Número 7 // 5.000 exemplars // maig 2013 // Castellbisbal
100 anys de futbol
Els veterans del Barça, entre els quals hi havia Santi Ezquerro, Víctor Muñoz, Sánchez Jara i Moratalla, es van enfrontar als veterans de la Unió Esportiva. Però per celebrar el centenari hi haurà més activitats, com la disputa del Campionat del Centenari per part dels prebenjamins, benjamins i alevins. Serà el 8 i 9 de juny
El Museu del Tractor d’Època es traslladarà al Turó de la Gatzarella Després d’anys d’espera, el projecte del nou museu projectat per Joan Bosch comença a prendre forma
Xavi Martí.
Un edifici singular. Restaurant, auditori, arxiu, espai per a fires i per fer pràctiques agrícoles, a més d’una vista privilegiada i el Museu de la Pagesia, són els elements que preveu incorporar el nou Museu del Tractor d’Època, un projecte que ja compta amb un espai reservat per a la seva construcció, pendent d’aprovació per part de la Generalitat de Catalunya.
OPINIÓ
2
el diari de Castellbisbal · maig de 2013
editorial
L
No és la reforma que necessitem
’any 1987 el Parlament aprovava les Lleis d’Ordenació Territorial que determinaven la creació de les comarques. Es determinava la comarca com un element indirecte de reforma de l’estructura municipal del nostre país. Es creava una nova estructura de l’administració local que se sumava a les ja existents (ajuntaments i diputació) i en el cas de Barcelona les entitats metropolitanes que substituïen l’antiga Corporació. Amb el pas del temps, s’ha demostrat que l’estructura comarcal és ineficient i innecessària en la majoria del País, i tant sols, en alguna comarca, la prestació de serveis a petits municipis que no poden donar-los per si mateixos ha omplert de contingut una estructura comarcal, més fruit del romanticisme històric i els anhels de província única que eliminés les Diputacions. Amb el temps, a sobre, es va iniciar una altra reforma, la creació de les vegueries, amb ERC en el Govern com a principal instigador, que ara, tot i l’ascendència decisiva que té la formació republicana sobre el Govern Mas, no sembla estar en cap agenda. Ans el contrari, la catastròfica situació de les finances de la Generalitat, ofegada
a més a més per les exigències de dèficit públic del Govern d’Espanya, ha estat l’argument definitiu per plantejar una reforma de l’administració local, que no aborda amb contundència i de manera decisiva les veritables necessitats d’aquest nivell de l’administració, la més propera i la que, sens dubte, està actuant més directament contra les conseqüències de la crisi, tot i no tenir ni recursos ni competències. La reforma en estudi preveu una limitació de sous públics, una rebaixa de competències als ajuntaments, i una tímida reforma d’alguns Consells Comarcals, els de l’àrea de Barcelona, en els que planteja modificar l’adscripció dels municipis, com el cas de Castellbisbal, del Consell Comarcal a l’Àrea Metropolitana. Però poc més, ni parlar d’eliminar la mastodòntica estructura que té l’administració local amb Diputacions, Consell Comarcals, Àrea Metropolitana i Ajuntaments. És massa sucós el poder que representa i ara els que governen no volen allò que sí demanaven quan no ho feien i els que estan a l’oposició volen fer el que no van fer quan governaven. En definitiva, tot quedarà pràcticament igual. No es la reforma que necessitem.
la foto del mes
Natura. L’exposició fotogràfica VI Instants de Natura, organitzada per ADENC i Unnim, ha mostrat a Els Costals 447 fotografies d’arreu dels Països Catalans en diferents categories: natura amenaçada, natura protegida, fauna, flora i natura inanimada.
el diari
de Castellbisbal
El diari de Castellbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Castellbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Edició, redacció, fotografia i maquetació: Anabel Raluy diaricastellbisbal@gmail.com Esports: Carlos Javier Juez Publicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.com
Director comercial: Pau Ramell 674 359 203 Telèfon: 936 857 683 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1046-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 8, maig 2013 5.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia
R E POR T AT GE
4
el diari de Castellbisbal · maig de 2013
El Museu del Tractor d’Època, testimoni de la memòria recent de Castellbisbal Després d’anys d’espera, el projecte del nou museu comença a prendre forma en Bosch es va anar quedant tractors.
D
iversos elements han contribuït a la revolució agrícola. L'ús de fertilitzants, la pràctica del guaret... Però l'element central de la revolució agrícola ha vingut gràcies a un enginy de la revolució industrial: el tractor. Una màquina que ha mecanitzat la feixuga feina del camp, agilitzant-la, que ha desplaçat els animals com a força de tir i ha estalviat mà d'obra. El tractor cobreix gairebé totes les tasques del camp: llaurar, segar, recol·lectar, trillar. El més antic del que s'en té constància data dels romans (en Bosch té una il·lustració al seu despatx), i el feien servir per recollir les espigues de blat. Sembla que fins al segle XVIII no es va emprar una màquina millorada. Els primers van ser de vapor i poc després es va inventar el motor d'explosió. Aquests dos últims tipus són els que es poden visitar al Museu del Tractor, a l'entrada a Castellbisbal. El Museu del Tractor és molt més que un museu, és una passió, una afició conreada durant tota una vida. Joan Bosch va néixer al si d'una família pagesa, que produïa arbres fruiters. Així que des dels 14 anys, en Joan va començar a portar un tractor, quan va començar a treballar en les terres de la família. Aquest model, el primer de la seva col·lecció, és al que en Joan té més afecte. Es tracta d'un Guthelfer, una màquina petita i senzilla amb la qual apareix en una foto darrere del model real. Als 23 anys, però, se li va manifestar al·lèrgia al pol·len, una afecció incompatible amb la vida pagesívola, i va haver d'abandonar l'ocupació familiar. Aleshores, fa uns 30 anys, va arribar al terme la construcció de l'autopista, els polígons, i més tard l'AVE, i els masovers van anar venent-se terres i desfent-se de la maquinària agrícola, ja inútil per a ells. I així, de manera inicialment espontània,
E
Tractors de tot el planeta Així doncs, en Joan Bosch col·lecciona tractors des de fa 38 anys. En té 117 de 21 països diferents i cap model repetit. Els millors fabricants, diu, són els estadounidencs. El tractor més petit exposat és de la casa John Deere, inconfusible gràcies al seu color verd. Dels Estats Units, també s'hi troben els Mc Cormick, els Wallis, Eagle Manufacturing, Allis-Chalmers, Moline, Massey Ferguson, Case o Ford. Però també n' hi ha d'alemanys -MAN, Bulldog (després adquirida per l'americana Lanz), Hanomag, Allgaier Porsche, Benz, Normag-, francesos -Renault, Societé Française Vierzo, Le Percheron-, del Canadà -Holder-, Anglaterra -Austin, David Brown, Field Marshall-, italians -Landini-, polonesos -Ursus-, australians -Kramer, AH McDonald and Co-, argentins -Pampa- i espanyols, com la més coneguda, Ebro, la Barreiros, els motocultors Taissa de Palma de Mallorca o la catalana Solé, aleshores situada a Martorell. Molts d'aquests fabricants ja no fan tractors o simplement, han desaparegut. Tots tenen la seva pròpia cilindrada (n’hi ha un amb 12.220 cc), mètode d'encesa (amb petards, amb un bufador amb el que fem la funció de la bujia), d'acceleració (alguns s'acceleren manipulant una vareta) i cavalls de potència. N'hi ha que tenen para-sol per no torrar-se, altres, els ruteros, són els que estan preparats per portar remolc, i alguns s'han d'engegar amb la manivela, ja que la majoria tenen un sistema d'arrencada manual, normal tenint en compte que cap de les màquines és posterior al 1962. El més antic data del 1898 i funciona a vapor, amb la qual cosa és molt silenciós.
