Número 10 // 32.000 exemplars // novembre 2013 // Sant Boi de Llobregat
Entrevista a Xavier Sánchez
Sant Boi cremarà el dia 23
Aquest estudiós de la història local ha posat en marxa el Centre d’Estudis Santboians, amb l’objectiu d’aglutinar tots els investigadors del passat antic i recent de Sant Boi. pàg. 6
El Grup de Foc de Sant Boi organitza per segon any el ‘Cremem Sant Boi’, una gran trobada de diables, percussionistes i malabars de foc d’arreu de Catalunya al Parc de la Muntanyeta. pàg. 9
Exercicis per a tothom al poliesportiu La Parellada
Usuaris del servei municipal d’esport adaptat, practicant exercicis al poliesportiu La Parellada
L’equipament esportiu acull tots els dissabtes al matí diferents sessions d’exercici destinades a persones amb discapacitat física. Aquest servei terapèutic, posat en marxa per l’Ajuntament, compta amb un fisioterapeuta especialista en esport adaptat, que orienta, assessora i supervisa les persones amb discapacitat física de forma personalitzada perquè facin esport de la forma més adient segons el grau de discapacitat, estat de salut, nivell d’autonomia... pàg. 15
el diari de Sant Boi • novembre de 2013
2
opinió
editorial
Los espías están por todos lados
H
ace tan solo unos meses, nos levantábamos leyendo en todos los titulares la noticia de que los detectives en España eran unos “espías”. El asunto Método-3, desvelaba, de alguna manera, que los políticos utilizan estos servicios para espiarse entre ellos; para saber que hacen o de que hablan. Información que les valdría exclusivamente para obtener datos relevantes y de suficientemente interés como para poderse presionar, si hiciese falta, en un momento dado. Nos rasgábamos las vestiduras cuando conocíamos las declaraciones de todos los implicados en las famosas escuchas del Restaurante La Camarga. Nadie había sido. Nadie sabía nada. Ni el restaurante, ni las dos personas que estaban en esa reunión, tampoco el partido para el que, supuestamente, trabaja de forma habitual esa empresa de detectives y ni los propios detectives, los cuales aún no han aclarado quién, cómo y para qué se les encargo poner el centro de mesa. Ahora nos sorprenden con el tema del hipotético espionaje a gran escala que la Agencia Nacional de Seguridad de los Estados Unidos (NSA) habría llevado a cabo en Europa, después de haber salido a la luz que el móvil de la cancillera alemana, Angela Merkel, había resultado intervenido, además de otros 35 líderes mundiales, entre los cuales podrían formar parte de ese listado varios miembros del Gobierno español e incluso del anterior. Más tarde nos enteramos que la información de inteligencia, supuestamente recolectada masivamente en los últimos meses en España y Francia, fue obtenida en realidad por los servicios secretos españoles y franceses, no por los de Estados Unidos, y ni siquiera dentro de esos países, sino en diferentes puntos de conflicto internacional, motivo por el que ahora se le pida la comparecencia parlamentaria al responsable del CNI, esperando que estos informen de esas solicitudes. No hay que esperar demasiado para saber de lo que nos van a informar y de cómo va a quedar este asunto. Los secretos son secretos y la información que nos den será la que les interese dar. La inteligencia compartida es fundamental para la seguridad de los países porque los riesgos de terrorismo internacional y crimen organizado son internacionales y deben combatirse internacionalmente, el problema radica en el uso de esas informaciones y el abuso de ese sistema. Mi pregunta es: ¿Nos estarán espiando a los de Sant Boi? Espero que los Gasol influyan en que a nosotros no. Cuidado con lo que decimos por teléfono. Nunca se sabe.
Sant Boi, encara més inclusiu
F
a uns dies l’Ajuntament ha posat en marxa un nou servei que promou la pràctica esportiva amb les persones amb discapacitat física. Aquest servei ve a sumar-se a la Jornada d’Esport Inclusiu de Sant Boi que enguany ha realitzat la II edició, amb la mostra de fins a tretze disciplines esportives per a persones amb discapacitat. No és una activitat municipal més, ni es fa en un moment qualsevol. Fruit de la crisi, les entitats socials en general, i en particular les que s’adrecen al col·lectiu de les persones amb discapacitats, han vist com les subvencions i ajuts públics s’han reduït considerablement, deixant a molts d’aquests col·lectius en una situació molt delicada que posa en perill la continuïtat de molta de l’activitat que desenvolupaven o, fins i tot, la continuïtat de la pròpia entitat. Sense anar més lluny, l’Associació de Discapacitats Físics de Sant Boi, per exemple, va haver de finalitzar el projecte de suport terapèutic que impulsaven i que per a molts dels seus associats, la majoria afectats de poliomielitis, els permetia millorar una mica la seva qualitat de vida. Ara l’Ajuntament, amb l’impuls
la foto del mes
d’aquest nou servei esportiu, no només pot cobrir aquesta demanda sinó que s’obre al conjunt de la població que pateix alguna discapacitat física, majoritàriament persones que fa temps que van en cadires de rodes, orientat i supervisant la manera en què puguin fer activitat física, i els assessorarà també en l’àmbit de l’alimentació o en exercicis de manteniment físic per poder fer a casa. La crisi econòmica porta conseqüències, encara més greus, pels col·lectius més febles, ampliant la distància entre les classes benestants i els més desprotegits. Les persones amb discapacitat sovint ja pateixen l’aïllament i rebuig social, i encara més, quan els recursos no són abundants, acostumen a ser les primeres partides retallades. A Sant Boi, una vegada més, des d’EL DIARI volem remarcar i destacar les decisions i polítiques de contingut social que des de l’Ajuntament s’impulsen amb una clara voluntat de construir una ciutat socialment més justa i treballar per reduir unes desigualtats, malauradament encara molt presents, que tenen el risc d’ agreujar-se en situació de recessió econòmica.
