El Diari de Sant Andreu, num.4 by El Diari de Sant Feliu

Número 3 // 10.000 exemplars // octubre 2013 // Sant Andreu de la Barca

Entrevista a Rafael Hernica

Intercanvi de llibres de text

El portaveu d’ICV-EUiA analitza els principals afers de la ciutat i destaca la tasca dels ecosocialistes per introduïr una visió més social a les polítiques municipals des de l’oposició. pàg. 4

El proper curs, el alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària, i els dels quatre cursos d’ESO, podran intercanviar els llibres de text, gràcies al programa que acaba d’aprovar el ple per unanimitat. pàg. 3

Els infants de Sant Andreu de la Barca es mouen contra l’obesitat infantil

Aquest mes d’octubre s’ha posat en marxa el programa municipal Vols jugar amb nosaltres?, amb l’objectiu d’animar els infants de la ciutat a fer esport per lluitar contra l’obesitat infantil. De dilluns a divendres, una monitora recorre diferents espais públics de la ciutat per dirigir aquestes activitats esportives gratuites. A banda de lluitar contra el sedentarisme, la monitora destaca que el projecte està servint per millorar les relacions socials dels infants i per inculcar-los valors. pàg. 7

Els geganters busquen més suport Encara recordant l’èxit de la II Pujada a Montserrat, que va tenir lloc el 21 i 22 de setembre, els geganters de l’Agrupació Cultural d’Aigüestoses han posat en marxa una campanya per buscar nous membres. pàg. 12

“Con el tiro con arco, desconecto de todo” El Diari de Sant Andreu de la Barca ha entrevistado a Pedro Molina, fundador y presidente del Club Tir amb Arc Sant Andreu de la Barca. Barbero de profesión, Molina asegura que la práctica del tiro con arco en su tiempo libre le aporta relajación y equilibrio mental, y anima a todos los ciudadanos a que lo practiquen. pàg. 15

octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

C IU T AT

El ple municipal dóna llum verda al programa d’intercanvi de llibres de text escolars La iniciativa, dirigida als alumnes de 3r. a 6è. de primària i dels quatre cursos d’ESO, vol ajudar les famílies amb menys recursos i afavorir la reutilització • Es posarà en marxa el proper curs Albert va afegir que el grup republicà dóna suport a aquest moció per què “sigui el Consell Escolar Municipal qui dissenyi, el·labori i treballi tota aquesta qüestió”. En resposta a aquestes dues intervencions, el portaveu del grup d’ICV-EUiA va remarcar que la propia moció ja contempla de forma explícita que els centres educatius i les associacions de mares i pares d’alumnes, en coordinació amb l’Ajuntament, siguin els principals actors d’aquesta iniciativa, i serà el Consell Plenari qui faci el seguiment i valoració del programa, “per tant la seva participació ja està garantida”. Suport polític al CEM

Els infants de primària i ESO de Sant Andreu de la Barca podran intercanviar els llibres de text el curs vinent

Rubén Marín

l ple municipal de Sant Andreu de la Barca ha aprovat per unanimitat la posada en marxa d’un programa d’intercanvi de llibres de text als centres educatius públics de primària i ESO de la ciutat. La moció, presentada directament al ple per Alcaldia, es marca com a objectiu ajudar a les famílies de Sant Andreu davant l’actual situació de retallades, que s’han materialitzat en “la desaparició d’ajudes per a llibres, material escolar o menjador” i en “l’enduriment de les condicions per obtenir una beca”. Unes circumstàncies que fan encara més dura per les famílies la despesa en llibres de text al setembre, que pot arribar o, fins i tot, superar, el 300 euros per infant en funció del curs. Al mateix temps, explica la moció, es vol afavorir la cultura del reciclatge i la reutilització, i conscienciar als alumnes de la “importància de la cura i bon ús dels llibres i material escolar” per a què es puguin tornar a fer servir. El programa s’adreça a les families amb infants a 3r., 4t., 5è. i 6è., de primària o als quatre cursos d’ESO dels centres sostinguts amb diners públics, i es posarà

en marxa el proper curs. Fins llavors, serà l’Ajuntament a través de la regidoria d’Ensenyament, en coordinació amb la comunitat educativa i el Consell Escolar Municipal (centres, associacions de mares i pares...), els encarregats de donar-li forma i decidir, entre d’altres detalls, si la iniciativa es fa també extensiva a l’àmbit del material escolar. La moció va rebre el vot a favor dels set grups polítics que integren el ple municipal, tot i que es van sentir diverses puntualitzacions. El portaveu de D3.0, José Manuel García, va criticar que la iniciativa “arri-

Rubén Marín

bi tard, quan el curs ja ha començat”, i va assegurar que el lloc per presentar-la no era el plenari, sino el Consell Escolar Municipal, “per poder incorporar l’experiència dels centres i AMPA” que ja han començat a dur a terme iniciatives similars. De la seva banda, el portaveu d’ERC Jordi Albert, va afirmar que, “si es volia que això hagués estat una cosa de tots, se’ns hauria d’haver convocat amb antelació per a un debat previ i redactar conjuntament aquest document per a presentar-lo de debó com una cosa de tots, i no com a moció d’Alcaldia”.

Des de l’equip de govern del PSC, la regidora d’Ensenyament, Montserrat Tobella, va valorar molt positivament les aportacions d’ICV-EUiA, i va defensar

que la moció es tiri endavant des del ple municipal. “És lògic que des d’una via política, tots a una des del ple i des d’Alcaldia, donem suport a iniciatives com aquesta i reforcem així el Consell Escolar Municipal”. En aquesta mateixa línia es va manifestar l’alcalde de la ciutat, Enric Llorca, que va assegurar que “el desig és promoure això des de l’àmbit polític per a què la comunitat educativa es senti recolzada” pels representant polítics de la ciutat, i va destacar el paper del Consell Escolar Municipal en la millora de la qualitat educativa a la vila en les seves diferents actuacions. Alhora, va mostrar la seva “sorpresa” pel fet de que “es presenti una moció al ple municipal per aprovar una mesura que és molt positiva per aquells ciutadans que menys tenen, i ens posem a discutir sobre els sexe dels àngels”.

