Número 8// 32.000 exemplars // setembre 2013 // Sant Boi de Llobregat
Entrevista a Ramon Andreu
El Festival Altaveu fa 25 anys
El president del Futbol Club Santboià assegura que els clubs afectats per les inspeccions de la Seguretat Social es plantegen aturar la competició si no es troba una solució viable. pàgs. 22-23
El festival de música més important de Sant Boi celebra les noces d’argent amb un cartell de luxe, en què destaquen els concerts de Damien Jurado, Scottt Matthews i La Troba Kung-Fú pàgs. 16-17
Sant Boi acollirà els actes d’una Diada marcada pel futur nacional de Catalunya
La rambla de Rafael Casanova, atapeïda de visitants per la Carxofada 2013
La parròquia de Sant Baldiri acollirà un any més l’11 de setembre els actes institucionals de la Diada nacional de Catalunya. A Sant Boi, la jornada servirà per donar el tret de sortida als actes del Tricentenari, ja que és una de les deu viles que hi participen. Pàg. 4
OPINIÓ
2
opinió
el diari de Sant Boi • setembre de 2013
editorial
Catalunya, objecte i subjecte del seu destí
E
l que tenen de bo els “processos” és que segueixen un ordre. Hom sap que a la primera fase la succeeix la segona i a aquesta la tercera i així fins que conclou. A la nació catalana se’ns ha dit per activa i per passiva que “més important que la meta és el camí”. En el context actual, a Òmnium Cultural ens mobilitzem per ferne via i per a la traçabilitat d’un estat propi, dins de la Unió Europea, com és públic i notori. Per tant ens interessen tant el camí com la meta. Ens trobem prop de celebrar un altre Onze de Setembre. El poble català, majoritàrament, està essent objecte i subjecte d’un procés. Un Onze de Setembre esperançador, perquè els ciutadans de Catalunya altre vegada han estat convocats pel Govern de la nació i per les entitats civils. Esperançador, perquè Ia resposta del poble és serena i raonada, convincent. El poble sap que la sobirania és seva i perquè està exhibint les divises més elementalment democràtiques: Llibertat, dret, respecte i pluralitat. Aquest proper dia onze, a més a més d’assistir als actes protocol•laris i institucionals i manifestacions, bona part de la societat civil respondrà a la crida feta per l’ANC assistint al tram de la Via Catalana per la independència que li hagi estat assignat. Aquell mateix dia, i fins l’Onze de Setembre de 2014, a Sant Boi i a tot el país commemorarem el Tricentenari de tan transcendental efemèride. Un dia abans, podrem assistir a la Marxa de Torxes, fent memòria i retent homenatge als caiguts el 1713-1714, per reivindicar l’independència del poble català i denunciar tot el que atempta contra les nostres llibertats nacionals i l’exercici de la democràcia. I després del dia 11 vindrà el 12, i com és natural en tot procés, entomarem la fase següent, sabedors no tant sols que érem i que som, sinó amb la profunda convicció que SEREM, pel simple i democràtic fet que majoritàriament, VOLEM.
Carles Dalmau Santboià. President d’Òmnium Cultural al Baix Llobregat
el diari de Sant Boi El diari de Sant Boi no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Boi no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
L
Sumant esforços
a col·laboració, el treball en equip, desinteressat i de manera voluntària, són valors no massa comuns ni habituals en els temps actuals en què prima, malauradament, de forma excessiva la individualitat i l’interès particular per sobre del benefici a la col·lectivitat. L’Ajuntament de Sant Boi, des de 2010, va encetar en el camp de l’atenció social i la solidaritat un camí en què la clau era la suma d’esforços: la Taula Local de Distribució d’Aliments, amb la finalitat d’optimitzar i unificar criteris en aquest servei. Ara es fa un pas més, que culmina aquesta aposta, amb la creació de la botiga Aliments Solidaris. El projecte, en què participen més de 100 voluntaris i les entitats del Banc d’Aliments (Càritas, Ajut al 4t. Món i les Esglésies Evangelistes Llibertat i Rey de Reyes), ha comptat amb la col· laboració d’empreses i entitats com Naeko i Leroy Merlin o la Fundació Ordesa amb la cessió del local, material i prestatgeries i productes d’alimentació infantil. Però és que, a més, la suma d’esforços no queda aquí, durant l’any són moltes
les entitats que fan accions puntuals de recapte d’aliments que, juntament amb els que proveeix la Fundació Banc dels Aliments, fa que es pugui atendre la demanda creixent que existeix. La crisi ha forçat a moltes famílies que mai ho haguessin pensat a entrar en els circuits dels serveis socials, la demanda dels quals ha crescut més, precisament, amb motiu de la sol·licitud d’ajuda d’aliments. Per això, passar del tradicional servei lligat pràcticament al concepte de caritat a un servei ben organitzat i digne que facilita l’aproximació de les famílies necessitades i alhora, que suma esforços de totes les entitats i persones implicades i interessades és, avui no és només una necessitat sinó una obligació. Són projectes com aquests els que cal potenciar, amb el lideratge de l’administració però amb la presència i participació decisiva i imprescindible del conjunt de la societat civil, organitzada o no, treballant de manera desinteressada per fer una mica menys difícils els moments que viuen molts ciutadans i famílies de Sant Boi. Cal continuar sumant esforços!
la foto del mes
Arbres per biomassa a Sant Ramon L’Ajuntament de Sant Boi ha dut a terme una plantació energètica en un terreny d’11.000 m 2 situat a la zona de Torre de la Vila, al peu de la muntanya de Sant Ramon. La fusta dels 2.000 arbres plantats s’aprofitarà per generar biomassa, una font d’energia renovable.
Redacció, fotografia i maquetació: Rubén Marín Redacció: Verònica Sosa Contacte: diaridesantboi@gmail.com Director comercial: Pau Ramell Telèfon publicitat: 674.35.92.03 Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889
Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Telèfons: 93.685.76.83 674.35.92.03
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 8, setembre 2013 32.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
C IU T AT
4
el diari de Sant Boi • setembre de 2013
La Diada torna un any més a Sant Boi amb la consulta i el Tricentenari com a temes de fons
La tradicional ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova començarà a les 11:00 hores • Les activitats s’iniciaran el dia abans amb la inauguració d’una mostra sobre els ateneus catalans
S
Ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova, durant la Diada de l’any passat Redacció
ant Boi tornarà a ser escenari el pròxim 11 de setembre dels actes commemoratius de la Diada nacional de Catalunya,
col·locant-se durant un dia a l’epicentre informatiu. Els actes del Tricentenari de la desfeta de 1714, que començaran el dia 11 i s’allargaran durant un any, i la consulta per la independèn-
cia que els partits nacionalistes reclamen per la Diada de 2014 converteixen la festivitat nacional d’enguany en una de les més reivindicatives i controvertides dels darrers temps. Sant Boi, una de les deu ciutats que formen part de la Ruta del Tricentenari, es prepara des d’aquest mes per rebre els visitants que hi participin visitant els tres emplaçaments escollits: la tomba de Casanova, la parròquia de Sant Baldiri i el Museu. A banda d’aquestes visites a indrets històrics, entre els actes commemoratius del Tricentenari destaca la celebració de concerts, obres de teatre i diferents expressions de cultura popular. Pel que fa als actes oficials de la Diada nacional de Catalunya, la tomba de Rafael Casanova a la parròquia de Sant Baldiri tornarà a ser l’escenari principal, amb les ofrenes florals de perso-
nes, entitats, empreses i partits polítics que està previst que comenci a les 11 hores. L’activitat a Sant Boi, però, començarà a les 9:15 hores als Jardins de Can Torrents, amb la rebuda oficial de l’alcalde de la vila, Jaume Bosch, a les persones i entitats convidades. Tot seguit, a les 10 hores, les corals de Sant Boi interpretaran El cant de la Senyera. En finalitzar, s’hissarà la bandera i un representant de l’Ateneu Familiar de Sant Boi lliurarà la senyera a les autoritats. L’entitat ha estat escollida per l’Ajuntament com a reconeixement públic i en honor als cent anys d’història que celebren enguany. El matí de la Diada finalitzarà amb l’ofrena floral davant la tomba de Casanova i amb l’aixecada d’un pilar per part dels Castellers de Castelldefels i la cantada conjunta dels Segadors. A banda dels actes oficials, la
ciutat acollirà des del dia abans diferents activitats per commemorar la festa nacional de Catalunya. Entre elles, destaca com a novetat la celebració del Despertaferro Tocatta, un espectacle sonor amb el repic de les campanes de la parròquia de Sant Baldiri que es podrà sentir el dia 10 a les 20:30 i a les 23:30 hores. Una altra de les activitats programades per aquest dia serà la inauguració de l’exposició Catalunya, terra d’ateneus, que repassa els 200 anys d’història dels ateneus catalans, amb especial atenció als de la ciutat de Sant Boi. La mostra s’inaugurarà a Can Barraquer a les vuit del vespre. També al Museu, però a la terrassa, tindrà lloc des de les 21 hores l’espectacle de cançons i poemes que repassa l’obra de Salvador Espriu, a càrrec de Sílvia Bel i de la cantant santboiana Llúcia Vives, i un quartet instrumental.