Ajuntament de Sant Boi
Sant Boi, contra la pobresa. Ajuntament, entitats sense afany
Vicente Corachán Detectiu i escriptor santboià
el diari de Sant Boi El diari de Sant Boi no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Boi no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
de lucre, centres sanitaris, residències, empreses, partits polítics i sindicats de Sant Boi van llegir a una sola veu el 17 d’octubre un manifest conjunt contra la pobresa, amb què van refermar el seu compromis de continuar treballant per donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables de la ciutat.
Redacció, fotografia i maquetació: Rubén Marín Redacció: Xavi Martí Contacte: diaridesantboi@gmail.com Director comercial: Pau Ramell Telèfon publicitat: 674.35.92.03 Gestió Publicitària i coordinació: José Lamuela - Mithos Publicidad Telèfon: 93.640.22.60
Fe d’errades A l’editorial del mes passat parlàvem contra la intolerància, fent-nos ressò de la creació de la plataforma Unitat Contra el Racisme i la Xenofòbia a Sant Boi. A la mateixa editorial es citava a la formació política PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC), la qual ens ha fet arribar la següent rectificació per a la seva publicació. El Diari la fa seva i la reprodueix a continuació: “PXC repudia la xenofobia y únicamente pide el control de la immigración con lo establecido a la ley. PxC es un partido constitucional que mantiene la tolerancia como principio básico de convivencia y re– chaza la violencia”.
Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Telèfons: 93.685.76.83 / 674.35.92.03
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 10, novembre 2013 32.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
C I UT A T
novembre de 2013 • el diari de Sant Boi
3
L’Assemblea d’Aturats de Sant Boi, l’eina de lluita de les persones sense feina de la vila
El grup, que ja compta amb més de 200 adhesions, vol constituir en breu una cooperativa per oferir serveis professionals de tota mena i així donar feina als aturats que en formen part
Festival contra l’Atur i la Precarietat organitzat recentment per l’Assemblea a Sant Boi
D
Rubén Marín
es del mes de juny, Sant Boi compta amb una Assemblea d’Aturats per canalitzar les reivindicacions de les persones sense feina de la ciutat i buscar solucions a escala
col·lectiva a una situació que està destrossant la vida a centenars de famílies de la ciutat. El grup ha estat creat per quatre persones aturades de la ciutat i està liderat per Javi Rodas, que en el seu moment, fa més de dues dècades, ja va posar en marxa un
Elsescolarscrearanelcartell de la Fira de la Puríssima
E Redacció
l cartell de la 67a. Fira de la Puríssima de Sant Boi, que es celebrarà del 6 al 8 de desembre, estarà dissenyat per escolars de la ciutat. El disseny s’escollirà d’entre els que participaran dins el Projecte Artclass, dedicat a la difusió de l’art contemporani als centres educatius, impulsat pel Centre d’Art Can Castells i Art Públic. Enguany,
alumnes de l’escola i institut Rafael Casanova treballaran a l’aula amb obres, conceptes i materials relacionats amb l’art contemporani, i el·laboraran propostes artístiques inspirades en l’imaginari de la Fira. Després, l’Ajuntament seleccionarà la imatge guanyadora. A canvi de la contribució en el procés, els centres rebran una aportació econòmica que es destinarà a la realització de projectes educatius .
col·lectiu similar a Sant Vicenç dels Horts però que va desaparèixer en època de bonança econòmica. “Volem estar junts per fer-nos forts en la lluita contra aquesta situació i contra les polítiques econòmiques del PP i CiU, que ens estan portant a la situació actual”, explica Rodas. Per donar a conèixer l’Assemblea i oferir suport a les persones aturades, el grup instal·la dos cops per setmana una taula informativa davant l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de Sant Boi. Allà, recullen signatures per la ILP de la Renda Garantida (ja han aconseguit més de 6.000), convoquen els treballadors a l’assemblea que celebren tots els dijous a les 18:30 hores al Casal de Marianao, i posen a la seva disposició el servei d’assessorament del col·lectiu, que atén les persones aturades al mateix emplaça-
ment els dimarts i divendres de 17:00 a 20:00 hores sobre temes laborals o d’ajuts socials disponibles. “És així com hem anat creixent, amb el boca-orella. Les persones aturades senten a parlar de l’Assemblea, veuen que és una bona eina per lluitar i s’uneixen”, explica Rodas. A dia d’avui, el col·lectiu compta ja amb més de 50 famílies que hi participen activament a les assemblees i més de 200 aturats adherits. Una representació molt minsa de les 8.000 persones sense feina que hi ha actualment a Sant Boi, però la suficient perquè s’adonin de què no estan sols. “Segons un estudi recent, la meitat dels sis milions d’aturats tenen problemes psicològics, ansietat, angoixa,... provocats pel fet d’haver de pagar-ho tot i no tenir ingressos. L’Assemblea, per tant, també té un factor psicològic important, ja que les per-
sones senten que no estan soles en aquesta situació”. En tot cas, Rodas matisa que l’Assemblea “no vol ser una representació dels treballadors aturats de Sant Boi, sinó una eina que poden fer servir”. A curt termini, l’Assemblea d’Aturats de Sant Boi vol iniciar campanyes informatives a tots els barris de la ciutat per arribar a tots els aturats possibles, i crear un fons econòmic d’emergència per atendre els membres als quals la situació d’atur els porti a una situació crítica. A més, vol iniciar els tràmits per a constituir-se com a cooperativa i oferir a persones i empreses serveis de totes les branques professionals possibles per donar feina, encara que sigui temporal, als aturats. Rodas assegura que ja s’estan començant a recollir currículums per posar en marxa aquest projecte.
Apado rep 6.000 euros per atendre persones amb malalties mentals
L Redacció
a fundació privada santboiana Apado rebrà 6.000 euros de l’Obra Social de La Caixa pel seu Projecte Esperança, adreçat a proporcionar hores d’atenció particular gratuïtes per a persones que pateixen malaltia mental greu, i que es troben en risc o situació d’exclusió social en el període d’un any. Els beneficiaris del Projecte Es-
perança, expliquen des d’Apado, seran “aquelles persones dependents que pateixen malaltia mental greu i necessiten rebre un Servei d’Assistència Particular, i que per diferents raons no poden fer front al seu pagament, trobant-se en situació vulnerable”. Aquest projecte proporcionarà atenció personal de forma absolutament gratuïta, amb l’objectiu final de millorar el seu grau d’autonomia,
la seva qualitat de vida, així com la dels seus familiars, en el període d’un any. “Parlem de persones amb nivells de renda molt baixos i que poden trobar-se en risc o situació d’exclusió social”, asseguren. “El desenvolupament d’aquest projecte serà molt beneficiós per un dels col·lectius més febles de la nostra societat, el de les persones amb malaltia mental que es troben en situació de vulnerabilitat social”.