E NT R E VIST A

el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 2013

“Volem incorporar la tarificació social a noves ordenances perquè pagui menys qui té menys” Rafael Hernica

R. Marín

Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament

Rafael Hernica (Còrdova, 1953) porta tota la vida dedicat a la política. Membre de Bandera Roja als 15 anys, ha passat per les diferents formacions d’esquerra que nodreixen l’actual ICV, com el PSUC. En clau local, va entrar a l’Ajuntament com a regidor el 1991 i al llarg d’aquests 22 anys ha viscut la política local com a membre de l’equip de govern i com a portaveu del seu grup a l’oposició. A una banda o altra, assegura, sempre ha treballat la intenció d’introduir una visió més social i més verda a les polítiques de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. En aquesta legislatura marcada per la crisi, explica que els seus esforços van encaminats a fer més socials les ordenances i pressupostos, per afavorir els ciutadans que ho estan passant pitjor. Rubén Marín

—Quina valoració fan des d’ICVEUiA d’aquests dos anys i escaig de legislatura? Hi ha hagut un bon ambient i bona entesa entre l’equip de govern del PSC i el nostre grup. Ens escoltaven, i hem incidit allà on hem pogut. Això ha sigut important perquè hem pogut incorporar propostes a pressupostos i ordenances fiscals per fer-los més socials, com la tarificació social de les escoles bressol. Per tant la valoració és positiva, perquè també hem pogut introduir elements i idees nostres a altres polítiques del govern, com els horts urbans, cosa que era més difícil quan tenien majoria absoluta. —El fet de què aquest estiu hagin portat al ple la liquidació de SABUrbà o l’afer de Moçambic pot provocar canvis en aquesta bona entesa? Sí, són elements difícils de salvar i ens queda un any i mig complicat. Però no hi ha només aquests temes. També ens estem oposant frontalment al centre comercial que es vol construir a l’entrada del poble. O a la zona blava. Però tot i així, nosaltres seguirem intentant aportar idees, sobretot a pressupostos i ordenances. De fet, ja hem demanat que s’estudiï a quines ordenances es pot aplicar la tarificació social, a banda de les escoles bressol, per a què pagui menys qui té menys i ajudar als jubilats i aturats que estan per-

dent poder adquisitiu. I a banda d’això, vetllarem perquè es compleixin els acords que ja tenim signats amb l’equip de govern. —Tema Moçambic. Han acabat les sessions de la comissió especial que vostès van proposar crear, i no s’ha demostrat que l’alcalde hagi comès cap delicte. Quina sensació li queda? No entenem que la legalitat hagi de primar sobre l’ètica. No té lògica que un alcalde del PSC i un portaveu del PP creïn dues empreses per exportar cava a Moçambic i Colòmbia. Ni és lògic ni és ètic, sobretot perquè no en van informar al ple ni van modificar el seu patrimoni davant la secretaria de l’Ajuntament durant set o vuit mesos. Pot ser legal, però no es va actuar bé, és una cosa molt fosca, ho van voler amagar, i per tant jo no m’ho crec. —L’alcalde va demanar investigar també la forma en què vostès van aconseguir aquests correus electrònics privats, que van ser l’origen del cas. D’on van sortir? L’explicació és ben senzilla: l’alcalde va reenviar els correus a una persona de l’Ajuntament. I nosaltres, com qualsevol informació que ens arriba, la valorem i actuem si pensem que hem d’actuar. Però en cap cas els vam aconseguir d’una manera fraudulenta o il·legal, tal com s’ha pogut suggerir.

—El principal problema de la vila és l’atur. Què es pot fer, segons el seu punt de vista, per millorar aquesta situació? L’administració local té molt poques eines per lluitar contra l’atur. Amb pressupostos de crisi té poca capacitat per generar llocs de feina directa, i el tema de la formació tampoc és la solució. Hi ha moltíssima gent formada que allò que necessita és un lloc de feina, no més formació. Per tant, cal valorar mesures com el Pla de Feina que ens arribarà el 2014 des de l’Àrea Metropolitana, i que donarà un lloc de treball a quinze persones de Sant Andreu. A nivell local ens hauríem de centrar en prioritzar, per tal què la situació no afecti tant als més febles. Hi ha gent a l’atur, però que encara cobra la prestació, però n’hi ha d’altres que no cobren cap subsidi ni cap ajuda. Per tant, hem d’orientar les polítiques cap aquest col·lectiu. I una de les eines que tenim, com he dit anteriorment, són les ordenances fiscals, bonificant les persones que estan pitjor. —Com veu la ciutat actualment? La veig bé. Urbanísticament, s’ha sabut estructurar bé, però el Pla General Urbanístic està esgotat i la redacció del nou està en stand by. En quant a serveis, hi ha de tot, i aquí el petit comerç juga un paper important. I pel que fa a transports, està bé però nosaltres hem proposat la posada en marxa d’un

bus que connecti la ciutat amb els polígons industrials del voltant i l’estació de Renfe de Castellbisbal. També cal que finalitzin les obres del viaducte de Castellbisbal. I un parell de queixes que tenim en el tema esportiu és, d’una banda, que les instal·lacions tornen a estar al límit. Les franges horàries estan plenes i això pot ser un handicap perquè més gent s’apunti a fer esport. I d’altra, els vestuaris del Josep Pla porten anys esperant remodelació. Pel que fa a la cultura, també estem satisfets. L’oferta és àmplia i variada, tot i que s’haurien de reinventar algunes festes, perquè són repetitives d’un any a l’altre. I en quant a la gent, ens agraden les festes, sortir al carrer i gaudir. Tot i que aquesta participació en la vida social contrasta amb la poca participació que tenen en la vida política.

“Estic deixant una porta oberta a què es presenti una altra persona a les municipals de 2015. Hi ha d’haver una renovació” —Passant a temes de partit en clau local, es presentarà com a cap de llista el 2015? Això encara no li puc dir, són coses de la pròpia agrupació i encara hem de tenir el debat. Fa 22 anys que sóc regidor, i gaudeixo de la política, però penso que hi ha d’haver una renovació perquè

és sa, i crec que s’ha de fer ja. Per tant, estic deixant una porta oberta a què es presenti una altra persona si el partit i la coalició que formem amb EUiA ho veuen bé. —I si no ho veuen bé i li demanen que continuï? No tindria inconvenient, sóc un apassionat de la política. Però han d’entendre que des de fora també es pot treballar. —Hi ha continuïtat dins el partit? Sí. Malauradament no tenim gaire gent jove, però sí persones a partir de 35 o 40 anys molt preparades per agafar les regnes. I també cal tenir en compte la gent d’EUiA, amb qui formem coalició i que també tindran el seu debat. —Veient que a escala nacional les enquestes atorguen a ICVEUiA una pujada considerable, són ambiciosos de cara a les municipals de 2015? Sí, molt! Les municipals, moltes vegades, estan marcades per les condicions del partit a nivell nacional. Si està cohesionat, no hi ha diferències ni lluites internes pel poder i a més té un missatge clar per enviar als ciutadans, a escala municipal el partit també creix. Ara mateix a Sant Andreu tenim dos regidors en comptes de tres per només sis vots. Ens va fer mal, però estem treballant no per aconseguir els tres regidors, sinó per pujar a quatre.