Aquest tractor, que sembla una locomotora, va haver de passar una Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) especial, per fer-lo segur, ja que un cargol disparat pot ser molt perillós. Alguns estan matriculats, malgrat que el procés de matricular-los es fa llarg. Una H al davant els distingeixen com a vehicles històrics. Cada tractor té la seva pròpia història d’adquisició, són 117, impossible recordar-les totes. A més, l’exposició compta amb un centenar de cartells publicitaris i d’informatius amb instruccions de manteniment, així com també un centenar de fotografies con-
temporànies als models que acompanyen, que el Joan s’ha preocupat d’aplegar. A l’exposició hi ve gent de tot arreu, però els alemanys són dels més nombrosos. Tenacitat a través del temps Al Joan li va costar 17 anys d’espera poder obrir la naumuseu perquè el terreny on es troba era d’ús industrial, amb la qual cosa una sala d’exposicions no es contemplava. Junt al museu, un senzilla nau industrial, hi ha un magatzem on en Joan guarda els models que estan en reparació, una tasca per a la qual compta amb l’ajuda d’un dels seus fills, que comparteix la seva passió. “Ell s’ocupa més de la xapa i pintura i jo de la part mecànica”. Treuen bonys, fan una capa d’imprimició i pinten. Compten, fins i tot, amb un assecador industrial. Els tractors estan pintats amb esmer i precisió, i molts, els ha hagut d’arreglar perquè absolutament tots funcionin, tinguin l’edat que tinguin. Ha hagut de buscar i comprar les peces necessàries i, si no les trobava, les ha fabricat ell mateix amb un torn. El seu caràcter auto-
L’Ajuntament requalificarà uns terrenys per construir el Museu del Tractor d’Època
l Ple del mes de març va aprovar tirar endavant la tramitació per aconseguir que es requalifiquin uns terrenys de titularitat privada que es troben al turó de la Gatzarella, en una zona propera al Polígon Industrial Santa Rita. El canvi de qualificació urbanística permetrà que s’hi pugui construir la nova seu del Museu del Tractor d’Època de Castellbisbal i s’ha fet de manera que els terrenys només es podran destinar a la construc-
ció d’equipaments culturals. Concretament, es preveu que s’hi pugui construir el nou museu i es cataloga un espai com a zona agrícola que servirà per fer exhibicions de conreu amb els tractors exposats. En cap cas, el canvi de catalogació podrà ser un pretext per destinar aquestes parcel·les a usos comercials o industrials. Tot i que els terrenys es trobin en el terme municipal de Castellbisbal, la decisió final sobre el canvi de qualificació l’ha de prendre la Generalitat de Catalu-
nya. Perquè la modificació pugui prosperar, l’Ajuntament ha hagut de demanar al Govern català la requalificació d’uns altres terrenys, ja que les parcel·les del turó de la Gatzarella estan considerades com a parc territorial i la requalificació els faria perdre l’especificitat. Per compensar aquest pèrdua, l’Ajuntament proposa que una parcel·la de titularitat municipal catalogada com a sòl no urbanitzable passi a tenir la consideració de parc territorial.
el diari de Castellbisbal · maig de 2013
didacta li ha portat a fer-se la col·lecció tot sol. I és que cal tenir en compte que els coneixements de mecànica li venen perquè es va apuntar a la mili per servir a la Prefectura Automobilisme de la caserna de Sant Boi, on va aprendre a arreglar vehicles. De fet, té un camió militar al magatzem, que sembla (i no ho és) nou de trinca. Però el Museu compta amb alguna sorpresa més, com una avioneta de combat de la Guerra Civil, amb tres sistemes de configuració d’armament. Es trobava al Maresme, en una discoteca on la gent li va anar arrencant la xapa. En Joan Bosch també vol arreglar-li el motor. El magatzem el va adquirir fa uns 4 anys, però abans el magatzem i taller de reparació era casa seva, l’antiga masia de Can Cases del Riu, entre la Celsa i l’AVE. Una dèria que va mantenir davant de l’estupor de la família. En Joan es va fer portar el tractor més antic que té des del Canadà, (l’American Abell Egine va venir en vaixell a Normandia i des d’allà en camió fins a Castellbisbal). Ha visitat nombroses fires internacionals, on descobrir models i embrutar-se les mans remenant les peces per trobar la que li falta. I és que a fora del nostre país, el tractor rep una devoció que aquí és desconeguda; a França, sense anar més lluny, hi ha 62 museus dedicats a aquest giny. En canvi, el de Castellbisbal és el primer Museu del Tractor existent a Espanya, al qual després s’hi han sumat dos més, un a Segòvia i un altre a l’Aragó. A Catalunya han anat apareixent associacions d’Amics del Tractor i també la Federació d’Associacions d’Amics de la Maquinària Agrícola d’Època (FAMAE), impulsada pel Joan Bosch junt a un altre boig dels tractors, Joan Artigas. Un nou museu El futur Museu del Tractor d’Epoca ja compta amb els plànols, que en Joan Bosch té al seu despatx. Aquests mostren una planta de tres pisos amb forma de tractor. Serà, sense dubte, un pol d’atracció turística sense parangó a Castellbisbal, i en Joan Bosch ja que ho té tot
R E POR T AT GE
5
lentitud que existeix al país per poder fer certes coses, frenades per la burocràcia. I és que ja porta 4 anys amb la idea de fer el projecte. El modern edifici també té previst encabir-hi el Museu de la Pagesia, i comptarà amb un cobert des d’on sortiran els tractors per fer demostracions a l’àrea de pràctiques agrícoles que envoltarà l’edifici. El Museu del Tractor és una gran oportunitat perquè els escolars aprenguin sobre les feines del camp i de fet, els centres educatius de la vila ja hi han fet visites, i és sobretot a la Festa Major de l’estiu, quan en Joan Bosch treu els tractors i fa demostracions. Fins i tot l’alcaldessa s’hi ha enfilat.