C I UT A T
novembre de 2013 • el diari de Sant Boi
5
Ajuts municipals a projectes Obres per ampliar la zona d’emprenedoria social d’‘skate’ de Torras i Bages Una desena d’idees de negoci social es podran Abans de Nadal, aquest espai per a la pràctica beneficiar del programa llançadora de CoBoi
L
Redacció
’Ajuntament de Sant Boi ha obert una convocatòria pública amb l’objectiu de seleccionar projectes d’emprenedoria i economia social, i ajudar-los a arrencar. La convocatòria forma part de la iniciativa CoBoi (Laboratori Cívic d’Emprenedoria i Economia Social de Sant Boi), impulsada des del govern municipal per donar suport a persones i entitats de Sant Boi que volen dur a terme projectes d’empresa amb valor social. El concurs, que compta amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona, seleccionarà una desena de projectes, que es podran beneficiar del suport del programa llançadora de CoBoi i rebran assessorament especialitzat i tutorització, formació i visites a experts i iniciatives del territori, eines de treball coo-
peratiu i en xarxa i suport en la recerca de finançament, entre d’altres. Tot aquest suport està valorat globalment en més de 20.000 euros. Els projectes hauran de donar resposta a problemes socials o mediambientals mitjançant solucions innovadores i econòmicament sostenibles. També es valorarà l’ actitud compromesa i col·laborativa dels participants. Els àmbits proposats per generar beneficis socials o mediambientals són: Educació, joves i ocupabilitat; Envelliment, salut i alimentació saludable; Desenvolupament local i comerç just; Inclusió social: habitatge social, igualtat de gènere...; i Sostenibilitat mediambiental. Les sol·licituts es poden presentar fins el 22 de novembre a través del web municipal, i de forma presencial a l’Ajuntament o a la Xarxa de Casals.
La regidora del PP Marina Lozano, al Consell Comarcal
del monopatí tindrà més rampes i baranes
Redacció
L’AJuntament de Sant Boi va iniciar el passat 28 d’octubre les ompres d’ampliació de la zona destinada a l’ús del patí i el monopatí situada al final del carrer Torras i Bages. Els treballs serviran per construir diferents elements necessaris per a la pràctica d’aquest esport de moda,
com rampes, escales i baranes de diferents nivells. Aquesta zona d’skating és un dels espais de referència de molts joves de la ciutat, que han vist com amb el pas del temps i l’auge d’aquest esport, les instal·lacions actuals s’han quedat curtes. Abans de que acabi l’any ja podran gaudir d’aquests nous elements.
La regidora i portaveu del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Sant Boi i presidenta del PP local, Marina Lozano, ha estat escollida el passat mes d’octubre consellera comarcal pel seu partit. Lozano, que arriba al Consell Comarcal del Baix Llobregat després d’haver aconseguit el 2011 els millors resultats de la seva formació a Sant Boi, amb cinc regidors, compaginarà aquesta tasca amb d’altres que ostenta als organigrames del PP comarcal, provincial i autonòmic.
E NT R E VIST A
6
el diari de Sant Boi • novembre de 2013
“Encara ens queda molta història antiga i més recent de Sant Boi per descobrir” Xavier Sánchez Impulsor del Centre d’Estudis Santboians
Lluís Ortega (esquerra) i Xavier Sánchez, impulsors del C.E.Santboians
Rubén Marín
—Com va sorgir la idea de crear aquest Centre d’Estudis Santboians? A Sant Boi hi ha gent molt interessada per la història. La història de la nostra ciutat és molt interessant, més del que molta gent s’imagina. Molts cops la gent desconeix el que té a prop. I hi ha un perfil de gent, els estudiosos, que ens dediquem a investigar la història però d’una manera altruista, no professional, com a afició, i el que volem és aglutinar aquesta gent per poder compartir els nostres estudis, les nostres investigacions que fem de manera particular, i que puguin sortir a la llum. —Hi ha molta gent estudiosa de la història de Sant Boi?
Hi ha molta gent interessada per la història. La prova és que, de les revistes editades en català, les que més èxit tenen són les relacionades amb la història, com Sapiens. Aquí a Sant Boi, un dels exemples més clars és la gran afluència de públic que hi ha a les visites teatralitzades de la Torre de Benviure. —Funciona bé? Sí, molt bé! La Torre de Benviure es una construcció que data del segle X, que l’Ajuntament ha recuperat i dinamitzat a través de la figura d’en Roc Benviure. És una època molt interessant, de quan Sant Boi, que no es deia Sant Boi sinó Alcalà, feia de frontera entre el món catòlic i el musulmà. I haver-ho posat a l’abast del públic ha generat molt in-
Xavier Sánchez és un apassionat de la història de Sant Boi. Estudiós dels camins antics i enamorat de les muntanyes que els acullen, ha compartit durant cinc anys les seves troballes a través del bloc elmarge.blogspot.com. Ara, juntament amb Lluís Ortega, ha decidit posar en marxa el Centre d’Estudis Santboians, per aglutinar els estudiosos de la història local i tenir més força per difondre els seus treballs. El grup es presentarà en societat a la trobada d’estudiosos d’Eramprunyà, que es celebrarà al Museu de Sant Boi el dia 16. terès. Tant que, en aquest any i mig de representacions, ja han passat més de 2.000 persones a les visites familiars que es fan els primers diumenges de mes, a banda de grups, escoles i instituts, fins i tot de fora de Sant Boi, que vénen aquí a estudiar la història del territori. —Aquest punt de la història, finals del segle X, és, precisament, l’eix vertebrador de la Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà que es celebra per primer cop a Sant Boi el dia 16. Què són aquestes trobades? Són espais de trobada de persones i entitats que estudien l’antic territori de la Baronia d’Eramprunyà, el que avui és Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Climent, Begues,... Sant Boi no en formava part, però era limítrof i hi havia una sèrie de sinergies entre aquests territoris. Cada any es proposa un tema, i en aquesta sisena edició parlarem d’aquest territori de frontera que era Sant Boi a l’Alta Edat Mitjana. —Què queda d’aquella època? Fruit de les incursions dels àrabs a Barcelona a finals del segle X, sobretot amb Al-Mansur, el comte de Barcelona va decidir reforçar el Llobregat a banda i banda, i fruit d’això es va construir el castell de Sant Boi, la torre de Benviure, la torre del Llor, el cas-
tell d’Eramprunyà... tota una xarxa de torres i castells que conformaven aquest espai de vigilància de frontera, i que avui dia encara es pot visitar.