setembre de 2013 • el diari de Sant Boi
C I UT A T
5
La ciutat repensa el sistema de distribució d’aliments a les famílies més necessitades que han trobat, pionera a la comarca, és la botiga del Projecte Aliments Solidaris, on els beneficiaris podran rebre els productes de primera necessitat en un espai adequat i podent escollir els aliments que els facin falta a cada moment. “És un nou model de servei públic que defensa els drets bàsics de les famílies i garanteix la seva dignitat”, assegura la tinenta d’Alcalde de Benestar i Ciutadania, Lluïsa Moret. Cartilla de punts
Els voluntaris ja ultimen els detalls de la botiga del Projecte Aliments Solidaris, que obrirà les seves portes aquest mes
E Redacció
l sistema tradicional de distribució d’aliments a les famílies més desafavorides té els dies comp-
tats a Sant Boi. L’Ajuntament i les entitats que formen part del Banc d’Aliments (Càritas, Ajut al 4t Món i les esglésies evangèliques Llibertat i Rey de Reyes)
s’han posat d’acord per dignificar aquest procediment, que generava llargues cues de santboians i una distribució del menjar menys efectiva. I la fórmula
En total, el projecte compta amb el suport de cent voluntaris i d’empreses com Naeko, que ha cedit un magatzem, Leroy Merlin, que ha aportat carretons i prestatgeries, o la Fundació Ordesa, que cedeix productes d’alimentació infantil, a banda dels mercats municipals, la Cooperativa Agrària i alguns supermercats de Sant Boi que aportaran productes frescos. El nou sistema de distribu-
ció d’aliments solidaris té com a principal eina una cartilla de punts. D’acord amb els paràmetres establerts, els Serveis Socials de l’Ajuntament determinen quines famílies poden ser usuàries del Banc d’Aliments i els fan entrega d’una cartilla amb un determinat nombre punts, en funció de diversos factors com nivell d’ingressos, membres de la unitat familiar, etc. Aquests punts seran bescanviables per aliments bàsics com arròs, llegums, pasta, conserves, oli o farina a la nova botiga, en funció de les necessitats d’aquestes famílies en cada moment, optimitzant d’aquesta manera el repartiment d’aliments entre les famílies de Sant Boi que ho necessitin. La botiga del Projecte Aliments Solidaris, que començarà a funcionar la segona quinzena d’aquest mes, obrirà dimarts, dijous i divendres al matí, i dimecres i dijous a la tarda.
setembre de 2013 • el diari de Sant Boi
REP O RT A T G E
7
Creix la demanda d’uns adhesius creats a Sant Boi per prevenir esquitxades als urinaris
L’empresa Nosalpiques en va vendre més de 80.000 el 2012 i espera superar el milió i mig d’euros de facturació en 3 anys • Les enganxines poden funcionar com a suport publicitari tida que incentiva als més petits, gràcies als adhesius, a anar al lavabo i abandonar els bolquers. Suport publicitari
Rudi Ros, Sergi Grimau i Adán Martínez, amb els adhesius que estan triomfant a tota Espanya
H
Verònica Sosa
igiene, educació i diversió són els tres lemes de l’empresa santboiana Nosalpiques, que ha patentat uns adhesius que es col·loquen al vàter i que en contacte amb l’orina canvia d’aspecte i mostra una imatge oculta diferent de la inicial. La idea d’aquest invent, que redueix en un 80% les esquitxades dels urinaris, va sorgir d’una conversa que van tenir en un bar els cosins Rudi Ros i Adán Martínez “després d’anar al lavabo i veure que estava molt brut”. Els fundadors del negoci van pensar que si posaven un punt de referència per apuntar a l’hora de pixar, la gent no embrutaria tant.
Allò que va començar com una broma va anar agafant forma i s’ha convertit en un negoci consolidat, amb més de 80.000 enganxines venudes al 2012 tant a Espanya com en altres països com Portugal, Itàlia, Polònia i França entre altres. Tal com reconeixen els fundadors del projecte, “el mapa està bastant esquitxat” i l’objectiu és adentrar-se als Estats Units i al Japó. Els més de 30 dissenys que comercialitzen, entre els que es troben paròdies de Mourinho, Guardiola, Torrente i Belén Esteban, es fabriquen a Sant Vicenç dels Horts amb el mateix material amb què es retolen els avions i resisteixen més de 1.000 usos. Un dels problemes amb el que es
Nosalpiques
troben els fundadors és on enfocar el producte, que està present en més de 200 punts de venda de tota Espanya, ja que “per un costat és un producte higiènic molt útil pels banys públics del canal horeca i per un altre, motiva als nens a deixar els bolquers, i tot això d’una forma divertida”. Les escoles i guarderies, els bars i restaurants i els particulars són els principals clients de les enganxines de Nosalpiques, que té com a soci i director comercial a l’exjugador de bàsquet de l’ACB Sergi Grimau. En l’àmbit educatiu, en aquests moments l’empresa està realitzant un estudi amb més de 200 nens per crear el mètode Abandona els bolquers amb Nosalpiques, una forma diver-
Un dels objectius dels socis de l’empresa és que els seus adhesius siguin un producte bàsic de consum, “que la gent s’habituï a tenir-los al seu bany com qui compra paper higiènic o ambientador”. Però aquest no és l’únic propòsit d’aquests emprenedors, ja que volen que les seves enganxines siguin un nou suport publicitari per les empreses, ja que es poden personalitzar. La companyia, que va arribar a tenir més de 80 distribuïdors per tot el territori espanyol, aposta per augmentar la plantilla a través de comerciants per incorporar 100 nous punts de venda cada mes. Un repte: arribar a les grans cadenes comercials, al gran consum, per ampliar els canals on es venen actualment les enganxines. A més a més de consolidar-se al territori nacional, Nosalpiques
espera créixer gràcies a l’impuls dels mercats exteriors com per exemple el Llatinoamericà, que té un gran potencial, tot i que com afirmen els fundadors del negoci “és molt complicat començar l’activitat allà”. Una peixera que quan es mulla amb l’orina apareix un peix de colors o una gerra de cervesa que s’omple quan apuntes a l’hora d’anar al lavabo, són alguns dels models que comercialitza l’empresa per un preu de 5,95 euros. Per aquest any Nosalpiques preveu duplicar la facturació de 2012 i arribar als 450.000 euros i de cara als propers 3 anys l’objectiu és obtenir un volum de vendes de 1,4 milions d’euros. A Sant Boi, on van començar l’activitat, els adhesius de l’empresa estan presents en més d’un centenar de bars i en diversos punts de venda. L’empresa, que va engegar el negoci amb una inversió pròpia de 100.000 euros, ha canviat la imatge corporativa per adaptar-se al seu públic i arribar a més gent.
