició ‘El Retaule de Castellbisbal. Reunió de peces salvades’
Fins al 3 de març L’exposició ’El retaule de Castellbisbal’ és una producció pròpia de l’Ajuntament. La mostra presenta una obra de l’art barroc creada per a l’església parroquial el 1609 que va ser destruïda en el foc de la revolució el 1936. Ara, al cap dels anys, podem mostrar les obres recollides en un lateral de l’església, recuperades immediatament passada la Guerra Civil, i les que s’hostatgen d’aleshores ençà al Museu de Vallparadís de Terrassa. La mostra comparteix espai amb un altre exposició, ’Art i guerra’, que ens remet a la visió de conjunt de la circumstància històrica del nostre retaule
i de tantes i tantes obres d’art sacre. Les visites guiades seran dinamitzades per les tècniques del Museu de la Pagesia i s’adreçaran a totes les edats. A la Sala d’Exposicions d’Els Costals els dissabtes, de 17.30 a 20.30 hores, els diumenges, d’11.00 a 14.00 hores i de 17.30 a 20.30 hores. Les visites guiades són els dissabtes a les 18.30 hores i els diumenges: mati (inici a les 12.00 hores) i tardes (inici a les 18.30 hores).
assistir al funeral del seu pare. Al cap d’un any, per l’aniversari de la mort del pare, hi tornaran. A l’Auditori d’Els Costals. Horari: Dissabte, 23 de febrer: 22.00. hores. Diumenge, 24 de febrer a les 18.00 hores. Organitza: Elenc Teatral de Castellbisbal i l’obra és de Carol López.
Dia d’Andalusia
Teatre amb l’obra ‘Germanes’
23 i 24 de febrer Inés, Irene i Ivonne es reuneixen a casa de la seva mare per
Diumenge 24 La Casa d’’Andalusia celebra el Dia d’Andalusia al Parc Folch i Torres des de les 9 del matí amb un esmorzar de forquilla per combatre el fred amb cansalada, xorís, morcilla, botifarra, pa i vi. A les 12 del migdia començaran les actuacions de cant i ball dels grups de l’entitat i a les 2, cocido andalús.
Club de Lectura amb l’obra Aus migratòries
Dimecres 27 Una xilena que viu a Suècia amb dos fills que se senten completament suecs i una sueca que creu plenament en la llibertat i la igualtat entre homes i dones. Dos mons diferents i dues maneres d’entendre les relacions humanes i la vida. L’obra de Marianne Frediksson es tractarà a la sala multimèdia de la biblioteca a les 7 del vespre.
Exposició de fotos de la Plataforma No al Tancament del CAP Castellbisbal
Divendres 8 de març La inauguració tindrà lloc a la Sala d’Exposicions d’Els Costals a les 7 del vespre.
Aeròbic amb ventalls
Activitat gratuïta per als abonats a l’Illa Esportiva. Cal inscripció prèvia i cada abonat tindrà dos passis per a convidats. A les 8 del vespre.