OPINIÓ

el diari de Sant Andreu de la Barca · octubre de 2013

editorial

Estar atento a las necesidades reales

l curso escolar 20142015 contará en Sant Andreu de la Barca con un programa de intercambio de libros de texto escolares para los alumnos de 3er curso de primaria hasta 4to. de ESO. La moción, presentada por la alcaldía y aprobada por el pleno municipal con el voto unánime de todos los grupos políticos del consistorio, así lo determina. Una medida que, aunque ha de ser todavía concretada, merece ser aplaudida. A pesar de poder considerarse tardía por el hecho de presentarse al poco de iniciarse el curso actual y por tanto retrasar el beneficio

que ha de suponer a muchas familias de Sant Andreu, que no será efectivo hasta el inicio del próximo curso, demuestra una vez más la utilidad de la política municipal, siempre más próxima a la ciudadanía y mucho más atenta y receptiva a las necesidades y a los problemas reales de la población. Los Ayuntamientos son la administración de referencia del ciudadano, y deben ser sensibles, como en este caso, a sus necesidades. Cada año el inicio de curso escolar supone para muchas familias una durísima prueba de equilibrio de su economía doméstica, máxime en esta

el diari de Sant Andreu de la Barca El diari de Sant Andreu de la Barca no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Andreu de la Barca no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

coyuntura de crisis. La adquisición de los libros de texto y el pago del material escolar suponen para una gran parte de los ciudadanos un gasto ineludible pero muy difícil de afrontar. Por lo tanto, impulsar el intercambio de libros de texto en los centros educativos en los que haya participación pública es una medida que significará un claro ahorro para las familias, a la vez que inculca entre los alumnos el cuidado y la buena conservación de los libros, para que estos puedan ser utilizados en cursos sucesivos por otros escolares. Inculcar a niños y jóvenes la cultura de la reutilización y el reciclaje

Redacció, fotografia i maquetació: Rubén Marín Redacció: Virginia Gutiérrez i Xavi Martí Contacte: diaridesantandreu@gmail.com Director comercial: Pau Ramell Telèfon publicitat: 674.35.92.03

es otro de los objetivos. Es paradójico que cuando, tanto desde el Gobierno del Estado como desde el Govern de la Generalitat, se plantean reformas de la administración local en la línea de la eliminación de competencias y la limitación de recursos, sean precisamente los Ayuntamientos los que con sus acciones, como el programa de intercambio de libros impulsado en Sant Andreu de la Barca, demuestren la necesidad de dotarlos económica y competencialmente de manera suficiente para poder seguir haciendo frente a las necesidades reales de la mayoría de la ciudadanía.

Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Telèfons: 93.685.76.83 / 674.35.92.03

Podeu consultar l’edició digital a:

Número 3, octubre 2013 10.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

C IU T AT

Esport a l’aire lliure per prevenir l’obesitat entre la població infantil de la localitat

L’Ajuntament posa en marxa el programa ‘Vols jugar amb nosaltres?’, amb activitats de lleure i esportives a diversos espais de la ciutat, dirigides a nens d’entre sis i dotze anys

Nens i nenes participants al projecte juguen al costat de la plaça Mercè Rodoreda.

Rubén Marín

iferents carrers i places de Sant Andreu de la Barca acullen des d’aquest mes

d’octubre les activitats emmarcades dins el programa Vols jugar amb nosaltres?, una iniciativa de l’Ajuntament de la vila, en col·laboració amb el Patronat

d’Esports, que pretèn lluitar contra el sedentarisme y l’obesitat a l’edat infantil. El projecte preveu que els infants, en grups de deu i amb edats compreses entre els

sis i els dotze anys, es trobin a l’espai públic i, dirigits per una monitora, puguin compartir jocs i molt més. “Tot i que la idea és, sobretot, millorar la salut dels nens i nenes de la ciutat, també és una iniciativa molt bona per afavorir que els infants surtin de casa i, tot i la diferència d’edats, es relacionin amb altres nens, comparteixin, s’ajudin entre ells i tinguin també una eina d’integració, ja que hi ha nens de fora i els jocs els ajuden a relacionar-se”, explica la Gisela, la monitora de les activitats. La iniciativa, a més, fomenta la participació, ja que “no només juguem als jocs i esports que proposo jo com a monitora, sino que n’hi ha d’altres que els plantegen els nens o ens els inventem entre tots. El cert és que els infants participen amb molta il·lusió al projecte, és una idea molt bona”, assegura la Gisela.

El programa, sense cap cost per a les famílies i obert a tots els infants de la població amb autorització dels pares o mares, està format per sessions d’una hora diària de dilluns a divendres, i es celebraran fins al final del curs escolar. A més, per afavorir la participació de tots els infants, el programa visita diferents zones. La plaça Mercè Rodoreda, al costat del poliesportiu Josep Pla, acull els jocs els dimecres i els divendres, dos dies dels cinc de la setmana donada l’alta demanda de la zona. Mentrestant, la plaça del Palau, al costat del Mercadona (dilluns), la plaça Onze de Setembre (dimarts) i els Jardins de Montserrat Roig (dijous) completen els espais disponibles per aquests jocs, que es celebren de 16:45 a 17:45 hores. En cas de pluja, diferents equipaments públics propers a aquests espais estan preparats per acollir les sessions.

C IU T AT

el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 2013

DEMASAB confia en què el 2014 es pugui restaurar l’espai natural del Sot de l’Amigó

L’entitat mediambiental local ha presentat un ambiciós projecte d’adequació de l’espai • L’Àrea Metropolitana de Barcelona l’està estudiant i podria incloure’l als propers pressupostos

La Font de l’Hermano, quan era un centre de trobada al poble. A la dreta, l’estat actual

Un dels indrets naturals del Sot de l’Amigó, al costat del tram santandreuenc de la riera de Corbera

Rubén Marín

’Àrea Metropolitana de Barcelona podria donar ben aviat el vistiplau a incloure als seus pressupostos pel 2014 la restauració de l’espai natural del Sot de l’Amigó i la recuperació de l’emblemàtica Font de l’Hermano. Aquesta zona d’alt valor mediambiental es troba al final de la riera de Corbera, just abans de què desemboqui al Llobregat, a l’entrada a Sant Andreu de la Barca des de Pallejà. El projecte, redactat pel tècnic en gestió de recursos naturals i paisatgístics Jordi Archs, està sent promogut per les entitats santandreuenques DEMA-

SAB - Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient i el Centre Excursionista Pi Tallat. Des d’aquestes entitats es pretén recuperar aquestes dues hectàrees per a un ús públic i social que pugui ser compatible amb l’ecosistema fluvial. “Ara mateix, aquest espai molt degradat, i s’hi han instal·lat diversos horts il·legals i d’altres elements que fan urgent la intervenció”, explica Jordi Banyeres, membre de DEMASAB. El grup ecologista assegura que els horts que s’han instal·lat al llarg de l’eix fluvial fan servir productes fitosanitaris que contaminen la riera, i critiquen la perillositat dels materials que fan servir els propie-