Model d’adhesiu, abans i després del contacte amb l’orina
Nosalpiques.com
C I UT A T
8
el diari de Sant Boi • setembre de 2013
L’Associació Equilibri vol impulsar un nou servei comarcal d’atenció a famílíes de malalts mentals Es faria de forma conjunta amb entitats de salut mental de Cornellà i el Baix Nord • La presidenta de l’entitat santboiana qualifica d’inhumanes les retallades en la Llei de la Dependència Salut Mental” avança Molina. Tisorada en dependència
La psicòloga de l’Associació Equilibri, Pilar Hostalet (amb jaqueta negra), atenent tres sòcies de l’entitat
A
Verònica Sosa
mb l’objectiu de donar suport als familiars i amics de persones afectades per malalties mentals i/o trastorns de la personalitat es va constituir al 2007 l’Associació Equilibri, la primera de Sant Boi que va néixer de la necessitat de crear un espai de trobada per aquest col·lectiu on poder compartir experiències, problemes i buscar solucions. Des de fa un any, l’Associació Equilibri està treballant en un projecte comú amb l’Associació Salut Mental del Baix Llobregat de Cornellà i l’Associació de Familiars de Malalts Mentals del Baix Llobregat Nord de Martorell per posar en marxa un Servei d’Atenció a les Famílies (SAF) al Baix Llobregat. Un cop han elaborat el projecte ara l’estan presentant a col·lectius de caire social per aconseguir els fons necessaris, encara per determinar, per tirar-ho endavant. Aquest servei neix d’una necessitat amb la que s’han tro-
bat aquestes associacions, on acudeixen familiars de malalts mentals per demanar informació sobre les ajudes existents o per ser aconsellats sobre com afrontar la situació. Aquests casos són derivats a Barcelona, on la Federació SMC Salut Mental Catalunya (on estan federades aquestes associacions) els hi proporciona aquest servei. “Si tinguéssim un SAF al Baix Llobregat les famílies podrien exposar els seu problema o dubtes a la persona responsable del SAF, que pot ser o bé
El SAF farà d’intermediari entre les famíles i l’administració, ja que es tracta d’un servei d’informació, orientació i assessorament a totes les persones que cerquin respostes a qüestions sobre salut mental
una psicòloga o una treballadora social, que els orientaria i derivaria les demandes al servei que cregui que necessiten. Aques-
V. Sosa
ta treballadora també faria un seguiment de cada cas” precisa la presidenta i fundadora de l’Associació Equilibri, Irene Molina. El SAF farà d’intermediari entre l’administració i les famílies, ja que es tracta d’un servei d’informació, orientació i assessorament a persones que cerquin respostes a qüestions que els preocupen sobre salut mental. A banda d’aquest projecte comarcal, l’associació ha començat una nova etapa com a soci col·laborador del Clúster de Salut Mental de Catalunya, ja que forma part de la Federació SMC Salut Mental Catalunya. I també forma part de l’Observatori de Salud Mental de Catalunya, amb qui cada any organitzen un seguit d’activitats, com un cicle de cinefòrum, on després de projectar una pel·lícula inicien un debat sobre la temàtica tractada. “Les tres jornades de cine– fòrum es faran al setembre, en homenatge a la tercera edat; al novembre per commemorar la violència de gènere, i a l’octubre en motiu del Dia Mundial de la
A banda d’aquestes activitats puntuals, un dijous al mes, entre 15 i 20 integrants de l’associació es reuneixen a Sant Boi per fer teràpia grupal. Es tracta d’un espai on s’ofereixen estratègies i recursos per gestionar problemes amb què es poden trobar els familiars. “Cada mes tractem un tema diferent que sorgeix de les pròpies preocupacions dels socis de l’associació. S’exposa un tema, es fan exercicis pràctics i els assistents intercanvien experiències, aportant cadascú les seves opinions” explica la psicòloga Pilar Hostalet. Es tracta de sessions psicoeducatives on es debaten qüestions diverses, des de la comunicació a la família passant per com tractar al malalt fins a què fer en determinats moments crítics. El paper de la família en aquests casos és molt important i també necessiten ajuda i suport. “Molts familiars de persones afectades per malalties i trastorns mentals no reben suport psicològic i això és una carència” explica Hostalet. Molina considera que a les administracions li han anat molt bé les famílies, ja que han disposat de cuidadors gratuïts tot l’any. Molina qualifica d’inhumanes les successives retallades en la Llei de Dependència que ha dut a terme el govern central. “Ens carreguen a impostos que podrien destinarse a tasques de caire social i en comptes d’això ens retallen cada cop més” afirma indignada. Ajuda als familiars
La Marisol Esteller és sòcia de l’associació des de fa 2 anys i valora molt positivament l’experiència, ja que “tot i que al principi acudia a les sessions una mica per obligació, ara m’implico molt més i participo en les activitats”. Igual li passa a la Isabel Olivares, sòcia de l’associació des de fa 3 anys, que considera que les teràpies de grup, on els participants com-
parteixen les seves experiències personals, li han servit de gran ajuda ja que “veus que no ets la única que està passant per aquesta situació i que hi ha solucions”. Quan a un familiar li detecten una malaltia mental, la primera reacció del seu entorn és la desorientació, l’angoixa, el no saber que fer, i fins i tot la desesperació. Així ho defineix Hostalet, que afegeix que en un primer moment hi ha una fase de negació, de buscar un segon diagnòstic. Davant aquesta nova situació amb què es troben els familiars, cal afegir la falta d’informació per saber el que comporta la malaltia. Per proporcionar nous coneixements als familiars sobre la salut mental, l’associació organitzarà el pròxim any a partir de gener un cicle de col·loquis.
“Ens carreguen a impostos que podrien destinar a tasques de caire social, i en comptes d’això ens retallen cada cop més”, es queixa la presidenta de l’entitat. “Els familiars ens hem de cuidar. Tot i que al principi pensava que si ho feia era una egoista, ara crec que és necessari” afirma Olivares. A l’Associació realitzen dos tipus d’activitats, per un costat fan la derivació al Jurim, un servei d’assessorament i defensa jurídica dels malalts mentals. I per un altre costat, també tenen un servei d’atenció psicològica, tant individual, com en grup, per als familiars. “Els malalts han de perdre la por, alguns tenen l’autoestima molt baixa, els costa molt participar en les activitats” afirma Molina, qui considera que l’ocupació i la integració són claus perquè se sentin realitzats. Un dels propòsits de l’associació Equilibri, integrada per 30 socis, és normalitzar el concepte de malalt mental. Tal com diu Molina, “els tòpics es continuen escoltant i queda molt per fer”.
ESPECIAL MOTOR Les ajudes del Pla PIVE 3 es podrien exhaurir abans de que acabi l’any El programa, que reserva 70 milions de euros per subvencionar el canvi de vehicles antics a nous, es va posar en marxa el juliol després de l’èxit dels dos predecessors
C
La Carretera de Santa Creu de la Calafell, punt neuràlgic de la venda de cotxes a Sant Boi
aldrà donar-se pressa per accedir a les ajudes per canviar de vehicle. El ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha assegurat aquest mes d’agost que la tercera edició del Pla PIVE, que incentiva la compra de vehicles nous a canvi de treure de la circulació els vells, “molt probablament” no arribarà a finals d’any. En declaracions a Europa Press, Soria ha assenyalat que, en funció de les converses que ha mantingut amb diferents actors del sector i amb la informació que ha rebut el Ministeri
d’Indústria, la seva previsió és que els fons d’aquest pla s’exhaureixin abans de que finalitzi el present exercici. El titular de la cartera d’Indústria ha recordat que la primera edició del PIVE es va iniciar a l’octubre de 2012 i ha assenyalat que va funcionar molt bé fins a finals de l’any passat. Això va donar lloc a la posada en marxa d’una segona part, el Pla PIVE 2, dotat amb 150 milions d’euros de pressupost i que es exhaurir a finals de la primera meitat d’aquest 2013. En aquest sentit, ha recordat que aquest tipus d’incentius a la compra de vehicles nous “és bo” per-
què anima a la fabricació de vehicles, alhora que serveix d’ajuda a l’activitat dels distribuidors, a un mercat “deprimit” com és el de la publicitat i també impulsa la venda de cotxes. Més cotxes, més IVA
Soria ha assenyalat que un volum més gran de matriculacions d’automòbils suposa un augment de la recaptació fiscal per part de l’Estat en matèria d’IVA. “És una bona política i, mentres que poguem, hem de continuar donant-li suport i mantenint-la”. La tercera part del PIVE, que manté les condicions de
les anteriors, esta operativa des del passat dilluns 29 de juliol, amb una dotació de 70 milions d’euros, que vol servir per incentivar l’adquisició de 70.000 turismes i vehicles comercials lleugers durant un any, o fins exhaurir el fons econòmic destinat, que prové d’un credit amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) a l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE). Segons les dades de la patronal de fabricants Anfac, la posada en marxa d’aquesta iniciativa representarà uns ingressos fiscals de 278 milions d’euros per
El Pla PIVE 3 vol incentivar la compra de 70.000 turismes i vehicles lleugers amb subvencions de 2.000 euros, 1.000 aportats pel Govern i 1.000 més per les empreses d’automoció a les arques públiques, 200 milions dels quals conrrespondrien a l’IVA i la resta a l’impost de matriculacions. A més, segons els càlculs de l’IDAE, aquesta tercera edició del PIVE permetrà estalviar cada any 36 milions de litres de carburant gràcies a la substitució de cotxes antics per d’altres més eficients, evitant l’emissió a l’atmosfera de 122.000 tones
de CO2. Les ajudes del tercer programa continuen sent de 2.000 euros, 1.000 aportats pel Govern central i 1.000 més que posen sobre la taula les empreses automobilístiques. En el cas de vehicles de cinc places adquirits per famílies nombroses, les ajudes ascendeixen fins els 3.000 euros (1.500 aportats per cadascuna de les parts). El preu d’aquests turismes o vehicles comercials lleugers no ha de superar els 25.000 euros sense IVA (30.000 euros per als de cinc places comprats per famílies nombroses). El vehicle que s’entregui a canvi per ser apartat de la circulació ha de ser un turisme amb més de 10 anys d’antiguitat o un comercial lleuger de més de set anys. Pel que fa a les dades d’experiències anteriors, a finals de juliol el Pla PIVE 2 havia generat un total de 151.605 reserves vàlides, que equivalen a 152,7 milions d’euros, el 99,2% del pressupost final, que es va ampliar amb remanents del Pla PIVE inicial. De la seva banda, l’IDAE ha registrat 113.669 expedients, dels quals s’han evaluat 102.179 s’han validat 100.720. L’Institut ja ha procedit a abonar 99.694 expedients, l’equivalent al 99% del total de validacions.