Cartell de la trobada del dia 16
—La jornada, que servirà a més per presentar en societat aquest nou Centre d’Estudis Santboians, es farà al Museu de Sant Boi. Són obertes a tothom? I tant! Precisament, un dels nostres objectius és la difusió dels nostres estudis, i per això les jornades són obertes a tothom que vulgui venir. I no només això, sinó que les ponències que es presentaran estaran a l’abast del públic a través d’un bloc, perquè les puguin consultar quan vulguin.
—Veient que Sant Boi sempre ha estat cruïlla de camins i un espai important per la seva ubicació, creu que encara hi ha molta història de la vila per descobrir? Sense dubte. De fet, no fa gaire es van trobar restes del Camí Ral, que connectava Barcelona amb Vilafranca del Penedès passant per Sant Boi, una mina de ferro ibèrica al costat de la parròquia de Sant Baldiri, unes termes romanes encara més antigues que les que tothom coneix,... encara ens queda molta història per descobrir, no només antiga sinó també més recent. —Com a estudiós de la història de Sant Boi, què és el que més l’ha fascinat? Sóc un enamorat dels camins antics. Hi ha coses molt interessants. A banda del Camí Ral, que té origen ibèric o romà, també tenim el camí vell de Torrelles, amb les restes encara visibles avui dia; o el camí antic de Can Cartró, també molt interessant. Tota una xarxa de camins que al segle XIX o principis del XX encara funcionaven i molts perviuen a les zones forestals de Sant Boi. Una de les troballes que em va sobtar va ser saber que molts pelegrins que feien el camí de Santiago sortien de Sant Boi pel Camí Ral. —Per aquells santboians que es vulguin iniciar en el coneixement de la història de Sant Boi. Per on li recomanaria començar? Primer de tot, pel Museu de Sant Boi. És una meravella. És un museu multimèdia, interactiu, que permet a la gent, sigui quin sigui el seu nivell, pugui aprendre d’una forma amena i molt rigorosa. També que vagin a les Termes Romanes, que visitin la Torre de Benviure amb en Roc,... Més informació sobre la VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà i el programa, al bloc vitrobadaeramprunya.blogspot.com.es
novembre de 2013 • el diari de Sant Boi
C I UT A T
Els centres de salut de Sant Boi i Sant Vicenç, a només un clic Els professionals dels CAP de tots dos municipis posen en marxa un bloc a internet amb informació útil sobre salut i sobre els mateixos centres
7
L’Ajuntament fa una crida a adoptar gats del refugi local Les adopcions tenen un cost de 60 euros i inclouen el xip, la vacunació i l’esterilització
E Redacció
ls professionals dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de Sant Boi i Sant Vicenç dels Horts han posat en marxa un bloc a internet amb informació d’utilitat pels ciutadans, ja sigui sobre salut o bé sobre la dinàmica dels mateixos centres. D’aquesta manera, a l’espai web i http://icssantboisantvicenc.wordpress. com es poden consultar des de diferents consells per aprendre a distingir la grip d’un refredat, com la informació horària dels equipaments sanitaris i els serveis que s’hi duen a terme. A més, l’usuari té la possibilitat de realitzar tràmits administratius (canvi de metge, reclamacions, sol·licitar la targeta sanitària europea...) o accedir a la informació per poder realitzar-los, i demanar cita amb els metges, metgesses, infermeres o infer-
Refugi municipal d’animals de companyia, on hi viuen més de 70 gats Redacció
La web també ofereix als usuaris diferents consells de salut
mers del centre des de la mateixa web. A més, a través del bloc es pot accedir a un mapa de les instal·lacions sanitàries i de les farmàcies de guàrdia de totes dues poblacions, i a enllaços a d’altres webs d’interès rela-
cionades amb la salut. En el cas de Sant Boi, a més, el bloc conté tota la informació dels centres de salut de Montclar, Molí Nou, Camps Blancs i Vinyets, amb fotografies i una breu història del centre.
L’Ajuntament de Sant Boi ha iniciat una campanya per promoure l’adopció de gats del Refugi Municipal d’Animals de Companyia. L’adopció s’ofereix a un preu únic de 60 euros, menys de la meitat del que es pagava en anys anteriors, i inclou la identificació amb xip, la vacunacio i l’esterilització dels animals. En el cas d’animals de set o més anys,
és gratuïta. Més de 70 gats viuen en l’actualitat al Refugi Municipal d’Animals de Companyia (RMAC), la majoria dels quals d’edat adulta. El número de gats que hi resideixen és similar al de gossos, però l’any 2012 es van registrar més del triple d’adopcions de gossos (194) que de gats (62). Els gats per adoptar es poden veure al web rmacsantboi.com/gats.
novembre de 2013 • el diari de Sant Boi
C U LT U R A
9
El Grup de Foc de Sant Boi ‘cremarà’ la ciutat per segon any consecutiu el 23 de novembre
El ‘Cremem Sant Boi’ reunirà a la ciutat a diferents grups de percussió, diables i malabars de foc, que posaran música i llum durant tota la tarda a diferents carrers i places de la vila
E
Rubén Marín
l próxim 23 de novembre, Sant Boi tornarà a ser envaïda per flames, foc i diables en una tarda que s’espera que sigui màgica. Per segon any consecutiu, els carrers i places de la vila seran escenari del Cremem Sant Boi, una trobada organitzada pel Grup de Foc de Sant Boi i que vol aplegar els millors grups de malabars de foc, percussionistes i diables d’arreu de Catalunya. “Ens reunirem aquí per fer festa, foc i passar-nos-ho bé amb tot aquell que vulgui venir i sumar-se a la gresca”, explica Marc Ballestero, membre del Grup de Foc de Sant Boi, col·lectiu que agrupa a quatre entitats locals: els percussionistes Diabòlics Musics, el Drac Pepitu, els diables de Sant Boi i els Malabars de Foc de Sant Boi, sumant al grup al voltant de la cinquantena de membres.