Rubén Marín

taris per construir les tanques. Segons el projecte, d’aquests horts només es deixarien aquells que fossin necessaris per complir una funció de control social per evitar actes de vandalisme, i sempre amb una estètica que sigui respectuosa amb l’entorn. La situació a Sant Andreu contrasta amb la de la veïna Corbera. El 2010, el municipi corberenc, conjuntament amb l’ACA, va dur a terme diferents actuacions a l’entorn del tram de la riera que discorre pel municipi,

eliminant els horts privats, desbrossant i eliminant espècies invasores i condicionant i senyalitzant diferents espais. Ara, des de Sant Andreu demanen que es completi l’actuació al voltant d’aquests 800 metres de la riera que discorren pel terme municipal, amb actuacions que contemplin “la millora del paisatge, la neteja i l’ordenació de l’espai, la recuperació del bosc de ribera i zona humida amb revegetació de plantes autòctones, condicionar els accessos o instal·lar espais destinats a observació de la fauna”, explica Archs al projecte. A més, demana actuacions concretes a la Font de l’Hermano, un dels indrets més emblemàtics de Sant Andreu i desconegut per bona part de la població actual. Aquesta font, punt de trobada dels veïns del poble durant segles, està pràcticament desapareguda sota la vegetació del voltant. El projecte vol recuperar-la i dignificar-

la, incloent-la al patrimoni històric i cultural de la vila. Entre les accions a prendre, el projecte aposta, a més, per habilitar un itinerari que uneixi el riu Llobregat amb la font i el camí del Pas de la Barca, una de les connexions naturals entre el riu i les muntanyes de l’Ordal, per després poder crear una xarxa d’itineraris que permeti als ciutadans donar la volta al terme municipal de Sant Andreu de la Barca pels seus entorns naturals. L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ja ha mostrat la seva predisposició a col·laborar en la regeneració d’aquest espai, i també confia en què l’AMB doni una resposta positiva. Al darrer ple municipal del mes de setembre, el portaveu de l’equip de govern, Luis Felipe Nieto, va assegurar que l’entitat metropolitana no trigaria gaire temps a pronunciar-se sobre aquest projecte.

A la zona del Sot de l’Amigó es pot trobar des de vegetació que creix sense control fins a edificacions abandonades

Rubén Marín

octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

E NT R E VIST A

“La unitat del comerç de proximitat ens fa forts per afrontar situacions complicades” Frederic Cardús

R. Marín

President de l’Agrupació del Comerç i Serveis - ACSSAB

A començaments de 2008, un grup de botiguers de la vila van prendre’s seriosament el lema que diu que la unió fa la força, i van decidir constituir una associació per defensar i promocionar el comerç local, una de les eines més importants que té la ciutat per generar activitat econòmica i llocs de feina, a banda del paper imprescindible que té com a dinamitzador dels carrers de la vila. Gairebé sis anys després de la seva posada en marxa i en una situació econòmica global molt complicada, el president de l’Agrupació del Comerç i Serveis de Sant Andreu de la Barca (ACSSAB), Frederic Cardús, assegura que per fer front a la crisi s’estan recolzant sobre la unitat dels comerciants i en les diferents i exitoses campanyes de fidelització de clients que han endegat. Rubén Marín

—Fa prop de sis anys que es va crear l’entitat. Quin va ser el motiu? Antigament hi havia una associació però va desaparèixer, i els comerços no estaven units, cadascú feia la guerra per la seva banda. Llavors uns quants comerciants ens vam adonar de què, amb les inquietuds que teníem, si ens ajuntàvem, podríem ser més forts, tant per organitzar campanyes com per afrontar problemes. —I quina entitat tenim avui dia? Actualment som una entitat amb 110 comerços associats, de tots els sectors, des de ferreteria fins a moda passant per floristeria, nen, alimentació, viatges... A més, estem representats a gairebé tots els carrers comercials de la població, com Guatemala, Carretera, Major, Estatut, Catalunya, Avinguda Constitució... De fet, per promocionar el comerç de tota la població, vam fer un concurs que es deia ‘Mou-te pel barri i guanya 3.000 euros’, en què vam dividir el poble en tres zones diferents per a què la gent es mogués entre els barris per comprar, i va tenir molt d’èxit. —En quina situació es troba actualment el comerç urbà de Sant Andreu de la Barca? Hi ha una situació global de crisi, i això ens afecta molt, però

com a nucli, com a conjunt, som forts. Des que es va formar l’entitat hem sigut sempre al voltant de cent associats, i això, aquesta unitat dels comerços de proximitat de la ciutat, ens fa forts per afrontar situacions complicades. —Què ofereix el comerç urbà de Sant Andreu de la Barca per atreure clients? Moltes coses, però jo destaco la proximitat i el servei, sigui quin sigui el sector comercial. I això ens diferencia del centre comercial. Allà no existeix el tracte humà, l’assessorament personalitzat, i aquí al poble sí que ho tenim. —I què ofereix l’agrupació als comerços per tal de què s’associïn? Primer de tot, la força d’estar junts en la defensa dels interessos comuns, tant de cara a subvencions que puguem aconseguir com per fer pressió per aconseguir coses positives pel comerç. Per exemple, si un carrer està brut, la pressió que podem fer com a associació per aconseguir que la netegin és molt més gran que la que pot fer el comerciant tot sol. A més, fem dues o tres fires anuals sense cost extra pels comerços associats, fem de cinc a sis concursos i campanyes per què la gent del poble es quedi a Sant Andreu a comprar... I això és

molt bo, perquè ajuda els comerciants a donar-se a conèixer al poble. A més, cal destacar que els associats tenen un servei de consultes i assessorament comercial, laboral i jurídic a través de l’Agrupació de Botiguers de Catalunya.