ESPECIAL MOTOR
“A Sant Boi venem 29 marques de vehicle, el 95% de tot el volum de vendes a Espanya” Vicenç Muñoz
R. Marín
President de Sant Boi Ciutat del Motor
Amb l’objectiu de donar valor a l’eix comercial de vehicles que representa la C-245 al seu pas per Sant Boi s’ha creat aquest 2013 l’associació Sant Boi Ciutat del Motor. La pràctica totalitat dels concessionaris que hi estan instal·lats han decidit unir les seves forces per millorar la seva visibilitat dins i fora de Sant Boi i poder atreure més clients a un negoci que ha patit com pocs les conseqüències de la crisi. Tot i això, el seu president, Vicenç Muñoz, creu que aquest espai té moltes virtuts per sortir-se’n: una oferta de qualitat, variada i concentrada en un espai de passeig reduit. Rubén Marín
—Com va sorgir la idea d’instal·lar els concessionaris al llarg de la C-245? No va ser premeditat ni acordat. Els concessionaris de cotxes del poble necessitaven més espai i allà era molt difícil créixer més, i es van anar traslladant a poc a poc aquí. —Quins punts forts té aquest espai per atreure clients? Principalment, que els clients tenen una fira de l’automòbil, un saló de l’automòbil, a l’abast tot l’any. A més a més, aquí tenim el 95% del mercat que es ven a Espanya, amb un total de 29 marques. Això vol dir que poden venir a un lloc on no hi ha problemes d’aparcament i trobar aquells
vehicles d’aquelles marques que els interessen sense haver de desplaçar-se gaire, amb una curta passejada. A nivell d’Espanya només hi ha un altre espai similar a aquest a Leganés. —Pràcticament la totalitat dels concessionaris de Sant Boi acaben de constituir l’entitat Sant Boi Ciutat del Motor. Amb quin objectiu? Perquè tot i l’avantatge que suposa als clients visitar aquest espai quan busquen un cotxe, trobem que encara hi ha molta gent que no el coneix. Per això ens hem volgut constituir com a associació, per tractar de potenciar-lo publicitàriament i informar a tothom de tota l’oferta que pot trobar aquí. A Sant Boi
se’ns coneix, i a bona part del Baix Llobregat també, però més enllà potser no tant. —I de quina manera han pensat fer-ho Principalment, fent accions publicitàries conjuntes. També estem ultimant la posada en marxa d’una pàgina web. www.santboimotor.es, fem fires conjuntes,... —De quina forma els està afectant la crisi actualment? Aquest any estem en una situació d’estancament per baix. Vam tenir un segon semestre de 2012 molt dolent, i ara estem en xifres similars. Sí que hi ha hagut una mica de millora al juliol, i el que queda d’any és una incògnita.
Però les davallades han estat molt importants. —Com d’importants? Per exemple, l’any 2006 es van vendre a Sant Boi un total de 2.539 turismes. El 2012, només sis anys després, se’n van vendre 644. Estem parlant d’una davallada de vendes d’un 75%. —S’acaba de posar en marxa el tercer Pla PIVE després de dues experiències exitoses. S’han deixat notar els seus efectes a Sant Boi? Sí, totalment. Ha estat molt positiu. Els plans PIVE han fet que les vendes no continuïn en davallada i s’hagin estabilitzat. Fins i tot, aquest mes de juliol, quan es va anunciar el final del segon pla, hi va ha-
ver un repunt de les vendes de gent que no volia quedarse fora. Això ha fet augmentar les vendes de vehicles particulars, tot i que han baixat les vendes de vehicles d’empresa. —I es veu llum al final del túnel? Crec que sí. Penso que el factor més important és aconseguir millorar la confiança del consumidor, i això està passant. Amb la crisi, molta gent no es canvia el cotxe no perquè no tingui diners, sinó per la por a gastar-los pensant en el futur incert. Per això també cal que hi hagi més missatges positius a la societat, a la política i als mitjans de comunicació, que faci créixer la confiança dels ciutadans.
ESPECIAL MOTOR
Els fabricants confien en tornar a vendre 1,5 milions de cotxes a mitjans de dècada
“El sector de l’automòbil pot fer més per Espanya, pot i ha d’ajudar el país a sortir de la crisi”, ha afirmat el president d’ANFAC i de Ford Espanya, José Manuel Machado Ford Espanya va augurar alhora per a la segona meitat del decenni la consecució de l’objectiu que les plantes radicades a Espanya sumin un volum de fabricació de tres milions d’unitats, el final que persegueix arribar al ‘Pla 3 Milions’ posat en marxa per la patronal i que, segons afirma, pot generar 72.000 llocs de treball “de qualitat”. 2013, igual que 2012
E
Es preveu que els propers anys es recuperi el nombre de matriculacions de turismes d’abans de la crisi Europa Press
l mercat automobilístic espanyol recuperarà “a mitjans d’aquesta dè-
cada” la cota d’1,5 milions de matriculacions de turismes que va arribar a abans de la crisi, segons ha indicat el president de l’Associació
Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac), José Manuel Machado. El també president de
Pel que fa a les previsions per a l’exercici 2013, Machado ha indicat que el mercat es mantindrà “en nivells similars” als del 2012 gràcies a l’”èxit rotund” que estan tenint els plans d’incentius
a la compra de turismes i comercials, els plans PIVE i PIMA Aire. “De no tenir aquests plans, estaríem parlant de volums de vendes d’autèntic pànic”, ha apuntat el president d’Anfac durant la seva intervenció en el Fòrum Espanya Innova. Machado ha assegurat que “el sector de l’automòbil pot fer més per Espanya, pot i ha d’ajudar el país a sortir de la crisi”, però ha indicat que, per a això, “necessita més reformes”. “Reformes amb les quals aspirem a convertir Espanya en un destí on invertir i un centre mundial de producció d’automòbils”, ha garantit.
ESPECIAL MOTOR
“Actualmente, las ‘scooter’ representan un 90% del volumen total de ventas” Sergio Quesada
R. Marín
Propietario de Boien Motos - Sant Boi
Son ya 30 años dedicados a la moto en Sant Boi. Primero con el padre, fundador de la empresa en su primer emplazamiento en la rambla, y ahora por los dos hijos, desde el concesionario y taller que abrieron hace nueve años en el número 27 de la calle Torras i Bages. Y Boien Motos sigue al pie del cañón pese a la crisis. Mientras que su hermano se encarga del taller, Sergio Quesada domina el área comercial intentando que no se pierda el principal valor de la empresa, y lo que les hace fuertes frente a la competencia: buen trato y buen asesoramiento para que el cliente encuentre lo que necesita. Rubén Marín
—En Barcelona y en el área metropolitana cada vez hay más problemas de aparcamiento, atascos,... ¿es la moto una solución real? Es una solución real, sobre todo, el scooter. Te permite desplazarte al trabajo de forma rápida, aparcar en la puerta vayas donde vayas y es un vehículo que no supone mucho gasto. Es una alternativa real al coche, y una muy interesante al transporte público. —De todas las motos que vendeis en Boien Motos, éstas son las más demandadas? Sin duda. Las venta de scooters es lo que nos mantiene vivos, representa entre un 80% y un 90% de las ventas. Quienes nos dedicamos a este negocio en el área de Barcelona lo que más vendemos es este tipo de moto. Antes era el futuro, y ahora ya es el presente. —¿Y qué ha quedado del resto de modelos? Han bajado mucho las ventas. Ni moto deportiva, ni quad, ni la de montaña ni nada de nada. Quizá se vende más alguna Naket, que es para quienes disfrutan de la moto, y buscan algo intermedio entre una scooter y una moto. —Por lo tanto, aunque ven-
dáis accesorios para motos grandes y deportivas en la tienda, no supondría un volumen de ventas importante... Exacto. Antes sí lo era, pero ahora ya no. La gente que compra una scooter no la quiere para presumir ni para invertir demasiado tiempo en ella. La quiere para trabajar. Y antes, mucha gente que compraba una moto era para lucirla, y le añadian complementos y accesorios... Ahora eso casi se ha perdido. —El aumento de ‘scooters’ ha compensado la caída de ventas de los otros modelos? No, en absoluto. La crisis nos ha afectado muchísimo. Una de las motos que más se vendían antes eran los ciclomotores. Era muy habitual ver por las calles de la ciudad a muchos adolescentes y jóvenes de 14 a 18 años con ciclomotores. Pues bien, el año pasado en Sant Boi se vendieron sólo 14. La normativa del ciclomotor, la obligatoriedad de pasar la ITV, la edad mínima de 16 años,... ha matado a los ciclomotores. Y la moto deportiva, igual. Ha quedado relegada a los circuitos, y ya sólo la compran quienes se pueden permitir ir a los circuitos. Y esa caída de ventas en casi todos los modelos nos ha hecho mucho daño.