Al tancament d’aquesta edició, l’esdeveniment ja tenia set grups confirmats, cosa que fa preveure que a l’edició d’enguany es pugui superar la desena d’entitats que van participar en la primera edició de l’any passat, i que van portar a Sant Boi prop de 250 persones. Des del setembre, el grup està treballant en l’organització del certamen, contactant amb grups de malabars i també amb espònsors que puguin col·laborar amb una petita aportació en la celebració de la festa, i dissenyant el recorregut i el timing de l’esdeveniment perquè ningú es perdi detall. “Costa molt organitzar un acte com aquest, tot i que si li poses ganes se’t fa més fàcil”, explica Ballestero, responsable de Malabars de Foc. De moment, el que està pràcticament tancat és el recorregut i els horaris. Segons la planificació del grup, el Cremem Sant Boi 2013
Ballestero, responsable de Malabars de Foc, revisant l’estat del Drac Pepitu
Els espectacles individuals de cada grup començaran cap a les vuit del vespre davant la font de la devesa
començarà amb una gran tabalada que tindrà l’inici a la plaça Catalunya cap a les 17:00 hores, i recorrerà diferents carrers de la vila fins a arribar a la plaça de l’Ajuntament. En aquest punt, els malabars de foc se sumaran als percussionistes, i iniciaran una nova cercavila, aquest cop amb foc i llum, fins arribar a la font de la devesa, al Parc de la Muntanyeta, davant la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. Aquest serà l’escenari on, cap a les vuit del vespre, està previst que s’iniciïn les actuacions de cada grup, que s’allargaran fins aproximada-
ment les 22:00 hores. Ballestero espera que aquest segon any, l’esdeveniment rebi el suport de molta més gent. “L’any passat, la data escollida no va ser massa bona, al desembre, i no hi havia massa gent pel carrer. A més, tenint en compte que era el primer cop que es feia i molta gent no ho sabia, no vam rebre massa suport al carrer, tot i que la gent que ens veia sí que s’hi sumava. Enguany hem fet més difusió i esperem que en aquest aspecte, el Cremem Sant Boi vagi molt millor aquest any”. Els veïns interessats a as-
sistir al Cremem Sant Boi o a col·laborar amb el Grup de Foc de Sant Boi (o formar part d’alguna de les quatre entitats que l’integren), pot consultar la darrera hora a la pàgina web http://grupdefocsantboi.wix. com/inici o al Facebook GrupDeFocSantBoi. Per participar-hi només es necessiten “ganes de festa, de passar-s’ho bé, bona disposició cap al grup i responsabilitat”, assegura Ballestero, i tenir un mínim de 16 anys per ser percussionista o de 18 per les activitats de foc. La resta va a càrrec del grup.
C U LT U R A
10
el diari de Sant Boi • novembre de 2013
“Per mi és un plaer tocar jazz i si és a Sant Boi, el meu poble, encara més” Toni Solà Saxofonista santboià
A banda de ser un dels millors saxofonistes del país, el santboià Toni Solà és coorganitzador de la Mostra de Jazz de la ciutat des dels inicis, a l’any 92. L’edició d’enguany, la 22a., ha programat concerts al llarg de tot aquest novembre. Un d’ells reunirà al mateix escenari a Solà amb el mític Ronald Baker. Serà el dia 22 a Cal Ninyo. Una data per marcar al calendari. Rubén Marín
—Vostè col·labora en l’organització de la Mostra de Jazz de Sant Boi des dels inicis, a l‘any 92. Com ha evolucionat al llarg d’aquestes dues dècades?
En primer lloc, cal dir que la Mostra de Jazz l’organitza l’Ajuntament de Sant Boi a través dels casals de barri, i els ciutadans que hi colaborem som dos: el meu amic Valentí Sésar i jo. El Valentí s’ocupa d’escriure
els textos de les programacions i de presentar els concerts, mentre que jo m’ocupo d’el·laborar la programació, contactar els grups i aquest tipus de feina. Pel que fa a l’evolució de la Mostra al llarg d’aquests 22 anys, he de dir que ha estat ascendent. Ja fa molts anys que és un esdeveniment molt consolidat! —Hi ha Sant Boi un públic fidel al jazz? Respon bé als concerts programats a les Mostres de Jazz de cada any?? I tant, a la Mostra tenim un públic molt fidel que s’ha ant formant al llarg dels anys i que espera amb moltes ganes cada nova edició. De fet, hi ha moltes persones que són del tot incondicionals. —Quina valoració en fa del cartell de la Mostra d’enguany? Del cartell d’enguany podríem destacar que conté al 50% artistes internacionals i de casa nostra. També conté una bona dosi de blues (dos dels concerts), de veu i de swing. És a dir, una conjunció variada, de gran qualitat i que tanmateix és accesible per a tots els públics. —Ha destacat l’elevada presència d’artistes internacionals. Costa molt atreure a Sant Boi la gran quantitat d’artistes estrangers de primer nivell que actuen a la Mostra? Bé, al llarg de la meva carrera com a músic de jazz he establert contactes amb músics internacionals. Això ha incidit directa-
ment en el fet de què els pugui portar a la Mostra per un tema d’amistat, i aprofitant sempre que venen per Barcelona per altres concerts. En altres circums– tàncies, seria molt complicat i econòmicament inviable. —El dia 22 de novembre actua a Cal Ninyo. Què suposa actuar a la seva ciutat i amb el seu public? Per a mi sempre és un plaer tocar jazz i, si és a Sant Boi, el meu poble, encara més. —A més, estarà molt ben acompanyat pel Ronald Baker, que ja va deixar impressionat el públic de la Mostra el 2005... No, no s’equivoqui! Jo no estaré acompanyat pel Ronald Baker, sinó tot el contrari: els meus companys i jo l’acompanayarem a ell! —Accepto el matís. Quin espectacle podrà veure qui s’acosti a gaudir d’aquesta actuació de Ronald Baker acompanyat pel Toni Solà Group? En Ronald, a més d’un gran trompetista (de fet és deixeble de Donald Byrd), és un excel·lent cantant i està dotat d’una virtut que jo admiro molt en els músics: l’elegància. —I per últim, a banda de la Mostra, quins projectes té entre mans ara mateix? Probablement ja em tocaría fer un nou disc, ho tinc en ment. Però no m’agrada parlar dels projectes abans de temps.