“Amb la implantació de places d’aparcament de zona blava a la plaça Catalunya ja estem satisfets amb les que hi ha a la ciutat, no pensem que calgui fer-ne més” —Aquests concursos i campanyes que menciona, com la de ‘Guanya un creuer’, ‘Guanya 1.000 euros’, ‘Aquest Nadal, 60 pernils’,... ajuden a fidelitzar els clients? I tant! Per exemple, en aquesta darrera campanya en què regalàvem 60 pernils, vam recollir 15.000 butlletes als comerços associats. Això vol dir que a la gent li agrada aquest tipus d’iniciatives i hi participa. —El 6 d’octubre s’ha celebrat la 12a. Fira al Carrer. Com valora aquesta edició d’enguany? Al matí, com gairebé sempre, va ser molt bona. L’afluència de gent va ser d’unes 3.000 persones, i sempre ens movem en aquestes xifres, entre 2.500 i 4.000 persones. Però la tarda

va ser una mica més fluixa, tot i que el grup d’animació va atreure molta gent. I com sempre, hi ha gent que ven més, gent que ven menys... però tots van tenir el seu espai de 3x3 per exposar i vendre els seus productes i serveis. —Hi ha ara mateix un parell de temes d’actualitat a la vila que afecten directament als comerciants. El primer, el supermercat d’alimentació que l’Ajuntament vol instal·lar a l’entrada del poble, al costat del poliesportiu Josep Pla. Què els sembla? Com a associació, ni ens molesta ni ens agrada. Pot ser una bona iniciativa pel poble des del punt de vista de l’Ajuntament, però pel que fa al comerç urbà d’alimentació no ens agrada gens i estem en desacord. De tota manera, l’Ajuntament ens va prometre que faria una reunió per explicar-nos, a nosaltres i a tot el comerç de la vila, el projecte, però encara no ens han convocat. Hi va haver un primer contacte, això sí, amb nosaltres com a associació, però el comerç en general de la vila encara no sap res. —L’altre tema d’actualitat és la modificació del mapa de zones blaves d’estacionament al municipi, que té com a principal novetat la implantació d’aparcaments de rotació a la

plaça Catalunya. Estan satisfets amb aquest canvi? Sí, va ser a iniciativa nostra, gràcies a un escrit que van elaborar diversos comerços de la plaça Catalunya per implantar la zona blava en aquesta zona. Amb la primera implantació sí que estàvem en desacord, perquè hi havia zones on no s’arribava, com les puntes de la Carretera, o el carrer i la plaça Catalunya. Però ara sí que estem satisfets. Creiem que amb les places que hi ha ara ja n’hi ha prou, i no cal fer-ne més. —Hi ha algun tema que tinguin ara mateix sobre la taula de l’Ajuntament per millorar la situació del petit comerç? Sí, demanem més ajuda municipal al comerç urbà i a la mateixa associació. Amb l’Ajuntament tenim col·laboració quan organitzem algun esdeveniment, això sí, però no tenim subvenció econòmica, tot el que fem és gràcies exclusivament a les quotes dels socis. —A curt termini, quan serà la propera campanya del comerç urbà de Sant Andreu? En qüestió d’un mes ja tindrem en marxa la campanya de Nadal, que serà molt atractiva per tot el poble. Pensem que estarà molt ben desenvolupada pel comerç, i estem convençuts de què el poble ens ajudarà a portar-la a terme amb èxit.

C OM AR C A

el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 2013

El Baix Llobregat denuncia la manca d’inversió en la comarca per part de l’Estat Els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 redueixen la inversió al Baix Llobregat en un 47% • El president del Consell Comarcal ha criticat amb fermesa “l’oblit vers un territori que és el motor econòmic de Catalunya” transport públic a l’aeroport del Prat, un fet que Joaquim Balsera considera “vergonyós”, alhora que qualifica de “merament simbòlics” els 5000 euros que es que consignen per construir el carril bus VAO entre Sant Feliu i la Diagonal. Balsera destaca que “dels 17,7 milions pel pròxim any, 12 serviran per pagar l’accés viari al Port des de la Ronda Litoral” per la qual cosa “aquesta proposta de pressupostos suposa el desmantellament progressiu de les inversions de l’Estat per al Baix Llobregat”. Antisocials i ficticis

El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera (centre), amb els representants de CiU, PSC, ERC i ICV

Redacció

ls pressupostos de l’Estat, elaborats pel govern del PP per al proper any 2014 tornen a castigar durament al Baix Llobregat amb un descens de les inversions. Concretament, la comarca rebrà 17,7 milions d’ euros, un 47% menys que l’any anterior, en què la xifra va ser de 33,4 milions. “Aquests pressupostos ofeguen i discriminen la comarca”, denuncia el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera. En un acte realitzat el pas-

sat dilluns, i acompanyat pels diputats del PSC, German Rodríguez, Lourdes Ciuró de CiU, Joan Coscubiela d’ICV i la senadora d’ERC, Esther Capella, Balsera assegura que aquesta retallada en els pressupostos, que es tradueix en una reducció a 21,9 euros pel que fa a la inversió per habitant, quan a la resta de l’Estat la xifra és de 63 euros per habitant, és “un gran greuge per un territori que aglutina el 10% del PIB a Catalunya i que necessita inversió per seguir essent el motor econòmic”, i afegeix que “és clau re-

plantejar el rumb i invertir infraestructures de mobilitat viàries i ferroviàries, en lloc d’ofegar, com fan ara, les nostres possibilitats de desenvolupament”. Aplaçament d’inversions

En els nous pressupostos, l’Estat deixa sense cap assignació a projectes llargament reivindicats al territori, com ara la finalització de les obres de la variant de Vallirana, el soterrament de les vies de tren a Sant Feliu, l’enllaç de la C-32 amb la B-23 o la millora en l’accés en

El diputat del PSC al congrés, German Rodríguez, qualifica els comptes públics de “profundament antisocials, injustos i incoherents”, i critica que “no es doti el Baix Llobregat d’inversions en obres projectades que són claus per a la reactivació econòmica i per la mobilitat sostenible”. Rodríguez també assegura que “no es tracta de demanar més diners, sinó de fer una redistribució més justa i orientada a superar la crisi, ja que Catalunya és el motor d’Espanya i el PP no ho vol veure”. Per la seva part, la diputada de CiU, Lourdes Ciuró, es mostra “preocupada” per uns pressupostos que, assegura, “no tenen en compte la realitat de Catalunya i perjudiquen la possibilitat d’optimitzar els recursos que des d’aquí generem”.

Ciuró també denuncia una “pèrdua dramàtica de competitivitat i de possibilitat de recuperar l’activitat econòmica” i destaca que “el Baix Llobregat té mancances viàries i ferroviàries històriques”. El diputat al congrés d’ICV, Joan Coscubiela, qualifica aquests comptes de “poc creïbles” i entén que “són fills de la resignació política amb conseqüències socials molt dures que acabaran sent pares i mares de la desigualtat social, condemnant-nos a tenir una societat fracturada i en risc de pobresa”. Coscubiela també considera “deficients les infraestructures a la nostra comarca” i lamenta que “els grups dels pressupostos es destinin a pagar deute. Si això no canvia, el pes del deute ens arrossegarà pel fang durant molt de temps”. Finalment, la senadora d’ERC, Esther Capella, entén que “amb aquests pressupostos, les inversions en infraestructures entren en fallida tècnica” i creu que “són injustos, perquè s’abandonen projectes estratègics, no es dediquen recursos al manteniment de l’activitat econòmica i s’incrementa el greuge ja acumulat amb Catalunya”. Tant ella, com la resta de representants polítics que han participat a l’acte, han avançat que presentaran esmenes però no es mostren gens esperançats en què el PP les tingui en compte.