8.000 metres quadrats amb taller, arxiu, auditori, aparcament i restaurant Sense pesnar-s’hi gaire, un dia, el Joan Bosch, vestit amb corbata i camisa, es va enfilar a un dels tractors més elegants i va anar a sopar a Barcelona, davant de l’estupefacció de la resta de conductors, i de la seva pròpia família, que l’esperava a l’establiment. Vàries patrulles policials el van seguir per la Diagonal i, fins i tot, una veïna espantada el va denunciar “per provocar una explosió” en arrencar el trasto. previst: 8.000 metres quadrats amb taller, arxiu, auditori amb capacitat per a 250 persones, aparcament i cafeteria-restaurant, a més de la sala d’exposició pròpiament dita. La roda gran conservarà tots els models disposats de forma concèntrica, de manera que els visitants podran veure bé el morro i el cul. A més, té previst també un espai especial per fer fires. I tot, amb unes vistes impressionants: “Podrem veure el Montseny, Montserrat, Corbera de Llobregat i el mar”. Aquest projecte és la il· lusió de l’empresari, bonhomiós, que s’en fa creus de la
20 anys d’Anglès a Castellbisbal
“E
l fet que el Centre d’Anglès de Castellbisbal porti 20 anys impartint classes, es diu ben ràpid… però Déu n’hi do, la maleta que duu a sobre. Any rere any ha aconseguit que molts dels seus alumnes obtinguin títols que certifiquin, a nivell professional, un alt grau d’anglès. No obstant, més important que això és que els han ajudat a reforçar i a adquirir coneixements sobre l’idioma o, si més no, els han proporcionat els màxims
estris possibles per tal que això es donés a terme. Em dic Cristina Muelas i sóc estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Si avui dia tinc 18 anys, us confesso que, com a mínim 13 d’aquests els he compartit amb l’acadèmia. Ara farà tot just 2 anys que sóc exalumna, després d’aconseguir el First Certificate Exam (FCE). I si em paro a pensar, encara que sigui un moment, en tot el temps en què he estat
anant a les classes d’anglès… buf! tindria per explicar mil i una històries! De fet, diria que he tastat moltes de les activitats que s’han anat fent al llarg dels anys: des de les cantates i representacions teatrals que preparàvem per després interpretarles al Casal Cultural i Recreatiu, les colònies d’estiu (al Xaloc, per exemple), els viatges a les ciutats de Londres i Escòcia, el ‘Happy July’ a la caseta al juliol, les sortides al Parc de Les Aigües de Castellbisbal, el Trinity (un examen oral oficial britànic) fins a preparar-me per fer l’examen oficial del FCE. Haig de dir, doncs, que he viscut -fins a dia d’avui- gairebé tota l’evolució del centre i, si alguna cosa tinc clara, és que no he desaprofitat mai cap ocasió que m’han proporcionat per aprendre anglès. Això sí, mai no m’han faltat les ganes i la motivació per estudiar-lo. Com segurament ja sabreu, és molt important aconseguir un nivell d’anglès alt, així que no hauríem de deixar passar cap oportunitat que ens aporti el màxim de coneixements sobre aquest. Us animo, doncs, a que busqueu allò que us motivi per estudiar-lo, i que us hi endinseu el més aviat possible… que el temps vola!”
6
E NT R E VIST A
el diari de Castellbisbal · maig de 2013
“Quería crear una entidad para que la gente disfrutase del deporte” Esteban Teruel Martínez vive en Castellbisbal desde hace 12 años, cuando vino a trabajar a la fábrica Jotun. Le encanta el atletismo y se ha propuesto crear una empresa que organice packs con los que realizar estas actividades por un precio asequible. Es el presidente de la Agrupació Esportiva Potarrojos, que nació hace 12 meses y cuenta con 15 personas.
