Número 11 // 10.000 exemplars // juny 2014 // Sant Andreu de la Barca
Bàsquet al carrer amb el 3x3
Campanya contra el cop de calor
La plaça Federico García Lorca ha acollit la segona edició de l’espectacular 3x3 Streetball de bàsquet. La competició a l’aire lliure estava adreçada a jugadors i jugadores de més sis anys. pàg. 15
Com cada estiu, la Generalitat ha posat en marxa als municipis una campanya per prevenir els efectes negatius que la calor pot tenir sobre la salut, i ha fet difusió d’una sèrie de consells adreçats, sobretot, a persones grans i nadons. pàg. 6
Una dotzena de muntatges de qualitat a la temporada de tardor del Núria Espert
Jordi Vives, nou entrenador de l’equip Sènior Masculí ‘A’ del Bàsquet Sant Andreu El martorellenc Jordi Vives dirigirà el primer equip masculí del Bàsquet Sant Andreu aquesta temporada, I ho farà a 2a. Catalana, després de la renúncia d’altres equips de la categoria. Metòdic i observador, Vives, que ja va passar per les categories inferiors del club, afronta el repte amb molta il·lusió. pág. 14
José Corbacho i el mag Antonio Díaz, dos dels plats forts de la temporada de tardor al Núria Espert
El teatre Núria Espert ha presentat la nova temporada de tardor, que preveu entre setembre i desembre una dontzena d’espectacles variats i de gran qualitat. Per l’escenari principal de Sant Andreu de la Barca passaran el mag Antonio Diaz, el grup La Vella Dixieland, l’actor José pàgs. 8 i 9 Corbacho, el pallasso Marcel Gros i el director teatral Paco Mir.
Entrevista con el presidente del C.F. S.A.B.A. José Antonio Toribio, presidente del Club de Fútbol Sant Andreu de la Barca Agrupació, ha analizado para El Diari de Sant Andreu la temporada del primer equipo, que ha logrado el ascenso a 2a. Catalana. pàg. 13
OPINIÓ
2
el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost de 2014
editorial
V
a ser el juny de 2013 quan vàrem decidir impulsar una nova publicació de periodicitat mensual i de distribució gratuïta a totes les llars de Sant Andreu. El Diari de Sant Andreu de la Barca, des de llavors, ha estat puntualment a la cita tots els mesos amb els veïns i veïnes de la població, i ara, aquest juliol, arriba l’ edició número 12. Hem volgut informar amb la independència i objectivitat que creiem que a una publicació com la nostra li cal i la població de Sant Andreu
Hem fet un any! es mereix. Hem assistit als plens, hem trepitjat el carrer, hem atés correus electrònics i cartes. Les nostres pàgines han estat obertes a tots els grups polítics de la ciutat i hem informat de tot allò què, amb la dificultat pròpia de la periodicitat mensual que provoca una certa atemporalitat dels temes, hem considerat d’interès. Els fets remarcables de les entitats, ja siguin culturals o esportives, les seves preocupacions i les seves activitats també ha ocupat una bona part de les nostres pàgines. Cal, de la matei-
xa manera i per ser justos, destacar la bona predisposició de l’Ajuntament i el seu departament de comunicació per atendre les necessitats informatives del nostre equip redactor. I, tot i que al principi sempre es una mica més difícil, també hem esdevingut una plataforma oberta a la població per traslladar els missatges del nostre sector econòmic i comercial, en forma de publicitat. Botigues grans i petites, empreses més i menys afiançades, a totes aquelles que han confiat en El Diari de Sant Andreu de
el diari de Sant Andreu de la Barca El diari de Sant Andreu de la Barca no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Andreu de la Barca no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Redacció, fotografia i maquetació: Rubén Marín Contacte: diaridesantandreu@gmail.com Telèfon publicitat: 674.359.203 Disseny publicitat: David Pedra
la Barca com a plataforma per promocionar els seus productes i serveis, moltes gràcies! I a tots vosaltres, lectors i lectores del Diari de SAnt Andreu de la Barca, us volem agrair aquest acompanyament i demanar-vos que estigueu igualment al nostre costat per continuar portant a casa de tots vosaltres tota la riquesa informativa que genera Sant Andreu de la Barca. Bones vacances d’estiu, i ens tornem a veure a finals d’agost amb el número especial de Festa Major!
Administració: info@sfcomunicacio.cat Edita: SF COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Miguel de Cervantes, 12 08980 Sant Feliu de Llobregat Telèfons: 93.685.76.83 / 687.475.563
Podeu consultar l’edició digital a:
Número 12, juliol/agost 2014 10.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
juliol/agost de 2014 • el diari de Sant Andreu de la Barca C O M A RC A
3
El Fòrum Social impulsa una Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública a la comarca
L’objectiu de la plataforma és “defensar una sanitat pública de qualitat i d’accès universal i el manteniment dels recursos materials i humans i dels drets del treballadors de la sanitat” al Baix
E Redacció
l Fòrum Social del Baix Llobregat, a la seva darrera reunió, va aprovar impulsar la creació de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Llobregat, amb la intenció de què esdevingui l’eina de coordinació de les lluites que es vénen desenvolupant en aquest sentit a la comarca i als diferents municipis per part de moltes entitats, col·lectius i ciutadans. L’objectu de la plataforma, tal i com recull el manifest promotor, és “defensar una sanitat pública, de qualitat i d’accés universal” i, per tant, lluitar pel “manteniment de recursos tant materials com humans, de les ràtios assistencials i dels drets sociolaborals dels treballadors i les treballadores” dels centres sanitaris del Baix Llobregat. El Fòrum Social,
a més, exigeix un canvi radical en les polítiques del Departament de Salut de la Generalitat i l’abandonament de les retallades pressupostàries que afecten a aquest sector. El Fòrum Social del Baix Llobregat agrupa entitats, partits polítics, sindicats i agenst socials del Baix Llobregat com CCOO, UGT, PSC, ICV, EUiA, ERC, FAVCO, FAVBAIX, FAMPA, FAPAC, Unió de Pagesos, Fundació Marianao, Coordinadora contra la Marginació, Acció Jove, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, JSC, AJEC, JovesUPC i AFP. Des del Fòrum Social expliquen que el manifest resta obert als suports de totes les entitats de la comarca que s’hi vulguin adherir per lluitar pels mateixos objectius. En pròximes setmanes, expliquen, es concretarà la realització d’actes públics de presentació de la plataforma.