Quin perfum rebem? Ahir passejant per la plaça de Catalunya la meva companya em diu: mira qui hi ha! I en el mateix moment, vaig fer cent vuitanta graus en la trajectòria i vaig continuar en sentit oposat. Us ha passat alguna vegada? A mi sí, no és la primera, i penso que és un bon tema per reflexionar. Per què amb algunes persones ens llancem als seus braços i en d’altres les esquivem tot just quan notem la seva presència? Per no ser políticament incorrecte diria que depèn del “perfum” que captem o coneixem de l’altre. Algunes actituds que ens allunyaran dels altres poden ser: si per norma utilitzem la provocació en el debat de les idees, si constantment en la nostra interrelació toquem o colpegem el nostre interlocutor, si la crítica és la nostra bandera de les relacions, si tot ho veiem des de l’òptica de la derrota i el pessimisme, si quan trobes algú t’han de donar l’excusa pertinent perquè els deixis en pau i puguin marxar... Possiblement tu n’afegiries algunes més i no t’equivocaries. Per tant, si volem desprendre un bon “perfum” i rebre abraçades, rialles i bon rotllo el primer que haurem de fer és canviar tots els paràmetres anteriors en positiu i aprendre a respectar el nostre interlocutor com a persona diferent a nosaltres, permetent el diàleg i allunyant-nos del nostre monòleg per fer que la trobada sigui agradable i còmoda de tal forma que just després d’acomiadar-nos hi hagi desig d’un nou retrobament. Practiquem? Adéu.
11
SU GGE R IM
12
agenda
l’excursió
Exposició de Lola del Río: pintures a l’oli
Fins l’11 de novembre. A Can Masssallera.
Exposició interactiva: ‘Parlem de drogues’ Fins al 24 de novembre. A la plaça Teresa Valls i Diví
Fòrum empresarial
Dimecres 6, a les 13:30 h. ‘Perspectives econòmiques pel 2014’, a càrrec del Catedràtic de Política a l’UB, Anton Costas. A l’hotel NH Sant Boi.
Taller de risoteràpia
Dimecres 6 i dimecres 20, a les 18:30 h. A La Gralla. Organitza: Federació Els Garrofers.
Concert: Fulton
el diari de Sant Boi • novembre de 2013
Champian
Divendres 8, a les 22:00 h. Emmarcat dins la XXII Mostra de Jazz de Sant Boi. Al Casal de barri Marianao.
mort i de l’estudi d’una necròpolis prehistòrica, descobrirem la subjectivitat i els estereotips que impregnen la ciència arqueològica. A Can Barraquer.
Festival benèfic contra el càncer
Dissabte 16, a les 17:00 h. Amb la participació d’artistes, poetes i músics. La recaptació anirà destinada a l’Associació Espanyola contra el Càncer. A Cal Ninyo.
El teatrí d’Abdul: contes berbers.
Diumenge 17, a les 12:00 h. Espectacle familiar. Al Casal Ciutat Coop. Molí Nou.
Restaurants Km0. Dijous 21, a les 18:30 h. El col.lectiu Slow Food Barcelona explicarà la filosofia d’aquest moviment restaurants, on es cuina poc a poc amb producte naturals de ben a prop. A la biblioteca J. Rubió i Balaguer
Xerrada: ‘Arqueologia Teatre al detall: de la mort’ ‘Llepafils’ Dijous 14, a les 11:30 h. A través de l’Arqueologia de la
Els aiguamolls de Molins de Rei
Diumenge 24, a les 12:00 h. A Can Massallera.