—Por qué decidiste crear l’Agrupació Esportiva Potarrojos? He estado en varios clubes, especialmete en la Joventut Atlètica Castellbisbal (JAC), que ya no existe. Me apunté al poco de llegar y así conocí a la gente de aquí. Ahora existe Mindundis Team, pero es demasiado cañero, y quería que hubiese alguna entidad deportiva donde la gente disfrutase del deporte, que lo viviese como una manera de divertirse y conocerse y no tanto como una competición. Que fuese para todo el mundo y no para competir. Para mí, eso es gratificante. Queda muy poco para regularizar todos los papeles con la Federación de Atletismo, y entonces todavía haremos más actividades. El nombre de agrupació lo he puesto porque agrupa el senderismo y el atletismo. —Y qué hacéis? Realizamos una salida cada último domingo de mes, por los alrededores de Castellbisbal sobretodo. Pero aparte de
esa salida fija, hacemos otras, como fines de semana a algún sitio, estamos en albergues, caminatas y maratones. Hace poco, por ejemplo, fuimos andando a Montserrat desde Castellbisbal -llevamos 2 años haciéndolo-, otra a Mura, a Sant Llorenç del Munt i l’Obach. También hemos hecho salidas de fin de semana fuera, a Girona, San Sebastián... Siempre, para participar en largas caminatas o maratones. —Qué tipo de personas vienen? De todo tipo, nos conocemos muchos y esperamos ser más. Con las caminatas, he descubierto que a la gente mayor le encanta, porque se apuntan mucho las personas de 50 y 60 años. —Y aparte de l’Agrupació, qué haces? Bueno, he organizado grupos que se han apuntado a maratones en Berlín, Roma, París... He hecho todas las gestiones totalmente gratis, porque me encanta, y por eso me gustaría crear una empresa que se encargue de esto de manera estable, para
conseguir que los grupos obtengan salidas -en avión, autocar...- económicas para hacer salidas deportivas pagando lo mínimo, un club anticrisis. E incluso por Europa. Y parece que no, pero es mucho trabajo. Por ejemplo, he conseguido, gracias a un acuerdo con las empresas Extrajoy y Charaid, organizar una salida de un día, la Festa del Turisme Rural, que haremos el domingo 2 de Junio. Saldremos desde la brasería Charaid e iremos a el Pont del Diable. Allí haré una explicación al grupo de la leyenda del origen del monumento. Después, aquellos que quieran subirán a la Torre del Fossar, que son dos quilómetros de subida. Luego iremos a comer una parrillada al restaurante y allí podremos bailar, escucharemos un monólogo e incluso habrá un parque infantil para los niños. Ya ves que me gusta organizar este tipo de salidas! Me paso todo el año concertando salidas con antelación, llamando a hoteles, albergues... Tengo más cosas previstas. Por ejemplo, en Septiembre, seguramente organizaremos un una caminata solidaria por el pueblo. Hace tiempo que col·laboro con la entidad Gent Solidària de Castellbisbal, que ayuda a la gente con dificultades económicas, por lo que, como condición para apuntarse, pediremos a la gente que donen un kilo de
comida que luego repartiremos. —De dónde viene tu afición? Siempre me ha gustado, y por eso me gusta más vivir aquí, ya que soy de Badalona, y allí tenía que alejarme mucho más para encontrar montaña. Aquí, por suerte, estamos rodeados de naturaleza. He participado en unas 18 maratones y obtuve el segundo puesto en la meida maratón que se organizó aquí el año pasado. 3 meses antes de correr una maratón, me preparó a conciencia saliendo a correr casi todos los días. Por ejemplo, recorriendo el Llobregat hasta El Prat.
el diari de Castellbisbal · maig de 2013
C IU T AT
Castellbisbal podria abandonar el Consell del Vallès Occidental L’avantprojecte que prepara el govern català dóna més poder a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
S
egons el nou avantprojecte de llei de governs locals, Castellbisbal, com a municipi integrant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), deixarà de tenir representació al Consell Comarcal del Vallès Occidental, i quan hagi de mancomunar serveis, passarà
a fer-ho amb l’Àrea Metropolitana. L’avantprojecte va ser fet públic per Televisió de Catalunya. Dels 22 municipis que té la comarca, n’hi ha sis més que també formen part de l’àrea metropolitana, Badia, Montcada i Reixac, Cerdanyola, Ripollet, Barberà i Sant Cugat, el que suposa un
terç dels seus municipis. Tots aquests, inclòs Castellbisbal, seguiran formant part de la comarca del Vallès Occidental. Segons va informar TV3, la mesura servirà per evitar duplicar estructures en bona part dels serveis, com ara els transports, que es gestionen de manera conjunta entre consells comarcals i l’Àrea Metropolitana. L’avantprojecte, que encara no està aprovat, també fa esment als sous dels càrrecs públics. En aquest sentit, donarà llibertat als Ajuntaments, però la Generalitat fixarà el sou màxim que poden cobrar alcaldes i regidors, en funció del volum de població i les hores que dediquin a l’exercici del seu càrrec. L’avantprojecte de llei d’administracions locals contempla la desaparició de la comarca del Barcelonès i també del seu Consell Comarcal.
7
8
E SPOR T
el diari de Castellbisbal · maig de 2013
Un nou pàdel a Castellbisbal
Una instal·lació d’última generació obre a la urbanització de Costablanca
J
a hi ha un lloc on practicar el pàdel a Castellbisbal. El passat divendres 26 d’abril va tenir lloc la inauguració de les noves instal·lacions de l’equipament Pàdel Indoor Castellbisbal. L’acte va va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Conxi Llurba, i el regidor d’esports, Jaume Esquerda, a més d’altres regidors i regidores i personal del consistori. A l’acte van acudir nombroses personalitats de la vida social, cultural, política i econòmica de la vila, amb l’ajut de les quals aquest projecte ha pogut tirar endavant. L’alcaldessa remarcà la importància i necessitat de donar suport a aquests nous projectes empresarials, i més en l’actual situació de crisi, ja que la generació de nous llocs de treball i la implantació d’aquest tipus de
model de negoci al poble, enfocat a la pràctica de l’esport i la formació en els seus valors. A més, els presents a la inauguració van poder degustar durant tot l’acte un pica-pica dels productes i plats elaborats pel restaurant La Masia de Costablanca, que serà l’encarregat del servei de cafeteria i restaurant permanent de Pàdel Castellbisbal. Obrirà els set dies de la setmana i restarà al servei de tota la ciutadania, treballadors i empreses, tant per esmorzars com dinars i sopars. La jornada va finalitzar amb un partit d’exhibició a càrrec d’alguns dels millors padelistes de Catalunya: Xavi Pal·las, Nando García Bernal i Rubén Puertas, acompanyats del professor del centre Xavi Vidal, que
van animar els presents a voler vestir-se de curt i estrenar les pistes, obertes des del dissabte 27 d’abril. Descomptes i promocions Ubicat al polígon industrial Comte de Sert, aquest nou recinte esportiu consta de quatre pistes de pàdel en pista coberta d’última generació, així com d’altres serveis complementaris com restaurant, botiga i, properament, servei de fisioteràpia. Les classes de pàdel també restaran a punt des del primer dia per a tots aquells que vulguin iniciar-se en el pàdel o per aquells que busquin perfeccionar el seu joc. El club de pàdel aplicarà descomptes i promocions especials a empreses, col·lectius i particulars en situació d’atur.