Manifest: ‘El Baix Llobregat per la sanitat pública, de qualitat i d’accés universal’ “Les polítiques de la Conselleria de Salut i la falta de finançament estan portant a la sanitat pública a la nostra comarca, i per tant als nostres drets com a ciutadans i ciutadanes, a una situació d’emergència i precarietat. Llistes d’espera interminables, tancament de llits i quiròfans, condicions de col•lapse a les urgències hospitalàries, acomiadaments injustificats de treballadors i treballadores, falta d’inversió i pressupost minvant per ambulatoris i CUAP. Les organitzacions i entitats signants del manifest ens
rebel•lem contra això i apostem per la coordinació de les mobilitzacions i propostes a la nostra comarca amb l’impuls d’una Plataforma en defensa de la Sanitat Pública al Baix Llobregat que sumi forces per afrontar i combatre aquesta situació. La defensa de la sanitat pública i de qualitat, amb accés universal, comporta també la defensa del manteniment de recursos tant materials com humans i, en conseqüència, de les ràtios assistencials i dels drets sociolaborals de les treballadores i els treballadors. Exigim al Govern un canvi
radical i que abandoni les retallades en sanitat en els pressupostos. Apostem pels nostres hospitals i els nostres centres d’atenció primària. Reivindiquem els nostres drets de ciutadania, com a treballadores i treballadors, com a persones amb dignitat. Respondrem a les propostes de privatització i als acomiadaments de personal. Lluitem per una sanitat pública que és de tothom vers l’aposta per la privatització de la sanitat que només beneficia a uns pocs. El Baix Llobregat diu prou!”
C IU T AT
4
el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost de 2014
Picabaralla al ple municipal per la celebració d’actes institucionals durant les campanyes electorals
PSC y JSC traen a la ciudad el documental contra el aborto ‘El tren de la Libertad’
E Redacció
ls grups municipals de CiU, ICV-EUiA, ERC-AM i D3.0 a Sant Andreu de la Barca van presentar al ple del mes de juny una moció per tal que l’Ajuntament no celebri actes institucionals durant les dues setmanes de campanyes electorals. “La legislació expressa què es pot fer o no en campanya. Però encara que permeti celebrar certs actes, volem anar més enllà i ens remetem a l’ètica política”, va explicar el portaveu d’ERCAM, Jordi Albert. “És una qüestió d’ètica. Què ens costa fer les coses bé, i que a més sembli que s’han fet bé?” va afirmar per justificar la demanda de traslladar aquests actes fora de campanya. De la seva banda, el líder local de CiU, Joan Gaspà, va destacar el punt de la moció que senyala que “els actes institucionals celebrats en campanya electoral poden generar un desequilibri en favor dels partits que conformin en aquell moment l’equip de govern, perquè amb finançament municipal poden obtenir
un benefici particular o partidista”. Els partits van demanar fixar la data de certes celebracions locals, com el Dinar de la Gent Gran, en un dia concret cada any per evitar aquestes situacions. Sobre aquest acte concret, el portaveu de D3.0, José Manuel García, va criticar “la utilització política” que se’n fa. En aquest sentit, Albert va afirmar que la Junta Electoral no prohibiria aquest homenatge a la gent gran perque aquest no és el problema. “El problema és el que es diu dins
de l’homenatge”. Al seu torn de paraula, l’alcalde de la ciutat, Enric Llorca, va dir que la llei electoral “és clara, i nosaltres ens comprometem a complir-la estrictament”. Sobre la polèmica generada pel Dinar de la Gent Gran, Llorca va assegurar que tots els regidors “han estat sempre convidats i molts no han vingut gairebé mai, només en any d’eleccions. Deu ser casualitat que cap any poden i quan hi ha eleccions sí que poden anar-hi”, va ironitzar.
El próximo jueves 24 de Julio a las 19:45 horas tendrá lugar el estreno en la ciudad del documental El tren de la libertad, en un acto organizado por la Joventut Socialista de Sant Andreu de la Barca y el PSC de la ciudad en las Escoles Velles. El documental, rodado colectivamente por más de 80 cineastas como Oliva Acosta, Icíar Bollaín o Ángeles González-Sinde, muestra las diferentes marchas contra la restricción del derecho al aborto impulsada por el ac-
tual ministro de Justicia del PP, Alberto Ruiz Gallardón, junto con la gran manifestación que agrupó a cientos de miles de personas de todo el mundo en Madrid el pasado 1 de febrero de 2014. El acto, que será de acceso libre y gratuito, servirá también para recoger firmas de los ciudadanos contra la reforma de la Ley que impulsa el ministro Gallardón. Al finalizar la proyección se celebrará un debate sobre los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres.
El CAP cierra el mes de agosto
Jordi Albert serà de nou el cap de llista d’ERC a les municipals de 2015
L’actual portaveu de la formació a l’Ajuntament era l’únic candidat, i ha estat escollit amb el 96% dels vots
L
Entre el 1 y el 29 de agosto, el Centro de Atención Primaria (CAP) de Sant Andreu de la Barca estará cerrado por obras de reforma y mejora, según ha informado el Institut Català de la Salut y el propio centro.
Redacció
’actual portaveu del grup municipal d’ERCAM a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Jordi Albert, tornarà a liderar la llista republicana a les eleccions municipals de 2015, en ser elegit a l’assemblea extraordinària celebrada el passat 19 de juliol al Casino de la vila. Les votacions, obertes no només a militants de la formació sinó també a amics d’ERC i als militants de les JERC, van donar a Albert un suport del 96% dels participants, amb un 6% de vots en blanc. Tot i ser l’únic candidat a l’elecció, Jordi Albert va mostrar la seva satisfacció pel su-
Durante el mes de agosto, la atención que dispensa el CAP se llevará a cabo en el Centro de Urgencias y Atención Primaria (CUAP) de La Solana (calle Felip Neri, 18). El teléfono el centro es el 93 635 66 51.
El 67% dels militants del PSC local vota a les primàries de PSC i PSOE
port rebut pels companys i companyes de la secció local, tant en aquesta elecció com durant els anys que porta al capdavant de la política municipal. A més, va
demanar de continuar fent feina com fins ara, treballant per al poble i conjuntament amb la ciutadania de Sant Andreu de la Barca.
El 67% dels militants del PSC de Sant Andreu de la Barca van fer ús del seu dret a vot durant la jornada de primàries celebrada el passat diumenge 13 de juliol. Per a l’elecció del primer secretari del PSC, Miquel Iceta ha estat recolzat
amb un 94% dels vots de la militància socialista local. En quant a l’elecció del Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez ha comptat amb un 73% dels vots, seguit per Eduardo Madina amb el 14% i J. Antonio Pérez Tapias, amb un 13%.