C U LT U R A

el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 2013

L’Andreu i la Quimeta porten a Montserrat la ‘fal·lera gegantera’ de Sant Andreu

Els geganters de l’Agrupació Cultural d’Aigüestoses organitzen amb èxit la II Pujada a Montserrat, just deu anys després de la primera • L’entitat inicia una campanya per buscar nous membres Colla de Gegants. Agrupació Cultural d’Aigüestoses

Un grup que vol créixer

Un cop tancat aquest important capítol a la història de la colla, i amb la promesa de repertir-ho cada deu anys, els geganters de l’Agrupació Cultural d’Aigüestoses continuen amb el dia a dia de l’entitat i amb les sortides i activitats previstes, que superen la vintena cada any. Tot i ser una entitat relativament jove (es va crear el 1999, després de la crisi que es va originar a l’anterior colla de geganters que existia a la vila), avui dia compta amb prop de 50 membres que s’encarreguen d’acompanyar l’Andreu i la

grallers, posant música als balls de l’Andreu i la Quimeta, o com a portadors dels dos gegants, i també de les gegantones, d’una mida més petita, ideal pels infants, i que a la colla representen l’Ètnia i la Bruixilda. El contacte per aquells que vulguin provar a la colla és el telèfon 618.299.866 i el correu andreuiquimetasab@ gmail.com. D’aquesta manera, el grup vol reforçar els lligams entre colla i ciutadans, tot i que el paper que els geganters juguen a la vida del municipi ja és molt important. A banda de les pròpies sortides i trobades més culturals com la de Colla de Gegants. Agrupació Cultural d’Aigüestoses

Fotografia de família de l’Andreu, la Quimeta i tota la colla, davant de l’abadia de Montserrat, el passat 22 de setembre

H Rubén Marín

o han tornat a fer. Els geganters de l’Agrupació Cultural d’Aigüestoses, amb els gegants Andreu i Quimeta al capdavant, han pujat de nou a Montserrat, deu anys després de fer-ho per primer cop i de la mateixa manera. Tot i la complexitat d’organitzar un esdeveniment com aquest, ciutadans i entitats han donat suport a la colla per fer realitat un somni que va néixer a la ment del José Luís Borrallo, el Cap de Colla, i que ben aviat tota la junta va fer seu. “Ell es va apuntar a la colla just fa deu anys, amb la primera pujada a Montserrat, i se li va ocórrer celebrar el desè aniversari tornant a pujar”, explica la presidenta de l’entitat,

Olga Duro. “De manera que m’ho va proposar i, tot i que sabíem que era una tasca molt complicada, el vam veure tan il·lusionat que vam acceptar”. Això va ser al febrer. El següent pas, el punt de partida, va ser trucar als integrants més antics de la colla per engrescar-los, i començar entre tots a moure tota la paperassa que comporta una activitat com aquesta. “Han sigut uns mesos intensos, perquè això no és només agafar els gegants, caminar 33 quilòmetres i prou”, explica Borrallo. “Hem necessitat permisos i suport del Servei Català del Trànsit, Protecció Civil, ambulàncies, la mateixa abadia de Montserrat... a banda d’haver de contactar amb l’Ajuntament de Monistrol per les pernoctacions o amb els diferents pobles per on

passem perquè havien d’estar avisats”, explica el Cap de Colla. Una maquinària complexa que anava encaixant a mesura que, de forma paral·lela s’anava gestant l’altre pilar on havia de descansar l’èxit de la pujada: l’econòmic. Per solucionar-ho, la junta va decidir recórrer als comerciants de la vila, i aquests van respondre de forma massiva. “Vam acordar posar publicitat dels comerços al remolc dels gegants a canvi d’una petita compensació, sense saber com acabaria, ja que nosaltres no som comercials i també és un moment delicat pel comerç. Però estem molt satisfets i agraïts: vam aconseguir 30 aportacions de 100 euros cadascuna, i molts comerços que no podien arribar a aquesta xifra van col·laborar amb allò que van poder. I gràcies a això vam poder aconseguir els diners pels sopars, esmorzars i tot el material que necessitàvem pel cap de setmana de pujada”, assegura Borrallo. Esforços, reunions (una per setmana, asseguren), tràmits burocràtics i nervis, que van quedar oblidats el migdia del 22 de setembre, quan l’Andreu i la Quimeta van sortir a ballar davant de l’abadia de Montserrat. “Va ser molt emocionant, tan pels més antics de la colla, que van poder reviure la pujada de fa deu anys, com pels nous, perquè veure els gegants ballant a Montserrat és una imatge inoblidable”, explica Duro.

Visita dels geganters a la residència de gent gran Vitalia, el mes de maig

Quimeta allà on van. Tot i així, l’exigència d’haver de participar en tots els esdeveniments programats i el compromís que demana ser membre d’una entitat ha motivat a la junta a iniciar una campanya per sumar nous membres a la colla, per tal de poder repartir millor les sortides entre els integrants i tenir més marge de maniobra per gestionar-les. “Som una entitat principalment familiar, molts dels nostres components són pares i mares amb els seus fills, ja que així poden aprofitar les sortides que fem el cap de setmana per passar temps en família”, explica Duro. De fet, els menors de 14 anys han d’estar sempre acompanyat pels pares o un tutor. Tot i així, la colla de geganters està oberta a persones de totes les edats i condicions, que vulguin ajudar en la difusió d’aquesta tradició catalana, ja sigui com a tabalers o

Festa Major o Reis, el grup també està present molt activament en d’altres esdeveniments de caràcter més social. De fet, aquest any han participat en una visita a la residència de gent gran Vitalia, al Dinar de la Gent Gran o a la recent Fira del Comerç al Carrer de l’ACSSAB. Entre els projectes de futur en aquest àmbit, Duro explica que l’any que ve volen posar en marxa una iniciativa per acostar el món geganter a les escoles. “Algunes ens demanen que hi anem, però no podem per motius de seguretat i perquè ha de ser entre setmana, i és complicat. Però volem trobar una fórmula entre nosaltres, centres i Ajuntament per acostar als infants la cultura castellera sense haver de desplaçar els gegants. Per exemple, programant sortides de les escoles per visitar-los. Però encara ho hem d’acabar d’estudiar”, sentencia Duro.

octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

C U LT U R A

Comèdia, fantasia i drama social es donen cita aquest mes al teatre Núria Espert

Els espectadors de la ciutat podran gaudir de cinc obres de teatre fins el 17 de novembre • La companyia local 4 Gags estrenarà ‘La arquilla enterrada en el jardín’ amb dues funcions