maig de 2013 · el diari de Castellbisbal
E SPOR T S
9
“El kárate do és un art, no un esport”
E
Carlos Juez / twitter: @CJJuez
l Dojo Budokan Castellbisbal és fundat al 2008 pel Sensei Marco Gómez, que va decidir independitzar-se de l’antic gimnàs de Castellbisbal en el qual impartia karate des del 2002. A més de donar classes al gimnàs o al dojo, també fan karate als col·legis com activitat extraescolar des de 2003, encara que actualment ja només ho fan al col·legi Ben Viure, anys passats havien estat al CEIP Montserrat i CEIP Els Arenys. nes pensen, no és un esport, és Un currículum extens una forma de vida centrada en el Nascut a Bogotà al 1956 i naci- valors del respecte, la humilitat, onalitzat espanyol, es va iniciar l’ordre i la confiança diu Marco. a la pràctica del karate de la mà del Sensei German Cortes. Més Les diferents disciplines tard, ja a la Universitat, va pas- El Karate Do és un art, no un sar a formar part del equip uni- esport, originat a la illa de Okiversitari dirigit pel pioner del nawa (Japó) i transformat en karate a Colòmbia, el Doctor Jai- una filosofia de vida pel Mestre me Fernández. El currículum del Gishin Funakoshi. En aquesta Sensei Gómez com a competi- disciplina es combinen el desdor i entrenador és molt extens envolupament físic i la cerca de amb títols tant a nivell nacional beneficis mentals i espirituals a com internacional. Com a com- través d’un entrenament especipetidor destaca el Campionat al. A més, pretén desenvolupar del Món de Karate del any ’84. A un efectiu i pràctic sistema de més, Marco pertany a la Acade- defensa personal. mia de Instructores del Maestro El Kendo, disciplina marcial Taiji Kase i és President i Direc- originaria del Japó, té les seves tor Tècnic de la Shotokan Ryu arrels en el Kenjutsu o antic Kase Ha Catalunya. art de la espasa. Es pràctica des del segle XIII en la forma traFilosofia marcial dicional de Kata o amb exerciEl Dojo és una escola, un centre cis codificats per parelles amb d’aprenentatge d’arts marcials, una espasa de fusta anomenada que intenta que les persones se Bokken. Al llarg del temps s’han superin a elles mateixes. En pa- creat les proteccions que constiraules del Sensei Gomez “El Dojo tueixen l’actual equip protector no és un lloc religiós, és un cen- de Kendo: armadura dels antics tre de formació que respecta la samurais i espasa de bambú anomística oriental centrada en el menada Shinai, que permeten respecte”. Les Arts Marcials, a als practicants la realització de diferència del que moltes perso- combats amb total seguretat.
El Aikido és un art marcial japonès basat en l’ancestral art del sabre i del Jiu Jitsu, encara que la concepció que li va donar el seu fundador, Morihei Ueshiba, va ser la de la no violència. A través de la pràctica regular del Aikido s’adquireix la capacitat de harmonització, d’adaptació i de mantenir-se sempre en el nostre centre, és a dir, impertorbables davant qualsevol situació i a resoldre els conflictes de manera pacífica i no violenta. El Iaido, art marcial originaria japonesa, comença aparèixer a les escoles d’esgrima del Japó al segle XVI. Consisteix en mantenir la espasa enfundada fins al últim moment, desenfundant ràpidament en funció del atac del adversari. El Iaido és practica individualment i amb katana. El Tai Chi i el Chi Kung estan considerats una gimnàstica terapèutica en la que es mobilitzen totes les parts del cos. També enforteixen els ossos i tendons, es tonifiquen els músculs, millorant al mateix temps el funcionament de les articulacions. Els moviments es realitzen d’una forma suau, lenta, relaxada i en harmonia amb l’objectiu de que l’energia flueixi per tot el cos i d’aquesta manera aconseguir una bona salut física i mental. Practicant Tai Chi i Chi Kung s’aconsegueix l’equilibri entre cos, ment i esperit. Cinturons negres Els cinturons simbolitzen un canvi de grau, ja que cada cinturó té un grau de dificultat. La meta és el cinturó negre, quan s’arriba a aquest, s’arriba al coneixement de l’art marcial, és la porta d’entrada. A partir d’aquí, un cinturó
negre s’ha de formar per poder formar nous practicants, la formació en les arts marcials mai acaba. Segons el Sensei Gómez “per arribar a ser cinturó negre s’ha de tenir uns coneixement i una maduresa; fins als 18 anys això no és possible. No entenc
com en 3 mesos pots arribar a ser cinturó negre en el karate esportiu, és una de les grans diferències amb el karate tradicional que practiquem nosaltres. No s’han de confondre, una cosa es el karate esportiu i una altra el karate tradicional”.
E SPOR T S
10
La Unió Esportiva jugarà la promoció d’ascens a Tercera Catalana els dies 25 de maig i 1 de juny
L
Xavi Martí
a darrera jornada de lliga va ser d'infart. L'Amateur de la UE Castellbisbal, de forma totalment necessària, havia de sumar els tres punts durant el seu partit contra Les Fonts per situar-se a la segona posició del seu grup i aconseguir la plaça que donava dret a jugar la promoció d'ascens a Tercera Catalana. Els jugadors van sortir al camp sabent que el seu gran competidor, el Sant Quirze, havia guanyat per 2 a 3 al Rubí i que havia aconseguit la segona posició amb 59 punts. Però els de Castellbisbal van sortir al camp i van fer la feina, van superar a Les Fonts per un contundent 7 a 1 i li van pendre el regal al Sant Quirze. La lliga al grup 14 de la Quarta Catalana ha acabat amb el Marina com a líder, amb 64 punts i amb l'ascens directe a sota del braç. El segon és el Castellbisbal, amb 59 punts, i amb el dret de jugar una promoció d'ascens que es disputarà els dies 25 de maig i 1
Guanyen la lliga i jugaran a Primera
E
l centenari del futbol a Castellbisbal arriba acompanyat d'èxits esportius per part dels equips de la Unió Esportiva. El juvenil del club, el 4 de maig, es va proclamar campió de la lliga del grup 31 de la Segona Divisió. Això li dóna el dret de jugar a Primera Divisió la temporada que ve, la màxima categoria del futbol juvenil. Un altre equip que esta de celebració és el pre-benjamí C, que també s'ha proclamat campió de la seva categoria. Els dos equips van rebre un important homenatge l'11 de maig, ja que els veterans, tant del Barça com del Castellbisbal, els hi van fer un passadís d'honor. de juny amb el format d'eliminatòria a doble partit. El tercer, el Sant Quirze, també ha sumat 59 punts, però ha quedat tercer i sense la possibilitat de jugar la promoció d'ascens. La Quarta Catalana està formada per 31 grups. Els líders de cada grup i el millor segon de tots els grups ja tenen l'ascens assegurat. Els que no ho tenen assegurat són
els altres 30 segons, que s'enfrontaran entre ells per aconseguir una de les quinze places que hi ha en joc. Durant el tancament d'aquesta edició encara no se sabia el rival del Castellbisbal en aquesta promoció d'ascens, ja que el sorteig està previst pel dia 21 de maig. La màxima categoria en què ha competit l’equip és Tercera Catalana.