C IU T AT
6
el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost de 2014
En marxa el pla d’actuació per prevenir els efectes negatius de la calor sobre la salut
E Redacció
l Departament de Salut de la Generalitat ha tornat ha posar en marxa, i fins al 15 de setembre, el Pla d’actuació per prevenir els efectes d’una possible onada de calor sobre la salut dels ciutadans. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran i en les persones amb malalties cròniques, i també un increment en el nombre d’ingressos no programats als hospitals. Es consideren grups especialment vulnerables als efectes de la ca-
lor la gent de més de 75 anys, els nadons, les persones amb discapacitats físiques o psíquiques que tenen limitada la mobilitat i l’autocura, els malats crònics, les persones que viuen soles, les que viuen en condicions socials precàries i les que prenen medicació que actua sobre el sistema nerviós central. Hi ha símptomes que alerten de que s’està patint un cop de calor com, per exemple, febre molt alta, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua de coneixement. En cas de presentar aquests símptomes, s’ha de traslladar la persona afectada a algun lloc fresc (com podria ser qualsevol espai comunitari que disposi d’aire condicionat), donar-li aigua, mullar-la i ventar-la, així com trucar al 061.
salut
SALUD AL DÍA: Cuidado con el exceso de calor
Dr. Felipe Del Val Médico de atención continuada y pediatría en el CAP Sant Andreu de la Barca. Periodista y corresponsal TV11 doctordelval@hotmail.com
¿Qué podemos hacer para proteger nuestra salud? Los problemas de salud asociados a las altas temperaturas pueden evitarse con medidas muy sencillas: • Beba mucha agua o líquidos sin esperar a tener sed , salvo si hay contraindicación médica. Evite las bebidas alcohólicas, café, té o cola y las muy azucaradas. • En los días de intenso calor permanezca en lugares frescos , a la sombra y si es posible pase al menos dos horas en algún lugar climatizado. Tome una ducha o un baño fresco. • Baje las persianas evitando que el sol entre directamente . No abra las ventanas cuando la temperatura exterior es más alta. Evite usar máquinas y aparatos que puedan producir calor
en las horas más calurosas. A partir de los 35ºC en el interior de la vivienda, un ventilador sólo mueve el aire, no lo enfría. Utilice todas las medidas tradicionales a su alcance. • Haga comidas ligeras que le ayuden a reponer las sales perdidas por el sudor (ensaladas, frutas, verduras, gazpachos o zumos). • Evite las actividades en el exterior en las horas más calurosas, sobre todo si las actividades son intensas. • Si tiene que permanecer en el exterior procure estar a la sombra, use ropa ligera y de color claro, protéjase del sol, use sombrero. Utilice un calzado fresco, cómodo y que transpire. Las Personas mayores, los enfermos y los niños tienen más problemas El calor no afecta a todas las personas por igual, algunas tienen más riesgo: • Las personas mayores, sobre todo las que viven solas o son dependientes. • Personas que están enfermas (enfermedad cardiovascular, cerebrovascular, respiratoria, renal, neurológica, diabetes...) o medicadas (anticolinérgicos, antihistamínicos, fenotiazinas, anfetaminas, psicofármacos, diuréticos, betabloqueadores...). • Personas con facultades mentales disminuidas. • Niños menores de 4 años. • Personas con mucho peso. Niños de 0 a 4 años. Asegúrese de que beben mucho líquido, vístalos con ropa clara y ligera y no los deje nunca
solos en automóviles al sol o con las ventanas cerradas. Las personas que realizan trabajos intensos, en el exterior o actividades deportivas intensas deben reducir su actividad en las horas de máximo calor, protegerse del sol y beber abundantemente bebidas que repongan los líquidos y las sales perdidas por el sudor (agua, zumos, frutas, gazpacho, bebidas deportivas o rehidratantes...). ¿Qué problemas puede producir el calor y cómo debemos actuar? El calor puede producir desde irritaciones en la piel y calambres hasta un aumento de temperatura tal, que puede llevarnos incluso a la muerte si no recibimos atención médica urgente. Nuestro organismo está compuesto de un 60% de agua. La pérdida de agua y sales minerales por el sudor, si no se repone, produce síntomas como dolor de cabeza, mareos, debilidad muscular o calambres, náuseas y vómitos e incluso pequeñas elevaciones de la temperatura corporal. RECONOCER LOS PROBLEMAS DE SALUD QUE PRODUCE EL CALOR ES IMPORTANTE PARA TOMAR MEDIDAS. ¿Qué se debe hacer? • Parar toda actividad y descansar en un sitio fresco. • Evitar la actividad física intensa durante varias horas. • Beber zumos ligeros y bebidas deportivas diluidas en agua. • Consultar a su médico si los calam-
bres duran más de una hora. Agotamiento por calor Ocurre después de varios días de calor: la sudoración excesiva reduce los fluidos corporales y la restauración de las sales. Principales síntomas: debilidad, fatiga, mareos, náuseas, desmayo... ¿Qué se debe hacer? • Descansar en lugar fresco. • Beber zumos o bebidas deportivas diluidas en agua. • Consultar a su médico si los síntomas empeoran o duran más de una hora. Golpe de calor Problema grave: el cuerpo es incapaz de controlar la temperatura, que se va incrementando rápidamente y puede alcanzar los 40,6º C. Los síntomas principales: calor, sequedad y piel roja, pulso rápido, dolor intenso de cabeza, confusión y pérdida de conciencia. ¿Qué se debe hacer? • Llamar a urgencias. • Mientras se espera, enfriar el cuerpo, estar en una habitación oscura, poner paños de agua fría sobre el cuerpo o darse un baño o ducha fría. Sin ayuda médica urgente, un golpe de calor puede ser fatal. Las quemaduras solares se producen por el sol directo sobre la piel aunque el día no sea muy caluroso. Deben evitarse, estando menos tiempo al sol y usando cremas de protección *FUENTE: Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria
C U LT U R A el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost de 2014
8
Una tardor amb José Corbacho, Paco Mir, Marcel Gros i el mag Antonio Díaz
La temporada de tardor del teatre Núria Espert combina espectacles musicals de sarsuela o jazz amb muntatges teatrals infantils, d’humor o de circ
Aquí no tenim wifi! T’ho pots imaginar? Aquest cartell penjava d’un establiment en el qual vaig sopar l’altre dia. Em va semblar fabulós! I tenia un altre afegitó: “podeu parlar”, encara més bonic i interessant. T’espanta la idea? Entén-me no vull dir estar en un lloc que no tingui Wi-Fi, sinó que puguis parlar. Tinc la impressió que cada vegada ens resulta més fàcil, interessant, seductor o modern, parlar-nos teclejant el mòbil que mirar-nos als ulls i utilitzar la paraula com a vehicle de transmissió de coneixement, d’informació o de seducció. Tinc l’esperança que aquesta actitud respongui a un “virus” al qual encara no hem trobat la medicació adequada, perquè ens espongi els temps d’estar penjats del Wi-Fi. Per què no fas l’esforç de mirar-lo/la a la cara i veuràs que no té cara d’emoticona sinó que és un rostre de veritat que somriu quan rep un missatge que li agrada, que mou la cella quan allò que li acabes d’anunciar no l’acaba de convèncer, que els seus llavis i els seus pòmuls s’enrogeixen per aquestes manifestacions libidinoses que li acabes de comunicar... Què, com va? Millor? Deixes el mòbil una estona? Pobre ja mereix un descans, perquè fa molts anys que no el deixes descansar, i els teus dits també perquè, si t’hi fixes, ja en tens algun que s’ha deformat de tant teclejar. Encara que estiguis sol, viatjant, o descansant, seria bo per la teva pròpia higiene mental, que et donessis pauses i com una parella infidel li fessis el salt, al teu mòbil! Èxit. Adéu.