A
ra que ja hem entrat, almenys en teoria, als mesos de menys calor, però que el temps encara és força benigne, pot ser un bon moment per tornar a agafar la bicicleta tot terreny (BTT) i fer una passejada fins a la veïna població de Molins de Rei, tot seguint el curs del nostre riu Llobregat i gaudint dels colors de la tardor... L’indret que aquest mes us suggerim, els Aiguamolls de Molins de Rei, és una zona humida arti-
ficial, situada al marge esquerra del riu Llobregat, dins del terme municipal de la ciutat que dóna nom als aiguamolls. Tipus de sortida: Familiar amb BTT. Dificultat: Baixa. Temps: Un matí. Època de l’any: Tot l’any. Què cal portar: Esmorzar, aigua, càmera de fer fotos, casc... i, evidentment, la bicicleta... Heu de sortir de Sant Boi des
del pont que hi ha a l’alçada de les termes romanes, un cop allà l’heu de travessar el riu pel gual, en cas que el riu baixés amb molt de cabal i no fos possible creuar-lo pel gual, ho podeu fer pel pont de vianants i ciclistes de Cornellà. Un cop sigueu al marge esquerra, heu d’anar remuntant el riu pel carril bici. Pel camí trobareu una àrea de picnic i, després d’haver passat Sant Feliu, ja sereu als Aiguamolls de Molins de Rei. Després d’esmorzar, passejar i fer unes quantes fotos a la fauna i flora dels aiguamolls, si encara teniu ganes de pedalar una mica més, us podeu arribar fins al nucli urbà de Molins de Rei. La tornada la farem pel mateix camí per on hem vingut. Centre Excursionista Sant Boi
E SPOR T S
14
el diari de Sant Boi · novembre de 2013
El C.F. Ciutat Cooperativa ja prepara els actes per celebrar el seu 50è. aniversari
La celebració arriba amb el primer equip a tercera divisió catalana i amb una plantilla de futur, en què la mitjana d’edat dels jugadors no arriba als 20 anys que va enfrontar el CF Ciutat Cooperativa amb la Penya Barcelonista de Sant Vicenç dels Horts. A l’acte hi va assistir el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, i l’alcalde de la ciutat, Jaume Bosch. “Encara no tenim res tancat i per tant no podem avançar res, però sí puc confirmar que estem en converses amb clubs i entitats per organitzar al nostre estadi diferents activitats per celebrar l’aniversari”, explica el president del club, Francisco Ramos. Un equip de futur
Ramos (esquerra) rep una placa de mans del president de la FCF, Andreu Subies
E Redacció
l Club de Futbol Ciutat Cooperativa està d’aniversari. L’entitat esportiva acaba de do-
nar el tret de sortida als actes de celebració dels seus primers 50 anys de vida a l’acte de presentació dels 19 equips que el club té federats previ a la celebració
El mig segle de vida del club arriba amb el primer equip competint al grup 8 de la tercera divisió catalana, i amb un futur més que esperançador. “Estem construint un equip molt jove i amb molt de futur”, assegura Ramos. “La mitjana d’edat del
grup no arriba als vint anys. El jugador més veterà té només 23 anys, que és la mateixa edat que té el Javi Moruno, l’entrenador. Esperem que sigui un equip de llarg recorregut i que ens doni moltes alegries en el futur”, explica el president. De moment, desprès d’un inici complicat, l’equip ja s’ha situat a la meitat de la classificació, amb 11 punts dels 21 disputats, i afronta la temporada amb optimisme. “L’objectiu és la permanència, no podem carregar el grup amb més pressió de la que tenen. Ells han de jugar, s’han de divertir i aprendre. Estem formant un equip de futur i no tenim pressa pels resultats”, afirma Ramos, un enamorat de la primera plantilla. “Són un grup excepcional, no només en l’àmbit esportiu, sinó també en el personal”, assegura. Aquest primer mig segle
de vida del club arriba en un dels moments més dolços de l’entitat. Amb un estadi flamant i amb tot el suport institucional de l’Ajuntament, com vol destacar Ramos, prop d’una vintena d’equips federats i una primera plantilla amb molt de futur, el club també centra els seus esforços en crear una bna estructura de futbol base. “És important que els nens del barri tinguin un lloc per fer esport, per jugar a futbol, i el que és el principal objectiu per nosaltres, poder formar-los en valors, construir no només esportistes, sinó per sobre de tot, persones de futur”, assegura Ramos. Pel que fa al suport, el president també es mostra satisfet de l’ambient que presenta la graderia de l’estadi Dani Jarque en dies de partit. Hi ha socis, simpatitzants i gent que ve de forma esporàdica, i tots ens fan notar que tenim molt de suport al darrere. Tenir aquest suport de l’afició t’ajuda a aconseguir els objectius perquè els jugadors es senten recolzats”, afirma. Per aquells que s’hi vulguin sumar, el proper partit que acollirà el municipal Dani Jarque serà el derbi local que enfrontarà el club amb el Vinyets, el proper diumenge dia 11.
El F.C. Santboià fitxa el davanter Albert Yagüe
El Futbol Club Santboia s’acaba de fer amb els serveis del davanter català Albert Yagüe, que als seus 28 anys es trobava sense equip després d’haver jugat la temporada passada al Badalona de 2ª B i haver estat a prova fins ara pel Girona de 2ª A. Format al planter de l’Espanyol, amb qui va debutar a 1ª Divisió, va jugar a Lorca, Eibar i Cultural Leonesa. Posteriorment, va fitxar pel Dinamo de Tiblisi (Georgia), on ha jugat dues temporades i amb el qual ha disputat tres partits de la UEFA Europa League.
novembre de 2013 • el diari de Sant Boi
E SPOR T S
15
Esport per millorar la mobilitat i l’equilibri El servei Esport Inclusiu promou la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat Poliesportiu La Parellada i que s’allargarà fins al setembre de 2014. En aquestes sessions, un fisioterapeuta orienta, assessora i supervisa les persones amb discapacitat física perquè puguin fer esport de la manera més adient a les seves característiques, com el seu grau de discapacitat, l’estat de salut o el nivell d’autonomia. Millorar vida
L
Xavi Martí
’Ajuntament va iniciar, el 5 d’octubre, un nou servei que amb el nom d’Esport Inclusiu vol
promoure la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat en igualtat d’oportunitats. Es tracta d’un servei terapèutic que s’ofereix els dissabtes al matí al
la
qualitat
de
El monitor que porta a la pràctica aquest projecte al gimnàs del poliesportiu, que és fisioterapeuta especialitzat en esport adaptat i osteòpata, ens explica quina és la filosofia d’aquest nou servei: “Està dirigit a fer exercicis i activitats de grup per potenciar la musculatura i que, gràcies a això, es puguin defen-
sar en les activitats de la vida diària. L’objectiu és augmentar la mobilitat de les extremitats i l’equilibri”. Raul Sanfeliu també ha indicat que es tracta de persones que “porten molts anys en cadira de rodes” i que “fent aquestes sessions, tant al gimnàs com també a casa, es podran valdre per ells mateixos” i “no dependre tant dels altres”. Els exercicis que Sanfeliu els fa fer a La Parellada també es poden fer a casa i, de fet, el fisioterapeuta els recomana que “els facin per poder tenir una continuïtat”. A més de les sessions pràctiques, els usuaris i usuàries d’aquest servei disposaran aviat d’un llibret informatiu amb consells d’alimentació, posturals i sobre quins exercicis poden fer a casa. Del que es tracta és de vertebrar eines per millorar la seva
qualitat de vida. Tretze esports adaptats
El projecte de l’Ajuntament de Sant Boi també va comptar, el passat diumenge 27 d’octubre, amb una activitat -la II Jornada d’Esport Inclusiu de Sant Boique va servir per mostrar a les persones usuàries del servei i a la societat en general que les persones discapacitades poden practicar un bon nombre d’esports. Fins a tretze esports es van poder veure i portar a terme a La Parellada: boccia, bàsquet, futbol, arts marcials, eslàlom, rugbi, voleibol, atletisme, ciclisme, beisbol, bàdminton, tennis taula, balls de saló i equinoteràpia. La jornada va servir per divulgar l’esport adaptat i també facilitar informació a la gent que vulgui practicar aquests esports.