maig de 2013 · el diari de Castellbisbal
El Patí Castellbisbal jugarà a la màxima categoria de l'hoquei línia de l'Estat
E
l Club Patí Castellbisbal, després de 3 anys a la Lliga Or (la segona lliga en importància de l'hoquei línia de l'Estat), jugarà la temporada que ve i per primera vegada a la màxima competició, La Lliga Elit. La presidenta del club i delegada del primer equip, Paki Sancho, ha manifestat que el fet de jugar en aquesta lliga farà que s'augmentin les despeses: “Fins ara hem gastat uns 20.000 euros anuals, però ara necessitem entre 40.000 i 45.000 euros”. Això farà necessari la recerca de patrocinadors i l'inici de converses amb l'Ajuntament, que segons Sancho aporta a l'equip “una petita subvenció”. La presidenta també ha destacat que les despeses que no poden ser cobertes per aquesta aportació municipal les han sufragat les famílies dels jugadors. L'augment de despeses deriva, principalment, dels viatges que haurà de fer l'equip, ja que a la Lliga Elit hi ha desplaçaments a les illes Canàries i a les Balears. Sancho creu que el Club Patí “ha portat i portarà el nom de Castellbisbal arreu de l'Estat espanyol” i que “cal més implicació de l'Ajuntament”. L'equip castellbisbalenc va acabar la lliga a la segona posició, per darrera del Valladolid B, que no va poder optar a pujar de categoria perquè el seu primer equip ja juga a la Lliga Elit. La renúncia del Playas de Oropesa a jugar el play off per intentar evitar el seu descens, farà que l'equip del nostre poble ocupi la seva plaça.
Els veterans del Barça i els de la Unió Esportiva celebren els 100 anys de futbol a Castellbisbal
Els següents actes de celebració es faran els dies 8, 9, 15 i 21 de juny // L'Ajuntament projecta una exposició que es podrà veure durant la Festa Major d'estiu
E
Xavi Martí
l 2013 és un any de celebració per l'esport del nostre poble, ja que fa 100 anys que es practica el futbol. Un dels actes centrals per celebrar aquesta efemèride es va fer l'11 de maig, quan els veterans del Barça, entre els quals hi havia Santi Ezquerro, Víctor Muñoz, Sánchez Jara i Moratalla, es van enfrontar als veterans de la Unió Esportiva. El resultat final, que no deixa de ser anecdòtic, va ser de 0 a 4.
Els veterans del Barça homenatgen els nens campions de lliga del Castellbisbal
Més actes El president de la Unió Esportiva, Xavier Arjona, ha avançat al Diari de Castellbisbal els següents actes que s'han programat per seguir celebrant els 100 anys de futbol al poble. Els dies 8 i 9 de juny, els equips pre-benjamins, benjamins i alevins disputaran el Campionat del Centenari. El 15 de juny, es farà el viatge de final de temporada amb una sortida a un hotel de Lloret i el 21 de juny se celebrarà el Sopar de Fi de Temporada al Col·legi Montserrat. El president ha manifestat que “el sopar de
l'any passat va aplegar 400 persones” i que “el Casal es va quedar petit”. A més de tot això, l'Ajuntament ha manifestat que s'està preparant una exposició commemorativa que s'inaugurarà per la Festa Major d'Estiu. A hores d’ara, s’està fent la recopilació d’informació gràcies a la col·laboració dels veïns del poble que aporten documents, fotografies o materials relacionats amb la història del club.
Els veterans dels dos clubs es fan una foto per a la posteritat
maig de 2013 · el diari de Castellbisbal
C U LT U R A
11
“Escriure és foragitar la por a la mort”
Andreu Martín és el convidat d’honor en l’entrega del V Concurs de relats de Castellbisbal
E
l divendres, 26 d’abril, es van lliurar els premis del cinquè Concurs de novel·la. Abans, però, i tal i com ja és tradició a la vila, va tenir lloc un acte amb un escriptor ben reconegut, en aquest cas, Andreu Martín, responsable d’Assalt a la Virreina o Barcelona Connection, entre d’altres. A més del convidat, l’acte va estar presidit per l’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, i el regidor de Cultura, Martí Ribas. Com a acte que posava la cirereta a la Diada de Sant Jordi, en la seva introducció l’alcaldessa va voler destacar l’ambient de Sant Jordi a Castellbisbal, “més multitudinari que mai malgrat ser laborable, i comparable a una festa major”. L’escriptor va encetar la seva xerrada demanant preguntes del públic, “així sabré segur que el que explico li interessa almenys a una persona de les que han vingut”. La pregunta en qüestió va fer referència a la seva col· laboració amb el també escriptor Jaume Ribas, amb qui va començar escrivint els diàlegs per a còmics a l’editorial Bruguera, la mateixa del mític Manuel Vázquez. Martín va considerar que “escriure a quatre mans no implica la meitat de feina, sinó el doble”, però també va afegir que és una feina molt gratificant: “S’aprèn molt i el llibre surt el doble de brillant”. En aquesta empresa, cal revisar contínuament les pròpies idees i sotmetre’s al judici de l’altre.