Imatges promocionals de ‘La gran ilusión’ del mag Antonio Díaz, de ‘Cançó d’amor i de guerra’ i de José Corbacho i el seu muntatge ‘Corbacho 5G’
E Redacció
l Teatre Núria Espert torna a aixecar el teló per acollir una nova temporada, la de tardor,
que presenta una dotzena de noves propostes però mantenint l’essència de temporades anteriors: diversitat d’estils i qualitat com a eix principal.
El Núria Espert obrirà les portes per primer cop aquesta nova temporada en doble sessió, els dies 7 i 8 de setembre, a les 18 i les 20 hores respectivament. I ho farà per acollir un dels plats forts de la temporada. El mag de moda, Antonio Díaz, Premi Nacional de Màgia i conegut arreu d’Espanya per les seves aparicions a la cadena de televisió Discovery Max, portarà a Sant Andreu de la Barca el seu espectacle ‘La gran ilusión’, en què una cadena de televisió de Barcelona produeix el segon reality show total de la Història: Magic Live. El protagonista és el centre involuntari d’un programa de televisió que retransmet la seva vida 24 hores al dia. Des de la seva infantesa, el protagonista sent una gran obsessió pels jocs de mans i tot el món li fa creure que és un il·lusionista excepcional... però la realitat és ben diferent. Un dia, per un error de producció, Antonio descobreix la veritat i decideix abandonar Magic Live. Serà aleshores, fora del programa, on el protagonista es marqui un objectiu: fer un espectacle per demostrar a tot el món que és un gran il·lusionista. La setmana següent, el 13 de setembre (19h.), el teatre Núria Espert canviarà completament de registre per acollir l’espactacle de Sarsuela Cançó d’amor i de guerra, a càrrec de la companyia +Sarsuela. Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera sota el títol Els soldats de l’ideal, va ser prohibida per la censura de l’època. Després d’algunes modificacions — entre elles, el títol— es va estrenar al Teatre Nou de Barcelona, amb tant èxit que en 3 anys se’n van fer més de 2.000 representacions. És una sarsuela ambientada en l’any 1793, en què l’acció se situa en un poble de la Catalunya Nord durant la Revolució Francesa. L’èxit de l’espectacle es fonamenta tant en una música magistral com en el llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora. La música barreja magistralment el folklore català, el lirisme verista i no hi podien faltar certes atmosferes i harmonies wagne-
rianes que tant havien arrelat en la cultura musical catalana de l’època, arran de la reivindicació d’una lírica pròpia iniciada per Enric Morera a principis del segle XX. Pel que fa al llibret, la companyia ha recuperat tots els fragments tant musicals com escènics que, a causa de la censura de l’època, havien estat eliminats, i ofereix la versió íntegra tal com la van concebre els seus creadors. El 29 de setembre (12h.) serà torn pel teatre familiar. Marcel Gros, el pallasso català del moment, delectarà a grans i petits amb el seu espectacle Minuts. Basat en el teatre d’objectes, Gros jugarà a imaginar arbres, animals i curiosos personatges en un muntatge en què cada escena és tractada com un petit conte, els objectes són manipulats perquè prenguin vida i cada detall obté la importància que s’ha de donar a les petites coses. El 18 d’octubre (21h.) visitarà Sant Andreu de la Barca un altre dels personatges mediàtics del programa. L’actor i humorista José Corbacho presentarà al Núria Espert el seu espectacle Corbacho 5G, una producció d’El Terrat en què Corbacho aprofita el món de connexions mòbils, aplicacions, noves tecnologies, relacions en xarxes socials i jocs on line per trenar un monòleg divertit i ple d’interaccions amb el públic. El Teatre Núria Espert posarà punt i final al mes d’octubre amb més diversió, en aquest cas gràcies a l’espectacle de circ Mòbil, a càrrec de la companyia La Guasa. El col·lectiu artístic de Còrdova ens presentarà un muntatge en què cordes, pilotes, rampes, rodes, aigua, tubs, mecanismes diversos i fins i tot un tocadiscos antic, prenen una gran importància envers l’espectacle, tot barrejat amb malabars de tot tipus. Serà el 26 d’octubre a les 12 hores. El mes de novembre, l’escenari tornarà a acollir una nova mostra de teatre per nadons, després de l’èxit de convocatòries anterior. Únics Produccions portarà a Sant Andreu
juliol/agost de 2014 • el diari de Sant Andreu de la Barca
l’espectacle Pintamúsica, un viatge sensorial on els colors i la música són els protagonistes d’una relaxant experiència creativa, amb una atmosfera acollidora on tres “pintamúsics” transportaran als més petits al joc i la diversió. L’espectacle, de mitja hora de durada, es podrà veure el 8 de novembre en dues sessions, a les 17 i a les 18 hores. El dia 16 de novembre (18h.), mentrestant, és el dia que tots es fans dels britànics Monty Python han de tenir marcat en vermell al calendari. La companyia local 4Gags estrenarà al Núria Espert la versió teatral de l’exitosa pel·lícula La vida de Brian, una de les peces mítiques de l’humor absurd que narra les peripècies d’un home, contemporani de Jesucrist, que és confòs amb un mesíes. Plena de gags memorables, l’obra és una de les millors parodies sobre la intolerància, el sectarisme, la necessitat de referents o la negació de la realitat per part dels fanàtics. Es pot tenir una conversa només a base de versos de cançons? El 28 de novembre (22h.) es demostrarà que sí gràcies a l’obra Lo tuyo y lo mío, una divertida comèdia a tres veus i piano que
explica la vida d’una parella utilitzant com a únic diàleg trossos dels grans èxits de les últimes dècades. 75 cançons en 75 minuts: pop, rock, ranxeres, cobla, salsa, disco... per emocionar i riure recordant el més sublim i el més friqui de la història musical del nostre país. Per demostrar que novembre serà el mes de l’humor, Paco Mir, component de Tricicle, porta a Sant Andreu l’obra que està dirigint actualment, La Banqueta. Un paisatge idíl·lic, un entorn pacífic i relaxant i unes muntanyes de somni són, segur, el millor entorn per preparar una gira de concerts per Japó. Ho han pensat Pau i Vladimir (Ricard Borràs i Pep Ferrer), els dos protagonistes d’aquesta peça teatral nascuda de la ment del dramaturg francès Gérald Sibleyras. O potser l’autèntic protagonista és la banqueta que tots dos utilitzen en els seus concerts de piano a quatre mans? Per aquest petit seient que els dos comparteixen i que cada vegada es torna més i més petit, passa bona part d’una història en la qual els fantasmes d’una relació professional i personal de vint anys de durada surten a la llum. Ni la calma
Cues per incriure’s a la Gimcana Nocturna, que tindrà lloc el 7 de setembre
Redacció
El passat 21 de juliol a les 16 hores es va obrir el termini d’inscripcions per a l 21a. Gimcana Nocturna de Festa Major, que enguany es celebrarà entre els dies 5 i 8 de setembre. Els grups, molts dels quals van fer hores de cuar per accedir els primers a l’Espai Jove i fer la seva inscripció, tindran com a temàtica per fer les seves dis-
fresses La nostra infància. Dels 60 grups que participaran a la gimcana, 20 ja tenen plaça assegurada en superar les set proves de la gimcana de l’any passat, mentre que altres sert no podran inscriure’s aquest any en no haver-les superat. Els components han de tenir més de 16 anys el dia que se celebri la gimcana, el dia 7 de setembre.