—Actualmente, ¿qué perfil de cliente tenéis en Boien Motos? Principalmente, trabajadores que buscan una moto para el día a día. Incluso hay muchas familias que tenían dos coches, y han decidido sustituir un coche por una moto. Y como la moto engancha, han decidido convertirla ya en su medio de transporte habitual. —Sois un comercio pequeño, familiar. ¿Cual es vuestra arma para atraer y fidelizar clientes? Principalmente, el trato y el servicio personalizado al cliente. No todos los que vienen son moteros, por lo que intentamos encontrar conjuntamente la moto que se ajuste a las necesidades de cada cliente. El buen servicio de mantenimiento después de la venta es otra de nuestras armas. —¿Hay algún momento del año mejor que otro para comprar una moto? Sí, ahora mismo. Está comprobado que el verano es la mejor época para comprar una moto, ya que es cuando más se venden y las marcas aprovechan para realizar las mejores ofertas. A finales de año también hay ofertas, pero para deshacerse del stock antes de lanzar modelos nuevos. Por eso las ofertas de verano
son mejores, porque son para motos actuales. —En Boien Motos también vendéis motos de ocasión. ¿Qué volumen de ventas os representa? No demasiado, porque no tenemos muchas. Como damos un año de garantía en este tipo de moto, sólo vendemos las que conocemos de principio a fin y son de confianza. Pero igualmente, mucha gente acude buscando motos de segunda mano por el tema económico. —¿Las recomiendas? Personalmente, no. Para motos nuevas hay muchas ofertas de financiación al 0% de interés, compañías de seguros que te ofrecen el primer año gratis... y con estas ofertas, comprar una vieja es tirar el dinero. Quiero decir, que si una moto nueva vale 3.000
euros y una usada, 1.800, con lo que ahorras con la financiación, el seguro, las revisiones más baratas para las motos nuevas, el menor gasto en mantenimiento y reparaciones... te acaba compensando comprar una nueva. —Y tal y como está ahora mismo el sector, ¿cómo ves el futuro? Creo que tiene que volver a reflotar. Hay mucha gente que ha dejado la moto de lado porque, en ocasiones, es un lujo, y ahora no hay dinero para lujos. Pero resurgirá, porque somos un país motero. En España, y sobre todo en Catalunya, somos moteros al 100%. Tenemos campeones de MotoGP, de trial, acogemos grandes pruebas de motociclismo, enduro,... Estoy convencido de que las motos volverán a tener el protagonismo que tenían hace años.
ESPECIAL MOTOR
Comprar un coche usado, mejor en un concesionario que a un particular
GANVAM defiende que los precios más bajos que ofrecen los particulares en coches sin garantía no compensan, ya que después hay que invertir en más reparaciones
E
Vehículos de ocasión en el concesionario Turiauto de Sant Boi Europa Press
l 52% de los conductores españoles que optaron por un vendedor particular
para adquirir un vehículo de ocasión reconoce haberse arrepentido de la decisión por el “mal resultado” del vehículo, según el Libro
Blanco del VO, elaborado por la Asociación Nacional de Vendedores de Vehículos a Motor (Ganvam). Este documento indica
que el bajo precio es un factor determinante para decantarse por la oferta de un coche usado ofrecido por un particular y afirma que casi el 25% de los compradores señalan que existen muchas diferencias entre el automóvil que tenían pensado adquirir y el que finalmente compraron. El texto apunta que los clientes que compraron el coche a un particular no gastaron más de 3.000 euros en la operación, mientras que los que acudieron a un profesional invirtieron una media de 6.000 euros, cifra que se explica por la menor antigüedad y el kilometraje más reducido.
Desde Ganvam destacaron que los clientes que encontraron estos precios bajos “parecen haber sacado en claro que lo barato sale caro”, puesto que tras la compra han tenido que realizar reparaciones, al no recibir ningún tipo de garantía Según los datos de la Asociación, el 13% de las personas que compraron un coche a un conocido se arrepintió, frente al 8% que lo hizo por motivos personales, el 6% por el cierre de un concesionario o compraventa , el 2% por la compra en el extranjero o del 2%, que se mostró insatisfecho con la marca.
ESPECIAL MOTOR
C U LT U R A
16
el diari de Sant Boi • setembre de 2013
El Festival Altaveu celebra els seus primers 25 anys de vida amb un cartell de luxe
El certamen músical més important de Sant Boi es celebrarà del 5 al 7 de setembre a tres escenaris del centre de la vila: Cal Ninyo, plaça de l’Ajuntament i Jardins de l’Ateneu
S
Rubén Marín
ant Boi ja ho té tot enllestit per acollir el seu certamen musical més important. El Festival Altaveu, que enguany celebra la seva 25a. edició, tornarà a atreure milers de fanàtics de la bona música de la ciutat i de l’entorn entre el 5 i el 7 de setembre. I ho farà, com sempre, amb un cartell on la protagonista serà la barreja d’estils, de veus, de sons, però amb el denominador comú de la qualitat. La definició que el propi festival s’atorga a ell mateix, aquesta “promíscua debilitat per la barreja de llengües, cultures, estètiques i sonoritats”, serà més visible que mai en aquesta edició de 2013. “Ja que fem 25 anys, vam pensar fer algun acte de celebració o alguna convocatòria especial, però tal com estan les coses ho vam descartar. Hem decidit que no hi ha millor forma de celebrar els 25 anys de vida que amb un cartell de luxe”, explica Albert Puig, director artístic del festival. Tres escenaris
L’edició d’enguany del Festival Altaveu comptarà amb una quinzena de concerts, tant de pagament com gratuïts, en tres escenaris de la ciutat: la plaça de l’Ajuntament, els Jardins de l’Ateneu Santboià i Cal Ninyo. “Estem molt satisfets amb els emplaçaments”, explica Puig. “Mantenir els Jardins i haver recuperat la plaça són dues notícies molt bones. I disposar de Cal
Damien Jurado i Scott Matthews (a dalt) actuaran a Cal Ninyo. Dorian (a baix, esquerra) ho farà als Jardins de l’Ateneu i La Troba Kung-Fú, a la plaça de l’Ajuntament
Ninyo per a concerts més propers i íntims, encara més. No hi ha un espai millor per aquest tipus de directes”, assegura. Puig també valora molt positivament la proximitat del tren i els espais d’aparcament gratuït, que facili-
taran l’accessibilitat al festival. El tret de sortida al festival el donarà dijous el lliurament dels Premis Altaveu 2013, en una gala que es celebrarà a les 20:30 hores a Cal Ninyo. Els guardons, que reconeixen als artistes, en-
titats, trajectòries i iniciatives que d’una manera destacada han enriquit la música produïda a Catalunya durant el darrer any, seran entregats al rocker català Joan Colomo, “una ànima naïf i lliurepensadora, un personatge
crític amb el sistema i honest amb els principis col·lectius”, segons els organitzadors; Marina Rossell, pel seu compromís amb la cançó i amb la difusió de l’obra d’artistes catalans i de fora; John Talabot, per ha-
setembre de 2013 • el diari de Sant Boi
ver aconseguit crear un so propi en un món tan variat i complex com és l’electrònica; Peret, per ser un dels cantants més populars de la història de la música de Catalunya i un dels màxims exponents de la rumba; Txarango, banda revelació de 2012; La Sala Sidecar, a la plaça Reial de Barcelona, per convertir-se en la sala més antiga de Barcelona amb una programació estable i continuada; i la cançó La Saboga de Los Sirgadors, lletra crítica sobre la situació mediambiental de les Terres de l’Ebre. Divendres i dissabte serà torn per als concerts. Per començar a animar l’ambient, l’Escola de Música Cultura F de Sant Boi i l’Ateneu de les Arts de Viladecans oferiran petites actuacions tipus vermut en diferents sets de la rambla Rafael Casanova fins a l’inici dels concerts. La plaça de l’Ajuntament, l’espai escollit per a les actuacions gratuïtes, acollirà els concerts dels Wednesday Lips (20:00 h.) i els Standstill (21:00 h.). Els catalans, que arriben a Sant Boi després de ser seleccionats al concurs de nous valors Altaveu Frontera, presentaran el seu treball
Season II, mentre que Standstill arriben amb l’espectacle multimèdia Cénit, amb què transporten al públic a un món oníric, ple de percussions, veus i imaginari espiritual. Mentrestant a Cal Ninyo, els concerts començaran a les 21:00 hores amb la presència de Ramon Mirabet, molt popular a França després d’haver format part del concurs musical La nouvelle star, que arriba a Sant Boi després d’haverse desvinculat completament dels sons i els circuits més comercials. Tot seguit, a les 22:00 hores, serà el torn per un dels plats forts del certamen. El cantautor anglès Scott Matthews farà a Sant Boi el seu únic concert a Espanya, on repassarà la seva discografia, especialment el seu darrer treball What the night delivers. El preu per aquests dos concerts és de 8 euros. Per tancar els concerts de divendres, als Jardins de l’Ateneu actuarà una altra banda sorgida de l’Altaveu Frontera, els pratencs La sombra del átomo, que posaran sobre l’escenari a les 22:30 hores la seva proposta de fusió de sons vintage i moderns. Tot seguit, a les 23:30 h.,
C UL T URA