“Escriure a quatre mans implica el doble de feina”, explica l’escriptor Andreu Martín a la xerrada Martín va començar en un gènere considerat menor, el de guionista de còmic, l’encarregat de dir-li al dibuixant què ha de dibuixar, és a dir, de crear tota la història. Una feina soferta en què, de tot el que escrivia, només es publicava el 20%, pràctica que el va dotar d’una gran desimboltura a l’hora d’escriure i també li va oferir la clau
de l’escriptura d’acció, l’adient per a les novel·les policíaques que tant ha conreat: molt verb i descripció precisa, sense floritures. “Diàlegs breus i contundents, que facin avançar la història”, en paraules de Martín. Andreu Martín pot donar el consell d’una bona escriptura, no en va ha publicat en format digital el seu manual Com escric: “Si no saps el final d’un acudit, no sabràs explicar-lo; si no saps el que vols dir i el per què, no podràs dosificar els elements de la història”. “Cal fer molta feina prèvia per aconseguir l’efecte desitjat, no es pot improvisar”, va afegir. Andreu Martín és un escriptor prolífic -ha publicat més de 90 llibres!- que s’ha guanyat el prestigi a pols i que ha estat fidel al seu gènere: la novel·la policíaca, ja sigui per a joves, amb la seva col·lecció de Flanagan, com
per a adults. Una feina per a la qual sempre s’ha documentat amb els que més en saben, els policies. Tot i que els còmics i la novel·la negra i juvenil sovint han estat bandejats com a gèneres menors, amb els quals “no es guanya un Nobel”. Crims per afrontar la por Més que d’ell, Martín va parlar de l’ofici d’escriure en general, i va reconèixer que li agrada tant llegir la seva obra com la dels altres. Creu que la literatura és un joc, i que comença en el primer moment en què l’espècie humana sent por envers tot allò per al que no té explicació, representat en última instància per la por a la mort. “Els símbols ens alleugen, ens agrada que ens facin patir perquè això serveix per exorcitzar la por, sobretot perquè al final ens proporcionen el plaer” del conflicte solucionat. “Escriure és foragitar la por a la mort”, va dir. Va lamentar que la literatura i el cinema són cada cop menys simbòlics per esdevenir més explícits, sense subtext. Allò que mou les històries és el conflicte i l’enigma per saber com acabarà la història, una tensió que es fa evident en els relats negres, on al final es resol un misteri: “La novel·la policíaca és la que explica les pors que ens envolten”. Categoria local deserta Després de la ponència del novel·lista es va procedir al lliurament de premis del Concurs Literari per part del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Castellbisbal. Enguany, tal i com es va fer l’any anterior, una de les categories del concurs estava reservada a un relat que tingués com a tema el Patrimoni local i, tal i com va passar l’any passat, aquesta distinció va quedar deserta. El guanyador de la categoria general, dotada amb 400 euros, va ser per al coordinador de les policies locals de Catalunya, Josep Torrent, que va presentar el relat De com la Roser va esdevenir ludòpata, de les conseqüències que li va comportar i de com va deixar la seva ludopatia. Com a finalista, va quedar Mercè Ubach, que va guanyar 250 euros amb el conte Estimaràs Déu sobre totes les coses. El III Concurs literari de Castellbisbal va dedicar el premi local a la celebració del centenari de l’arribada de la llum i l’aigua. L’institut també reparteix els seus premis Qui també ha celebrat el seu particular lliurament de premis un any més ha es-
tat l’Institut de Castellbisbal. El mateix dia de Sant Jordi, al migdia, l’institut ha repartit els premis del Concurs Literari i Artístic 2013, en què han participat més de 200 alumnes. S’hi podia presentar qualsevol alumne inscrit al centre de Castellbisbal, ja fossin de l’ESO, Batxillerat, Formació Professional o dels programes de qualificació professional. La gala va començar amb una actuació de hip-hop per part d’estudiants del centre i també hi va haver una actuació musical per part d’alumnes interpretant el tema ‘Fil de llum’, aparegut a la sèrie Polseres vermelles. Tot seguit, l’alumne de primer de batxillerat, David Bonilla, va donar pas al primer premi, l’artístic, que consistia a elaborar un disseny per a l’agenda escolar. El premi literari tenia com a tema la música i el concurs de fotografia, també dins del premi, contenia dos apartats, ‘Fotografia matemàtica’ i ‘Moments de Lectura’. Per últim s’ha fet l’entrega al premi Educació Viària, en presència de l’alcaldessa, Conxi Llurba, la primera tinent d’alcalde, Dolors Conde, el cap de Policia Local, José Luís Jiménez, i un membre del Servei Català de Trànsit (SCT). Tot l’acte, de principi a fi, ha estat un èxit de participació. Els premiats han estat: en 1r d’ESO, Pol Vidrier per ‘Música’ i Raquel Gómez per ‘The Music gives life’; en 2n d’ESO, Yaiza Sáiz per ‘Miércoles’; i en 4t d’ESO, Andrea Escobar per ‘Music can change your life’. En 1r de Batxillerat, ‘Hasta siempre’, de Malina Caraiman; ‘The opera singer of Hastings’, d’Aida Mirabel Fernández i ‘Successió cromàtica’, de Leila Seyedagha. I en 2n de Batxillerat, ‘Confessions d’un esclau’, d’Elvira Feliu. El llibret dels Premis Sant Jordi 2013 es pot descarregar a la web de l’institut de Castellbisbal.
12
R E C U LL FOT OGR ÀFIC
maig de 2013 · el diari de Castellbisbal
Recull fotogràfic: Sant Jordi, dia de la rosa i el llibre Des de 10 del matí a les 9 del vespre, els pota-rojos i pota-roges van poder visitar la gran varietat de paradetes de roses i els llibres. I per a qui no vlia o podia comprar, la regidoria de Medi Ambient va preparar una parada d’intercanvi de llibres usats al Punt Verd.
Però no només parades, sinó un munt d’actes de Sant Jordi, van tenir lloc a la Plaça de l’Església i els carrers del seu voltant. A partir d’un quart d’11, la paradeta de la Colla del Bon Àpat oferia un esmorzar tradicional totalment de franc: pa amb vi o oli i sucre i un glop de vi o d’aigua. De dos quarts d’11 i fins a les 12 del
migdia un taller gratuït d’havaneres organitzat per la Gent Gran de l’Espai de La Plaça. Espectacles infantils / A tres quarts d’1: ‘La divertida història de Sant Jordi i el Drac’, i a partir de les 5 de la tarda, el taller infantil ‘Fes la teva xapa del Capbreu!’, organitza el Museu Municipal de la Pagesia, titelles de dit, viseres de drac,
punts de llibre... (organitzat pel Casal Infantil El Mirador), mostra de Puntaires (Associació de Puntaires) i batucada (Escola Municipal de Música Miquel Blanch). A un quart de 6, lectura del llibre infantil El meu primer teatre de Sant Jordi (org.La Barretina) a càrrec de l’autora, Núria Garcia Caldés, que després va signar els
llibres a la parada de la llibreria La Barretina. I després, a les 6 de la tarda, Drac Llegit i Sant Jordi Cantat, una activitat del Departament d’Ensenyament. Per acabar, a les 7 de la tarda, una audició de sardanes amb la Cobla Popular, a càrrec de la Colla Sardanista Marinada. Les botigues van guarnir els seus aparadors al
carrer inspirant-se en les roses. Entitats i col·lectius de Castellbisbal van posar les seves paradetes, com l’IES Castellbisbal. Vam poder veure parelles enamorades i, fins i tot, algun Sant Jordi vigilant la jornada. Un Sant Jordi popular en què tothom hi va col·laborar per fer que la diada, encara que en dia laborable, fos ben reeixida. A més, fins al 10 de maig, l’exposició de cartells als aparadors; ‘Poesia a la Botiga’, amb fragments de poesies de Miquel Martí i Pol i també fotografies, organitzat per Capbreu.