C U LT U R A
ni el silenci seran d’ajuda –més aviat al contrari– en les divertidíssimes discussions de dos intèrprets que ens faran riure amb un humor d’alta volada. L’obra es podrà veure el pròxim 29 de novembre a les 21 hores. Per tancar el mes, un dels grups mítics de l’escena musical catalana, La Vella Dixieland, delectarà el públic de Sant Andreu amb el seu muntatge L’aventura del jazz, un viatge musical des dels inicis del jazz fins l’actualitat, passant pel cant espiritual, el blues, el ragtime, el New Orleans, el swing, el latin jazz, el funk... Serà el dia 30 a les 12 del matí. Abans de Nadal, el Núria Espert oferirà dos muntatges per posar punt i final a la temporada de tardor i fer boca per la d’hivern. El dia 14 de desembre (12h.), la companyia El Replà representarà a Sant Andreu el seu espectacle Bambi, una vida al bosc, un muntatge de teatre familiar i que és una adaptació lliure i en format musical del l’obra clàssica de Felix Salten. A l’obra, Bambi, un cèrvol de pocs díes que viu sota la protecció de la seva mare, tot just pot percebre el que li envolta. Però al costat
9
‘La Banqueta’, dirigida per Paco Mir, es representarà a Sant Andreu el 29 de novembre
del seu amic, el conill, i amb el pas de les estacions, Bambi, coneixerà a nous amics, descobrirà l’amor al conèixer a Falina i prendrà consciència dels perills que amenacen als habitants del bosc. Però el que marcarà el seu viatge fins a la maduresa, serà el suport constant del Vell Príncep. El teatre Núria Espert tancarà la temporada de tardor amb música. En aquest cas, l’Òpera Jove de Catalunya serà l’encarregada de portar a Sant Andreu Els valsos d’Strauss i molt més, una expe-
riència musical molt especial per l’època nadalenca. Després del fantàstic record que van deixar a Sant Andreu de la Barca amb El barbero de Sevilla, representat a la passada primavera, torna a la ciutat una de les formacions musicals més dinàmiques del nostre entorn: vint músics i dos solistes de la Òpera de Sant Feliu de Llobregat, que oferiran al públic un clàssic del Nadal: els tradicionals valsos de Johann Strauss i molt més, en un concert que esdevindrà màgic.
El Casino tanca el seu cicle musical per les nits de juliol
El Casino va tancar el passat dia 18 el cicle Juliol Musical. La darrera actuació va estar protagonizada per l’irlandès John Ward i el nordamericà Joe Lewis, que van regalar al
públic les seves versions de temes de Radiohead, U2, Bruce Springsteen, The La’s, Travis, Tracy Chapman o David Bowie. Aquest mes de juliol han passat pel cicle d’El Casino artis-
tes com Maio de Sal (el dia 11), amb sons de Brasil, Portugal o Cap Verd, i la Jimmy Rithm Band (el dia 12) i el seu swing (amb classe d’iniciació al ball inclosa).
Lliurats els premis literaris Ciutat de Sant Andreu El passat 28 de juny es van lliurar al restaurant El Palau Vell els premis corresponents al 15è. certamen literari Ciutat de Sant Andreu de la Barca. Enguany els premis han recaigut en David Yeste en categoria
Poesia en Català per l’obra Atles portàtil de llocs comuns per oblidar-te. En castellà, ha estat per Manuel Quiroga i l’obra Los trenes imprevistos. Pel que fa a la categoria de relats, Jordi Boladeras s’ha al-
çat amb el premi pel seu escrit en català Un cas d’androidisme higiènic, mentres que el relat de Miguel Ángel González ha guanyat el premi en llengua castellana. El premi local ha quedat desert.
SU GGE R IM el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost de 2014
10
viatges
De Sant Andreu a Marruecos: un viaje a través del tiempo
O
s aseguro que he hecho un viaje a través del tiempo. Visitar Marruecos es sorprendente. Otros viajeros te pueden narrar un viaje similar y aun así te maravillas de la pluralidad de razas, de culturas, de creencias. Hay tantas formas de entender el mundo, que es enriquecedor respetar tantas y tantas formas de vida. Entendí que se necesitan diferentes escenarios para vivir y evolucionar en la vida. Todo es válido y emocionante. El viaje ha sido una verdadera aventura: pasamos el charco de Tarifa a Tánger en el ferri y me pregunté al llegar allí como con tan pocos kilómetros de distancia entre ambas ciudades puedan haber tantas diferencias y tantas similitudes a la vez, siempre hay que pensar que muchos andaluces cruzaron también hace muchísimos años para crear allí sus hogares. Los trayectos por mar me entusiasman, creo que en cualquier momento aparecerán como un regalo delfines jugando en proa, acariciando su fina y deslizante piel con la fuerza del agua desplazada por el barco. No hay nada que me ilusione más que verlos disfrutar emergiendo y saltando haciendo piruetas. Creo que ellos saben cómo nos encanta comunicarnos con ellos y nos complacen. Coger un tren de Tánger a Fez es inolvidable, sus gentes car-
gando con grandes paquetes, cubos, niños pequeños y el paisaje tan seco, burros trabajando en el campo y el calor saciante. Os podría describir a la gente de Fez y no tendría palabras, son amables, solidarios, confiados sobre todo con ciertas personas a las que traté, aunque existe y se respira la picardía de la pura
supervivencia. Su comida típica en restaurantes para turistas es repetitiva: Tajín de pollo, de cordero, cucús vegetal, con carne, ensalada y frutas variadas. Pero lo más impresionante de Fez es su medina, representa la ciudad antigua ¡preciosa!, llena de encanto, su zoco tan lleno de vida, puedes encontrar cuanto