serà el torn de Mucho, el grup que va sorgir de la separació d’un dels grups més admirats del pop espanyol, The Sunday Drivers, que presentaran a l’Altaveu el seu darrer treball, El apocalipsis según Mucho. Per tancar, a les 00:45 hores arribarà un altre dels plats forts: Dorian. La banda barcelonina, grup de referència en l’electropop espanyol i considerada una de les quatre amb més projecció de l’escena indie, porten a Sant Boi el seu nou treball, La velocidad del vacío. Els preus pels concerts dels Jardins és de 5 euros, però estan inclosos amb les entrades del mateix dia de Cal Ninyo. Rock, rumba, ‘indie’ i folk
El segon dia de concerts, dissabte 7, començarà amb força a la plaça de l’Ajuntament amb l’actuació de Nando Caballero i l’Orquestra del Llanero Solitario a les 19:30 h. L’artista de Sabadell, tercer dels quatre representants del concurs Altaveu Frontera, presentarà a l’Altaveu Plantes d’interior, el seu disc més rocker i madur, abans de donar pas a un altre dels concerts estrella, el de La Troba Kung-Fú
17
(20:30 h.). La banda de l’ex Dusminguet Joan Garriga visita Sant Boi per presentar Santalegría, la barreja perfecta de rumbes i cúmbies amb regust de rock. A Cal Ninyo, a les 21:00 h., la vigatana amb ascendència basca i irlandesa Núria Graham demostrarà al públic perquè és una ferma candidata a ser l’artista revelació de l’any, tant per la seva veu com per les seves lletres. Amb el públic ja entregat, pujarà a l’escenari a les 22:00 h. Damien Jurado, una de les actuacions imprescindibles de l’Altaveu. El cantautor de Seattle, referent de l’indie-folk rock nord-americà amb 12 treballs discogràfics i 20 anys de trajectòria a l’esquena, presentarà el seu nou disc Maraqopa, amb què segueix innovant en la recerca de nous sons. Per últim, els Jardins de l’Ateneu Santboià serà testimonis de l’actuació de Llorer, quart i últim grup que arriba a l’altaveu des del Frontera. La banda barcelonina liderada per la Laura Forner, mostrarà al públic la seva música honesta i tranquil·la, d’estil pop-indie, a partir de les 22:30 h. Tot seguit, a les 23:40 hores, serà el torn del
pop-rock indie banyat en folk d’Egon Soda i el seu nou treball, El hambre, el enfado y la respuesta. Per tancar els concerts dels Jardins i els de l’Altaveu d’enguany pujaran a l’escenari a les 00:55 hores els sevillans Pony Bravo. Influenciats clarament pel rock andalús dels anys 70, el blues i el rock americans, el reggae jamaicà i les músiques etíops dels 60 i 70, el grup portarà a Sant Boi el resultat d’anys d’experimentació, el seu disc De palmas y cacería, on combinen com ningú salsa, rumba, rock, música electrònica, política, molta ironia i ganes de passars’ho bé. Les entrades pels concerts de pagament encara estan disponibles a la pàgina web www.festivalaltaveu.cat (o a la web del Club Tr3sC per a socis), o de forma presencial a l’Ajuntament. També hi haurà venda a la taquilla de cada espai des d’una hora i mitja abans de cada concert. Moltes opcions per no perdre’s una de les edicions més completes, eclèctiques i de més alta qualitat que es recorden, i que de ben segur servirà per celebrar els 25 anys de vida com cal.
C U LT U R A
18
el diari de Sant Boi • setembre de 2013
Exposició conjunta de Joan Rodó i Armand Tarragó a Can Castells Els artistes santboians del paisatge i el color exposaran una part de la seva extensa obra pictòrica a Sant Boi entre el 19 de setembre i el 26 d’octubre
La zona de confort i seguretat Què difícil resulta entendre com ens perjudica aquesta situació tan còmoda per a molts de nosaltres, de mantenir-nos en aquesta zona on podem estar sense grans daltabaixos ja que no comporta cap canvi arriscat a la nostra vida, i en què ho filtrem tot sota el prisma de la comoditat i el confort, i no ens comporta arriscar quasi res. Aquest punt en què es situen algunes persones, jo l’he batejat com la “zona cega“; és un espai o, més ben dit, una forma de procedir en què no passa quasi mai res. És el lloc que coneixem; és segur i no ens demana assumir cap risc per continuar vivint una vida monòtona, avorrida, i que algunes vegades et portarà a la depressió. Això sí, per a tu, un lloc còmode. Ara, et demanaria que fessis el teu propi exercici valorant si la teva vida està situada en aquesta “zona cega“. Ja pots deduir pel títol que hi poso, que serà un espai en què el mobiliari no es mourà perquè hi ha uns itineraris marcats i alterar-los provocaria alguna caiguda, tampoc caldrà encendre llums perquè si és “cega“ no cal malmetre recursos, i una l’altra particularitat és que l’aire fresc no corre per l’habitacle perquè hi ha un desconeixement d’ on són les obertures per ventilar. Com pots veure és un espai no gaire agradable que fa un cert tuf. Si per casualitat t’has identificat amb aquest espai et recomano que el ventilis o demanis ajuda perquè algú t’ajudi a obrir portes i finestres i transformarlo en un espai viu i creatiu. Adéu.
Paisatges i color, trets representatius de l’obra pictòrica de Rodó i de Tarragó, que es podrà contemplar a Can Castells Centre d’Art fins el proper 26 d’octubre
C R. Marín
an Castells Centre d’Art acollirà des del dijous 19 de setembre fins el 26 d’octubre una exposició conjunta dels artistes santboians Joan Rodó i Armand Tarragó. Aquest homenatge al paisatge, al color i la natura té l’origen en una idea dels dos autors, que van decidir exposar junts anys enrere. Des de llavors, les seves mostres han viatjat per tota Espanya amb gran èxit d’acollida per part del públic. Aquest mes, tornen a casa per
tornar a omplir Can Castells del seu món. Un dels motius principals de l’èxit de les mostres conjuntes és, precisament, la diferència d’estil de tots dos artistes, que tot i així aconsegueixen fondre’s en un tot prenent com a fil conductor el paisatge. “Rodó és un referent. És un dels artistes més importants en quant a paisatge, ja sigui rural o urbà, amb un domini de l’oli exquisit”, explica Tarragó sobre el seu company d’exposició. Rodó, professor de dibuix i perspectiva, ha estat de-
finit com un dels millors paisatgistes urbano-contemporanis, i de la seva obra s’ha arribat a destacar la dimensió poètica de caràcter impressionista. De la seva banda, l’obra de Tarragó, també plena de referències paisatgístiques, introdueix una variant modernista, plena de color, que complementa amb la representació de personatges portant a terme diferents activitats. Des de músics a genets, des dels verds fins els vermells, l’univers de Tarragó està format arrel d’una explosió de contras-
tos. A la seva pintura l’han qualificat de valenta, sincera i directa. Els dos artistes arriben a Can Castells, un espai del seu gust, tal i com destaca Tarragó. A la inauguració de la mostra, a partir de les 19:30 hores, s’espera que hi vagin al voltant d’unes 30 o 40 persones, fidels de Sant Boi i de l’entorn, que converteixen en èxit les exposicions de Rodó i Tarragó. Els dos artistes, lligats a l’entitat local Retalls d’Art, esperen tornar a agradar amb aquesta nova mostra.
La Jove Companyia de Dansa de Sant Boi convoca un càsting pel muntatge ‘Medea’
L
Redacció
a Jove Companyia de Dansa de Sant Boi celebrarà dissabte 14 de setembre a partir de les 10 del matí una audició per trobar nous integrants pel nou projecte de la companyia: Medea. La formació artística dirigida per Loida Grau posarà en marxa aquest procés de selecció per trobar nous talents entre els estudiants de dansa majors de 16 anys que hi vulguin participar. De la seva banda, la companyia els oferirià una formació artística per a complementar els estudis del fu-
tur ballarí o ballarina, acostantlos al panorama profesional. Els joves interessats poden obtenir més informació a la pàgina web www.jovecompanyiadedansasantboi.com, al correu electrònic joveciadedansasantboi@ hotmail.com i al telèfon 93 630 39 52. En aquest context de formació de nous valors, la Jove Companyia de Dansa de Sant Boi també vol potenciar el projecte de La Cantera, dirigit a nens i nenes d’entre 10 i 15 anys que estudiïn dansa i vulguin participar en els espectacles.
E
CAZADORES DE SOMBRAS Director: Harald Zwart Intérpretes: Lily Collins, Lena Headey, Jonathan Rhys Meyers, Robert Sheehan, Jamie Campbell Bower. Género: Fantástico Clary Fray (Lily Collins) es una típica adolescente de Brooklyn, pero una noche conoce a Jace, el misterioso chico de los tatuajes, que resulta ser un ángel guerrero que ejerce como cazador de sombras. Cuando raptan a la madre de Clary (Lena Headey), la chica espera que Jace la ayude a liberarla. Después de entrar en un portal dorado, Clary se ve transportada a través del tiempo y del espacio, descubriendo algo sorprendente sobre sí misma.
S
T
R
ONE DIRECTION. THIS IS US Director: Morgan Spurlock Intérpretes: (Harry Styles, Niall Horan, Zayn Malik, Louis Tomlinson, Liam Payne Género: Documental musical Documental sobre la banda musical británica de adolescentes One Direction. Narra los orígenes de los 5 miembros del grupo, y cómo Simon Cowell los juntó tras haber concursado todos en la versión británica del programa de televisión Factor X del 2010. La banda rápidamente se ganó una legión de seguidores, y la actuación final donde participaban tres concursantes se convirtió en la más popular de todos los tiempos. En el documental conocemos sus familias, exploramos sus sueños y ahondamos en cómo se sienten tras su meteórica subida.