maig de 2013 · el diari de Castellbisbal
Recull fotogràfic: Sant Jordi, dia de la rosa i el llibre
R E C U LL FOT OGR ÀFIC
13
C U INA / AGE ND A
el diari de Castellbisbal · maig de 2013
La cuina d’en Xesco Receptes i escrits de Xesco Bueno
Cargols a la llauna
Rutina o reflexió?
R
utinària es diu de la persona que obra de manera mecànica i involuntària. Ens podem preguntar en quin percentatge les accions que realitzem a la nostra vida obeeixen a aquesta actitud d’obrar. És cert que hi ha tota una sèrie de coses que podem fer de forma irreflexiva perquè no comporten risc i seria malmetre recursos abocar energia creativa a l’acció, però cal discernir totes aquelles que necessitarien una atenció especial per no errar en la decisió. Plantejo aquest “pensament” perquè molt sovint observo com les persones volen canvis en la seva vida sense posar de la seva part un aire diferent en l’acció del dia a dia. Per il·lustrar-ho, vaig trobar molt interessant el que m’explicava l’altre dia una persona propera que es desplaçava diàriament amb una maleta gran i que era la cinquena vegada que visitava un client de la part alta de la ciutat, i la veritat se li feia bastant pesat. Vet aquí que l’últim dia en sortir del metro es va equivocar i va anar per la dreta en lloc de l’esquerra que anava sempre, i ja està, arribava la solució al seu problema... Acabava d’ensopegar amb unes escales mecàniques que li estalviaven l’esforç de pujar. El pagès mentre treballa la terra pot xiular, distreure’s amb el cant d’uns ocells, olorar els perfums que li arriben... però al moment de sembrar ha de parar atenció al que tria perquè si planta cebes no podrà collir patates. Tan senzill com això! Apartem la rutina de les coses importants de la nostra vida. Adéu.
D
ies de maig, dies de pluja i repartida, sense massa caliu, perquè els cargols no sol. Ja no podem quedar-nos es trenquin, a terra o sobre una barbacoa. Els cargols a casa, massa llum, molt de estaran ben nets i escorreguts. Sobre una llauna es sol, agradable temperatura posa una mica d’oli i els cargols amb la closca tocant i ànims encesos. Ja ha arribat el la llauna. Els amanim amb generosa sal, pebre, alls, moment de les grans passejades, de herbes al gust picades, un bon raig d’oli i un bitxo si sortir al camp i gaudir del bon temps s’aprecia. Es posa la llauna sobre les brases i es deixen i la natura. Bonics verds que ens acompanyen mentre coure uns quinze minuts, lentament, procurant que no realitzem una de les nostres més arrelades tradicions: la s’assequin molt. Poc abans de retirar del foc podem recol·lecció. Un manera de aprovisionament molt pròpia afegir una copa de brandi i flameja’ls. Acompanya’ls de la nostra terra. En ocasions són bolets de primavera d’allioli i somriu. com les múrgoles o a els bolets de Sant Jordi les que ens És temps de fer una bona cargolada, per esmorzar, alegren un bon àpat però ho passarem bé de la mateixa dinar o berenar. manera amb uns saborosos espàrrecs de marge o uns Salut i bon profit rics cargols. També és el moment ideal per fer provisió d’herbes, herbes remeieres per tots els nostres guisats, Si tens dubtes a l’hora de infusions i remeis casolans, l’espurna de la cuina, el cuinar o vols la recepta secret. d’una poció màgica escriu un Després d’una generosa pluja, i amb els primers raigs correu al nostre consultori de sol, és fàcil veure als aficionats al caragol, caminant gastronòmic gastro.mimix@ pels marges, amb una bossa a la mà, a la captura de gmail i poc després veuràs tan preuat mol·lusc. Després de la captura dels cargols aquí publicada la resposta. caldrà deixar-los en dejú uns dies, en repòs i sense Ara també al twitter @ donar-los res de menjar, coberts de farina en tot cas, gastromimix. perquè engreixin una mica i es purguin bé. Després el dejuni arriba el cuinat. Bullits, amb salsa o a la brasa faran les delícies dels aficionats. Caracoles a la llauna Cuinarem els caragols en una bona brasa ben alexandramaga.blogspot.com.es Sandra Maga.
agenda
Poesia a la botiga
Fins al 10 de maig Mostra de poemes d’en Miquel Martí i Pol als aparadors de les botigues del poble. Una selecció de poemes, o fragments de les seves poesies, acompanyades de fotografies de diversos veïns i veïnes del poble. Organitza el Col·lectiu Capbreu Castellbisbal amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castellbisbal.
Quarts de final del Campionat d’hoquei línia sènior femení de Catalunya
23 de maig A la pista coberta de l’Illa Esportiva. Organitza el Club Pati Castellbisbal.
Festivals de la Casa de Andalucía de Castellbisbal
25 de maig Durant la vetllada actuaran els grups locals de ball i de cant, a més de les formacions convidades. A partir de dos quarts de 9 del vespre.
Sortida ‘Moments Mediterranis’ de 8 dies amb el creuer Buque Grand Holiday
25 de maig Organitza: Gent Gran de l’Espai de La Plaça Més informació i inscripcions al Casal de la Gent Gran.
Festival de la Cruz de Mayo
Dissabte 25 A l’Auditori d’Els Costals a dos quarts de 9 del vespre. Organitza la Casa de Andalucía de Castellbisbal.
15