desees y el regatear es un arte. Sus colores, perfumes con aceite de argán (el argán es una especie de fruto seco al que las mujeres con suma paciencia rompen una a una su cascara y prensando el fruto extraen un hidratante aceite que mezclado con esencias de rosa, azahar, etc. hacen de las mujeres marroquís las más exóticas del mundo). Desde la antigüedad han sido un pueblo inteligente. Construyeron la mezquita y Universidad de Qarawiyin de siete puertas, la más antigua del mundo, sólo superada por Al-Azhar en El Cairo como centro de aprendizaje Islámico. Esta mezquita nos lleva a la plaza de los caldereros, donde trabajan el metal de manera tan rudimentaria, a martillazos. La plaza resuena, no de canciones de los Beatles, sino de ensordecedores golpes metálicos, y lo más curioso es la contención de la silla del calderero por otro personaje que por su espalda sujeta la silla que en cada golpe se desplaza unos cm. atrás. Todos los trabajos son manuales y cada barrio dentro de la medina pertenece a un oficio: los orfebres, los curtidores, los especieros, los que alquilan todo lo necesario para una boda lo más parecido a las mil y una noches... En las calles de la medina el transporte lo realizan los burros y algún que otro carrito tipo remolque tirado por su dueño. Todo son voces pidiendo paso. Las calles, estrechísimas, están cubiertas por un entramado de cañas para conseguir sombra y frescor. La sensación de bienestar y recogimiento está asegurado. Es curioso ver multitud de abejas revoloteando en los pasteles rebozados de miel durante las horas de sol, después van a sus panales a dormir tras el trabajo cumplido. Otros edificios que me sorprendieron fueron las Madrazas, lugares para albergar visitantes del resto del país e incluso estudiantes universitarios en sus días de aprendizaje. Pensad que sus construcciones de alabastro, madera y cerámica hacen de ellas verdaderas maravillas. Recuerdo como algo digno de admirar a los trabajadores de las curterias. Son hombres curtidos, preparados para la vida
dura, resisten olores putrefactos y levantan grandes pesos al transportar las pieles mojadas de unas cubas a otras. Dicen que usan tintes naturales pero no creo que sea tan cierto. Esos hombres se juegan la vida para dar de comer a sus hijos. No podría parar de explicaros cosas, anécdotas y sensaciones de Fez, sólo que volveré. Aunque no menos me gustó atravesar el Atlas. Las montañas de la ruta de Tichka son preciosas con tantos cambios de color que te asombran y embaucan a cada momento, rebaños de cabras, riachuelos aprovechados para regar hortalizas, infinidad de pinares, eucaliptus, manzanos, arameos, etc. Todo ello nos llevó a la Kasbah de Ait-Benhadou, Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, una ciudad toda hecha de adobe donde su encanto ha cautivado a cineastas produciendo películas como Gladiator con tres mil extras, Asterix y Obelix, Cleopatra o la tercera parte de Indiana Jones. Seguimos el camino para llegar a Zagora, la entrada para nosotros al desierto del Sahara. Fue lo más doloroso para mí, la joroba del dromedario me destrozaba las piernas pero las risas nunca se apagaron, todo era ilusión. Ver las primeras dunas anaranjadas por el atardecer y acariciadas por el viento fue algo inolvidable. Nuestros bereberes de la caravana sabían muchos idiomas, se hacían entender muy bien y la verdad en nuestro país los calificaríamos de tener mucha calle pero allí esos chicos tienen mucho desierto. Llegar y descansar en las típicas jaimas fue muy agradable, y
Ana Varea Enfermera Sant Andreu de la Barca
no hablemos de poder contemplar las estrellas en un cielo tan limpio, tan lleno de constelaciones, polvo de estrellas. Hacía mucho tiempo que no disfrutaba de la vía láctea, se veía perfecta, incluso vi alguna estrella fugaz. Recuerdo el sonar de sus timbales a los que hacían sonar con un acelerado movimiento de manos volviéndolas invisibles, casi sin forma. Se acompañaban de unas canciones bereberes, algunas guasonas, por sus risas Todo queda en mis recuerdos. También la mezquita más antigua y bonita de Marrakech, la kutubia, con un minarete muy similar a la giralda de Sevilla. Los patios de los riads con sus fuentes, adelfas de colores y pájaros revoloteando, todo lo recordaré junto a la llamada al rezo del muecín y mi despedida en el aeropuerto de Casablanca. Pero como en la inolvidable película de Ingrid Berman y Humphrey bogart, siempre nos quedará París.
el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost de 2014
E SPOR T S
13
“La unión de los jugadores ha sido la clave para lograr el ascenso a 2a. Catalana” José Antonio Toribio Presidente del Club de Fútbol Sant Andreu de la Barca Agrupació R. Marín
José Antonio Toribio es un hombre de club. Desde los 15 años hasta los 40 que tiene ahora, ha formado parte de las diferentes secciones y áreas de la entidad: jugador, entrenador y, desde hace tres años, presidente. Desde su cargo dirige el timón del club con más socios de Sant Andreu de la Barca, y ha sido testigo de la gesta lograda esta temporada por el primer equipo del club, el Amateur ‘A’: el ansiado ascenso a 2a. Catalana. Con un 70% de jugadores formados en el club, el equipo es el orgullo de Toribio, ya que cumple con el principal cometido de la entidad: la promoción del fútbol base y la formación deportiva y en valores de los pequeños jugadores. Rubén Marín
—¿Al inicio de la temporada esperaba que acabase con el ascenso del primer equipo a 2a. Catalana? No, no lo esperaba. Veníamos de un año difícil, en el que estuvimos peleando por no bajar y en el que no salvamos la categoría de forma matemática hasta la última jornada. —¿En qué momento de la temporada vio que el ascenso era una posibilidad real? Cuando acabó la primera vuelta. No es que supiese que ibamos a ascender, pero veia claro que ibamos a hacer un muy buen papel y que acabaríamos, al menos, entre los cinco primeros. Por cómo veia al equipo, la actitud, la buena sintonía que había entre ellos, la forma que tenían de trabajar y de sacrificarse en el campo... Algo que quizá faltó el año anterior, y que en esta temporada se ha recuperado. —¿Cómo vivió la eliminatoria decisiva contra la UD Can Trias? Muy nervioso, con ganas de desaparecer del campo, sobre todo los últimos diez minutos (ríe). Pero imagino que como todos los que acudieron a Can Salvi y querían que ganara el equipo. Llevo una vida dentro del club, y llevo el sentimiento muy adentro. En la primera parte sufrí mucho, y en la segunda se igualaron un poco las fuerzas. Pero la recta final del partido fue de infarto.