Cartell de l’obra ‘La arquilla enterrada...’ i imatge promocional d’‘Absenta’

Rubén Marín

a programació municipal de teatre i l’arribada del festival d’arts escèniques LOLA deixen per davant

un mes intens als escenaris del teatre Núria Espert. Per posar punt i final al mes d’octubre, hi ha programades tres obres en tres dies consecutius,

per fer les delícies dels bons aficionats al teatre. El tret de sortida el donarà el pròxim 25 d’octubre la representació de l’obra Absenta, protagonitzada per Quimet Pla, un dels fundadors de Comediants, i Núria Solina. L’espectacle arriba a Sant Andreu de la Barca després d’haver superat les 500 representacions a tota Catalunya. Els dos protagonistes fan un viatge a través de la poesia més underground de la cultura modernista catalana però amb un toc d’humor que promet fer saltar les llàgrimes (de riure, això sí) de l’espectador. La funció començarà a les 21:30 hores i les entrades anticipades ja es poden comprar a un preu de 10 euros. Els dos dies següents, 26 i 27, serà el torn per dos espectacles programats dins el festival d’arts escèniques LOLA. En primer lloc, la companyia Teatre Nu porta al Núria Espert el conte de Pere Calders Raspall. L’obra explica la història d’un nen que després de perdre el seu gos, el Turc, busca un substitut a qui donar l’estimació que dedicava a la seva mascota. A través del joc i d’uns objectes que es troba a les golfes, la fantasia desemboca en una autèntica descoberta: un raspall.

‘Merry Christmas’ i ‘The Sight’, triomfadors als Premis Oriana

E R. M.

l primer Festival Internacional de Curtmetratges de Sant Andreu de la Barca i la gala d’entrega dels Premis Oriana, celebrats el passat 5 d’octubre al teatre Núria Espert, van servir per reconèixer el treball de directors, guionistes i actors d’aquestes pel·lícules de petit format. Després del visionat de 13 dels més de 300 curts que va rebre l’organització, es va procedir a la gala d’entrega dels premis, on van destacar per sobre de tots els curtmetratges Merry Christmas i The Sight. El primer, que és capaç de transmetre en dos minuts la solitud d’un home que ha de passar sol el sopar de la nit de Nadal, va obtenir

Moment d’entrega dels Premis Oriana, al teatre Núria Espert

el guardó a Millor curtmetratge i Millor actor, pel protagonista Antonio Chamorro. Mentrestant,

The Sight, que explica un passatge de la II Guerra Mundial, va ser reconegut amb els guardons de

Primer tot és un joc, però a poc a poc aquell raspall serà el seu nou amic. La història enfronta l’univers de fantasia dels infants, amb el món real dels adults. Un joc on afortunadament el món dels nens s’acaba imposant. Un espectacle per a tota la família, fet de joc, d’il·lusió i d’objectes, que començarà a les 18 hores, amb un preu de 5 euros per les entrades de venda anticipada. L’endemà a les 19 hores serà el torn de l’obra Si no ens paguen, no paguem, obra del cèlebre dramaturg Dario Fo. El text, escrit als anys seixanta, pren ara més vigència que mai. En ell, un grup de treballadors, farts de la situació d’explotació i d’inseguretat laboral contínua, i d’una crisi que la gran banca ha provocat i arran de l’encariment abusiu dels preus, decideixen rebel·lar-se contra el sistema i, simplement, deixar de pagar. El detonant de la situació és, precisament, el fet que, a alguns supermercats, la gent s’emporta el menjar sense passar per caixa. La situació s’anirà complicant i esdevenint cada cop més surreal i frenètica fins arribar a un escenari d’autèntica revolta social. Les entrades ja es poden comprar a un preu de 10 euros. Millor guió, pel director i guionista Alex Assenmacher, i de Millor actriu per Rachel Lascar. La resta de reconeixements van estar molt repartits. El curt animat The unforgettable pianist va rebre un premi especial, Juan Manuel Aragón es va endur l’Oriana a Millor direcció per Peluquero Futbolero, i el curt fet a Barcelona La magia del reparador va aconseguir l’estatueta com a Millor curt revelació. A més, es va fer una menció especial a la sèrie web Never Grey, feta a Sant Andreu per gent de Sant Andreu. La gala, que va comptar amb un desplegament de mitjans que poques vegades s’han vist a la ciutat, amb limusines, vestits de gala, catifa vermella i la presència de televisions i productores d’arreu del món, ha sigut una iniciativa del metge i cinèfil de Sant Andreu de la Barca Felipe del Val, que a més va exercir de mestre de cerimònies.

Ja al novembre, serà el torn de la companyia local de teatre 4 Gags i de la seva representació de l’obra La arquilla enterrada en el jardín. Una versió de L’Avar de Molière, reinventada per la companyia, però amb el toc de teatre de crisi que caracteritzen els seus treballs. Poc pressupost, excel·lents idees, una interpretació encertada i, sobretot, moltes ganes de riure és el que posaran sobre l’escenari en dues funcions, que tindran lloc el 10 de novembre a les 19 hores i el dia 17, a les 18 hores. Les entrades ja es poden comprar a un preu de 8 euros. El 16 de novembre, però, passarà pel Núria Espert la companyia Vaivén Circo amb el seu espectacle No Molestar (Do Not Disturb). Acrobàcies, imaginació i sentiments a un espectacle que trasllada a l’espectador a un dia de treball qualsevol a una fàbrica de principis del segle XX. Quatre personatges singulars, que provocaran sentiments de tot tipus, uns sentiments que afloraran quan ens hi veiem reflectits. Personatges portats al límit: del risc, de l’absurd i també al límit de la tendresa. L’obra començarà a les 19 hores i les entrades ja es venen per 8 euros.