E
N
O
EPIC: EL REINO SECRETO Director: Chris Wedge Género: Animación Historia sobre la interminable batalla entre las fuerzas del bien, encargadas de mantener la vida, y las fuerzas del mal, que pretenden destruirla. Mary Katherine (Amanda Seyfried) es una adolescente que intenta reanudar la relación con su padre el Profesor Bomba (Jason Sudeikis), un científico cuya obsesión es descubrir una diminuta sociedad secreta que habita en el bosque. Esta idea a su hija le parece disparatada hasta que, inesperadamente, es transportada a ese universo secreto, donde se está librando una batalla entre los Hombres Hoja y los Boggans.
S
UN PEDACITO DE CIELO (A little piece of heaven) Directora: Nicole Kassell Intérpretes: Kate Hudson, Gael García Bernal, Whoopi Goldberg, Kathy Bates, Lucy Punch, Peter Dinklage Género: Drama romántico. Marley (Kate Hudson) es una joven vitalista que se niega a comprometerse con ningún hombre y con una carrera prometedora, hasta que un día descubre que se está muriendo de cáncer. Por si fuera poco además comienza a enamorarse de su médico (Gael García Bernal), y entonces el amor se le presenta como una amenaza casi peor que la muerte. Drama romántico con algún toque de comedia.
setembre de 2013 • el diari de Sant Boi
SU GGE R IM
21
l’excursió
Catalunya en Miniatura i el Bosc Animat
A
quest mes us volem recomanar una sortida una mica diferent, i pensada sobretot per gaudir en família, molt a prop de casa nostra, a la veïna població de Torrelles del Llobregat. Ens referim al parc de Catalunya en Miniatura, un indret molt adient per poder esbargir-nos tots plegats, petits i grans. El parc consta de dos espais: el circuit de maquetes, en el qual trobareu reproduïts en miniatura molts dels monuments i edificis més emblemàtics de Catalunya, i l’altre espai, un bosc on viure aventures
que faran les delícies dels nostres fills de totes les edats, i dels pares i avis més atrevits..., anomenat el Bosc Animat. Tipus de sortida: Familiar Dificultat: Baixa, mitjana o alta (depenent de l’edat i del circuit escollit) Temps: Un matí o tot un dia (hi ha una zona de picnic per si us voleu quedar a dinar) Època de l’any: Tot l’any, però cal consultar els horaris ja que varien segons l’època de l’any Què cal portar: Esmorzar i/o dinar, aigua, barret per al sol (si hi aneu a l’estiu), calçat adequat...
Preu aproximat: El carburant i l’entrada al parc que variarà en funció de les activitats escollides i de l’edat dels participants Altra informació: Com que per participar de les activitats del parc cal fer, prèviament, la reserva us recomanem que entreu a la seva pàgina web: www. catalunyaenminiatura.com, o bé trucant al telèfon: 93 689 09 60 Centre Excursionista Sant Boi
agenda Tertúlia literària
Dimecres 4, a les 18:30 h. Xerrada sobre l’obra de Joan Sales Incerta glòria, una de les millors novel.les catalanes sobre la guerra civil. Amb Manolita Sanz. A la biblioteca J. Rubió i Balaguer
Despertaferro catta
To-
Dimarts 10, a les 20:30 i a les 22:30 h.. Repic de campanes a la parròquia de Sant Baldiri
Actes de la Diada nacional de Catalunya
Dimecres 11. 9:15 h.: Recepció de l’alcalde a les autoritats i entitats convidades. Als Jardins de Can Torrents. 10:00 h. El Cant de la Senyera, a càrrec de les corals de Sant Boi. A la plaça Mossèn Jaume Oliveras. Tot seguit, hissada de bandera. 11:00 h.: Ofrena floral a la tom-
ba de Rafael Casanova. A la parròquia de Sant Baldiri.
Festa del 20è. aniversari de la biblioteca M. Aurèlia Campmany
Diumenge 15, de 10:30 a 14:00 h. - A la plaça Ciutat Cooperativa: Tallers de retallables, construcció de xapes de l’Aurèlius, Caretes del Gènius, el Play Me, el Bit i la Valentina, Jocs Històrics (a càrrec del Museu de Sant Boi), Taller de Beatbox al concert de Hip Hop a càrrec del col.lectiu SAM-SISTEM: A la Biblioteca M Aurèlia Campmany: A partir de les 11 h Jornada de portes obertes. 11h Xerrada participativa “Qui era la M Aurèlia Campmany” (a càrrec de la Fundació Maria Aurèlia Campmany. 11:30: Paraules al voltant de la M Aurèlia Campmany (a càrrec d’Espiral Literària).
Exposició conjunta: Joan Rodó i Armand
Tarragó
reander
Taller d’edició fotogràfica amb PhotosXerrada per a joves: hop ‘Novetats de la Llei Dissabte 28, matí i tarda. Presentació del llibre de Lloguer 2013’ Organitza Afoboi ‘Nanas para dormir Dijous 26, a les 19:00 h. Preu soci: 40 euros. Preu no soci: animales’ Al Servei d’Informació Juvenil El 60 euros. Dissabte 21, a les 12:00 h. A la llibreria infantil Petita Ko-
Punt
Dijous 19, a les 19:30 h. A Can Castells Centre d’Art
A càrrec de Juan Cordero Ruiz. A Can Castells
E SPOR T S
22
el diari de Sant Boi • setembre de 2013
“Si no hi ha una solució viable al tema de la Seguretat Social, aturarem la competició” Ramon Andreu President del Futbol Club Santboià
L’any passat, el Futbol Club Santboià va estar a l’ull de l’huracà informatiu per dues qüestions: una, l’arribada d’un grup inversor que prometia portar el club a la 2ª divisió A. L’acord no es va arribar a materialitzar per discrepàncies de base. El segon, les inspeccions de les quals va ser objecte per part de la Seguretat Social, juntament amb d’altres clubs de 2ª divisió B i 3ª, per les aportacions fetes els darrers anys a monitors i voluntaris. Un tema que encara està per tancar, i que podria comportar la desaparició del Santboià i la resta d’entitats esportives si es confirmen les multes previstes. Sobre aquests temes i d’altres, com la nova temporada que acaba de començar i el paper social del club, parlem amb Ramon Andreu, president del Futbol Club Santboià.
Rubén Marín
—Després d’una temporada decebedora i una pretemporada amb alts i baixos, com s’afronta des del club el curs 2013-2014?. Amb molta il·lusió. Portem tres anys que, a nivell institucional el club està creixent, però a nivell esportiu, pel que fa al primer equip, no estem funcionant del tot bé. Per això aquesta temporada hem fet gairebé un club nou, tant de jugadors com de cos tècnic, amb l’objectiu de fer un bon paper.
L’equip va estar molt bé. Va fer un partit molt seriós, vam sortir a guanyar el partit i crec que la sensació que va deixar a tots els que vam anar a veure’l va ser molt bona. —Entre els moviments importants al cos tècnic, n’hi ha dos importants. El primer, ubicar l’exentrenador Quim Ayats a la secretaria tècnica del club. Per què? En Quim és un home de futbol. Ha sigut la seva vida, i hi entén molt. Nosaltres som gestors, la
—Aquesta temporada, l’objectiu continua sent l’ascens a 2ª divisió B? No m’agrada parlar d’objectius per no posar pressió a sobre de la plantilla i els tècnics, però com a junta no ens amaguem: volem aconseguir arribar als play-off. Un cop allà, ens pot tocar un equip difícil i no poder pujar. Cap problema. Però sí penso que no quedar entre els tres o quatre primers pot ser una decepció. —Amb la primera jornada de lliga disputada, el Santboià ja ha sumat 1 punt amb un meritori empat a casa del Castelldefels. Com va veure l’equip jugant ja en competició oficial?
Alberto Fernández, el nou tècnic
FC Santboià
nostra àrea és la social o l’econòmica, però de l’esportiva no entenem tant. Per això hem volgut
confiar aquesta tasca a algú que entengui tant de futbol com en Quim, i faci créixer el nivell d’esportiu del club, sobretot amb el primer equip. —La segona incorporació important al cos tècnic, la del nou entrenador, l’Alberto Fernández, ex del Rubí. Què us va fer decidir per ell? Com que el Quim s’encarrega del tema esportiu, va ser ell qui el va proposar com a primera opció, per ser l’entrenador que més s’ajustava a allò que buscàvem i per com entén ell el futbol. I després tot va anar molt ràpid. Vam parlar amb l’Alberto i en només quinze minuts ja va dir que sí a formar part del nou projecte del Santboià. —Pel que fa a la plantilla, hi ha hagut una autèntica revolució amb 14 noves incorporacions. Com s’estan adaptant? Molt bé. Lògicament, hi ha a qui li costa més i a qui li costa menys agafar la forma i adaptar-se al sistema de l’Alberto, però estic molt content de com ha quedat la plantilla i de com estan treballant. —Hi ha algun fitxatge del qual estigui especialment satisfet per ser un desig seu o perquè hagi costat molt portar-lo?