—¿Qué sintió con el pitido final? Aún ahora se me pone la piel de gallina. Fue una explosión de felicidad, pensando, sobre todo, en los jugadores y en la gente que acudió al campo ese día. Recuerdo que me abracé a todo el mundo, todo el mundo me abrazaba a mí... es algo que no se puede expresar con palabras. —¿Cual cree que ha sido la clave para que el equipo consiguiese el ascenso? La unión que ha habido dentro del vestuario, sin duda. El 70% de los jugadores del primer equipo lleva toda la vida jugando en el club, se conocen perfectamente desde pequeños. Y los jugadores que hemos incorporado esta temporada se han integrado perfectamente, son como una familia. —La temporada comenzó con un entrenador nuevo, Juan Cueva. ¿Qué papel ha jugado en el éxito del equipo? Un papel importantísimo. Tras el susto de la temporada anterior, decidimos que al equipo le convenía un entrenador al que los jugadores no sintiesen sólo como amigo, algo que ocurría con Xavi, el entrenador de entonces, al que todos conocían porque es un hombre de la casa y había jugado con muchos de los jugadores a los que entrenaba entonces. Es un gran entrenador, pero tanto él como la directiva coincidimos en que era necesario un cambio de rumbo y apostamos por Juan Cueva, un
hombre contrastado dentro de la categoría, que la conoce perfectamente y que ya ha entrenado, incluso en categorías superiores. Sólo con ver al equipo ya me aseguró que quedaría entre los cinco primeros, y así ha sido. —¿Cual es el objetivo del equipo en su primer año en 2a. Catalana? Para mí, salvar la categoría. Para el míster, estar lo más arriba posible. Pero hay que tener en cuenta que es una categoría dificil. Está El Prat B, por ejemplo, un equipo sub-23 de mucha calidad. El Vistalegre, el Marianao de Sant Boi, el Sant Cugat, un clásico de la categoría... Y los equipos del Penedès, poderosos económicamente. Vamos a tener partidos complicados, pero confío mucho en el equipo y en el entrenador. —¿El equipo del ascenso será suficiente para tener opciones en la nueva categoría o harán falta nuevas incorporaciones? Pienso que hay nivel para hacer un buen papel en 2a. Catalana. Pero es cierto que hay zonas que es necesario reforzar. De hecho ya hemos realizado cuatro fichajes de acuerdo con las peticiones del míster, y esperamos poder hacer aún uno o dos fichajes más. Y eso nos lleva a la parte más dolorosa de mi cargo, que es el capítulo de bajas. Tener que decir a un chaval que se ha formado con nosotros, que lleva toda la vida, desde muy pequeño, defendiendo el escudo
y la camiseta del club, que ya no puede seguir en el equipo, me produce un dolor inmenso. —Ese mimo y ese trabajo con los jugadores de base se ha traducido esta temporada con otros ascensos y campeonatos logrados por el club esta temporada, como los de los equipos Infantil B o Benjamín B. ¿Es esa la esencia del CF SABA? Exacto, para nosotros eso es lo más importante. Son los cimientos del club. Es nuestro orgullo, que los chavales puedan ir subiendo, aprendiendo, y puedan llegar a formar parte del primer equipo. Además, desde el año pasado hemos dado un paso importante para hacer los equipos más competitivos, apostando por federar algunos de ellos de benjamines para abajo, al igual que otros clubes de pueblos del entorno. Y se ha notado mucho la mejora del nivel competitivo. —Vivimos en una época delicada a nivel económico que está castigando especialmente al fútbol amateur. ¿En qué situación económica se encuentra actualmente el club? En una situación muy complicada. Este año las subvenciones se han reducido ligeramente, y por si fuera poco, el cambio de categoría nos obliga a gastar unos 4.000 euros más al año sólo en arbitrajes del primer equipo, más de 300 euros por partido, a los que hay que sumar mayores gastos en despla-
zamientos. Hay espónsors, como El Rincon del Salva, que nos echan una mano en momentos puntuales, pero no cubren los gastos ni de largo. Estamos en conversaciones con el Ayuntamiento para tratar de incrementar la subvención ahora que estamos en una categoría superior, y aunque no hay nada concreto, sí tenemos el compromiso del alcalde de que la situación se podrá solucionar. —Con respecto a la afición, ¿está satisfecho con su apoyo esta temporada? ¿Espera que, estando en una categoría superior, con partidos más atractivos, pueda acudir más gente al estadio? En líneas generales, creo que haber traído el fútbol a Can Salvi ha sido perjudicial, sobre todo para la gente la gente mayor, a quienes ya no les apetece subir la cuesta para ver los partidos. Vienen padres, amigos, y todos apoyan, pero cuesta superar los 150 espectadores de media. Y con respecto a la nueva temporada, vamos a hacer carteles para atraer más gente al campo, pero es dificil. Con la crisis económica, a muchas personas les cuesta, incluso, pagar los 40 euros anuales que cuesta ser socio, y es comprensible. Pero en partidos atractivos y clave, sí que esperamos que haya más gente que se anime y venga a ver al equipo.
E SPOR T S el diari de Sant Andreu de la Barca · juliol/agost de 2014
14
“Al Bàsquet Sant Andreu hi ha un projecte amb gent de casa que dóna opcions als joves” Jordi Vives Entrenador del Sènior Masculí ‘A’ del Club Bàsquet Sant Andreu R. Marín
Rubén Marín
—El Bàsquet Sant Andreu fitxa a un entrenador amb tota la vida lligada al bàsquet. Sí, vaig començar a jugar a bàsquet amb sis anys a les categories inferiors del Martorell, la ciutat d’on sóc, fins a arribar a formar part del Llobregat Centre de Cornellà, amb un equip sub20 a nivell preferent. A aquestes alçades ja compaginava la meva faceta de jugador i la d’entrenador, i això ja em va enganxar del tot. Vaig continuar formant-me i vaig aconseguir el títol de Grau Superior al CAR de Sant Cugat, tinc la titulació de segon nivell d’entrenador a nivell català, sóc preparador físic... I arrel de tot això em vaig plantejar què podia fer, i l’Olesa em va donar l’oportunitat d’incorporar-me a l’staff tècnic d’un equip de lliga EBA durant quatre anys. A Sant Andreu vaig estar entrenant un equip sub 20, on jugaven molts dels jugadors que avui són sèniors, i ajudava el primer equip. Suposo que vaig deixar empremta i bones sensacions, i per això han decidit trucar-me per liderar aquest nou projecte. —Per què va decidir acceptar l’oferta del Bàsquet Sant Andreu? Tenia vàries opcions interessants, fins i tot a categories més altes, però la idea de treballar amb un grup humà molt fet i cohesionat, i amb una directiva
molt jove que l’únic que vol és sumar va ser el què em va fer decidir. Hi ha directives que vicien moltes coses, que perden la visió del que és el bàsquet deixant de banda l’essència de l’esport. A Sant Andreu hi ha un projecte amb gent de la casa, formant entrenadors al propi club, donant opcions a gent jove... aquesta és l’essència que feia temps que buscava, i per tant no vam trigar a posar-nos d’acord. Crec que aquí em sentiré més recolzat i més escoltat. Tenen una filosofia de club que molts altres haurien de recuperar. —El van fitxar per competir a 3a. Catalana i, de cop i volta, es troba amb què dirigirà el club a 2a. Catalana. Què se sent? Emocionalment, molta satisfacció, és un fet molt positiu, tant per mi com pel club i els jugadors. La temporada passada van merèixer l’ascens però finalment van quedar tercers. I tot i que no s’hagi aconseguit a la pista, és una recompensa a la feina feta i té el mateix bon gust. Però també al mateix temps hi ha molta incertesa. De cop i volta passem a jugar a un nivell superior, i les expectatives per aquesta temporada canvien, i no sabem com ho podrem afrontar. És una incògnita saber com ens ho farem, amb un nivell més exigent, per afrontar lesions, compaginar feines i estudis dels jugadors, gestionar les rotacions amb categories inferiors... Però
Que la vida et canvia d’un dia per un altre ho sap molt bé en Jordi Vives. Fa un mes va fitxar pel Club Bàsquet Sant Andreu per dirigir el primer equip masculí, el Sènior ‘A’, a 3a. Catalana, i de cop i volta s’ha trobat amb què jugarà a 2a. Catalana degut a les renúncies d’equips de la categoria. Un nou repte molt més seriós i ambiciós que, tot i així, no posa nerviós a Vives. Metòdic, dialogant i molt observador, el nou ‘míster’ basa el secret del seu èxit en una barreja perfecta d’estat físic, tècnica i salut emocional dels jugadors. Saber en tot moment què senten, què preocupa o què afecta als seus jugadors, explica, és bàsic per poder motivarlos i que estiguin sempre al 100%.