Les persones que segueixen el primer torn dels dissabtes del projecte Esport Inclusiu formen part de l’entitat Associació de Discapacitats Físiques de Sant Boi ARAMIS, a qui la crisi ha afectat greument en el terreny de les subvencions; això ha provocat que hagin hagut de posar fi al projecte de suport terapèutic que impulsaven com a entitat. Són persones que fa anys que s’han de moure amb crosses o cadira de rodes, totes elles afectades per una malaltia que actualment ja quasi no té incidència, la poliomielitis, que, en aproximadament l’1% dels casos, afecta el sistema nerviós central, infectant i destruint preferentment neurones motrius, provocant feblesa muscular i paràlisi flàccida. Ángel Miralles: “Vaig estar 15 o 16 anys a l’equip de bàsquet en cadira de rodes UNES Sant Feliu. Ens vam retirar el 1992 pel tema dels fills. Gràcies a l’esport he millorat molt, una persona amb discapacitat no es pot quedar a casa. Surts i et relaciones amb gent i vas aprenent i millorant. La persona que no practica esport té poca mobi-
Juan Sánchez: “Caminava amb crosses, però no he fet esport fins ara. Del que es tracta és de conservar la mobilitat que encara tenim a les articulacions amb exercicis que no busquen potenciar la musculatura en excés, seria perjudicial. Són exercicis suaus per mantenir la musculatura i les articulacions en un estat funcional. Sóc llicenciat en Medicina i he es-
tudiat el que em passa i ens passa. Es tracta de conservar la mobilitat que tenim a les articulacions, que és el que busquen els exercicis del Raúl. Quan ataca per primer cop el virus de la pòlio, afecta les neurones que permeten la mobilitat. Quan s’acaba la fase d’infecció, el cos reacciona i derrota al virus, però les neurones que van morir ja no tornen a viure. Amb Juan Gabriel Torres: “Mai havia practicat esport, començo ara. Amb el temps, veus que el problema de la força als braços s’ha de treballar, perquè les cames ja no responen i, alesho-
Luisa Huidobro: “Tinc pòlio des dels 14 mesos. El meu marit em va introduir a l’equip de l’UNES i em va agradar molt. T’ajuda a relacionar-te amb gent i fas amics.
Fent esport, entre les persones discapacitades, ens donem informació i consells mútuament. Si no ho fas així, és una informació que no reps. Et sents més àgil i t’obres més
litat i sempre depens d’algú altre perquè t’ajudi. Si fas esport, tu mateix et superes: si caic a terra sé com he d’aixecar-me, faig funcionar millor la cadira de rodes, baixo millor les voravies... Estaria molt bé que es fes un equip de bàsquet en cadira de rodes a Sant Boi... tot arribarà. I tinc una anècdota. El 1987, vaig apuntar-me a la cursa popular el temps, el cos provoca que les neurones pròximes a les que van morir agafin la responsabilitat de fer les funcions que feien abans les segones. En aquest moment, la majoria vam recuperar mobilitat i ens podíem moure amb crosses, durant la infància, per exemple. Però amb la síndrome post-pòlio, passats els anys, sembla que les neurones que es van responsabires, t’has de refiar dels braços. A partir dels 50 anys, t’afecta la post-pòlio i has de buscar eines per mantenir la musculatura. Fins als 44 anys, vaig anar coix i sense crosses. A partir d’aquest a la gent. Vaig fer esport, bàsquet, fins que els fills ja no ens permetien fer-ho. Si no fas esport, tens una sèrie de dolors i contractures als braços i a l’espatlla. Si fas exer-
de Sant Boi. Quan vaig anar a l’Ajuntament no es podien creure que jo hi volgués participar. Vaig fer els 10 quilòmetres i la gent, pel carrer, es quedava sorpresa de la meva rapidesa i destresa. Depressa i corrents, van haver de preparar-me un trofeu, ja que no havien pensat en què algú en cadira de rodes pogués participar en una cursa. Encara
queda perquè l’esport adaptat estigui normalitzat del tot, però s’ha millorat respecte fa 20 o 30 anys. En relació a aquest tema, és diferent de la resta d’Europa: vaig anar a jugar a Milà amb l’UNES i vam ‘flipar’ perquè a l’aeroport ens van rebre molts mitjans de comunicació. No ens creiem que vinguessis a fer-nos fotos i a parlar amb nosaltres”.
litzar de fer la feina de la mobilitat es cansin i ja no la fan més. Això fa que els grups musculars que s’havien activat després de la fase d’infecció, deixin de tenir activitat i tornis altre cop a la situació inicial. Per tot això, els exercicis han de ser suaus, perquè les neurones suplents tinguin l’estimulació necessària per seguir treballant i la justa per no cansar-se altre cop”. moment, queia i vaig agafar les crosses. Però ara fa 4 anys em vaig trencar diverses coses i el metge ja em va dir que anés amb cadira de rodes. Sobretot en els dolors, la millora es nota molt, cici, evites tots aquests problemes i, a la vegada, fas vida social. El fet de ser una persona discapacitada, no vol dir que t’hagis de quedar a casa tancat tot el dia”
tot i que només és una vegada a la setmana! Si no fas això, les limitacions, per desgràcia, cada cop són més grans. A veure si també s’amplia el servei amb piscina!”.