El Passatge del Terror torna el dia 25 a l’Espai Jove Els veïns de Sant Andreu de la Barca ja es preparen passar por al Passatge del Terror que s’organitzarà el proper 25 d’octubre a l’Espai Jove a partir de les 23 hores. Com a novetat d’enguany, només s’hi podrà accedir amb invitacions, per evitar que algú pugui passar dos cops i reduïr així les cues d’anys anteriors. Aquestes entrades totalment gratuïtes es poden recollir fins el dia 24, de 17:00 a 20:30 hores, al mateix Espai Jove. Les persones que vinguin disfressades no necessitaran invitació, i tindran prioritat a l’hora d’accedir al passatge. Els menors de 13 anys que hi vulguin accedir han de venir acompanyats d’una persona adulta.

octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

E SPOR T S

“Practicar tiro con arco aporta estabilidad y relajación, mentalmente te libera” Pedro Molina Presidente del Club de Tir amb Arc de Sant Andreu de la Barca

Después de una larga lucha burocrática, Sant Andreu de la Barca ya puede disponer y disfrutar de un club de tiro con arco. Su principal impulsor, el alma del proyecto, es Pedro Molina, un barbero de profesión que ha hecho del tiro con arco, su gran pasión, casi una forma de vida, hasta el punto de que él mismo construye sus propias flechas o los utensilios para llevarlas. Se trata de un deporte que se podría remontar a los anales de la humanidad, cuando necesitaban los arcos y las flechas para cazar y poder sobrevivir. Ahora es un deporte minoritario, pero también olímpico, que busca reconocimiento. Xavi Martí

-¿Cómo empiezas en el mundo del arco? Un amigo se compró un arco en el Decathlon y me gustó mucho. Al día siguiente fuí a comprarme uno yo y empecé tirando en su terreno. Después de un mes tirando con él me apunté a un club. Ya hace más de siete años que estoy en el mundo del arco. Estuve en el club de Papiol durante un año y después conocí Club Arc Despí, con el que estuve cuatro años. He montado el de Sant Andreu desde hace tres años, pero oficialmente lo tenemos desde el pasado agosto, momento en que lo homologamos todo, con los papeles en regla. -¿Has participado en competiciones? Los dos primeros años no sabía bien lo que quería, ni el arco que quería. Durante el tercer año hice clases, empecé a competir en ligas intercomarcales y quedé segundo en Vilanova. También hice tres tiradas por equipos en Olivella y quedamos primeros dos años y terceros el último año. En el Campeonato de Cataluña también he competido. Ahora llevo tres años sin competir porque no estaba con ánimos por problemas personales. -¿Cómo surge la idea de crear un club en Sant Andreu? Lo creé junto a mi familia, mi mujer y mi hijo, y dos amigos que nos ayudaron. Yo tenía que desplazarme a Sant Feliu o Sant Joan Despí cada vez que quería tirar

en Sant Andreu o aquí cerca no había nada. Ha costado mucho, dos años de lucha. Ya tenemos un seguro de responsabilidad civil de hasta 600.000 euros. -¿Cómo ha sido el proceso? Primero fuimos al Ayuntamiento, que nos derivó al Patronato. Allí nos dijeron que para poder practicar el tiro con arco teníamos que montar un club. Fuimos a la Generalitat, a la Federación Catalana para registrar el club y después a la española para poder homologarlo y poder tirar, ya que es el único organismo que facilita este permiso. Durante un tiempo no hemos podido tirar porque no estaba homologado, un proceso que se ha alargado un año y medio largo. Hemos tenido que pagar muchas cosas y derivar el informe del homologador a la Guardia Civil, que hizo otro informe. -¿Os dejaron un espacio para tirar durante los trámites? El primer año nos dejaron espacio hasta que se supo que se tenía que homologar y tener seguro. Ahora nos han asignado el campo de atletismo, que lo compartimos con los atletas. -¿Tenéis horarios de entrenamiento? El Patronato Municipal de Deportes nos ha asignado unos horarios. De 8h a 10h de martes a domingo y de 8h a 12:30h los lunes. Pero también tenemos un rincón en la pista donde nos ponemos a cualquier hora del día

sin ningún riesgo para nadie. No tenemos monitores en el club, pero si un socio quiere mejorar la técnica o prepararse para un campeonato podemos llamar a un entrenador y le dará clases. -¿Qué tiene que hacer una persona que quiera tirar o formar parte del club? Empezamos cinco personas en el club y ahora ya somos nueve. Se puede probar el tiro y si le gusta a la persona pues nos hace una solicitud y la presentamos a la Federación Catalana, que nos dará la licencia. Después, comprarse un arco. Los hay desde 50 euros, hasta lo que uno se quiera gastar. La cuota anual nuestra es de 50 euros, más la tarjeta federativa de 42 euros y el arco. Por 150 o 200 euros una persona puede empezar en este deporte. -¿En qué competiciones vais a participar? De momento sólo he participado yo, ya que en el club todavía no hay nadie preparado para competir y tenemos todos los papeles desde hace pocos meses. Yo estoy en la catalana y pienso presentarme en la de Barcelona y en tiradas de bosque. La gente que entra ahora en el club podría empezar en tiradas intercomarcales o de pueblos en unos tres meses. -¿Es un deporte que puede practicarlo todo el mundo? Todas las personas a partir de cinco años. Hay categorías hasta la de Súper Veteranos, que son

uno siente que ya lo hace más o menos bien, ya puede entrenador solo o con otros tiradores.

tiradores que tienen más de 65 años. Hay gente con 70 años que está compitiendo. Es un deporte que no limita a nadie, ni por condición física ni por fortaleza. Un niño puede tirar mejor que un adulto, por ejemplo. Es más mental que físico: el 70% es mental, el 20% es técnica y el resto es práctica. La concentración, la intuición y la memoria son claves. En el arco recto necesitas intuición. En el de precisión, con mira telescópica, necesitas técnica... depende. -¿Es autodidacta este deporte? Puede serlo hasta cierto punto, ya que cada tipo de arco tiene su técnica. Una vez que ya tiras correctamente te puedes liberar del monitor. Yo empecé siendo autodidacta y es un error, porque coges vicios. Yo recomiendo que hagan mínimo una clase de iniciación... o dos o tres. Cuando

-¿Qué tipos de arcos y de tiros existen? Los tiros son de Sala (18 metros para todos los tipos de arcos), el de Campo (desde 18 metros hasta 70 o 90 metros de la categoría olímpica) y el de Bosque (o con dianas planas de papel o con maniquíes de animales... ciervos, jabalíes, etc). En el de Bosque no sabes la distancia, a diferencia de Sala y Campo. Hay arcos rectos, recurvos, olímpicos y de poleas, cuatro tipos. Cada uno sirve para una función concreta. -¿Quieres hacer algún llamamiento, puesto que sóis un club joven? Al Ayuntamiento le diría que nos apoyara y que nos facilite espacios. A la gente, que se anime a probarlo, se llevarán una sorpresa. Es un deporte más barato de lo que la gente piensa, sin cuotas mesuales. Además aporta estabilidad mental, relajación para la gente que se estresa mucho, etc. Yo he visto un tirador que tiene parkinson. Me dijo: “El médico me ha dicho que cuando estoy tensando la cuerda no tiemblo y esto me mejora”. A mi ha ayudado mucho en los problemas personales... ¡si no fuera por el arco estaría con depresión! Mentalmente, te libera. Te vas a tirar y se pasa la mañana volando. Con otros deportes no se olvidan los problemas, pero con el arco... ¡desconecto del todo!