es un bon repte, i a tots ens motiva. —Quin passa a ser l’objectiu per aquesta temporada, llavors? Amb els jugadors que tinc, la permanència és un objectiu que hem d’aconseguir. És un equip en què, gairebé tots els jugadors, tenen nivell de 2a. Catalana, estic convençut. —Quin bloc de jugadors s’ha trobat en arribar al club? És un bloc unit i amb moltíssima qualitat. Els conec i els he vist jugar a tots. M’agrada també que siguin jugadors molt versàtils, perquè així puc disposar de dos o tres jugadors per posició, i equilibrar molt la plantilla. A més, alguns d’ells estan tan implicats amb l’entitat que també desenvolupen tasques dintre del club, i això és molt positiu. Crec que és l’essència del Bàsquet Sant Andreu. —Aquest bloc es complementarà amb tres noves incorporacions destacades. En què milloren a l’equip? El milloren de forma substancial, crec que hem fitxat amb molta qualitat. A més a més, també els conec i els he vist jugar. Són del mateix perfil: són jugadors amb molta qualitat, amb perfil de 2a. Catalana o, fins i tot, superior, i amb ganes de sumar-se a un projecte com el del Sant Andreu. En primer
lloc, hem fitxat al Javi Carrión, que ve d’aconseguir l’ascens a 2a. Catalana amb l’Olesa i que torna a casa, perquè és d’aquí. Després hem signat l’Óscar Pérez, que ha estat a categories inferiors de l’Olesa i el Manresa i ara ve de Martorell. El conec molt bé perquè l’he entrenat des que era mini. És un jugador molt interessant. El tercer fitxatge és el Rubén Aragón, que ve de jugar amb el Corbera a 1a. Catalana, i que és un jugador amb una capacitat física i atlètica impressionant. Ens ha d’ajudar molt i molt aquest any. I evidentment, tots els jugadors de casa que també ens han d’aportar i ajudar molt aquesta temporada. En qualsevol cas, encara no hem tancat la porta d’entrada i no descarto fer algun fitxatge més abans de l’inici de la temporada. La idea és poder incorporar algun jugador nou de perímetre. —Quin serà el seu paper com a entrenador? Gestionar un grup humà. I això no vol dir només planificar o dirigir sessions físiques i tàctiques. La meva feina també és saber dels meus jugadors. Com estan, què els passa... perquè d’això depèn de què, després, el seu rendiment sigui òptim o no. Per tant, el meu paper serà vetllar per tal que els jugadors estiguin al 100% en els terrenys físic, tàctic, i també emocional. Vull que els meus jugadors estiguin contents, i vulguin venir a entrenar.
—I això com s’aconsegueix? Amb diàleg. No sóc un entrenador amb caràcter militar, crec que la negociació és la millor eina. Això sí, sóc molt dialogant però no vol dir que sigui tou. També sóc molt exigent. És el que molta gent anomena Mètode Guardiola, aquesta forma de gestionar grups a base de motivar-los, promovent la cohesió, i treballant sobretot l’àmbit emocional. —El futbolista Jorge Valdano ja va dir que “el futbol és un estat d’ànim”, i per vostè el bàsquet també, pel que veig... En realitat, totes les disciplines esportives. I la vida. Si tu tens una bona predisposició per fer les coses, estàs tranquil, t’agrada fer el que fas i ningú t’ho imposa, crec que el teu rendiment millora moltíssim. Com millor estiguis amb tu mateix, més podràs donar. —Per ajudar-lo en la seva tasca, no ha portat segon entrenador sinó que ha decidit comptar amb gent de la casa... Sí, crec que la millor opció era comptar com a ajudant amb el Roberto, l’entrenador del Sènior Masculí ‘B’. És una excel·lent ajuda perquè coneix perfectament com funciona la casa, sap què va fallar l’any passat i sap com estan i com són els jugadors que pujaran al primer equip. Crec que l’he encertat amb aquesta decisió.
juliol/agost de 2014 · el diari de Sant Andreu de la Barca
E SPOR T S
Sant Andreu vibra amb un emocionant 3x3 de bàsquet El torneig, celebrat a la plaça Federico García Lorca, estava adreçat a jugadors i jugadores a partir de sis anys
L
Redacció
a plaça Federico García Lorca va acollir el passat dissabte 19 de juliol durant tot el dia la segona edició de l’espectacular 3x3 Streetball de Sant Andreu de la Barca, organitzat per Totsports i el Club Bàsquet Sant Andreu de la Barca. El torneig estava adreçat a jugadors i jugadores a partir de sis
anys, que van poder competir a l’aire lliure en totes les categories, des de Benjamí fins a Sènior afeccionats, tant en el gènere femení com en el masculí. Al llarg del matí es van disputar les competicions de grup, mentre que la tarda es va reservar per a les grans finals i l’emocionant concurs de triples. A la categoria més disputada i en què es van poder veure
les jugades de més qualitat, la dels sèniors, les guanyadores en categoria femenina va ser l’equip Las Chincue, integrat per Silvia Luis, Maria Moreno i Irene Rojano. En categoria sènior masculina, l’equip vencedor va ser el New Team, integrat per Guillem Estany, Adrià Fratila i el flamant nou fitxatge del sènior masculí ‘A’ del Bàsquet Sant Andreu, Rubén Aragón.
15