Hi ha un que em fa especial il· lusió a nivell personal, però no per aquests motius, sinó perquè és un jugador que torna a casa: Pedrito Bravo. Després d’estar tota la vida al Santboià, va marxar l’any passat a la Gramenet, i ara torna amb moltes ganes de convertir-se en un home important dins l’equip i de fer coses grans. Aquest any hi ha a la primera plantilla quatre jugadors més del filial, i el fet que torni un que es va formar a la casa, em fa sentir orgullós.
“No ens amaguem: volem arribar al ‘play-off’ d’ascens. Si no quedem entre els tres o quatre primers, seria una decepció”, assegura —Parlant, precisament, de la formació de jugadors, del futbol de base... Veient els èxits dels equips inferiors es pot dir que hi ha molt de futur al Santboià. Sí, estem molt contents. Fa uns set o vuit anys que es treballa molt bé la base, i els números ho diuen: tenim gairebé 500 infants repartits en més de 35 equips. I això que només tenim un camp, si tinguéssim més espai segurament podríem fer més coses. Però de tota manera, el que es-
tem treballant ara amb en Quim en aquest sentit és promoure més la qualitat que la quantitat. Amb això no vull dir que només podran venir infants que juguin molt bé! Vull dir que nosaltres hem d’oferir qualitat a aquests nens i nenes, que venir al Santboià els serveixi d’alguna cosa, i no només en el terreny esportiu. La nostra tasca és també formar-los en valors. Per nosaltres és un orgull quan anem a jugar fora i el club local ens felicita pel comportament dels nostres nanos. Juntament amb pares i escola, també tenim la funció d’ajudar en la formació d’aquests infants en valors. —Parlant d’infants i de valors, una de les activitats formatives i de lleure més importants pel Santboià és el Campus que celebra cada estiu. Com ha anat aquest any? Ha sigut un èxit. Portem dos anys, i el primer ja va anar molt bé. Però el segon ha anat millor, ja hi ha pares que han demanat reservar per l’any que ve! —Passant a temes més de club i de gestió. L’any passat, un dels temes estrella va ser l’arribada d’un grup inversor que prometia portar el club a 2ª Divisió. Finalment, l’acord no es
setembre de 2013 • el diari de Sant Boi
va materialitzar. Per què? Era una oportunitat que podia ser molt bona per nosaltres, però respectant sempre uns mínims innegociables. Nosaltres des del primer dia vam deixar clar que no vendríem el club. No acceptaríem que vingués una persona, constituís una SAD, comprés el 51% de les accions i fes i desfés com li vingués de gust. Nosaltres teníem clar que el club havia de continuar sent dels socis. Sempre ho havien acceptat, però a l’hora de signar van canviar d’opinió i ens van dir que ells en realitat venien a comprar el club. I per això es va desfer. —Quin era l’acord inicial, llavors? L’acord era que nosaltres cedíem els drets esportius dels jugadors. Si a partir de treballar amb ells, amb més recursos i millor, surt un jugador que va a un equip gran, els diners que es generen van per ells, que han fet la inversió. O si el primer equip, tal com deien, arribava a 2ª divisió A i generava drets de televisió o travesses, els diners també serien per ells. Però a l’hora de signar, vam veure que demanaven cobrar les quotes del futbol base, quotes de soci... aquí tot es va tòrcer i vam renunciar a l’acord. —Es senten decebuts o enganyats? No sé si hi ha hagut afany d’enganyar, perquè als inversors només els hem vist un cop durant la negociació. Tot ho hem fet a través d’intermediaris, i vull pensar que s’ha pogut perdre informació pel camí i que aquest és el motiu de que una part no tingués clar el que volia l’altra. —Un altre afer important en què està immers el Santboià són les inspeccions de la Seguretat Social, com d’altres clubs de la categoria, que us reclama les cotitzacions de les aportacions que heu fet a voluntaris i monitors els darrers anys. En quin moment estem? Estem igual. Tenim una inspecció oberta, pendents de tancar l’acta, a l’igual que els sis o set clubs de 2ª divisió B i 3ª que estem afectats. Ara hi ha una moratòria fins el gener, per definir quines quantitats sí, quines queden exemptes... i és un tema que ens preocupa, perquè una multa de les quantitats que s’estan parlant comportaria la desa-
parició dels clubs, també la del Santboià. Encara que ens donin deu anys per pagar-la, no tenim diners per fer front a aquesta despesa. —Quantes persones en aquesta situació té el Santboià? Persones que perceben una compensació que venir a ajudar, a fer de monitor, potser unes 80 des del futbol base al primer equip. Però són aportacions que potser van des dels 100 euros fins els 800. I són aportacions necessàries, perquè ja que vénen a ajudar, com a mínim que no els costi diners, perquè amb la benzina que gasten per venir, o si conviden un dia els nens, ja se’ls gasten. Però si algú ha de cotitzar per aquests 100 o 200 euros, estarà penalitzat a la declaració de la renda i no vindrà perquè llavors li sortirà molt car. Clar que un jugador que cobra 900 euros o 1.000 ha de cotitzar, estem d’acord. Però fer-ho per aquestes aportacions mínimes no té ni cap ni peus. —Hi ha perill real que desapareguin els clubs? I tant que sí. Tots som clubs modestos i no podem fer front a les quantitats amb què ens volen multar. I això no seria només un drama a nivell esportiu, sinó també social. Nosaltres tenim 500 nens jugant aquí, entrenant, socialitzant-se, fent esport... pagant molts pocs diners. Si desapareixem i els nens no poden venir aquí, hauran de quedar-se al carrer o buscar activitats més cares. —Què reclama el Santboià? Nosaltres no diem de no cotitzar. Només demanem, primer, que sigui a partir d’una quantitat concreta, i segon, fer-ho a partir d’ara que coneixem les regles del joc. No ens poden reclamar ara els diners amb caràcter retroactiu de cinc anys enrere i la multa. —Us heu organitzat els clubs afectats? Sí, tots anem a una. Tant els clubs afectats com els que no. —Fins on esteu disposats a a– rribar? Tots els clubs hem acordat que si no es troba una solució viable per evitar la nostra desaparició, aturarem la competició, des del futbol base fins els primers equips, com a mesura de protesta i de pressió.
E SPOR T S
—Sou optimistes respecte al desenllaç d’aquest afer? No sé què pensar. Suposo que sí perquè és injust. Si un club ha de desaparèixer per una mala gestió, per haver estirat més el braç que la màniga i estar carregat de deutes, no hi hauria res a dir. Però haver de desaparèixer perquè vingui algú a mirar una cosa que sempre ha fet tothom, seleccioni uns quants clubs a l’atzar i deixi sense inspeccionar molts altres i t’imposi una multa injusta, això no ho podem consentir. —Ara mateix quin és l’estat econòmic del club? Quan vam entrar al club vam trobar un deute important i estem a punt de deixar-la a zero, però ara ens trobem amb un problema: els dos espònsors de la samarreta, Lauro Clariana i R5R, ens han deixat de patrocinar per culpa de la crisi, i això és un cop important perquè les aportacions de tots dos ens suposaven la meitat de tot el pressupost pel primer equip. Però crec que a nivell econòmic estem fent bé les coses, els juga-
23
dors cobren i tot va funcionant poc a poc. —Esteu satisfets amb el suport municipal? Molt satisfets. L’Ajuntament es fa càrrec de la despesa de la instal·lació, i a més rebem una aportació pel futbol base. Però a banda del tema econòmic, sempre ens sentim escoltats. Després ens poden ajudar o no, però sempre estan oberts a escoltar-nos, i això s’agraeix. —El club ha posat en marxa diverses iniciatives per atreure gent a l’estadi. Estan funcionant? No gaire, i no ho entenem. Hem abaixat el preu del carnet a 100 euros l’any; el soci que porta un soci nou s’emporta 25 euros en efectiu, és a dir, que si porta quatre no paga res, o si porta vuit no paga i a més s’emporta 100 euros; amb el carnet hi ha descomptes importants a establiments de la ciutat, com el Leroy Merlin o el Pans & Company. Però entenem que el suport del soci pot estar condicionat pel
paper del primer equip, per això tenim l’esperança que amb les promocions i el bon paper de l’equip a 3ª puguem incrementar el nombre de socis. Tot i això, s’ha de remarcar que estem molt contents amb els socis que tenim i del suport que donen a l’equip, tant a l’estadi com als desplaçaments. —L’assignatura pendent, tot i així, és sumar més gent jove a la graderia. Com ho esteu treballant? És cert que la mitjana d’edat és molt elevada, i estem treballant en dues línies. La primera, una novetat d’aquest any, és el carnet de soci per a menors de 25 anys, amb les mateixes avantatges que el carnet de soci normal (promocions, descomptes,...) però amb un cost de només 30 euros l’any. I la segona, incrementar la presència a les xarxes socials. Des de fa dos o tres anys, intentem tenir una pàgina web potent i ben actualitzada, i uns perfils a Twitter i Facebook molt actius per acostar-nos més a la gent jove.